Pràctica final

Informe de distribució

Rafael i Cristina porten treballant al món editorial diversos anys. Finalment,

decideixen crear una petita editorial de llibres infantils il·lustrats. Una
vegada que han decidit el nombre de llibres que publicaran a l'any, busquen
un distribuïdor. Per això, es fixen en les formes de distribució emprades per
les empreses que seran la seva competència:
EDITORIA DISTRIBUÏDORA
L

Ekaré - Galícia, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó: ASTURLIBROS

- País Basc, La Rioja, Navarra i Aragó: ÍCAR
- Catalunya: BESAI LLIBRES - Illes Balears: SERRANO LLIBRES
- Canàries: UNICORN - Andalusia: CENTRE ANDALÚS
- Extremadura: EDICIONS MÍNIMES
- València, Castella La Manxa i Múrcia: GAIA
- Madrid: ALMARIO DE LLIBRES

o Books Tota Espanya: UDL

Perifèrica Tota Espanya: UDL

Edelvives Distribució pròpia

Grup SM Distribució pròpia

Àlbum - Galícia, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, País Basc, La Rioja,

Navarra i Aragó: ASTURLIBROS
- Catalunya i Illes Balears: ELS PUNXES
- Castella La Manxa: AB Llibres
- Andalusia i Extremadura: ANEU Llibres
- València i Múrcia: GAIA
- Madrid: ALMARIO DE LLIBRES

1. A la vista de les formes de distribució emprades per la competència, indica

quins són els canals de distribució que es poden donar per al producte que
desitgen co mercialitzar Rafael i Cristina.

Crec que Rafael i Cristina podrien optar per unes quantes opcions, per exemple
podrien treballar amb distribuïdors locals en diferents ciutats específiques en les quals
estiguin interessats en els llibres infantils. Una altra opció per tenir més controlats els
seus productes seria una distribució pròpia, si és que tenen la capacitat de fer-ho, Si
volen expandir-ho més, podrien tenir distribuïdors nacionals.
2. Segons el tipus de producte que comercialitzen, de quin tipus de canal es
tracta?

Segons el tipus de producte que sigui hi ha el canal directe que va del venedor
directament a les mans del consumidor final, i l'indirecte que aquí el venedor ha de
tenir en compte que el seu producte passarà per diversos intermediaris, hi ha els
canals de productes de consum , canals de productes industrials i canals de serveis.
Ells que venen són llibres infantils, i seria un producte de consum final. I perquè el
producte arribi més segur i que ells tinguin més control i que no passi per molt
intermediaris seria un canal directe

3. Indica en cada cas quin tipus de canals utilitza la competència en funció de

la seva longitud.

Com veiem alguns usen canals de distribució més llargs, on hi ha distribuïdors

regionals i nacionals per arribar a diferents clients siguin on siguin.

D'altra banda algun opten per un canal més curt, distribució pròpia, prefereixen
encarregar-se ells de la logística perquè no hi hagi intermediaris pel mig i que arribi el
producte als clients directament.

4. Indica, en el negoci del llibre amb distribuïdors, qui comercialitza el

producte i quins intermediaris hi ha fins que el producte arriba al
consumidor final. Si existeix distribució pròpia, com canvia la cadena?

En aquest cas els distribuïdors són els responsables que el producte que els
encarreguen arribi a les botigues, llibreries, escoles, etc... Aquí els distribuïdors són
els intermediaris entre les editorials i les botigues finals on es ven el producte.

En canvi la distribució pròpia l'editorial es fa càrrec de la distribució i que els seus

productes arribi a la botiga, o una altra opció és que els arribi directament als clients.
Amb aquesta opció tens el teu més el control de la distribució sense tenir
intermediaris al mig.
5. Indica quin tipus d'intermediació comercial els convé adoptar a Cristina i
Rafael en cada cas:

a) Si l'objectiu és reduir al màxim els costos.

Si Cristina i Rafael vols reduir les seves despeses, podrien tenir una distribució
pròpia. I en aquest cas poden eliminar els intermediaris, i no haver de gastar de
més per comissions

b) Si l'objectiu és arribar al màxim nombre de lectors.

