Professional Documents
Culture Documents
Dia A Dia Geografia I Historia 1 ESO - 577783
Dia A Dia Geografia I Historia 1 ESO - 577783
Geografia i Història
ESO
TEXT
Fernando Abascal
Pedro Adiego
Olga Cabeza
José Luis Domínguez
Margarita Gambó
Javier Iniesta
Juan Martín
Ana Redondo
María Luisa Vázquez
Javier Velilla
Francisco Javier Zabaleta
EDICIÓ
Javier Ibarra
Gabriela Martín
Pilar Moralejo
3.14 Serveis editorials
EDICIÓ EXECUTIVA
Marta Ballester
David Ramírez
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310
Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354
Unitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 396
Unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442
Unitat 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 486
Per què SABER FER?
Tots tenim una passió. Des de fa més de 30 anys, Grup Promotor, i en fa més de 50 Santillana,
no hem deixat de treballar, investigar, fer productes i serveis i buscar innovacions que millorin
l’educació, com a forma de construir un món més bo per a tothom.
El fruit d’aquest compromís ha estat una llarga història de grans projectes educatius, que
s’han concebut des de la realitat social i acadèmica que hi ha hagut en cada moment i han
nascut amb vocació d’acompanyar els alumnes en l’aventura d’aprendre i de dotar el profes
sorat de totes les eines i els recursos necessaris per portar a terme la tasca d’educar. Així, el
nostre nou projecte, SABER FER, sorgeix com a resposta a un nou currículum i als canvis
substancials que s’han produït en tots els aspectes de la nostra vida.
Avui, més que mai, en la societat de la informació, en un món cada vegada més global, regit
per un canvi ràpid i constant, l’educació marca la diferència. Vivim un present de grans inter
rogants que mereixen grans respostes. Cal educar avui els ciutadans d’un demà que està
per construir.
L’educació s’ha centrat tradicionalment en l’ensenyament de continguts, es tractava de saber.
Ara, la comunitat educativa és conscient que cal fer un pas endavant: a més de saber, cal
SABER FER. L’aprenentatge per competències és el model elegit per assolir amb èxit els
nous objectius que la societat reconeix com a necessaris en l’educació dels infants i els ado
lescents. Saber comunicar, interpretar, deduir, formular, valorar, seleccionar, triar, decidir, com
prometre’s, assumir, etc. és actualment tan important com conèixer els continguts tradicionals
de les nostres matèries. Necessitem treballar amb idees, ser capaços de resoldre problemes i
prendre decisions en contextos canviants. Hem de ser flexibles, versàtils, creatius…
Però el nom de la sèrie té un segon significat. Per superar el repte que tenim davant, Grup
Promotor / Santillana aportarà tot el seu SABER FER, estarà al costat del professorat i
l’alumnat, oferint materials, serveis, experiència… per garantir aquest èxit.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 5
Les claus del projecte
SABER FER
L’OBJECTIU: QUE ELS ALUMNES ADQUIREIXIN LES COMPETÈNCIES
QUE NECESSITA UN CIUTADÀ DEL SEGLE XXI
Tots som conscients que la societat actual requereix unes capacitats molt diferents de les que
es demanaven fins fa poc temps. Necessitem persones capaces de:
• Fer-se preguntes pertinents.
• Informar-se a través de fonts diverses, textuals o gràfiques, fet que implica:
– Buscar informació.
– Interpretar aquesta informació de forma coherent amb el tipus de font.
• Pensar reflexivament, críticament i creativament.
• Crear-se una opinió, un judici, i prendre decisions adequades.
• Comunicar-se oralment i per escrit.
• F
er connexions: connectar els continguts teòrics amb la vida real (pròxima o llunyana) i con
nectar els sabers de les diferents matèries entre si.
• Participar i comprometre’s, donar servei a la comunitat.
• Aprendre cooperativament amb els companys.
• Tenir sempre present la perspectiva ètica, tenir intel·ligència emocional i ètica.
• Aprendre al llarg de la vida.
Aquest objectiu es materialitza en l’estructura de les unitats didàctiques del material de l’alum
ne i en els diferents projectes que formen la Biblioteca del professorat.
El projecte SABER FER combina els aspectes més bons de la tradició escolar i les aportacions
de les noves metodologies. El centre educatiu ha de ser capaç de desenvolupar sabers sò-
lids, atès que només és possible pensar i actuar quan coneixem amb profunditat. A més, el
centre escolar té la funció d’educar persones que converteixin el coneixement en acció i amb
habilitats socials i morals sòlides. En el projecte SABER FER:
• L ’alumne és el centre del seu propi aprenentatge: es fa preguntes, busca informació
i s’informa, participa, aprèn a controlar l’aprenentatge, emprèn projectes…
s combinen activitats senzilles i tasques de més complexitat, excel·lents per desenvolupar
• E
les competències bàsiques, ensenyar a pensar als alumnes, resoldre problemes i situa
cions reals, desenvolupar el pensament creatiu…
• S
’utilitzen metodologies orientades a potenciar l’excel·lència dels alumnes, com ara l’apre-
nentatge cooperatiu i l’aprenentatge per projectes, tant en activitats dins del llibre de
l’alumne com en projectes específics de la Biblioteca del professorat; també propostes per
potenciar el plurilingüisme, materials d’oratòria, etc.
• E
s busca una educació que vagi més enllà dels aspectes estrictament acadèmics, que plan
tegi situacions que fomentin la participació dels alumnes i l’actitud emprenedora i que
l’alumnat s’involucri en la seva realitat quotidiana, en els problemes i les realitats del centre
escolar, del seu barri, però també des d’una perspectiva global i planetària. En definitiva,
relacionar aprenentatge i servei a la comunitat, aprenentatge i compromís social.
Aquesta varietat de plantejaments del projecte SABER FER converteix l’aula en un escenari
d’experiències molt diverses i enriquidores per a l’alumne.
6 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
UNA ESCOLA INCLUSIVA, EN QUÈ TOTS DESENVOLUPIN
LES CAPACITATS I ELS TALENTS
Per assolir aquest objectiu, els llibres de l’alumne disposen d’activitats molt variades, i la Bi
blioteca del professorat conté plans de suport i reforç per als alumnes amb dificultats i un
programa d’aprofundiment per a aquells que poden anar més enllà.
L’avaluació sempre ha tingut un paper destacat en l’àmbit acadèmic. Al llarg de les últimes
dècades s’ha anat imposant una concepció de l’avaluació contínua i formativa, l’objectiu de
la qual és detectar les dificultats dels alumnes a fi de decidir mecanismes que els permetin
superar-les. El paper de l’avaluació es reforça amb el nou currículum, en el qual l’avaluació
esdevé una part fonamental del procés de l’aprenentatge de l’alumne, amb un enfocament
global, continuat i integrador; avaluar per aprendre. El projecte SABER FER inclou:
• P
roves d’avaluació de continguts i proves d’avaluació per competències per a totes les
matèries.
• Rúbriques d’avaluació.
• Diferents eines informàtiques:
– Deures, per al seguiment diari dels alumnes
– Generador de proves
– Informes i estadístiques
– Biblioteca de proves externes
En els llibres de l’alumne i la Biblioteca del professorat són recurrents les activitats i tasques
que requereixen l’ús de les TIC.
L’ensenyament digital es veu potenciat pels nostres productes digitals, LlibreMèdia i Llibre-
Net, i per l’Aula Virtual, un entorn digital amb productes, aplicacions i serveis per a l’alumnat
i el professorat.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 7
En què es concreta el projecte
SABER FER
LLIBRES NOUS PER A NOUS TEMPS
Llibres amb una seqüència didàctica centrada en l’alumne, en l’adquisició de les compe-
tències bàsiques i en el pensament creatiu i reflexiu.
l punt de partida de les unitats didàctiques és enganxar els alumnes mitjançant el desafia
• E
ment, el repte, la curiositat, l’enigma... A partir d’una situació determinada:
– Ens fem preguntes. Es diu que el secret de la creativitat i l’aprenetatge rau a provocar el
pensament, provocar que els alumnes es facin preguntes, no tan sols donar respostes... En
aquesta secció s’anima els alumnes a plantejar-se els seus propis interrogants sobre la
qüestió.
– Com ho sabem? Aquesta secció planteja interrogants de contesta i opinió individuals i
també per respondre col·lectivament, amb la resta del grup.
continuació es desenvolupen els continguts de la unitat didàctica. Al costat del contin
• A
gut conceptual s’inclouen una sèrie de programes innovadors:
– S
ABER FER recull l’aprenentatge dels procediments i destreses que es relacionen directa
ment amb els continguts de la pàgina. Saber i SABER FER formen, per tant, una unitat d’apre
nentatge, no es presenten deslligats.
– Descobreix planteja propostes perquè els alumnes explorin coneixements. En aquestes
propostes és fonamental l’ús de les TIC.
– Interpreta la imatge (el mapa, el gràfic, el dibuix, la fotografia...) ensenya els alumnes
a «aprendre a veure», a observar. Una destresa molt útil en un món com el nostre, en què
l’element visual juga un paper cada cop més gran.
– Compromesos proposa situacions perquè l’alumne s’involucri i es comprometi amb la so
cietat.
– Claus per estudiar proporciona als alumnes una guia perquè aprenguin a aprendre, per
recordar i reflexionar sobre el que s’ha estudiat.
• E
n les activitats finals l’alumne repassa els continguts principals de la unitat i es verifica si ha
assolit els elements d’aprenentatge determinats per l’administració educativa.
• L es pàgines finals de la unitat permeten fer tasques en les quals s’integren tots els continguts
estudiats i, per tant, plantegen situacions molt potents des del punt de vista didàctic.
– Tasques per desenvolupar les competències dels alumnes, en les quals s’aplica el que
s’ha après a situacions reals, de l’àmbit acadèmic, de la vida quotidiana o de la societat.
L’alumne utilitzarà tècniques en nous contextos i resoldrà casos pràctics i quotidians.
– Tasques per desenvolupar diferents formes de pensament:
1. Anàlisi científica.
2. Raonament matemàtic.
3. Anàlisi ètica.
4. Pensament creatiu.
– Treballs per projectes.
En aquestes pàgines últimes té un paper destacat l’aprenentatge cooperatiu.
I, com sempre, aquests llibres presenten el rigor tradicional i la cura editorial de Grup Pro-
motor / Santillana: textos clars i adaptats a l’edat; il·lustracions de gran qualitat i amb un alt
valor formatiu, capaços de plantejar activitats d’anàlisi, observació, relació amb els contin
guts…; activitats variades, amb diferents objectius i diferents graus de dificultat…
8 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
UNA BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT, QUE ATÉN
TOTES LES NECESSITATS DELS DOCENTS
Tutoria
Sistema d’avaluació
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 9
Guió de les unitats
i suggeriments didàctics
UNITAT 1
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Reforç i suport
• Conceptes i continguts fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 1. El nostre planeta, la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 2. Els moviments de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Fitxa 3. La representació de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Fitxa 4. Les coordenades geogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
• Organització de coneixements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 5. Característiques de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 6. La representació de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 7. El coneixement dels mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 8. L’escala d’un plànol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
• Repàs acumulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Fitxa 9. Les eines del geògraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
12 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Aprofundeix en…
Fitxa 10. La Terra es mou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Fitxa 11. Els tipus de mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Fitxa 12. L’ús de les coordenades geogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 13
1
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Desenvolupament de competències
• Aplica una tècnica: Orientar-se amb un plànol
• Resol un cas pràctic: Per què canviem d’hora quan viatgem lluny?
• Anàlisi científica: Sandy, una illa fantasma al Pacífic?
BANC DE RECURSOS
14 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Per nivells
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 15
1
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
LA BIOSFERA
LA COMPOSICIÓ DE L’ATMOSFERA
16 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Equinocci de
Primavera primavera
Solstici
d’estiu
Tardor
Hivern
Estiu
Hivern
Estiu
Solstici
Tardor ca d’hivern
lípti
Òrbi ta el·
Equinocci
de tardor
Pol
La Terra té un moviment doble. El de rotació, o gir ROTACIÓ DE LA TERRA
Nord
de la Terra sobre el seu propi eix, i el de translació,
que consisteix en el gir de la Terra al voltant del Sol.
En el seu moviment de rotació, la Terra gira sobre Dia
una línia recta imaginària coneguda com a eix terres-
tre. Els dos punts on l’eix terrestre talla la superfície Rajos
de la Terra són els pols (el pol Nord i el pol Sud). solars
Aquest moviment dóna lloc als dies i les nits. Quan
en una zona de la Terra és de dia, en l’hemisferi opo-
sat en de nit.
Durant el moviment de translació es pot observar Nit
que hi ha un moment de màxima aproximació de la
Pol Sud
Terra al Sol, que es produeix a principis de gener, i
s’anomena periheli, i un moment de més distància
de la Terra respecte del Sol, que es coneix com a afe-
Eix de rotació
li, i té lloc cap a principis de juliol.
Això podria fer suposar que durant el periheli és es- Inclinació de l’eix de
tiu en tot el planeta i durant l’afeli és hivern. No obs- rotació terrestre: 23º 44’
tant això, les estacions en cada hemisferi són oposa-
des. Quan a l’hemisferi nord és estiu, en l’hemisferi racterística, unida a la forma esfèrica que té la Terra
sud és hivern, i viceversa. Aquest fenomen es produ- i al moviment de translació, dóna lloc a la successió
eix a causa de la inclinació de l’eix de la Terra. La in- de les estacions i també a la durada diferent del dia i
clinació de l’eix de la Terra és de 23º 44’. Aquesta ca- la nit.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 17
1
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
EL GLOBUS TERRAQÜI
18 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
El calendari que utilitzem actualment és el gre- El mapa més antic que es coneix va ser descobert
gorià. En aquest calendari un any es compon de a les ruïnes de Gasur, situades uns 300 km al
365 dies. Per completar el desfasament de gairebé nord-oest de Babilònia. Té una antiguitat d’uns
6 hores més que triga la Terra a fer una volta al 4.500 anys, ja que se suposa que data del 2500 aC.
Sol, s’hi afegeix un dia cada quatre anys, que
És una placa de fang cuit, més o menys quadrada,
s’anomena any de traspàs. Qualsevol any divisi-
ble per 4 és un any de traspàs: per exemple, 1988, que fa uns 7 cm de costat, en la qual s’han gravat
1992 i 2012 van ser de traspàs. dues circumferències concèntriques. En aquest
mapa es pot apreciar la vall d’un riu que discorre
No obstant això, aquest calendari estableix que
entre dues serralades i desemboca en un llac o en
un any que és divisible per 100 (per exemple,
el mar per un delta de tres braços. Pel text de la
1900) és un any de traspàs solament si també és
divisible per 400. Per aquest motiu, els anys se- part exterior del mapa, es dedueix que els babilo-
güents no són anys de traspàs: 1700, 1800, 1900, nis pretenien representar el món sencer.
2100, 2200, 2300, 2500 i 2600. Els babilonis pensaven que el món tenia forma
circular i estava envoltat per l’oceà. Els rius Tigris
i Eufrates, que solcaven les terres babilòniques,
LA VOLTA AL MÓN EN 79 DIES ocupen el centre de l’espai representat.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 19
1
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
BANC DE DADES
*Retrògrad: gira en el sentit contrari respecte de la resta de planetes al voltant del seu eix.
EXPLORACIONS DELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR MAPES QUE VAN CANVIAR EL MÓN
L’interès de l’ésser humà per l’exploració del siste- Aquí tens la selecció que va fer l’historiador an-
ma solar data de l’antiguitat, però no va ser fins a glès Jerry Brotton, catedràtic d’Estudis Renaixen-
l’últim terç del segle xx que es van començar a tistes de la Universitat Queen Mary de Londres,
enviar sondes a l’espai amb la finalitat de saber-ne en el seu llibre Historia del mundo en 12 mapas.
més coses. Tot seguit, en presentem una llista:
Mapa Any
Sonda Planetes Any
Geografia, del grec Claudi Ptolemeu 150 aC
Mariner 2 Venus 1962
Mapa del món del musulmà al-Idrisi 1154 dC
Mariner 4 Mart 1965
Mapa del clergue Richard de Haldingham,
1300
Marsnik 3 Mart 1971 del món cristià
Mariner 10 Mercuri i Venus 1974 Kwon Kun: el Mapa Kangnido, de Corea
1402
Viking 1 Mart 1976 i la Xina
20 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
A LA XARXA DIVULGACIÓ
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 21
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
1
REFORÇ I SUPORT Fitxa 1
3 Assenyala si són certes o falses les afirmacions següents. Després escriu correctament les afirmacions falses.
La Terra es troba a una distància respecte del Sol que fa que la seva temperatura sigui moderada.
L’atmosfera és una capa on es troben totes les aigües de la Terra.
L’atmosfera evita que la Terra s’escalfi massa.
L’aigua es troba a la litosfera i és un element bàsic per a l’existència de vida.
La biosfera és la capa de gasos que envolta la Terra.
La hidrosfera és el conjunt d’aigües que hi ha al planeta.
4 Observa la imatge i completa les frases amb la lletra i la capa de la Terra que corresponguin. Després, explica
de què estan formades.
_____. L’ _____________________ és la capa gasosa que envolta la Terra.
Està formada principalment per
C
_____. La _____________________ és el conjunt d’aigües que hi ha al planeta.
A Està formada principalment per
24 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1
REFORÇ I SUPORT Fitxa 2
2 Completa el dibuix amb les paraules següents: pol Nord, pol Sud
i eix terrestre.
Equinoccis
6 Completa la taula següent sobre els solsticis
i els equinoccis:
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 25
1
REFORÇ I SUPORT Fitxa 3
La representació de la Terra
1 Escriu els elements del mapa al lloc que els correspon.
CLIMES I VEGETACIÓ
D
B
1:1.800 km
2 Digues de quin tipus és l’escala del mapa i calcula quina és la distància real entre els punts següents:
Tipus d’escala:
Distància entre…
Punt A i B: Punt B i C:
Punt C i D: Punt D i A:
3 Escriu els avantatges i els inconvenients que tenen el globus terraqüi i els mapes.
Avantatges Inconvenients
Globus terraqüi
Mapes
26 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1
REFORÇ I SUPORT Fitxa 4
•D
•
C
F•
•
A
•B
•
E
1 Observa el mapa i escriu-hi els principals meridians i paral·lels que coneguis. Després, explica
com s’expressen la latitud i la longitud.
2 Localitza en el mapa la posició (latitud i longitud) d’aquests punts de la manera més precisa que puguis.
A. D.
B. E.
C. F.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 27
1
REFORÇ I SUPORT Fitxa 5
Organizació de coneixements
Nom: Curs: Data:
Característiques de la Terra
1 Completa les fitxes següents sobre les capes externes de la Terra:
Atmosfera Hidrosfera
Què és? Què és?
Composició: Composició:
Litosfera
Què és?
Composició:
2 Fes una llista dels motius pels quals creiem que la Terra és l’únic planeta on se sap que hi ha vida tal com la coneixem.
1.
2.
3.
3 Completa la taula.
Moviments de la Terra
28 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1
REFORÇ I SUPORT Fitxa 6
Organizació de coneixements
Nom: Curs: Data:
La representació de la Terra
1 Completa l’esquema sobre els tipus de mapes.
TIPUS DE MAPES
Tipus: Tipus:
Definició: Definició:
2 Escriu els noms dels meridians i dels paral·lels on correspongui. Després, dibuixa de colors
diferents els hemisferis occidental i oriental, i els hemisferis nord i sud.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 29
1
REFORÇ I SUPORT
Més competent
Nom: Curs: Data:
2 Els jugadors de futbol partiran en cada cas de l’aeroport de Madrid. Calcula la distància real que hi ha entre aquesta
ciutat i les capitals dels països on van a jugar els partits. D’altra banda, escriu de manera aproximada les coordenades
geogràfiques de les ciutats de destinació dels jugadors.
Madrid-Brasília
Madrid-Berlín
Madrid-Londres
Madrid-Quito
Madrid-Abuja
Madrid-Tòquio
Madrid-Teheran
30 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Fitxa 7
4 Aquí tens el plànol d’una de les ciutats en què jugaran un dels partits. Contesta:
• En quins quadrats hi ha l’aeroport?
I l’estadi de futbol?
• Per quins quadrats hauran de passar
els jugadors des de l’aeroport per arribar
a l’estadi si volen evitar passar
per l’escola?
• Després del partit, els jugadors volen
fer una mica de turisme. En quins quadrats
hi ha els museus? Podrien anar a tots
els museus en metro?
5 Has aconseguit una entrada per al partit inaugural del Mundial de Rússia que tindrà lloc
a Moscou el 8 de juny a les 20.30 hores. Busca informació i contesta a la teva llibreta:
• En quina estació de l’any tindrà lloc aquest partit?
• A quina distància d’on vius es troba Moscou, la capital de Rússia?
• En quines coordenades geogràfiques és Moscou?
• A quina hora catalana es jugarà aquest partit? Hauràs d’endarrerir o avançar el rellotge?
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 31
1
REFORÇ I SUPORT Fitxa 8
Més competent
Nom: Curs: Data:
A B
Habitatge: 80 m2 Habitatge: 55 m2
Sala: 20 m2 Sala: 20 m2
Terrassa: 15 m2 Terrassa: 6 m2
• Quan ha arribat a la immobiliària li han donat el plànol següent d’un dels habitatges.
De quin habitatge es tracta? Dibuixa en la mateixa escala el plànol de l’altre anunci.
Finestra
2 Observa el plànol de l’habitació de la Maria. Està
dibuixat a escala 1/60. Mesura els elements següents
i completa aquesta taula amb la seva grandària real.
Escriptori
Grandària real
Parets
Finestra
Llit
Escriptori
Llibreria
Llit
Llibreria
Armari
Tauleta de nit
3 Amb les dades de la grandària d’aquesta habitació
i sabent que la Maria vol un pis de 80 m2, estableix Armari
quina pot ser la grandària de les altres habitacions
de la casa. Porta
32 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1
REFORÇ I SUPORT Fitxa 9
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
1 Observa les imatges i contesta:
• Assenyala quina de les dues imatges és una fotografia de satèl·lit i quina és un mapa.
• A la fotografia de satèl·lit: creus que es veu bé la zona fotografiada? Pots veure-hi els detalls o només dóna una visió
de conjunt?
• Per a què serveixen les fotografies de satèl·lit? Des d’on es fan? Per què es diuen així?
• Compara les dues imatges. S’assemblen les dues representacions?
• El mapa és exactament com la fotografia de satèl·lit? Per què? Creus que les fotografies de satèl·lit són útils per fer mapes?
2 Un dels elements fonamentals amb els quals treballa un geògraf són els mapes. Observa els mapes següents
i escriu de quin tipus de mapes es tracta.
A C
A.
B.
C.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 33
1
APROFUNDEIX EN…
Fitxa 10
LA TERRA ES MOU
Des de l’antiguitat, els científics han tingut curiositat per conèixer com és el nostre planeta. Gràcies a avenços
com el telescopi o, més recents, com les naus espacials, cada vegada sabem més sobre la Terra. No obstant això,
moltes vegades les investigacions dels científics han xocat amb les mentalitats de les diferents èpoques.
LECTURA
Eppur si muove
Fins al segle xvi, la concepció comuna i oficialment dels astres amb el telescopi que ell mateix havia inven-
acceptada de l’Univers era la del grec Ptolemeu (se- tat, va verificar la intuïció científica de Copèrnic.
gle ii). Segons aquesta teoria, el cosmos era un sistema Les autoritats religioses de l’època van condemnar aques-
tancat i definit: al centre del cosmos hi havia la Terra, tes idees, fins a obligar a Galileo Galilei a retractar-se’n
immòbil, i la Lluna, els planetes, el Sol i els estels gi- amenaçant-lo de matar-lo. Al final va passar la resta dels
raven al voltant de la Terra. seus dies presoner a casa seva sense poder dedicar-se a
L’astrònom polonès Copèrnic (1473-1543) va ser el pri- l’estudi dels planetes, estels, cometes… Es diu que Gali-
mer a afirmar que la Terra es movia, encara que no va leu, després d’abjurar de les seves idees, va dir: «eppur
poder demostrar-ho. Aquesta teoria s’anomena teoria si muove» (De tota manera, es mou). És probable que no
heliocèntrica, ja que situava el Sol al centre de l’Univers. arribés a pronunciar aquesta frase, però al cap d’un temps
Més endavant Galileo Galilei, observant els moviments sí que es va poder afirmar «eppur si muove».
QÜESTIONS
3 Després d’investigar en enciclopèdies o a Internet escriu una breu biografia de Ptolemeu, Copèrnic i Galileo Galilei.
4 Busca informació i explica quan va ser acceptada la teoria heliocèntrica i per què.
34 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1
APROFUNDEIX EN…
Fitxa 11
Els mapes són instruments de treball indispensables per a un geògraf i, en general, molt útils per a totes
les persones. Existeixen diferents tipus de mapes i ara podràs estudiar-ne un.
EL MAPA TOPOGRÀFIC
QÜESTIONS
2 Fes una petita descripció del territori representat, diferenciant els elements del medi natural dels creats
per les persones. Podries distingir els apartats següents?
Relleu Poblament
Aigües Infraestructures
3 Busca informació sobre com s’elaboren els mapes topogràfics i explica-ho en una redacció.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 35
1
APROFUNDEIX EN…
Fitxa 12
Les coordenades geogràfiques constitueixen un sistema de referència que permet conèixer la posició d’un lloc
o d’una cosa sobre la superfície terrestre. Encara que sovint ens passin per alt a causa de l’ús quotidià que se’n fa,
tenen una importància enorme.
PRACTICA
• Amb l’ajuda d’un compàs traça una circumferència com si fos el globus terraqüi, dibuixa una línia horitzontal que hi passi
pel mig i digues com es diu aquest paral·lel. Tot seguit, dibuixa altres paral·lels que coneguis i posa-hi el nom.
• Quines línies més hauries de dibuixar-hi per obtenir un sistema de coordenades? Quines expressen la latitud i quines
la longitud?
• Per què el radi dels paral·lels es fa més petit a mesura que s’allunyen de l’equador?
• Creus que tots els meridians tenen la mateixa mida?
2 Explica quina utilitat té el sistema de paral·lels i meridians i com pots aplicar-lo a la teva vida diària.
3 Esbrina, fent consultes a llibres o a Internet, d’on provenen els noms de tròpic de Càncer i tròpic de Capricorn.
4 Treballa amb Google Earth. Google Earth és una eina d’Internet molt útil. Descarrega’t el programa i llegeix el programa
d’aprenentatge que ofereix la pàgina web següent: https://www.google.es/intl/es/earth/index.html
• Busca aquestes coordenades geogràfiques i escriu a quins llocs corresponen.
48° 52’ 00” N 2° 19’ 59” E 25° 43’ 32” S 28° 14’ 38” E
40° 40’ N 73° 56’ O 34° 35’ 59” S 58° 22’ 55” O
30° 03’ 22” N 31° 14’ 22” E 28° 42’ N 77° 12’ E
• En pots visitar algun i indicar la latitud i la longitud d’algun monument destacat que hi hagi.
36 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1 AUTOAVALUACIÓ
c. Fa la Terra sobre el seu propi eix. a. Semicercles imaginaris que tenen la direcció
oest-est.
4 Els equinoccis marquen… b. Semicercles imaginaris que divideixen la Terra
a. L’inici de la tardor i la primavera. en hemisferi occidental i oriental.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 37
Recursos per a l’avaluació
de continguts
1 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Coordenades geogràfiques:
• Biosfera:
C
Lletres Capa de la Terra Característica
A B
B
• Moviment de translació:
40 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
5 Escriu el nom d’aquests elements del mapa. De quin tipus de mapa es tracta? (1,5 p.)
2
Mapa:
1
1.
2. 4
3.
4.
6 Quin tipus d’escala té el mapa? Calcula sobre el mapa anterior la distància real en línia recta
que hi ha entre Madrid i Roma. (1 p.)
• Escala:
• Distància real:
a
7 Identifica les línies imaginàries representades en aquest gràfic. (1 p.)
C
d
D
E
b
F
B
•A
•
B
C
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 41
1 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Paral·lel i latitud:
3 Explica per què es produeix la successió de les estacions en els dos hemisferis. (1,5 p.)
42 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL A
5 Observa el mapa i calcula la distància real en línia recta entre les capitals d’estat de la taula següent: (1 p.)
Trajecte entre
Distància real
capitals d’estat
Madrid-Moscou
Roma-Berlín
Londres-Roma
Madrid-Berlín
6 Quina projecció cartogràfica s’ha fet servir en el mapa? Com ho saps? (1,5 p.)
7 Explica què són les coordenades geogràfiques. Enumera dues situacions en les quals sigui necessari conèixer-les. (1,5 p.)
8 Escriu en el lloc on correspongui del mapa de l’activitat 5 la lletra de les següents coordenades geogràfiques.
Explica on es troben aquests punts. (1 p.)
• 40º N, 5º O (A)
• 40º N, 30º E (B)
• 50º N, 20º E (C)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 43
1 CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d’avaluació
Control B Control A
1, 5, 6, 7, 8 1, 5, 6, 7, 8
control B
44 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Londres-Roma: 1.440 km.
Madrid-Berlín: 1.920 km.
6 És un tipus de projecció cilíndrica i s’obté quan es projecta la
superfície de l’esfera sobre un cilindre. És la que representa
més bé les zones situades als tròpics.
7 Les coordenades geogràfiques estan compostes per
la latitud i la longitud. La latitud és la distància que hi ha
des d’un paral·lel a l’equador, i pot ser nord o sud. La longitud
és la distància que hi ha des d’un meridià al meridià
de Greenwich, i pot ser oest o est.
Per exemple, per trobar uns excursionistes perduts
o per viatjar a algun lloc.
8 R. G.
• 40º N, 5º O: Significa que és al nord de l’equador
i a l’oest del meridià de Greenwich.
0º N, 30º E: Significa que és al nord de l’equador
• 4
i a l’est del meridià de Greenwich.
0º N, 20º E: Significa que és al sud de l’equador
• 5
i a l’est del meridià de Greenwich.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 45
Recursos per a l’avaluació
de competències
1 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
La Carlota i la seva família estan preparant un viatge a Noruega per a finals del mes de juny. Hi volen veure
el famós sol de mitjanit. Ella no sap en què consisteix exactament aquest fenomen, però ha buscat informació
i ha trobat aquest text.
El sol de mitjanit
El sol de mitjanit és un fenomen que permet que en L’explicació d’aquest fenomen espectacular es troba en
determinats llocs del planeta es pugui veure el Sol les la inclinació de l’eix terrestre. La Terra orbita al voltant
24 hores del dia, ja que mai no arriba a pondre’s. Es del Sol i la inclinació de l’eix provoca que els pols, alter-
produeix al nord del cercle polar àrtic i al sud del cer- nativament, quedin dirigits al Sol durant els tres mesos
cle polar antàrtic cap al solstici d’estiu. d’estiu. D’aquesta manera, la zona roman il·luminada
encara que la Terra vagi girant sobre si mateixa.
3 Quin moviment terrestre està vinculat al sol de mitjanit? Justifica la resposta. (1 p.)
4 Elabora un dibuix que il·lustri aquest moviment. Escriu-hi els solsticis i els equinoccis. (1 p.)
48 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA 1
6 La seva família ha triat viatjar al cap Nord, al nord de Noruega, per observar el sol de mitjanit.
Les coordenades geogràfiques d’aquest lloc són: 71º 10’ N, 25º 47’ E. Què signifiquen? (1 p.)
7 La Carlota vol saber quants quilòmetres separen en línia recta la ciutat on viu i el cap Nord. Ajuda-la a calcular aquesta
distància a partir del mapa. (1,5 p.)
cap Nord
Barcelona
8 Si la família de la Carlota viatja en les mateixes dates, és a dir, de juny, a l’hemisferi sud, podrà veure
el sol de mitjanit? Per què? (2 p.)
9 En alguna època de l’any podrien observar aquest fenomen en latituds properes a l’equador? Per què? (1,5 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 49
1 COMPETÈNCIES, CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competències Criteris
Activitats
que s’avaluen d’avaluació
1 Solstici: marca el pas de la tardor a l’hivern i de la primavera En unes altres dues ocasions els rajos solars arriben
a l’estiu. Té lloc cap al 21 de juny i el 21 de desembre. perpendiculars als tròpics. Llavors la durada del dia i de la nit
Aquests dies, els rajos del Sol arriben perpendiculars a un varia segons el lloc. Són els solsticis: el d’estiu i el d’hivern.
dels tròpics, per la qual cosa incideixen més en un hemisferi
que en l’altre.
4 R. G.
Eix terrestre: és una línia imaginària al voltant de la qual gira
la Terra i va del pol Nord al pol Sud. 5 R. G. Han d’acolorir el cercle polar àrtic i el cercle polar
antàrtic.
Pols: són els dos extrems del globus terràqüi més allunyats
de l’equador. 6 Signifiquen que aquest lloc té una latitud nord, ja que es
troba en un paral·lel situat a l’hemisferi nord, i que la seva
2 El sol de mitjanit és un fenomen. Consisteix en el fet que en
longitud és oest, ja que es troba en un meridià a l’oest del
algunes zones concretes del planeta no es pon el Sol. Es
de Greenwich.
dóna als pols al voltant del solstici d’estiu.
7 Entre Barcelona i el cap Nord hi ha 7.650 km en línia recta.
3 El moviment de translació. Com que l’eix terrestre de la Terra
està inclinat, els rajos solars no incideixen de la mateixa 8 No podrà veure el sol de mitjanit a l’hemisferi sud, tret
manera sobre el nostre planeta. En els equinoccis els rajos que vagi al cercle polar antàrtic en unes altres dates.
solars arriben perpendiculars a l’equador. Llavors, el dia i la 9 No, mai, ja que a l’equador mai no arriben els rajos solars
nit tenen la mateixa durada en tot el món, excepte als pols, tan inclinats com als pols.
on se succeeixen sis mesos de dia i sis mesos de nit.
50 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucions del llibre
de l’alumne
1 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 53
la superfície terrestre. El mapa distorsiona formes, distàncies Terra; la hidrosfera és el conjunt d’aigües que existeixen al
i superfícies, però és fàcilment transportable i permet observar planeta; la litosfera és la capa sòlida externa de la Terra. Fa
la Terra sencera en un cop d’ull. dos moviments: rotació, que consisteix en el gir sobre el seu
• Els principals elements d’un mapa són l’orientació, els textos, propi eix cada 24 hores i provoca la successió del dia i la nit;
el títol, la llegenda, l’escala i els paral·lels i meridians. Llegenda: translació, que consisteix en el desplaçament al voltant del
és l’apartat del mapa que recull els símbols i colors que utilitza. Sol i origina les estacions. Es representa mitjançant: globus
Escala: indica la proporció entre el mapa i la realitat terraqüis i mapes, que poden ser topogràfics i temàtics.
representada. Paral·lels i meridians: serveixen per localitzar un 13 És la zona de la Terra on es desenvolupa la vida.
lloc amb exactitud.
14 • La hidrosfera és el conjunt d’aigües que hi ha al planeta
• Mapa topogràfic: és el que representa informació sobre el medi i la litosfera és la capa sòlida externa de la Terra.
físic (relleu, rius, vegetació, etc.) i també inclou elements
• L’escala gràfica es representa mitjançant una recta dividida
humans (poblacions, vies de comunicació, cultius...). Mapa
en segments iguals i la numèrica s’expressa mitjançant
temàtic: és el que ofereix informació sobre aspectes concrets
una fracció.
i la seva distribució pel territori.
• Un paral·lel és un cercle imaginari perpendicular als
• R. M. Els pics o requadres que marquen les poblacions, les
meridians que té direcció oest-est; un meridià és un
línies que marquen les vies de comunicació, els límits
semicercle imaginari que uneix els pols i té direcció nord-
administratius, les corbes de nivell...
sud.
Pensa. R. Ll. L’alumne pot indicar: quan viatja, quan estudia
• La latitud és la distància que hi ha des d’un paral·lel a
un fet o un fenomen, quan vol conèixer altres països, etc. Si no es
l’equador i la longitud és la distància que hi ha des d’un
disposa de mapa es pot preguntar a gent del territori per tal
meridià al meridià de Greenwich.
d’orientar-nos.
• El solstici és el moment de l’any en què els rajos solars
arriben perpendicularment a un dels tròpics i, per tant,
Pàg. 21 incideixen molt més sobre un hemisferi que sobre l’altre.
Fes-ho així. L’equinocci és el moment de l’any en què el Sol està sobre
l’equador i, per tant, els dies i les nits tenen la mateixa
7 • L’escala és 1:20.000.000 cm. durada en tota la Terra.
– Barcelona-París: 4,4 cm; 880 km
15 L’estructura externa de la Terra està formada per tres capes:
– París-Berlín: 4,5 cm; 900 km la hidrosfera, que és el conjunt d’aigües del planeta i la que
– Berlín-Praga: 1,5 cm; 300 km té una extensió més gran. La litosfera, que és la capa sòlida
– Praga-Viena: 1,2 cm; 240 km externa de la Terra, i l’atmosfera, que és la capa gasosa que
– Viena-Zagreb: 1,3 cm; 260 km envolta la Terra.
– Zagreb-Atenes: 5,4 cm; 1.080 km 16 A: equador. B: tròpic de Càncer. C: tròpic de Capricorn. D: pol
Nord. E: pol Sud. F: meridià de Greenwich. G: hemisferi nord.
H: hemisferi sud.
Pàg. 23
17 Aproximadament: el Caire: 30º N, 31º E. Barcelona: 41º N,
Fes-ho així. 2º E. Washington: 38º N, 77º O. Singapur: 1º N, 103 E.
8 • BA: Nord. CA: Nord. DA: Est. EA: Nord. CB: Sud. DB: Sud.
EB: Est. AC: Sud. BC: Nord. DC: Sud. EC: Nord. AD: Oest. Pàg. 25
BD: Nord. CD: Nord. ED: Nord. AE: Sud. BE: Oest. CE: Sud.
DE: Sud. 18 R. G. El moviment de rotació consisteix en el gir de la Terra
sobre el seu propi eix; sentit: contrari al de les agulles del
9 • Aproximadament: Quito: 0º S, 80º O; Londres: 51º N, 0º O;
rellotge; durada: 24 hores. El moviment de translació consisteix
Roma: 41º N, 13º E; Kinshasa: 4º S; 15º E
en el desplaçament al voltant del Sol; sentit: contrari al de les
Expressió
10 oral. R. M. Han d’indicar que sí, que és necessari agulles del rellotge; durada: 365 dies i 6 hores.
establir el punt exacte on es troba el vaixell per poder trobar-
• Com que la Terra és una esfera i els rajos solars
lo i rescatar-lo.
no il·luminen tota la superfície alhora, quan una zona
• Nord / 23º N, 135º E / sud-oest Austràlia. està il·luminada, la zona oposada està a les fosques.
• Sud / 30º S, 45º O / est. • Un costat rebria llum i calor contínuament i l’altre estaria
11 Nord / 23º N, 135º E / sud / Austràlia. Sud / 30º S, 43º O / NE a les fosques i glaçat sempre.
• El moviment de translació de la Terra. Com que està
Pàg. 24 inclinada mentre gira al voltant del Sol, el grau d’inclinació
amb què els rajos solars incideixen sobre cada hemisferi
Resumeix
12 l’essencial. R. G. La Terra és un planeta canvia al llarg de l’any: els rajos solars escalfen més en
del sistema solar. Té tres característiques: temperatura determinades èpoques. Els cicles vitals dels animals i les
moderada, atmosfera i aigua. L’estructura externa presenta plantes estan adaptats als canvis estacionals; si canviessin,
tres capes: l’atmosfera és la capa gasosa que envolta la la vida canviaria i moltes espècies desapareixerien.
54 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
• Els anys bixests o de traspàs són els que tenen 366 dies, Pàg. 27
n’hi ha un cada quadre anys. Serveixen per compensar
les sis hores de més que tarda la Terra a completar 28 • Perquè les Canàries són en un fus horari diferent, més cap
el moviment de translació, respecte dels 365 dies que a l’oest, respecte de la Península.
són els que els calendaris compten. • Entre Barcelona i Nova York hi ha 6 hores de diferència.
19 o ser gaire a prop ni gaire lluny del Sol, perquè això permet
N Per això, quan l’avió arribi a la seva destinació, a Nova York
que la temperatura sigui l’adequada per a la vida. Tenir seran les 12.00 h i a Barcelona seran les 18.00 h.
l’atmosfera, perquè aquesta regula la temperatura i conté • Hi ha 9 fusos horaris. Hauria d’avançar l’hora.
gasos imprescindibles per a la vida. Disposar d’aigua líquida,
perquè és imprescindible per als éssers vius. • Hi ha 4 fusos horaris de diferència. Així, si a Kashi
es fa de dia a les 5.00 h, a Yanji a les 8.00 h.
20 • Els colors dels diferents climes d’Espanya.
Utilitza
29 les TIC. R. Ll.
• És una escala gràfica. Indica que 1 cm del mapa correspon
a 42 quilòmetres en la realitat. De manera numèrica.
Pàg. 28
• És un mapa temàtic. Perquè està centrat en un tema,
els climes d’Espanya. 30 • L’illa de Nova Caledònia.
• A Oceania. A l’oceà Pacífic.
Compromesos. L’exploració de l’Univers
31 Un grup de científics que navegava pel mar del Corall. En
21 . Ll. Es pot dir que la col·laboració permet assumir els grans
R
el fet que a la zona on se suposava que era, la profunditat
costos econòmics i compartir coneixements tècnics.
de l’oceà era de 1.400 m. Això feia impossible l’existència
22 Expressió oral. R. Ll. L’exploració de l’espai ens permet saber d’una illa.
més coses sobre la Terra i els orígens de l’Univers. Encara 32 • Ha declarat que «no es pot crear un mapa perfecte».
que no ho sembli, acaba tenint moltes aplicacions pràctiques
en tecnologia i ciència. • R. Ll.
Utilitza
23 les TIC. R. Ll.
Pàg. 29
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 55
UNITAT 2
Ensenyament individualitzat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Reforç i suport
• Conceptes i continguts fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 1. Les formes del relleu (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 2. L’estructura interior de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Fitxa 3. Les formes del relleu (II). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Fitxa 4. Mapamundi físic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
• Organització de coneixements. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Fitxa 5. L’interior de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Fitxa 6. Alfred Wegener i la deriva dels continents. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
• Repàs acumulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
Fitxa 7. Les formes del relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
Aprofundeix en.... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Fitxa 8. Els terratrèmols i la nostra història. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Fitxa 9. L’evolució futura de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Autoavaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
56 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Recursos per a l’avaluació de continguts. . . . . . . . . . . 81
Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Control B. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Criteris d’avaluació i solucions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 57
2
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
EL RELLEU TERRESTRE
Desenvolupament de competències
• Aplica una técnica: Interpretar un mapa topogràfic
• Resol un cas pràctic: Elaborar un perfil del relleu
• Anàlisi científica: Quina és la teoria de la deriva dels continents?
