CATALÀ

1. FONÈTICA
1.1. AFI
1.2. Transcripció fonètica i anàlisis de fenòmens de contacte
FENÒMENS DE CONTACTE VOCÀLIC
Elisió (s’elimina):
- Entre 2 V àtones
- Entre V àtona i tònica (si àtona és [ǝ])
- Entre V tòniques (si un dels mots és monosíl·lab i les 2 vocals iguals)

Diftongació:
- Entre 2 V àtones: si una és [ǝ]) / si una és [i] o [u]
- Entre V àtona i tònica: si àtona és [i] o [u]

Hiat: ?????

Diftongació:?????????’’’’ PER A Q SERVEIX???

Hiat: ?????????’’’’ PER A Q SERVEIX???

FENÒMENS DE CONTACTE VOCÀLIC

Aproximació: Mirar escrit

Sonorització: (Sonoritzen) busquem el sonor

- Oclu / Fric / Afr + C sonora
- Fric / Afr + V

Ensordiment (Es tornen sords) Busquem el sord

- Oclu / Fric / Afr al final de la paraula
- Oclu / Fric / Afr + C sorda
- Oclu + V

Assimilació
- Bilabial: n + p / b / m = m
- Palatal: m / n + f / v =

sonorització???????????

2. COMPLEMENTS DE L’ORACIÓ SIMPLE I SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL

Complement directe (CD)
- Normalment, és el subjecte en l’oració passiva.
S’uneix directament al verb, sense la preposició a, encara que designi una persona.
Constituents:
SN definit → S’utilitza:
- Article definit (el, la…)
- Determinant demostratiu: aquest, aquesta, aquell, aquella…
CD es pot substituir per: el, la, els, les.

SN indefinit → No s’utilitza cap determinant. S’utilitza:

- Quantificador (molt, poc, dos…)
- Article indefinit (un, uns).
CD es pot substituir per: en.

Pronom neutre: S’utilitza:

- Pronom demostratiu (això, allò…)
CD es pot substituir per: ho.
Oració subordinada: S’utilitza:
- Proposició substantiva (significat equivalent a això, allò)
CD es pot substituir per: ho.

Complement indirecte (CI)

* CI es pot substituir (3ra pers.) per: li / els
El pronom hi es substitut de li quan: el, la, els, les + hi
Constituents:
Sprep: a + SN. *

Complement de règim verbal (CRV)

Es un complement obligatori d’alguns verbs
- DE: oblidar-se, recordar-se, parlar, prescindir, riure’s…
- A: Acostumar-se, aspirar, contribuir, dedicar-se, renunciar…
- EN: Confiar, convertir, incórrer, insistir, participar, pensar…
Constituents:
Sprep: de + SN → CRV es pot substituir per: en (‘n’).
Sprep: a + SN
en + SN
CRV es pot substituir per: hi.

Complement circumstancial (CC)

Normalment es constitueixen amb adverbis (Aniré allà) o SPrep (Vindre a casa teva)
- CC de temps: Quan? (No confondre amb SN)
- CC de lloc: On?
- CC de manera: Com?
- CC de companyia: Amb qui?
- CC d’instrument: Amb què?
- CC de mitjà:
Quan els CC són representats pronominalment, fem ús en principi del pronom hi: Escriu els rètols amb
majúscula. (CC de manera) → Hi escriu els rètols, Surto amb l'Oriol. (CC de companyia) → Hi surto.
Constituents
Prep. + SN / SAdv
CC es pot substituir per: hi
CC lloc + de/l/ls es pot substituir per: en

Atribut (Atr)
Verbs ser, estar, semblar es pot substituir per: ho.
Si l'atribut és un SAdj quantificat, es pot substituir per: en (‘n’) / ho.
Constituents
SAdj / SPrep / SN

Complement predicatiu (CPred)

És un complement que a part de modificar el verb, es refereix sobre el subj. o el CD i es pot
substituir per: hi.
Constituents
SAdj hi
- També pot ser un SN i un SPrep.
- Si el CPred és un SAdj quantificat, hi han els verbs fer-se / dir-se, es pot substituir per:
en (‘n’) / hi.

el / li
el: Substitueix CD
li: Substitueix CI

Els (CI) / Els hi

Els (CI): Quan “els” fa de CI, es pot intercanviar per: em, et, li, ens…
Es converteix “-los” quan hi ha un verb en consonant o -u.
Es converteix “‘ls” quan el verb acaba en so vocàlic.
“-los” i “‘ls” por ser masc. o fem.
Els hi: Substitueix dos elements, però és incorrecta quan equival a ls exemples.
Del “els hi” s’elimina “hi” quan es combina “els” (CI) amb els pronoms de CD.
Del “els hi” s’elimina “hi” quan hi han verbs com agradar, convenir, caldre…

li / l’hi
li: Pronom de CI
L’hi: el (pronom CD) + hi (pronom CC, CRV, CPred i CI)
De “l’hi”, el “li”, pot ser l’, la, els, les + hi

