LA INSULINA

Ariadna Gaya
 ÍNDEX
1- Definició
2- Història de la insulina
3- Funcions de la insulina
4- Tipus
5- Formes de administració
6- Cura i emmagatzematge de la insulina
7- Problemes relacionats amb la insulina
 DEFINICIÓ
La insulina és una hormona produïda per les cèl·lules beta del
pàncrees. La seva funció principal és regular els nivells de glucosa
a la sang. Quan els nivells de glucosa augmenten després de
consumir aliments, les cèl·lules beta alliberen insulina al torrent
sanguini. La manca d'insulina o la resistència a aquesta hormona
pot portar a un trastorn anomenat diabetis.
 HISTÒRIA
El descobriment de la insulina va ser liderat pel científic
canadenc Frederick Banting, va tenir lloc el 1921. El seu
objectiu era aïllar la substància produïda per les cèl·lules
beta que tenia el poder de regular els nivells de sucre a la
sang. Després de fer una sèrie d'experiments, van
aconseguir aïllar la insulina i demostrar-ne l'eficàcia en el
tractament de la diabetis.
 FUNCIONS
La insulina permet que la glucosa penetri a les cèl·lules per
ser utilitzada com a font d'energia. Si la insulina no fa bé
aquesta funció, la glucosa s'acumula a la sang produint
hiperglucèmia.
 TIPUS
Insulina d'acció ràpida: S'absorbeix
ràpidament des del teixit adipós al torrent
sanguini.

Insulina d’acció intermèdia: S'absorbeix

més lentament i dura més.

Insulina d’acció prolongada: S'absorbeix

lentament, té un efecte estable que dura la
major part del dia.
 FORMES D’ADMINISTRACIÓ
Injeccions subcutànies: Es realitza utilitzant una xeringa i una agulla per
injectar la insulina a la capa de greix just a sota de la pell.
Plomes d'insulina: Les plomes d'insulina són dispositius que contenen
insulina en un cartutx d'un sol ús i una agulla fixa.
Bombes d'insulina:són dispositius electrònics que es porten en un cinturó
o butxaca i lliuren insulina a través d'un catèter inserit sota la pell.
Inhaladors d'insulina: Els inhaladors d'insulina són dispositius que
permeten inhalar la insulina en lloc d'injectar-la.
 CURA I EMMAGATZEMATGE
La insulina ha demmagatzemar-se en un lloc fresc.
S'ha de mantenir al seu envàs original i protegida de la llum.
No utilitzar insulina després de la data de caducitat.
Si necessites portar la insulina amb tu, fes servir un estoig o
bossa de refredament per mantenir-la a la temperatura
adequada.
Assegureu-vos d'utilitzar sempre la insulina més antiga
primer.
 PROBLEMES RELACIONATS
AMB LA INSULINA
En algunes persones, les cèl·lules del cos no responen
adequadament a la insulina.
Hipoglucèmia: Si s'administra massa insulina o si una persona amb
diabetis no menja prou, pot experimentar nivells baixos de glucosa a
la sang, cosa que pot provocar símptomes com marejos, confusió i
desmais.
Hiperglucèmia: Quan una persona amb diabetis no rep prou
insulina, pot tenir símptomes com a set excessiva, micció freqüent i
cansament extrem.
Efectes secundaris: Algunes persones poden experimentar efectes
secundaris com hipertensió arterial, augment de pes, retenció de
líquids o hipersensibilitat al lloc de la injecció.
 GRÀCIES PER LA
VOSTRA ATENCIÓ.