BANC DE RECURSOS
58 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
EL RELLEU TERRESTRE
ITINERARIS DIDÀCTICS
Per nivells
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 59
2
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
60 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS LES AIGÜES
ELS TERRÀTREMOLS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 61
2
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Un dels aspectes que més han preocupat els cientí- que estableix una fórmula logarítmica que pretén
fics sobre els terratrèmols és el seu registre i el seu quantificar l’efecte que es produeix i l’energia gene-
mesurament; per això, han intentat crear models que rada, en una escala d’1 a 10 (encara que es podria
permetin estudiar els terratrèmols, prevenir-los i, superar aquesta escala en casos excepcionals, com
fins i tot, predir-los. ara impactes de grans meteorits, etc.). Una altra es-
Es considera que la causa que genera un terratrèmol cala similar seria la de magnitud del moment, desen-
és l’alliberament d’energia que es produeix pels des- volupada per Hanks i Kanamori.
plaçaments de les plaques tectòniques i per l’activitat Les escales d’intensitat busquen avaluar els terratrè-
dels volcans, gairebé sempre a les vores de les pla- mols segons els danys causats en construccions hu-
ques, que són els llocs que tenen més possibilitats de manes, en estructures i en el terreny. Destaquen
patir un fenomen d’aquestes característiques. l’escala Mercalli, de 12 punts, la Medvédev-Sponhe-
Per mesurar-los fem servir dos tipus d’escales. Les uer-Karnik (MSK), també en 12 punts (sense deci-
escales de magnituds busquen quantificar els efectes mals, en xifres romanes), i l’escala japonesa Shindo,
d’un terratrèmol. La més coneguda és la de Richter, que estableix rangs entre 0 i 7.
62 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
BANC DE DADES
És interessant conèixer quines són les muntanyes més altes del món. Avui dia, s’han popularitzat molt les
muntanyes que superen els 8.000 metres d’alçària per les gestes de l’alpinisme i la cursa per escalar els «vuit
mils».
Una altra informació interessant que podem aportar són les muntanyes més importants de cada continent. Sempre hi
ha hagut qüestions polèmiques sobre aquest tema, com per exemple si s’ha d’acceptar el mont Elbrus com a europeu,
o si cal acceptar una muntanya d’un país asiàtic (Indonèsia) com a cim per a Oceania, tot i la ubicació a l’illa de Nova
Guinea. Afegim el Teide com a referència espanyola, per enriquir la comparativa.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 63
2
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
64 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Narra la història d’una família espanyola que va patir el Director: Roger Donaldson. Companyia: Pacific Western,
tsunami de 2004, i que va haver de sobreviure en la fràgil Universal Pictures, 1997.
frontera entre la vida i la mort. Anillo de Fuego. Cine IMAX.
Kibô no kuni (The Land of Hope), dirigida por Sion Graphic Films Corporation.
Sono (2012).
Explica els avatars d’una família japonesa que viu a la costa,
molt a prop de la central nuclear de Fukushima.
L’anglès que va pujar un turó però va baixar una
muntanya, dirigida per Chistopher Monger (1995).
Dos cartògrafs anglesos visiten el petit poble de Ffynnon
Garw, al sud de Gal·les, amb la intenció de mesurar «la
muntanya més alta de Gal·les». Després de dur a terme les
mesures pertinents, informen els vilatans que, per la seva
alçària, no és una muntanya, sinó un turó.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 65
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
2
REFORÇ I SUPORT Fitxa 1
V F
A les plataformes continentals discorren els rius erosionant fortament aquestes plataformes.
Les falles són planes que estan situades a poca altitud del nivell del mar.
Els materials antics i rígids es fracturen amb els moviments tectònics i formen falles.
Les plaques tectòniques són porcions de terra envoltades d’aigua per totes bandes.
68 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2
REFORÇ I SUPORT Fitxa 2
Vaig acceptar ràpidament i vam començar a vorejar aquest nou oceà. A l’esquerra, unes roques abruptes, enfilades unes
damunt les altres, formaven un apilament titànic d’un efecte prodigiós. Pels seus flancs rajaven nombroses cascades que es
desfeien en tolls límpids i ressonants. Alguns vapors lleugers, saltant d’una roca a l’altra, assenyalaven el lloc de les fonts
calentes, i alguns rierols s’escolaven a poc a poc cap a la conca comuna.... .
Però en aquell moment un espectacle inesperat va atreure la meva atenció. A cin-cents passos, al tombant d’un altre
promontori, un bosc altívol, frondós, espès, va aparèixer als nostres ulls.
Dues hores després, em desperta una batzegada espantosa.
–Una balena, una balena!! Tenen dimensions sobrenaturals i el més petit d’entre ells trencaria el rai d’una queixalada. Hans vol
posar el timó al vent, per tal de fugir d’aquest veïnat tan perillós; però, a l’altra banda, veu altres enemics no menys temibles:
una tortuga de quaranta peus d’amplada i una serp de trenta de llargada, que enarbora el seu cap, enorme, per damunt de les
ones.
En la llunyania, els núvols semblen grosses boles de cotó apilotades en un desordre pintoresc, s’inflen a poc a poc i perden, en
nombre, el que guanyen en volum. La seva pesantor és tan gran que no poden desenganxar-se de l’horitzó, però amb la
bufada dels altres corrents es fonen de mica en mica, s’enfosqueixen i presenten, ben aviat, una única capa d’aspecte
temible…
Jules Verne, Viatge al centre de la Terra, 1864.
• Completa en el quadre següent les característiques de l’interior de la Terra, segons Jules Verne.
Relleu
Aigües
Clima
Vegetació
Fauna
• Busca informació en el teu llibre de text i digues el nom d’aquestes capes de la Terra:
a) La més profunda
b) La més superficial
c) La que té més temperatura
• Completa les frases següents:
– La major part de l’escorça està coberta per
– L’escorça està formada per diferents peces anomenades
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 69
2
REFORÇ I SUPORT Fitxa 3
2 Completa la taula següent amb les formes del relleu que has identificat en el dibuix.
Tipus de relleu
Concepte Definició (continental,
costaner o submarí)
Muntanya Continental
70 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2
REFORÇ I SUPORT Fitxa 4
Mapamundi físic
1 En el mapa físic, acoloreix les estructures de relleu amb els colors que et suggerim.
2 Identifica els cercles sobre el mapa fent servir com a base la llegenda.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 71
2
REFORÇ I SUPORT
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
L’interior de la Terra
1 Llegeix el text següent i respon les preguntes de sota.
Era difícil distingir de quina muntanya ascendia aquell núvol; aviat es va saber que del mont Vesuvi. El núvol s’assemblava
molt a un pi perquè, després d’elevar-se en forma de tronc, desplegava en l’aire les branques; crec que era arrossegat per
un sobtat corrent d’aire i que, quan aquest ascendia, el núvol, vençut pel seu propi pes, es dilatava i s’estenia, i apareixia unes
vegades blanc, altres vegades negrós o de colors diferents, segons si estava més recarregat de terra o de cendres. El dia
apuntava per totes bandes, però aquí seguia sent nit, i nit més tancada, més tenebrosa que totes les altres nits. A més, vèiem
que el mar es retirava com si fos rebutjat per les sacsejades. La platja, per tant, era més ampla, i sobre la sorra que havia
quedat en sec es veien nombrosos peixos. A l’altra banda podia contemplar-se un núvol vermell veritablement horrible, solcat
per focs ràpids i centellejants que deixaven escapar llargues flamarades, semblants a llampecs.
PLINI EL JOVE, Descripció de l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC (adaptat).
• Com creus que van interpretar en aquella època aquest fenomen? Per què?
72 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Fitxa 5
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 73
2
REFORÇ I SUPORT Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
• Fes una llista amb el vocabulari que no coneguis i consulta’l en un diccionari o enciclopèdia.
• Com es diu l’obra en què Wegener va exposar la seva teoria revolucionària?
• Enumera les evidències que va fer servir Wegener per argumentar la seva teoria. Opines que totes tenen la mateixa
validesa?
• Com explicava Holmes el desplaçament de les plaques? Per què és important aquesta idea?
• Mira d’explicar per escrit i amb paraules teves la teoria de la deriva, de manera que puguin comprendre-la amb facilitat els
teus companys.
74 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2
REFORÇ I SUPORT
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
• Podries anomenar-les?
2 Observa la fitxa 3 (Les formes del relleu II) i completa el quadre amb els noms de les principals formes del relleu.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 75
Fitxa 7
5 Escriu els noms de les principals formes de relleu i després situa-les en el mapa.
Sistemes
Altiplans Planes Illes Penínsules
muntanyosos
Europa
Àsia
Àfrica
Amèrica
Oceania
76 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2
APROFUNDEIX EN…
Fitxa 8
Els terratrèmols han estat sovint molt importants en el curs d’esdeveniments històrics, encara que de vegades la seva
influència passa desapercebuda o tendeix a oblidar-se. Altres cops, són els testimonis històrics els que permeten registrar
que hi ha hagut un terratrèmol.
A vegades, la mitologia, els textos religiosos (bíblics o de qualsevol mena), són un registre de terratrèmols i catàstrofes
naturals, interpretades com a càstigs divins o manifestacions del poder d’éssers sobrenaturals (per exemple, la idea de
Diluvi Universal, present en gairebé totes les religions).
QÜESTIONS
1 Amb l’ajuda d’un mapa de plaques tectòniques, localitza on es van produir aquests terratrèmols.
2 En quin lloc de les plaques tectòniques es produeixen els terratrèmols? Com expliques aquests fenòmens?
QÜESTIONS
1 Resumeix breument com els terratrèmols i els sismes submarins han estat importants per als esdeveniments històrics i
per al desenvolupament de llegendes, mites i fins i tot qüestions religioses.
2 Investiga a Internet altres moviments sísmics que hagin pogut ser importants o que s’hagin reflectit per algun motiu en
la Història.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 77
2
APROFUNDEIX EN...
Fitxa 9
A partir de la teoria de la deriva dels continents, enunciada a principis del segle XX per Alfred Wegener, els científics han pogut
establir quina serà l’evolució de la Terra en el futur.
LECTURA
La teoria de la tectònica de plaques demostra que les rica al llarg de la falla de San Andrés i lliscaria cap al
plaques de la litosfera continuen movent-se, fet pel nord. Amèrica i Àfrica s’acostarien, fet que provocaria
qual d’aquí a molts segles la Terra tindrà un aspecte l’aparició d’una important cadena costanera a Amèri-
completament diferent de l’actual. La clau d’aquesta ca. Austràlia col·lidiria amb Indonèsia i formaria una
evolució és el que farà el continent americà. Les pri- cadena muntanyosa costanera de grans proporcions.
meres teories (model d’extraversió) indicaven que En aquest model es preveu que els continents s’expan-
Amèrica es desplaçava cap a l’oest, de manera que dirien durant uns 100 milions d’anys més. Arribats a
l’oceà Pacífic acabaria sent subduït sota les plaques aquest punt, començarien un nou procés de reunió
americanes i asiàtiques. Per contra, actualment (model continental que conduiria al cap d’uns 250 milions
d’introversió) es creu que és més probable que Amè- d’anys a la formació d’una nova Pangea.
rica reverteixi el seu desplaçament actual i es desplaci En el model d’extraversió es planteja que Àsia i Amè-
cap a Europa i Àfrica, subduint l’oceà Atlàntic. rica acabarien col·lidint, de manera que es formaria el
Àfrica es dividiria en dues regions al llarg del Rift Va- continent d’Amàsia, i que Àfrica evolucionaria cap a
lley, una gran fractura geològica de gairebé 5.000 km, l’Índic. La part separada d’Àfrica (Àfrica oriental i Ma-
cosa que provocaria la separació de l’est d’Àfrica des dagascar) acabaria col·lidint amb Àsia. Aquest model
de Moçambic a Djibouti, juntament amb Madagascar. planteja que cada 500 milions d’anys es formaria una
Una altra conseqüència d’aquests moviments seria que Pangea, un supercontinent que englobaria gairebé la
l’Antàrtida es mouria cap al nord i es fondria el gel totalitat de la terra emergida.
del seu inlandsis, cosa que provocaria un augment
del nivell del mar, que alguns científics pensen que
podria ser de prop de 100 metres; això modificaria de
manera substancial el perfil de les costes actuals dels
continents i provocaria un canvi climàtic.
En el model d’introversió, el Mediterrani desapareixe-
ria i s'hi formaria una enorme cadena muntanyosa de
l’entitat de l’Himàlaia; Califòrnia se separaria d’Amè-
QÜESTIONS
1 En grup, enganxeu un mapamundi a sobre d’un cartró o una cartolina i retalleu els continents.
• No us oblideu de l’Antàrtida. Recordeu que hi ha dues parts que heu separar: la Baixa Califòrnia i el Rift Valley. Per situar-los,
us recomanem que busqueu informació de per on discorren aquestes dues grans falles tectòniques.
• Intenteu representar com quedarien els continents en el seu moment de màxima expansió seguint les idees de cadascun
dels dos models proposats.
• Representeu, de la mateixa manera, com creieu que seria la Pangea que resultaria d’aquests moviments.
• Recolliu imatges del vostre treball (fotografies, dibuixos, cartells, etc.) i exposeu-les a classe.
2 Un dels grans fenòmens que acompanyen els fenòmens geològics són les glaciacions. Completarem la informació del
nostre treball sobre aquest tema. Busqueu informació sobre les glaciacions, la seva alternança en la prehistòria i com
afecten el medi físic i l’evolució humana.
78 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2 AUTOAVALUACIÓ
1. c, 2. b, 3. a, 4. b, 5. c, 6. a, 7. b, 8. c, 9. c, 10. b
SOLUCIONS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 79
Recursos per a l’avaluació
de continguts
2 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Falla:
• Magma:
• Duna:
• Ones sísmiques:
Oceà Característiques
3 Explica l’estructura interior de la Terra, assenyalant les característiques de les seves tres capes. (1 p.)
4 Completa aquest dibuix sobre el relleu terrestre i costaner, enumerant-ne les parts i descrivint-ne les principals
característiques. (1,5 p.)
Posa el dibuix mut de
les principals formes
del relleu terrestre
82 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
6 Explica què són els volcans, les seves característiques i com es produeixen les erupcions volcàniques. (1 p.)
7 Completa aquesta taula sobre les fases de la modificació del relleu terrestre. (1 p.)
Fases Característiques
9 Identifica les formes del relleu d’aquestes dues imatges. Quin és el seu agent extern erosiu i com actua? (1 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 83
2 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Plec:
• Epicentre:
• Canyó:
• Xemeneia:
3 Explica com són les diverses parts del relleu submarí. (1 p.)
4 Explica que són els plecs i les falles, i l’origen de les muntanyes a partir dels xocs de plaques. (1 p.)
84 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL A
6 Explica de quina manera actua l’aigua com a agent extern de modificació del relleu, i enuncia quins són els altres tres
agents. (1 p.)
7 Identifica en aquesta imatge quin agent erosiu extern ha actuat, com s’anomena aquest accident geogràfic i com s’ha
format. (1 p.)
9 Explica, a partir d’aquesta imatge, la incidència de l’ésser humà sobre el relleu. (1,5 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 85
2 CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d’avaluació
Control B Control A
control B
1 • Arxipèlag: conjunt d’illes pròximes. Plataforma continental: superfície inclinada suaument que
• Falla: fractura de l’escorça terrestre produïda per la descendeix fins a 200 m de profunditat.
pressió de les forces internes de l’escorça terrestre sobre Talús continental: zona de fort pendent en la qual acaba la
els materials rígids. plataforma continental.
• Magma: materials molt calents de l’interior de la Terra. 5 Segons aquesta teoria, l’escorça terrestre està formada per
• Duna: terreny sorrenc format per les partícules que el plaques tectòniques de pocs quilòmetres de gruix que estan
vent ha arrencat a les roques. en moviment constant a causa de les forces internes de la
• Ones sísmiques: ones que es propaguen pels terratrèmols Terra. En el seu desplaçament, de vegades xoquen entre si, i
o sismes. pot passar que una placa penetri sota una altra cap a
l’interior de la Terra, on la temperatura elevada fon les
2 L’oceà Pacífic, que banya Amèrica, Àsia i Oceania. És el més
roques i les transforma en magma.
gran, ocupa un terç de la superfície terrestre.
6 Els volcans són esquerdes a l’escorça terrestre per les quals
L’oceà Atlàntic, que banya les costes d’Amèrica, Àfrica i
s’expulsen materials de l’interior de la Terra a temperatures
Europa. És el segon oceà més extens i el menys profund.
elevades. En general, es localitzen a les zones de contacte de
L’oceà Índic es troba entre Oceania, Àsia i Àfrica. S’ha les plaques tectòniques, perquè són la part més fràgil de
establert el meridià 20º E com a límit amb l’oceà Atlàntic i el l’escorça terrestre. Els volcans dorments romanen en repòs
meridià 147º E com a límit amb l’oceà Pacífic. durant molt de temps. En canvi, els volcans actius estan en
3 Des de la superfície de la Terra fins a l’interior hi ha tres constant activitat.
capes concèntriques: l’escorça, que és la capa més Les erupcions volcàniques es produeixen quan un augment
superficial i ocupa l’1% de la Terra; el mantell, que és la capa de la pressió que exerceix el mantell sobre l’escorça
intermèdia i està formada pel magma, que ocupa el 85% del terrestre provoca que el magma ascendeixi per la xemeneia
volum de la Terra, i el nucli, que és la capa més profunda i es del volcà. El magma surt a la superfície terrestre a través del
divideix en nucli exterior, líquid, i nucli interior, sòlid. cràter. Els materials expulsats poden ser sòlids, com les
4 Les muntanyes: són terrenys elevats amb forts pendents. cendres, líquids, com la lava, i diferents tipus de gasos.
Poden estar aïllades o agrupades en serres, sistemes o 7 Erosió: és el procés pel qual les roques es desgasten, es
serralades. fragmenten o es dissolen.
Vall: són els terrenys situats entre muntanyes. Transport: és l’arrossegament dels fragments arrencats per
Altiplà: són planes elevades. l’erosió.
Plana: són terrenys plans de poca altitud. Sedimentació: és el dipòsit dels materials erosionats i
transportats.
Platja: costa baixa.
8 Els éssers humans extraiem del medi natural nombrosos
Penya-segat: terreny rocós tallat de forma vertical, alt i
recursos (aliments, energia o matèries primeres), i amb les
escarpat.
nostres activitats modifiquem el relleu. Per exemple, a través
86 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
de l’explotació de mines a cel obert, amb la construcció de 6 L’aigua actua sobre el relleu de diferents maneres. Les aigües
túnels per travessar muntanyes o l’edificació d’un port. Els d’un riu modifiquen el relleu de manera diferent en cada
efectes d’aquestes activitats són definitius, de manera que tram: en el naixement, com que el riu discorre molt
és important que es tinguin en compte les conseqüències ràpidament, arrenca materials i excava canyons profunds i
que tindran abans de posar-les en pràctica. valls estretes; en el curs mitjà, com que l’aigua discorre a
9 La imatge de l’esquerra és una muntanya erosionada per menys velocitat, erosiona menys i transporta els materials
l’aigua de la pluja que dissol les roques calcàries i forma que havia arrencat en el seu naixement, i en el tram final,
paisatges amb solcs entre les roques. l’aigua corre tan lenta que gairebé no erosiona i es produeix
la sedimentació dels materials.
La imatge de la dreta és un canyó excavat per un riu en el
seu naixement, on el pendent és molt pronunciat i l’aigua Les aigües del mar transformen el relleu mitjançant les
discorre molt ràpidament. onades i els corrents marins que desgasten les costes.
Els altres agents erosius són la temperatura, el vent i els
éssers vius.
control A
7 És una duna que s’ha format per l’acumulació de fins
sediments arrossegats pel vent.
1 • Dorsal oceànica: serralada submergida.
8 El poblament de la Terra és desigual, perquè els éssers
• Plec: ondulació de la superfície terrestre provocada per la
humans estan condicionats pel relleu. Així doncs,
pressió de les forces internes de l’escorça terrestre sobre
s’estableixen preferentment en llocs propers als cursos
els materials poc rígids.
d’aigua, en regions en què el clima afavoreix el
• Epicentre: punt de la superfície terrestre més pròxim a desenvolupament de la vida i en relleus que faciliten les
l’hipocentre. activitats humanes. Per això, la major part de la població viu
• Canyó: paisatge excavat per les aigües d’un riu. a prop de la costa per sota dels 500 m d’altitud.
• Xemeneia: conducte d’un volcà pel qual ascendeix el 9 Els éssers humans extraiem del medi natural nombrosos
magma. recursos (aliments, energia o matèries primeres), i amb les
nostres activitats modifiquem el relleu. Per exemple, a través
2 Des de la superfície de la Terra fins a l’interior hi ha tres de l’explotació de mines a cel obert, amb la construcció de
capes concèntriques: l’escorça, que és la capa més túnels per travessar muntanyes o l’edificació d’un port. Els
superficial i ocupa l’1% de la Terra; el mantell, que és la capa efectes d’aquestes activitats són definitius, de manera que
intermèdia i està formada pel magma, que ocupa el 85% del és important que es tinguin en compte les conseqüències
volum de la Terra, i el nucli, que és la capa més profunda i es que tindran abans de posar-les en pràctica.
divideix en nucli exterior, líquid, i nucli interior, sòlid.
3 La plataforma continental és una superfície inclinada
suaument que descendeix fins a uns 200 m de profunditat i
acaba en una zona de fort pendent anomenada talús
continental.
La plana abissal és una immensa superfície que constitueix
el fons marí i que es troba entre 3.000 i 7.000 m
de profunditat. Sol haver-hi serralades submergides que
s’anomenen dorsals oceàniques. Els cims més elevats de les
dorsals poden sobresortir de l’aigua i formen illes.
Les fosses marines són esquerdes profundes i extenses que
s’obren a la plana abissal.
4 Si les forces internes de l’escorça terrestre pressionen sobre
els materials poc rígids, la superfície terrestre s’ondula i
s’originen els plecs. Algunes muntanyes s’han format per
aquest motiu.
En canvi, si les forces internes actuen sobre materials rígids,
l’escorça s’esquerda i es produeixen fractures que
s’anomenen falles. Uns blocs de terreny s’aixequen i formen
muntanyes i altiplans, mentre que d’altres s’enfonsen i
donen lloc a valls i planes.
5 L’hipocentre és el punt interior de la Terra en què s’origina un
terratrèmol. L’epicentre és el punt de la superfície terrestre
més pròxim a l’hipocentre.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 87
Recursos per a l’avaluació
de competències
2 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
Encara falta molt temps perquè arribin les vacances d’estiu, però la teva família vol que siguin unes vacances molt
especials i cal començar a preparar-les. Platja o muntanya? Espanya o l’estranger? Les opinions estan dividides, però tots
esteu d’acord que voleu estar en contacte amb la natura i gaudir-ne. La teva opinió serà molt important en la decisió final,
perquè acabes d’estudiar la unitat del relleu i pots aconsellar-los gràcies al que has après.
1 La teva família s’ha reunit davant d’aquest mapa físic del món que els has ensenyat i et plantegen algunes preguntes.
Analitza el mapa i resol els seus dubtes.
• Quin mar hem de travessar si volem anar en vaixell des de la península ibèrica fins a la desembocadura del riu Nil per visitar
Egipte?
• Quin oceà hauríem de travessar si volguéssim passar les vacances a les illes Canàries?
2 Al teu germà petit li agradaria visitar un volcà com el que ha vist en una pel·lícula, però no sap si n’hi ha cap a Espanya.
Explica-li bé què són els volcans i com es produeixen les erupcions volcàniques.
90 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA 1
3 Entra en aquesta pàgina web i esbrina si efectivament hi ha volcans a Espanya, anota el nom de les zones volcàniques
que s’hi esmenten i explica a la teva família en quines hi ha hagut erupcions en els últims 10.000 anys.
http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/Geofisica/
volcanologia/C20_ERUPCIONES_HISTORICAS.htm
4 El teu pare prefereix anar a una platja a descansar i fer submarinisme, però gairebé no sap res del relleu submarí. Amb
l’ajuda d’aquest dibuix, anota-hi el nom de les formes del relleu submarí i explica al teu pare les característiques de
cadascuna.
Serra
Muntanya
Serralada
Vall
Altiplà
Cap
Plana Golf
Istme
Península
Platja
Illa
Penya-segat
6 Sigui on sigui on aneu, haureu de ser respectuosos amb la natura. Fes un breu resum per a la teva família explicant-los
amb exemples com influeix l’ésser humà en el relleu i per què és important que tinguem en compte les conseqüències
de les nostres activitats sobre el paisatge.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 91
2 COMPETÈNCIES, CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
1 El Mulhacén (3.479 m) . El Teide (3.715 m). profunditat. Sol haver-hi serralades submergides que
s’anomenen dorsals oceàniques. Els cims més elevats de les
• L’Everest (8.850 m), que és a la serralada de l’Himàlaia.
dorsals poden sobresortir de l’aigua i formen illes.
• El mar Mediterrani.
Les fosses marines són esquerdes profundes i extenses que
• L’oceà Atlàntic. s’obren a la plana abissal.
2 Els volcans són esquerdes a l’escorça terrestre per les quals 5 Si les forces internes de l’escorça terrestre pressionen sobre
s’expulsen materials de l’interior de la Terra a temperatures els materials poc rígids, la superfície terrestre s’ondula i
elevades. En general, es localitzen a les zones de contacte de s’originen els plecs. Algunes muntanyes s’han originat per
les plaques tectòniques, perquè són la part més fràgil de aquest motiu.
l’escorça terrestre. Els volcans dorments estan en repòs
En canvi, si les forces internes actuen sobre materials rígids,
durant molt de temps. En canvi, els volcans actius estan en
l’escorça s’esquerda i es produeixen fractures que
constant activitat.
s’anomenen falles. Uns blocs de terreny s’aixequen i formen
Les erupcions volcàniques es produeixen quan un augment muntanyes i altiplans, mentre que d’altres s’enfonsen i
de la pressió que exerceix el mantell sobre l’escorça donen lloc a valls i planes.
terrestre provoca que el magma ascendeixi per la xemeneia
El canyó del riu Lobos (Sòria), que és el paisatge de la imatge,
del volcà. El magma surt a la superfície terrestre a través del
ha estat excavat per l’aigua d’un riu.
cràter. Els materials expulsats poden ser sòlids, com les
cendres, líquids, com la lava, i diferents tipus de gasos. 6 Els éssers humans extraiem del medi natural nombrosos
recursos (aliments, energia o matèries primeres), i amb les
3 Illes Canàries, la comarca de la Garrotxa (Girona), Cabo de
nostres activitats modifiquem el relleu. Per exemple, a través
Gata (Almeria), Cofrents (València), els Columbrets (Castelló) i
de l’explotació de mines a cel obert, amb la construcció de
Campo de Calatrava (Ciudad Real). Només a la Garrotxa i a
túnels per travessar muntanyes o l’edificació d’un port. Els
les Canàries hi ha hagut erupcions durant els últims 10.000
efectes d’aquestes activitats són definitius, de manera que
anys.
és important que es tinguin en compte les conseqüències
4 La plataforma continental és una superfície inclinada que tindran abans de posar-les en pràctica
suaument que descendeix fins a uns 200 m de profunditat i
acaba en una zona de pendent fort anomenada talús
continental.
La plana abissal és una immensa superfície que constitueix
el fons marí i que es troba entre 3.000 i 7.000 m de
92 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucions del llibre
de l’alumne
2 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Pàg. 31 Pàg. 36
• L'escorça continental és la que forma els continents, les Claus per estudiar
terres emergides. L'escorça oceànica és la que està • Afirma que l'escorça terrestre està formada per plaques
submergida sota els oceans. tectòniques de pocs quilòmetres de gruix que estan en
constant moviment a causa de les forces internes de la Terra,
com si fossin les peces d'un trencaclosques.
Pàg. 33
• Placa tectònica: estructura sòlida de pocs quilòmetres de gruix
que forma l'escorça terrestre. Plec: ondulació d'una placa
Claus per estudiar
tectònica. Falla: fractura d'una placa tectònica.
• Està formada per capes concèntriques, de l'interior a l'exterior:
PENSA. Ja no hi hauria terratrèmols ni es crearien nous sistemes
nucli, mantell i escorça.
muntanyosos.
• Oceans: Pacífic, Atlàntic, Glacial Antàrtic, Glacial Àrtic, Índic.
4 Interpreta el mapa.
Continents: Amèrica, Europa, Àfrica, Àsia, Oceania, Antàrtida
• La Península és a la placa euroasiàtica, i Canàries a la
PENSA. Oceania, oceà Índic, Àfrica, oceà Atlàntic, Amèrica.
placa africana.
• En el límit entre plaques.
Pàg. 35
Pàg. 40
Claus per estudiar
• Plana: terreny pla de poca altitud. Vall: terreny enfonsat situat 5 Expressió escrita.
entre muntanyes. Depressió: terreny situat a menys altitud que R. Ll.
les terres que l'envolten. Golf: entrada del mar a la costa. Cap:
6 Interpreta el dibuix.
tram de litoral que s'endinsa en el mar. Dorsal oceànica: gran
serralada submergida. Fossa marina: esquerda profunda i • L'hipocentre és el punt de l'interior de la Terra en què es
extensa a la plana abissal. Talús continental: zona de fort produeix un terratrèmol. L'epicentre és el punt de la
pendent en el relleu submarí. superfície terrestre més proper a l'hipocentre.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 95
• Els terratrèmols es formen a conseqüència del xoc de les Claus per estudiar
plaques, els moviments volcànics o les erupcions volcàniques.
• A prop de la costa o en valls i planes de l'interior pròximes
Les sacsejades que es generen en aquestes situacions es
a rius i amb terres fèrtils per a l'agricultura en què és fàcil
propaguen en totes les direccions i fan moure l’escorça
la construcció de vies de comunicació.
terrestre.
• A causa de la temperatura.
PENSA. Pot tenir efectes catastròfics, destruir poblacions
senceres i produir una gran mortaldat. • Dificulta les comunicacions i el cultiu.
7 Utilitza les TIC. PENSA. R. Ll. Per exemple, la construcció de ponts o la dessecació
Es va produir un terratrèmol submarí causat per un de terres pantanoses.
desplaçament en les plaques que va originar un tsunami amb
onades de fins a 40 metres. Va afectar sobretot el Japó i, en Pàg. 45
menor mesura, Nova Zelanda, Austràlia, Rússia, Guam, les
Filipines, Indonèsia, Papua Nova Guinea, Nauru, Hawaii, les Fes-ho
10 així.
illes Mariannes del Nord, els Estats Units, Taiwan, l'Amèrica
• Les més baixes: a l'est, nord-est i sud-est. Les més
Central, Mèxic, Alaska, el Canadà, Colòmbia, el Perú, l'Equador
elevades: a l'interior, a l'altiplà del Tibet i les muntanyes de
i Xile. Al Japó va provocar la destrucció de la central nuclear de
l'Himàlaia.
Fukushima i l'alliberament de radioactivitat. A més, va
provocar 15.845 morts, 3.380 persones desaparegudes i 5.893 • Molts d’ells més de 8.000 metres.
ferits. • Taronja fosc: més de 100 habitants per quilòmetre quadrat.
Groc més clar: menys d'1 habitant per quilòmetre quadrat.
Pàg. 43 • Les zones de l'est, nord-est i sud-est del país. Coincideixen
amb les zones planes.
8 Interpreta les imatges.
• Les zones de l’interior del país. Coincideixen amb les zones
En la fotografia 18: l'aigua de la pluja dissol la calcària i forma
més muntanyoses.
paisatges amb solcs entre les roques; i en la 19, on l'aigua
del riu excava el canyó. • Perquè en aquesta zona hi ha aigua, bones comunicacions
i temperatures moderades.
Claus per estudiar
• Mitjançant l'acció de factors externs com la temperatura, Pàg. 46
l'aigua, el vent i els éssers vius. Aquests canvis es produeixen
en tres fases: erosió, que és el procés pel qual les roques es 11 Resumeix l’essencial.
desgasten, es fragmenten o es dissolen; transport, que és El relleu terrestre presenta les formes següents. En els
l'arrossegament dels fragments arrencats per l'erosió; i continents: muntanyes, planes, altiplans, depressions. A la
sedimentació, que és el dipòsit dels materials erosionats i costa: penínsules, illes, caps, golfs. En els oceans:
transportats. plataforma continental, talús continental, plana abissal,
• Temperatura: els canvis bruscos de temperatura trenquen les dorsal oceànica, fossa marina.
roques; a les zones humides, l'aigua es filtra per les esquerdes
S'ha format per l'acció de forces internes que donen lloc
de les roques; quan la temperatura baixa, l'aigua es congela i
a: plecs, que són ondulacions de l'escorça terrestre; falles,
actua com un tascó fragmentant la roca. Vent: transporta
que són fractures de l'escorça terrestre; volcans, que són
materials que desgasten les roques contra les quals xoquen.
esquerdes a l'escorça, i terratrèmols, que són tremolors
Aigua: dissol components de les roques, com la calcària, i
brusques de l'escorça.
origina coves i paisatges singulars, arrenca materials i excava el
llit dels rius i la base dels penya-segats marins; éssers vius: Canvia per l'acció d'agents externs com la temperatura, el
fragmenten les roques, excaven a la terra, els éssers humans vent, l'aigua i els éssers vius.
construeixen, aplanen, conreen, creen embassaments, etc. 12 Escorça: és la capa més superficial. És una capa de roques
PENSA. Sí, un procés erosiu pot ser iniciat per un agent i que només ocupa l'1% del nostre planeta.
incrementar-se per l'acció d'un altre
Mantell: és la capa intermèdia i ocupa el 85% del volum de la
Terra. Està format per diferents materials, alguns dels quals
Pàg. 44 estan fosos i constitueixen el magma.
Nucli: és la capa més profunda. Es distingeixen un nucli
9 Educació cívica.
exterior, líquid, i un nucli interior, en estat sòlid.
• Provocarà un important efecte erosiu per la necessitat de 13 • Unafalla és una fractura de l'escorça, i un plec, una
col·locar vies, perforar túnels i obrir talussos.
ondulació.
• 25 minuts.
• L'hipocentre és el punt en què es produeix un terratrèmol,
• R. Ll. i l'epicentre, el lloc de la superfície terrestre més proper.
96 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
• Un altiplà és una plana elevada, i una depressió, un terreny • Hi ha el barranc del Codonyol.
situat a menys altitud que les terres que l’envolten.
• Hi ha un nucli urbà, Sant Carles de la Ràpita, i diversos
• Una placa tectònica és un fragment de l'escorça terrestre; masos repartits pel territori.
pot coincidir o no amb un continent, pot ser també una
• Sí, hi ha una carretera i molts camins.
placa submarina. Un continent és una gran extensió de
terra envoltada d’oceans o mars. • Sí, municipals.
• El cap és una penetració de la terra al mar, i el golf el • Principalment un ús urbà, agrícola i forestal.
contrari, una penetració del mar a la terra.
• Una depressió és una zona enfonsada del relleu terrestre, Pàg. 49
i una fossa marina, una zona enfonsada del relleu
submarí.
24 R. G.
Pàg. 47 25 Defensa que totes les terres emergides van formar part d'un
sol continent inicial que s'ha anat fracturant i desplaçant.
15 R. G.
26 Pangea era el continent primitiu, i Tetis, l'oceà que llavors
16 R. Ll.
existia.
17 R. Ll. L’escala indica les vegades que s’ha reduït el territori 27 • Sí, encaixarien.
representat.
• Perquè formaven part de Gondwana, el mateix continent.
• 1: 80.000.000. Que un cm del mapa equival a 80.000.000
cm, és a dir, a 800 km. • És una prova més, però no suficient.
23 Interpreta el mapa.
• De la zona del Montsià.
• El significat dels símbols que apareixen reproduïts en el
mapa.
• 1:40.000
• La zona costanera és plana i a l’interior hi ha una
serralada.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 97
UNITAT 3
98 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Aprofundeix en… . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Fitxa 9: Estudiar el règim d’un riu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Fitxa 10: La jerarquització de la xarxa fluvial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 99
3
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
LES AIGÜES
Desenvolupament de competències
• Aplica una tècnica: Interpretar el perfil longitudinal d’un riu
• Resol un cas pràctic: La presa de les Tres Gorges
• Anàlisi científica: Quina relació hi ha entre els corrents marins, el clima
i la població?
BANC DE RECURSOS
100 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
LES AIGÜES
ITINERARIS DIDÀCTICS
Per nivells
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 101
3
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Curs alt
Cascada
Meandres
Curs mitjà
Congost
Plana al·luvial
Curs baix
Estuari
Afluent
El dibuix ens representa el curs d’un riu. Un riu és un corrent natural d’aigua que flueix constantment i que fa
un recorregut fins a la seva desembocadura. Aquest traçat està definit per les zones en què l’aigua pot circular
més fàcilment, ja sigui per la inclinació que té en aquest punt o pels materials sobre els quals discorre, que seran
més tous o fàcils d’excavar que d’altres.
El millor exemple que podem posar als alumnes sobre per què un riu escull un recorregut i no un altre és fer
referència a les aigües salvatges, o com l’aigua de pluja traça sobre un terreny verge uns canals que es van es-
tructurant i jerarquitzant ells mateixos.
El primer en què hem de fixar-nos és que el curs d’un riu té tres parts: el curs alt o d’alta gravetat, que és on el
riu es forma i pren força, arrossega molts materials i forma valls en forma de V. El curs mitjà és la zona en què
la gravetat és més inestable, fet que provoca que disminueixi l’arrossegament i que el llit tendeixi a obrir-se cap
a una forma de U. La força que té en aquesta zona depèn dels afluents que van arribant al riu i del tipus d’apor-
tació que tingui. El curs baix té poc pendent, un perfil obert i pla en què el riu discorre en meandres i diposita
bona part dels materials aportats a les parts anteriors. Al final té el con de dejecció, que pot formar una illa a la
seva zona central o delta. Quan entra en contacte amb el mar l’anomenarem estuari.
En un riu és molt important parlar del règim fluvial, que és el comportament de les aigües del riu al llarg d’un
any i que té a veure amb l’origen de les aportacions d’aigua que té el riu i els seus afluents. Així doncs, hi ha rius
d’origen pluvial (variable dependent dels climes), nival (de plana o muntanya), nivopluvial i pluvionival. Depe-
nent del règim, varia l’època de l’any de més cabal i la de menys (estiatge), així com la capacitat d’arrossegament
de materials, que ve donada per l’escolament del riu..
102 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
ELS AQÜÍFERS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 103
3
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Un iceberg és una gran massa de glaç flotant que Aproximadament només el 3% de l’aigua del nos-
sobresurt per sobre de la superfície marítima. Tot tre planeta és aigua dolça, i d’aquest, el 2,997%
i que la seva grandària pot variar molt, general- resulta de molt difícil accés per al consum, ja que
ment un iceberg comporta un perill considerable està situada en els casquets polars i en les glace-
per als vaixells, ja que en realitat el que se’n veu res de les muntanyes.
fora de l’aigua no és més que la vuitena part del Així doncs, gairebé la totalitat de reserves d’aigua
bloc, que sura pel fet que la densitat del gel és dolça del nostre planeta estan situades en els dos
més baixa que la de l’aigua de mar. pols. És a dir, només el 0,003% del volum total de
Sens dubte, l’accident més aparatós causat per un l’aigua del nostre planeta és accessible, ara com
iceberg va ser el que va tenir lloc la nit del 14 ara, per al consum humà.
d’abril de 1912 al sud de Terranova i que va aca-
bar amb l’enfonsament del famós Titanic.
Era aquell un gran iceberg, però res en compara-
ció amb l’anomenat B15, el més gran observat
mai fins que una violenta tempesta, que va provo-
car vents de 192 quilòmetres per hora, el va tren-
car en dues parts el desembre de 2003. La mola
de gel, que s’havia separat de l’Antàrtida, feia 272
quilòmetres de llargada per 40 d’amplada i tenia
una superfície d’11.000 km2, semblant a la de l’illa GLACIAL I NO GLACIAL
de Jamaica.
Un dels errors més freqüents que es cometen és
El títol de l’iceberg més gran del món correspon dir oceà Glaciar i no oceà Glacial. Aquest error
ara al C19A, situat prop d’una base francesa de l’aclareix el Diccionari de la llengua catalana de
l’Antàrtida i que té una superfície de 5.659 km2. l’Institut d’Estudis Catalans: glacial significa ’molt
Una de les glaceres més grans registrades es va fred’, referit normalment a clima, o a les zones o
desprendre el 9 de juliol de 2013 de la glacera períodes en què hi ha aquest tipus de clima; per
Pine Island, a l’Antàrtida. Té prop de 700 km2, la tant, hem de dir període glacial, i no període gla-
mida aproximada de Menorca, i la seva presència ciar; i els oceans que envolten cadascun dels pols
podria comportar un perill per a la navegació els terrestres s’anomenen, respectivament, oceà Gla-
pròxims anys. cial Àrtic i oceà Glacial Antàrtic (no oceà Glaciar).
LA NAVEGACIÓ FLUVIAL
A causa de les peculiaritats dels seus cursos, de la insuficiència dels seus cabals i de la irregularitat dels seus
règims, excepte el Guadalquivir en un tram molt reduït, no hi ha rius navegables a Espanya. No obstant això,
des del segle xvi fins a començaments del xx es van dur a terme nombroses iniciatives per solucionar aquesta
absència, encara que una rere l’altra van ser desestimades. Per exemple, en el segle xvi es va voler fer navegable
el Tajo de Toledo a Lisboa, en el segle xvii l’Ebre, en el segle xviii un canal del Guadarrama a Sevilla, etc.
104 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
BANC DE DADES
9 Golf de Mèxic 1.560.000 1.432 3.370 8 Gran Llac dels Óssos 31.800
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 105
3
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Ernest HEMINGWAY, El vell i la mar (1952). Gran enciclopedia del mar. Editorial Carroggio (2004).
Ens explica la història d’un vell pescador que no aconsegueix Dades, curiositats, històries i anècdotes sobre el mar.
pescar res i és objecte de les burles dels seus col·legues del
poble. Però un dia assolirà el que no ha aconseguit cap
pescador…
Patrick O’BRIAN, Capità de mar i guerra (1970).
La història del capità Aubrey i les seves peripècies contra els
francesos durant les guerres napoleòniques.
106 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
DVD
CINEMA
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 107
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
3
REFORÇ I SUPORT Fitxa 1
V F
Les glaceres són masses de gel que no es mouen i que desapareixen a l’estiu.
El curs d’un riu és el recorregut que fa des del naixement fins a la desembocadura.
Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d’aigua, semblants als rius.
Les marees es produeixen un cop al mes, i són provocades per la força de les onades a la platja.
Les planes al·luvials estan formades per l’arrasament de les muntanyes a causa del vent.
L’estiatge és el moment de màxim cabal d’un riu, que es produeix quan plou més.
