T0 1 Electrostatica

1er curs.
Fı́sica
Tema: Electrostàtica Curs 2018-19

Semestre 1
Apunts d’Electrostàtica
Antoni Pérez Navarro i Iria Fraga
Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet

un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.
1
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Contents
1 Què s’espera? 5
2 Introducció 6
3 La càrrega elèctrica 6
3.1 Tipus de càrrega elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
3.2 Notació i unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
3.3 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
4 Camp elèctric 11
4.1 Càlcul del camp elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
4.1.1 Exemple de càlcul del camp elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
4.2 lı́nies de camp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
4.4 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
5 Potencial elèctric 29
5.1 Càlcul del potencial elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
5.1.1 Exemple de càlcul del potencial elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . 30
5.2 Superfı́cies equipotencials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
5.4 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
6 Força elèctrica 41
2
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
6.1 Força entre dues càrregues puntuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
6.2 Força sobre moltes càrregues puntuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
6.3 Llei de Coulomb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
6.4 Càlcul de la força elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
6.4.1 Exemple de càlcul de la força elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . 46
6.6 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
7 Energia potencial electrostàtica 49
7.1 Energia potencial sobre moltes càrregues puntuals . . . . . . . . . . . . . . 49
7.2 Energia que ha costat construir un sistema de càrregues . . . . . . . . . . . 50
7.3 Exemple de càlcul de l’energia potencial electrostàtica d’un sistema . . . . 53
7.5 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
8 Teorema de Gauss 56
8.1 Flux . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
8.1.1 Flux a través d’una superfı́cie tancada . . . . . . . . . . . . . . . . 58
8.2 Definició del teorema de Gauss del camp elèctric . . . . . . . . . . . . . . . 58
8.4 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
9 Una aplicació: el condensador de plaques plano-paral·leles 60
9.1 Camp creat per una placa carregada infinita . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
9.2 El condensador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
3
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
9.3 La capacitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
9.4 Canvi de medis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
9.5 Associació de condensadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
9.5.1 Associació de condensadors en sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
9.5.2 Associació de condensadors en paral·lel . . . . . . . . . . . . . . . . 66
9.7 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
4
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
1 Què s’espera?
• Coneix el concepte de càrrega elèctrica i sap que n’hi ha de superficie el concepte
de treball fı́sic.
• Coneix el concepte de camp elèctric.
• Sap calcular el camp elèctric.
• Sap representar les lı́nies de camp elèctric.
• Coneix el concepte de potencial elèctric.
• Coneix les lı́nies de potencial i equipotencials.
• Sap calcular el potencial elèctric.
• Sap calcular la força elèctrica.
• Sap el significat de l’energia electrostàtica.
• Sap calcular l’energia necessària per construir un sistema de càrregues.
• Coneix el teorema de Gauss i el seu significat.
• Sap què és un condensador de plaques planes paral·leles.
5
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
2 Introducció
Actualment és comú tocar un interruptor i que s’encengui un llum; o endollar un aparell
al corrent elèctric i que funcioni. Però, què és aquest corrent elèctric? En aquest text
respondrem aqusta pregunta.
3 La càrrega elèctrica
Per veure què és la càrrega elèctrica, partirem de la intensitat de corrent, I, que potser és
més coneguda i més propera a la nostra experiència diària. La intensitat es defineix com
la càrrega, Q per unitat de temps, t:
Q
I= (1)
t
A la part de mecànica haviém vist que els objectes tenen una caracterı́stica que es diu
massa. Aquesta caracterı́stica la tenen tots els objectes coneguts. Doncs bé, ara ens
trobem que hi ha una nova caracterı́stica que es diu càrrega.
La càrrega és un concepte abstracte. De fet com la massa, però en el cas de la massa
estem més acostumats a veure’n els efectes en la nostra vida quotidiana. Ara trobem que
hi ha alguns objectes, o si ho preferiu, partı́cules que tenen una caracterı́stica nova: la
càrrega. Seria com les persones: tothom té massa, però n’hi ha que porten ulleres, i n’hi
ha que no.
I també com les persones, que poden portar ulleres o lentilles, les càrregues també poden
ser de dos tipus, positives i negatives.1
Fixeu-vos que, en el cas de la massa, només hi havia un tipus de massa. Però aquı́, amb
les càrregues en tenim dos.
I per què és important que hi hagi dos tipus?
• Les càrregues que tenen el mateix signe es repel·len.

1
Evidentment, aquı́ no diem que portar ulleres o lentilles sigui millor una cosa que l’altra. Aquı́
positiu i negatiu no tenen cap tipus de connotació social, és només una manera de distingir els dos tipus
de càrrega que hi ha.
6
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
• Les càrregues que tenen signe diferent s’atreuen.
3.1 Tipus de càrrega elèctrica
Podem trobar diversos tipus de càrrega elèctrica: puntuals, densitats lineals, densitats
superficials i densitats volúmiques.
• Les càrregues puntuals les podem considerar com partı́cules distribuı̈des per l’espai.
Normalment les representarem amb la lletra q o Q. Ja veurem però que una esfera
amb una certa càrrega, vista des de fora, es comporta també com una càrrega
puntual.
• De vegades tenim moltes càrregues molt i molt petites que estan molt i molt juntes
en forma de lı́nea. Aleshores és com si tinguéssim una lı́nia carregada. Vindria
a ser com si agaféssim petits trossos de plastilina i les unı́ssim per fer un xurro de
plastilina, aleshores tindrı́em una lı́nia de plastilina i ja no veurı́em els trossos petits.
Però és clar, si no veiem els trossos petits, com sabem la càrrega que té? Aleshores
parlem de densitat lineal de càrrega, és a dir, parlem de quanta càrrega tenim
per metre. Si tenim que tota la nostra lı́nia (el nostre xurro) té una càrrega total Q
i una longitud L, aleshores la densitat lineal, λ2 , serà:
Q
λ= (2)
L
Fixeu-vos per tant que la càrrega total serà:
Q=λ·L (3)
Ara bé, això és cert només quan la densitat lineal és constant. Si no ho és voldrà dir
que cada trosset de lı́nia té una densitat de càrrega diferent. Un trosset de lı́nia molt
petit, molt petit, tindrà una càrrega molt petita, molt petita, el que diem diferencial
de càrrega dq; i una longitud molt petita, molt petita, el que diem diferencial de
lı́nia dl. Per tant la densitat lineal de càrrega serà:
dq
λ(l) = (4)
dl
2
λ és la lletra grega “lambda”.
7
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Fixeu-vos que ara hem indicat que la λ depèn de l. Per això escrivim λ(l).
I ara la càrrega total serà: Z
Q= λ(l)dl (5)
L
És a dir, “sumem” tots els “trossets” de càrrega fins a la longitud total que és L.
• Altres vegades tenim moltes càrregues molt i molt petites que estan molt i molt
juntes en forma de superfı́cie. Aleshores és com si tinguéssim una superfı́cie car-
regada. Vindria a ser com si agaféssim petits trossos de plastilina i les unı́ssim per
fer una superfı́cie de plastilina, aleshores tindrı́em una capa de plastilina i ja no
veurı́em els trossos petits.
parlem de densitat superficial de càrrega, és a dir, parlem de quanta càrrega
tenim per metre quadrat. Si tenim que tota la nostra superfı́cie té una càrrega total
Q i una superfı́cie S, aleshores la densitat superficial, σ 3 , serà:
Q
σ= (6)
S
Q=σ·S (7)
Ara bé, això és cert només quan la densitat superficial és constant. Si no ho és voldrà
dir que cada trosset de superfı́cie té una densitat de càrrega diferent. Un trosset
de superfı́cie molt petit, molt petit, tindrà: una càrrega molt petita, molt petita, el
que diem diferencial de càrrega dq; i una superfı́cie molt petita, molt petita, el que
diem diferencial de superfı́cie dS. Per tant la densitat superficial de càrrega serà:
dq
σ(S) = (8)
dS
Fixeu-vos que ara hem indicat que la σ depèn de S. Per això escrivim σ(S).
Q= σ(S)dS (9)
S
És a dir, “sumem” tots els “trossets” de càrrega fins a la superfı́cie total que és S.
3
σ és la lletra grega “sigma”.
8
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
• I finalment, el tercer tipus que trobem és que tenim moltes càrregues molt i molt pe-
tites que estan molt i molt juntes en forma de volum. Aleshores és com si tinguéssim
un volum carregat. Vindria a ser com si agaféssim petits trossos de plastilina i les
unı́ssim per fer un objecte de plastilina, aleshores tindrı́em l’objecte de plastilina i
ja no veurı́em els trossos petits.
parlem de densitat volúmica de càrrega, és a dir, parlem de quanta càrrega
tenim per metre cúbic. Si tenim que tot el nostre volum té una càrrega total Q i un
volum V , aleshores la densitat volúmica, ρ4 , serà:
Q
ρ= (10)
V
Q=ρ·V (11)
Ara bé, això és cert només quan la densitat volúmica és constant. Si no ho és
voldrà dir que cada trosset de volum té una densitat de càrrega diferent. Un trosset
de volum molt petit, molt petit, tindrà: una càrrega molt petita, molt petita, el
que diem diferencial de càrrega dq; i un volum molt petit, molt petit, el que diem
diferencial de volum dV . Per tant la densitat volúmica de càrrega serà:
dq
σ(V ) = (12)
dV
Fixeu-vos que ara hem indicat que la ρ depèn de V . Per això escrivim λ(V ).
Q= σ(V )dV (13)
V
És a dir, “sumem” tots els “trossets” de càrrega fins al volum total que és V .
4
ρ és la lletra grega “rho”.
9
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
3.2 Notació i unitats
La unitat d’intensitat és l’Ampére i es representa amb la lletra I. És una de les unitats
bàsiques del Sistema Internacional d’unitats.
La unitat de càrrega és el Coulomb, i es defineix a partir de la unitat d’intensitat:
1A
1C= (14)
1s
En el cas de les densitats de càrrega, les unitats seran:
• Densitat lineal:
1C
[λ] = (15)
1m
• Densitat superficial:
1C
[σ] = (16)
1 m2
• Densitat superficial:
1C
[ρ] = (17)
1 m3
3.3 Exercicis
1. Una barra de 2 m de longitud està carregada amb 1 C. Quina és la densitat lineal
de càrrega?
2. Una placa de 2 m2 de superfı́cie està carregada amb 1 C. Quina és la densitat