Si el seu objectiu és arribar a molta gent sense que els importi el preu, podrien
tenir distribuïdors nacionals o regionals, així podran arribar a més punt de
venda final i consumidors finals, i augmentar la visibilitat dels seus llibres i
negoci, i aconseguir més beneficis si això els va bé.

Per conèixer millor el mercat, Cristina i Rafael contacten amb diverses lli
breries:
a) Espai Lector Nobel
b) Associació de Llibreters d'Oviedo
c) Fnac Callao
d) Llibreria especialitzada “La Mar de Lletres”
i) Imaginàrium
d) El Corte Inglés - Llibres

6. Investiga i assenyala de quin tipus de comerç es tracta en cada cas.

a. És una cadena de llibreries que es podria classificar com a comerç minorista

especialitzat en llibres i altres productes culturals.
b. Aquesta associació representa llibreries independents, que formen part del
comerç minorista i es dediquen a la venda de llibres en Oviedo.
c. Fnac és una cadena de botigues que ofereix una àmplia gamma de productes
culturals, electrònics i d'oci. Es tracta d'una cadena de grans magatzems
especialitzada en cultura i tecnologia.
d. Aquest tipus de botiga és un comerç minorista especialitzat en llibres amb un
enfocament específic en determinats gèneres o àrees temàtiques.
e. Imaginàrium és una cadena de botigues especialitzada en joguines i productes
relacionats amb el món infantil. No és exclusivament un lloc de venda de llibres,
podrien tenir una secció dedicada a literatura infantil.
f. El Corte Inglés és una cadena de grans magatzems que ofereix una àmplia
gamma de productes, incloent-hi llibres. Es tracta d'un comerç minorista que
inclou seccions dedicades a la literatura.
7. Rafael i Cristina desitgen comercialitzar llibres il·lustrats infantils, quins
mètodes de venda els recomanaries? Amb establiment físic o sense ell? Tots
dos? Posa exemples de diverses possibilitats.

Amb establiment podrien vendre a través de llibreries especialitzades, podrien arribar

a un acord amb aquestes botigues i que ells facin que els seus productes arribin a una
gran audiència. També poden aprofitar les fires del llibre, per exemple Sant Jordi, i
així podran tenir una comunicació d'interactuar amb els consumidors directament.

I sense establiment poden tenir una pàgina web, i així no hi haurà intermediaris i
poden vendre a un públic més ampli a nivell nacional fins a internacional, sense tenir
el cost fix de tenir un establiment. Una altra opció que es veu molt, per exemple,
vendre a Amazon, i que des d'aquí els compradors et comprin els productes,
segurament hauràs de donar una petita part del benefici a Amazon.

Totes dues opcions són beneficioses ia part podrien arribar a diferents tipus de
consumidors. Cada opció cobreix diferents despeses.

8. Assenyala quin tipus d'estratègia de distribució els convé adoptar.

a) En funció de la cobertura del mercat.

Intensiva: Els portaria més beneficis a l'hora de ser intensiva ja que

estarien més presents en més llocs, i així augmentar la seva
visibilitat i arribar a una gran audiència.

b) En funció de la seva relació amb la xarxa de venda.

Crec que un canal mixt seria bé, podrien ser ells mateixos els que distribuïen els
productes més propers, i si volen més benefici i audiència que s'encarregui una
empresa contractada per ells.

c) En funció de la comunicació al canal de distribució.

És millor PULL ja que els clients s'interessen en els teus llibres infantils, ia part si
farem servir PUSH tindríem més despeses entre els intermediaris i les promocions.
d) En funció de l'estructura del canal de distribució.
Això dependrà del que vulguin aconseguir Rafael i Cristina l'estructura horitzontal és
ideal si vols mantenir un control més gran sobre la distribució dels teus productes.
També podrien tenir una relació directa amb els detallistes. D'altra banda, si volen
arribar a un nombre més gran de clients a través dels intermediaris, l'estructura
vertical podria ser més adequada.