2 Dibuixa.
110 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
REFORÇ I SUPORT Fitxa 2
Les aigües
1 Ordena els passos següents del cicle de l’aigua.
4 Diferencia si es refereixen a usos dels rius (R) o a usos de les aigües marines (M):
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 111
3
REFORÇ I SUPORT Fitxa 3
112 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
REFORÇ I SUPORT Fitxa 4
2 Completa en la taula les principals característiques de cada part del curs d’un riu.
1 2
4 5
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 113
3
REFORÇ I SUPORT Fitxa 5
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
114 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
REFORÇ I SUPORT Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
El problema de l’aigua
1 Llegeix aquest text i fes les activitats.
A Botswana, al sud de l’Àfrica, un país àrid i sense sortida al mar, la
paraula pula (’pluja’ en llengua tswana) és tan important i valuosa que
fins i tot dóna nom a la moneda nacional. El fet que hi hagi llocs on
l’aigua és tan valuosa que el seu mer nom signifiqui ’diners’ ha estat,
fins ara, anecdòtic. Però el món està canviant molt de pressa. Segons
dades recopilades pel Fòrum Econòmic Mundial, per a l’any 2025 més
d’un terç de la població del planeta, 3.000 milions de persones, viuran
en zones amb escassetat d’aigua. En els propers 20 anys, la humanitat
necessitarà un 40% més d’aigua només per poder acompanyar el
ritme del creixement econòmic..
Però la importància cabdal de l’aigua i del seu futur moltes vegades
queda amagada en les urgències de la quotidianitat. En un debat sobre
el present i el futur de l’aigua, diferents experts van opinar sobre el
problema de l’aigua. Les seves conclusions van ser les següents
• Més que un problema de manca d’aigua, hi ha un problema de distribució de l’aigua. L’aigua dolça és només el 0,77% dels
recursos hídrics del planeta, però, a més, la que hi ha està distribuïda de manera molt irregular: el 75% de l’aigua dolça del
planeta és en només cinc països.
• Les classes mitjanes dels països emergents han crescut molt, com en el cas xinès, on hi ha 600 milions de persones que
viuen en ciutats i que volen consumir amb els patrons d’Occident, entre els quals hi ha l’ús de l’aigua.
• Juntament amb aquest fenomen hi ha hagut una explosió del preu dels aliments en l’àmbit global, que ha tingut com a
conseqüència problemes de subsistència que, per exemple, són a l’arrel de la primavera àrab. L’aigua també ha estat causa
de moltes revoltes i guerres en el passat, fins i tot en el present, com ha passat en els conflictes recents del Pròxim Orient.
• D’altra banda, ens trobem amb països com l’Índia, on habiten 1.200 milions de persones i el 80% de la població viu de
l’agricultura, però en què hi ha moltes regions en què no es pot accedir a l’aigua. Abans de poder usar bé l’aigua cal poder
accedir-hi.
• Cal recordar que a Espanya, per exemple, el 70% de l’aigua es fa servir per a ús agrícola.
• També hi ha aspectes positius. L’objectiu de les Nacions Unides de reduir a la meitat el nombre de persones sense accés a
l’aigua potable abans del 2015 es va complir cinc anys abans del que estava previst. Des del 1990, 2.000 milions de persones
han millorat el seu accés a l’aigua. No obstant això, s’estima que 605 milions de persones, una de cada 12 persones,
seguiran sense accés a l’aigua potable el 2015.
Mahatma Gandhi va dir una vegada que la Terra té recursos per satisfer les necessitats de tots, però no la cobdícia d’uns pocs.
Thiago Ferrer Morini. El País, 14 d’abril de 2013 (adaptat)
• Fes una llista amb el vocabulari que no coneguis i consulta’l en un diccionari o enciclopèdia.
• Com està distribuïda l’aigua del planeta? Per què això és un problema?
• Com és la distribució d’aigua entre el camp i la ciutat? Creus que aquesta distribució és correcta?
Què passaria si es canviés aquesta distribució?
• Com és l’accés a l’aigua en els països subdesenvolupats? Per què és així?
• Quins objectius s’ha proposat l’ONU respecte a l’accés de la població a l’aigua?
• Qui va ser Mahatma Gandhi? Què significa la frase que va pronunciar?
• Escriu a la teva llibreta un resum en què reflecteixis quins són els principals problemes que hi ha amb l’aigua i quines podrien
ser, segons el teu parer, les solucions per a aquest problema.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 115
3
REFORÇ I SUPORT Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
L’aigua en la natura
1 Analitza aquesta imatge.
• Què apareix en aquesta imatge, un riu o un uadi?
• Per què està sec?
• Aquests cursos d’aigua, en quina zona existeixen? Per què?
• Relaciona cada concepte amb la seva definició:
• Busca les dades i elabora la fitxa tècnica d’un dels grans rius del planeta.
NOM:
Longitud:
Conca:
Cabal:
Afluents:
• Quines de les característiques següents et servirien per diferenciar un riu d’un altre?
Si el curs és permanent o no La vegetació de la riba
116 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
REFORÇ I SUPORT Fitxa 8
Més competent
Nom: Curs: Data:
2 Completa la seqüència següent amb l’ajuda del document 1 del teu llibre de text.
Filtració
al sòl i arribada
al mar
Evaporació Precipitació
d’aigua de rius
i mars
• Quines situacions reflecteixen? • Quines són les conseqüències dels dos problemes?
• En quines regions es produeixen? • Creus que es podrien evitar? Indica alguna mesura.
4 El creixement de la població i la millora del nivell de vida han augmentat el consum d’aigua al món.
Llegeix el document següent i respon les preguntes de sota.
I. No existeix vida sense aigua. L’aigua és un bé preciós V. El manteniment d’una capa vegetal apropiada,
indispensable en totes les activitats humanes. preferentment forestal, és essencial per a la
II. Els recursos d’aigua dolça no són inesgotables; és conservació dels recursos d’aigua.
indispensable preservar-los, controlar-los i, quan sigui IX. L’aigua constitueix un patrimoni comú el valor del qual
possible, augmentar-los. ha de ser reconegut per tothom, a tothom correspon
III. Alterar la qualitat de les aigües significa atemptar contra economitzar-la i utilitzar-la adequadament.
la vida. La qualitat de l’aigua dolça s’ha de conservar en Carta Europea de l’Agua, 1968 (adaptat)
els nivells apropiats per als usos previstos.
• Per què creieu que va ser necessari redactar aquesta Carta?
• Què fas tu respecte a l’ús i conservació de l’aigua?
• Se t’acut cap proposta per complir els objectius de la Carta?
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 117
3
REFORÇ I SUPORT Fitxa 8
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
• Quina d’aquestes estructures s’ha format per causes diferents a l’acció de les aigües?
Com s’ha format?
• En quines d’aquestes estructures de relleu costaner ha estat decisiva l’acció de l’aigua per a la seva formació?
Com s’han format?
• En quina d’aquestes estructures han actuat les aigües com a element erosiu?
• Quina part del curs d’un riu es veu reflectida en aquestes imatges?
• Com es produeix la interacció entre l’ésser humà i les costes marines? Com creus que el relleu
i l’erosió de les costes tenen relació amb aquesta interacció? Argumenta la resposta.
118 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
APROFUNDEIX EN… Fitxa 9
El cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu i sol variar amb les estacions de l’any. Si el cabal varia poc al llarg de l’any,
es diu que el riu té un cabal regular; en canvi, si varia molt, vol dir que té un cabal irregular.
LECTURA
El cabal que circula pel llit es defineix com el volum d’aigua Els principals tipus de règim registrats a la península
que passa per una secció transversal del corrent per unitat Ibèrica són els següents:
de temps, i s’expressa en metres cúbics per segon (m3/s). • Règim nival. El cabal d’aquests rius està determinat
El cabal absolut d’un riu o, el que és el mateix, la quantitat fonamentalment per les aportacions hídriques
d’aigua evacuada en el total d’un any, diu molt sobre les procedents de la fosa de la neu, i en menor mesura per
característiques d’un corrent. Però, sens dubte, la dada les pluges de tardor. Són rius amb cabal abundant durant
més important és conèixer la distribució del cabal al llarg tot l’any.
dels mesos de l’any, ja que permet conèixer el règim d’un
riu, és a dir, les seves variacions estacionals. • Règim nivopluvial. L’aportació d’aigua de pluja és molt
important, però el que és determinant són les aigües de
El règim d’un riu pot expressar-se mitjançant l’ús de les fosa procedents de les precipitacions en forma de neu.
dades del cabal mitjà de cada mes, indicat en metres El màxim se situa al final de la primavera.
cúbics per segon. Però per poder comparar rius diferents
s’utilitza el coeficient de cabal mensual (k), que consisteix • Règim pluvionival. Tot i que depèn sobretot de les pluges
en la relació entre el cabal mitjà de cada mes i el cabal del final de la tardor, l’hivern i del començament de la
mitjà anual (la suma dels cabals mitjans mensuals dividida primavera, els cabals màxims es donen en aquesta
entre els dotze mesos de l’any). Els valors solen oscil·lar última estació perquè s’hi afegeix un cert volum d’aigua
entre 0,1 i 3. Si el valor és 1, vol dir que el cabal sempre és procedent de la lenta fosa de la neu acumulada a les
el mateix; si és superior a 1, indica que els cabals mitjans muntanyes.
mensuals són més alts que la mitjana anual (això • Règim pluvial. El ritme estacional està clarament marcat
s’anomena «aigües altes»); i si és inferior a 1 implica que per les precipitacions. Cal fer tres divisions: pluvial
els cabals mitjans mensuals estan per sota de la mitjana oceànic, pluvial subtropical i pluvial mediterrani.
anual («aigües baixes»).
QÜESTIONS
1 Troba el cabal mitjà anual (CMA) dels dos rius i el coeficient de cabal mensual (k) per a cada cas.
m3/s 14 17 26 28 31 32 12 8 12 14 29 15
m3/s 14 17 26 28 31 32 12 8 12 14 29 15
2 es un gràfic que representi el règim fluvial de cada riu, posant en l’eix horitzontal els dotze mesos de l’any i en l’eix vertical els
F
valors del coeficient de cabal mensual.
3 Determina el tipus de règim del Segre quan passa per la Seu d’Urgell i del Miño a Puente Mayor.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 119
3
APROFUNDEIX EN… Fitxa 10
Les conques hidrogràfiques són àrees regades per una xarxa fluvial els cursos d’aigua de la qual conflueixen en un riu
principal que va incrementant el seu cabal a mesura que rep les aportacions dels seus afluents. Generalment aquesta xarxa
adopta una forma d’arbre, plena de ramificacions, i es representa en els mapes mitjançant línies de color blau, contínues
quan es tracta de rius de llit permanent i discontínues quan els llits són intermitents.
Depenent de les relacions de confluències de llits i de la longitud d’aquests, una xarxa fluvial pot ser jerarquitzada de
diferents maneres. El mètode més senzill, que és el que practicarem aquí, consisteix a assignar un ordre a cada segment de
la xarxa fluvial.
PROCEDIMENT
S’atribueix l’ordre 1r als cursos que no reben cap afluent; quan es produeix la confluència de dos cursos d’aigua d’ordre 1r,
el segment següent assoleix l’ordre 2n; si conflueixen dos cursos d’ordre 2n, el tram aigües avall assoleix l’ordre 3r;
i així successivament: cada vegada que s’ajunten dos segments del mateix ordre, al curs aigües avall d’aquests segments
se li atribueix un rang superior.
És a dir, que si un segment de primer ordre s’uneix a un altre de segon ordre, o de número d’ordre superior, no es produeix
un canvi en l’ordre del segment amb el qual s’uneix.
D’aquesta manera es poden ordenar tots i cadascun dels cursos d’una xarxa fluvial i determinar quin és el riu principal
d’una conca, que serà aquell que tingui el número d’ordre més elevat.
120 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3 AUTOAVALUACIÓ
1. b, 2. c, 3. c, 4. c, 5. c, 6. a, 7. c, 8. c, 9. b, 10. c
SOLUCIONS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 121
Recursos per a l’avaluació
de continguts
3 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Afluent:
• Rambla:
• Glacera:
• Meandre:
• Congost:
4. 3. 2.
1.
5.
3 Explica tot el que sàpigues sobre el curs baix dels rius i la seva desembocadura. (1 p.)
4 Explica la importància dels rius per a la vida humana i les causes més habituals que en provoquen la contaminació. (1 p.)
124 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
5 Què són els congostos? I els embassaments? En quina zona del curs dels rius se situen? Per què? (1 p.)
6 Explica la diferència entre un llac, una llacuna i un mar interior. Són d’aigua dolça o d’aigua salada? (1 p.)
7 Explica què són les glaceres, assenyalant-ne l’origen, les característiques i les parts principals. (1 p.)
8 Completa aquesta taula sobre les fases de la modificació del relleu terrestre. (1 p.)
8 Explica a què corresponen aquestes dues imatges, i per què es produeix aquest fenomen. (1 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 125
3 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Estuari
• Estiatge:
• Aqüífer:
• Plana al·luvial:
• Torrent:
Curs alt
Cascada
Meandres
Curs baix
Afluent Estuari
4 Explica què és el cabal d’un riu i per què s’hi produeixen variacions al llarg de l’any. (1 p.)
126 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL A
Aqüífer
Pou Roques
Roques
poroses
impermeables
7 Què són els corrents marins? Quins tipus de corrents hi ha? (1 p.)
8 Explica, a partir d’aquesta imatge, la interacció entre el mar i l’ésser humà. (1 p.)
9 Resumeix els problemes que suposen per a l’ésser humà la contaminació de les aigües i explica
com penses que se’n podria fer un aprofitament sostenible. (1 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 127
3 CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d’avaluació
Control B Control A
control B
1 • Afluent: és un riu que desemboca en un altre riu. 5 De vegades les aigües d’un riu tenen tanta força que
• Rambla: canal que només porta aigua quan plou. erosionen el terreny i formen congostos o gorges. Això passa
en el curs alt dels rius.
• Glacera: massa de gel produïda per l’acumulació de neu
durant centenars d’anys i que es desplaça amb més o Un embassament és una construcció feta pels éssers
menys rapidesa. humans per emmagatzemar l’aigua d’un riu i, així, poder
• Meandre: corba d’un riu. abastir les poblacions, la indústria i regar els camps de
conreu. Se situen en el curs mitjà, perquè és on l’aigua porta
• Congost: erosió profunda i estreta del terreny produïda
més cabal i erosiona menys el terreny.
per les aigües d’un riu.
6 Un llac és una massa d’aigua dolça que s’ha acumulat de
2 L’aigua està en permanent circulació entre els oceans,
manera permanent a l’interior dels continents. Si és petit,
l’atmosfera i la terra, i en constant canvi d’estat (sòlid, líquid i
s’anomena llacuna, i si és d’aigua salada, mar interior.
gasós). És el que s’anomena cicle de l’aigua: 1. L’aigua
s’evapora a causa de la calor. 2. El vapor d’aigua s’eleva, es 7 Les glaceres són masses de gel que es formen per
refreda i es condensa formant núvols. 3. El vent empeny els l’acumulació de neu durant centenars d’anys i que es
núvols. 4. L’aigua dels núvols precipita. 5. L’aigua arriba als desplacen amb més o menys rapidesa. Quan les glaceres
rius i al mar, i una part es filtra als aqüífers. arriben al mar, una part d’aquesta glacera es fragmenta i
forma icebergs, que són masses flotants de gel. Les glaceres
3 El curs baix és la part més cabalosa d’un riu, a causa de
es localitzen en els casquets polars, però també poden
l’aportació d’aigua dels afluents. La velocitat de l’aigua
originar-se en els cims de les muntanyes; en aquest cas
disminueix perquè el desnivell és petit i per això es van
s’anomenen glaceres alpines.
dipositant els materials que porta en suspensió. De vegades
aquests materials omplen superfícies extenses i formen 8 Oceà Pacífic, envoltat per Amèrica, Àsia i Oceania. Oceà Índic,
planes al·luvials. envoltat per Àsia, Àfrica, Oceania i l’oceà Glacial Antàrtic.
Oceà Atlàntic, situat entre Amèrica, Europa, Àfrica, l’oceà
A la desembocadura es formen estuaris, i deltes, que són
Glacial Àrtic i el Glacial Antàrtic. Oceà Glacial Àrtic, envoltat
terrenys de forma triangular a causa de l’acumulació dels
per Amèrica, Europa, Àsia i l’Oceà Atlàntic. I oceà Glacial
materials que transportava el riu.
Antàrtic, envoltat per l’oceà Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic.
4 Les aigües d’un riu poden ser aprofitades de formes molt
9 La imatge de l’esquerra representa una marea alta o
diferents. Els éssers humans construeixen embassaments i
plenamar, i la de la dreta una marea baixa o baixamar. Es
canals per proveir d’aigua la població, les indústries i per
deuen a les pujades i baixades diàries de les marees
regar els terrenys de cultiu. També alguns rius són
causades per l’atracció de la Lluna i el Sol.
navegables i es converteixen en vies de comunicació.
S’aixequen preses i centrals hidroelèctriques que aprofiten la
força de les aigües per a la producció d’energia elèctrica.
Finalment, les aigües dels rius poden esdevenir un atractiu control A
turístic, per exemple, per a activitats de lleure, esports, etc.
1 • Estuari: desembocadura d’un riu en què es barregen
Les principals causes de contaminació dels rius són l’activitat
l’aigua dolça del riu i l’aigua salada del mar.
agrícola i ramadera i els abocaments de residus urbans i de
residus industrials. • Estiatge: cabal mínim o nivell més baix d’un riu.
128 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
• Aqüífer: bossa d’aigua subterrània formada per les aigües 8 Les aigües marines són fonamentals per als éssers humans
de la pluja i dels rius que han penetrat a la terra a través per molts motius: són font d’aliment (peixos, mariscs,
de roques poroses i s’han trobat amb una capa formada algues...), són font de matèries primeres i energia (gas,
per roques impermeables. petroli), la sal es fa servir en les salines i la força de les
• Plana al·luvial: superfície extensa i molt fèrtil que s’ha marees s’utilitza per generar energia, són vies de
omplert amb els materials que arrossega el riu en el seu comunicació i, finalment, atrauen nombrosos turistes, cosa
curs baix. que genera llocs de treball.
• Torrent: cabal d’un riu que només porta aigua quan plou. 9 La contaminació de les aigües generada pels éssers humans
(abocaments tòxics de les indústries, residus humans sense
2 L’aigua està en permanent circulació entre els oceans,
depurar, plaguicides que es fan servir en l’agricultura, marees
l’atmosfera i la terra, i en constant canvi d’estat (sòlid, líquid i
negres produïdes pel vessament de petroli...) és un problema
gasós). És el que s’anomena cicle de l’aigua: 1. L’aigua
molt greu per a la biodiversitat i per a les persones mateixes.
s’evapora a causa de la calor. 2. El vapor d’aigua s’eleva, es
R.L.
refreda i es condensa formant núvols. 3. El vent empeny els
núvols. 4. L’aigua dels núvols precipita. 5. L’aigua arriba als
rius i al mar, i una part es filtra als aqüífers.
3 La imatge mostra els tres trams que es distingeixen en el
curs d’un riu:
El curs alt, que s’estén des del seu naixement fins als
primers quilòmetres del seu recorregut, i sol ser una zona
muntanyosa amb pendents pronunciats, per la qual cosa les
aigües circulen molt ràpidament. En aquesta zona es poden
formar congostos i cascades.
El curs mitjà, que és una zona de menys pendent, on el relleu
és més pla i les aigües van més lentes; per això, ja no
erosionen, sinó que transporten els materials i formen
corbes anomenades meandres.
El curs baix, més cabalós, a causa de l’aportació dels
afluents. Les aigües baixen a poc a poc, perquè el desnivell
és petit, i en arribar el riu a la seva desembocadura forma
estuaris i deltes.
4 El cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu i que sol
variar amb les estacions de l’any: els rius les aigües dels
quals procedeixen del desglaç de les neus augmenten el
cabal a la primavera; en canvi, els rius les aigües dels quals
procedeixen de les precipitacions augmenten el cabal en les
èpoques de pluja.
5 Les aigües d’un riu poden ser aprofitades de maneres
diverses. Els éssers humans construeixen embassaments i
canals per proveir d’aigua la població, les indústries i per
regar els terrenys de cultiu. També alguns rius són
navegables i es converteixen en vies de comunicació en què
es construeixen canals i ports per fer-los més transitables.
S’aixequen preses i centrals hidroelèctriques que aprofiten la
força de les aigües per a la producció d’energia elèctrica.
Finalment, les aigües dels rius poden esdevenir un atractiu
turístic, per exemple, per a activitats de lleure, esports, etc.
6 Les aigües subterrànies s’originen quan una part de l’aigua
de la pluja i dels rius penetra a la terra a través de roques
poroses i es troba amb una capa de roques impermeables.
Llavors l’aigua queda embossada i es formen aqüífers.
7 Els corrents marins són desplaçaments de grans masses
d’aigua que circulen pels oceans. Poden ser càlids, quan la
temperatura del corrent és superior a la de les aigües
pròximes, o freds, quan les aigües del corrent són més
fredes que les aigües pròximes.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 129
Recursos per a l’avaluació
de competències
3 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
El professor de Ciències socials us ha demanat que feu un informe per al diari del vostre centre educatiu sobre
l’aprofitament que fem les persones dels recursos que ens ofereixen els rius i les aigües marines. La vostra tasca consisteix
a resumir les dades que us semblin més rellevants per informar els vostres companys sobre quins són aquests recursos i la
importància de cuidar-los i mantenir-los allunyats del perill de la contaminació que generen algunes activitats humanes. Per
aconseguir-ho és important que primer recordeu el que heu estudiat en la unitat de les aigües.
1 Repassa amb l’ajuda d’aquest mapa quins són els rius més importants del planeta. Indica a quin riu es refereix cadascun
dels números del mapa i assenyala quin és el més llarg del món i quin el més cabalós. (2 p.)
1 2
3
5
4 6
2 Un dels recursos que ofereixen els rius és el turisme, ja que en els rius es poden practicar diversos esports
i altres activitats d’oci. Saps com es diu l’esport que estan practicant les persones que apareixen en la fotografia?
Quins altres esports creus que es poden practicar en un riu? (1 p.)
132 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA 1
3 En quin tram del curs del riu creus que són les persones que apareixen en la fotografia?
Per què? Quins són els altres trams del curs del riu? Quines característiques té cadascun? (1,5 p.)
4 Completa aquesta taula per al teu informe sobre l’aprofitament de les aigües dels rius. (1 p.)
Abastament d’aigua
Vies de comunicació
Producció d’energia
Oci
5 Repassa a continuació, amb l’ajuda d’aquest mapa, la situació dels oceans i mars més importants. Quins continents
voreja cadascun dels oceans? En quin d’ells es troba el mar dels Sargassos? I el mar de les Filipines? (2 p.)
6 Completa aquesta taula sobre els recursos que proporcionen les aigües marines als éssers humans. (1 p.)
Aliments
Turisme
Vies de comunicació
7 Resumeix i explica amb exemples quines activitats humanes poden contaminar les aigües dels rius i oceans i posar-ne
en perill l’existència. (1,5 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 133
3 COMPETÈNCIES, CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
1 Número 1: Mississipí. Número 2: Danubi. Número 3: Iangtsé. 5 Oceà Pacífic, envoltat per Amèrica, Àsia i Oceania. Oceà Índic,
Número 4: Amazones. Número 5: Congo. Número 6: Nil. El riu envoltat per Àsia, Àfrica, Oceania i l’oceà Glacial Antàrtic.
més llarg és el Nil i el més cabalós l’Amazones. Oceà Atlàntic, situat entre Amèrica, Europa, Àfrica, l’oceà
Glacial Àrtic i el Glacial Antàrtic. Oceà Glacial Àrtic, envoltat
2 Estan practicant el descens de rius o ràfting. Altres esports
per Amèrica, Europa, Àsia i l’oceà Atlàntic. I oceà Glacial
que s’hi poden practicar són, per exemple, la pesca
Antàrtic, envoltat per l’oceà Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic.
esportiva, el rem, el piragüisme, etc.
El mar dels Sargassos és a l’oceà Atlàntic. El mar de les
3 Es troben en el curs alt del riu, on les aigües discorren més
Filipines és a l’oceà Pacífic.
ràpidament perquè travessen zones muntanyoses amb
pendents pronunciats. Els altres dos trams són el curs mitjà, 6 Aliments: la pesca de peixos i mariscs, que és una activitat
que és una zona de menys pendent i on les aigües van més bàsica.
lentes, per la qual cosa ja no erosionen, sinó que transporten
Matèries primeres i energia: el fons marí conté gas i petroli;
els materials i formen meandres, i el curs baix, que és el més
també s’explota la sal a les salines, i la força de les marees
cabalós, a causa de l’aportació d’aigua dels afluents, i on el
es fa servir per generar energia.
riu va dipositant els materials que porta en suspensió.
Turisme: permet practicar esports, banyar-se, etc. Tot això
4 Abastament d’aigua: per regar els camps de conreu i
crea nombrosos llocs de treball.
subministrar aigua a les poblacions i les indústries.
Vies de comunicació: els mars i els oceans són fonamentals
Vies de comunicació: en els rius navegables es construeixen
per al transport de mercaderies.
ports fluvials i canals per facilitar el trànsit.
7 Hi ha moltes activitats que fan les persones que contaminen
Producció d’energia: s’aixequen preses i centrals
les aigües dels rius i els oceans. Per exemple, l’abocament de
hidroelèctriques que aprofiten la força de les aigües per
residus tòxics de les indústries o dels residus urbans sense
produir energia elèctrica.
depurar, els plaguicides que s’utilitzen en l’agricultura, o les
Oci: atreuen el turisme i permeten, per exemple, practicar marees negres provocades pel vessament de petroli al mar a
esports. causa dels accidents dels vaixells petroliers.
134 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucions del llibre
de l’alumne
3 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Claus per estudiar • Llac: és una massa d’aigua que s’ha acumulat de forma
permanent a l’interior dels continents, en zones enfonsades del
• Sobre el 71 %.
terreny. Aigües subterrànies: les aigües que discorren i estan
• Les aigües marines i les aigües continentals. embossades sota la superfície terrestre. Glacera: masses de gel
• Riu: corrent permanent d’aigua. Afluent: un riu que desemboca creades per l’acumulació de neu durant centenars d’anys.
en un altre. Llit: lloc pel qual discorren les aigües d’un riu. Iceberg: masses flotants de gel. Aiguamoll: terreny inundat o
Conca hidrogràfica: territori que ocupen el riu principal i els amarat d’aigua d’una manera permanent.
seus afluents. • El llac és més gran que la llacuna, tots dos d’aigua dolça; el mar
interior és d’aigua salada.
Pàg. 55 PENSA. Provocarà una pujada del nivell dels oceans i accelerarà
l’escalfament global. Provocarà canvis dràstics en la distribució
2 Interpreta el mapa.
de les espècies vegetals i animals, l’extinció d’unes i la
• R. G. proliferació d’altres.
• Colorado i Paranà: Amèrica. Níger: Àfrica. Lena: Europa. 6 Fes servir les TIC. El 90 %. R. G.
Indus: Àsia. Darling: Oceania.
7 Educació cívica. R. Ll. Entre les mesures alternatives hi ha les
potabilitzadores d’aigua salada i les polítiques de protecció
Pàg. 57 dels rius.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 137
envoltat per Amèrica, Europa, Àsia i l’oceà Atlàntic. I oceà persones; cal depurar l’aigua abans de retornar-la al medi natural
Glacial Antàrtic, envoltat per l’oceà Pacífic, l’Atlàntic i per no perjudicar el medi natural.
l’Índic.
• Amèrica: mar Carib. Europa: mar Mediterrani. Àfrica: mar
Pàg. 64
Roig. Àsia: mar del Japó. Oceania: mar de Tasmània.
• Les zones de menys profunditat. Les de més profunditat. 11 Resumeix l’essencial
• Més de 8.000 m. L es aigües a la Terra. Poden ser continentals: rius, llacs,
aigües subterrànies o glaceres. Rius: són corrents
• Poc profundes.
permanents d’aigua. Tipus. Segons el seu cabal, regulars i
irregulars. Segons on desemboquen, riu principal, afluent.
Pàg. 61 Llacs: són masses d’aigua que s’han acumulat de manera
permanent a l’interior dels continents. Aigües subterrànies:
es formen quan una part de l’aigua de la pluja i dels rius
Claus per estudiar
penetra a la terra a través de roques poroses i es troba amb
• Els corrents marins (desplaçaments de grans masses d’aigua,
una capa formada per roques impermeables. Glaceres: són
semblants a rius, que circulen pels oceans), les marees
masses de gel creades per l’acumulació de neu durant
(pujades i baixades diàries del nivell del mar, provocades per
centenars d’anys. Es localitzen al mar i a les muntanyes. Les
l’atracció de la Lluna i el Sol sobre les aigües) i les onades
aigües a la Terra. Poden ser marines: mars i oceans. Són
(ondulacions de la superfície del mar produïdes pel vent).
salades. Tres tipus de moviments: corrents marins, marees,
• Font d’aliment, de matèries primeres, d’energia, de turisme i onades. Tipus: casquets polars i glaceres alpines.
vies de comunicació.
Conceptes
PENSA. Perquè el mar Bàltic és a prop del pol Nord i dels gels dels
casquets polars, que en fondre’s redueixen la salinitat del mar. 12 • El
llit és el lloc pel qual circulen les aigües d’un riu. El curs
és el recorregut que un riu fa des del naixement fins a la
seva desembocadura.
Pàg. 62
• E
ls estuaris són zones on es barregen l’aigua dolça del riu i
9 Interpreta les imatges
l’aigua salada del mar; els deltes són terrenys de forma
• En la primera imatge s’il·lustra l’abocament d’aigües no triangular a causa de l’acumulació dels materials que
depurades al riu. La segona imatge reflecteix les tasques de transportava el riu.
neteja del chapapote d’una platja. • Mar interior és un mar envoltat de terra per tot arreu.
• La indústria minera i la navegació marítima, respectivament. • E
ls corrents són desplaçaments de grans masses d’aigua,
• La contaminació altera la qualitat de l’aigua i dificulta la semblants a rius, que circulen pels oceans; les marees són
supervivència de les espècies que hi viuen, fins i tot de les pujades i baixades diàries del nivell del mar, provocades
persones. per l’atracció de la Lluna i el Sol sobre les aigües.
• El mar és més petit que l’oceà.
Pàg. 63 • Els icebergs suren en el mar, les glaceres són a la terra.
Interpreta
10 les imatges • L es aigües superficials formen rius i llacs a la superfície;
Abocament de residus urbans, agricultura, activitat industrial i les subterrànies formen aqüífers i corrents subterranis
explotació minera, respectivament. sota la terra.
• El risc principal és el de contaminació per vessament de petroli. • L es depuradores eliminen les substàncies contaminants
• Per la utilització d’adobs i herbicides en el cas de l’agricultura i de l’aigua abans de retornar-la al medi natural i les
per l’acumulació de purins en el cas de la ramaderia. Aquestes potabilitzadores tracten l’aigua per tal de fer-la apta per al
substàncies s’infiltren en el sòl i contaminen els rius i els consum humà.
aqüífers.
138 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
13 • Danubi: neix a la Selva Negra d’Alemanya i desemboca al
mar Negre a Romania, on forma un delta. Entre els seus
afluents hi ha l’Inn, el Morava o l’Alt.
CURS D’UN RIU
• Iangtsé: neix a l’altiplà tibetà i desemboca al mar de la Xina
Parts Localització Descripció Oriental. Entre els seus afluents hi ha el riu Jialing, el Yuan i
el Hang.
Alt Des del seu Sol ser una zona
naixement fins muntanyosa amb pendents Causes i efectes
als primers pronunciats, de manera 17 • El llit sec d’un torrent. Durant els mesos d’estiu.
quilòmetres del que les aigües hi circulen
seu recorregut. ràpidament. El llit és estret i • Possiblement, a la tardor i a causa de l’increment de
profund. pluges, circula aigua pel torrent.
• És intermitent.
Mitjà Entre el curs alt És una zona de menys
i el baix. pendent. El relleu és més Compromesos. La preservació del medi aquàtic
pla i les aigües van més i les espècies invasores
lentes; per això, ja no
18 Educació cívica
erosionen, sinó que
transporten els materials i • Els abocaments tòxics de les indústries, els residus urbans
formen corbes en el traçat sense depurar, els plaguicides que s’utilitzen en
l’agricultura o les marees negres.
del riu anomenades
meandres. • Evitar els abocaments, depurar els residus urbans, reduir
l’ús de plaguicides o buscar-ne d’altres de menys
Baix Els últims La velocitat de les aigües contaminants i reduir el consum de derivats del petroli.
quilòmetres disminueix perquè el • R. Ll.
abans de la desnivell és petit; per això, • No alliberar espècies d’altres indrets en el medi natural.
desembocadura. el riu va dipositant els
materials que porta en
19 Fes servir les TIC
suspensió. R. Ll. Per exemple, el desastre del petrolier Prestige va passar
el 2002 a l’oceà Atlàntic, prop de les costes gallegues, i el
A la desembocadura es
vessament contaminant que hi va haver va afectar 2.000
formen estuaris, en els quilòmetres de costa espanyola i francesa. El vessament de
quals es barregen l’aigua la càrrega va causar una de les catàstrofes mediambientals
dolça del riu i l’aigua salada més grans de la història de la navegació, tant per la quantitat
del mar, i deltes, que són de contaminants alliberats com per l’extensió de l’àrea
terrenys de forma triangular afectada.
a causa de l’acumulació
dels materials que
Pàg. 66
transportava el riu.
Curts alt: cascada, congost. Curs mitjà: meandre, plana al·luvial. Competència social. Aplica una tècnica. Interpretar el
Curs baix: delta perfil longitudinal d’un riu
20 • A Cantàbria, a uns 800 m d’altitud.
Pàg. 65
• 910 km. Aquesta informació apareix en el perfil.
Localització • Cantàbria, Castella i Lleó, la Rioja, Navarra, Aragó i
14 R. G. Catalunya.
R. Ll.
15 • Haro (479 m), Logronyo (384 m), Tudela (264 m), Saragossa
(199 m), Casp (152 m), Móra d’Ebre (38m) i Tortosa (12 m).
Treball amb l’atles • Al Mediterrani.
16 • Amazones: neix als Andes, al Perú, i desemboca a • Sí; perquè està indicat en el perfil del riu (riu Aragón, riu
l’Atlàntic. Entre els seus afluents hi ha el riu Negro, el Gállego, riu Gaudalop, riu Segre...).
Madeira o el Xingu.
• Congo: Neix al llac Bangweulu i desemboca a l’oceà
Atlàntic. Entre els seus afluents destaquen l’Ubangui, el
Mongala i el Kasai.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 139
Pàg. 67 batiscaf anomenat Trieste, invenció d’Auguste Piccard i
capitanejat per Jacques Piccard, fill del primer, i acompanyat
per Don Walsh, oficial de l’Armada nord-americana. La
Resol un cas pràctic. La presa de les Tres Gorges
immersió es va projectar per obtenir dades de l’origen de la
21 Fes servir les TIC fossa. El lloc del descens va ser l’extrem sud-occidental de la
• La construcció de la presa va començar el 15 de desembre fossa, a uns 338 km de Guam.
de 1994 i va acabar el 2006. La finalitat era crear una presa Es va assolir una profunditat d’11.034 metres.
hidroelèctrica.
30 Pren la iniciativa.
• A la Xina, en el curs del riu Iangtsé.
R. Ll.
• 2.335 metres de llargada, 185 d’alçada i 110 de gruix.
• Entre 1 i 1,2 milions de persones van ser reallotjades.
22 • Està fortament contaminada, té poca capacitat per
controlar les inundacions i té esquerdes a causa dels
terratrèmols.
• Posen en risc la salut i la vida de la població.
• Promet recuperar l’ecosistema que existia abans de la
construcció de la presa i millorar els sistemes d’irrigació,
que són vitals per a la supervivència dels agricultors de la
zona.
• No ho ha fet.
23 R. Ll.
Pàg. 68
Pàg. 69
Comprensió lectora
27 Atlàntic, Pacífic i Índic, per buscar una ruta cap a l’Índia.
28 Tanganika i Victòria.
29 Fes servir les TIC.
R. M. La fossa Challenger es va explorar per primer cop el 23
de gener de 1960, quan una nau tripulada va baixar amb un
140 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
UNITAT 4
142 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
• Repàs acumulatiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162
Fitxa 8. La relació entre el clima i el relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
Fitxa 9. Predir el temps per mitjà dels núvols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
Fitxa 10. Precipitacions torrencials de tardor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 143
4
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Desenvolupament de competències
• Aplica una tècnica: Analitzar el temps a partir
d’una imatge de satèl·lit
BANC DE RECURSOS
144 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Per nivells
• Epígraf 1: L'atmosfera.
• Epígraf 2: La temperatura.
• Epígraf 3: Les precipitacions. • Reforç i suport. El clima.
• Epígraf 4: La pressió atmosfèrica i el vent. • Adaptació curricular. El clima.
• Epígraf 5: Els climes de la Terra. • Ciències socials per a la pau.
Bàsic • Epígraf 6: El clima i les persones. • Autoavaluació de l'alumne.
• Epígraf 7: La influència humana en l’atmosfera. • Avaluació de continguts. Control B.
• Epígraf 8: Zones afectades pel canvi climàtic. • Avaluació per competències.
• Descobreix: Els tornados. Qüestions 1, 2, 5.
• Activitats: 1, 2, 3, 4, 7, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19,
20, 21, 22, 23.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 145
4
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
146 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
El mapa representa com es distribueixen les precipita- Però també hi ha altres regions del món en què les
cions, ja que totes les zones del planeta no reben la precipitacions són realment escasses, com és el cas
mateixa humitat. En general, podem afirmar diversos de les àrees continentals tropicals situades a l'est
aspectes relatius a les precipitacions: dels oceans; una zona seca a l'Atlàntic nord, que es
• E
ls flancs muntanyosos exposats a les masses d'ai- perllonga per l'est cap a l'Índia; i els deserts polars,
re marítimes reben grans quantitats d'aigua. que arriben fins a l'interior del continent asiàtic. Les
àrees més seques de la Terra són aquelles on els
• L
es costes són més plujoses que l'interior dels con- vents arriben després de recórrer llargues distànci-
tinents. es sobre sòls molt caldejats. Però també apareixen
• E
n les latituds temperades, les façanes occidentals zones desèrtiques en llocs on una gran serralada
dels continents són més plujoses que les orientals. s'interposa entre ells i el lloc d'on ve el vent habitu-
• E
n les latituds baixes, la façana est dels continents alment. Aquest és el cas, per exemple, dels deserts
és, en general, més plujosa que la façana oest. d'Atacama (Xile) i Kalahari (sud-oest d'Àfrica).
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 147
4
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
ELS MONSONS
148 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Un dels mites populars és que determinats vents que El vent derivat de l'efecte föhn sol associar-se a
bufen en diferents zones fan tornar boig. Aquesta idea aquest fenomen, i pot agreujar o augmentar local-
és molt antiga, ja Hipòcrates, al segle vi aC, feia refe- ment diversos trastorns psicològics, com la depres-
rència als efectes negatius d'alguns vents del sud. A sió, l'ansietat i les migranyes, o causar un augment
França passa amb el mestral, un vent fort que bufa del d'agressivitat. A Espanya, a tota la regió cantàbrica,
nord o el nord-oest. El mestral bufa amb ràfegues el vent sud que causa l'efecte föhn sol estar associat
molt fortes, de vegades de fins a 100 km/hora, perquè a refredats, cefalees i estats depressius. Els psiquia-
agafa velocitat en baixar pel Roine en direcció al Me- tres anomenen «meteorosensibles» les persones
diterrani. En tenir com a punt de partida l'aire sec de propenses a tenir canvis d'ànim causats per les va-
l'interior, porta a la costa sequedat, un clima més fresc riacions meteorològiques, i fins i tot a patir un
i el cel blau. Això és bo a la primavera i l'inici de l'es- agreujament de les patologies mentals. Hi ha met-
tiu, però a finals d'estiu i a la tardor porta temperatu- ges que pensen que la clau rau en el fet que les va-
res fredes. Els francesos anomenen aquest vent «el riacions en la polaritat i la intensitat de la càrrega
vent que et torna boig», encara que moltes vegades iònica de l'atmosfera que porten aquests vents alte-
bufa molt poc temps, un parell de dies o com a molt ren l'activitat neurotransmissora central.
una setmana. Altres autors diuen que no hi ha una base científica
A Espanya també tenim vents similars. Hi ha estudis que permeti dir que hi ha relació entre vent i boge-
fets a Catalunya sobre la tramuntana, un vent de ca- ria. Al sud-oest d'Espanya s'han fet estudis que de-
racterístiques similars al mestral, que demostren que mostren que la població més exposada al llevant té
provoca un canvi en el comportament d'algunes per- un comportament igual que la resta de la població.
sones, un canvi que és més fort en dones i nens, i pot Com a curiositat, hi ha codis penals locals que consi-
provocar depressió i estats d'excitació nerviosa, en- deraven el llevant com a circumstància atenuant a
cara que també estimula el geni artístic i les ganes de l'hora de jutjar crims i delictes.
treballar.
ROSADA I GEBRE
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 149
4
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
BANC DE DADES
CICLONS MORTÍFERS
Velocitats
Cicló Àrea Any
sostingudes
1 Bohia Índic nord 1979 305 km/h
2 Gran Huracà Antilles 2005 320 km/h
3 Mitch Atlàntic 1969 305 km/h
Galveston Atlàntic
Katrina Atlàntic
Zona Valor més Valor més Mitjana Valor més Valor més Mitjana
alt baix alt baix
Atlàntic 28 4 12,1 15 2 6,4
Pacífic central/nord-est 28 8 16,6 16 3 8,9
Pacífic nord-oest 35 14 26,0 23 7 16,5
Índic nord 10 2 4,8 5 0 1,5
Índic sud-oest 14 4 9,3 8 1 5,0
Índic austral sud-est 16 3 7,5 8 1 3,6
Pacífic austral sud-oest 20 4 9,9 12 1 5,2
Global 102 69 86,0 59 34 46,9
150 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
A LA XARXA DVD
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 151
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
4
REFORÇ I SUPORT Fitxa 1
GLOSSARI
Factors de les temperatures
• Factor de la latitud: Les temperatures més altes es donen a l'equador i descendeixen cap als pols.
• Factor de l'altitud: Les temperatures descendeixen a mesura que ens elevem.
• Distància al mar: El mar amorteix les temperatures. A l'hivern fa més calor a les zones costaneres que a l'interior. A més, a
l'estiu les temperatures no són tan elevades.
Factors de les precipitacions
• Factor de la latitud: Les zones properes a l'equador registren més pluges que les altres. Les precipitacions baixen des de
l'equador cap als pols.
• Factor de l'altitud: Les pluges augmenten amb l'altura. Per això plou molt a les muntanyes.
• Factor costaner: Plou més a la costa que a l'interior, ja que el mar és una font d'humitat.
Pressió atmosfèrica
És el pes que exerceix l'aire en un punt determinat de la Terra. A més pes de l'aire, més pressió.
El vent
És l'aire en moviment. L'aire va sempre de les zones d'altes pressions a les zones de baixes pressions.
Els mapes de superfície
• Isòbares: Són les línies que uneixen punts d'igual pressió.
• Anticicló: Zona d'altes pressions. En els mapes del temps es representa amb una A.
• Depressió: Zona de baixes pressions. En els mapes del temps es representa amb una D.
• Fronts: Zones de contacte entre masses d'aire que porten pluges intenses. Es representen amb una línia dentada.
C F
154 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
REFORÇ I SUPORT Fitxa 2
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 155
4
REFORÇ I SUPORT Fitxa 3
G F M A M J J A S O N D Tot.