superfial de càrrega?
3. Un cub de 2 m3 de volum està carregada amb 1 C. Quina és la densitat volúmica

de càrrega?
4. Una barra té una densitat lineal de càrrega que ve donada per l’expressió de 3x
C/m, on x és la distància a un extrem de la barra. La barra fa 1 m de longitud.
Quina és la càrrega total?
10
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
4 Camp elèctric
Ara que ja hem vist les càrregues la pregunta que ens fem és: i què fa una càrrega?
Per veure-ho imagineu que les càrregues són com petites boles. Ara imagineu que tot
l’espai és com un gran matalàs. Aleshores, què passarà si deixem caure la bola en el
matalàs? Que s’enfonsarà, farà com un forat al mig i que tot el matalàs quedarà apuntant
cap aquell punt. Doncs això és el que fa una càrrega negativa: és com si “modifiqués
l’espai” i el fes apuntar cap a ella. A la figura 1 teniu un exemple de com quedaria un
matalàs aixı́.
En el cas que tinguem una càrrega positiva, el que fa és com estirar la roba del matalàs
cap amunt.
Figure 1: Matalàs de la pel·lı́cula “La naranja mecánica”(A Clockwork Orange) de l’any

1971, dirigida per Stanley Kubrick i basada en el llibre de l’escriptor Anthony Burgess.
Seguint amb l’exemple del text, els sots estarien creats per càrregues negatives, i les
”muntanyes” serien càrregues positives.
5
Aixı́, doncs, el que tenim és que les càrregues modifiquen l’espai. És com si posessis una
certa “inclinació” en l’espai, les negatives cap a la càrrega i les positives de la càrrega cap
enfora.
Aquesta “inclinació”, aquesta modificació de l’espai, és el que anomenem camp elèctric
i el camp elèctric que crea una càrrega es calcula amb la següent equació:
~ = 1 Q
E ûd (18)
4πε0 d2
11
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
On:
• ε0 és la permitivitat elèctrica del buit i té un valor de:
ε0 = 8, 85 · 10−12 C2 /N · m2 (19)
1
Tot i que sovint es dóna el valor de 4πε0
:
1
K= = 9 · 109 N · m2 /C2 (20)
4πε0
• Q és la càrrega que crea el camp.
• d és la distància des de la càrrega fins al punt on volem calcular el camp.
• ûd és la direcció en què apunta el camp.
A la figura 2 teniu representat aquest camp elèctric. Alguns punts que heu de tenir
presents:
• Si la partı́cula és negativa, el camp apunta cap a la partı́cula; i si és positiva, el

camp apunta en sentit contrari a la partı́cula.
• Cada punt de l’espai tindrà una certa “inclinació”, un cert camp elèctric. I fixeu-
vos que el camp elèctric és un vector, ja que té una direcció i un sentit (va cap a
la càrrega si és negativa o se n’allunya si és positiva). Per tant diem que el camp
elèctric és un camp vectorial, perquè assigna un vector a cada punt.
• La direcció del camp elèctric en un punt P qualsevol, ve donada per la lı́nia que
uneix la càrrega i el punt. És a dir, la direcció és la del vector unitari que va en
aquella lı́nia, ûd .
• Com més lluny de la càrrega, més petit és el mòdul del camp. I fixeu-vos que
disminueix com d12 , és a dir, si ens allunyem 2 m, el camp serà 4 vegades més petit.
• Si la càrrega és positiva el camp és positiu, i si és negativa, és negatiu.
Fixeu-vos que el camp elèctric és un camp vectorial que assigna un vector a cada punt de
l’espai.
12
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Figure 2: Representació del camp elèctric creat per una càrrega puntual de valor Q a una
distància d: a) Càrrega positiva; b) càrrega negativa.
Quan en comptes de tenir una única càrrega, en tenim moltes, el camp elèctric serà la
suma dels camps creats per cadascuna de les càrregues per separat:
~ = 1 X Q0i
E ûd (21)
4πε0 i d2i i
Amb les primes indiquem que són fonts del camp elèctric.
Però compte! És una suma vectorial. A la figura 3 teniu representat com calcular
gràficament el camp creat per dues càrregues, tant del mateix signe, com de signe diferent.
Fixeu-vos que, a cada punt, representem el camp creat per cada càrrega i en fem la suma
vectorial.
Figure 3: Representació del camp elèctric creat per: a) dues càrregues positives; i b) una
positiva i una negativa. El camp és la suma vectorial del camp creat per cada càrrega en
cada punt de l’espai.
13
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
4.1 Càlcul del camp elèctric
Amb l’equació 21 hem vist que el camp elèctric depèn de la distància a les càrregues i va
en la direcció que la càrrega que crea el punt amb el punt on volem calcular el camp. Ara
bé, la distància d i el vector unitari ûd poden ser difı́cils de calcular en alguns casos. Per
tant, aquı́ us proposem un mètode que podeu serguir per calcular-lo. N’hi ha d’altres,
però aquest és molt sistemàtic i es fa igual sigui quina sigui la dificultat del problema.
Per entendre què farem, vegeu la figura 4. En aquesta figura hem representat el sistema
de referència, la càrrega q i el punt P on volem calcular el camp. Però fixeu-vos que
Aleshores, us heu de fixar que:
• Els vectors posició de les fonts (les càrregues), els indiquem amb primes: ~r0 .
• Els vectors posició dels punts camp (on volem calcular el camp), els indiquem sense
primes: ~r.
• La distància d és el vector ~r − ~r0 .
• El vector unitari ûd serà:

~r − ~r0
ûd = û~r−~r0 = (22)
|~r − ~r0 |
Figure 4: Representació del camp elèctric creat per una càrrega q en un punt P a una
distància d, amb els vectors posició de: la càrrega ~r0 i el punt camp ~r. Fixeu-vos que
Per tant, l’equació 21 queda com:
14
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
~ = 1 X Q0i 1 X Q0i
E ûd = û 0 (23)
4πε0 i d2i i 4πε0 i |~r − r~i 0 |2 ~r−~ri
Per calcular el camp elèctric cal obtenir els “ingredients” de l’equació 23 i substituir-los.
Per veure-ho, tot seguit farem un exemple.
4.1.1 Exemple de càlcul del camp elèctric
Tenim una càrrega de valor Q situada a (−a, 0, 0) i una altra, de valor −2Q, situada a
(a, 0, 0). Calculeu:
a El valor del camp en els punts (0, a, 0) i (0, −a, 0).
b El valor del camp a qualsevol punt de l’eix X.
c El valor del camp a qualsevol punt de l’eix Y .
d Què passa quan x0 → ∞? I quan y 0 → ∞?
Figure 5: Figura del problema de l’apartat 4.1.1.
En aquest problema tenim una distribució de càrrega discreta, com podeu veure a la figura
5. Sabem que és discreta perquè són un conjunt de càrregues que ocupen unes posicions
determinades.
El camp que crea una distribució discreta de càrregues ve donat per l’expressió:
~ = 1 X qi
E û~r−~ri0 (24)
4π0 i |~r − ~ri0 |2
15
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Per tant, per calcular el camp elèctric haurem de calcular tots els ingredients que apareixen
a l’equació.
Seguim però, els passos que cal seguir per resoldre un problema d’electrostàtica. En el
primer apartat ho farem amb més detall i en la resta d’apartats seguirem els mateixos
passos.
Apartat a)
Farem en detall el cas (0, a, 0) i després donarem el resultat per (0, −a, 0). Seguim, doncs,
els passos.
~ a (0, a, 0)
Camp E
1. Mirem cap a on anirà el camp en el punt on el volem calcular. A la figura 6 en teniu

la representació, i podeu veure que, per simetria, el camp va en la direcció negativa
de l’eix y i positiva de l’eix x. Fixeu-vos que el camp que crea la càrrega negativa
va cap a la càrrega i el que crea la càrrega positiva se n’allunya. Noteu també que
el camp que crea la càrrega negativa és més gran perquè la càrrega és més gran i
ambdues càrregues estan a la mateixa distància del punt.
Figure 6: Previsió de cap on anirà el camp en el punt (0, a, 0).
2. El segon pas és dibuixar el sistema de referència. De fet, atès que ja ens donen uns
vectors a l’enunciat, en realitat ja ens l’estan fixant. A les figures anteriors ja el
16
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
tenı́eu representat.
3. Dibuixem tots els vectors i calculem els diversos elements de l’equació 24. A la
figura 7 teniu els vectors representats.
Figure 7: Barra amb tots els vectors representats.
De la figura podem deduir tots els “ingredients” de l’equació 24.
• El vector ~r és el vector que va des de l’origen fins al punt on volem calcular el
camp. Per tant:
~r = a~ (25)
• El vector ~r0 és el vector que va des de l’origen fins al punt on hi ha les càrregues.
En aquest cas tenim diverses càrregues, per la qual cosa farem per separat
cadascuna de les càrregues i després les sumarem. Fixeu-vos que a l’equació
24 es fa precisament això: calcular la contribució de cada càrrega per separat
i després sumar-les totes.
– Càrrega 1
~r10 = a0~ı (26)
– Càrrega 2
~r20 = −a0~ı (27)
• Ara hem d’ajuntar les equacions 25 i 26, per una banda, i 27 per l’altra:
– Càrrega 1
~r − ~r10 = a~ + a~ı = a~ı + a~ (28)