Raona la teva resposta.

A continuació, tria a un dels seus competidors i analitza els tipus d'estratègia que
empra.

He triat a Edelvives, que ells tenen una distribució pròpia, així que tenen una
comunicació de distribució PULL, ja que no hi ha intermediaris i els clients
s'encarreguen de comprar a través de la pàgina web o botiga física. També tenen una
estructura vertical, ja que ells tenen el domini de saber-ho tot sobre el seu producte
sense perdre'l de vista.

9. En el cas que Rafael i Cristina decidissin dur a terme ells mateixos la

distribució, aquests són els costos que consideren que necessiten assumir:

a) Cost de transport: 3 euros per llibre

b) Cost d'emmagatzematge 300 euros per 5000 llibres al mes
c) Cost de fraccionament: no n’hi ha
d) Cost dels serveis: 50 euros per 5.000 llibres al mes
i) Cost de finançament: no n’hi ha
f) Cost d'assumpció de riscos: no n’hi ha

Quin serà llavors el marge brut comercial per exemplar?

Costos:
Cost de transport: 3 euros per llibre
Cost d'emmagatzematge: 300 euros per 5.000 llibres al mes
Cost de serveis: 50 euros per 5000 llibres al mes

Per exemple, volen un marge de benefici del 20%.

Cost total = 3 euros + (300 euros/5000 llibres) + (50 euros/5000 llibres)

Cost total = 3 euros + 0,06 euro/llibre + 0,01 euro/llibre

Cost total = 3.07 euros/llibre

El marge de benefici:

Preu de venda unitari = 3.07 euros/llibre + (3.07 euros/llibre * 0.20)

Preu de venda unitari = 3.07 euros/llibre + 0.614 euros/llibre

Preu de venda unitari = 3.684 (3.69) euros/llibre

Per cobrir els costos i obtenir un marge del 20%, el preu de venda per cada llibre seria
al voltant de 3,69 euros.

10.Fes una llista de les accions o estratègies de marxandatge que els

aconsellaries.

El que els aconsellaria és que creïn una pàgina web on puguin mostrar els seus
productes, explicar les històries de cada llibre i per facilitar-los la compra en línia.
També podrien estar actius a les xarxes socials, fer vídeos, blocs... per així poder
atreure el seu públic objectiu. Col·laborar amb gent reconeguda a les xarxes socials a
la qual el seu contingut sigui sobre llibres infantils i promocionar-los i tenir audiència.

Si això de les xarxes socials no els acaba de convèncer, també poden tenir acords
amb llibreries especialitzades a promocionar i vendre, i clients potencials tinguin a
l'abast els seus llibres. I per últim, aquesta estratègia ajuda molt en tots els negocis,
fidelitzar amb els clients és una bona opció, podrien donar recompenses o promocions
als clients que compren habitualment.

11.En quin nivell de les prestatgeries els convindria estar col·locats, tenint en
compte que els seus lectors són nens d'entre sis i nou anys?

Per a l'edat que té entre sis i nou anys, Rafael i cristina tindran més benèfics si posen
els seus llibres col·locats a l'alçada dels ulls perquè els arribin a agafar sense ajuda.
Així els facilitaria que els petits puguin veure fàcilment els llibres i els brindarien una
sensació d'autonomia de triar ells els llibres.

12.Si fossis un llibreter amb una disposició en graella de les prestatgeries del
teu local, quin seria el millor lloc per col·locar els llibres de Rafael i
Cristina en el teu establiment?
Posaria els llibres en una prestatgeria il·luminada, ia banda la secció de llibres infantils
perquè els nens els puguin agafar i veure fàcilment, i més si estan al seu abast.
També amb els llibres de Rafael i Cristina, per promocionar-los i que siguin vistos,
podrien fer lectures en família, i que els pares col·laborin i es creï un espai
acollidor/atractiu.

13.Elabora un informe sobre distribució comercial que inclogui tota la

informació obtinguda fins ara.