3 Dibuixa el climograma.
a) T raça un eix horitzontal a la part de sota del full. Si estàs fent servir un
full quadriculat, intenta que siguin 12 o 24 quadrats; si fas servir paper
mil·limetrat, que ocupi 12 cm.
b) Escriu la inicial de cadascun dels mesos de l'any a l'eix horitzontal.
c) F
es un eix vertical esquerre. Recorda que les temperatures més baixes
són les que han de marcar-te l'inici del climograma, i el 0 no cal que
estigui a la base, ja que hi pot haver temperatures sota zero i, per tant,
hi haurà temperatures per sobre de 0 (si són positives) o per sota (si
són negatives). També recorda que les dades han de ser proporcionals:
per exemple, 1 cm cada 5 ºC.
d) Escriu en un dels extrems de l'eix «Temperatures en °C».
e) E
labora l'eix vertical dret. Fixa't en el número més alt que
representaràs abans de decidir la mida (en aquest cas, 78 mm).
Recorda que no hi pot haver precipitacions negatives, la base és 0 mm,
que ha d'estar a la mateixa altura que els 0 ºC.
f ) L es dades de l'eix de la dreta han de duplicar sempre les de l'eix de l'esquerra: a la mateixa altura que has escrit 20 °C, has
d'escriure 40 mm.
g) Escriu en un dels extrems de l'eix vertical dret «Precipitacions en mil·límetres».
h) M
esura una línia vertical des del mes de gener. La línia ha d'arribar a l'altura de la temperatura que s'assoleixi en aquest
mes, és a dir, –6 °C.
i) Dibuixa-hi un punt vermell.
j) Fes el mateix amb la resta dels mesos.
k) Elabora una corba que uneixi els punts.
l) D
ibuixa una barra blava horitzontal en cada mes que arribi fins a l'altura de la seva dada de precipitacions. Recorda que la
base de la barra sí que es recolza en el 0.
156 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
REFORÇ I SUPORT Fitxa 4
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
G F M A M J J A S O N D Tot.
Temp. (ºC) 5,7 7,66 11,7 14,2 18,2 21,8 24,9 24,5 21,6 15,6 9,9 6,6 15,2
3 Després interpreta el climograma i, amb els resultats de la teva anàlisi, classifica el clima.
• Localitza la ciutat en un mapa. Quines són les coordenades geogràfiques de Lleida? Es troba a l'hemisferi nord o sud? Quina
és la seva altitud respecte al nivell del mar?
• Com són les temperatures: elevades, moderades o fredes? Com varien al llarg de l'any? Es diferencien les estacions?
• Observa les precipitacions. Són abundants? Com es distribueixen al llarg de l'any?
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 157
4
REFORÇ I SUPORT Fitxa 5
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
1 Defineix el concepte del temps. Observa el mapa i respon les preguntes següents.
• Què representa aquest mapa?
• Quins símbols fa servir per expressar el temps que farà? Completa un quadre com el següent a la teva llibreta (només has
de posar els diferents símbols que apareixen en el mapa).
Símbol Significat
• Et sembla útil la informació que proporciona? Per a què faries servir un mapa del temps?
158 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
REFORÇ I SUPORT
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
3 Tenint en compte les definicions certes de l'exercici anterior, subratlla les afirmacions que són correctes i justifica en
cada cas per què has triat aquesta frase.
a) Quin mal temps que fa avui!
b) El temps de les Canàries és molt agradable tot l'any.
c) Les previsions del temps per al cap de setmana són molt bones.
d) Quan vam estar de vacances a la platja el clima va ser molt dolent.
e) El clima de la meva ciutat és molt extrem a l'estiu i a l'hivern.
5 Conèixer els factors que influeixen en el clima. Els elements que constitueixen un clima poden variar per la intervenció
de diferents factors.
• Assenyala les frases que són certes.
Les precipitacions augmenten amb l'altitud.
Les temperatures augmenten amb l'altitud.
La proximitat al mar augmenta les precipitacions.
Les precipitacions són més abundants en els llocs de poca altitud.
Les temperatures són més suaus a la costa.
Les temperatures descendeixen cap a l'equador.
• Quin et sembla el factor més important que influeix en les temperatures i les precipitacions?
7 Treballar en grup. Feu un informe sobre els aspectes següents i exposeu els resultats als vostres companys.
a) El temps que ha fet cada dia de la setmana a la vostra localitat.
b) El clima que teniu a la vostra província o comunitat autònoma.
c) Podeu confeccionar un mapa del temps per a cadascuna de les dues activitats anteriors.
d) Exposeu els resultats a la resta de la classe.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 159
4
REFORÇ I SUPORT Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
160 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
REFORÇ I SUPORT Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
L'atmosfera
1 Observa aquests mapes i respon les preguntes de sota.
2 Observa la il·lustració 3, a la pàgina 73 del teu llibre de text, completa la taula i contesta les preguntes.
Troposfera
Estratosfera
Mesosfera
Ionosfera
Exosfera
a) En quina capa es localitzen la major part dels gasos que constitueixen l’atmosfera?
d) On es troba l'ozó?
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 161
4
REFORÇ I SUPORT Fitxa 8
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
5 Resumeix a la teva llibreta les conclusions a què has arribat analitzant la relació entre clima i relleu.
162 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
APROFUNDIMENT Fitxa 9
Els núvols poden servir per fer previsions del temps que farà en un futur immediat, generalment, en el transcurs de poques
hores, cosa que és de gran utilitat si vols planificar activitats a l'aire lliure.
ELS NÚVOLS
Tot i que no existeixen dos núvols idèntics, la seva enorme varietat pot reduir-se a uns quants tipus. Els núvols es poden
classificar de moltes maneres: segons la constitució física, l'evolució, l'altitud o la combinació de la dimensió vertical i
l'extensió horitzontal.
En funció d'aquest últim criteri, cal diferenciar entre dues classes de núvols fonamentals: estratiformes i cumuliformes. La
primera classe engloba els núvols la dimensió vertical dels quals és més petita que l'extensió horitzontal, mentre que la
segona designa aquells núvols que tenen una dimensió vertical similar, o fins i tot més gran, a l'extensió horitzontal.
No obstant això, la classificació internacional estableix 10 gèneres de núvols, concretats en la taula següent:
Relació vertical/
Gènere Constitució Color Altitud Meteor
horitzontal
Cristalls de glaç/
Cirrocúmulus Blanc Alta Cumuliforme
mixta
Cumuliforme/
Altocúmulus Líquida Blanc / gris Mitjana Corona lunar
estratiforme
Cumuliforme/ Pluja
Estratocúmulus Líquida Gris / gris fosc Baixa
estratiforme esporàdicament
Cumuliforme/
Estratus Líquida Gris Baixa Plugim
estratiforme
Ruixat / tempesta
Cumulonimbus Mixta Gris Baixa / alta Cumuliforme
/ calamarsa
QÜESTIONS
1 Observa els núvols de manera sistemàtica i confecciona una fitxa en cada observació.
En aquesta fitxa hi pots incloure:
• Un dibuix senzill o una fotografia.
• La data i l'hora de l'observació.
• El gènere nuvolós visible en cada cas o, almenys, determina si el que estàs veient són núvols cumuliformes o estratiformes,
fent una petita descripció de les seves característiques fonamentals.
2 Intenta predir el futur meteorològic immediat i comprova el teu grau d'aproximació a la realitat.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 163
4
APROFUNDIMENT Fitxa 10
La gota freda és un fenomen atmosfèric que es produeix, sobretot, al Mediterrani, a finals de l'estiu i començaments de la
tardor. Ara en pots conèixer les causes.
LECTURA
La gota freda
Una «bombolla» d'aire calent i humit puja des de la
costa, on el sol estiuenc ha escalfat l'aigua del mar, cap
als nivells més alts i freds de l'atmosfera. L'ascensió
és molt ràpida i és causa d'una sobtada conversió del
vapor en pluja o calamarsa. És l'anomenada «gota fre-
da», el fenomen meteorològic que està afectant Espa-
nya aquests dies i que porta pluges abundants i un
descens generalitzat de les temperatures. Es manifes-
ta a finals d'estiu o al principi de la tardor i és freqüent
a la costa occidental del Mediterrani.
A més de marcar el final de l'estació de màxima calor,
la gota freda provoca fenòmens atmosfèrics les conse-
qüències dels quals poden ser de gran magnitud.
Aquest divendres, el fenomen meteorològic seguirà
afectant la meitat sud peninsular, on deixarà ruixats i A finals de setembre de l'any passat, Andalusia orien-
tempestes que seran fortes al quadrant sud-est. A més, tal i la regió de Múrcia van ser castigades per uns tem-
les temperatures mínimes seguiran baixant fins a dos porals que es van cobrar la vida de 10 persones, vícti-
graus centígrads, segons la predicció de l'Agència Es- mes de les riuades. Cinc anys abans, el 12 d'octubre
tatal de Meteorologia (AEMET). Concretament, 12 pro- del 2007, el pont de Beniarbeig (Alacant) va ser des-
víncies tindran activat el risc per pluges de fins a 35 litres truït i la població va ser inundada pel riu Girona, el llit
per metre quadrat i per fortes tempestes, que tendiran del qual va créixer de manera anòmala a causa de la
a remetre al final del dia. Són les d'Almeria, Granada, gota freda. En aquella ocasió, les precipitacions van
Jaén, Màlaga, Albacete, Ciudad Real, Conca, Castelló, superar els 400 mil·límetres, van destrossar 1.200 cases
Alacant, València i Múrcia –aquestes tres últimes en i 1.500 cotxes. A Gandia, el 1987, la gota freda va por-
alerta taronja, per risc important–, a més de l'illa d'Ei- tar precipitacions de més de 500 litres per metre qua-
vissa. drat, i va devastar la comarca de la Safor.
El País, 30 d'agost del 2013
QÜESTIONS
1 Analitza el text.
• Busca al diccionari les paraules de les quals no coneguis el significat.
• Per què es produeixen aquestes precipitacions? Com veus, es fa servir el terme «gota freda», però en realitat no és una
expressió correcta des d’un punt de vista científic. Busca informació i explica per què.
• On es produeix? Per què no es produeix normalment en altres zones d'Espanya?
• Quines conseqüències té?
164 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4 AUTOAVALUACIÓ
3 Els factors de la temperatura són… b. Retenen menys aigua que els terrenys amb
vegetació.
a. La latitud, l'altitud i la distància al mar.
c. Faciliten la infiltració de l’aigua en el sòl.
b. La zona càlida, temperada o freda.
c. La longitud, l'altitud i la perpendicularitat dels 9 L'efecte d’hivernacle és…
raigs del Sol.
a. Quan plou aigua barrejada amb elements
contaminants en suspensió.
4 El vapor d'aigua de l'atmosfera…
b. L'augment de temperatura provocat per
a. S'escalfa, es condensa i es converteix en petites l'augment d'emissió de gasos amb efecte
gotes que formen els núvols. d'hivernacle.
b. Procedeix de l'evaporació de l'aigua d'oceans, c. Una mena de boirina que irrita els ulls i els
llacs, rius, terrenys humits i plantes. pulmons.
c. Augmenta quan la temperatura baixa de 5 ºC.
10 El desglaç de les zones polars…
5 La pressió atmosfèrica… a. No tindrà conseqüències en el mar Mediterrani.
a. Es mesura amb un pluviòmetre i s'expressa en b. Altera la línia de la costa però no afecta la
mil·libars (mbar) o en hectopascals (hPa). dinàmica del clima.
b. Disminueix amb l'altitud. A les zones baixes la c. Posarà en perill ciutats com Los Angeles o Rio de
pressió és menor perquè fa més calor. Janeiro.
c. És el pes que exerceix l'aire en un lloc de la
superfície terrestre.
1 b, 2 c, 3 a, 4 b, 5 c, 6 b, 7 c, 8 b, 9 b, 10 c.
SOLUCIONS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 165
Recursos per a l'avaluació
de continguts
4 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Pluviòmetre:
• Escalfament global:
• Estratosfera:
• Protocol de Kyoto:
• Clima polar:
3 Explica aquest diagrama sobre la relació entre latitud i temperatura. (1,5 p.)
4 Completa aquesta taula sobre els diferents tipus de vent que hi ha i posa un exemple de cadascun. (1 p.)
168 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
5 Assenyala quins elements formen part d'un mapa del temps, i aplica’ls sobre aquest mapa. (1 p .)
6 Defineix què són els climes temperats, les seves característiques i quin tipus de climes temperats hi ha. (1 p.)
8 Explica breument què és la contaminació atmosfèrica, quines en són les causes i les seves conseqüències. (1,5 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 169
4 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Anemòmetre:
• Tifó:
• Hectopascal:
4 Explica què és la pressió atmosfèrica i quins aspectes provoquen les seves variacions. (1 p.)
170 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL A
6 Defineix què són els climes càlids, les seves característiques i quin tipus de climes càlids hi ha. (1 p.)
7 Indica quin tipus de gràfic és aquest, i a quin tipus de clima podria correspondre, raonant els motius que t’han portat a
aquesta conclusió. (1,5 p.)
8 Explica aquesta imatge sobre les catàstrofes climàtiques i les seves conseqüències. (1 p.)
9 Explica què és l'escalfament global i les solucions proposades per evitar-lo. (1 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 171
4 CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d'avaluació
Control B Control A
Control B
1 • P
luviòmetre: És l'instrument que permet mesurar les 4 Vents constants: bufen sempre en la mateixa direcció. Per
precipitacions. exemple, els alisis.
• Escalfament global: És l'augment de la temperatura Vents estacionals: canvien de direcció segons les estacions.
mitjana de la superfície terrestre. Per exemple, els monsons.
• Estratosfera: És la capa de la Terra que està per sobre de Vents que canvien diàriament: per exemple, les brises
la troposfera. marines, que bufen des del mar cap a terra durant el dia, i
des de terra cap al mar durant la nit.
• Protocol de Kyoto: Conveni internacional acordat l’any
Vents locals: bufen de manera variable. Per exemple, la
1997 per 35 països per reduir la producció de gasos
tramuntana i el llevant.
d’efecte d’hivernacle.
5 Formen part d'un mapa del temps els anticiclons (A),
• Clima polar: Es dóna entre els cercles polars i els pols. En
que són centres d'altes pressions, i les depressions (D),
aquest clima les temperatures són molt fredes i les
que són centres de baixes pressions. A més, apareixen els
precipitacions gairebé inexistents.
fronts, que es formen en les zones de contacte de masses
2 El temps és l'estat de l'atmosfera en un moment i en un lloc d'aire fred i càlid i es representen amb línies dentades,
concret. Per això és canviant. Per exemple, diem que en i les isòbares, que uneixen punts amb igual pressió
aquest indret avui fa bon temps, plou o neva. atmosfèrica.
172 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7 La imatge ens mostra un bosc afectat per la pluja àcida. 3 La temperatura és la quantitat de calor que conté l'aire de
Aquest fenomen es produeix quan l'aigua de la pluja es l'atmosfera. Es mesura amb el termòmetre i, en general,
barreja amb partícules contaminants, i és capaç de destruir s'expressa en graus Celsius (ºC). En els mapes es representa
les plantes i afectar la fauna. mitjançant línies anomenades isotermes, que uneixen punts
amb la mateixa temperatura mitjana anual. Els factors que
8 Anomenem «contaminació atmosfèrica» la concentració
influeixen en la temperatura són la latitud, l'altitud i la
d'impureses i gasos derivats de les activitats humanes. Les
distància al mar.
principals fonts d'emissió de gasos contaminants són les
indústries, les centrals elèctriques i els mitjans de transport. 4 La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l'aire en un lloc
Aquesta contaminació és molt nociva per a la salut dels de la superfície terrestre. Com més gran és el pes, més gran
éssers vius i crea greus problemes mediambientals, com és la pressió. La pressió varia en funció de l'altitud (a les
l'escalfament per l'efecte d’hivernacle, la pluja àcida, el zones baixes la pressió és més gran que a les altes, perquè
boirum o la destrucció de la capa d'ozó. hi ha més aire a sobre) i de la temperatura de l'aire (l'aire
càlid pesa menys que l'aire fred i, per tant, exerceix menys
9 Les inundacions, els huracans, les sequeres, les
pressió).
esllavissades…
5 La imatge representa els vents monsons, que són vents
estacionals que canvien de direcció segons les estacions. En
Control A el cas dels monsons, que es donen al sud i el sud-est d'Àsia,
a l'estiu bufen des de l'oceà Índic cap al continent i porten
1 • A
nemòmetre: Instrument que serveix per mesurar la pluges abundants, mentre que a l'hivern bufen a la inversa, i
velocitat del vent. porten un temps sec i estable.
• T
ifó: És una forta borrasca amb vents i pluges molt 6 Els climes càlids són característics de la zona càlida de la
intenses. També es coneix amb els noms d'huracà o cicló Terra. Són tres: l'equatorial (amb temperatures sempre
tropical. càlides i precipitacions regulars i molt abundants), el tropical
(temperatures elevades i precipitacions que oscil·len entre
• Hectopascal: Unitat de mesura de la pressió atmosfèrica.
2.000 i 500 mm concentrades a l'estació humida) i el desèrtic
• C
lima d'alta muntanya: És característic de les zones (temperatures molt altes i precipitacions molt escasses).
fredes i és el que domina en les altituds més elevades. És
7 És un climograma mediterrani típic. Les temperatures són
fred amb precipitacions abundants.
suaus a l'hivern i altes a l'estiu. Les precipitacions són
• F
enomen d’El Niño: Escalfament de les aigües superficials escasses (400 mm) i irregulars, amb sequera estival.
properes a les costes del Perú que provoca un canvi en el
8 La imatge representa el boirum, característic de les grans
comportament de les masses d’aire i de les precipitacions.
ciutats xineses, però que també es dóna, ocasionalment, en
2 Troposfera: entre 0 i 12 km. S'hi desenvolupa la vida i conté altres ciutats d'altres continents. És una boira barrejada amb
el 80% de tots els gasos de l'atmosfera. fum i altres partícules en suspensió que irrita els ulls i els
Estratosfera: entre 12 i 50 km. Conté la capa d'ozó que pulmons.
protegeix la Terra de les radiacions solars. 9 L'escalfament global és l'augment de la temperatura
Mesosfera: entre 50 i 500 km. És important per les reaccions mitjana a la superfície terrestre. Durant el segle xx, la
químiques que s'hi produeixen, especialment durant el dia, temperatura mitjana exterior del planeta s'ha incrementat
per la interferència de la radiació solar. 0,6 ºC, a causa que la combustió de carburants del petroli
ha augmentat l'acumulació de diòxid de carboni (el principal
Termosfera: més 500 km. La radiació solar és tan forta en gas) a l'atmosfera, cosa que ha intensificat l'efecte
aquesta capa que arrenca electrons de les partícules de d’hivernacle. Per evitar-ho, es va proposar (Protocol de
gasos que conté. Kyoto) la reducció del 5,2 % de la producció de gasos
Exosfera: constitueix el límit exterior de l'atmosfera. Hi d'efecte d’hivernacle entre el 2008 i el 2012 respecte als
orbiten els satèl·lits artificials d'òrbita baixa, els destinats a la nivells del 1990, però sense èxit.
recerca de les persones o a la telefonia mòbil.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 173
Recursos per a l’avaluació
de competències
4 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
El professor de Ciències socials us ha demanat que feu un informe sobre el canvi climàtic, per debatre a classe amb els
companys les causes d'aquest fenomen i les conseqüències que està tenint per al conjunt del planeta. Podem fer alguna
cosa nosaltres per frenar l'escalfament global de la Terra?
1 Llegeix aquest text sobre el canvi climàtic i contesta les preguntes següents.
Els científics tenen cada vegada més clar –al 95%– que creat per les Nacions Unides, ha avançat aquest diven-
l'ésser humà és el principal actor del canvi climàtic i dres a Estocolm (Suècia) les conclusions principals del
adverteixen que els danys causats fins ara per les emis- seu últim informe. L'informe AR5, pensat principalment
sions de gasos –pujada del nivell del mar, acidificació per als representants polítics, reuneix les evidències ci-
dels mars o fosa de les glaceres– es mantindran durant entífiques dels últims sis anys. [...] El document serà
segles si els governs no es consciencien que l'escalfa- estudiat pels governants del món abans d'arribar a un
ment és real i molt greu, encara que s'hagi suavitzat els acord multilateral vinculant per reduir l'emissió de gasos
últims anys, i ja estan prenent mesures dràstiques per d'efecte d’hivernacle el 2015, que haurà de començar a
combatre'l. [...] Entre el 15% i el 40% del CO2 emès pot aplicar-se el 2020. Per aconseguir-ho, els autors recoma-
quedar-se a l'atmosfera. Segons les seves previsions, el nen iniciar «tan ràpid com sigui possible» un camí cap
nivell del mar podria pujar entre 26 i 82 centímetres i la a l'energia renovable, protegir els boscos, els oceans i
temperatura augmentar fins a 4,8 graus a finals de segle. els recursos hídrics dels quals depèn l'economia [...].
El Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), Juana Viúdez, El País, 27 de setembre del 2013
• Per què s'està produint el canvi climàtic segons aquest article? (0,5 p.)
• Quins són els problemes principals que implica el canvi climàtic? (0,5 p.)
• Què és l'informe AR5? Quines solucions s'han proposat els científics per aturar aquest problema? (0,5 p.)
2 Hi ha moltes persones que no són conscients de la importància que pot tenir el canvi climàtic. Com els explicaries què
és el clima i com afecta les persones i la resta dels éssers vius? (2 p.)
176 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA 1
3 Quins dels fenòmens climàtics següents deriven del canvi climàtic? Completa aquesta taula. (2,5 p.)
Origen de les
precipitacions pel
relleu (efecte föhn)
Augment global
de la temperatura
Efecte d'hivernacle
EVOLUCIÓ DE LES EMISSIONS MUNDIALS DE DIÒXID
• Indica quina relació hi ha entre els dos gràfics. (0,5 p.) DE CARBONI (CO2)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 177
4 COMPETÈNCIES, CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
1 • Per les emissions de gasos d'efecte d’hivernacle que fan Augment del nivell del mar: sí, l'augment de les
els éssers humans. temperatures està intensificant el desglaç dels casquets
polars i fent que augmenti el nivell del mar.
• Augment de les temperatures, pujada del nivell del mar,
acidificació dels mars i fusió de les glaceres. Augment del CO2 de l'atmosfera: sí, la combustió de
carburants del petroli ha augmentat l'acumulació de diòxid
• Proposen reduir les emissions dels gasos d'efecte
de carboni (que és el principal gas que intensifica l'efecte
d’hivernacle, potenciar l'energia renovable, protegir els
d’hivernacle), cosa que ha incrementat l'escalfament de la
boscos, els oceans i els recursos hídrics de què depèn
part baixa de l'atmosfera.
l'economia.
4 • Un increment global de les temperatures entre el 1880 i el
2 El clima és l'estat característic de l'atmosfera en un lloc. El
2005.
clima intervé en la formació del relleu, altera l'estat dels
oceans i condiciona la vida de tots els éssers vius. • Perquè amb la Revolució Industrial s'intensifica la
combustió de carbó i de carburants derivats del petroli. La
Alguns trets del clima afavoreixen la vida humana, com les
conseqüència ha estat la intensificació de l'efecte
temperatures suaus i unes pluges moderades, mentre que
d’hivernacle, amb el consegüent escalfament de la part
altres trets, com el fred, l'aridesa i la calor humida i constant,
baixa de l'atmosfera.
són condicions adverses per al desenvolupament de la vida.
• Hi ha una relació directa entre els dos gràfics: a mesura
3 Desglaç dels casquets polars: sí, l'augment de les
que s'intensifica l'emissió de diòxid de carboni, augmenta
temperatures està intensificant el seu desglaç.
la temperatura de l'atmosfera.
Origen de les precipitacions pel relleu: no, l'anomenat 5 R .M . La lluita contra el canvi climàtic no depèn només dels
efecte föhn es produeix quan una massa d'aire humit es
governs. Personalment també hi podem col·laborar; per
troba amb una muntanya i s'eleva per sobrepassar-la. En fer-
exemple, reduint el consum elèctric (fent servir bombetes de
ho, es refreda, es formen núvols i precipita en la plana
baix consum, apagant el llum de l'habitació quan no hi ha
exposada al vent (sobrevent).
ningú, posant la rentadora només quan la càrrega estigui
Augment global de la temperatura: sí, s'està produint completa), reutilitzant i reciclant el cartró i el paper, els
un augment de la temperatura mitjana de la superfície envasos de plàstic, el vidre, l'alumini, i fent servir el transport
terrestre. Durant el segle xx, la temperatura mitjana exterior públic sempre que puguem.
del planeta va incrementar 0,6 ºC.
Efecte d’hivernacle: no, és un procés natural pel qual
l'atmosfera manté una temperatura moderada en la
superfície del planeta.
178 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucions del llibre
de l’alumne
4 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L'ALUMNE
Pàg. 70 Pàg. 75
180 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
• Els alisis, en ser vents molt constants, afavoreixen la d'Austràlia, l'extrem sud d'Àfrica, la costa est de l'Amèrica
navegació a vela. També afavoreixen el vol si bufen de cua, del Sud, al voltant del tròpic de Capricorn.
o el dificulten si s'agafen de cara.
• Maig a octubre o novembre.
Pàg. 84
Pàg. 79
9 Utilitza les TIC.
6 Fes-ho així. R. M. Període de sequera que va ocasionar fortes tempestes
• Borrasques a Itàlia i anticiclons al Regne Unit. de sorra a les praderies dels Estats Units a la dècada de
1930, com a conseqüència de la pèrdua de la cobertura
• És temps inestable per la seva situació entre una
vegetal natural. La conseqüència principal va ser la pèrdua
depressió i un anticicló. El vent ve del nord-est i és sec.
de sòl i la reducció de la productivitat agrícola.
• A la Península , perquè les isòbares estan més juntes.
Pàg. 85
Pàg. 80
Claus per estudiar
Claus per estudiar • El fred extrem limita la vegetació i la pràctica de l'agricultura,
l'escassetat de precipitacions dificulta el creixement de les
• A la zona càlida: equatorial (temperatures càlides, plantes i augmenta l'aridesa del terreny, i a les zones molt
precipitacions regulars i molt abundants), tropical càlides i humides les altes temperatures i la humitat faciliten la
(temperatures elevades i precipitacions que oscil·len entre propagació de malalties i fan que els aliments es
2.000 i 500 mm), desèrtic (temperatures molt altes i descomponguin amb rapidesa.
precipitacions molt escasses). A la zona temperada: mediterrani
(hiverns suaus i estius càlids, precipitacions escasses i • Huracà: és una forta borrasca amb vents i pluges de gran
irregulars, amb sequera estival), oceànic (temperatures suaus intensitat. Sequera: és un descens de les precipitacions d'una
durant tot l'any, precipitacions abundants, uns 1.000 mm, i zona que s'estén almenys durant un any. Inundació: es
regulars), continental (hiverns molt freds i estius càlids, produeix quan plou abundantment en molt poc temps i el sòl
precipitacions superiors als 500 mm i més copioses a l'estiu). A no té capacitat per absorbir tota aquesta quantitat d'aigua.
les zones fredes: polar (temperatures molt fredes i • Solen desenvolupar-se sobre els oceans a les zones tropicals i
precipitacions quasi inexistents) i clima de muntanya (fred i al final de l'estiu, quan la temperatura del mar és molt elevada,
amb precipitacions abundants). per sobre dels 26 ºC.
PENSA. Sí, encara que a més altitud que en altres zones. PENSA. És un desastre produït per l'alteració de les condicions
habituals del clima (sequera, inundació, huracà, etc.). Pot provocar
la mort de les persones i la destrucció d'habitatges i
Pàg. 81 infraestructures, arruïnar collites, matar el bestiar domèstic, etc.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 181
• Els gasos d'efecte d’hivernacle absorbeixen part de la • És un fenomen climàtic que afecta les aigües superficials de
calor que reflecteix la superfície terrestre. La combustió de l’oceà Pacífic davant les costes del Perú, que esdevenen més
carburants del petroli ha augmentat l'acumulació de diòxid calentes del normal, i això provoca canvis en el comportament
de carboni (el principal gas), cosa que ha incrementat de les masses d’aigua, una reducció de la pesca i un augment
l'escalfament de la part baixa de l'atmosfera. de les precipitacions.
Claus per estudiar • Sí, perquè les temperatures mitjanes del continent han
augmentat significativament durant les últimes dècades; també
• Contaminació atmosfèrica: és la concentració en l'atmosfera
hi ha hagut un canvi en el règim de pluges.
d'impureses i gasos residuals derivats de les activitats
humanes. Pluja àcida: es produeix quan l'aigua de pluja es PENSA. R. Ll.
barreja amb partícules contaminants. Boirum: és una boira
barrejada amb fum i altres partícules en suspensió que irrita els Pàg. 90
ulls i els pulmons. Efecte d’hivernacle: és un procés natural pel
qual l'atmosfera manté una temperatura moderada en la 13 Resumeix l’essencial.
superfície del planeta. Escalfament global: és l'augment de la Les temperatures varien segons la latitud, l'altitud i la distància al
temperatura mitjana a la superfície terrestre. Canvi climàtic: mar.
modificació general de les condicions climàtiques del planeta.
Les temperatures organitzen la Terra en zones climàtiques: zona
• Reunions de representants de la majoria dels països per
intentar arribar a un acord sobre l'emissió a l'atmosfera de càlida, zones temperades, zones fredes.
gasos contaminants. Les precipitacions varien segons la latitud, l'altitud i la distància
• Canvi climàtic, augment de les temperatures, desglaç, pujada respecte a la costa.
del nivell del mar, inundacions, sequeres...
La pressió atmosfèrica varia en funció de l'altitud i la temperatura
PENSA. L'emissió de gasos d'efecte d’hivernacle a l'atmosfera
de l'aire.
produeix un augment d'aquest efecte, cosa que deriva en un
escalfament global que es tradueix en un canvi climàtic del El vent pot ser constant, estacional, amb canvis diaris, vent local.
planeta. A la zona càlida els tipus de clima són equatorial, tropical i
desèrtic.
Pàg. 88 A la zona temperada els tipus de clima són mediterrani, oceànic i
continental.
11 Interpreta les fotografies.
A les zones fredes els tipus de clima són el polar i el de
• El nivell del glaç del pol nord s’ha reduït substancialment. muntanya.
• Sí, perquè demostren que l’augment de temperatura també
afecta els pols i provoca un desglaç més acusat que en Localització
èpoques passades. 14 Rosa: càlides. Beix: temperades. Blau: fredes.
Pàg. 89 Conceptes
15
12 Utilitza les TIC.
• Pes que exerceix l’aire en un punt determinat de la superfície
R. M. El mar d’Aral és un llac d’aigua salada situat a l’Àsia
terrestre.
Central. A partir de la dècada de 1960, l’ús per a regadiu de
la major part de l’aigua dels rius que hi desemboquen va • Condensació del vapor atmosfèric en forma de petites gotetes.
portar a la seva dessecació. A l’actualitat, l’aigua del llac ha • Variació entre màximes i mínimes anuals.
augmentat molt la seva salinitat i està, a més, fortament
contaminada, a conseqüència dels vessaments industrials i • Modificació del clima terrestre a escala global.
els fertilitzants, també per les proves d’armament que s’hi • Precipitació en la qual l’aigua de la pluja es barreja amb
han dut a terme. partícules contaminants.
El Sahel és una zona africana que limita al nord amb el
16
Sàhara i al sud amb la sabana. Amb més de 3.800 km de
llarg, va des de l’oceà Atlàntic fins al mar Roig i fa 7.000 anys • La troposfera és la capa de l'atmosfera més propera a la Terra, i
s’hi va originar l’agricultura. Les sequeres, la sobreexplotació l'estratosfera és la immediatament superior.
agrícola i ramadera hi han ocasionat una gran erosió del sòl. • El temps és l'estat de l'atmosfera en un moment i en un lloc
Claus per estudiar concrets i el clima és l'estat característic de l'atmosfera en un
lloc.
• L’increment del nivell del mar modifica la línia de la costa i
afecta la dinàmica del clima; les zones costaneres es poden • Depressió: zona que té una pressió inferior a 1.013 hPa.
veure més afectades per inundacions i perden les superfícies Anticicló: zona que té una pressió superior a 1.013 hPa.
baixes properes a la línia de la costa, que guanya el mar.
182 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
17 Pàg. 91
Definició Forta borrasca Reducció de • No; podem conèixer el temps meteorològic, però no el clima.
amb vents i les 23
Aigua
pluges de precipitacions • És un clima temperat, amb hiverns suaus i estius més
superficial que
gran intensitat d’una zona calorosos. Les pluges estan repartides durant tot l’any, però són
discorre fora
durant un molt més escasses a l’estiu.
dels llits dels
període igual
rius i torrents 24 Compromesos. L'escalfament global
o superior a
un any • En general, s'ha incrementat el consum, amb un descens entre
el 2007 i el 2009.
Causes Temperatures Canvi climàtic
Durant l’interval de 2007 a 2009 es va iniciar una forta crisi
elevades de Pluges
econòmica a Espanya, fet pel qual es va reduir el consum
l’aigua dels abundants
energètic.
oceans
25 Aprenentatge cooperatiu
Efectes Desperfectes Manca d’aigua Pèrdua de colli-
R. Ll.
en edificaci- potable, tes, propagació
ons, infraes- pèrdues de malalties, Per exemple: reduir la il·luminació nocturna, instal·lar llums
tructures, agrícoles i desperfectes en de baix consum, utilitzar sensors d'aproximació de persones.
conreus... ramaderes... infraestructu-
res...
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 183
Pàg. 92
Pàg. 93
Treball cooperatiu
27 R. Ll.
184 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
UNITAT 5
186 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
• Repàs acumulatiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
Fitxa 7. El relleu i els paisatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205
Fitxa 8. Els vents i els paisatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205
Fitxa 9. Localitzar els paisatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 187
5
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Desenvolupament de competències
• Aplica una tècnica. Analitzar l'evolució d'un paisatge a partir de fotografies aèries
• Interpretar imatges, gràfics i mapes
• Buscar informació a Internet
BANC DE RECURSOS
188 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Per nivells
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 189
5
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
El treball amb aquestes dues imatges inicials resulta Els elements pròpiament urbans no són senzills de di-
fonamental perquè inicia l'alumne en la identificació ferenciar, ja que els més significatius, com la densitat
dels trets bàsics dels paisatges naturals i els humanit- de població, són difícils de representar en aquest tipus
zats o antropitzats. d'imatges. Sí que es pot treballar sobre l'abundància o
Entre les dues imatges hi ha un apartat, «Saber fer», importància de les infraestructures associades amb el
que planteja la identificació dels elements que carac- transport, les construccions (tipus i mida d'edificis,
teritzen aquests dos tipus de paisatges, i en el text es distribució d’aquests, etc.) pròpies de zones amb una
plantegen quatre idees bàsiques per poder detectar elevada densitat de població.
aquests elements: En la mateixa línia, es poden identificar els resultats
1. L'hàbitat humà, ja sigui rural o urbà. espacials de les activitats dels sectors secundari i ter-
ciari: polígons industrials, pedreres i mines, àrees co-
2. Els elements relacionats amb les activitats agràries.
mercials, instal·lacions hoteleres, etc., o modificacions
3. Els elements propis dels espais urbans. com l'aparició d'àmplies zones de platja, elements de
4. Els canvis espacials originats per les activitats dels protecció de la costa, etc.
sectors secundari i terciari.
A més d'aquests elements d'identificació i discrimina-
Els hàbitats per l'aparició d'assentaments humans. ció de paisatges naturals i transformats, l'alumne ha
És important que l'alumne pugui categoritzar-los, per d'assimilar les diferències que hi ha entre els concep-
exemple, en assentaments nòmades, poblacions ru- tes següents: vegetació natural o potencial (la que és
rals (menor grandària, més espai dedicat a activitats pròpia de les condicions físiques d'aquest espai) i la
agràries o espais naturals) i poblaments urbans. real o antropitzada (la que és el resultat de l'acció hu-
Les activitats agràries es manifesten per l'existència mana i que substitueix o modifica la natural). Igual-
de diferents formes de parcel·lació, l'aparició de vege- ment, ha de comprendre que per ecosistemes no es
tació agrícola, d'infraestructures relacionades amb poden entendre exclusivament els espais naturals,
aquestes activitats, com canalitzacions per a regs, etc., sinó també aquells espais en què és palesa l'acció hu-
i d'edificacions relacionades amb la ramaderia. mana.
190 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Aquest mapa presenta diverses possibilitats didàcti- ritzen perquè presenten pluges estivals, a causa del
ques. D'una banda, permet analitzar la localització fenomen monsònic (Gobi, Takla Makan, Karakum,
dels principals deserts i corregir una percepció molt deserts de l'Iran-Iraq i Síria); i els deserts de l'oest dels
estesa, segons la qual els deserts es localitzen en llocs
Estats Units i zones d'Austràlia, en què les adveccions
molt càlids. La localització dels deserts en latituds molt
de vents humits són detingudes per serralades eleva-
diverses facilita aquesta tasca.
des. Els dos tipus presenten una coberta vegetal xerò-
D'altra banda, afavoreix una anàlisi dels diferents
fila (cactus, arbustos espinosos, etc.) que s'abasteix de
factors que donen lloc als paisatges desèrtics. El que
caracteritza un desert és l'aridesa i no pas les tempe- les precipitacions de l'estació de les pluges o de les
ratures elevades. L'aridesa és el resultat d'una evapo- que cauen sobre les zones més elevades, en el cas dels
transpiració molt més alta que les precipitacions que deserts americans.
rep. És a dir, que l'evapotranspiració real és molt in-
Deserts costaners de latituds mitjanes: se situen
ferior a la potencial. Les causes d'aquesta situació es
a les façanes occidentals dels continents, on els cor-
troben, doncs, en les interrelacions que es donen en-
tre la quantitat de precipitacions, la temperatura, la rents marins freds refreden les brises marines de
vegetació, etc. No obstant això, el factor determinant l'oest, cosa que redueix l'evaporació i dóna lloc a un
és la quantitat de precipitacions. De fet, acostuma a procés d'inversió tèrmica, pel qual l'aire fred queda
dir-se que un espai és desèrtic quan les precipitaci- immobilitzat sota una capa d'aire més càlid, i impe-
ons anuals estan per sota dels 250 mm anuals. deix la formació de núvols i de precipitacions. En tro-
Per tant, els deserts es poden classificar d'una manera bem exemples a Paracas i Atacama, el Sàhara Occi-
senzilla en els grups següents: dental, Namíbia i Austràlia.
Tropicals i subtropicals: s'originen per l'existència
Deserts molt freds (polars i d'alta muntanya): es po-
de zones d'altes pressions sobre aquests espais al llarg
den situar o bé en zones de gran altitud (Tibet, alti-
de tot l'any, cosa que impedeix l'arribada de vents car-
regats d'humitat dels mars i oceans propers. plans andins) o bé en regions seques de latituds altes
(Patagònia, algunes àrees de la perifèria de l'Àrtic...).
Continentals de latituds mitjanes: es formen per la
Els determinen dos factors: les temperatures baixíssi-
dificultat que tenen els vents humits per arribar-hi,
per la distància geogràfica o per l’existència d'infran- mes, que fan que l'aigua estigui en estat sòlid, i la per-
quejables barreres muntanyoses. Presenten dos sub- manència de l'anticicló polar, que impedeix l'arribada
grups: els deserts continentals asiàtics, que es caracte- de vents humits.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 191
5
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Els boscos mediterranis són un prodigi d'adaptació al medi en què es desenvolupen: van evolucionar a partir
de l'última glaciació, i es van haver d'adaptar a dues etapes anteriors a l'actual, amb climes marcadament dife-
rents. Del 7000 al 4000 aC hi va haver en les latituds en què avui hi ha climes mediterranis una fase més càlida
que l'actual, encara que més humida; del 4000 al 2000 aC, per contra, les temperatures van ser inferiors a les
actuals i les precipitacions més escasses. És important saber això perquè ajuda a comprendre la gran capacitat
d'adaptació del bosc mediterrani i, també, les dificultats que té aquest bosc per regenerar-se quan no es donen
les condicions climàtiques que hi va haver en els seus orígens.
Aquesta capacitat d'adaptació es manifesta en la seqüència que s'observa en les seves fases de degradació i de
recuperació. Quan les condicions climàtiques o edàfiques empitjoren, els boscos comencen a perdre densitat,
s’obren i el sòl rep més insolació, fet que afavoreix el desenvolupament del matollar, que va substituint el bosc.
La primera fase de matollar, la màquia, és de port elevat (més de dos metres d'alçària) i densa, i protegeix el sòl
de l'evaporació; la segona, més degradada, és la garriga, en la qual els arbustos tenen una alçària entre els dos
metres i els cinquanta centímetres, tot i que mantenen la cobertura del sòl. La següent fase en la degradació és
la brolla, amb arbustos d'alçàries de menys de 50 centímetres, però amb menys densitat, cosa que facilita l'e-
vaporació i l'erosió i provoca l'empobriment dels sòls.
La següent fase és la de les timonedes: arbusts de port escàs i que deixen al descobert més del 50% del sòl. Si
la degradació continua, es pot arribar a una fase d'estepa, que és la immediatament anterior a greus processos
de desertificació.
Però el bosc mediterrani mostra la seva capacitat d'adaptació quan s'adapta també a canvis positius i es recons-
trueix recorrent, a l'inrevés, les fases de la seva degradació, encara que manifesta, pels motius abans esmen-
tats, serioses dificultats per recuperar la seva situació de bosc tancat.
192 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
En sentit estricte «xerpa» designa qualsevol per- Els boiximans són els habitants més antics del
sona que habita a la vall de Khumbu, al Nepal, con sud de l’Àfrica, on han viscut des de fa 20.000
país situat al centre-sud de l’Àsia, entre el Tibet anys, com a mínim. Avui dia, la majoria de boixi-
(la Xina) i l’Índia. mans (es calcula que són uns 95.000) viuen al de-
Els xerpes fa segles que viuen a les altures, i han sert del Kalahari.
desenvolupat una tolerància genètica a l’altitud. Els boiximans s’organitzen en petits grups fami-
Això explica que la seva presència sigui habitual liars, cadascun dels quals disposa d’un territori per
en les ascensions a l’Himàlaia. Per això, sovint es autoproveir-se i en el qual les tasques estan repar-
fa servir el terme «xerpa» per designar qualsevol tides per sexes. Les dones s’ocupen de la recol·lec-
guia i ajudant en aquestes aventures. ció de fruita, fruits secs i arrels, aliments que cons-
Les activitats tradicionals dels xerpes són l’agri- titueixen gran part de la seva dieta diària. També
cultura i, sobretot, la ramaderia. La base de l’ali- recullen cucs, insectes i animals petits i aigua i fus-
mentació és la patata, que, juntament amb l’ordi, ta per al foc. Els homes s’encarreguen de caçar,
es cultiva a l’estiu en petits camps. L’ordi s’utilitza sobretot diferents espècies d’antílops.
per preparar una cervesa anomenada chang. Els Tant homes com dones són capaços de recórrer
xerpes tenen molts iacs i iacs domèstics –híbrids grans distàncies a peu sense mostrar el més petit
de iac i vaca–, dels quals depèn gran part de la indici de cansament.
seva economia. En la comunitat boiximana no hi ha propietats
Els poblats es localitzen a gran altitud, entre els particulars; excepte l’arc i les fletxes, els pocs
3.500 m i el límit on creixen els arbres, que se si- béns que té el grup són de tots. Els diferents
tua a uns 4.100 m d’altitud. grups de boiximans parlen diversos idiomes; gai-
rebé tots són «llengües de clic», que fan servir
diversos espetecs i sons fets amb la llengua.