√ √ √
|~r − ~r10 | = a2 + a2 = 2a2 = a 2 (29)
17
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
(~r − ~r10 ) a~ı + a~

a(~ı +~) ~ı +~
û~ r10
r−~ = 0
= √ = √ = √ (30)
|~r − ~r1 | a 2 a 2
2
– Càrrega 2
~r − ~r20 = a~ − a~ı = −a~ı + a~ (31)

q √ √
|~r − ~r20 | = (−a)2 + a2 = 2a2 = a 2 (32)
(~r − ~r20 ) −a~ı + a~ a(−~ı +~) −~ı +~
û~r−~r20 = 0
= √ = √ = √ (33)
|~r − ~r2 | a 2 a 2 2
I ara ja podem substituir tots els elements a l’equació 24:
~ r = a~) = E
E(~ ~ 1 (~r = a~) + E~ 2 (~r = a~) = (34)
1 q1 1 q1
= 2 û~ r10 +
r−~ (~r − ~r10 ) = (35)
0
4π0 |~r − ~r1 | 4π0 |~r − ~r10 |3
1 Q (~ı +~) 1 −2Q (−~ı +~)
= √ √ + √ √ = (36)
4π0 (a 2)2 2 4π0 (a 2)2 2
1 Q 1 −2Q
= √ 3 (+~ı +~) + √ (−~ı +~) = (37)
4π0 a2 2 4π0 a2 23
1 Q 1 −2Q
= √ (+~ı +~) + √ (−~ı +~) = (38)
4π0 a 2 2
2 4π0 a2 2 2
1 Q 1 Q
= √ {(~ı +~) − 2(−~ı +~)} = √ {3~ı − 2~} (39)
4π0 a 2 2
2 4π0 a 2 2
2
(40)
~ a (0, −a, 0)
Camp E
I ara farem el cas del camp al punt (0, −a, 0).
1. Mirem cap a on anirà el camp en la zona on el volem calcular. A la figura 6 en

teniu la representació, i podeu veure que, per simetria, el camp va en la direcció
positiva de l’eix y i positiva de l’eix x.
2. El segon pas és dibuixar el sistema de referència. Però això ja ho hem fet a qualsevol
de les figures del problema.
18
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Figure 8: Previsió de cap on anirà el camp en el punt (0, −a, 0).

camp. Per tant:
~r = −a~ (41)
19
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
i després sumar-les totes. Els vectors ~r10 i ~r20 són els que ja hem trobat a 26 i
27.
– Càrrega 1
~r − ~r10 = −a~ + a~ı = a~ı − a~ (42)

q √ √
|~r − ~r10 | = (−a)2 + a2 = 2a2 = a 2 (43)
(~r − ~r10 ) a~ı − a~ a(~ı −~) ~ı −~
û~r−~r10 = 0
= √ = √ = √ (44)
|~r − ~r1 | a 2 a 2 2
– Càrrega 2
~r − ~r20 = −a~ − a~ı = −a~ı − a~ (45)

q √ √
|~r − ~r20 | = (−a)2 + (−a)2 = 2a2 = a 2 (46)
(~r − ~r20 ) −a~ı − a~ a(−~ı −~) −~ı −~
û~r−~r20 = 0
= √ = √ = √ (47)
|~r − ~r2 | a 2 a 2 2
~ r = −a~) = E
E(~ ~ 1 (~r = −a~) + E ~ 2 (~r = −a~) = (48)
1 q1 1 q2
= 2 û~
r−~ r10 + û~r−~r20 = (49)
0
4π0 |~r − ~r1 | 4π0 |~r − ~r30 |2
1 Q ~ı −~ 1 −2Q −~ı −~
= √ √ + √ √ = (50)
4π0 (a 2) 2 2 4π0 (a 2)2 2
1 Q 1 −2Q
= √ 3 (+~ı −~) + √ (−~ı −~) = (51)
4π0 a2 2 4π0 a2 23
1 Q 1 −2Q
= √ (+~ı −~) + √ (−~ı −~) = (52)
4π0 a2 2 2 4π0 a2 2 2
1 Q 1 Q
= √ {(~ı −~) − 2(−~ı −~)} = √ {3~ı −~} (53)
4π0 a2 2 2 4π0 a2 2 2
(54)
20
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Apartat b)
Ara es tracta de calcular el camp a un punt qualsevol de l’eix x.
1. Mirem cap a on anirà el camp en la zona on el volem calcular. A la figura 10 en

teniu la representació, i podeu veure que, per simetria, el camp va en la direcció x.
Fixeu-vos que, segons la zona en què ens trobem de l’eix, el camp anirà en un sentit
o en un altre.
Figure 10: Previsió de cap on anirà el camp en l’eix x.
2. El segon pas és dibuixar el sistema de referència, que en aquest cas ja tenim.
figura 7 teniu els vectors representats. N’hi ha prou amb pintar-los per a un punt
genèric de la dreta.

camp. Fixeu-vos que com que volem calcular el camp en l’eix x hem pres com
a punt on volem calcular el camp, un punt qualsevol de l’eix x. Per tant:
~r = x~ı (55)
21
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
27.
– Càrrega 1
~r − ~r10 = x~ı + a~ı = (x + a)~ı (56)

q
|~r − ~r10 | = (x + a)2 = x + a (57)
(~r − ~r10 ) (x + a)~ı
û~r−~r10 = 0
= =~ı (58)
|~r − ~r1 | x+a
– Càrrega 2
~r − ~r20 = x~ı − a~ı = (x − a)~ı (59)

q
|~r − ~r20 | = (x − a)2 = x − a (60)
(~r − ~r20 ) (x − a)~ı
û~r−~r2 =
0
0
= =~ı (61)
|~r − ~r2 | x−a
~
E(eix x) = E ~ 1 (eix x) + E ~ 2 (eix x) = (62)
1 q1 1 q2
= 2 û~ r10 +
r−~ û~r−~r20 ) = (63)
0
4π0 |~r − ~r1 | 4π0 |~r − ~r20 |3
1 Q 1 −2Q
= 2
~ı + ~ı = (64)
4π0 (x + a) 4π0 (x − a)2
( )
1 1 −2
= Q ~ı + ~ı (65)
4π0 (x + a)2 (x − a)2
Apartat c)
Ara es tracta de calcular el camp a un punt qualsevol de l’eix y.
22
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
1. Mirem cap a on anirà el camp en la zona on el volem calcular. Atès que els punt
(0, a, 0) i (0, −a, 0), el camp anirà en el sentit indicat per a qualsevol de les figures
6 o 8.
2. El segon pas és dibuixar el sistema de referència, que és el que ja hem dibuixat a
totes les figures.
3. Dibuixem tots els vectors i calculem els diversos elements de l’equació 24. Podeu
mirar-los, per exemple a la figura 7.
camp. Fixeu-vos que com que volem calcular el camp en l’eix y hem pres com
a punt on volem calcular el camp, un punt qualsevol de l’eix y. Per tant:
~r = y~ (66)
27.
– Càrrega 1
~r − ~r10 = y~ + a~ı = a~ı + y~ (67)

q
|~r − ~r10 | = a2 + y 2 (68)
(~r − ~r10 ) (a~ı + y~)
û~r−~r10 = 0
=√ 2 (69)
|~r − ~r1 | a + y2
– Càrrega 2
~r − ~r20 = a~ − a~ı = −a~ı + y~ (70)

q q
|~r − ~r20 | = (−a)2 + y 2 = a2 + y 2 (71)
(~r − ~r20 ) (−a~ı + y~)
û~r−~r20 = 0
= √ 2 (72)
|~r − ~r2 | a + y2
23
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
~
E((eix y)) = E ~ 1 ((eix y)) + E ~ 2 ((eix y)) = (73)
1 q1 1 q1
= 2 û~
r−~r10 + û~r−~r20 = (74)
0
4π0 |~r − ~r1 | 4π0 |~r − ~r10 |2
1 Q (a~ı + y~) 1 −2Q (−a~ı + y~)
= √ 2 2 2
√ 2 2
+ √ 2 2 2
√ 2 = (75)
4π0 ( a + y ) a + y 4π0 ( a + y ) a + y2
1 Q 1 −2Q
= 2 2 3/2
(a~ı + y~) + (−a~ı + y~) = (76)
4π0 (a + y ) 4π0 (a + y 2 )3/2
2
1 Q 1 Q
= 2 2 3/2
{(a~ı + y~) − 2(−a~ı + y~)} = (3a~ı − y~) (77)
4π0 (a + y ) 4π0 (a + y 2 )3/2
2
Apartat d)
Ara es tracta de fer els lı́mits x → ∞ i y → ∞
x→∞
Podem veure què passa quan x → ∞ a l’equació 65. Per fer-ho hem de pensar que tot
és molt petit al costat de x:
( )
1 1 −2
E(eix x) = Q ~ı + ~ı (78)
4π0 (x + a)2 (x − a)2
Com que x >> a tenim que podem menysprear a al costat de x:
1 1 −2 1 Q