Mi??????? / m’hi
Mi:
M’hi: em + ens, hi, us, els hi…
Ni / n’hi
Ni: “i no”
N’hi: en (CD) + hi (CC).
n’hi= li’n

Se’l, se la; l’hi, la hi

S’utilitzen quan el verb és reflexiu, recíproc, impersonal o pronominal.
De “l’hi”, el “li”, pot ser l’, la, els, les.
La combinació “se lo” equival a : l’hi, se’l, s’ho

si / sí / s’hi
si: Nota musical / pronom / conjunció
sí: Adverbi d’afirmació
s’hi: es + hi. El “es” pot ser m’, t’, ens…

Pronoms que no s'apostrofen mai: les, li, hi, ho, us.

Apostrof lo + dreta possible

POWERPOINTS
3.1. RENAIXEMENT (Pere Serafí)
- Presència de la cultura clàssica grega i llatina.
- Concepció antropocèntrica del món (centrada en l’ésser humà).
- Consolidació i dignificació de llengües romàniques (no és el cas del català).
3.2. BARROC (Francesc Vicent Garcia)
- Es parla sobre temes com la consciència, la mort, la brevetat de la vida… amb una actitud
pessimista.
- Utilitza elements contraris (com la vida i la mort).
- Fa un ús d’exageracions amb l’objectiu de lluir.
3.3. LA IL·LUSTRACIÓ (Joan Ramis i Ramis)
La il·lustració europea
- Corrent filosòfic, polític i social que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en
contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

La il·lustració catalana
El català va ser expulsat de l'expressió escrita i va ser considerada un idioma vulgar. Però
igualment es va continuar escrivint el català. I a part d’això, la il·lustració catalana, en lloc de
centrar-se en la literatura, va promoure obres acadèmiques, científiques o mèdiques.

3.4. ROMANTICISME (Jacint Verdaguer, Carles Aribau, Teodor Llorente, Emili Vilanova)
Moviment artístic i espiritual que es va estendre per tota Europa i va influir profundament en la
literatura, l’art i en la vida.
Característiques del romanticisme
1- Rebutgen el neoclassicisme i la Il·lustració.
2- Valoraven l'expressió dels sentiments i les emocions i la raó.
3- En contra de les regles de l'art i la literatura.
4- Valoraven ser únics i originals, i la importància de cada persona com a individu.

RENAIXENÇA
L’objectiu era renéixer el català ja q havia perdut el seu prestigi com a llengua literària i cultural.
Per aconseguir-ho es van plantejar:
- Descobrir i difondre els clàssics de la literatura grecollatina.
- Crear una literatura catalana en tots els gèneres, utilitzant una llengua estandarditzada i
normativa.

3.5. REALISME (Narcís Oller i de Moragas)

- Corrent artístic que va néixer com a reacció del romanticisme. El seu objectiu és que es vol
mostrar tal com són les coses en la realitat sense embellir-les.
- Rebutjaven la idealització i el món fantàstic parlant de temes com problemes socials, polítics i
humans.
- Posaven molt d’èmfasis en els petits detalls.

3.6. MODERNISME (Santiago Rusiñol i Prats, Joan Puig i Ferreter, Joan Maragall, Víctor
Català)
- Moviment artístic i cultural que va néixer a Europa a finals del segle XIX.
- Posava atenció en la novetat i la modernitat, distanciant-se del passat i mirant cap al futur.

3.7. NOUCENTISME (Josep Carner)

- Moviment cultural i ideològic q va sorgir a Catalunya als primers 30 anys del segle XX.
- El seu programa modernitzador i catalanista va estar reflectit en la literatura i l’art.

3.8. AVANTGUARDES (Josep Vicenç Foix, Joan Salvat - Papasseit, Carles Riba, Josep
Maria de Sagarra, Josep pla, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni)
- Volen expressar una nova visió del món, protestant contra les estructures socials burgueses,
una exaltació del progrés tècnic i el canvi de valors morals.
- Van buscar experimentant noves expressions i tècniques.

3.9. LITERATURA DE POSTGUERRA (Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Pere Calders,

Manuel de Pedrolo, Salvador Espriu, Agustí Bartra, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Joan
Brossa, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Joan Fuster)
Estava prohibida la llengua catalana.

1. Intel·lectuals catalans s’enfrontaven a l'exili, la clandestinitat o la publicació en castellà.

2. Fins al 1946, el teatre català estava prohibit.
3. A partir de 1946, el règim franquista va permetre algunes publicacions en català.
4. Els 60 van ser significatius per la literatura catalana amb autors molt importants.
6. La poesia catalana era una poesia postsimbolista i la poesia vinculada a la problemàtica
social.