Els inuit viuen a Alaska, al nord del Canadà, a ELS MASSAIS: VIURE A LA SABANA
Grenlàndia i al territori rus de Chukotka. És un
poble de raça mongoloide, d’estatura baixa, de Els massais viuen a les sabanes del sud de Kenya
cos massís i fort, amb braços i cames curts, ca- i el nord de Tanzània, i són uns 250.000.
bells negres, pell groga i ulls ametllats. També Els massais són pastors nòmades. La seva vida i la
són coneguts com a «esquimals», terme que sig- seva cultura tradicional giren al voltant del bestiar,
nifica ‘devoradors de carn crua’. Actualment es i per això es desplacen constantment, depenent de
calcula que hi ha uns 150.000 inuits. l’estació, a la recerca d’aigua i pastures.
Com que el fred no permet que creixi cap planta, La supervivència d’aquest poble depèn de la salut
les activitats tradicionals dels inuit són la caça i la i la fortalesa dels animals. N’obtenen la llet, que
pesca. El seu estil de vida és nòmada: segueixen solen barrejar amb la sang de vaques i bous; dels
les migracions dels animals que cacen. animals també obtenen l’excrement amb què cob-
Els inuit ho aprofiten tot, dels animals que cacen reixen les cabanes.
(carn, greix, pell, ossos, etc.), per alimentar-se, Els massais rebutgen els productes de la terra
construir habitatges i eines per caçar, i abrigar-se. conreats, perquè consideren que l’agricultura és
L’iglú és l’habitatge tradicional dels inuit. El con- una activitat indigna i impura.
tacte amb la civilització occidental ha alterat la
S’organitzen en grups de diverses famílies que
seva manera tradicional de viure. Avui, els inuit
pasturen el ramat plegades. Tot el poblat està en-
passen l’hivern en poblats, amb habitatges de fus-
voltat d’una tanca que protegeix els massais i el
ta o planxes de pissarra recobertes de torba, tenen
bestiar dels atacs dels grans depredadors, princi-
ràdio, telèfon i escoles, i treballen a les ciutats.
palment hienes, lleopards i lleons.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 193
5
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Els mongols són originaris de les terres que avui ocupen Mongòlia, la Xina i Rússia. Actualment, es calcula que
són uns 8.500.000 individus, la majoria dels quals viuen al desert de Gobi.
La vida en aquest vast territori, on s’alternen praderies, estepes i deserts, és difícil a causa del clima extrem (a
l’hivern, les temperatures baixen fins a 50º sota zero; i a l’estiu, pugen fins als 40º) i de l’aridesa.
Les temperatures extremes i l’aridesa dificulten el creixement de la vegetació i de les plantes; per això l’estil de
vida tradicional dels mongols és nòmada, i la seva activitat principal, la ramaderia. Els nòmades mongols viuen
en tendes de forma cilíndrica, amb el sostre en forma de cúpula i un forat rodó per facilitar la sortida de fums
i l’entrada d’aire.
Els animals són la principal font d’alimentació dels pastors mongols, que consumeixen molta llet i derivats i
poca carn. Els mongols tenen un idioma propi, el mongol.
Els ianomamis viuen a la selva amazònica, al territori que s’estén a banda i banda de la frontera entre Veneçue-
la i el Brasil. El terme «ianomami» vol dir ‘ésser humà’, ‘la gent’. És una de les tribus indígenes més nombroses
de l’Amazònia, unes 20.000 persones.
La vida en aquest indret és difícil a causa de la calor sufocant, l’elevada humitat i l’aïllament originat per l’exu-
berant vegetació. A causa de la humitat, els sòls de la selva amazònica estan molt «rentats» i són poc fèrtils. Per
això, els ianomamis practiquen una agricultura itinerant. És una agricultura de «tala i crema», també conegu-
da com a «agricultura d’artiga».
Per caçar fan servir l’arc i les fletxes, a les puntes de les quals hi posen un verí mortal, el curare. Cada comu-
nitat ianomami viu en una enorme casa comunal (shapono) de fusta amb sostre de palma, que pot allotjar fins
a 400 persones, tot i que generalment n’alberga entre 20 i 50.
Les famílies comparteixen les unes amb les altres la caça, la pesca i la collita. Al voltant dels focs mengen, xer-
ren, fabriquen utensilis i estris, i ensenyen les seves tradicions als nens.
El poble sami, també denominat lapó, viu en una regió que s’estén pel nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i la
península de Kola, al nord-oest de Rússia, regió coneguda com a Lapònia. Segons els càlculs oficials, avui dia
són uns 70.000-80.000 individus.
El clima fred, el terra –glaçat durant el llarg hivern i sovint cobert de neu a la primavera i la tardor– dificulten
enormement la vida dels samis.
És un poble tradicionalment nòmada o seminòmada, que viu entre la tundra i la taigà o bosc boreal. Els samis
s’organitzen en petites comunitats, cadascuna de les quals té els seu propi territori de pastura, on també poden
caçar i pescar. Les seves activitats tradicionals són la caça, la pesca i, sobretot, el pasturatge de rens.
Els samis segueixen els rens en els seus moviments estacionals entre la muntanya, on arriben a la tardor, i la
costa, on arriben a la primavera. Durant el desplaçament, diverses famílies s’ajunten i viuen en comunitat al
voltant d’un campament (siida) fins que arriba el moment de marxar altre cop darrere els rens.
Actualment els samis lluiten per mantenir viva la seva cultura (l’idioma, el folklore, les tradicions, etc.) i per no
perdre els drets a la terra i a l’aigua que consideren seus des de fa milers d’anys i que constitueixen un obstacle
per a l’explotació dels recursos naturals de la regió: els boscos, l’energia hidràulica i el ferro.
194 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
LLIBRES
CINEMA
Antonio GIL OLCINA i Josefina GÓMEZ MENDOZA,
Geografía de España (2001). Aventura en Alaska, dirigida per Sean Penn (1981).
Geografia general actualitzada (última edició de 2009), aborda Basada en una història real, explica les aventures d’un jove
els problemes de les interaccions entre l'ésser humà i el medi que decideix anar a viure en plena natura a Alaska. Les
i els paisatges espanyols. descripcions dels paisatges i els problemes que té el
personatge en aquest medi són interessants.
F. D. PINEDA, J. M. DE MIGUEL, M. A. CASADO
i J. MONTALVO, coord., La diversidad biológica Siete años en el Tíbet, dirigida per Jean-Jacques
de España (2001). Annaud (1997).
Interessantíssim perquè aporta una visió mediambiental a les Té una extraordinària ambientació en els variats paisatges
anàlisis geogràfiques del territori. tibetans.
DIVULGACIÓ
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 195
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
5
REFORÇ I SUPORT Fitxa 1
Conceptes fonamentals
1 Defineix aquests conceptes.
1. Riu cabalós:
2. Riu regular:
3. Litoral:
4. Arbust:
5. Aridesa:
6. Inhòspit:
7. Desertificació:
8. Bosc en galeria:
9. Fulla caduca:
Paisatge
Selva
Sabana
Desert
Paisatge mediterrani
Paisatge oceànic
Paisatge continental
Paisatges freds
3. Bosc tropical:
198 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
REFORÇ I SUPORT Fitxa 2
Principals paisatges
1 Identifica el clima i les seves característiques en cada paisatge.
Selva
Sabana
Deserts
Paisatge mediterrani
Paisatge oceànic
Paisatge continental
Paisatges freds
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 199
5
REFORÇ I SUPORT Fitxa 3
• Paisatges freds • No hi ha rius, únicament canals que porten aigua només quan plou.
200 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
REFORÇ I SUPORT Fitxa 4
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
2 Relaciona mitjançant fletxes els paisatges amb la frase que els correspon.
• Selva • A les zones càlides estan molt poblats, perquè el descens de les temperatures
millora les condicions de vida.
• Paisatge mediterrani • A les zones d'interior predominen els cultius de blat, vinya i olivera, i a les de
litoral, els d'hortalisses, verdures i fruites.
• Paisatge oceànic • Hi ha una ramaderia transhumant a la recerca d'aigua i aliment per al bestiar.
• Paisatges freds • Es desenvolupen la ramaderia i l'agricultura, que presenta «camps oberts» i
monocultius.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 201
5
REFORÇ I SUPORT Fitxa 5
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
Paisatge Definició
Temperatura
Tipus
Humitat
L'ocupació
humana
Tipus
Depèn de
202 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
REFORÇ I SUPORT Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
1 2
3 4
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 203
5
REFORÇ I SUPORT Fitxa 7
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Paisatge Principals cadenes muntanyoses Com influeix el relleu en el clima, la vegetació, els
d'aquest espai rius i el poblament humà en aquest paisatge?
Selva
Sabana
Deserts
Paisatge
mediterrani
Paisatge
oceànic
Paisatge
continental
Paisatges
freds
204 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
APROFUNDIMENT Fitxa 8
Els vents són un factor molt important dels climes i, per això, dels paisatges. A l'hemisferi nord, els vents que vénen del
nord refreden les temperatures, i els que ho fan des del sud les eleven. A l'hemisferi sud, passa el contrari. D'altra banda,
els vents que vénen de l'oceà són humits i solen provocar precipitacions, i els que ho fan des dels continents són secs.
Quan els vents, en el seu recorregut, es troben amb una barrera muntanyosa, la pugen i, en fer-ho, es van refredant i la
humitat que porten es va condensant, i això dóna lloc a núvols i precipitacions. Així, quan ja han travessat la cadena
muntanyosa són secs i la influència marítima ha deixat d'existir.
QÜESTIONS
1 Amb l'ajuda del teu llibre de text, completa aquesta taula a la teva llibreta.
Conseqüències
Vents que hi Conseqüències Conseqüències
per a la vida
incideixen en el clima en la vegetació
humana
Selva
Sabana
Deserts
Paisatge mediterrani
Paisatge oceànic
Paisatge continental
Paisatges freds
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 205
5
APROFUNDIMENT Fitxa 9
Els elements físics de l'espai, com els paisatges, moltes vegades no es poden localitzar en un mapa utilitzant criteris
administratius o polítics, com províncies, països, etc., perquè són molt més grans que ells o perquè un d'aquests països, per
exemple, té dos o tres d'aquests elements diferents. En canvi, podem localitzar els paisatges utilitzant un mapamundi en
què apareguin els principals meridians.
QÜESTIONS
206 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5 AUTOAVALUACIÓ
4 Com són els paisatges transformats de les zones 9 Els paisatges d'alta muntanya…
litorals mediterrànies? a. Estan deserts.
a. Zones agrícoles, dedicades als cultius de blat, b. Estan poblats.
vinya i olivera.
c.
Estan molt poblats a les zones càlides.
b. Zones d'hortes, hortalisses, verdures i fruiters.
c.
Zones de pastures per al bestiar. 10 Quins elements condicionen l'ocupació humana de
l'espai?
5 Què és una clisèrie? a. La vegetació i la fauna.
a. La distribució de la vegetació en pisos a mesura b. El clima, el relleu i les aigües.
que augmenta l'altura del terreny.
c.
L'aridesa, el vent i el fred.
b. La distribució de la vegetació segons la proximitat
al mar.
c.
La distribució de la vegetació segons que sigui
natural o transformada per l'ésser humà.
1. a, 2. c, 3. b, 4. b, 5. a, 6. c, 7. c, 8. a, 9. c, 10. b.
SOLUCIONS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 207
Recursos per a l'avaluació
de continguts
5 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Paisatge:
• Paisatge natural:
• Cabal irregular:
• Estepa:
• Fulla caduca:
• Taigà:
2 Indica els tipus de vegetació dels paisatges de la sabana i explica com són. (1 p.)
3 Identifica els tipus de paisatge representats en aquests mapes i completa la taula. (2 p.)
A B
Paisatge: Paisatge:
Temperatura: Temperatura:
Precipitacions: Precipitacions:
210 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
4 Què es representa en aquesta imatge? Per què la vegetació canvia a mesura que el terreny es va elevant? Com
s’anomena aquesta distribució de la vegetació ? (2 p.)
5 Relaciona mitjançant fletxes els conceptes que apareixen en aquestes tres columnes. (2 p.)
6 Relaciona amb fletxes cada tipus de paisatge amb la forma del seu poblament. (2 p.)
Paisatge de selva A les zones temperades hi ha poca població, i les zones càlides estan molt poblades.
La major part dels seus habitants són nòmades i es desplacen d'un lloc a un altre amb els
Paisatge mediterrani
seus ramats a la recerca de pous d'aigua i aliment per al bestiar.
Paisatge d'alta Té un poblament desigual, que es concentra a les planes, on hi ha ciutats, explotacions
muntanya ramaderes i extensos camps de cultiu.
Està molt poblat. La major part de la població viu en ciutats i es dedica a la indústria i els serveis,
entre els quals té importància el turisme. Les activitats agrícoles es divideixen entre: zones
Paisatge de desert
d'interior, en què es conreen blat, vinyes i oliveres, i es practica la ramaderia; zones litorals, on
predominen les hortes, en què es conreen hortalisses, vegetals i fruites.
Està poc poblat, la població es concentra a la costa, els altiplans i les muntanyes, i es dedica a
Paisatge oceànic
l'agricultura.
Està poc poblat, la població es concentra a la costa i a les ribes dels rius, i es dedica a
Paisatge continental
l'agricultura.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 211
5 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Paisatge: Paisatge:
3 Relaciona amb fletxes els següents elements del medi físic i explica aquesta relació. (1,5 p.)
Explicació
Alzina i surera, a
Clima tropical sec i clima tropical
l'interior, i pins a la
humit.
costa.
212 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL A
5 Quines activitats humanes tenen més capacitat per transformar el medi físic i a quins paisatges transformats
donen lloc? (1,5 p.)
6 Explica les diferències que hi ha entre els paisatges agraris mediterranis a partir dels efectes de la continentalitat
i de la proximitat al mar. (2 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 213
5 CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d'avaluació
Control B Control A
Tenir una visió global del medi físic espanyol, europeu i mundial i de
4, 6 4, 6
les seves característiques generals.
Control B
1 • Paisatge: diferents aspectes que mostra el terreny. 4 Representa: la distribució dels diferents tipus de vegetació a
mesura que augmenta l'altura. La vegetació canvia perquè, a
• Paisatge natural: un espai que no ha estat modificat per mesura que augmenta l'altura, disminueix la temperatura i
l'ésser humà. les precipitacions són més abundants, la qual cosa fa que
apareguin noves formacions vegetals adaptades a aquestes
• Paisatge rural: modificació del paisatge natural causada
condicions. S’anomena: clisèrie.
per les activitats agràries.
5 Paisatge oceànic - Bosc de fulla caduca - Roures i faigs.
• Cabal irregular: la quantitat d'aigua que discorre pel riu és Paisatge mediterrani - Bosc de fulla perenne - Alzines i
diferent al llarg de l'any. sureres. Paisatges freds - Tundra - Molses i líquens. Paisatge
de selva - Bosc sempre verd - Caoba i banús. Paisatge
• Estepa: formació vegetal on creixen petites herbes i
continental - Praderies - Herbes altes. Paisatge de deserts -
arbustos espinosos.
Vegetació escassa - Cactus.
• Fulla caduca: espècie vegetal que deixa morir les seves 6 Paisatge de selva - Està poc poblat, la població es concentra
fulles, que cauen a terra a l'estació de l'any desfavorable, a la costa, els altiplans i les muntanyes, i es dedica a
per la manca de llum, per la calor, per la manca d'humitat, l'agricultura. Paisatge de sabana - La població es concentra a
etc. les costes i a les ribes dels rius, i més de la meitat es
dediquen a l'agricultura. Paisatge de desert - La major part
• Taigà: bosc format per arbres de fulla perenne, entre els
dels seus habitants són nòmades i es desplacen d'un lloc a
quals destaquen avets i pins.
un altre amb els seus ramats a la recerca de pous d'aigua i
2 La sabana: enorme plana formada per herbes que poden aliment per al bestiar. Paisatge mediterrani - Està molt poblat.
arribar a gran altura i que canvien de color segons l'estació. La major part de la població viu en ciutats i es dedica a la
Entre les herbes creixen alguns arbustos i arbres de fulla indústria i els serveis, entre els quals té importància el
caduca. A les ribes dels rius apareixen arbres propis de la turisme. Les activitats agrícoles es divideixen entre: zones
selva, que formen el bosc en galeria. d'interior, en què es conreen blat, vinyes i oliveres, i es
practica la ramaderia; zones litorals, on predominen les
3 A. Paisatge oceànic. Temperatures: suaus durant tot l'any, hortes, en què es conreen hortalisses, vegetals i fruites.
amb estius frescos i hiverns suaus. L'amplitud tèrmica anual Paisatge oceànic - Està molt poblat i hi predomina el paisatge
és reduïda. Precipitacions: abundants i regulars. B. Paisatge urbà i industrial. Paisatge continental - Té un poblament
mediterrani. Temperatures: molt elevades a l'estiu i suaus a desigual, que es concentra a les planes, on hi ha ciutats,
l'hivern. Precipitacions: no són gaire abundants i es explotacions ramaderes i extensos camps de cultiu.
concentren a la primavera i la tardor. L'estiu és molt sec. Paisatges d'alta muntanya - A les zones temperades hi ha
poca població, i les zones càlides estan molt poblades.
214 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Control A 4 Zones més poblades: les regions de clima mediterrani i
similars, i les de clima oceànic estan molt poblades, ja que
1 El paisatge natural resulta de la interacció del clima, el relleu, tenen un clima benigne, sòls fèrtils i recursos abundants. A
les aigües, la vegetació i el sòl; mentre que el paisatge les zones litorals i a les ribes dels grans rius del paisatge de
humanitzat és el resultat de les modificacions que les la sabana es concentra molta població, ja que poden
persones fan en el medi natural. La selva és un bosc sempre disposar de l'aigua dels rius i de bones comunicacions.
verd i molt dens, en què la vegetació s'esglaona en altura, i el Zones menys poblades: la zona equatorial està poc poblada
bosc tropical és semblant al de la selva, encara que els perquè la calor i la humitat afavoreixen la propagació de les
arbres tenen menys alçària i estan més separats. Els rius malalties, i la vegetació exuberant i el sòl fràgil dificulten les
mediterranis tenen un cabal irregular: amb prou feines activitats humanes. Els deserts són zones molt desfavorables
porten aigua a l'estiu, mentre que en les èpoques de per a la vida, de manera que estan gairebé deshabitats. Les
crescuda hi pot haver fortes inundacions. Els rius oceànics causes cal buscar-les en l'extrema aridesa, que dificulta la
tenen un cabal elevat i regular. Les temperatures del paisatge vida humana i l'obtenció de recursos per sobreviure. A les
continental són molt contrastades: l'hivern és llarg i fred i zones fredes del clima continental i en els paisatges molt
l'estiu és curt i calorós; les dels paisatges freds, a l'hivern són freds no hi ha població o és molt escassa, ja que les baixes
molt fredes (oscil·len entre temperatures dificulten la vida i l'obtenció de recursos.
-20 ºC i -50 ºC), i l'estiu gairebé no existeix. 5 Les activitats agràries donen lloc al paisatge rural.
2 l de l'esquerra és un paisatge de selva, i el de la dreta, un
E L'agricultura elimina la vegetació natural i la substitueix per
paisatge mediterrani. l'agrícola, modifica el relleu, fent bancals i aplanant sòls,
3 Clima tropical sec i clima tropical humit - Sabana, bosc construeix canals per al reg, etc. L'edificació de ciutats
tropical i estepa. Perquè a les zones més humides, les més origina el paisatge urbà. Els terrenys s'aplanen per poder
pròximes a l'equador, hi trobem el bosc tropical, adaptat a construir-hi, s'asfalten, s'aixequen edificis, es construeixen
més precipitacions, a les zones amb dues estacions més carreteres, etc. Les activitats industrials i de serveis donen
marcades, la sabana, i a les zones més seques i properes als lloc a paisatges industrials, turístics, etc. El relleu s'aplana, es
deserts, l'estepa. La vegetació natural s'adapta a la sequera construeixen infraestructures de transport, s'aixequen naus
estival - Alzina i surera, a l'interior, i pins a la costa. Perquè industrials, d'emmagatzematge, etc., apareixen polígons en
són arbres de fulla perenne que s'han d'adaptar a la sequera els quals es concentren les activitats econòmiques, es
estival conservant les fulles per fer-se ombra i desenvolupen paisatges urbans perquè hi habitin els
emmagatzemar aigua. Els hiverns són llargs i rigorosos i els treballadors d'aquestes activitats econòmiques, etc.
estius curts i frescos - Arbres de fulla perenne, entre els 6 A les zones d'interior es van talar els boscos per ampliar la
quals destaquen avets i pins. Perquè aguanten els hiverns superfície agrícola i conrear blat, vinya i olivera, així com per
freds. Es localitza a la zona àrtica i a l'Antàrtida - És el clima obtenir pastures amb les quals alimentar el bestiar. Aquestes
més fred de la Terra. Perquè són a les latituds més altes, on zones més allunyades dels efectes suavitzadors del mar
els raigs del sol incideixen amb la menor perpendicularitat, i sobre les temperatures tenen estius més calorosos i secs i
escalfen molt poc a l'estiu i gens a l'hivern. Les precipitacions hiverns més freds, i aquests cultius són els que millor
són molt abundants i es distribueixen de manera uniforme al s'adapten a aquestes condicions. Al litoral s'ha desenvolupat
llarg de tot l'any - Bosc sempre verd. Perquè aquesta un paisatge d'hortes en què es conreen hortalisses,
regularitat de les precipitacions permet que els arbres facin verdures, llegums i fruites, fonamentalment. La proximitat al
permanentment la fotosíntesi. mar suavitza les temperatures i fa augmentar la humitat. A
més, a les zones planes es tracen sèquies que porten l'aigua
des dels rius cap als camps de cultiu.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 215
Recursos per a l’avaluació
de competències
5 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
Utilitzarem Internet per buscar i obtenir informació sobre els climes, la vegetació i l'acció humana en el territori espanyol.
Aquesta informació ens ajudarà a deduir com són els paisatges espanyols i com es reparteixen per aquest territori.
1 Primerament, localitzarem en un mapa els principals tipus de vegetació natural que hi ha a Espanya. Per fer-ho,
utilitzarem el visor del Banc de Dades de la Natura, que està en aquesta adreça: http://sig.magrama.es/bdn/.
Al menú de l'esquerra, cliquem a «Afegir» per inserir la informació que vegem al mapa. A Banc de Dades de la Natura, obrim
“Ecosistemes” i, després, el “Mapa Forestal d'Espanya”, i seleccionem i afegim els tipus de vegetació següents: sureda, alzinar,
fageda, rouredes Q. robur i Q. petraea, avetar, pineda pi roig i pineda pi negre.
Finalment, a la carpeta superior, anomenada Inventari Espanyol d'Hàbitats Terrestre, seleccionem i afegim matollars
termomediterranis i preestèpics, que són els típics de zones caloroses i bastant seques.
Després, torna al mapa i, amb ajuda de la llegenda, identifica i localitza els diferents tipus de vegetació que hi ha a Espanya.
(3 p.)
218 DÍA A DÍA EN EL AULA GEOGRAFÍA E HISTORIA 1.° ESO Material fotocopiable © Santillana Educación, S. L.
PROVA
PRUEBA1
2 Classifica els tipus de vegetació. Per fer-ho, has de respondre aquesta pregunta:
De quins paisatges són típics aquests arbres? (3 p.)
Sureda
Alzinar
Fageda
Rouredes
Avetar i pinedes
Matollar mediterrani
3 Ara ja podem identificar els paisatges naturals que hi ha a l'Espanya peninsular i descriure'n la localització. (2 p.)
4 L'activitat humana té una gran capacitat per transformar el medi natural, fins al punt de posar en perill la seva
conservació. Per evitar aquest problema, es dicten normes que impedeixin actuacions perjudicials per al medi, i es
protegeixen espais en perill. La Xarxa Natura 2000 és una xarxa europea d'espais protegits. Pots consultar-la en el visor
del Banc de Dades de la Natura que has utilitzat abans. Quins espais protegeix? (2 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 219
5 COMPETÈNCIES, CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competència social i cívica Tenir una visió global del medi físic espanyol,
europeu i mundial i de les seves
característiques generals.
Descriure les peculiaritats d'aquest medi físic.
Situar en el mapa d'Espanya les principals
unitats i elements del relleu peninsular, així
com els grans conjunts o espais bioclimàtics. 1, 2, 3, 4
Conèixer i descriure els grans conjunts
bioclimàtics que conformen l'espai geogràfic
espanyol.
Conèixer els principals espais naturals
protegits en l’àmbit peninsular i insular.
1 Les suredes i alzinars es reparteixen per gran part de 3 Paisatge mediterrani: a l'interior peninsular, l'arxipèlag balear
l'Espanya peninsular i balear, excloent-ne les zones i els litorals mediterrani i atlàntic andalús.
muntanyoses, les valls dels rius Ebre, Duero, Tajo, Guadiana i
Paisatge oceànic: a les zones baixes del Massís Gallec, la
Guadalquivir, i les zones del litoral cantàbric i atlàntic gallec.
Serralada Cantàbrica, les Muntanyes Basques i els Pirineus, i
Les fagedes i rouredes són en zones de les muntanyes a les zones litorals que són al nord i l'oest d'aquestes
gallegues, de la Serralada Cantàbrica, les Muntanyes cadenes.
Basques, els Pirineus i el Sistema Ibèric, i al litoral cantàbric i
Paisatge fred de muntanya: a les zones altes de les
atlàntic gallec.
serralades. En les que són al sud es localitzen a una altura
Les pinedes es localitzen a les zones muntanyoses. més elevada.
Els matollars, a les zones de les valls dels rius que n'estan 4 Les zones protegides per la Xarxa Natura 2000 estan en
més allunyades. zones en què encara hi ha vegetació natural i està
amenaçada per les activitats humanes i, també, en les zones
2 Sureda - Bosc de fulla perenne - Mediterrani.
en què hi ha aquestes activitats, com les valls dels rius, el
Alzinar – Bosc de fulla perenne - Mediterrani. litoral, etc.
Fageda - Bosc de fulla caduca - Oceànic.
Rouredes - Bosc de fulla caduca - Oceànic.
Avetars i pinedes - Bosc de coníferes - Paisatges freds de
muntanya.
Matollar mediterrani – Matollars i arbustos – Mediterrani.
220 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucions del llibre
de l’alumne
5 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L'ALUMNE
Pàg. 95 Pàg. 99
Pàg. 98
Claus per estudiar
4 Interpreta el mapa i el gràfic. • L'aridesa.
• Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania. • Segons la temperatura, càlids (temperatures diürnes molt
• Temperatures constants tot l'any, precipitacions molt elevades, a la nit descendeixen bruscament) i amb estació
abundants i repartides tot l'any. freda (durant l'estiu les temperatures diürnes són també molt
altes, però tenen un llarg hivern, en què les temperatures
222 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
descendeixen fins als -10 ºC). Segons el paisatge: de sorra (hi • A la costa i a les àrees muntanyoses hi ha extensos prats. A les
predominen les dunes) i pedregosos (formats per grans zones d'altitud mitjana hi creixen boscos d'arbres de fulla
extensions de pedres i roques nues). caduca, com faigs, castanyers, roures... En algunes zones en
• A causa de l'escassetat d'aigua. què els sòls són poc fèrtils apareix la landa, una formació
vegetal d'arbustos, herbes i matolls.
PENSA. Perquè necessiten desplaçar-se a la recerca d'aigua i de
pastures per als seus ramats. PENSA. R. M. Tots dos són favorables per a l'ocupació humana.
L'oceànic és més propici per a l'agricultura i la ramaderia a causa
Pàg. 103
de l'abundància d'aigua i de pastures
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 223
• A causa del fred. vegetació varia amb l'altitud, a mesura que canvien les
• A causa del fred, el vent i la neu. temperatures i les precipitacions. A mesura que s’ascendeix
van apareixent arbustos, matolls i prats.
Claus per estudiar PENSA. Impedeix l'agricultura i la ramaderia, dificulta els
• El clima polar és el més fred de la Terra. Les temperatures a desplaçaments, obliga a edificar habitatges capaços d'aïllar de
l'hivern oscil·len entre -20 ºC i -50 ºC. L'estiu gairebé no existeix, l'entorn, etc.
en el mes més càlid no s'assoleixen els 10 ºC. Les
precipitacions són escasses (ronden els 300 mm) i cauen en
forma de neu. Els elements característics del paisatge polar Pàg. 112
són el gel i la neu. Només en les zones menys fredes es dóna la 16 Resumeix l’essencial.
tundra, composta de molses i líquens. A la muntanya, la
Equatorial Al voltant de l’equador. Equatorial: temperatures càlides i Bosc sempre verd i molt Poc poblat: grups
precipitacions abundants i dens en què les plantes indígenes nòmades.
regulars. creixen de manera
exuberant.
Tropical Al nord i al sud de la zona Tropical: temperatures elevades Sabana, formada per Petites ciutats
equatorial, cap als tròpics. durant tot l’any, precipitacions herba de gran alçada, i poblats tradicionals.
abundants amb estació seca i bosc en galeria, bosc
humida. tropical i estepa.
Desèrtic Al voltant dels tròpics de Desèrtic càlid (temperatures Espècies adaptades Pràcticament
Càncer i Capricorn i a elevades de dia i baixes de nit) o a l’aridesa. deshabitat. Alguns
l’interior a Amèrica del desèrtic amb estació freda (amb grups nòmades.
Nord i Àsia. un hivern molt fred).
Precipitacions molt escasses.
Oceànic Costes occidentals de les Oceànic: temperatures suaus tot Prats, boscos de fulla Molt poblat i
zones temperades, l’any, pluges abundants i regulars. caduca, landes. transformat.
situades entre els
paral·lels 40º i 60º al nord i
al sud de l’equador.
Mediterrani S’estén, sobretot, al Mediterrani: temperatures molt Bosc mediterrani d’alzina i Molt poblat i
voltant del mar elevades a l’estiu i suaus a surera a l’interior, pi transformat.
Mediterrani. l’hivern, precipitacions no gaire mediterrani a la costa.
abundants que es concentren a També hi creixen matolls i
la primavera i la tardor. arbustos.
Continental Interior d’Europa, Continental: temperatures molt Boscos boreals, Població escassa,
Àsia i Amèrica del Nord. contrastades, amb hivern llarg i praderies i estepes. concentrada a la
fred i estiu curt i calorós; les costa i les valls dels
precipitacions no són gaire rius.
abundants i plou més a l’estiu.
Alta En els cims més elevats de De muntanya: les temperatures Varia amb l’altitud: boscos Molt poblats a les
muntanya les grans serralades. són molt baixes a l’hivern i de fulla perenne, arbustos, zones càlides, molt
fresques a l’estiu, les matolls, prats. poc poblats a les
precipitacions són abundants tot zones temperades o
l’any i a l’hivern cauen sovint en fredes.
forma de neu.
224 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Conceptes L'hàbitat principal del linx ibèric el constitueixen les àrees de bosc
mediterrani ben conservades, aïllades de l'activitat humana i amb
17 El natural és el que no ha estat transformat per l'ésser humà.
abundants matolls. De les 31 zones en què habitava el linx el
18 El desert fred té una estació freda, l'hivern, que registra 1960, només queden linxs en vuit. L'evolució de la distribució de
temperatures molt baixes. l'espècie ha estat clarament regressiva. Ha anat perdent territori
19 • Taigà: bosc de fulla perenne. Paisatge continental. a causa a les infraestructures humanes, que han anat separant
els seus hàbitats fins a deixar-los incomunicats. A més, els afecta
• Landa: formació vegetal d'arbustos, herbes i matolls.
el descens de les poblacions de conill per malalties com la
Paisatge oceànic.
mixomatosi o la pneumònia hemorragicovírica, la pèrdua del seu
• Tundra: formada per molses i líquens. Paisatge polar. hàbitat per les repoblacions realitzades per l'ésser humà i la caça
• Praderia: herbes altes. Paisatge continental. mitjançant ceps i llaços.
• Estepa: herbes de poca alçada. Paisatge continental. Es creu que només queden uns 320 exemplars d'aquesta
espècie. Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura han
Causes i efectes desenvolupat plans especials de recuperació, tant en llibertat
20 A les selves, l'excessiva calor, la humitat i les malalties que com en captivitat.
aquests factors propicien no afavoreixen l'ocupació humana.
Als deserts, la manca d'aigua dificulta la vida; a les regions Pàg. 115
polars, el fred dificulta l'ocupació humana.
Competència de l’àmbit de les ciències socials. Aplica una
Gràfics tècnica. Analitzar l'evolució d'un paisatge a partir de fotografies
aèries.
21 • Temperatures elevades a l'estiu i suaus a l'hivern.
26 Localitza el paisatge.
Precipitacions escasses, sobretot a l'hivern, amb estació
seca a l'estiu. • A la població de Benidorm.
• Clima mediterrani. • 1960 i 2007.
• Bosc mediterrani d'alzina i surera a l'interior, pi mediterrani 27 1960: Platges de sorra, turons, penya-segats, plataformes
a la costa. També hi creixen matolls i arbustos. d’abrasió, tómbols, plana... 2007 Platges de sorra, turons,
penya-segats, plataformes d’abrasió, tómbols, plana...
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 225
• Estan fabricades amb pells, l'interior és auster, amb una
llar de foc per cuinar i unes pells a terra. Sí: no poden
transportar gaires coses.
• A l'estepa no existeix l'agricultura, per la qual cosa es
veuen obligats a dedicar-se a la ramaderia i a desplaçar-se
amb el seu bestiar. Per això es pot afirmar que s'han
adaptat molt bé al seu medi.
Aprenentatge cooperatiu
33 • R. G.
34 • R. Ll.
Pàg. 115
226 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
UNITAT 6
228 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . . . . 249
Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252
Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 229
6
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Desenvolupament de competències
• Anàlisi científica: Hi ha relació entre els elements del relleu
i l’organització política d’Europa?
Activitats finals
• Resumeix el que és essencial
Aprenentatge cooperatiu
• Compromesos. La protecció del medi a
• La volta al món en 80 dies
Europa.
BANC DE RECURSOS
230 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Per nivells
• Epígraf 5: Oceania, un continent format per illes. • Ciències Socials per a la pau.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 231
6
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
232 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
L’ANTÀRTIDA
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 233
6
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
EL RELLEU AMERICÀ
Les unitats de relleu americà presenten una estructu- des. Les zones enfonsades rebran sediments postal-
ra relativament senzilla, si analitzem simultàniament pins.
la deriva continental.
Entre les dues franges es desenvolupa una sèrie de
La distribució morfoestructural presenta tres zones o planúries. A la zona més septentrional, apareixen ro-
franges longitudinals de nord a sud:
ques mesozoiques que formen una zona d’altiplans.
A la zona oest trobem les grans altures en les cade- Es tracta de roques carbonatades que es van elevar
nes de plegament alpí. Plegaments produïts perquè alhora que les aigües marines es retiraven, però que
aquest moviment es va trobar amb roques carbona- no van rebre la tectònica alpina amb la força suficient
tades mesozoiques cobertes pel mar, cosa que els va per plegar-se. Més al sud, apareix la resta de l’antiga
donar una gran plasticitat en trobar-se amb les for-
fossa mesozoica però coberta per roques postalpi-
ces de la tectònica.
nes, disposades en estructures horitzontals i amb
A l’est, es disposen les estructures fracturades, resul- formes de relleu tabulars.
tat de la resposta de velles roques, emergides en els
períodes precambrià i paleozoic, molt dures, que es El comentari d’aquest mapa es pot acompanyar amb
fracturen amb el moviment alpí i donen lloc a zones el de la distribució de les plaques terrestres i el de la
elevades i fosses. Les primeres poden originar re- deriva continental. Resulta molt aclaridor perquè els
lleus apalatxians per l’erosió diferencial o altiplans. alumnes tinguin accés als coneixements més elemen-
En tots dos casos trobem superfícies molt erosiona- tals de geomorfologia.
234 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
DIVULGACIÓ
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 235
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
6
REFORÇ I SUPORT Fitxa 1
1. 4.
2. 5.
3. 6.
2 Completa aquesta taula amb els oceans que banyen les costes de cada continent.
Continent Oceans
Âfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
3 Completa la taula indicant el nom de les principals cadenes muntanyoses i pics de cada continent.
Continent Oceans
Âfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
238 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
REFORÇ I SUPORT Fitxa 2
Localització
1 Localitza al mapa les muntanyes més altes o les principals serralades i els rius més importants de cada un dels
continents i indica’n el nom.
2 Dibuixa al mapa l’espai que ocupa cada un dels paisatges que has estudiat:
• Selva.
• Sabana.
• Desert.
• Estepes i praderies.
• Bosc mediterrani.
• Bosc de fulla caduca.
• Vegetació de muntanya.
• Taigà.
• Tundra.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 239
6
REFORÇ I SUPORT Fitxa 3
Comparar continents
1 Completa la taula amb les característiques dels rius de cada continent, indicant si són llargs o curts, cabalosos o poc
cabalosos i regulars o irregulars al llarg de l’any.
Âfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
2 Completa la taula indicant els climes i paisatges que corresponen a cada continent.
Âfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
240 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
REFORÇ I SUPORT Fitxa 4
Âfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
• Completa aquesta taula amb els principals accidents costaners de cada continent.
Âfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 241
6
REFORÇ I SUPORT Fitxa 5
Europa
1 Completa al teu quadern aquesta taula sobre el relleu europeu.
Unitats de relleu
2 Completa aquesta taula amb les característiques dels rius europeus, classificats per vessants.
242 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
REFORÇ I SUPORT Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 243
6
REFORÇ I SUPORT Fitxa 7
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Precipitacions i rius
1 Analitza aquest mapa de precipitacions anuals. Quins climes tenen més precipitacions anuals?
Fes una relació ordenant-los segons siguin càlids, temperats o freds. Quins tenen menys precipitacions? Indica si són
càlids, temperats o freds.
2 En funció de les precipitacions, dels climes que hi ha al llarg del seu recorregut i del lloc del seu naixement, indica com
són la longitud i el cabal d’aquests rius: Rin, Ienisei, Brahmaputra, Nil, Congo, Mississipí i Paranà. Quins d’aquests són
adequats per utilitzar-los com a via de transport al llarg de tot l’any? Raona la resposta.
244 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
APROFUNDIMENT Fitxa 8
A causa de la situació geogràfica del continent europeu, hi trobem diferents climes temperats i freds i els paisatges naturals
que s’hi associen.
QÜESTIONS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 245
6
APROFUNDIMENT Fitxa 9
Sobre el mapa físic de la península Ibèrica pots aprofundir en els conceptes que ja has estudiat en relació amb els rius,
aplicant-ho ara al coneixement dels rius espanyols.
Cabal: quantitat d’aigua que discorre per un riu en un lloc determinat. Es pot analitzar el
cabal mitjà (m3 segon) en un període de temps, el cabal total al llarg de l’any (hm3), el
repartiment del cabal al llarg de l’any, generalment mes a mes, etc.
QÜESTIONS
1 Explica com influeixen les precipitacions, l’evaporació, el relleu, els afluents i el regadiu
en el cabal que porta un riu en un lloc determinat.
2 Creus que el cabal d’un riu és igual al llarg de tot el seu recorregut? Argumenta la resposta.
3 Quins factors influeixen en com es reparteix l’aigua que transporta un riu al llarg
dels diferents mesos de l’any?
5 Quins rius espanyols són els que porten més cabal? Per què?
246 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6 AUTOAVALUACIÓ
1. b, 2. a, 3. b, 4. b, 5. c, 6. c, 7. b, 8. a, 9. b, 10. c.
SOLUCIONS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 247
Recursos per a l’avaluació
de continguts
6 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Continent Paisatges
Àfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
250 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
4 Localitza les unitats de relleu següents al mapa i identifica-les amb el número corresponent. (2 p.)
1. Muntanyes Rocalloses 6. Serralada de l’Atles 11. Plana amazònica
2. Caucas 7. Península d’Aràbia 12. Desert del Kalahari
3. Alps 8. Serralada dels Andes 13. Arxipèlag del Japó
4. Gran plana europea 9. Península de l’Hindustan 14. Monts Urals
5. Serralada de l’Himàlaia 10. Gran Serralada Divisòria 15. Pirineus
5 Indica com són els rius dels vessants assenyalats i digues el nom d’un dels rius de cada vessant. (2 p.)
Índic asiàtic
Àrtic asiàtic
Pacífic americà
Atlàntic europeu
Mediterrani europeu
Àrtic europeu
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 251
6 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
10
9
13
12
3
2
4 14
11
5 7
8
15
1. 6. 11.
2. 7. 12.
3. 8. 13.
4. 9. 14.
5. 10. 15.
252 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL A
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
5 Localitza al mapa d’Amèrica quins paisatges i quina classe de vegetació hi ha en cada tipus de clima. (2 p.)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
6 Quines zones d’Àfrica són les menys poblades? Explica’n les causes. (1 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 253
6 CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d’avaluació
Control B Control A
Tenir una visió global del medi físic espanyol, europeu i mundial i de les seves
1 1, 2, 3
característiques generals.
Control B Control A
1 1. Selva; 2. Sabana; 3. Desert; 4. Mediterrani; 5. Oceànic; 1 Caucas, Urals, riu Ural, Bòsfor i mar Caspi.
6. Continental; 7. Muntanya; 8. Polar. 2 Estret de Gibraltar i les fronteres de Ceuta i Melilla.
2 Àfrica: selva, sabana, desèrtic, mediterrani, oceànic i 3 1. Gran plana europea; 2. Carpats; 3. Els Vosges; 4. Massís
muntanya; Amèrica: selva, sabana, desèrtic, mediterrani,
Central; 5. Apenins; 6. Cadena Penina; 7. Alps Dinàrics;
oceànic, continental, muntanya i polar; Àsia: selva, sabana,
8. Balcans, 9. Monts Escandinaus; 10. Escut de Carèlia;
desèrtic, mediterrani o xinès, continental, polar i muntanya;
11. Caucas; 12. Plana de l’Europa oriental;13. Urals; 14. Plana
Europa: mediterrani, oceànic, continental, polar i muntanya;
Hongaresa; 15. Sistemes Bètics.
Oceania: selva, sabana, desèrtic, mediterrani i oceànic.