E(eix x) = Q 2~ı + 2 ~ı = − ~ı (79)
4π0 x x 4π0 x2
És a dir, vist des de molt lluny, el camp elèctric és el mateix que el que crea la càrrega
resultant.
24
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
y→∞
Podem veure què passa quan y → ∞ a l’equació 65. Per fer-ho hem de pensar que tot
és molt petit al costat de y:
1 Q
E(eix y) = (3a~ı − y~) (80)
4π0 (a + y 2 )3/2
2
Com que y >> a tenim que podem menysprear a al costat de y:
1 Q 1 Q
E(eix y) = 2 3/2
(3a~ı − y~) = (3a~ı − y~) (81)
4π0 (a ) 4π0 a3
resultant, col·locada en el punt equivalent de totes dues.
25
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
4.2 lı́nies de camp
Ja hem vist que podem representar el camp elèctric com el vector associat al camp en
cada punt. Tanmateix, aquesta és una manera molt farragosa de representar-lo. De fet,
el que ens interessa saber, des del punt de vista gràfic, és cap on anirà el camp i si és més
o menys intens. Per fer això fem servir les lı́nies de camp.
Les lı́nies de camp sorgeixen d’unir els vectors camp, de manera que el vector en cada
punt sigui tangent a la corba que queda en unir-les. A més, aleshores indiquem amb una
fletxa cap on va el camp.
La intensitat del camp la representem amb el número de lı́nies, amb la densitat de lı́nies.
Fixeu-vos que aleshores no podrem saber la intensitat d’un camp en particular, però sı́ si
un camp és més intens que un altre. A la figura 12 teniu representades les lı́nies del camp
dels casos que hem vist abans: dues càrregues aı̈llades, una positiva i l’altra negativa;
dues càrregues positives; i una càrrega positiva i una altra de negativa.
Fixeu-vos que:
• Les lı́nies de camp surten de les càrregues positives i entren a les càrregues negatives.
26
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Figure 12: Representació de les lı́nies de camp per: a) una càrrega aı̈llada
positiva Font: By Geek3 - Own workThis vector graphics image was created with VectorFieldPlot., CC BY-
SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=10568674; b) una càrrega aı̈llada nega-
tiva Font: By Geek3 - Own workThis vector graphics image was created with VectorFieldPlot., CC BY-SA 3.0,
https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=10568715; c) dues càrregues positives Font: By Geek3 - Own workThis
vector graphics image was created with VectorFieldPlot., CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=10508472 ;
i d) una càrrega positiva i una altra de negativa Font: By Geek3 - Own workThis vector graphics image was
created with VectorFieldPlot., CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=10508433.
27
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Les unitats de camp elèctric en el S.I. són Newtons partit Coulomb:

1N
[E] = (82)
1C
Representarem amb primes les fonts del camp i els punts font; i sense primes els punts
camp (allà on volem calcular el camp).
4.4 Exercicis
1. Quin camp elèctric fa un sol electró a 1 m de distància d’allà on és? La càrrega de
l’electró Q = −1.60210−19 C.
2. Calculeu la intensitat del camp elèctric creat en el buit per una càrrega elèctrica de
+5 mC a una distància de 20 cm.
3. Tenim tres càrregues de valors Q1 = Q2 = 1 C i Q3 = −2 C. Les seves posicions

són, respectivament, ~r1 =~ı, ~r2 = −~ı i ~r3 = −~. Calculeu el camp elèctric en el punt
~r = ~.
28
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
5 Potencial elèctric
Una manera diferent de veure com modifica l’espai una càrrega, és amb el potencial.
Pensem un cop més en l’exemple del matalàs quan calculàvem el camp elèctric estàvem
mirant ben bé quina és la “inclinació” en cada punt, però no miràvem el que potser és
més evident, que hi ha zones del matalàs que queden “més altes que unes altres”. Això
és el que farem amb el potencial.
El gran avantatge del potencial elèctric és que és un escalar, que és molt més fàcil de
tractar que un vector.
5.1 Càlcul del potencial elèctric
La forma de calcular el potencial elèctric és amb la fórmula següent:
1 X Q0i 1 X Q0i
V = = (83)
4πε0 i di 4πε0 i |~r − r~i 0 |
El significat dels signes són els mateixos que hem vist per al camp elèctric:
• Q0i són les càrregues que creen el potencial.
• ~ri0 són els vectors posició de les càrregues que creen el potencial.
• ~r és el vector posició del punt on volem calcular el potencial.
A banda del caràcter escalar del potencial, hi ha una altra diferència molt important entre
el camp elèctric i el potencial: el potencial es calcula respecte un origen de potencials.
L’equació 83 del potencial s’obté prenent com a origen del potencial l’infinit.
29
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
5.1.1 Exemple de càlcul del potencial elèctric
Anem a veure ara el mateix exemple que en l’apartat 4.1.1, però ara calcularem el potencial
elèctric.
(a, 0, 0). Calculeu:
a El valor del potencial en els punts (0, a, 0) i (0, −a, 0).

b El valor del potencial a qualsevol punt de l’eix X.
c El valor del potencial a qualsevol punt de l’eix Y .
d Què passa quan x0 → ∞? I quan y 0 → ∞?
En aquest problema tenim una distribució de càrrega discreta, com podeu veure a la figura
5. Sabem que és discreta perquè són un conjunt de càrregues que ocupen unes posicions
determinades.
El potencial que crea una distribució discreta de càrregues ve donat per l’expressió 83.
Per tant, si tenim dues càrregues:
1 X qi
V = (84)
4π0 i |~r − ~ri0 |
Per tant, per calcular el potencial elèctric haurem de calcular tots els ingredients que
apareixen a l’equació.
30
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Seguim però, els passos que cal seguir per resoldre un problema d’electrostàtica. En el
primer apartat ho farem amb més detall i en la resta d’apartats seguirem els mateixos
passos.
Apartat a)
Farem en detall el cas (0, a, 0) i després donarem el resultat per (0, −a, 0). Seguim, doncs,
els passos.
1. En aquest cas no cal preveure cap on anirà el potencial, ja que és un escalar.
2. El segon pas és dibuixar el sistema de referència. De fet, atès que ja ens donen uns
vectors a l’enunciat, en realitat ja ens l’estan fixant. A les figures anteriors ja el
tenı́eu representat.
Figure 14: Vectors font (~r0 ) i vectors camp (~r) de la càrrega situada a (0, a, 0) per al càlcul
del potencial.
• El vector ~r és el vector que va des de l’origen fins al punt on volem calcular
el potencial. Aquest és el mateix que hem fet servir per a calcular el camp
(equació 25) i donava:
31
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
~r = a~ (85)
• El vector ~r0 és el vector que va des de l’origen fins al punt on hi ha les
càrregues. En aquest cas tenim diverses càrregues, per la qual cosa farem
per separat cadascuna de les càrregues i després les sumarem. Fixeu-vos que
són els mateixos vectors font que hem calculat per al camp (equacions 26 i 27):.
– Càrrega 1
~r10 = a0~ı (86)
– Càrrega 2
~r20 = −a0~ı (87)
• Ara hem de calcular el vector |~r − ~ri0 | amb les equacions 85 i 86, per una
banda, i 87 per l’altra, tal i com hem fet per al camp. Però fixeu-vos que en
aquest cas només necessitem el mòdul
– Càrrega 1 √
|~r − ~r10 | = a 2 (88)
– Càrrega 2 √
|~r − ~r20 | = a 2 (89)
V (~r = a~) = V1 (~r = a~) + V2 (~r = a~) = (90)

1 q1 1 q1
= + = (91)
4π0 |~r − ~r1 | 4π0 |~r − ~r10 |
0
1 Q 1 −2Q
= √ + √ = (92)
4π0 a 2 4π0 a 2
1 Q
=− √ [V] (93)
4π0 a 2
Fixeu-vos del gran avantatge del potencial. Com que és un escalar, els càlculs es simpli-
fiquen molt respecte el camp elèctric.
Recordeu sempre que el potencial és un escalar. Per tant, en els resultats de potencial
mai no hi ha d’haver cap vector
32
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Potencial a (0, −a, 0)
I ara farem el cas de la càrrega a (0, −a, 0).
Figure 15: Vectors font (~r0 ) i vectors camp (~r) de la càrrega situada a (0, −a, 0) per al
càlcul del potencial.
potencial, i que ja hem calculat abans. Per tant:
~r = −a~ (94)
• El vector ~r0 és el vector que va des de l’origen fins al punt on hi ha les
càrregues. En aquest cas tenim diverses càrregues, per la qual cosa farem
per separat cadascuna de les càrregues i després les sumarem. Fixeu-vos que
són els mateixos vectors font que hem calculat per al camp (equacions 26 i 27),
i que ja hem fet servir també per al potencial en el punt (0, a, 0).
– Càrrega 1
~r10 = a0~ı (95)
33
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
– Càrrega 2
~r20 = −a0~ı (96)
• Ara hem de calcular el vector |~r − ~ri0 | amb les equacions 85 i 95, per una
banda, i 96 per l’altra, tal i com hem fet per al camp i per al potencial en el
punt (0, a, 0):
– Càrrega 1 √
|~r − ~r10 | = a 2 (97)
– Càrrega 2 √
|~r − ~r20 | = a 2 (98)
V (~r = a~) = V1 (~r = a~) + V2 (~r = a~) = (99)

1 q1 1 q1
= + = (100)
4π0 |~r − ~r1 | 4π0 |~r − ~r10 |
0
1 −2Q 1 Q
= √ + √ = (101)
4π0 a 2 4π0 a 2
1 Q
=− √ [V] (102)
4π0 a 2
Fixeu-vos que, en aquest cas, a diferència del camp, el potencial és el mateix a la mateixa
distància de les dues càrregues. Té sentit ja que ara només estem treballant amb el mòdul.
Apartat b)
Ara es tracta de calcular el camp a un punt qualsevol de l’eix X.
1. Com en els altres casos, hem de calcular els vectors que apareixen a l’equació 84,
els “ingredients”. A la figura 14 teniu els vectors representats. És el mateix que ja
havı́em vist per al camp. Ara volem el camp en un punt qualsevol de l’eix x, per
tant, agafem un punt genèric de l’eix i calculem el potencial en aquell punt.
34
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Figure 16: Vectors representats per al càlcul del potencial a l’eix X.
potencial. Fixeu-vos que com que volem calcular el potencial en l’eix X hem
agafat un punt genèric de l’eix X, com ja havı́em fet amb el camp (equació 55)
i que us recordem aquı́: Per tant:
~r = x~ı (103)
cadascuna de les càrregues i després les sumarem, com ja hem fet amb els
altres càlculs del potencial. Fixeu-vos que a l’equació 84 es fa precisament
això: calcular la contribució de cada càrrega per separat i després sumar-les
totes. Els vectors ~r10 i ~r20 són els que ja hem trobat a 26 i 27 i en el càlcul del
potencial.
– Càrrega 1
~r10 = a0~ı (104)
– Càrrega 2
~r20 = −a0~ı (105)
• Ara hem d’ajuntar les equacions 103 i 26, per una banda, i 27 per l’altra,
com ja havı́em fet amb el camp:
– Càrrega 1
~r − ~r10 = x~ı + a~ı = (x + a)~ı (106)
q
|~r − ~r10 | = (x + a)2 = x + a (107)
– Càrrega 2
~r − ~r20 = x~ı − a~ı = (x − a)~ı (108)
q
|~r − ~r20 | = (x − a)2 = x − a (109)
35
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
V (eix X) = V1 (eix X) + V2 (eix X) = (110)

