GUIA (bàsica) PER A L'ELABORACIÓ DE DIAGRAMES

ENTITAT – RELACIÓ
Guia (bàsica) per a l'elaboració de diagrames Entitat Relació

MODEL DE DADES
Els models conceptuals s'utilitzen per a representar la realitat a un alt nivell
d'abstracció. Mitjançant els models conceptuals es pot construir una descripció de la
realitat fàcil d'entendre. En els models lògics, les descripcions de les dades tenen una
correspondència senzilla amb l'estructura física de la base de dades. El model físic és,
per tant, la implementació final de les dades en un producte real de base de dades,
com pot ser Oracle Database, MySQL, MS SQL SERVER, POSTGRES, etc.

Nosaltres ens cenyirem al model relacional, al qual corresponen un

model/esquema conceptual, un model/esquema lògic i diversos models/esquemes
físics possibles. Dins del model relacional, el model conceptual triat per a representar
la part estàtica és l'Entitat Relació, que es representa mitjançant una sèrie d'eines
gràfiques (esquema).

Elements del model Entitat Interrelació

Entitat
És la representació abstracta d'un objecte de l'univers de discurs sobre el qual
s'ha d'emmagatzemar informació en la base de dades. Es representa amb un
rectangle etiquetat amb el nom de la mena d'entitat.

ASSIGNATURA

S'han de tindre en compte 3 regles:

• Les entitats han de tindre existència pròpia, ser rellevants per a la
representació del model de dades. Ha d'observar-se que tinguen més d'un atribut,
perquè de tindre només un no hauria de ser considerada com a entitat sinó com a
atribut d'una altra.
• Cada ocurrència (exemplar) de la mena d'entitat ha de ser distingible de les
altres (no pot haver-hi 2 iguals).
• Totes les ocurrències d'una mena d'entitat han de tindre els mateixos atributs.

2 B.D.
Guia (bàsica) per a l'elaboració de diagrames Entitat Relació

Interrelació
Representa un vincle entre entitats.
La notació per a representar una interrelació consisteix en un rombe etiquetat
amb el nom de la interrelació, unit mitjançant arcs als tipus d'entitat que associa.

PROFESSOR ASSIGNATURA
Impart
eix

Pot succeir que entre 2 tipus d'entitat existisca més d'una mena d'interrelació.
També pot ocórrer que un tipus d'interrelació s'establisca entre ocurrències de la
mateixa mena d'entitat, o entre ocurrències de més de dos tipus d'entitats.

Característiques:
• Nom: Ha de ser únic, i inscrit en el rombe.
 Grau: Núm. de tipus d'entitat que participen en la relació.
o Binària (grau 2): Uneix a dos tipus d'entitat diferents.
o Reflexiva (grau 1): La interrelació relaciona a una entitat amb si
mateixa.

EMPLEADO es jefe de

o Que la relació associe a més de dues entitats (grau n). Un exemple són
les relacions ternàries (grau 3):

PROFESOR imparte ASIGNATURA

ALUMNO

3 B.D.
Guia (bàsica) per a l'elaboració de diagrames Entitat Relació

 Tipus de correspondència: Representa el núm. màxim d'ocurrències de cada

tipus d'entitat que intervé en la interrelació. Es col·locarà una etiqueta amb els
tres tipus de correspondència: 1:1, 1:N, N:M.

o 1:1 significa que per a cada ocurrència d'una mena d'entitat existirà
només 1 ocurrència de l'altre tipus d'entitat.

Exemple: La relació binària existent entre entitat PERSONA i

entitat DOCUMENT_NACIONAL_IDENTITAT. Es representa
com:

identificada DOCUMENTO_NACI
PERSONA
por ONAL_IDENTIDAD

o 1:N significa que per a totes les ocurrències d'una interrelació, d'un dels
dos tipus d'entitat només apareixerà una ocurrència que estarà
associada amb diverses ocurrències (N com a màxim) de l'altre tipus
d'entitat. Es representa com:

MADRE_BIOLOGICA tiene HIJO

o N:M significa que per a totes les ocurrències d'una interrelació, diverses
ocurrències (N) d'un dels tipus d'entitat estaran relacionades amb
diverses ocurrències (M) de l'altre tipus d'entitat. Es representa com:

CLIENTE compra PRODUCTO

4 B.D.
Guia (bàsica) per a l'elaboració de diagrames Entitat Relació

Domini i valor
És el conjunt de possibles valors que pot prendre una propietat (atribut) donada
d'una mena d'entitat o interrelació. Cada domini ve indicat per un predicat que
compleixen els seus valors com:

“Tots els enters majors que o i menors que 1000”.