Antàrtida: polar. 4 1. Equatorial; 2. Tropical humit; 3. Tropical sec; 4. Desèrtic;
5. Mediterrani i similars; 6. Oceànic; 7. Continental; 8. Polar;
3 1. Àfrica; 2. Àsia; 3. Àfrica; 4. Europa; 5. Amèrica; 6. Antàrtida;
9. De muntanya.
7. Amèrica; 8. Europa; 9. Europa; 10. Amèrica.
5 1. Selva, bosc sempre verd; 2. Bosc tropical, bosc sempre
4 Vegeu mapa de la pàgina següent (255).
verd de menys altura; 3. Sabana, herbes amb algun arbust i
5 Índic asiàtic: més curts que els de l’atlàntic i cabalosos. algun arbre de fulla caduca; 4. Desert, espècies adaptades a
Limpopo; Àrtic asiàtic: llargs i es gelen a l’hivern. Obi; Pacífic l’aridesa; 5. Mediterrani, boscos de fulla perenne i matolls;
americà: curts. Yukon;Atlàntic europeu: cabalosos i regulars. 6. Oceànic, boscos de fulla caduca i landes; 7. Continental,
Rin; Mediterrani europeu: cabal irregular. Ebre; Àrtic europeu: taigà (bosc de coníferes), prats i estepa; 8. Polar, tundra i gels;
cabalosos i es gelen a l’hivern. Petxora. 9. De muntanya, clisèries de vegetació..
6 Les zones menys poblades són els deserts per la seva
extrema aridesa, que dificulta la vida i els recursos que
necessiten les societats humanes, i la selva, perquè la calor i
la humitat dificulten la vida i afavoreixen les malalties.
254 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
14
4
1
3
15 2
6 5
7
9
11
12
8 10
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 255
Recursos per a l’avaluació
de competències
6 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
El professor de Ciències Socials us ha demanat que realitzeu un mural informatiu sobre els climes i els paisatges de l’Àfrica
i la seva influència sobre la distribució de la població d’aquest continent. Abans de fer-lo, hauràs de repassar els continguts
que has estudiat sobre l’Àfrica i així podràs establir unes conclusions que siguin raonables.
2 Completa la llegenda del mapa indicant els climes que corresponen a cada color. (2 p.)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
258 DÍA A DÍA EN EL AULA GEOGRAFÍA E HISTORIA 1.° ESO Material fotocopiable © Santillana Educación, S. L.
PROVA
PRUEBA1
3 Explica per què els climes es distribueixen en bandes cap al nord i el sud. (1 p.)
5 Identifica els llocs en què es dóna el clima número 7. Com es diuen cadascuna d’aquestes zones? (1,5 p.)
6 A partir de la informació que has obtingut, explica com es distribueix la població a l’Àfrica.
On penses que es donen les concentracions més elevades? On creus que hi ha buits de població?
Raona’n les causes. (2,5 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 259
6 COMPETÈNCIES, CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competències que
Criteris d’avaluació Activitats
s’avaluen
Competència comunicativa Localitzar en el mapamundi físic les principals unitats del relleu
lingüística i audiovisual mundials i els grans rius. Localitzar en el globus terraqüi les grans 1, 3, 4, 5, 6
zones climàtiques i identificar les seves característiques.
1 Àfrica es troba en els dos hemisferis i, tant al nord com al 4 Tres: Sàhara, Namíbia i Kalahari. Es troben en els tròpics: el
sud, sobrepassa uns graus les latituds dels tròpics de Càncer primer en el de Càncer i els altres dos en el de Capricorn.
i de Capricorn, i amb prou feines s’interna a les zones Aquests últims es diferencien perquè el de Namíbia és
temperades. La major part del continent es troba a l’est del costaner i el de Kalahari és d’interior.
meridià de Greenwich. La seva disposició és al sud d’Europa 5 Són zones muntanyoses. De nord a sud, hi ha l’Atles, el
(separat per l’estret de Gibraltar) i a l’oest d’Àsia (separat pel
massís d’Etiòpia i les muntanyes Kenya i Kilimanjaro.
canal de Suez), i està envoltat pel mar Mediterrani i els
oceans Atlàntic i Índic. 6 La població es concentra a les zones de clima temperat, a les
de clima tropical humit i sec, i a les zones muntanyoses de
2 1. Equatorial; 2. Tropical humit; 3. Tropical sec; 4. Desèrtic;
clima equatorial. Són un atractiu important els rius, que són
5. Mediterrani i similars; 6. Oceànic; 7. De muntanya.
vies de comunicació, aporten aigua per les persones i per a
3 Perquè es distribueixen segons la latitud: a l’equador, clima l’agricultura i la ramaderia, permeten la pesca, etc. La
equatorial; cap als tròpics, climes tropical humit i tropical possibilitat de practicar activitats agràries fa que aquests
sec; després clima desèrtic i, en els límits, els climes espais siguin habitats des de temps remots. Aquestes
temperats: mediterrani i oceànic. activitats no són possibles a les zones desèrtiques i en molt
escassa mesura a les equatorials (només en zones
muntanyoses, amb menys calor i humita.
260 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucions del llibre
de l’alumne
6 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
262 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
• R. M. Sri Lanka, al sud de l’Índia; Sumatra i Borneo, al sud Pàg. 126
de la península de Malaka; Taiwan, al sud-est de la Xina;
arxipèlag del Japó, a l’est. Claus per estudiar
• Muntanyes de Kolima, altiplà de Sibèria Central, altiplà de • Europa és molt plana, per la qual cosa la seva altitud mitjana és
Mongòlia, serralada de l’Himàlaia, altiplà del Dècan, baixa. Les grans planes, per on discorren els principals rius,
península de l’Hindustan. ocupen el centre i l’est d’Europa. Les serralades més antigues
s’estenen pel nord, el centre i l’est del continent. Destaquen la
• Perquè travessen una zona de climes continental i polar,
serralada Escandinava, els Urals, i el Massís Central francès.
amb baixes temperatures.
Les serralades joves, més elevades, formen un arc al voltant del
• Equatorial, del sud i sud-est; tropical humit, al voltant del mar Mediterrani. Destaquen els Pirineus, els Alps, els Apenins,
tròpic de Càncer; tropical sec, als altiplans de l’interior del els Balcans i el Caucas, on hi ha el volcà Elbrus, el pic més alt
continent; desèrtic, a la península Aràbia i al centre i sud d’Europa.
d’Àsia; mediterrani, a l’est de la Xina; continental, a la zona
• La costa és molt retallada, amb entrants, com els fiords de
de Sibèria i Mongòlia; polar, a l’extrem nord, i d’alta
Noruega i les ries del nord d’Espanya, i sortints, com els caps
muntanya, a totes les serralades centrals, com l’Himàlaia.
Nord i el de Finisterra. En el litoral s’hi localitzen fiords a
Escandinàvia, ries al nord de la península Ibèrica i sortints com
Pàg. 124 els caps Nord i Finisterre.
Claus per estudiar • Gran Bretanya, Irlanda, Islàndia a l’oceà Atlàntic i Còrcega,
Sardenya, Sicília, Creta, Xipre, Malta, Rodes i les illes Balears al
• Hi ha grans muntanyes, altiplans i planes. Els sistemes
mar Mediterrani.
muntanyosos s’estenen per l’oest, paral·lels a la costa del
Pacífic. Destaquen les muntanyes Rocalloses i els Andes. A l’est PENSA. Perquè està rodejada de mar i connectada al continent
destaquen algunes muntanyes antigues de menys altitud. Entre asiàtic per la serralada del Caucas, els monts Urals, el mar Caspi
els altiplans destaquen les Grans Planes a l’Amèrica del Nord i i el riu Ural.
el Mato Grosso i l’altiplà bolivià a l’Amèrica del Sud. Les planes
Pàg. 127
més extenses estan recorregudes per grans rius, com el
Mississipí, al nord, i l’Amazones, al sud. La costa de l’Amèrica 4 Interpreta el mapa.
del Nord és retallada, amb penínsules com les del Labrador i • A l’interior del continent hi ha una extensa plana que
Florida, grans entrants, com el golf de Mèxic i la badia de s’estén de la vall del Loira als Urals; l’altitud d’aquesta plana
Hudson, i nombroses illes. El litoral de l’Amèrica del Sud és més no supera els 400 metres de mitjana i en el mapa té un
regular. A l’Amèrica Central es troba el mar Carib, tancat per color groc i verd. Vorejant la costa mediterrània hi ha un
nombrosos arxipèlags. seguit de serralades joves altes i abruptes, com els Alps, els
• Els rius del vessant atlàntic són els més llargs i cabalosos. Els Apenins i els Balcans, les quals arriben a altituds superiors
rius del vessant pacífic són curts perquè neixen en muntanyes als 2.500 m i que queden reflectides en el mapa amb color
properes a la costa. Els rius del vessant àrtic són cabalosos i morat. Més a l’Est se situa el Caucas, que conté el cim més
connecten llacs. alt del continent, l’Elbrus, de 5.642 m d’altitud.
• Freds: d’alta muntanya i polar. Temperats: continental, oceànic, • Mont Blanc als Alps, Elbrús al Caucas.
mediterrani. Càlids: equatorial, tropical i desèrtic. • Bàltic, del Nord, de Noruega, Cantàbric, Mediterrani, Tirrè,
PENSA. Perquè el subcontinent és travessat per l’equador. Jònic, Egeu, Negre, Caspi.
• Península de Kola, Escandinava, de Jutlàndia, Ibèrica,
Pàg. 125 Itàlica, Balcànica, de Crimea.
• Península Escandinava, serralada Escandinava, Gran
3 Interpreta els mapes. Planúria europea, monts Carpats, Balcans, península
• A l’oest: Rocalloses (McKinley), Sierra Madre (Orizaba), Balcànica. Rius: Dvinà occidental, Danubi.
Andes (Aconcagua). • Gran Bretanya sí, però Islàndia és més gran que Irlanda.
• Muntanyes Rocalloses, Grans Planes, golf de Mèxic, Plana
de l’Orinoco, massís de les Guaianes, Plana de l’Amazones. Pàg. 128
• Mackenzie, a l’Àrtic; San Lorenzo, a l’Atlàntic; Mississipí, al 5 Interpreta el gràfic i la fotografia.
mar del Carib; Colorado, al Pacífic; Río Grande, al mar del
• R. M. Volga, Ural: mar Caspi. Danubi, Dnièper: mar Negre.
Carib; Amazones i Río de la Plata, a l’Atlàntic.
Roine, Po: mediterrani. Oder, Dvinà septentrional: àrtic.
• Amazones, Mississipí-Missouri, Mackenzie, Paranà-Plata,
Rin, Tajo: atlàntic.
Fusta, São Francisco...
• A l’atlàntic. París es troba en el curs mig del riu Sena.
• 6.440 km. 4.200 km.
6 Interpreta el mapa.
• Grenlàndia: polar. Cuba: tropical. Califòrnia: mediterrani.
• El vessant atlàntic.
Golf de Califòrnia: mediterrani, tropical sec, tropical humit.
Mato Grosso: tropical humit. • El Dvinà Occidental, el Vístula, l’Oder, l’Elba, el Rin, el Sena,
el Loira i el Tajo.
• La regió dels Grans Llacs.
• El Don, el Dnièper, el Dinièster i el Danubi.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 263
7 Interpreta el mapa i les fotografies. Claus per estudiar
• Península Escandinava: continental, d’alta muntanya, polar • Quatre illes més grans: Austràlia, Nova Guinea i les dues illes
i oceànic. Islàndia: Oceànic i polar. Territoris al voltant del que formen Nova Zelanda (illa Nord i illa Sud), i unes deu mil
mar Negre: mediterrani i continental. Península Itàlica: illes i illots agrupats en tres regions: Micronèsia, Melanèsia i
mediterrani. Caucas: D’alta muntanya, mediterrani i Polinèsia.
continental. • Oceania té una altitud mitjana baixa (340 m), però hi ha grans
• La formen matolls i espècies espinoses en les quals s’hi diferències entre unes illes i altres. Austràlia és fonamentalment
pot trobar brucs, gatoses i falgueres. plana, predominen les planes costaneres i els altiplans de poca
alçada a l’interior i el principal sistema muntanyós és la Gran
• L’alzinar mediterrani és constituït per espècies de fulla
Serralada Divisòria. Nova Guinea i Nova Zelanda tenen un relleu
perenne, en què predomina l’alzina; també hi poden haver
muntanyós. La resta d’illes del Pacífic en general són baixes,
pins i arbustos.
excepte algunes illes volcàniques, com Hawaii o Samoa.
• La tundra i la taigà; també boscos de coníferes, pastures i
• Equatorials i tropicals, perquè la major part dels territoris es
praderies.
troben a la zona càlida.
• Els boscos, les pastures i les praderies. El bosc d’alta
PENSA. Veurien reduïda la seva superfície o desapareixerien sota
muntanya és format per espècies com el pi negre i els
les aigües.
avets. Als prats i a les pastures hi ha principalment
gramínies i altres herbes baixes.
Claus per estudiar Pàg. 132
• El mediterrani es caracteritza per uns estius calorosos i secs i 9 Interpreta el mapa i el tall longitudinal.
uns hiverns suaus, amb precipitacions escasses que cauen • És el punt més austral de la superfície terrestre. Equival a
sobretot a la primavera i la tardor; la vegetació està formada la latitud 90º S.
per arbres de fulla perenne, alzines i sureres, i per matolls i
• A l’Antàrtida oriental la capa de gel aconsegueix un gruix
arbustos, com la màquia i la garriga. El clima oceànic es
superior als tres quilòmetres, més gran que a l’Antàrtida
caracteritza per unes temperatures suaus i unes precipitacions
occidental, on només arriba a dos quilòmetres.
elevades que es distribueixen de manera regular al llarg de
l’any, encara que disminueixen a l’estiu; la vegetació • 5.140 m.
característica són els boscos de fulla caduca (faigs, roures,
castanyers...) i les landes, formades per matolls com brucs, Pàg. 133
argelagues i nabius. El clima continental es caracteritza per uns
10 Fes-ho així.
hiverns llargs i molt freds, amb nevades freqüents, i uns estius
càlids; les precipitacions no són abundants i cauen sobretot a • R. M. Similituds: les dues són projeccions cilíndriques en
l’estiu; la vegetació característica són la praderia i l’estepa, i a les quals els meridians i els paral·lels son línies rectes que
les zones més fredes apareix la taigà, en la qual predominen es tallen perpendicularment. Diferències: a la projecció de
les coníferes de fulla perenne com el pi i l’avet. El clima polar Mercator les àrees properes a l’equador no tenen
es caracteritza per hiverns molt llargs i freds i estius curts i deformacions; en canvi, a mesura que augmenta la latitud,
frescos, les precipitacions són escasses i la vegetació la mida dels continents es fa més gran. En la projecció de
predominant és la tundra, formada principalment per molses i Peters, el que es vol reflectir és la superfície real dels
líquens. Als cims elevats hi trobem clima de muntanya, continents, encara que la forma en surti distorsionada.
caracteritzat per temperatures més baixes i precipitacions més • La projecció cònica.
abundants que les de les zones properes situades a menys • La projecció azimutal. Perquè en el mapa hi ha
altura. La vegetació és esglaonada en pisos. A mesura que es representada l’Antàrtida.
puja, apareixen successivament boscos caducifolis, Claus per estudiar
perennifolis, pastures i prats i roques nues.
• És el continent d’altitud mitjana més gran: 2.000 m. Ara bé,
• El clima continental es localitza al nord dels països nòrdics i a només els cims més elevats, com el mont Vinson, sobresurten
Rússia. per sobre del gel. El continent té una forma gairebé circular,
• Els arbustos i els boscos de fulla perenne. només trencada per la península Antàrtica. A les seves costes
PENSA: Perquè cada espècie vegetal necessita unes condicions destaquen dues badies originades pel mar de Weddell i el mar
de temperatura i pluviositat adequades per poder sobreviure. de Ross, respectivament. No el veiem perquè està cobert de
gel tot l’any.
Pàg. 131 • Un acord internacional signat el 1991 que va prohibir
l’explotació de l’Antàrtida durant cinquanta anys.
8 Interpreta els mapes
PENSA. Produiria una elevació del nivell del mar, la dessalinització
• Wilhelm a Nova Guinea, Kosciuszko a Austràlia. de l’aigua i la inundació de moltes àrees costaneres.
• Austràlia: desèrtic, tropical sec, tropical humit, mediterrani,
oceànic. Nova Guinea: equatorial. Nova Zelanda: oceànic.
264 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Pàg. 134 • Imatges de dos tipus diferents de vegetació (de muntanya
y mediterrània), un text sobre el clima i les aigües a
Fes-ho així. Catalunya i el gràfic del règim de tres rius catalans.
11 • R. Ll. 14 • R. M. Hi ha mapes de relleu i geològics, climàtics,
• R. Ll. hidrogràfics, de vegetació, de geografia humana (població,
• R. Ll. activitat, economia, serveis...) i de medi ambient.
12 • R. Ll. • Hi ha mapes interactius en els quals l’escala és variable.
• R. Ll. • R. Ll.
15 • R. Ll.
Pàg. 135 • R. Ll.
16 R. Ll.
Fes-ho així.
13 • El clima i les aigües de Catalunya.
Pàg. 136
• A Catalunya.
• El cabal i el règim del riu. 15 Resumeix l’essencial.
• Un mapa hidrològic en el qual hi ha representats els rius
de Catalunya.
Extensos
Poc retallades. Caps de Vessant atlàntic:
altiplans, sistemes
Bona Esperança i Verd, Senegal, Níger, Congo, Selva, sabana, desert,
muntanyosos als
golfs de Guinea i Aden, i Orange. Vessant índic: Càlids: equatorial, paisatge mediterrani,
Àfrica extrems (Atles,
la península de Somàlia. Limpopo, Zambeze. tropical, desèrtic. oceànic i de
Drakensberg),
Madagascar és l’illa més Vessant mediterrani: muntanya.
depressionsdel
gran. Nil.
Congo i Níger.
Vessant àrtic:
Molt variat:
Obi, Ienissei, Lena. Freds: polar,
serralades al centre
Molt retallades. Vessant índic: Indus, d’alta muntanya. Tundra, de
(Himàlaia), altiplans
Extenses penínsules Ganges. Vessant Temperats: muntanya, taigà, bosc
Àsia per tot el continent
i amplis golfs al sud. pacífic: Huang He, continental, xinès. mediterrani, desert,
(Tibet), depressions
Nombroses illes. Iang-Tsé. Vessant Càlids: equatorial, selva.
amb mars interiors
mediterrani: curts i tropical, desèrtic.
(Caspi, Aral, Mort).
irregulars.
Sistemes
muntanyosos per
Freds: polar,
l’oest (Rocalloses, Retallada la de Vessant atlàntic: d’alta muntanya. Tundra, de muntanya,
Andes, Sierra l’Amèrica del Nord, Mississipí, taigà, praderies,
Temperats:
Madre); altiplans amb grans golfs Amazones. Vessant bosc caducifoli, bosc
Amèrica continental, oceànic,
com les Grans (golf de Mèxic) i illes pacífic: Yukon, mediterrani, desert,
mediterrani. Càlids:
Planes o el Mato (Grenlàndia). L’Amèrica Colorado. Vessant selva, sabana.
equatorial, tropical,
Grosso; planes com del Sud és més regular. àrtic: Mackenzie.
desèrtic.
la del Mississipí o
l’Amazones.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 265
CONTINENT RELLEU COSTES RIUS I LLACS CLIMES PAISATGES
Vessant àrtic:
Petxora, Dvinà
La costa és molt septentrional.
Boscos de fulla
Grans planes retallada, amb entrants, Vessant atlàntic:
perenne, màquia,
(Gran Planúria com els fiords de Dvinà occidental, Temperats:
garriga, boscos de
europea), serralades Noruega i les ries Vístula, Elba, Rin, mediterrani, oceànic,
Europa fulla caduca, landes,
antigues (serralada del nord d’Espanya, i Sena. Vessant continental. Freds: de
praderies, estepa,
Escandinava, Urals) i sortints, com els caps mediterrani: Ebre, muntanya, polar.
taigà, tundra, de
noves (Alps, Pirineus). Nord, Finisterre i San Po. Mar Negre:
muntanya.
Vicente. Don, Dnièper,
Danubi. Mar Caspi:
Volga, Ural.
Austràlia és
fonamentalment plana.
Càlids: equatorial,
Nova Guinea i Nova Murray i el seu Selva, desert, bosc de
tropical, desèrtic.
Oceania Zelanda tenen un afluent Darling a fulla perenne, bosc de
Temperats: mediterrani,
relleu muntanyós. Les Austràlia. fulla caduca.
oceànic.
altres illes del Pacífic
en general són baixes.
És el continent de més
altitud mitjana: 2.000
m. Ara bé, només els Destaquen dues badies
Líquens, algues i
Antàrtida cims més elevats, originades pel mar de Polar.
com el mont Vinson, molses.
Weddell i el mar de Ross.
sobresurten per sobre
del gel.
266 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
L’espai per a les aus (ZEPA) o zones d’especial protecció (ZEC) i
18 • Austràlia: Pacífic, Oceania. espais RAMSAR, zones humides d’importància internacional.
Per la seva banda, la Unesco declara Reserves de la Biosfera
• Madagascar: Índic, Àfrica.
i Llocs Naturals de Patrimoni Mundial.
• Grenlàndia: Atlàntic, Amèrica.
• R. M. Per exemple, el Parc Nacional dels Llacs de Plitvice
• Xipre: Mediterrani, Europa.
(Croàcia), el més conegut dels parcs nacionals croats. Va
• Sumatra: Índic, Àsia. ser declarat Parc Nacional el 1949, i Patrimoni de la
• Polinèsia: Pacífic, Oceania. Humanitat de la Unesco el 1979, amb una ampliació el
• Bahames: Atlàntic, Amèrica. 2000. El parc té una superfície de gairebé 30.000
• Islàndia: Atlàntic, Europa. hectàrees, 22.000 de les quals cobertes de boscos. La
hidrografia ha configurat un paisatge constituït per 16 llacs
19
de diferent altitud comunicats per 92 cascades. La
Riu Vessant Continent vegetació es compon en un 90 % de faigs.
Volga Caspi Europa
Amazones Atlàntic Amèrica Pàg. 138
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 267
UNITAT 7
268 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . . . . 293
Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 296
Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 298
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 269
7
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
BANC DE RECURSOS
270 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Per nivells
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 271
7
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
L’Espanya peninsular està situada a l’hemisferi nord. bloc de conforma la Meseta, impedeixen l’existèn-
Els seus punts extrems es localitzen entre els 36° 00’ cia de planes litorals i formen una barrera a les in-
i 08’’ i els 43° 47’ 36’’ latitud nord de punta Marroquí fluències marines que accentuen la continentalitat
(Cadis) i punta de l’Estaca de Bares (La Corunya). La de les terres de l’interior.
seva situació longitudinal ve emmarcada pels 3° 19’ • A
l centre, la Meseta, inclinada cap a l’Atlàntic, està
05’’ est del cap de Creus (Girona) i els 9° 17’ 46’’ oest composta per dues grans depressions: la del Due-
del cap Touriñán (La Corunya). ro o Castella i Lleó i la del Tajo-Guadiana o Castella
Aquestes coordenades situen Espanya i la península - la Manxa, i tres cadenes muntanyoses de fractu-
Ibèrica al sud-oest d’Europa, a la zona temperada de ra, el sistema Central que divideix les dues depres-
l’hemisferi nord i, a més, envoltada per l’oceà Atlàn- sions, i les muntanyes de Toledo i Sierra Morena
tic i el mar Mediterrani. Aquesta ubicació privilegia- que des de l’altiplà, del qual forma part, no té sen-
da la dota d’importants contrastos climàtics, de vege- sació de muntanya.
tació, de sòls i de relleu. • L
a presència de dos grans valls de forma triangu-
Espanya presenta una altitud mitjana de 660 metres, lar, obertes al mar i amb en direccions oposades:
cosa que la converteix en el segon país més munta- la vall de l’Ebre, que desguassa a la mar Mediter-
nyós d’Europa, després de Suïssa (1.300 metres), i rània, i la vall del Guadalquivir, que ho fa a l’At-
supera en més del doble la mitjana europea (297 me- làntic.
tres). Les conseqüències d’aquesta singular disposició del
Té una extensió de 504.782 km2, dels quals 492.494 es- relleu són el caràcter continental de gran part del
tan dins de la Península. Si observem el mapa, po- territori i una xarxa hidrogràfica caracteritzada per
dem apreciar que el relleu s’articula al voltant de la un règim torrencial i una gran capacitat erosiva.
Meseta, així veiem: Les costes espanyoles s’estenen al llarg de 3.167 km.
• U
na disposició perifèrica dels sistemes muntanyo- Les cantàbriques i del Mediterrani sud queden redu-
sos. Massís Galaic, serralada Cantàbrica, Pirineus, ïdes a una estreta franja compresa entre el mar i els
serralada Litoral Catalana, zona sud del sistema sistemes muntanyosos adjacents, mentre que les va-
Ibèric i els sistemes bètics, que voregen el gran lencianes són àmplies i arenoses.
272 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Vessants
Cantàbrica
Mediterrània
Oceànica
Rius
Embassaments
Torrents i barrancs
La hidrografia estudia tant les aigües superficials serralada Cantàbrica marca per la cara sud la divisò-
com les subterrànies i els recursos hídrics. ria d’aigües dels vessants mediterrani i atlàntic, men-
La majoria dels rius espanyols en l’actualitat han per- tre que la cara nord marca la divisòria d’aigües can-
dut el seu règim natural, perquè estan regulats per tàbriques.
embassaments, preses, assuts... construïts per l’ho- El vessant mediterrani suposa un 35 % de la superfí-
me. Cada riu amb els seus afluents constitueix una cie espanyola. Els rius d’aquest vessant, a excepció
conca, per exemple, la conca de l’Ebre o la del Miño, de l’Ebre, tenen un règim pluvial mediterrani pur
i l’àrea on desemboquen diverses conques constitu- molt irregular. Les seves conques són de petites i de
eix un vessant. mitjanes dimensions (Guadiaro, Segura, Túria o Llo-
A Espanya, com mostra el mapa, hi ha tres grans bregat). L’Ebre és el riu més cabalós d’Espanya, pre-
vessants: el cantàbric, l’atlàntic i el mediterrani. La senta un règim complex perquè l’evolució del seu
línia divisòria dels vessants ve marcada per les serra- cabal està influenciada per les aigües dels afluents
lades Bètica, Cantàbrica i el sistema Ibèric. La cara pirinencs, i a l’estiu pateix un fort estiatge.
sud de la serralada Bètica canalitza i dirigeix els rius El vessant atlàntic ocupa un 65 % del territori. Tret
cap al Mediterrani, mentre que la cara nord conver- dels rius gallecs, la majoria neixen en el sistema Ibè-
teix els rius que hi neixen en afluents del Guadalqui- ric i tenen extenses conques i una gran longitud per-
vir i, per tant, han de portar les seves aigües al ves- què travessen la Meseta i la vall del Guadalquivir. El
sant atlàntic. El sistema Ibèric és la cadena seu règim és pluvial mediterrani irregular amb un
muntanyosa on neixen, a excepció de l’Ebre i el Gua- profund estiatge a l’estiu, per la falta de pluges, i dos
dalquivir, els grans rius d’Espanya. És, també, fona- màxims a la primavera i la tardor.
mental en la configuració dels vessants, perquè divi- El vessant cantàbric és el menys extens amb un 5 %
deix la Península en dues meitats d’est a oest i del total de la superfície espanyola. Els seus rius te-
configura gairebé la totalitat del vessant atlàntic i el nen un règim pluvial oceànic molt regular. Tenen
mediterrani, a més és una important reserva d’aigües poc cabal absolut, no superen els 200 m3/s, mentre
subterrània gràcies al fet que en la seva composició que el seu cabal relatiu o específic és el més abun-
dominen les roques calcàries que permeten la filtra- dant de la Península perquè les seves conques són
ció de l’aigua i la formació d’aqüífers. Finalment, la poc extenses.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 273
7
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
EL RELLEU DE CATALUNYA
2.000 m
1.500 m
1.000 m
700 m
400 m
0m
Cims
principals
Rius
i embassaments
274 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
LA HIDROGRAFIA DE CATALUNYA
En general, els rius de Catalunya són curts, de cabal — La xarxa Pirineu-Ebre, els rius principals de la
reduït i poc regular. Tots ells pertanyen al vessant qual són el Segre, el Noguera Pallaresa i el Nogue-
mediterrani excepte un, el Garona, que tot i que ra Ribagorçana. Els rius d’aquesta vessant són els
neix a la Vall d’Aran, transcorre per terres franceses més cabalosos del territori.
fins a desembocar a l’Atlàntic, a la ciutat de Bor- — La xarxa Pirineus-Mediterrani, formada per rius
deus. que neixen en aquesta serralada però que traves-
Si no tenim en compte l’Ebre, el riu més llarg de Ca- sen el territori i desemboquen al mar. Els princi-
talunya és el Segre; neix a la Cerdanya francesa i al pals rius d’aquest vessant són la Muga, el Fluvià,
llarg del seu recorregut, tant el riu com els seus nom- el Ter i el Llobregat.
brosos afluents, recullen l’aigua de la serralada piri- — La xarxa mediterrània, en la qual els rius i rieres
nenca. Es tracta d’uns rius de règim nivopluvial, que neixen a la serralada Prelitoral i desemboquen al
vol dir que es nodreixen de l’aigua acumulada en for- mar després d’un curt recorregut. Ja hem comen-
ma de neu durant els mesos d’hivern i de les pluges, tat que són rius curts i sotmesos a l’estiatge. En
força elevades en el clima de muntanya. Els nombro- destaquen el Besòs, la Tordera, el Francolí i el
sos embassaments que hi ha al llarg del recorregut Gaià.
d’aquests rius suposen el principal reservori d’aigua
potable de Catalunya. Val a dir que al voltant dels rius s’hi ha desenvolu-
pat una gran activitat humana i que han servit com
Els rius de Catalunya s’agrupen en quatre xarxes hi- a vies de comunicació entre la costa i les zones d’in-
drogràfiques: terior.
—La xarxa atlàntica, que és integrada exclusivament
pel riu Garona.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 275
7
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
A Espanya, com a conseqüència de l’evolució geològica experimentada per la península, s’hi distingeixen tres grans dominis
litològics o de sòls.
Localització. Els materials silicis apareixen a Localització. Ocupa Cantàbria, les muntanyes
gran part dels dos altiplans, el Massís Galaic i les Basques, el Pirineu, àmplies zones de la Serralada
Muntanyes de Lleó, la part occidental o asturiana Litoral Catalana, el sistema Ibèric i gran part del
de la Serralada Cantàbrica, Extremadura, el siste- Bètic. Si observes el mapa d’Espanya veuràs que
ma Central i les muntanyes de Toledo. També conformen una Z invertida.
apareixen petits nuclis al sector nord del sistema Materials. Els dominants són les calcàries, el
Ibèric, al Pirineu axial, a Sierra Nevada, a la Ser- component essencial de les quals és el carbonat
ralada Bètica i la zona nord de la Serralada Litoral càlcic, les margues, els guixos, etc. d’origen con-
Catalana. tinental i marítim.
Materials. Les roques que la componen són molt Formes de relleu. Les formes de relleu més ca-
antigues: granits, pissarres, quarsites, gneis, dio- racterístiques es donen sobre les roques calcàries
rites ... Totes són roques cristal·lines i riques en perquè són fàcilment erosionables. Les formes
sílice. També apareixen materials volcànics loca- d’erosió superficials més comuns són els con-
litzats a Olot, al Camp de Calatrava, a l’altiplà Me- gosts o canyons i les dolines. Les formes d’erosió
ridional i a la vall del Segura. subterrànies més comuns són els avencs i les gru-
Formes de relleu. Predominen les formes de re- tes on s’han format relleus tan espectaculars com
lleu fracturat o fallat, que han aixecat uns blocs les estalactites, les estalagmites, rius subterranis.
(cadenes muntanyoses) i n’han enfonsat altres
(valls). En les cadenes muntanyoses trobem les
formes de relleu següents:
• C
ims arrasats per l’erosió de formes arrodoni-
des.
• T
arteres produïdes per l’acumulació de materi-
als erosionats a les zones elevades que es dipo-
siten a les zones de contacte entre la muntanya
i la vall.
• A
les zones més elevades apareixen circs, llacs,
valls glacials i morenes.
• A
les zones costaneres, on les cadenes munta- A les zones més elevades del Pirineu i les serrala-
nyoses arriben fins a la línia de costa, hi ha ries. des Bètiques apareixen relleus glacials, entre els
quals els més comuns són els circs, les valls i els
llacs glacials.
ESPANYA ARGILOSA
Localització. Apareixen, aquests materials, en les Formes de relleu. Els rius, per les variacions del
zones enfonsades de les valls del Duero, Tajo, Ebre i cabal, donaran lloc a la formació de terrasses. En els
Guadalquivir i, també, pel litoral. Són, doncs, llocs de interfluvis, les formes de relleu més comuns són els
dipòsit de materials procedents de les zones elevades tabulars, també anomenats muelas a Aragó, páramos
que els rius o el mar han anat acumulant. a Castella lleó o alcarrias a Castella - la Manxa (la
Materials. Pel seu origen, predominen els materials seva altitud mitjana oscil·la entre els 600 i 800 m.).
argilosos, els llims, les graves i les sorres. També hi Altres formes de relleu són els pujols i els tossals tes-
trobem guixos i sals, originades per l’evaporació de timoni.
les aigües dels llacs interiors que es van formar en
aquestes fosses.
276 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
BANC DE DADES
Sistemes muntanyosos
QUADRE SINÒPTIC DELS SISTEMES MUNTANYOSOS
Teleno 2.188
Muntanyes de Lleó 150
Cabeza de la Yegua 2.135
Aneto 3.404
Pirineus 440 Posets 3.371
Mont Perdut 3.355
Moncayo 2.313
Sistema Ibèric 460
San Lorenzo (S. Demanda) 2.262
Bañuela 1.323
Sierra Morena 600
Corral de Boros (S. Madrona) 1.312
Sagra 2.382
Serralada Subbètica 620
Mágina 2.167
Teide 3.718
Illes Canàries –
Roque de los Muchachos (La Palma) 2.426
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 277
7
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
BANC DE DADES
DADES CLIMÀTIQUES
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 7,1 8,2 9,8 10,4 13,6 15,6 17,7 17,3 16 13,5 9,6 7,4 12,1
mm 194 168 188 130 111 68 29 53 101 132 207 212 1.593
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 6,5 6,3 8,3 9,5 11,6 14,6 16,8 17,2 15,7 13 9,5 7,3 11,4
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 8 8 11 12 14 17 19 19 18 15 11 8 13
mm 137 108 90 192 122 96 95 117 149 161 153 177 1.506
Lleó, 916 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 3,1 4,9 7,1 8,6 12,1 16,4 19,6 19,3 16,4 11,4 7 4,3 10,9
mm 58 46 29 50 58 39 28 24 39 56 58 70 555
Burgos, 854 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 1,9 3 6,8 9,5 12,3 15,8 19,1 18,8 15,8 11,3 6,2 3,4 10,1
mm 46 37 54 48 60 53 29 28 44 55 53 57 563
Conca, 956 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 4,3 5,6 8 9,8 13,5 18,8 22,7 22,6 18,4 12,7 7,9 5,3 12,6
mm 45 41 32 56 60 44 15 17 37 53 49 58 507
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 2 3,3 6,1 8,5 11,8 15,4 18,3 18 14,9 10,6 6,3 3,3 10
278 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
BANC DE DADES
DADES CLIMÀTIQUES
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 5,2 6,9 9,7 12,3 16,2 20,8 24,9 24,8 20,5 14,7 8,9 6,1 14,2
mm 29,1 39,1 47,4 42,5 40,5 27,7 2,5 4,9 27,7 42,6 45,4 40,1 321,3
Madrid, 605 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 4,8 6,6 10,4 12,2 17 20,8 23,5 23,3 20 14,3 9,8 5,8 14,1
mm 25 43 37 38 41 37 9 6 36 44 61 43 420
Còrdova, 91 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 9 11 14 16 19 24 28 28 24 19 14 10 18
mm 88 67 110 60 50 12 3 3 23 86 77 96 675
Benidorm (Alacant), 15 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 12,2 12,8 14,8 17,4 20,7 24,4 27,8 27,7 25,9 21,2 16,9 13,2 19,6
mm 30 29 17 20 21 13 5 8 29 56 31 34 293
Palma de Mallorca, 3 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 11,7 12,1 13,3 15 18,4 22,1 25,1 25,9 23,4 19,7 15,7 13 18
mm 43 34 26 43 30 11 5 17 39 68 58 45 419
València, 11 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 11,5 12,6 13,9 15,5 18,4 22,1 24,9 25,5 23,1 19,1 14,9 12,4 17,8
mm 36 32 35 37 34 23 9 19 51 74 51 52 453
Sevilla, 30 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 11 12 15 17 20 25 28 28 25 20 15 11 18
mm 64 63 84 59 39 9 1 4 21 66 70 93 572
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 279
7
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
BANC DE DADES
DADES CLIMÀTIQUES
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 2,8 2,6 6,7 11,5 12,5 17,4 17,9 18 15,9 12,9 6,7 2,3 10,6
mm 83,1 69,3 40,9 90,5 80,9 83,9 61,1 178,1 71,4 31,8 197,4 7,2 995,6
Montserrat, 926 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 6,8 5,9 8,3 12,1 12,4 18,3 18,8 18,7 18 16,6 9,9 6,6 12,7
mm 40,8 32,1 18,4 76 48 113,5 21,9 36,2 134,7 15,8 145,8 28,5 711,7
Prades, 928 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 4,4 4 5,8 10,9 11,5 16,8 18 18,4 16,6 13 8,3 2,7 10,9
mm 74,9 32 60,6 122,4 36 51,1 12,2 17,5 77,7 10 202 30,5 726,9
PN Ports, 1055 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 4,7 3,8 5,7 10,5 10,7 16,1 17,2 17,6 16 13,6 7,9 3,2 10,6
mm 45,5 42,8 78,2 145 53 43,3 27,9 70,1 107,7 8,6 512,6 56 1190,5
El Prat de Llobregat, 8 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 9,9 10,4 12,2 15,3 17 21,9 23,5 24,1 22,4 19 14,3 9,3 16,6
mm 40,9 22,4 10,7 25 46,8 20,1 35,9 40,3 131,3 6,5 131,2 32,5 543,6
El Vendrell, 59 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 10, 9,9 11,7 15,2 16,9 21,5 23,3 23,9 22,3 18,5 14 9,1 16,4
mm 20,8 27,3 11,9 39,9 54,3 47,9 66,5 45,7 76,6 15,8 133,7 26,6 567
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 8,7 8,9 11,1 14,3 15,1 20,9 21,6 21,8 20,8 18,7 13 8,4 15,3
mm 42,2 22,7 29,1 75,1 47,9 26,4 81,2 23,6 147,3 9,8 130 21,1 657,3
280 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
BANC DE DADES
DADES CLIMÀTIQUES
Girona, 72 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 7,9 8,5 9,9 14,5 15,9 21 22,1 22 20,7 17,6 12,6 7,1 15
mm 40,8 41,8 28 80,3 81,6 28,8 107,8 169,7 165,3 25,6 153,7 53 976,4
Amposta, 3 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 10,7 10,3 12,2 16 17,5 21,6 23,1 23,6 22,7 19,6 14,4 10,2 16,9
mm 12,8 11,8 7,3 52,2 47,5 11,9 26,3 26,6 69,8 11,3 120,9 36,2 434,6
Certascan, 2.400 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC -3,2 -4,8 -1,9 1,6 1,8 7,3 8,3 9,6 8,6 6,1 0,4 -3 2,6
mm 216,1 124,4 156,2 109,3 142,4 173,4 107,1 87,3 61,1 45,2 181,9 274 1.678,4
Lleida, 165 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 6,9 7,4 10,6 15,6 17 22,1 23,2 23,7 21,2 16,5 11 5,1 15,1
mm 36,8 15,9 14,5 48,4 41,2 27,6 21,6 35,9 126,9 21,6 124,8 13 527,6
Solsona, 691 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 5,3 5,1 8,3 13 14 19,2 20,5 20,7 18,7 15,4 9 3,9 12,8
mm 42,1 38,1 16,5 40,6 67,7 54,3 43,6 110 104,6 43 147,4 5 712,9
Tarragona, 5 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 10,9 11 12,8 16 17,7 21,8 24,1 24,8 23,4 19,9 15,3 10,1 17,4
mm 18,6 22,4 49,1 76,8 46 57,9 15,5 9,5 36,8 6 124,3 81,9 544,8
Olot, 421 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 6,6 7,2 9,5 13,4 14,8 19,8 20,9 20,6 19,1 16,2 10,5 5,8 13,8
mm 36,3 50,9 45,7 107,5 72,6 108,8 126,7 186,1 131,7 49,1 267,7 21,8 1.204,9
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 281
7
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
www.ine.es http://www.fundaciontelefonica.com
Conté dades estadístiques actualitzades de tots els indicadors Espai on es mostren les tendències i millors pràctiques
del territori i, entre d’altres, de l’ús i el consum d’aigua. d’innovació educativa en la societat digital.
http://www.ign.es/ign/main/index.do http://www.educaplay.com/
Institut Geogràfic Nacional. Aporta recursos didàctics per a Plataforma educativa interactiva amb múltiples activitats
l’ensenyament de la Geografia com jocs, puzles o lectura i educatives multimèdia.
interpretació i imatges.
https://www.edmodo.com/
http://www.magrama.gob.es/es/ «El Facebook de l’educació», amb una interfície molt senzi-
A través de les seves diverses seccions (butlletí hidrogràfic, lla i accessible sota diferents perfils: professor, alumne o
avaluació de recursos hídrics...) ofereix informació i dades
pare.
referents a l’ús, cost i aplicacions de l’aigua a Espanya.
http://www.centa.es/descargas/huella-hidrica/
Material_didactico_huella_hidrica.pdf
Pàgina de la Fundació Centre de les Noves Tecnologies de DOCUMENTALS
l’Aigua de l’Organització de Nacions Unides. Bàsica per a
estudiar i comprendre la petjada hidrològica d’Espanya. https://www.youtube.com/watch?v=h-MkGHBMo-8
https://www.youtube.com/watch?v=jbxSnFe_sWY
http://mapasinteractivos.didactalia.net/comunidad/
Documentals de TVE que ens mostren aspectes geogrà-
mapasflashinteractivos/
fics, històrics i culturals dels rius Ebre i Tajo.
Pàgina lúdica. Molt pràctica a l’aula perquè ofereix mapes
interactius físics, polítics, de comunitats ... i mapes per http://www.rtve.es/alacarta/videos/docufilia/docu-
descarregar. filiasupervivencia-hasta-ultima-gota/1738776/
Documental genèric que tracta el tema de la manca d’ai-
http://www.icc.es/portal/
Institut Cartogràfic de Catalunya. S'hi poden trobar diferents gua al món. Interessant per conscienciar els alumnes so-
tipus de mapes de tot Catalunya. bre el malbaratament de l’aigua a Espanya.
Catalunya des de l'aire.
Enciclopèdia Catalana, 1999.
LLIBRES Els Pirineus des de l'aire.
Dirigit per Carles Canet, 2006.
Antonio GIL OLCINA; Josefina GÓMEZ MENDOZA i al-
tres, Geografía de España (2001).
Indispensable a la biblioteca de qualsevol professor. És una CINEMA
obra manejable, seriosa i llegible, plural però coherent.