1 q1 1 q1
= + = (111)
4π0 |~r − ~r1 | 4π0 |~r − ~r10 |
0
1 −2Q 1 +Q
= + = (112)
4π0 x + a 4π0 x − a
1 2 1

= Q − + [V] (113)
4π0 x+a x−a
Fixeu-vos que el resultat depèn de la x. Això ha de ser aixı́ perquè volı́em el potencial a
tot l’eix de les x, per tant, hem de tenir la manera d’indicar a quin punt de l’eix x volem
el camp.
D’altra banda, noteu que si x > a, el potencial serà negatiu; per contra, si x < a, serà
positiu.
Apartat c)
Ara es tracta de calcular el camp a un punt qualsevol de l’eix Y . El procés és el mateix
que en l’apartat anterior, però ara canviant l’eix X per l’eix Y .
1. Dibuixem tots els vectors i calculem els diversos elements de l’equació 84. Podeu
mirar-los, per exemple a la figura 7.
• El vector ~r és el vector que va des de l’origen fins al punt on volem calcular
el potencial. Fixeu-vos que volem calcular el potencial en l’eix Y , per tant
agafem un punt genèric de l’eix Y , que serà el mateix que ja havı́em fet en el
cas del camp:
~r = y~ (114)
84 es fa precisament això: calcular la contribució de cada càrrega per separat i
36
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
després sumar-les totes. És el mateix procediment que hem seguit en els atlres
casos i els mateixos vectors ~r10 i ~r20 :
– Càrrega 1
~r10 = a0~ı (115)
– Càrrega 2
~r20 = −a0~ı (116)
– Càrrega 1
~r − ~r10 = y~ + a~ı = a~ı + y~ (117)

q
|~r − ~r10 | = a2 + y 2 (118)
– Càrrega 2
~r − ~r20 = a~ − a~ı = −a~ı + y~ (119)

q q
|~r − ~r20 | = (−a)2 + y 2 = a2 + y 2 (120)
V (eix Y ) = V1 (eix Y ) + V2 (eix Y ) = (121)

1 q1 1 q1
= + = (122)
4π0 |~r − ~r1 | 4π0 |~r − ~r10 |
0
1 Q
=− √ 2 [V] (123)
4π0 a + y 2
(124)
Apartat d)
Ara es tracta de fer els lı́mits x → ∞ i y → ∞
37
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
x→∞
Podem veure què passa quan x → ∞ a l’equació 113. Per fer-ho hem de pensar que tot
és molt petit al costa de x:
1 2 1

V (eix X) = Q − + [V] (125)
4π0 x+a x−a
Com que x >> a odem menysprear a al costat de x:
1 2 1 1 2 1 1 1

V (eix X) = − Q − + → Q − + =− [V] (126)
4π0 x+a x−a |{z}
x>>a
4π0 x x 4π0 x
És a dir, vist des de molt lluny, el camp potencial és el mateix que el que crea la càrrega
resultant.
y→∞
Podem veure què passa quan y → ∞ a l’equació 124. Per fer-ho hem de pensar que tot
és molt petit al costa de y:
1 Q
V (eix Y ) = − √ 2 [V] (127)
4π0 a + y 2
Com que y >> a odem menysprear a al costat de y:
1 Q 1 Q 1 Q 1 Q
V (eix Y ) = − √ 2 → − √ = − = − [V] (128)
4π0 a + y 2 y>>a 4π0 y 2 4π0 4π y
|{z} q
2 0
y
resultant, col·locada en el punt equivalent de totes dues.
38
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
5.2 Superfı́cies equipotencials
Com heu vist en l’exemple anterior, els punts que estaven a la mateixa distància de les
càrregues tenien el mateix potencial. De fet, si anem unint tots els punts amb el mateix
potencial obtindrı́em unes lı́nies que, en tres dimensions, seran superfı́cies.
Aquestes superfı́cies es diuen superfı́cies equipotencials i tots els punts de la mateixa

superfı́cie estan al mateix potencial. En teniu alguns exemples a la figura 176 .
Figure 17: Superfı́cies equipotencials de: a) Una càrrega positiva; b) una càrrega negativa;
c) dues càrregues positives; i d) una càrrega positiva i una de negativa.
Les superfı́cies equipotencials:
• No es tallen mai entre elles: si ho fessin, el punt de tall tindria dos potencials
diferents (un per cada superfı́cie), i això és impossible.
• Són sempre perpendiculars a les lı́nies de camp elèctric.
A la figura 18 teniu representades les superfı́cies equipotencials i les lı́nies de camp més
de representar les superfı́cies equipotencials
El potencial elèctric es representa amb la lletra V i les seves unitats són els Volts, que es
representen amb la lletra V també.
5.4 Exercicis
1. Quin potencial elèctric fa un sol electró a 1 m de distància d’allà on és? La càrrega
de l’electró Q = −1.60210−19 C.
2. Calculeu el potencial elèctric creat en el buit per una càrrega elèctrica de +5 mC a

una distància de 20 cm.
6
Font: Representacions generades amb http://www.falstad.com/mathphysics.html
39
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Figure 18: Superfı́cies equipotencials i lı́nies de camp de: a) Una càrrega positiva; b) una
càrrega positiva i una de negativa; i c) dues càrregues positives.
40
1er curs. Fı́sica

Semestre 1

són, respectivament, ~r1 = ~ı, ~r2 = −~ı i ~r3 = −~. Calculeu el potencial elèctric en el
punt ~r = ~.
6 Força elèctrica
Fins ara hem vist què li passa a l’espai quan hi posem una càrrega: queda modificat. Però
què passarà quan hi afegim una segona càrrega?
Penseu en l’exemple del matalàs: quan hem afegit la primera càrrega, el matalàs ha quedat
enfonsat. Si ara posem una bola en algun punt del matalàs, caurà cap a la primera; o bé,
en el cas en què el matalàs pujava, caurà cap enfora.
En realitat el que passa és que les càrregues es faran una força. La força que fa el camp
~ que crea la primera càrrega sobre la segona, q, serà:
E
F~ = q E
~ (129)
Noteu que a l’equació 130 hem posat el camp, en general. Aquest camp l’ha pogut crear
una càrrega, un conjunt de càrregues, una distribució de càrregues, etc.
6.1 Força entre dues càrregues puntuals
Per entendre com és la força elèctrica, imaginarem ara el cas en què el camp elèctric el
crea una única càrrega.
Recordeu que el camp que crea una càrrega positiva va cap enfora de la càrrega (és positiu)
i el que crea una càrrega negativa va cap a dintre (és negatiu). Per tant:
• Si el camp el crea una càrrega negativa:
– Si la càrrega q és positiva, la força serà negativa i, per tant, anirà cap a dins.
És a dir, les dues càrregues s’atrauran (vegeu la figura 19a)).
– Si la càrrega q és negativa, la força serà positva i, per tant, anirà cap enfora.
És a dir, les dues càrregues es repel·leran (vegeu la figura 19b)).
41
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
• Si el camp el crea una càrrega positiva:
– Si la càrrega q és positiva, la força serà positva i, per tant, anirà cap enfora.
És a dir, les dues càrregues es repel·leran (vegeu la figura 19c)).
– Si la càrrega q és negativa, la força serà negativa i, per tant, anirà cap a dins.
És a dir, les dues càrregues s’atrauran (vegeu la figura 19d)).
Fixeu-vos que el que estem dient, en realitat, és que les càrregues que tenen el mateix
signe es repel·len i les que tenen signe contrari s’atreuen.
Figure 19: Representació de la força: a) Força que fa una càrrega negativa sobre una
càrrega positiva; b) força que fa una càrrega negativa sobre una càrrega negativa; c) força
que fa una càrrega positiva sobre una càrrega positiva; i d) força que fa una càrrega
positiva sobre una càrrega negativa.
42
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
6.2 Força sobre moltes càrregues puntuals
Si en lloc d’una única càrrega puntual, el que tenim és un sistem format per moltes
càrregues puntuals, posem m càrregues puntuals, aleshores la força total sobre el sistema
serà la suma de la força sobre cadascuna de les carregues, qj . Aixı́, l’equació 130 serà:
m
F~ = ~j
X
qj E (130)
j
És a dir, multipliquem cada càrrega pel camp elèctric que hi ha en aquell punt.
6.3 Llei de Coulomb
Fins aquı́ hem comptat que calculàvem primer el camp i després la força a partir del
camp. Si substituı̈u el camp per la seva expressió (equació 23 tenim l’equació:
m m
1 X Q0i
!
F~ = ~j =
X X
qj E qj ûd = (131)
j j 4πε0 i d2ij ij
qj · Q0i
!
1 X
= û 0 (132)
rj − r~i 0 |2 r~j −~ri
4πε0 i,j |~
Aquesta expressió es coneix com la Llei de Coulomb.
Fixeu-vos que tenim en compte tots els ri0 (els punts on són les càrregues font) i tots els
rj , els punts on hi ha les càrregues sobre les quals calculem la força.
També, com en el cas del camp elèctric:
• La direcció de la força en un punt P qualsevol, ve donada per la lı́nia que uneix les
dues càrregues. És a dir, la direcció és la del vector unitari que va en aquella lı́nia,
ûd .
• Com més separades estan les càrregues, més petit és el mòdul de la força. I fixeu-vos
que disminueix com d12 , és a dir, si ens allunyem 2 m, la força serà 4 vegades més
petita.
43
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Recordeu que fem servir les primes per als punts font, per als punts on hi ha les càrregues
que creen el camp, i per a les càrregues que creen el camp.
La força és, com el seu nom indica, una força, i per tant compleix la 2a Llei de Newton
també:
F~ = m · ~a
X
(133)
Per tant, quan sobre una càrrega actua una força elèctrica, si la càrrega es pot moure,
s’accelerarà.
6.4 Càlcul de la força elèctrica
El procés per calcular la força és molt semblant al del càlcul del camp elèctric. De fet,
tenim dues maneres de fer-ho: a partir del camp elèctric, o bé directament amb la llei de
Coulom.
• Càlcul a partir del camp elèctric