{ e∈Ζ|0 <e<1000 }

Atribut
Un atribut és cadascuna de les propietats o característiques que té un tipus
d'entitat o una interrelació. Un atribut pot prendre valors d'1 o més dominis. La
representació d'un atribut consisteix a etiquetar amb el seu nom l'arc que uneix el
domini amb la mena d'entitat o d'interrelació.

nombre dni

Hi ha diversos atributs particulars:

Atribut compost (format per la unió de diversos dominis o atributs). *Ej

domicili, format per carrer, núm., planta.
Atribut identificador candidat (atribut o conjunt d'atributs que permeten
identificar unívocament cada ocurrència de l'entitat tipus.
Atribut identificador principal (un dels atributs identificadors candidats que
triem com a principal).

Cardinalitat
És el núm. màxim i mínim d'ocurrències d'una mena d'entitat que poden estar
interrelacionades amb una ocurrència de l'altre o altres tipus d'entitats. La seua
representació gràfica és una de les etiquetes (0,1), (1,1), (0,N), (1,N). La cardinalitat
màxima coincideix amb la mena de correspondència. Cada valor de la mena de
correspondència equival a dos possibles valors de cardinalitat, una per cada entitat de
les que participen en la interrelació.

5 B.D.
Guia (bàsica) per a l'elaboració de diagrames Entitat Relació

Tipus de correspondència Cardinalitats

Mínima Màxima
1 0,1 1
N 0,1 n

Una cardinalitat mínima de 0 significa una interrelació opcional. Si una entitat te

cardinalitat mínima 0, podrà estar o no relacionada amb els altres entitats.

Exemple, en la relació expressem que ‘un producte pot ser o no comprat per un
o més clients, mentre que un client ha de forçosament comprar almenys un producte’.
N:M
(0,N) (1,M)

CLIENTE compra compra es comprado por PRODUCTO

Entitats i interrelacions febles

Les entitats poden ser regulars (o fortes) i febles. Una entitat feble és aquella
les ocurrències de la qual apareixen si i només si apareixen ocurrències de l'entitat
regular o fort amb la qual està relacionada.
La representació d'una entitat feble és la d'un rectangle inscrit en un altre:

LIBRO EJEMPLAR
tie
ne

Tipus i subtipus. Generalització i especialització

Hi ha vegades que és necessari descompondre els tipus d'entitat (entitats) en
subtipus.
Quant a la simbologia, se sol usar un triangle invertit amb la base paral·lela al
rectangle que tanca a l'entitat supertipo i connectat als supertipos.

6 B.D.
Guia (bàsica) per a l'elaboració de diagrames Entitat Relació

En aquesta mena de relació els atributs que apareixen en tots els subtipus
s'assignen al supertipo, mentre que els atributs específics s'associen únicament al
subtipus corresponent. De la mateixa manera, les relacions comunes a tots els
subtipus s'associen al supertipo, mentre que les relacions exclusives de cada
supertipo apareixen vinculades només al subtipus en qüestió.

TIPUS D'ESPECIALITZACIONS

EXCLUSIVA – DISJUNTA (D)

Cadascuna de les ocurrències de la superclasse només pot materialitzar-se en una de
les especialitzacions.

INCLUSIVA – SOLAPADA (S)

Les ocurrències de la superclasse es poden materialitzar-se alhora en diverses
ocurrències de les subclasses.

TOTAL (T)
L'entitat superclasse ha de materialitzar-se obligatòriament en una de les
especialitzacions.

7 B.D.
Guia (bàsica) per a l'elaboració de diagrames Entitat Relació

PARCIAL (P)
L'entitat superclasse no té per què materialitzar-se en una de les especialitzacions (és
opcional).

SOLAPADA I PARCIAL
(1,1)

(0,1) o (1,1) (0,1) o (1,1)

SOLAPADA I TOTAL
(1,1)

(0,1) o (1,1) (0,1) o (1,1)

EXCLUSIVA I PARCIAL
(1,1)

(0,1) (0,1)

EXCLUSIVA I TOTAL
(1,1)

(0,1) (0,1)

8 B.D.