Vicente AUPÍ, Guía del clima de España (2005). Déjame vivir, dirigida per Sebastien Montaz-Rosset
De caràcter generalista explica amb claredat els trets cli- (2014).
màtics de les comunitats autònomes. Permet a l’espectador fer un descens vertiginós des del
Joaquín ARAUJO, Ríos de España (2011). cim del Mont Blanc o de recórrer la cresta esmolada del
Estudia totes les conques hidrogràfiques espanyoles. Cervino, corrent entre la roca i les ventades de neu.
María del Carmen SOLA MUÑOZ, El relieve de la Pe- 2012, dirigida per Roland Emmerich (2009).
nínsula Ibérica (2010). Planteja el problema del canvi climàtic.
En PDF. De fàcil lectura. Nanga Parbat, dirigida per Joseph Vilsmaier (2010).
Josep Maria Panareda, Resum de geografia física de Ens posa en contacte amb la grandesa de l’Himàlaia de la
Catalunya (1996). mà de dos escaladors.
Indispensable llibre de geografia catalana.
282 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
7
REFORÇ I SUPORT Fitxa 1
1
2
284 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
REFORÇ I SUPORT Fitxa 2
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 285
7
REFORÇ I SUPORT Fitxa 3
Vessant:
Conca:
Cabal:
Cabal regular:
2 Localitza i assenyala els vessants i les conques hidrogràfiques representades en aquest mapa.
Vessants
Cantàbrica
Mediterrània
Oceànica
Rius
Embassaments
Torrents i barrancs
3 Amb l’ajuda dels mapes físics del llibre de text completa les taules.
Cantàbric
Atlàntic
Mediterrani
Balears i Canàries
Ceuta i Melilla
286 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
REFORÇ I SUPORT Fitxa 4
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
Al voltant de la Meseta
Illes
Arxipèlags
Illes
Característiques
Costes Característiques
Característiques
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 287
7
REFORÇ I SUPORT Fitxa 5
2 Interpreta la imatge. Com es distribueix la vegetació en els medis naturals de muntanya? Explica les causes d’aquesta
distribució. Quines diferències observes entre els vessants de solana i els d’obaga? Saps explicar-ne les causes?
3 Treu-ne les teves conclusions: Per què els rius que neixen a les cadenes muntanyoses més elevades tenen grans cabals?
Per què els trams dels rius que discorren a altures elevades tenen els cabals més grans a la fi de la primavera?
288 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
REFORÇ I SUPORT Fitxa 6
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
2 Interpreta els mapes. Trobes alguna relació entre la distribució de les precipitacions i la de les unitats de relleu? Quina?
Explica’n les causes. Què vol dir la frase «les serralades es disposen en forma de barrera excepte per l’oest, on es
localitza Portugal»? Com influeix aquest fet en el clima?
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 289
7
APROFUNDIMENT Fitxa 7
Hem estudiat els rius així com les conques i els vessants hidrogràfics. Ara aprofundirem en l’estudi d’un riu a través dels
elements del seu règim. Un element bàsic del règim fluvial és el cabal
QÜESTIONS
• Gener: • Juliol:
• Febrer: • Agost:
• Març: • Setembre:
• Abril: • Octubre:
• Maig: • Novembre:
• Juny: • Desembre:
290 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7 AUTOAVALUACIÓ
1 El Sistema Central i els Montes de Toledo... 6 El cim més alt de Catalunya és...
a. Voregen la Meseta. a. El Puigsacalm.
b. Són sistemes interiors a la Meseta. b. L’Aneto.
c. Són sistemes exteriors a la Meseta. c. La Pica d’Estats.
1 b, 2 b, 3 a, 4 a, 5 c, 6 c, 7 b, 8 a, 9 c, 10 a.
SOLUCIONS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 291
Recursos per a l’avaluació
de continguts
7 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
a) Torrent. .
b) Bosc atlàntic.
c) Alzinar.
Montes de Toledo
Muntanyes Basques
Sistemes exteriors a la Meseta
Sistema Mediterrani
Sistema Ibèric Català
Vessant cantàbric:
Vessant atlàntic:
Vessant mediterrani:
4 Completa la taula amb el nom de les illes (no illots) de l’arxipèlag canari i balear. (1,5 p.)
Canàries Balears
294 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
2. Pirineu axial
3. Depressió Central
4. Prepirineu
5. Depressió Prelitoral
6. Serralada Litoral
7. Serralada Prelitoral
8. Serralada Transversal
9. Plana de l’Empordà
• Indica el nom d’un riu de la xarxa Pirineu-Ebre, un de la xarxa mediterrània i un de la xarxa Pirineu-Mediterrani:
7 Completa la taula amb les característiques de cadascun dels climes (1,5 p.)
Hivern
Primavera
Estiu
Tardor
Temperatures anuals
Precipitacions anuals
Àrea geogràfica
b) Al Prepirineu, a la serralada Transversal i a la zona nord de la serralada Prelitoral hi abunden els boscos de fulla
com el faig i el
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 295
7 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
b) Espècie endèmica.
d) Laurisilva.
296 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL A
2 3
8
4 Identifica els rius del mapa, indica’n el vessant
al qual pertanyen i descriu-ne les característiques
4 1
principals. (1,5 p.)
10
5 6
7
9
5 Descriu com és el clima del nostre territori segons les estacions. (1,5 p.)
6 Pots afirmar que tots els rius que neixen a Catalunya desemboquen al mar Mediterrani? Justifica la resposta. (1 p.)
7 Identifica el medi natural que correspon amb les característiques climàtiques i descriu-ne la vegetació a la qual
s’associen. (1,5 p.)
8 Quines formacions vegetals són característiques de la Catalunya seca? Descriu-les breument. (1,5 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 297
7 CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d’avaluació
Control B Control A
Tenir una visió del medi físic català, espanyol, europeu i mundial i de les
5 2, 3
seves característiques generals.
298 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Control A
1 a) Nom que reben els llacs d’origen glacial al Pirineu 5: Guadiana, vessant atlàntica; llarg, irregular i cabalós.
aragonès. 6. Xúquer, vessant mediterrani; curt, irregular i poc cabalós.
7: Segura, vessant mediterrani; curt, irregular i poc cabalós.
b) Espècie que solament es pot trobar en un territori concret.
8: Miño, vessant atlàntic; curt, regular i cabalós.
c) Tipus de rius que es nodreixen d’aigua del desglaç a la 9: Guadalquivir, vessant atlàntic; llarg, irregular i cabalós.
primavera i de les pluges. 10: Tajo, vessant atlàntic; llarg, irregular i cabalós.
d) Tipus de vegetació característica d’algunes illes canàries 5 L’estiu és càlid i sec, amb onades de calor que provenen del
que consisteix en un bosc humit on hi abunda el llorer. nord d’Àfrica. La primavera i la tardor són les estacions més
2 D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 3, 11, 10, 1; 6, 4, 8; 5, 2; 7; plujoses i les temperatures són suaus. L’hivern és l’estació
12; 9. freda i generalment poc plujosa.
3 6 No; el Garona neix a la Vall d’Aran i desemboca a la vessant
atlàntica, a la ciutat francesa de Bordeus.
7
Les temperatures
són suaus durant tot
Bosc de fulla
l’any: els hiverns són Atlàntic
caduca i prats.
suaus i els estius
poc calorosos.
Boscos de fulla
L’amplitud tèrmica
Mediterrani perenne, matolls
entre l’estiu i
d’interior i plantes
l’hivern és elevada.
aromàtiques.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 299
Recursos per a l’avaluació
de competències
7 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
Aquests dies han vingut els teus amics Franc i Annie des d’Alemanya per passar uns dies de vacances amb la teva família.
Com que també estan estudiant geografia a la seva escola, estan interessats en conèixer el relleu de Catalunya i d’Espanya.
La teva tasca consisteix en mostrar-los les principals característiques del medi físic, però abans hauries de repassar tot el
que has après per poder-los aconsellar bé.
1 Identifica sobre el mapa les unitats de relleu i explica als teus amics com es distribueix el relleu a la Península Ibèrica.
(2,5 p.)
2.000 m
1.500 m
1.000 m
700 m
400 m
0m
Cims
principals
Rius
i embassaments
A L G È R I A
M A R R O C
2 Als teus amics els agrada molt el barranquisme. Sempre que poden es posen els seus vestits de neoprè i descendeixen
per les aigües fredes de les capçaleres dels rius. En Franc vol saber com són els rius dels tres vessants peninsulars.
Explica-li quina longitud tenen, el cabal i la seva regularitat a partir d'aquests quatre exemples: Xúquer, Duero, Ebre i
Nalón. (3 p.)
302 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA
PRUEBA1
3 L’Annie és una apassionada de l’excursionisme. Ens ha demanat de fer algunes excursions, si pot ser a diferents indrets
de Catalunya per així conèixer millor el relleu i la vegetació de Catalunya. En primer lloc, hem decidit fer una excursió a la
Vall d’Aran, per gaudir de la vegetació i del clima d’alta muntanya.
— Observa el gràfic que representa la vegetació que es trobaran durant l’excursió a mesura que els joves ascendeixin
cap a cotes altes.
b) La vegetació que hi ha a les cares nord i sud d’una muntanya, és la mateixa?
Raona la resposta.
4 L’Annie vol saber quin temps fa a Catalunya, en concret a la zona dominada pel clima mediterrani litoral, perquè li
agradaria visitar la costa i banyar-se al mar
Temperatures Precipitacions
Primavera
Estiu
Tardor
Hivern
— L’Annie ens pregunta quines unitats de relleu podem trobar a la zona pròxima a la costa. Anota-les.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 303
7 COMPETÈNCIES, CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competències que
Criteris d’avaluació Activitats
s’avaluen
Competència comunicativa Descriure les peculiaritats del medi físic català, espanyol,
lingüística i audiovisual europeu i mundial i les seves principals característiques.
1,2,3,4
Situar en el mapa les principals unitats i elements del relleu, així
com els grans conjunts o espais bioclimàtics
Aprendre a aprendre Descriure les peculiaritats del medi físic català, espanyol,
4
europeu i mundial i de les seves principals característiques.
1 La unitat central és la Meseta, en la qual hi ha dos sistemes El riu Nalón neix a la Serralada Cantàbrica, a uns 1.500
muntanyosos i les conques dels rius Duero, Tajo i Guadiana. metres d’altura i en uns 140 km desemboca al Cantàbric. Es
Vorejant la Meseta es localitzen diversos sistemes tracta d’un riu curt però amb molt de desnivell. El caudal del
muntanyosos: el Massís Galaic i Muntanyes de Lleó, la riu és regular, com les precipitacions del clima atlàntic. La
Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena. Al retenció en forma de neu només té importància a les
voltant d’ells i sense tocar la Meseta, es localitzen les proximitats del seu naixement
depressions de l’Ebre i del Guadalquivir, així com els Pirineus, 3 a) Principalment l’orientació.
el Sistema Mediterrani Català i els Sistemes Bètics. El conjunt
b) No, depèn de si és obaga o solana.
forma una barrera que aïlla l’interior de la Península de la
zona litoral. c) A cotes baixes trobarem arbres de fulla perenne, com
l’alzina. A mesura que ascendim, aquesta espècie es
2 El Xúquer neix al Sistema Ibèric i desemboca al Mediterrani,
substituïda per altres arbres de fulla caduca, com el roure
recorre gairebé 500 km i descendeix durant aquest
africà i el roure. Per sobre de 1.500 metres d’altitud, a la
recorregut uns 1.500 m de desnivell. Es tracta doncs, d’un riu
solana el roure és substituït pel pi, i a l’obaga, primer pel faig
amb un perfil abrupte. No és un riu cabalós perquè circula
i posteriorment pel pi. Per sobre dels 2.500 metres ja no hi
per terres en les quals les precipitacions són escasses,
ha boscos i la vegetació predominant és el prat alpí.
sobretot a l’estiu, fet pel qual és un riu molt irregular. Com
que no circula per terrenys elevats, poques vegades les 4
304 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucions del llibre
de l’alumne
7 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
306 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Pàg. 148 • Segre: Pirineus axials, a França; Ter: Pirineus axials;
Llobregat: Prepirineus; Noguera Pallaresa i la Noguera
5 Interpreta els mapes i el gràfic. Ribagorçana neixen als Pirineus axials a la Vall d’Aran;
• A Catalunya hi ha tres grans unitats de relleu; els Pirineus l’Ebre neix a la vessant sud de la serralada Cantàbrica; el
formats pel Pinineu axial i els Prepirineus; les serralades Fluvià neix a la serralada transversal; el Francolí neix a les
litorals o costaneres, formades per la serralada Prelitoral, muntanyes de Prades, a la serralada Prelitoral.
la serralada Litoral, la plana Litoral i la depressió Prelitoral; i • El Segre i els seus afluents (Noguera Pallaresa i Noguera
la depressió Central. Ribagorçana pertanyen a la xarxa Pirineu-Ebre; El Ter, el
• Les diverses unitats de relleu que el constitueixen estan Fluvià i el Llobregat a la del Pirineu-Mediterrani. El
disposades paral·lelament a la costa: la més interior i més Llobregat a la xarxa mediterrània.
elevada és la serra Prelitoral, mentre que la serra Litoral és 8 Utilitza les TIC.
de menys altitud però més propera a la costa.
• R. Ll.
• La zona més muntanyosa correspon al nord del país, on es
localitzen els Pirineus.
Pàg. 151
• Al Pirineu axial.
9 Interpreta el mapa.
Pàg. 149 • Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Llobregós, Sió,
Corb i de Set.
6 Interpreta el mapa.
• Daró, Riudaura, Tordera, Mogent, Besòs, Foix, Gaià i
• Els Pirineus és una serralada formada durant el plegament Francolí.
alpí que s’estén des de l’Atlàntic fins al Mediterrani.
• El Segre és afluent de l’Ebre.
• Un altiplà és una zona del territori relativament plana i
• El riu Garona desemboca a l’Atlàntic, a la ciutat francesa
elevada respecte el seu voltant. L’altiplà de la Segarra se
de Bordeus. Pertany a la xarxa atlàntica.
situa entre la depressió Central i la serralada Prelitoral.
Claus per estudiar
• Perquè les valls i les muntanyes que la formen són
transversals respecte els Pirineus i la Serralada Prelitoral. • R. M. Els rius catalans s’agrupen en tres xarxes: la del Pirineu-
Ebre és formada per l’Ebre en el seu tram final i el Segre; la del
• El massís de Montserrat pertany a la serralada Prelitoral i
Pirineu-Mediterrani acull els rius que neixen al Pirineu oriental
el del Garraf, a la serralada Litoral.
com el Llobregat, el Ter, el Fluvià i la Muga; i la xarxa
• El delta de l’Ebre és format per materials sedimentaris que mediterrània, formada per rius com el Besòs, la Tordera i el
ha aportat el riu; és format per aiguamolls, sorrals i llacunes. Francolí.
Claus per estudiar • Els rius de la xarxa mediterrània són curts, atès que neixen a
• El relleu de Catalunya és força complex i accidentat; s’hi la serralada Prelitoral i de cabal reduït i irregular.
combinen zones baixes, planes i elevacions muntanyoses • Els rius més cabalosos són els rius que neixen als Pirineus
importants. S’hi poden diferenciar tres unitats de relleu, perquè tenen conques grans i perquè es nodreixen del desglaç
que són els Pirineus, les serralades litorals o costaneres i que proporciona la neu acumulada a la serralada durant l’hivern
la depressió Central. i de les pluges abundants del clima de muntanya.
• A Catalunya, les zones planes se situen a la depressió PENSA. Els embassaments són importants perquè garanteixen el
Central, entre la serralada Prelitoral i Litoral (plana Prelitoral), subministrament d’aigua i la producció d’energia hidroelèctrica.
entre la serra Litoral i la línia de la costa (plana Litoral), al A més, també ajuden a retenir l’aigua en cas de riuades i evitar
delta de l’Ebre i a la zona de l’Empordà (plana de l’Empordà). inundacions.
• El litoral català és força rectilini i poc accidentat, tot i que a Perquè les rieres es nodreixen de l’aigua d’escorrentia, que és
la zona de la costa Brava es formen penya-segats i la costa aquella que llisca per la superfície quan plou.
és sobtada i abrupta; a la resta del litoral les costes són
baixes, amb predomini de platges.
Pàg. 152
PENSA. El relleu condiciona la comunicació entre comarques,
de manera que les vies principals circulen paral·leles a la 10 Interpreta el mapa i el gràfic.
costa i a través de la depressió Central. La comunicació en
• A la zona costanera. Les més baixes a la zona pirinenca,
les zones de muntanya és més complexa, atesa l’orografia
on l’altitud és elevada i a més està allunyada del mar i no
del terreny i no hi ha tantes vies ràpides com a les planes.
en rep la seva influència moderadora.
• S’anomenen isotermes.
Pàg. 150 • A Figueres el clima és temperat, amb temperatures suaus
7 Interpreta el gràfic. a l’hivern i caloroses a l’estiu, amb una temperatura
mitjana d’uns 25 ºC al juliol. Pel que fa a la pluviositat,
• Cursos principals: Ter, Llobregat, Ebre, Fluvià, Francolí. El
l’estiu és l’època més seca i la major part de les
Segre és un afluent de l’Ebre; la Noguera Pallaresa i la
precipitacions s’acumulen durant la tardor. A Figueres hi
Noguera Ribagorçana són afluents del Segre.
ha un clima mediterrani litoral.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 307
11 Utilitza les TIC. Claus per estudiar
R. Ll. • La vegetació de muntanya, que inclou la boreoalpina i
l’eurosiberiana, i la vegetació mediterrània, en la qual es pot
distingir la d’interior i la litoral.
Pàg. 153
• La vegetació mediterrània.
12 Interpreta el mapa i les fotografies. PENSA. Perquè és una espècie adaptada al clima mediterrani:
• El clima atlàntic o oceànic se situa a la vall d’Aran. El clima calorós i sec.
de muntanya es localitza a la zona pirinenca; cal
diferenciar el clima alpí, que se situa per sobre dels 2.300
Pàg. 156
metres i el clima subalpí, per sobre dels 1.500 m d’altitud.
Aquestes condicions es donen a la zona nord, resseguint ACTIVITATS FINALS
els Pirineus axials i els Prepirineus. En cotes inferiors el Resumeix l’essencial
clima és mediterrani d’interior humit. El clima mediterrani
litoral se situa sobre la franja litoral penetrant uns 16 Interiors com: el Sistema Central i els Montes de Toledo.
quilòmetres cap a l’interior. La zona més continental, que Que la voregen: el Massís Galaic i Muntanyes de Lleó, la
correspon al que seria la depressió Central, té un clima Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena.
mediterrani d’interior extrem. Entre la zona de clima Exteriors com: els Pirineus, el Sistema Mediterrani Català,
mediterrani extrem i el mediterrani litoral hi ha una franja les Serralades Bètiques i les Muntanyes Basques.
de clima mediterrani interior sec.
Relleu insular balear, caracteritzat per: un relleu contrastat,
• A les zones que tenen un clima mediterrani d’interior. amb la resta de terres en les quals alternen plans amb
• A les zones de clima atlàntic. turons.
• La boira i precipitacions en forma de pluja. Relleu insular canari, caracteritzat per: un relleu d’origen
Claus per estudiar volcànic, abrupte i elevat, tret de Fuerteventura i Lanzarote,
• El clima mediterrani litoral, el mediterrani d’interior o on el relleu és més desgastat.
continental, el clima atlàntic o oceànic i el clima de muntanya. Rius del vessant cantàbric, característiques: curts, cabalosos
• El clima mediterrani litoral es caracteritza per uns estius secs i i regulars.
calorosos i uns hiverns suaus i poc plujosos. Les precipitacions Rius del vessant cantàbric, exemples: Bidasoa, Nervion,
es concentren a la primavera i a la tardor. El clima mediterrani Nalón.
d’interior té hiverns freds i estius força calorosos, amb poques Rius del vessant atlàntic, característiques: llargs, cabalosos i
pluges al llarg de l’any. El clima atlàntic és plujós i humit, i en irregulars.
aquest cas fred a causa de l’altitud, de manera que els estius Rius del vessant atlàntic, exemples: Miño, Duero, Tajo,
són frescos i durant l’hivern hi abunden les nevades. El clima Guadiana, Guadalquivir.
de muntanya mostra temperatures baixes, especialment a
Rius del vessant mediterrani, característiques: curts, amb
l’hivern, pluges abundants durant tot l’any i en forma de neu a
poc cabal i irregulars, tret de l’Ebre.
l’hivern.
Rius del vessant mediterrani, exemples: Ebre, Ter, Segura.
• La zona de clima mediterrani litoral.
R. G.
• Les zones de clima alpí, que són les que corresponen a cotes
17 R. G.
superiors a 2.300 m d’altitud.
PENSA. Perquè no reben la influència moderadora del mar.
Pàg. 157
Pàg. 154 18 R. G.
13 Interpreta el gràfic.
19 s un terreny pla, amb uns turons al fons de la imatge,
• É
• L’altitud i l’orientació.
vegetació arbustiva i caps de cultiu que voregen el poble.
14 Utilitza les TIC.
• A la zona mediterrània, pel tipus de vegetació i de cultius.
• R. Ll.
20 asoducte: conducció per la qual circulen gasos,
G
generalment combustibles com el gas natural, des dels
Pàg. 155 jaciments o llocs on es produeixen fins als centre de
consum o d’emmagatzematge.
15 Interpreta els mapes.
eclaració d’impacte ambiental: estudi ambiental que
D
• A la vegetació boreoalpina hi predomina el pi negre i els
requereixen algunes empreses, activitats agrícoles i mineres
prats alpins; a la eurosiberiana el pi roig, el roure, el roure
i infraestructures per valorar l’impacte que ocasiona una
de fulla petita, l’alzinar muntanyenc i la fageda; a la
activitat en el medi natural i en la salut de les persones.
mediterrània la màquia, l’alzina típic i l’alzinar de
carrasca. cologista: Persona que és partidària de l’ecologisme, és a
E
dir, que està a favor de respectar i protegir el medi ambient.
308 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
R. M. El gasoducte creua el territori del linx ibèric, les noves
carreteres que s’han de fer paral·leles al gasoducte...
21 R. Ll.
Pàg. 158
22 Aprenentatge cooperatiu.
• R. Ll.
• R. Ll.
• R. Ll.
Pàg. 159
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 309
UNITAT 8
310 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 329
Fitxa 9. Els jaciments arqueològics (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 329
Fitxa 10. Els jaciments arqueològics (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 330
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 331
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 311
8
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
LA PREHISTÒRIA
TEMA 8: LA PREHISTÒRIA
SABER
SABER FER SABER SER
• Què és la prehistòria i en
• Identificar eines del paleolític • Sentiment que totes les persones
quantes etapes es divideix
• Interpretar pintures llevantines pertanyem a una mateixa espècie i,
• L’evolució de l’ésser humà
• Investigar a Internet sobre les glaciacions per tant, compartim una base
• La manera de viure en el biològica comuna
paleolític, el neolític i l’edat • Conèixer la rèplica d’Altamira
• Valoració de les restes
dels metalls • Analitzar l’expansió de l’ésser humà prehistòriques com a fonts
• El territori d’Espanya i el • Interpretar un aixovar funerari fonamentals per reconstruir el
de Catalunya en la nostre passat
• Valorar una recreació de la prehistòria
prehistòria
Desenvolupament de competències
• Aplica una tècnica: Investigar a Internet sobre les glaciacions
• Resol un cas pràctic: La rèplica d’Altamira
• Anàlisi científica: Com es va expandir l’ésser humà? L’aixovar d’una tomba
BANC DE RECURSOS
312 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
8
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
LA PREHISTÒRIA
ITINERARIS DIDÀCTICS
Per nivells
• Epígraf 1: La prehistòria
• Reforç i suport. La prehistòria
• Epígraf 2: La vida nòmada en el paleolític
• Ciències socials per a la pau
• Epígraf 4: La revolució del neolític
• Autoavaluació de l’alumne
Bàsic • Epígraf 5: L’edat dels metalls
• Avaluació de continguts. Control B
• Epígraf 6: La península Ibèrica a la prehistòria
• Avaluació per competències
• Anàlisi científica: Com es va expandir l’ésser humà?
Qüestions 1, 2, 3, 4
• Activitats: 5, 10, 16, 23, 25, 26, 28, 29, 30, 34, 47
• Activitats: 8, 11, 12, 14, 17, 18, 19, 20, 21, 27, 31, 34, 35, • Avaluació per competències. Prova
43, 44, 45, 46, 49, 50, 51, 52 completa
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 313
8
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
314 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
8
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Les pintures rupestres solien fer-se a la part més pro- òxid de ferro), carbó ve-
funda de les coves. Principalment es pintaven ani- getal i compostos de
mals, com bisons, cavalls, cérvols o toros, amb gran manganès. Com a ma-
realisme. De vegades s’incloïen signes, com mans terials complementaris
impreses o contornejades. van fer servir calcita,
En aquest període les pintures es feien amb les mans quars i minerals argi
o amb pinzells que fabricaven mitjançant una branca losos.
amb els seus brins o amb pèl d’animals. Per tenir claror a les
Segons científics de la UNED, de la Universitat de coves i poder realitzar
Castella la Manxa i de la Universitat d’Alcalá de He- les pintures, els homes
nares, el color emprat en les pintures solia obtenir-se del paleolític utilitzaven
de materials de la natura: així, el color vermell va ser llànties que no emetien
produït amb hematites, un mineral constituït per una fum. Com a combus
de les formes d’òxid de ferro. tible d'aquests llums
s’usava un preparat de
Els colors més foscos es van aconseguir sumant pig- sèu animal i fibres ve-
ments a la pintura com el mineral wüstita (un altre getals.
ÇATAL HÜYÜK
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 315
8
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
316 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
8
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
A LA XARXA DIVULGACIÓ
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 317
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
8
REFORÇ I SUPORT Fitxa 1
El temps a la prehistòria
1 Organitza les dades.
• Recorda el nom i les dates d’inici i final de les tres etapes principals en què es divideix la prehistòria. Amb aquestes dades,
completa la taula.
3 Compara etapes.
• Marca amb una X l’etapa o les etapes en què van tenir lloc aquests esdeveniments.
Es practica el comerç
La població es fa sedentària
S’agrupen en tribus
320 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
8
REFORÇ I SUPORT Fitxa 2
La vida a la prehistòria
1 La vida al paleolític. Completa els espais buits d’aquest text.
Els éssers humans del paleolític vivien de la recol·lecció, la i la pesca. Els grups humans no romanien
sempre al mateix lloc, és a dir, eren . Generalment s’establien en zones properes als rius. Quan el temps
Tots els membres s’ajudaven entre ells i es protegien. Els , considerats savis, dirigien la tribu i transmetien
2 La vida al neolític
• Encercla la resposta correcta.
a) Com era l’economia del neolític? Depredadora Productora
b) Quan van aparèixer l’agricultura i la ramaderia? Fa 5.000 anys Fa 11.000 anys
c) Per conrear la terra, les persones es van fer ... Nòmades Sedentàries
d) Quin avenç tècnic és propi del neolític? La ceràmica Els bifaços de pedra
e) La societat es va anar fent ... Més igualitària Més desigual
f) Com representaven la figura humana en el neolític? De manera esquemàtica Amb gran realisme
g) Els éssers humans del neolític creien en ... Forces de la natura Un sol déu
3 La vida a l’edat dels metalls. Assenyala quines d’aquestes afirmacions són vertaderes (V) i quines falses (F).
Fa uns 7.000 anys, els éssers humans van començar a fabricar objectes de metall.
Durant l’edat dels metalls es va iniciar la domesticació dels animals.
Primerament es va utilitzar el bronze; després, el ferro; i, finalment, el coure, un metall més resistent.
Les ciutats situades a les rutes comercials es van convertir en petits poblats.
La roda va millorar els transports perquè va permetre traslladar més mercaderies als carros.
L’ús dels metalls va permetre elaborar tota mena d’estris: armes, eines, ornaments...
L’aparició dels metalls va provocar diferències socials més grans.
4 Explica el significat dels conceptes següents i relaciona’ls amb l’etapa de la prehistòria (paleolític, neolític, edat dels
metalls) corresponent.
• Menhir. • Dolmen.
• Bifaç. • Roda.
• Australopitec. • Glaciació.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 321
8
REFORÇ I SUPORT Fitxa 3
Període: Període:
Què és: Què és:
Material: Material:
Període: Període:
Què és: Què és:
Material: Material:
Període:
Què és:
Material:
Període:
Què és:
Material:
322 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
8
REFORÇ I SUPORT Fitxa 4
L’art a la prehistòria
1 Diferencia les pintures del paleolític i les del neolític. Marca quins dels trets següents es corresponen amb la pintura
rupestre paleolítica (P) i quins amb la neolítica (N).
2 Identifica les pintures. Tenint en compte els trets anteriors, indica si les pintures següents pertanyen al paleolític o al
neolític. Explica els motius de la teva decisió.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 323
8
REFORÇ I SUPORT Fitxa 5
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
Forma de vida
2 Completa aquest esquema sobre la vida al paleolític. A continuació, fes un esquema similar per al neolític i per a l’edat
dels metalls.
Activitats
Pesca
econòmiques
Nòmades
Zones fredes:
Pedra
Materials per a
eines
324 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
8
REFORÇ I SUPORT Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
Capital de província
La dent, que va ser identificada com a possible 3 Busca informació. Entra a la pàgina web següent,
resta humana el 2008, va aparèixer associada amb http://www.orce.es/es/index.php?option=com_
una altra sèrie de restes de dents d’herbívors, a content&task=view&id=20&Itemid=21, i respon
altres empremtes òssies i a una important indús- aquestes preguntes:
tria lítica formada per pedres tallades a mà alçada
• Com era el territori d’Orce a l’antiguitat?
o amb enclusa que evidencien que van ser utilit-
zades per tallar carn, fusta o arrels. • Per què afavoria l’assentament d’éssers humans?
Orce conté els jaciments plistocènics més • Per què s’han conservat perfectament les restes
importants,on s’han dut a terme diverses excava- d’éssers humans?
cions les últimes dècades. Entre les zones més • Esmenta algun dels jaciments que es localitzen en
conegudes hi ha Venta Micena, Fuente Nueva i aquesta zona i algun dels descobriments que s’hi
Barranco León. S’han trobat nombroses restes han fet.
tallades en pedra, així com fòssils de mamut, hie- • On es va trobar la dent humana?
nes i d’altres grans mamífers. Té recollides més
de 25.000 restes arqueopaleontològiques. 4 Valora. Fins al moment present, es considerava que la
El Ideal de Granada. 1 de març de 2013. (Adaptat) resta humana més antiga d’Europa s’havia trobat al
jaciment d’Atapuerca (Burgos). No obstant això, aquest
descobriment canvia la seva ubicació a Andalusia.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 325
8
REFORÇ I SUPORT Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
1 Localitza en el temps.
• Un arqueòleg ha trobat aquests invents. Situa’ls al lloc corresponent en la línia del temps.
EDAT DELS
PALEOLÍTIC NEOLÍTIC
METALLS
326 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Nom: Curs: Data:
3 Analitza un invent. Tria un dels invents anteriors i busca’n més informació. Pots fixar-te en els aspectes següents:
• Quan va aparèixer?
5 Valora la transcendència dels primers invents. Escriu un text d’unes 15 línies en què expliquis les aplicacions
que van tenir els invents a la prehistòria i les millores que van proporcionar a la vida quotidiana de
les persones.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 327
8
REFORÇ I SUPORT Fitxa 8
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Tipus de fonts
Fonts escrites
Fonts orals
Fonts iconogràfiques
Fonts materials
328 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
8
APROFUNDIMENT Fitxa 9
Les excavacions arqueològiques resolen algunes preguntes sobre el passat més llunyà. L’estudi d’alguna excavació situada
a la península Ibèrica i de la seva transcendència en el procés humà és important per conèixer com vivien els nostres
avantpassats més antics.
1 Observa el mapa.
• Localitza geogràficament els jaciments.
Uneix amb fletxes cada jaciment amb el seu lloc.
a) Atapuerca Lleida
b) El Algar València
c) Tito Bustillo Burgos
d) El Cogul Girona
e) Cova Negra Astúries
f) Banyoles Àvila
g) Las Cogotas Almería
Atapuerca
El Algar
Tito Bustillo
El Cogul
Cova Negra
Banyoles
Las Cogotas
2 Busca informació. Tria algun jaciment de Catalunya i elabora una fitxa com la següent:
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 329
8
APROFUNDIMENT Fitxa 10
LECTURA
Excavacions a Atapuerca
Des del punt de vista arqueològic, a la serra d’Atapu- sobre l’alçada, la musculació i el pes d’aquests ho-
erca hi ha dues grans zones: la Cueva Mayor i la mínids.
Trinchera. A la Trinchera hi ha les cavitats Gran Dolina, Gale-
La Cueva Mayor és una cavitat de gairebé 4 km de ría i Sima del Elefante.
longitud en què hi ha el jaciment arqueològic ano- • A
la Gran Dolina s’han trobat fòssils humans de
menat Sima de los Huesos, que, segons sembla, 800.000 anys d’antiguitat.
s’utilitzava fa 300.000 anys per llançar al seu interi-
or els cadàvers dels grups humans que habitaven • L
a Galería era un lloc bo per caçar, una mena de
Atapuerca. En aquest petit avenc, d’uns 13 m de trampa per als animals, que hi queien i no en podi-
profunditat, s’han trobat algunes de les restes més en sortir. Per això, s’hi han trobat nombroses res-
destacades: el crani 4, anomenat Agamenón, amb tes d’animals i d’eines de pedra per esquarte-
una antiguitat d’uns 400.000 anys; el crani 5, cone- rar-los.
gut com Miguelón; Elvis, la pelvis més completa • L
es eines trobades a la Sima del Elefante han po-
del registre fòssil del gènere Homo; i un fèmur sat de manifest que la primera ocupació d’aquest
humà complet que ha permès obtenir informació jaciment es remunta almenys a 1,2 milions d’anys.
3 Investiga a Internet.
• Busca informació a Internet i elabora un mapa en què situïs les coves declarades Patrimoni de la Humanitat
per la UNESCO.
• Respon les preguntes:
– Quantes coves estan incloses en la declaració de Patrimoni de la Humanitat?
– Quina va ser la primera cova declarada així per la UNESCO?
– Quin any van ser declarades les altres?
– Quins valors van fer que fossin protegides d’aquesta manera?
330 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
8 AUTOAVALUACIÓ
4 Els principals jaciments del paleolític a Catalunya es 9 Durant l’edat dels metalls apareixen noves ocupacions.
troben...: Quines són?
a. En les planes més baixes. a. Agricultors, ramaders i ceramistes.
b. A les muntanyes més altes. b. Teixidors, ceramistes i caps de poblats.
c. Vora els rius. c. Guerrers, sacerdots i comerciants.
c. Pintures que utilitzaven els grups primitius b. Els menhirs, els dòlmens i els cromlecs.
en els seus cossos com a camuflatge. c. Palissades, magatzems, estables i santuaris.
1. c, 2. a, 3. b, 4. c, 5. b, 6. c, 7. a, 8. b, 9. c, 10. b.
SOLUCIONS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 331
Recursos per a l'avaluació
de continguts
8 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Metal·lúrgia:
• Procés d’hominització:
• Art rupestre:
• Megalitisme:
• Menhir:
• Dolmen:
2 Explica la diferència entre sedentari i nòmada. A quina època correspon cada concepte? Quan es va produir al territori
de Catalunya la sedentarització i el pas a una economia basada en l’agricultura i la ramaderia? (1 p.)
3 Col·loca els tres períodes de la prehistòria a la línia del temps i estableix les dates d’inici i final. (1,5 p.)
A B
334 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
6 Explica en què consisteix la revolució del neolític. Has d’esmentar els canvis econòmics, les transformacions en l’hàbitat i
l’aparició de noves tecnologies. (1 p.)
7 Explica quins van ser els principals canvis que es van produir en aparèixer estris de metall i quines conseqüències
socioeconòmiques es van derivar d’aquests canvis. (1,5 p.)
• Quines són les característiques de la primera imatge?
• I les de la segona?
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 335
8 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Metal·lúrgia:
• Sedentarització:
• Procés d’hominització:
• Art rupestre:
• Megalitisme:
2 Col·loca els tres períodes de la prehistòria a la línia del temps i estableix les dates del primers indicis d’activitat humana
al paleolític i dels inicis del neolític i l’edat del bronze al territori de Catalunya. (1,5 p.)
3 Assenyala com van influir els fets següents en el procés d’hominització. (1 p.)
• Mida del cervell:
• Manera de caminar.
• Estructura de les mans.
4 Ordena en el temps, de més antiga a més recent, les espècies següents que van intervenir en el procés d’hominització. (1,5 p.)
1.
Homo habilis 2.
Homo antecessor
3.
Australopithecus
Ardipithecus 4.
Home de Neandertal 5.
Homo sapiens
6.
Homo erectus
7.
336 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL A
Ceràmica Paleolític
Arada
Neolític
Bifaç
Teixits
Edat dels metalls
Roda
6 Explica quins canvis va suposar per a l’ésser humà la invenció de l’agricultura i la ramaderia en el neolític. (1 p.)
7 Explica quins van ser els principals canvis que es van produir en aparèixer estris de metall i quines conseqüències
socioeconòmiques es van derivar d’aquests canvis. (1,5 p.)
• Escriu les principals diferències entre les dues.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 337
8 CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d’avaluació
Control B Control A
Control B
1 • Metal·lúrgia: tècnica de fabricació d’objectes metàl·lics. 3 El paleolític s’estén des de fa uns 5 milions d’anys fins fa uns
Primerament es va fer servir el coure, més tard el bronze i 10.000. El neolític s’estén des de fa uns 10.000 anys fins fa
després el ferro. uns 7.000. L’edat dels metalls s’estén des de fa uns
• Procés d’hominització: procés evolutiu en què els éssers 7.000 anys fins fa uns 5.000.
humans van anar adquirint els trets característics que ens 4 a. Es un bifaç i és del paleolític.
diferencien dels primats.
b. És un atuell de ceràmica i és del neolític.
• Art rupestre: significa art a les roques i és el tipus
d’expressió artística que feien els éssers humans durant
5 Durant el paleolític els éssers humans vivien de la caça i la
el paleolític. pesca, activitats que duien a terme amb llances, arpons i
altres eines de pedra i d’os, i de la recol·lecció de fruits i
• Megalitisme: construcció de grans pedres o megàlits. Van
arrels. Eren nòmades i vivien a l’aire lliure, en coves o en
ser les primeres manifestacions arquitectòniques de la
barraques que construïen amb branques. Van dominar el foc,
història, i es van desenvolupar en el període final del
fa uns 50.000 anys, i van fer les primeres manifestacions
neolític i a l’edat dels metalls.
artístiques de la humanitat (pintures rupestres, petites
• Menhir: pedra allargada clavada verticalment a terra.
escultures i gravats sobre roques i ossos). Les seves
Probablement indicaven un lloc on s’adorava el Sol.
creences es relacionaven amb el culte a les forces de la
• Dolmen: estava format per grans pedres verticals clavades natura i als astres. Els homes de Neandertal van començar a
a terra i cobertes per lloses horitzontals. Eren sepultures enterrar els morts.
col·lectives.
6 Fa uns 10.000 anys, a l’Orient Mitjà, els éssers humans
2 Durant el paleolític els éssers humans eren nòmades, van aprendre a conrear plantes (blat, arròs, ordi, etc.) i a
és a dir, es desplaçaven d’un lloc a un altre a la recerca domesticar animals (gossos, ovelles, cabres, cavalls, etc.), es
d’aliment. En canvi, en el neolític els éssers humans van fer sedentaris i van formar els primers llogarets i poblats.
es van fer sedentaris, és a dir, es van establir de manera Durant el neolític hi va haver importants avenços tècnics: va
permanent en un lloc. Al territori de Catalunya la començar a utilitzar-se la pedra polida per construir eines
sedentarització i el pas a una economia basada (falçs, molins de mà ...), van fabricar teixits i van inventar la
en l’agricultura i la ramaderia es va produir vers ceràmica, cosa que els va permetre elaborar atuells per
el 4500 aC. guardar el gra i bols per menjar i cuinar.
338 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7 El domini de la metal·lúrgia va significar el desenvolupament 3 ida del cervell: va fer que es desenvolupessin el
M
del comerç, perquè el metall no abundava a tot arreu; també pensament i el llenguatge.
va permetre l’aparició de petites ciutats, antics poblats que
Manera de caminar: en tornar-se bípedes, és a dir, en poder
es van enriquir en estar situats en les rutes comercials. Van
caminar sobre els peus, es van alliberar les mans i es va
augmentar els conflictes per controlar les zones més
ampliar el camp de visió.
riques i van sorgir noves ocupacions: guerrers, sacerdots i
comerciants, a més dels ferrers. Amb això, es van Estructura de les mans: el desenvolupament del polze
incrementar les diferències socials, i els guerrers, els oposable va permetre fer servir les mans com una pinça per
sacerdots i les persones més riques van adquirir una situació poder manipular objectes i fabricar eines.
privilegiada. 4 1. Ardipithecus.
8 La imatge de l’esquerra pertany al paleolític, i la de la dreta, 2. Australopithecus.
al neolític. La primera representa diversos bisons policromats 3. Homo habilis.
(ocre, negre) i és molt realista. La segona representa figures 4. Homo erectus.
humanes (probablement una escena de caça, perquè alguna 5. Homo antecessor.
d’elles sembla que transporta un arc) de manera molt 6. Home de Neandertal.
esquemàtica, i estan pintades amb un sol color. 7. Homo sapiens.
5 Paleolític: bifaç
Neolític: ceràmica, arada, teixits
Control A Edat dels metalls: roda, arada
1 • Metal·lúrgia: tècnica de fabricació d’objectes metàl·lics. 6 Amb el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia els
Primerament es va fer servir el coure, més tard el bronze i éssers humans van aprendre a produir els seus propis
després el ferro. aliments i es van fer sedentaris, amb la qual cosa van
aparèixer els primers llogarets o poblats.
• Sedentarització: establiment en un lloc permanent. Els
éssers humans es van fer sedentaris al neolític. 7 El domini de la metal·lúrgia va significar el desenvolupament
del comerç, perquè el metall no abundava a tot arreu; també
• Procés d’hominització: procés evolutiu en què els éssers
va permetre l’aparició de petites ciutats, antics poblats que
humans vam anar adquirint els trets característics que ens
es van enriquir en estar situats en les rutes comercials. Van
diferencien dels primats.
augmentar els conflictes per controlar les zones més riques i
• Art rupestre: significa «art a les roques» i és el tipus van sorgir noves ocupacions: guerrers, sacerdots i
d’expressió artística que feien els éssers humans durant el comerciants, a més dels ferrers. Amb això, es van
paleolític. incrementar les diferències socials, i els guerrers, els
• Megalitisme: construcció de grans pedres o megàlits. Van sacerdots i les persones més riques van adquirir una situació
ser les primeres manifestacions arquitectòniques de la privilegiada.
història, i es van desenvolupar durant el període final del 8 La imatge de l’esquerra pertany al paleolític, i la de la dreta,
neolític i a l’edat dels metalls. al neolític. La primera representa diversos bisons policromats
2 Els primers indicis d’activitat humana a Catalunya al paleolític (ocre, negre) i és molt realista. La segona representa figures
tenen una antiguitat d’uns 700.000 anys. El neolític es va humanes (probablement una escena de caça, perquè alguna
iniciar vers el 4500 aC i l’edat del bronze durant el segon d’elles sembla que transporta un arc) de manera molt
mil·lenni aC. esquemàtica, i estan pintades amb un sol color.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 339
Recursos per a l’avaluació
de competències
8 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
El vostre professor de Ciències socials us ha demanat que feu un petit projecte d’investigació sobre els jaciments de la
serra d’Atapuerca i ha preparat un viatge per visitar aquests jaciments. Abans d’anar-hi, és convenient que us documenteu
per tenir uns coneixements mínims sobre el que aneu a veure i poder fer el projecte.