(PROCÉS RECOMANAT)
– Es preveu la direcció del camp elèctric en el punt en què està la càrrega sobre
la qual es vol calcular la força.
– Es preveu quina serà la direcció i el sentit de la força sobre la càrrega.
– Es calcula el camp elèctric en el punt en què està la càrrega sobre la qual es
vol calcular la força.
– Es multiplica el camp obtingut pel valor de la càrrega, tal i com indica l’equació
130.
A la figura 20 teniu els vectors i les dues situacions representades.
• Càlcul a partir de la Llei de Coulomb En aquest cas el procés és el mateix

que hem seguit per a calcular el camp elèctric. Per entendre què farem, vegeu la
figura ??. En aquesta figura hem representat el sistema de referència, la càrrega q
i el punt P on volem calcular el camp. Però fixeu-vos que
– Els vectors posició de les càrregues font, els indiquem amb primes: ~r0 .
– Els vectors posició de les càrregues sobre les quals calculem la força, els in-
diquem sense primes: ~r.
44
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Figure 20: a) Representació del camp elèctric creat per una càrrega q en un punt P a
una distància d, amb els vectors posició de: la càrrega ~r0 i el punt camp ~r. b) La mateixa
situació que a a), però ara s’hi ha posat la càrrega sobre la qual es vol calcular la força
45
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
– La distància d és el vector ~r − ~r0 .

– El vector unitari ûd serà:
~r − ~r0
ûd = û~r−~r0 = (134)
|~r − ~r0 |
– Es substitueixen tots els valors obtinguts a la Llei de Coulomb: equació 132.
Aquesta situació correspondria directament a la situació de la figura 20.
6.4.1 Exemple de càlcul de la força elèctrica
Anem a calcular ara la força elèctrica sobre una càrrega puntual, partint del mateix
exemple que ja hem fet servir per calcular el camp a l’apartat 4.1.1.
(a, 0, 0). Vegeu la figura 21. Calculeu:
a El valor de la força sobre una càrrega de valor 3Q situada en el punt (0, a, 0); i
sobre una altra de valor -3Q situada en el punt (0, −a, 0).
Resoldrem el problema a partir del camp elèctric.
Força sobre una càrrega de valor 3Q a (0, a, 0)
Començarem pel cas en què posem una càrrega de valor 3Q al punt (0, a, 0). Aquesta
situació la teniu representada a la figura ??.
1. Mirem cap a on anirà la força. Com que ja havı́em previst cap on aniria el camp a
la figura 6, és immediat veure cap on anirà la força: en la mateixa direcció i sentit
que el camp si la càrrega és positiva; i en sentit contrari si és negativa. Com que en
aquest cas és positiva, anirà en la mateixa direcció i sentit que el camp.
46
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
2. El camp que creen les dues càrregues al punt (0, a, 0) ja l’hem calculat a l’apartat
4.1.1.
~ r = a~) = 1
E(~
Q
√ {3~ı − 2~} (135)
4π0 a2 2 2
3. Per calcular la força apliquem l’equació 130:
m
1 Q
F~ = ~ j = 3Q ·
X
qj E √ {3~ı − 2~} = (136)
j 4π0 a2 2 2
1 3Q2
= √ {3~ı − 2~} (137)
4π0 a2 2 2
Força sobre una càrrega de valor −3Q a (0, −a, 0)
I ara farem el cas de la força sobre la càrrega de valor −3Q situada a (0, −a, 0).
1. Mirem cap a on anirà la força. Com que ja havı́em previst cap on aniria el camp a
la figura 6, és immediat veure cap on anirà la força: en la mateixa direcció i sentit
47
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
que el camp si la càrrega és positiva; i en sentit contrari si és negativa. Com que en
aquest cas és negativa, anirà en la mateixa direcció però sentit contrari al camp.
2. El camp que creen les dues càrregues al punt (0, −a, 0) ja l’hem calculat a l’apartat
4.1.1.
~ r = −a~) = 1
E(~
Q
√ {3~ı −~} (138)
4π0 a 2 2
2
3. Per calcular la força apliquem l’equació 130:
m
1 Q
F~ = ~ j = −3Q ·
X
qj E √ {3~ı −~} = (139)
j 4π0 a2 2 2
1 3Q2
=− √ {3~ı −~} (140)
4π0 a2 2 2
Les unitats de la força són els Newton i es represeneten amb la lletra N, com en qualsevol
força.
6.6 Exercicis
són, respectivament, ~r1 = ~ı, ~r2 = −~ı i ~r3 = −~. Calculeu la força sobre una càrrega
de valor −2Q situada al punt ~r = ~.
2. Una càrrega de 5 · 10−6 C s’introdueix a una regió on actua un camp de força de

0,04 N. Quina és la intensitat del camp elèctric en aquesta regió?
3. Quin és el valor de la càrrega que està sotmesa a un camp elèctric de 4, 5 · 10−5 N
C
i
sobre ella s’aplica una força de 8, 6 · 10−2 N?
4. Indiqueu quina és la magnitud, la direcció i el sentit d’un camp elèctric en el qual una
càrrega de - 2 mC experimenta una força elèctrica de 0,02 N dirigida verticalment
cap amunt.
48
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
7 Energia potencial electrostàtica
A la secció 6 hem vist quina era la força que hi havia sobre una càrrega en un punt, a
causa de les altres càrregues. La pregunta següent seria: quina és l’energia que té aquesta
càrrega? O bé, el que seria el mateix, quanta energia ha costat portar la càrrega fins
aquell punt?
El tipus d’energia de què estem parlant és l’energia potencial electrostàtica, que identifi-
carem amb la lletra U . Aquesta energia és deguda al potencial V que hi ha en el punt P
on portem la càrrega q:
U =q·V (141)
També podem substituir el potencial per la seva expressió (equació 83)
1 q · Q0 1 X q·Q
U =q·V = = (142)
4πε0 d rq − r~Q 0 |
4πε0 i,j |~
On r~q és el vector posició de la càrrega q i r~Q 0 el vector posició de la càrrega Q0 .
Aquesta expressió el que està fent és respondre la pregunta: Quanta energia ha costat
portar una càrrega de valor q des de l’infinit fins al punt P ?
Noteu que a l’equació 141 hem posat el potencial, en general. Aquest potencial l’ha pogut
crear una càrrega, un conjunt de càrregues, una distribució de càrregues, etc.
Recordeu que el potencial i l’energia potencial són escalars.
7.1 Energia potencial sobre moltes càrregues puntuals
Si en lloc d’una única càrrega puntual, el que tenim és un sistem format per moltes
càrregues puntuals, posem m càrregues puntuals, aleshores l’energia potencial total sobre
el sistema serà la suma de l’energia potencial sobre cadascuna de les carregues, qj . Aixı́,
l’equació 130 serà:
m
X
U= qj · V (143)
j
49
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
És a dir, multipliquem cada càrrega pel camp elèctric que hi ha en aquell punt.
7.2 Energia que ha costat construir un sistema de càrregues
Fins aquı́ hem vist quanta energia ha costat portar una càrrega en un punt P on hi ha
un potencial V . Però quant ha costat construir el sistema que crea el potencial? La idea
és la mateixa.
Abans però, escriurem com quedaria l’energia potencial si a l’equació 141 substituı̈m el
potencial per la seva expressió de càlcul
Imaginem que tenim un sistema format per tres càrregues. Quant ha costat construir-lo?
Per respondre a la pregunta, construirem el sistema. Per fer-ho agafem càrregues i les
portem des de l’infinit (que és on estan les càrregues) fins al punt on les volem posar. A
la figura 22 teniu representat el procés:
• Portem la primera càrrega, q1 des de l’infinit. Com que no hi ha cap càrrega que
s’hi oposi, és “gratis” (no costa energia).
• Portem la segona càrrega, q2 . A aquesta sı́ que li afecta la presència de la primera
(equació 142):
1 q2 · q1 1 q2 · q1
U1,2 = = (144)
4πε0 d1,2 4πε0 |~r2 − r~1 |
Fixeu-vos que si les càrregues són del mateix signe, l’energia potencial serà positiva.
Això vol dir que costa energia portar la segona càrrega (que és lògic, ja que si són
del mateix signe, es repel·len). És com si haguéssim de portar la segona càrrega per
una pujada.
Per contra, si les càrregues són de signe diferent, l’energia potencial serà negativa.
Això vol dir que “ens torna energia”, que “va sola”, la segona càrrega (que és lògic,
ja que si són de signe diferent, s’atreuen). És com si haguéssim de portar la segona
càrrega per una baixada.
• Portem ara la tercera càrrega, q3 . A aquesta sı́ que li afecta la presència de les altres
dues, de la q1 i de la q2 (equació 142):
1 q 3 · q1 1 q 3 · q1
U1,3 = = (145)
4πε0 d1,3 4πε0 |~
r3 − r~1 |
1 q 3 · q2 1 q 3 · q2
U2,3 = = (146)
4πε0 d2,3 4πε0 |~
r3 − r~2 |
50
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Figure 22: Construcció d’un sistema de tres càrregues. Les càrregues es porten des de
l’infinit. a) Es porta la primera càrrega des de l’infinit fins al punt on la posem; b) es
porta la segona càrrega, a la qual li afecta la primera; i c) es porta la tercera càrrega, a
la qual li afecta la presència de les altres dues
51
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
(147)
I ara ja l’hem construı̈t. L’energia total serà la suma de les tres energies:
UT = U1,2 + (148)
+ U1,3 + U2,3 (149)
Fixeu-vos que el que fem és mirar l’energia potencial de cada càrrega amb totes les altres.
Ho hem posat aixı́, en dues lı́nies perquè és una manera que ajuda: en la primera lı́nia
portem la segona càrrega i només hi havia la primera; en la segona lı́nia portem la tercera
càrrega, i ja hi ha la primera i la segona. Fixeu-vos en el subı́ndex de cada lı́nia: sempre
el primer subı́ndex és més petit que el segon
L’expressió genèrica és:
X 1 X qj · Q0i 1 X qj · Q0i
U= = = (150)
j>i 4πε0 j>i dij rj − r~i 0 |
4πε0 i,j |~
L’energia potencial és, com el seu nom indica, una energia potencial. Per tant deriva d’una
força conservativa i el treball degut a aquesta energia no depèn del camı́, sinó només dels
punts inicial i final
L’energia potencial pot ser:
• Positiva: vol dir que hem d’aportar energia per crear el sistema de càrregues.
• Negativa: vol dir que el sistema ens torna energia.
• Zero: vol dir que no costa res construir el sistema de càrreuges.
52
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
7.3 Exemple de càlcul de l’energia potencial electrostàtica d’un

sistema
Calculeu l’energia potencial electrostàtica d’un sistema de 4 càrregues col·locades en forma

de quadrat. El costat del quadrat val L = 1 m i Les càrregues tenen valors: q2 = q4 = q = 1
C i q1 = q3 = −q = −1 C.
Figure 23: Sistema de 4 càrregues col·locades en forma de quadrat
Per resoldre el problema plantejarem les energies a partir de l’equació 150, bàsicament,
es tracta de calcular l’energia que ha costat portar cada càrrega degut a totes les que ja
hi havia.
UT = U1,2 + (151)
+ U1,3 + U2,3 + (152)
+ U1,4 + U2,4 + U3,4 (153)
1 q1 · q2
UT = + (154)
4πε0 d1,2
1 q1 · q3 1 q2 · q3
+ + + (155)
4πε0 d1,3 4πε0 d2,3
1 q1 · q4 1 q2 · q4 1 q3 · q4
+ + + (156)
4πε0 d1,4 4πε0 d2,4 4πε0 d3,4
"
1 q 1 · q2
UT = + (157)
4πε0 d1,2
53
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
q1 · q 3 q2 · q3
+ + + (158)
d1,3 d2,3
#
q1 · q4 q 2 · q4 q3 · q 4
+ + + (159)
d1,4 d2,4 d3,4
Per fer el càlcul ara hem de calcular les distàncies entre les càrregues. Aquı́ ho farem a
partir dels vectors posició, però les podeu calcular directament si ja veieu quant valen:
• Vectors posició
~r1 = 0 (160)
~r2 = L~ (161)
~r3 = L~ı + L~ (162)
~r4 = L~ı (163)
• Distàncies
√
d1,2 = |~r2 − ~r1 | = |L~| = L2 = L (164)
√ √ √
d1,3 = |~r3 − ~r1 | = |L~ı + L~| = L2 + L2 = 2L2 = L 2 (165)
√
d2,3 = |~r3 − ~r2 | = |L~ı| = L2 = L (166)
√
d1,4 = |~r4 − ~r1 | = |L~ı| = L2 = L (167)
q √ √
d2,4 = |~r4 − ~r2 | = |L~ı − L~| = L2 + (−L)2 = 2L2 = L 2 (168)
√
d3,4 = |~r4 − ~r3 | = |L~| = L2 = L (169)
(170)
• I ara ja podem substituir les distàncies a l’equació 159. També substituirem q2 i q4

per q C i q1 i q3 per −q:
"
1 (−q) · q
U = + (171)
4πε0 L
(−q) · (−q) q · (−q)
+ √ + + (172)
L 2 L
#
(−q) · q q·q (−q) · q
+ + √ + (173)
L L 2 L
(174)
54
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
1
I si ara traiem q · q = q 2 i L
factor comú queda:
1 q2
" #
1 1
U = −1 + √ −1−1+ √ −1 = (175)
4πε0 L 2 2
1 q2
" #
1
= −4 + √ (176)
4πε0 L 2
• I finalment substituı̈m els valors de l’enunciat: q = 1 C i L = 1 m:
1 q2 12
" # " #
1 1
U= −4 + √ = 9 · 109 −4 + √ = −3 · 101 0 J (177)
4πε0 L 2 1 2
Com que ha sortit que l’energia és negativa, vol dir que el sistema és més estable, té menys
energia, que quan teni
Representarem l’energia potencial electrostàtica amb la lletra U .
Les unitats de l’energia potencial electrostàtica són les d’energia, en el S.I. els Joules, J.
7.5 Exercicis
1. Tenim tres càrregues de valors Q1 = Q2 = 1 C i Q3 = −2 C. Les seves posicions són,
respectivament, ~r1 = ~ı, ~r2 = −~ı i ~r3 = −~. Calculeu l’energia que costaria portar
una càrrega de valor Q = −2 C des de l’infinit fins al punt ~r = ~.
2. Tenim quatre càrregues de valors Q1 = Q2 = 1 C i Q3 = Q4 = −2 C. Les seves

posicions són, respectivament, ~r1 = ~ı, ~r2 = −~ı i ~r3 = −~ i ~r4 = ~. Calculeu l’energia
que ha costat construir el sistema.
55
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
8 Teorema de Gauss
Hem vist fins ara que les càrregues són les fonts del camp elèctric, les que generen camp
elèctric. Això ens ho diu la 3a Llei de Maxwell que, en la seva forma integral és el que es
coneix com a Teorema de gauss.
Per explicar el teorema de Gasus cal explicar abans què és el concepte de flux, tant per
una superfı́cie com per una superfı́cie tancada.
8.1 Flux
El flux correspon al número de lı́nies de camp que travessen una superfı́cie. A la figura
24 teniu representada una superfı́cie i les lı́nies de camp que la travessen.
Fixeu-vos que la superfı́cie es representa amb un vector perpendicular a ella.
Figure 24: Lı́nies de camp que travessen una superfı́cie. Es representa també el vector
superfı́cie. El flux es calcula només amb la component del camp perpendicular a la
superfı́cie (o el que és el mateix, la component paral·lela al vector superfı́cie.
El flux que travessa la superfı́cie S es calcula com el producte de la superfı́cie i prenent
56
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
només la component del camp E que va en la direcció del vector superfı́cie. Si mireu la
figura 25, teniu que aquesta component podeu veure que val E · cos α. Per tant, el flux Φ
serà:
Φ = S · E · cos α (178)
I si recordeu, aquesta és la definició de producte escalar. Per tant:
~ ·E
Φ=S ~ · dS
~ (179)
Fixeu-vos que el flux és un escalar.
Aquesta expressió és vàlida quan el camp és uniforme a la superfı́cie, però què passa si
no és el mateix a tota la superfı́cie? Aleshores hem de fer la integral:
Z
Φ= ~ d˙S
E ~ (180)
S
Recordeu:
• Uniforme: no varia en l’espai.
• Constant: no varia en el temps.
Figure 25: Component del vector camp en la direcció del vector superfı́cie, quan ambdós
fan un angle α.
57
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
8.1.1 Flux a través d’una superfı́cie tancada
Hi ha un cas especial dins el flux, que és el flux a través d’una superfı́cie tancada. És a
dir, com si estiguéssim dins una “bombolla”. En teniu un exemple a la figura 26.
Figure 26: Exemple de flux a través d’una superfı́cie tancada. Fixeu-vos que el vector
superfı́cie és perpendicular a la superfı́cie en cada punt.
Quan
H
fem una integral sobre una superfı́cie tancada, aleshores ho indiquem amb el signe
. Per tant, el flux a través d’una superfı́cie tancada és:
I
Φ= ~ · dS
E ~ (181)
S
8.2 Definició del teorema de Gauss del camp elèctric
El teorema de Gauss per al camp elèctric diu que:

~ a través d’una superfı́cie tancada S, és directament
El flux de camp elèctric R
proporcional a la càrrega total tancada Qtancada dividida per la permitivitat del
medi (en el cas del buit, ε0 ).
~ = Qtancada
I
~ · dS
E (182)
S ε0
58
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Fixeu-vos que el teorema de Gauss ens està dient que les fonts de camp elèctric són les
càrregues, ja que si tenim una superfı́cie tancada, i d’allà surten o entren lı́nies de camp,
voldrà dir que a dins hi haurà càrrega.
El teorema de Gauss és la forma integral de l 3a Llei de Maxwell. Per tant, és vàlid
sempre. En el cas que no tingueu una superfı́cie tancada, ja no és el teorema de Gauss.
El flux elèctric es representa amb la lletra Φ i les seves unitats són:
N 2
[Φ] = [E] · [S] = m (183)
C
8.4 Exercicis
1. Tenim tres càrregues de valors Q1 = 1 C Q2 = 3 C i Q3 = −2 C. Si les posem dins
un cub de costat L = 3 m. Quin és el flux de camp elèctric que travessa el cub?
2. Tenim tres càrregues de valors Q1 = 1 C Q2 = 3 C i Q3 = −2 C. Posem les dues

primeres dins un cub de costat L = 3 m, i deixem la tercera fora Quin és el flux de
camp elèctric que travessa el cub?
3. Tenim tres càrregues de valors Q1 = 1 C Q2 = −1 C i Q3 = −2 C. Posem les dues

primeres dins un cub de costat L = 3 m, i deixem la tercera fora Quin és el flux de
camp elèctric que travessa el cub?
59
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
9 Una aplicació: el condensador de plaques plano-

paral·leles
Fins aquı́ hem vist el camp elèctric, però quina aplicació té? La resposta és que moltes,
però aquı́ ens centrarem en una en particular: el condensador de plaques plano-paral·leles.
Per veure què és hem de saber quin és el camp elèctric que crea una placa carregada i
haurem de definir una nova magnitud: la capacitat d’un condensador.
9.1 Camp creat per una placa carregada infinita
El camp creat per una placa infinita col·locada en el pla Y Z amb una densitat de càrrega
superficial, σ, és:7
σ
(
~ = 2ε0
~ı si x > 0
E σ (184)
− 2ε0~ı si x < 0
A la figura 27 teniu representat el camp que crea la placa.
Fixeu-vos que el camp:
• És perpendicular a la placa.
• Apunta cap enfora de la placa si σ és positiva i cap a dintre si σ < 0.
• És constant: val el mateix sigui quina sigui la distància a la placa.
El potencial creat per la placa ve donat per l’expressió:
σ
V = x (185)
2ε0
on x és la distància a placa.

7
Com que la placa és infinita, la càrrega total seria infinita. Per tant, hem de treballar necessàriament
amb la densitat de càrrega.
60
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Figure 27: Camp elèctric creat per una placa plana infinita de densitat de càrrega: a)
+σ, b) −σ.
61
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
9.2 El condensador
Si posem dues plaques, una davant de l’altra, i amb densitats de càrrega de signe oposat
tenim la situació de la figura 28:
( σ
~ = ε0
~ıentre les plaques
E (186)
0 fora de les plaques
Tingueu present que quan parlem de plaques infinites, en realitat només volem dir que
la seva superfı́cie S és molt més gran que la separació entre elles, d. Per tant, podem
escriure la densitat de càrrega com: σ = QS
El potencial entre les dues plaques serà:
σ Q
V = d= d (187)
ε0 S · ε0
On d és la distància entre les plaques.
Aquest sistema de dues plaques planes paral·leles, amb càrrega oposada és el
que es coneix com a condensador de plaques plano-paral·leles.
9.3 La capacitat
Es defineix la capacitat, C, d’un condensador com el quocient entre la càrrega, Q i el

potencial:
Q
C= (188)
V
Tot i que no ho sembla, la capacitat d’un condensador depèn només de la seva geometria
i del medi: no depèn ni de la càrrega ni del potencial.
En el cas del condensador de plaques planes paral·leles, podem susbituir l’expressió del
camp 187:
62
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Figure 28: Camp elèctric creat per dues plaques infinites de densitat de càrrega σ i −σ .
Q Q S · ε0
C= = Q = (189)
V d d
S·ε0
En l’equació anterior es veu molt clar que la capacitat només depèn de la geometria:
fixeu-vos que en substituir el potencial, la càrrega se’n va i la capacitat només depèn de
la superfı́cie, del medi interior i de la distància entre plaques.
Fixeu-vos que com més gran sigui la superfı́cie, major serà la capacitat. Per contra, si
augmentem la distància entre plaques, la capacitat disminuirà.
9.4 Canvi de medis
Si en comptes del buit, que te permitivitat elèctrica ε0 tenim un altre material, hem de
substituir ε0 per la permitivitat del material ε.
Per tant, la capacitat del condensador de plaques planes paral·leles serà (equació 189),
amb un medi de permitivitat ε:
63
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
S·ε
C= (190)
d
Ara bé, normalment no ens donaran ε, sinó la permitivitat relativa o constant dielèctrica,
és a dir, quantes vegades és la permitivitat del buit:
ε
εr = (191)
ε0
9.5 Associació de condensadors
Podem posar els condensadors en sèrie o en paral·lel i el que ens interessa en ambdós
casos és calcular la capacitat equivalent: un únic condensador que es comporta com tots
els altres junts, com teniu a la figura 29.
Figure 29: Capacitat equivalent d’una associació de condensadors: a) en sèrie; i b) en

paral·lel.
64
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
9.5.1 Associació de condensadors en sèrie
L’associació de condensadors en sèrie correspon a la situació de la figura 30.
Figure 30: Associació de condensadors en sèrie.
Fixeu-vos que, en aquest cas:
• El potencial total és la suma de les caigudes de potencial a cada condensador.

• La càrrega és la mateixa a tots els condensadors.
Si volem calcular la capacitat equivalent tindrem que les situacions de les figures 29 i 30
han de ser la mateixa:
65
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
V = V1 + V2 + V3 (192)
I de l’equació 188 sabem que:

Q Q
C= →V = (193)
V C
Per tant:
V = V1 + V2 + V3 (194)
Q
Q Q
Q

= + + (195)
Ce C1 C2 C3
1 1 1 1
= + + (196)
Ce C1 C2 C3
És a dir, quan tenim una associació de condensadors en sèrie tenim que la inversa de la
capacitat equivalent és la suma de les inverses de les capacitats:
1 X 1
= (197)
Ce i Ci
9.5.2 Associació de condensadors en paral·lel
L’associació de condensadors en sèrie correspon a la situació de la figura 31.
Fixeu-vos que, en aquest cas:
• La càrrega total és la suma de les càrregues de cada condensador. És com si
tinguéssim el condensador dividit en tres trossos.
• El potencia és el mateix a tots els condensadors.
Si volem calcular la capacitat equivalent tindrem que les situacions de les figures 29 i 31
han de ser la mateixa:
Q = Q1 + Q2 + Q3 (198)
66
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
Figure 31: Associació de condensadors en paral·lel.
67
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
I de l’equació 188 sabem que:

Q
C= →Q=C ·V (199)
V
Per tant:
Q = Q1 + Q2 + Q3 (200)
Ce · V = C1 · V + C2 · V + C3 · V (201)
Ce = C1 + C2 + C3 (202)
És a dir, quan tenim una associació de condensadors en paral·lel tenim que la capacitat
equivalent és la suma de les capacitats:
X
Ce = Ci (203)
i
Els condensadors els representem amb la lletra C i la unitat de capacitat és el Faraday,
F.
1C
1F= (204)
1V
És molt habitual fer servir submúltiples, com ara els µF, mF o nF.
68
1er curs. Fı́sica

Semestre 1
9.7 Exercicis
1. Tenim un condensador de 3 µF, quina serà la seva càrrega si el connectem a un
potencial de 5 V?
2. Tenim un condensador de 3 µF.
(a) Si les plaques tenen una superfı́cie d’1 dm2 i en l’interior només hi ha aire (té
la mateixa permititvitat que el buit) quina serà la distància entre plaques?
(b) Quina serà la capacitat del condensador si al seu interior posem un medi de
permitivitat relativa εr = 2?
3. Tenim 3 condensadors de capacitats C1 = 1 µF, C2 = 3 µF i C3 = 3 µF. Calculeu

la capacitat equivalent:
(a) En sèrie.
(b) En paral·lel.
4. Tenim un condensador de plaques planes paral·leles. La superfı́cie de les làmines és

628 cm2 i la distància entre elles és 5 mm. S’omple d’un medi amb una permitivitat
relativa de 5. Calculeu:
(a) La capacitat del condensador.

(b) La càrrega que rep si es connecta a 50V
69

T0 1 Electrostatica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

T0 1 Electrostatica

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

T0 1 Electrostatica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1er curs.

Tema: Electrostàtica Curs 2018-19

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet

Tema: Electrostàtica Curs 2018-19

3.1 Tipus de càrrega elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

3.2 Notació i unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

4.1 Càlcul del camp elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

4.1.1 Exemple de càlcul del camp elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

4.2 lı́nies de camp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

4.3 Notació i unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

5.1 Càlcul del potencial elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

5.1.1 Exemple de càlcul del potencial elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . 30

5.2 Superfı́cies equipotencials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

5.3 Notació i unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Tema: Electrostàtica Curs 2018-19

6.1 Força entre dues càrregues puntuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

6.2 Força sobre moltes càrregues puntuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

6.3 Llei de Coulomb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

6.4 Càlcul de la força elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

6.4.1 Exemple de càlcul de la força elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . 46

6.5 Notació i unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

7 Energia potencial electrostàtica 49

7.1 Energia potencial sobre moltes càrregues puntuals . . . . . . . . . . . . . . 49

7.2 Energia que ha costat construir un sistema de càrregues . . . . . . . . . . . 50

7.3 Exemple de càlcul de l’energia potencial electrostàtica d’un sistema . . . . 53

7.4 Notació i unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

8.1.1 Flux a través d’una superfı́cie tancada . . . . . . . . . . . . . . . . 58

8.2 Definició del teorema de Gauss del camp elèctric . . . . . . . . . . . . . . . 58

8.3 Notació i unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

9 Una aplicació: el condensador de plaques plano-paral·leles 60

9.1 Camp creat per una placa carregada infinita . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

Tema: Electrostàtica Curs 2018-19

9.4 Canvi de medis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

9.5 Associació de condensadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

9.5.1 Associació de condensadors en sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

9.5.2 Associació de condensadors en paral·lel . . . . . . . . . . . . . . . . 66

9.6 Notació i unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

Tema: Electrostàtica Curs 2018-19

• Coneix el concepte de camp elèctric.

• Sap calcular el camp elèctric.

• Sap representar les lı́nies de camp elèctric.

• Coneix el concepte de potencial elèctric.

• Coneix les lı́nies de potencial i equipotencials.

• Sap calcular el potencial elèctric.

• Sap calcular la força elèctrica.

• Sap el significat de l’energia electrostàtica.

• Sap calcular l’energia necessària per construir un sistema de càrregues.

• Coneix el teorema de Gauss i el seu significat.

• Sap què és un condensador de plaques planes paral·leles.

Tema: Electrostàtica Curs 2018-19

I per què és important que hi hagi dos tipus?

• Les càrregues que tenen el mateix signe es repel·len.

Tema: Electrostàtica Curs 2018-19

• Les càrregues que tenen signe diferent s’atreuen.

3.1 Tipus de càrrega elèctrica

Tema: Electrostàtica Curs 2018-19

Tema: Electrostàtica Curs 2018-19

Tema: Electrostàtica Curs 2018-19

(~r − ~r10 ) a~ı + a~