1 On és la serra d’Atapuerca? A prop de quina ciutat espanyola es localitza? A quina comunitat autònoma pertany? (1 p.)
2 A Atapuerca s’han trobat restes de diverses espècies d’éssers humans. Ordena cronològicament les espècies següents i
anota al costat de cada una la seva antiguitat i la mida del seu cervell: Homo sapiens, Homo antecessor i home de
Neandertal. (1 p.)
3 Les restes més antigues de l’espècie Homo antecessor són les que s’han trobat a Atapuerca. Com que
ja saps quina és la seva antiguitat, explica com vivien aquests avantpassats nostres: En quina etapa
de la prehistòria els situes? A quines activitats es dedicaven per subsistir? Eren nòmades o sedentaris?
Dominaven el foc? (2 p.)
342 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA
PRUEBA1
4 Identifica quins dels objectes següents farien servir els Homo antecessor i quins no, atès que encara no s’havien
inventat. Com s’anomena cada un? (3 p.)
1 2 3 4
5 En els jaciments d’Atapuerca s’han trobat restes arqueològiques molt més recents que les de l’Homo antecessor.
Llegeix aquest text i contesta les preguntes. (3 p.)
Fa uns 7.200 anys, grups de pastors i agricultors neolítics van irrompre a la Submeseta Nord a la recerca de
pastures i terres de conreu, i van colonitzar ràpidament les fèrtils terres de la vall de l’Arlanzón. Des d’un
primer moment la cova d’El Mirador va ser escollida per aquestes comunitats per establir-se i guardar els seus
ramats, i se’n van ocupar de manera reiterada al llarg de tot el període neolític.
http://www.atapuerca.org/atapuerca/Galeria-silex
b. Quines diferències hi havia entre la manera de viure dels Homo antecessor i la de les persones que s’esmenten
en el text?
c. Quan havia començat el neolític? En quina part del planeta? Quins avenços tècnics van tenir lloc en aquest període?
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 343
8 COMPETÈNCIES, CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
1 La serra d’Atapuerca està situada a la conca del Duero, a primers Homo antecessor no dominaven el foc, perquè això
15 km a l’est de la ciutat de Burgos. La comunitat autònoma no es va aconseguir fins fa uns 500.000 anys.
a la qual pertany és Castella i Lleó. 4 L’Homo antecessor només va poder fer servir el bifaç (1) i
2 • H
omo antecessor: 800.000 anys d’antiguitat. Mida del l’arpó d’os (2), perquè no sabia fer ceràmica (3) ni falçs (4).
cervell: 1.000 cm3. 5 a. Al neolític la cova d’El Mirador es va utilitzar com a cleda
• H
ome de Neandertal: antiguitat 200.000 anys. Mida del i hàbitat.
cervell: 1.500 cm3. b. Mentre que l’Homo antecessor era caçador, recol·lector
• H
omo sapiens: 195.000 anys d’antiguitat. Mida del cervell: i nòmada, els grups neolítics sabien conrear les plantes
1.400 cm3. i domesticar animals, i s’havien tornat sedentaris.
3 L’Homo antecessor va viure durant el paleolític. Eren c. La revolució neolítica es va iniciar fa aproximadament
recol·lectors de fruits i arrels, però la seva activitat 10.000 anys, a l’Orient Mitjà. Durant el neolític es van
fonamental era la caça per a la qual feien servir llances de produir nombrosos avenços tècnics: es va començar a
fusta amb la punta de pedra. Utilitzaven la carn com a utilitzar la pedra polida, per elaborar eines (aixades, falçs,
aliment i les pells com a peces d’abric. També pescaven amb molins de mà); es van fabricar teixits, amb telers molt
arpons fets d’os. Eren nòmades i vivien a l’aire lliure, en senzills; i es va inventar la ceràmica, modelada a mà, per
coves o cabanes que construïen amb branques i pells. Els fer atuells i bols.
344 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucions del llibre
de l’alumne
8 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L'ALUMNE
• A les zones càlides vivien a l’aire lliure i a les zones fredes • A la cova d’Altamira (Cantàbria) i a la cova de Las Caus
construïen cabanes amb branques i pells o es refugiaven en (França).
coves. • Són petites escultures en pedra, ivori o os que representen
• De la recol·lecció, la caça i la pesca. dones amb els òrgans sexuals molt desenvolupats.
Probablement, les esculpien perquè els esperits propiciessin la
• Còdols, bifaços, ganivets, puntes, agulles, arpons, hams. De
fertilitat de les dones de la tribu.
pedra i os.
PENSA. R. M. La fertilitat de les dones era fonamental per assegu
PENSA. Els va permetre il·luminar les coves, escalfar-se, cuinar els
rar la supervivència de la tribu a causa de l’elevada mortalitat.
aliments, espantar els animals salvatges i fabricar eines millors.
8 Fes-ho així
Pàg. 174
• Bifaç: tallar carn, escorxar animals, arrencar l’escorça dels
arbres, tallar branques, perforar. Punta de fletxa: caçar. Claus per estudiar
Rascadora: per netejar les pells. Burí: per gravar i elaborar
• Els éssers humans van aprendre a conrear plantes i a
eines d’os. Arpó: per pescar. Agulla: per cosir les pells.
domesticar animals, es van fer sedentaris i van aparèixer els
• Pedra: bifaç, rascadora, punta de fletxa, burí. Os o banya: primers llogarets i poblats, la propietat privada i les desigualtats
arpó, agulla. socials. També hi va haver avenços tècnics: va començar a
utilitzar-se la pedra polida, es van fabricar teixits i es va inventar
la ceràmica.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 347
• Perquè havien de viure al costat de les terres que treballaven. Cromlec: ampli recinte circular format per l’agrupació de molts
PENSA. Una revolució és un canvi important en l’estat o govern de menhirs.
les coses. Parlem de revolució neolítica perquè el pas de nòmades PENSA. Els metalls eren escassos i molt buscats: suposaven una
a sedentaris i el cultiu d’aliments van comportar un canvi profund important riquesa. Per això era necessari que hi hagués homes,
en la manera de viure. els guerrers, per defensar el poblat de possibles atacs d’altra gent
que volguessin endur-se’ls.
Pàg. 175
Pàg. 180
14 Fes-ho així
• Es tracta d’una escena de caça en què diversos homes 18 Interpreta la fotografia.
disparen amb els seus arcs a un grup de cèrvids. • El 1992 va tenir lloc la troballa a Atapuerca del Crani 5, el
• Homes. Caçaven en grup. fòssil d’un Homo Heidelbergensis. Els arqueòlegs van
anomenar Miguelón a l’individu d’aquest crani. Es considera
• Cèrvids. Arcs.
que és el crani fòssil més bé conservat que s’ha trobat mai.
• La imatge paleolítica representa només animals de forma
En conseqüència, les característiques físiques del Homo
realista i amb volum, que s’aconsegueix amb gradacions
Heidelbergensis s’han pogut estudiar amb molta precisió.
tonals. A més, fan servir policromia. En la pintura neolítica
Els Heidelbergensis eren de constitució forta amb una
les figures són més esquemàtiques, monocromes, i
alçada que arribava a 1,80 metres i amb una capacitat
apareix la figura humana; igualment, es pinta sense volum.
cranial al voltant de 1.400 cm3. El seu cap era molt aplanat
en comparació amb l’home actual. El nas era prominent i
Pàg. 176 amb una gran obertura nasal. La mandíbula era robusta i
sense mentó. En el cas concret de Miguelón s´ha pogut
15 Interpreta el dibuix. diagnosticar una severa afecció maxilodentaria, ocasionada
• Cuidar els animals, fer farina, fer ceràmica, teixir, fer per la fractura en vida d’una peça dentària. La gravetat
coques, fer cistells, conrear el camp, decorar murs, retre d’aquesta afecció és tal que no pot descartar-se que causés
culte als seus déus. una septicèmia i fos la causa de la mort de Miguelón.
• S’elaborava a partir de fang, que es modelava amb les Claus per estudiar
mans o amb un torn i es coïa o es deixava endurir al sol.
• A Orce, Granada.
Els teixits: s’elaborava fil a partir de llana d’ovella o de
• Atapuerca és un conjunt de jaciments que la UNESCO va
fibres vegetals; després es trenaven els fils al teler fins a
declarar Patrimoni Mundial l’any 2000 i a l’agost de 2015, lloc
obtenir una tela.
de Valor Universal Excepcional, el màxim reconeixement que
16 Utilitza les TIC. pot atorgar aquest organisme. Atapuerca és l’indret on s’han
R. G. trobat els fòssils del homínids més antics d’Europa i d’una nova
espècie, l’Homo antecessor. A més, la quantitat de fòssils
prehistòrics d’Atapuerca és sorprenent. En cap altre jaciment
Pàg. 178
del món es recuperen, cada campanya, més d’un centenar de
17 Interpreta els dibuixos. fòssils humans i de fauna i flora. En resum, Atapuerca
• La 1 consisteix a colpejar el metall amb el martell, és la proporciona un testimoni privilegiat de l’origen i l’evolució, tant
més senzilla. La 2 es basa en el mateix, però el metall de l’ésser humà actual com d’altres cultures que han
s’escalfa abans de colpejar-lo perquè agafi forma més desaparegut.
fàcilment. La 3 converteix el metall en líquid i deixa que se • Paleolític: a la cornisa cantàbrica (Altamira, a Cantàbria).
solidifiqui en un motlle. Neolític: al Llevant (el Cogul, a Lleida; la Valltorta, a Castelló;
• La més primitiva és la 1 i la més avançada, la 3: requereix L'Aranya, a València; Alpera, a Albacete).
més coneixements, eines i materials. • Los Millares: s'hi han trobat enterraments col·lectius sota
• La 3, ja que en aquesta edat s’acabava de descobrir la monticles de terra (túmuls). El Argar: vivien en poblats
metal·lúrgia. fortificats.
• Són els llocs on es concentren major nombre d'animals i és
Claus per estudiar
més fàcil atrapar-los. Durant el paleolític, els nostres
• Fa uns 7.000 anys. avantpassats desconeixien l'agricultura i la ramaderia. Tampoc
• Es va desenvolupar el comerç, van aparèixer les primeres sabien com conservar els aliments. Per menjar necessitaven
ciutats, van sorgir noves ocupacions (guerrers, sacerdots, seguir als animals que constituïen la seva alimentació diària.
comerciants), es van incrementar les divisions socials. PENSA. R. M. Ens revela les seves creences sobre una possible
• La roda, la vela, l’arada, el regadiu, la construcció de canals. vida després de la mort, ens pot indicar si es tracta d'una societat
• Monuments megalítics: els elaborats amb grans pedres. Menhir: jerarquitzada o no, ens mostra objectes d'aquesta civilització com
pedra allargada clavada verticalment. Dolmen: grans pedres joies o eines i ens indica quin tipus d'aliments i begudes
verticals clavades a terra i cobertes de lloses horitzontals. consumien.
348 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Pàg. 181 Claus per estudiar
• Les restes humanes fòssils més antigues que s'han trobat a
19 Interpreta les fotografies. Catalunya són d'un Homo erectus, l'anomenat home de Talteüll
• Al jaciment de El Argar, el cadàver era dipositat en posició (Rosselló, França), i tenen uns 450.000 anys. Al Principat, el
flexionada i, generalment, en decúbit lateral o en posició fòssil més antic és una mandíbula d'una dona preneandertal
sedent amb el cap orientat cap al sud o l'oest. L'aixovar que va viure a la zona de Banyoles fa uns 70.000 anys.
fúnebre que l'acompanyava era metàl·lic i ceràmic. • En primer lloc, va suposar el pas de l'economia depredadora
Pels homes, els objectes metàl·lics podien ser del paleolític cap a la de neolític, basada en la domesticació
alabardes, punyals llargs o espases curtes. d'animals i l'agricultura. En conseqüència, es van formar els
En el cas de les dones, punyals, punxons i diademes. primers poblats estables. En aquests poblats, les eines es
• Monuments megalítics. El dolmen d'Axeitos es troba al tornen cada cop més elaborades, i abunden les construïdes en
municipi de Ribeira, província d'A Coruña. D'època ceràmica. A més, aquelles comunitats practicaven la mineria.
neolítica, entre el 4000 i el 3600 aC., és un dels principals Durant aquest període, també es van desenvolupar
exemples de la cultura neolítica a Galícia. Està format per enterraments més complexes, com els sepulcres de fossa, i un
vuit pedres verticals que aixequen a 2 metres del terra una nou tipus d'art, les pintures llevantines, en les quals predomina
pedra horitzontal de 3,20 per 2,40 metres. Era part d'un per primera vegada la figura humana.
sepulcre de corredor més llarg, ara desaparegut. PENSA. La necessitat de beure ha obligat totes les societats a
Probablement, com altres monuments similars, va ser una viure a prop d'un corrent d'aigua. A la prehistòria, l'única manera
sepultura col·lectiva. de garantir un subministrament regular d'aigua era vivint a prop
20 Utilitza les TIC. d'un riu o llac. A més, al costat d'un riu o un llac, on hi abunda
R. M. La base de l'economia argàrica era la ramaderia, l'aigua, creixien vegetals comestibles i era més fàcil caçar els
sobretot de la cabra, l'ovella, el porc, el cavall i la vaca. També animals que s'hi acostaven a beure. Els rius constituïen també
practicaven l'agricultura de cereals i lli. Els intercanvis una font de peixos i, per tant, d'aliment.
comercials es basaven en el treball del coure i en la
necessitat de matèries primeres. Elaboraven punyals, espases Pàg. 184
i alabardes, i hi ha una important presència d'ornaments de
23 Resumeix l'essencial.
plata i or en els aixovars funeraris de més prestigi. Al final del
període es fan els primers aliatges de bronze. Neolític. Inici: descobriment de l'agricultura, fa uns
10.000 anys. Final: fabricació dels primers objectes de
metall, fa uns 7.000 anys.
Pàg. 183
Edat dels metalls. Inici: fabricació dels primers objectes de
metall, fa uns 7.000 anys. Final: invenció de l'escriptura.
21 Utilitza les TIC.
On vivien. Paleolític: a l'aire lliure a les zones càlides, en
R. M. A les Muntanyes de Prades (Tarragona) s'han descobert
cabanes o coves a les zones fredes. Neolític: en llogarets o
15 conjunts amb manifestacions rupestres prehistòriques.
poblats. Edat dels metalls: en poblats o petites ciutats.
Aquest massís muntanyenc, amb 1.201 metres sobre el nivell
del mar, es localitza a la Conca de Barberà, una comarca de De què s'alimentaven. Paleolític: de la caça, la pesca i la
Catalunya situada entre les conques dels rius Francolí i recol·lecció. Edat dels metalls: del que obtenien de
Anguera. L'art rupestre d'aquesta zona, unes pintures que l'agricultura i la ramaderia, i també de la caça i la pesca.
ens parlen del món real i simbòlic dels nostres avantpassats, Eines. Neolític: elaborades amb pedra polida (aixades per
és fruit dels desenvolupaments culturals que van tenir lloc llaurar, falçs per segar, molins per moldre el gra). Edat dels
durant la prehistòria a Catalunya i l'àrea llevantina. Dos dels metalls: elaborades amb metall (armes, eines, adornaments).
conjunts corresponen a l'estil llevantí i, la resta, a l'estil Invents o descobriments. Paleolític: domini del foc. Neolític:
esquemàtic o abstracte. Juntament amb la resta de l'art teixits, ceràmica. Edat dels metalls: roda, vela, arada.
rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica han Creences. Paleolític: culte a les forces de la natura i als
estat declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998. astres. Neolític: culte a les forces de la natura relacionades
El 2005 es va inaugurar a Montblanc el Centre d'Interpretació amb el cultiu de la terra, com la pluja, el Sol o les estrelles, i a
de l'Art Rupestre - Muntanyes de Prades. la fertilitat. Edat dels metalls: igual que al neolític; apareixen
22 Interpreta el mapa i la fotografia. els sacerdots.
• Paleolític: Talteüll (Rosselló, França), Cova de l'Arbreda Mostres d'art. Paleolític: pintures rupestres realistes
(Serinyà, Girona), Abric Romaní (Capellades, Barcelona). d'animals, escultures i gravats. Neolític: pintures rupestres
Neolític: La Draga (Banyoles, Girona), Can Tintorer (Gavà, esquemàtiques amb la figura humana i animals.
Barcelona), Cultura montserratina (Montserrat, Barcelona).
El territori
• El poblat neolític de la Draga, al marge oriental de l'estany 24 • La zona d'expansió de l'art megalític.
de Banyoles, és un hàbitat de fa 7.200 anys. Les cabanes
• R. M. Per exemple, «Jaciments prehistòrics a la península
del poblat eren rectangulars. Els murs estaven fets amb
ibèrica».
pals de roure, possiblement revestit amb una capa de fang.
La coberta estava formada per gabelles de canyissos. • R. M. Paleolítics: Altamira, Banyoles. Neolítics: Cascajos,
Cova Fosca. Edat dels metalls: El Argar, Los Millares.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 349
• Paleolítics: nord, est i sud de la Península. Neolítics: nord, Compromesos. El llegat dels primers éssers humans
centre i est de la Península. Edat dels metalls: nord, centre 36 Les manifestacions artístiques
i sud de la Península, illes Balears.
• Es tracta d’una estructura de pedra formada per grans
El temps blocs verticals clavats a terra sobre els quals es recolzen
25 rincipi: aparició dels éssers humans. Final: invenció de
P a manera de teulada altres blocs horitzontals.
l'escriptura. • Es va utilitzar durant l’edat dels metalls com a sepultura
26 R. G. Tres etapes: paleolític, neolític i edat dels metalls. col·lectiva.
27 A
rdipithecus, Australopithecus, Homo habilis, Homo erectus, • Els menhirs i els cromlecs.
Homo antecessor, home de Neandertal, Homo sapiens. 37 Les eines
28 • Descobriment del foc, invenció de la ceràmica, invenció de : falç del neolític. B: arpó d’os del paleolític. C: bifaç del
A
la roda. paleolític.
• Paleolític, neolític, edat dels metalls. • A: per segar els camps; se segueix utilitzant avui. B: per
• Teler: neolític. Vela i arada: edat dels metalls. pescar; avui no es fa servir. C: per escorxar, colpejar...; avui
• Paleolític. no s’utilitza.
• Paleolític. 38 La metal·lúrgia
• L'Edat antiga. • R. M. Sí. Per exemple: claus, agulles, tisores, clips...
Actualment el metall s’obté i tracta en foneries i
s’elaboren seguint processos robotitzats.
Pàg. 185
350 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Pàg. 187 • El tancament de la cova és necessari per recuperar
l’equilibri que va permetre conservar les pintures des del
Resol un cas pràctic. La rèplica d’Altamira paleolític.
44 Busca informació i esbrina. 47 Planteja una solució.
• La cova d’Altamira va ser descoberta el 1868 per un • R. Ll.
caçador, Modesto Cubillas, que es va trobar amb l’entrada
• R. M. Aprenentatge cooperatiu. Haurien de ser els
mentre intentava alliberar el seu gos, que estava atrapat
científics els que prenguessin la decisió, ja que són ells els
entre les esquerdes d’unes roques. Cubillas era parcer de
que poden analitzar les possibles conseqüències d’una
Marcelino Sanz de Sautuola i li devia comentar el seu
reobertura.
descobriment. Sanz de Sautuola no la va visitar fins al
1875. En aquesta data la va recórrer en la seva totalitat i Pàg. 188
va reconèixer alguns signes abstractes, com ratlles
negres repetides, a les quals no va donar cap Maneres de pensar. Anàlisi científica. Com es va expandir
importància. Quatre anys després, l’estiu del 1879, va l’ésser humà?
tornar a la cova acompanyat de la seva filla Maria, de 48 Interpreta el mapa.
9 anys. Mentre Marcelino Sanz estava a la boca de la • Àfrica.
gruta, la nena es va endinsar fins arribar a una sala lateral.
• Ardipithecus, Australopithecus, Homo habilis, Homo
Allà va veure unes pintures al sostre i va córrer a dir-li al
erectus.
seu pare. Sautuola va quedar sorprès en contemplar el
• Europa i Àsia.
grandiós conjunt de pintures d’aquells estranys animals
que cobrien la quasi totalitat de la volta. Les últimes • Amèrica.
investigacions atribueixen a les pintures d’Altamira més • Homo sapiens.
de 36.000 anys d’antiguitat. 49 Reflexiona.
• Perquè estan considerades el màxim exponent de la • A la recerca d’aliment i de condicions de vida més segures
pintura del paleolític. (menys depredadors).
• Perquè les pintures s’estaven deteriorant a causa a la • La resta dels continents romandrien verges.
massiva afluència de visitants i curiosos.
• Es creu que van passar a través de l’estret de Bering. En
• Va ser inaugurada el 17 de juliol de 2001. Està al costat de aquell temps, tots dos continents estaven units per una
l’original. estreta franja de terreny.
• La Neocueva està dins el Museu d’Altamira i reprodueix la 50 Observa, pensa i respon.
cova original. Mostra Altamira tal i com devia ser en el
• A: objecte decoratiu que representa un guerrer en un
paleolític, no com és ara, sense els ensorraments
carro de guerra tirat per dos cavalls. B: daga o espasa.
ocorreguts des d’aleshores. Consta d’un vestíbul, el Gran
C: escut.
Sostre, on hi ha les principals pintures i d’una galeria final
amb màscares i altres figures. • Metall.
• Edat dels metalls, per la composició dels objectes.
45 Llegeix el document i respon.
• Probablement era un guerrer, ja que aquest és el tema
• Comprovar l’hàbitat de la cova tal i com estava a l’època en
dels objectes de la seva tomba.
què va ser habitada per l’ésser humà prehistòric, molt més
real que la cova original; tenir accés als gairebé 200 metres
Pàg. 189
quadrats del sostre policrom, que en l’original només és
visible en un 40%, i trobar informació al museu per entendre 51 Comprensió lectora.
millor la vida de l’ésser humà en el paleolític.
• En el Paleolític.
• Explica que la Neocueva no és una mera còpia de l’original,
• Feien menys de metre i mig, eren d’ossos forts, de cames
sinó que en el seu disseny hi han intervingut una gran
musculoses i peus plans. Els seus braços eren llargs i
quantitat de científics que han tractat de reproduir
estaven encorbats, com les cames. El nas era ample, en
l’aspecte original de la cova. En aquest sentit, la Neocueva
forma de bec; la mandíbula sortint, sense barbeta; el front
aporta molta informació sobre el paleolític, és «un gran
baix, estret i inclinat; el cap era llarg i gran; i el coll, curt i
llibre obert».
gruixut.
46 Valora. Que era prima, de front alt i rostre pla.
• Sens dubte les té. No només pel cost de l’entrada, sinó • És un ésser o objecte de la natura, generalment un animal,
perquè bona part d’aquests visitants procedeixen que en la mitologia d’algunes societats es pren com a
d’altres comunitats o països i necessiten allotjar-se, emblema protector. Perquè no causessin mals a les
menjar, etc., fet que suposa beneficis econòmics per a persones i a la tribu.
Cantàbria. • Iza és la dona embarassada que troba a Ayla. Brun és el
• Podrien deteriorar-se a causa de la humitat, la il·luminació cap del clan. Mog-ur és el mag, té més de trenta anys i ja
i la respiració humana, i podrien arribar a desaparèixer. se’l considera un ancià.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 351
• Dades sobre la seva manera de viure, la seva esperança de
vida, la seva alimentació, el seu caràcter nòmada, les eines
i les medicines que utilitzen.
52 Iniciativa personal.
El clan de l’ós de les cavernes: presenta a Ayla, personatge
principal de la sèrie, una nena Homo sapiens de 5 anys que
ha quedat òrfena després d’un terratrèmol. Ayla és
descoberta i adoptada per un grup de neandertals que es
fan dir el Clan de l’ós de les cavernes. Ayla creix amb aquest
clan i aconsegueix fer-se un forat entre ells.
La vall dels cavalls: després de ser expulsada del clan, Ayla
busca la seva gent, els Homo sapiens. Troba una cova per
refugiar-se i decideix passar-hi l’hivern, encara que al final
acabarà per instal·lar-s’hi durant tres anys. La història narra
de manera paral·lela els passos de Jondalar, un jove humà
caçador. Quan es coneixen, Ayla i Jondalar s’enamoren.
Els caçadors de mamuts: Ayla i Jondalar visiten una tribu
coneguda com els Mamutoi, o caçadors de mamuts, que
adopten Ayla. El seu amor per Jondalar es veu amenaçat per
un afer amb Ranec, un jove Mamutoi, però Ayla descobreix
que Jondalar encara l’estima i decideixen continuar la seva
relació lluny dels Mamutoi.
Les planes misterioses: Ayla i Jondalar viatgen cap a l’oest i
s’enfronten a diversos perills al llarg del trajecte.
Els refugis de pedra: presenta la vida d’Ayla i Jondalar a la
tribu dels Zelandonii, on s’uneixen en matrimoni i tenen una
filla, a la qual bategen amb el nom de Jonayla. Ayla destaca
pels seus dots de curandera i el seu interès pel món
espiritual.
La terra de les coves pintades: narra els conflictes entre Ayla
i Jondalar, que ressorgeixen a causa de les obligacions
d’Ayla, que ha de compaginar el seu paper com a mare i
com a curandera.
352 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
UNITAT 9
354 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 374
Fitxa 9. Investigo les escriptures cuneïforme i jeroglífica . . . . . . . . . . . . . . . 374
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 375
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 355
9
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Desenvolupament de competències
• Aplica una tècnica: Analitzar un text històric
• Resol un cas pràctic: El trasllat del temple d’Abu Simbel
• Anàlisi científica: Qui va descobrir la tomba de Tutankamon?
BANC DE RECURSOS
356 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
9
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Per nivells
Tractament de la informació.
Alfabetització en mitjans de Les Ciències socials en el cinema
comunicació
La premsa a l’aula
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 357
9
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Resulta molt interessant comparar la civilització protector de la ciutat. A aquest santuari s’hi accedia
egípcia i les diferents civilitzacions mesopotàmi- per una escalinata principal, que a la primera planta
ques. Tot i que durant la seva existència són coetà- s’unia a dues escales laterals que permetien l’accés
nies, és a dir, paral·leles en el temps (en el cas dels al primer nivell del temple. D’allà partia una altra
mesopotàmics, sota la successiva existència de civi- escala més estreta que travessava dos nivells més i
litzacions, imperis, regnes i ciutats estat), cada una que acabava al temple de la deessa. Els sumeris
conservarà una entitat cultural diferent, encara que anomenaven al ziggurat «casa del fonament del cel
mútuament influïda per relacions polítiques, comer- i la terra», cosa que simbolitzava la necessitat dels
cials i culturals molt més riques i freqüents del que éssers humans d’unir-se als déus celestials; per això
se suposava quan es va iniciar l’estudi d’aquestes se l’ha relacionat també amb les primitives observa-
civilitzacions. cions astronòmiques. Els ziggurats eren construcci-
ons comunes per a sumeris, assiris i babilonis. No
Així, malgrat que tenen característiques comunes
són un lloc de culte, com sí que ho seran els temples
(poder polític fort, dinasties poderoses i llargament
de la major part de les religions (egipcis, grecolla-
establertes, societat jerarquitzada, ús de la religió
tins, cristians, etc.), sinó veritables cases de déus.
com a factor de consolidació del poder polític, o
Igual que els egipcis, només els sacerdots tenen ac-
expressions de poder manifestades mitjançant
cés al temple, i està vedat per al poble. El ziggurat
immenses obres d’arquitectura), tindran, però, ca-
més famós va ser el de Babilònia, dedicat a Marduk
racterístiques molt particulars en l’expressió
de fins a set nivells d’alçada. És la torre de Babel de
d’aquest poder: una escriptura original, unes mani-
la Bíblia, un monument de dimensions tan superbes
festacions arquitectòniques diferents, una societat i que per al poble jueu només mereixia el càstig diví
una cultura molt distintes, i com a expressió d’això, de la confusió de llengües.
un art peculiar i propi.
Davant la verticalitat del temple mesopotàmic, el
L’obra de l’esquerra és el ziggurat d’Ur. La ciutat temple egipci destaca per la seva horitzontalitat. La
d’Ur és una de les més importants de Mesopotàmia. cambra sagrada també està apartada del poble, però
Està situada en l’actual Iraq. Ocupava una extensió no per un conjunt d’escales, sinó per una successió
de 60 hectàrees, i hi vivien unes 25.000 persones, de sales cada vegada més fosques: el pati obert, al
una quantitat molt elevada per a aquella època. Re- qual es podia entrar amb llibertat; la sala hipòstila,
sulta interessant saber que Abraham, patriarca de accessible per als laics en determinats moments, i el
les religions semítiques (cristianisme, judaisme i is- santuari. De la mateixa manera que les sales s’ana-
lam) procedia d’aquesta ciutat. Al voltant de l’any ven enfosquint per l’ús arquitectònic de la llum, la
2100 aC, durant la III dinastia d’Ur, la ciutat va viure successió d’espais estaven destinats a filtrar la im-
la seva època daurada, i durant el regnat d’Ur-Nam- portància del visitant i a restringir l’accés a la cambra
mu es va iniciar la construcció del ziggurat, un tem- final a les persones més destacades. Allà, només el
ple esglaonat de més de 20 metres d’alçada, al cim faraó i els principals sacerdots podien entrar a prac-
del qual hi havia el santuari del déu lunar Nanna, ticar el culte al déu més important de la ciutat.
358 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
9
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
MAPA DE MESOPOTÀMIA
El mapa ens representa el Creixent Fèrtil, una regió Una altra de les branques del Creixent està marcada
en forma de mitja lluna (d’aquí aquesta denomina- per la costa mediterrània, on es desenvoluparan
ció), on es produeix el sorgiment de l’agricultura i amb el pas del temps els fenicis i els jueus (és la
el desenvolupament de les primeres civilitzacions. terra promesa de la Bíblia), i on es produiran les in-
Mesopotàmia s’anomena així perquè és una civilit- vasions dels pobles de la mar, com els filisteus, an-
zació situada entre dos rius, el Tigris i l’Eufrates. La tecedents de l’actual poble palestí. És el centre a
unió de tots dos donava lloc a una vall molt fèrtil, partir del qual es difon l’alfabet i bona part de les
en què hi havia les condicions idònies per al desen- bases de la nostra cultura.
volupament de la civilització, ja que unia les possi- Els pobles que envoltaven el Creixent són molt inte-
bilitats d’una agricultura pròspera amb unes comu- ressants. A més d’Egipte, al nord hi ha els hittites,
nicacions senzilles al llarg dels rius, i on en un flagell permanent del Creixent fèrtil, poderosos
moment molt primerenc van sorgir les primeres guerrers i dels primers en introduir el ferro a la pro-
ciutats. ducció d’armes i eines; el regne hurrita de Mitanni,
La proximitat de dos mars (Mediterrani i golf Pèrsic) en el seu temps tan poderós com l’assiri, i altres po-
li donava unes possibilitats d’expansió econòmica i bles: els cassites, que arriben a conquerir Babilònia;
comercial molt importants. Per aquest motiu, Meso- les tribus guti, que van conquerir el regne accadi, i
potàmia es configura com un lloc d’encreuament de els amorreus, poble cananeu d’on era originari el
camins i de trobada entre civilitzacions, entre Orient mateix Hammurabi. Tots aquets pobles van suposar
i Occident, fet que conforma una història molt rica en un perill permanent per les civilitzacions mesopotà-
contactes i riquesa, però també en conflictes, guerres miques i van amenaçar el fràgil equilibri intern de la
i ambicions estrangeres. regió.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 359
9
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
ELS HIPOGEUS
Un dels aspectes que més han cridat l’atenció de la arquitectura, escultura i pintura) és en la creació
civilització egípcia és el concepte de vida més enllà d’hipogeus. El terme és grec i significa «sota terra».
de la mort, i la seva manifestació arquitectònica, les Consten d’una entrada, una avantcambra, un passa-
tombes. Els tipus de tombes egípcies no són sinó dís (depenent de l’estructura, pot tenir una escala)
una evolució del model previ. El model més antic és que condueix a la cambra sepulcral, envoltada
la mastaba, una tomba de pou coberta per una ar- d’altres cambres menors on es dipositava l’aixovar
quitectura simple. El pas següent seria superposar funerari.
una mastaba en una altra, cosa que donaria lloc a les L’objectiu de l’hipogeu és amagar la tomba, ja que
piràmides esglaonades (el millor exemple és la pirà- després de dipositar el cos, la tomba podia quedar
mide de Djoser, a Sakkara, Memfis). Les piràmides coberta i amagada a la muntanya. Molts faraons
seran la manifestació més coneguda, considerada egipcis s’enterren en hipogeus, només a la Vall dels
des de l’antiguitat com una de les meravelles del Reis i a la Vall de les Reines en trobem més de 60, la
món. major part en aquest tipus d’estructures. Procedei-
No obstant això, on l’art egipci arriba a la seva mà- xen de l’època de l’Imperi Nou, les dinasties XVIII
xima perfecció en tots els seus aspectes (concepte, a XX.
360 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
9
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
El desxiframent dels jeroglífics egipcis per Champo- El segon moment clau va ser el desxiframent de la
llion i la pedra de Rosetta són molt coneguts. Resulta inscripció de Behistun. Aquesta inscripció es troba a
curiós que no hagi tingut el mateix interès el procés l’Iran, prop de Kermanshah, en una ruta que unia Ba-
que permet desxifrar l’escriptura cuneïforme, mal- bilònia amb Ecbàtana.
grat que té també la seva «pedra de Rosetta»: la ins-
El rei persa Darios va ordenar fer aquesta inscripció
cripció de Behistun.
l’any 515 aC i va triar el cim d’un turó, al qual més
Els primers treballs per desxifrar el cuneïforme es tard va eliminar els vessants, i el va convertir en una
deuen a Georg Friedrich Grotefend. C. W. Ceram ens mena de penya-segat de difícil accés. Allà va narrar la
explica que el punt de partida va ser el 1802, durant seva arribada al poder en tres idiomes: persa, babilo-
una reunió d’amics «on s’havia begut alguna cosa», en ni i elamita. La inscripció va ser posteriorment obli-
el curs de la qual Grotefend aposta que serà capaç de dada, fins que el 1835, Henry Rawlinson, un jove ofi-
desxifrar l’escriptura cuneïforme. L’únic que tenia cial britànic, va poder fer una còpia del text persa
eren unes males còpies procedents de Persèpolis. En
despenjant-se pel penya-segat i, fent servir els tre-
aquella època no se sabia ni tan sols la direcció en què
balls de Grotefend, va desxifrar tot el text.
calia col·locar les tauletes o la direcció de la lectura.
El 1843, amb l’ajuda d’un noi indígena, va tornar a
Grotefend les va disposar correctament i va comen-
aquest lloc i va ser capaç de copiar els altres dos tex-
çar a buscar fórmules que va pensar que es repetirien
tos, molt més inaccessibles, que van poder ser resolts
sense parar (per exemple: X, rei, fill d’Y, rei, etc.). Els
amb ajuda de la traducció del persa.
signes que correspondrien al rei es repetirien amb
certa freqüència, cosa que va trobar en diverses Altres descobriments van corroborar els treballs de
tauletes. Rawlinson, en particular la troballa a Nínive d’unes
Un cop desxifrat això, va començar a buscar quins tauletes que es creu que van servir per ensenyar els
podrien ser els reis i va tenir la sort de trobar una escribes a escriure en cuneïforme, i altres en què
successió de tres generacions en què pare i fill van s’explica la correlació amb altres idiomes (sumeri, ac-
ser reis, però l’avi no. La va trobar en Darios i Xerxes, cadi, etc.). La prova definitiva la va fer la Royal Asiatic
tots dos reis, però Histaspes, pare de Darios i avi de Society de Londres, quan va proposar per separat a
Xerxes, no ho va ser. Partint d’aquestes quatre parau- quatre experts (Rawlinson, Hincks, Oppert i Talbot)
les, va anar progressant en el coneixement del cuneï- que desxifressin unes tauletes assíries. El resultat va
forme persa, encara que el seu impuls no va ser defi- ser una traducció gairebé exacta, cosa que demostra-
nitiu. va que el cuneïforme estava desxifrat.
LA PORTA D’IXTAR
Poques obres arquitectòniques són tan famoses joles blaves i daurades amb la finalitat d’enlluernar
com la Torre de Babel i els Jardins Penjants de Ba- els que visitaven Babilònia en mig del fort sol de la
bilònia, a l’actual Iraq. Ara bé, cap d’elles ha sobre- zona.
viscut. D’aquella llegendària ciutat només ens han La decoració de la porta d’Ixtar consisteix en fileres
arribat uns quants testimonis. La porta d’Ixtar és el d’animals sagrats: el drac simbolitza el déu Marduk,
més destacat. La seva reconstrucció es pot visitar al el rei dels déus, i l’ur –un bòvid avui desaparegut– a
Museu Pergamon de Berlín, perquè la porta origi- Adad, el déu de la tempesta. Als murs de l’avinguda
nal va ser descoberta per arqueòlegs alemanys du- que conduïen fins a la porta apareixen lleons, que
rant 1902 i 1914. representen Ixtar. Al damunt de la porta, hi ha una
Aquesta fabulosa porta formava part de la llarga inscripció del rei que va ordenar la construcció: Na-
avinguda de processons de Babilònia, que donava bucodonosor II (604-562 aC), famós per l’ocupació
accés als temples principals, com el dedicat a Ixtar, de Jerusalem i l’expulsió dels jueus, descrites a
la deessa més poderosa. Va ser construïda amb ra- l’Antic Testament.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 361
9
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Els primers testimonis de l’idioma de l’antic Egipte, ningú sabia desxifrar. Aquest text era un decret po-
escrits en jeroglífics, daten d’abans de l’any 3000 aC. lític redactat en dues llengües i tres grafies. Una
i l’últim, de l’any 394. En altres paraules, la llengua llengua misteriosa i una altra coneguda. La llengua
dels faraons es va parlar durant més de 3.000 anys. misteriosa era l’egípcia, que estava escrita en jero-
La història del català o el francès comprèn tan sols glífic, en el registre superior, i en demòtic en el re-
uns 1.200 anys. Ara bé, després de l’últim jeroglífic, gistre central. El jeroglífic era l’escriptura tradicio-
durant molts segles ningú va tornar a escriure ni a nal dels antics egipcis, la de la literatura i la religió,
llegir aquell idioma mil·lenari. La primera persona a mentre que el demòtic era un alfabet inventat a l’úl-
fer-ho de nou va ser el francès Jean-François Cham- tima etapa de la història de l’antic Egipte que s’usa-
pollion envers l’any 1822. va per als afers quotidians. Finalment, el registre
Tot va començar amb l’expedició francesa de Napo- inferior correspon a una llengua ben coneguda, el
leó a Egipte, que va posar de moda l’egiptologia. El grec antic. Cal tenir en compte que quan la pedra
1799, el capità Bouchard va fer una troballa inespe- de Rosetta va ser escrita, al voltant del 196 aC, go-
rada quan els seus soldats preparaven les fortifica- vernaven els Ptolomeus, una dinastia de faraons
cions d’un fort en un lloc anomenat Rosetta (Rashid d’origen grec.
en àrab). De seguida es va adonar de la singularitat Champollion, que podia llegir grec antic, va buscar
d’aquella pedra de granit fosc amb un gravat en tres els noms dels reis i reines anomenats en els regis-
escriptures diferents i la va confiar als savis de l’ex- tres egipcis. Quan els va trobar, va seguir compa-
pedició. La derrota de la marina francesa per part rant les tres escriptures fins que el 1822 va encaixar
de la flota anglesa va fer que fos capturat el vaixell totes les peces del trencaclosques. A partir d’alesho-
on viatjava la pedra. Aquesta és la raó per la qual la res, els misteriosos signes a les parets dels temples
pedra Rosetta s’exhibeix actualment al Museu Brità- i a les tombes egípcies es van convertir en lletres. El
nic de Londres. descobriment de Champollion va obrir la porta de la
Mentrestant, un jove Champollion, enamorat de la tres vegades mil·lenària cultura egípcia. A més a
cultura egípcia, es va proposar desxifrar el seu més, va servir per conèixer el testimoni que els an-
idioma. Per això va estudiar totes les llengües anti- tics egipcis van tenir d’altres cultures del seu temps
gues aleshores conegudes, com el grec antic. i, d’aquesta manera, contrastar els documents de
Champollion també es mantenia al dia dels avenços diverses fonts històriques de l’Antiguitat, com la Bí-
en egiptologia. El 1810, va aconseguir una còpia del blia, els poemes homèrics o els textos de les dife-
text que feia tan singular la pedra de Rosetta i que rents cultures mesopotàmiques.
DB320/TT320
Sota aquestes enigmàtiques sigles s’amaga un dels seu saqueig sistemàtic. Això va fer perdre molta in-
descobriments més importants de l’egiptologia. Es formació, però a canvi ens va permetre contemplar
tracta de la tomba d’un summe sacerdot d’Amon, les mòmies d’aquests personatges tan importants.
Pinedjem II, i les seves esposes, al segle x aC. Du-
S’hi van trobar 50 mòmies, entre elles les restes d’11
rant aquesta època es produïen molts saquejos de
tombes i, per evitar-los, abans de l’enterrament, es faraons (Amosis I -fundador de la dinastia XVIII-,
van traslladar a aquesta tomba les mòmies dels Amenofis I, Tuthmosis I, II i III, Ramsès I, II, III i IX,
principals faraons de les dinasties XVII a XXI. i altres), les restes de grans esposes reials, prince-
La tomba es compon d’un pou de 13 metres, del ses i altres, juntament amb restes de personatges
qual parteix un passadís. Va ser descoberta el 1860 desconeguts i algunes restes d’Hatsepsut. La im-
per una família local, que es va dedicar a vendre el portància d’aquests personatges és essencial per
que hi treia, i després va ser excavada amb presses, conèixer el període més brillant de la història de
sense mitjans ni metodologia, el 1881 per evitar el l’antic Egipte.
362 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
9
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 363
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
9
REFORÇ I SUPORT Fitxa 1
2 Completa aquesta línia del temps escrivint les etapes de la història de Mesopotàmia.
366 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
9
REFORÇ I SUPORT Fitxa 2
2 Completa el text següent amb aquestes paraules: agricultura, fèrtil, inundacions, aigua, civilització, Nil, escassetat, nord,
latitud, sec.
L’espai ocupat per Egipte és una franja envoltada de deserts. La seva situació
al d’Àfrica i la seva li confereixen un clima
amb una important d’aigua, precisament en els mesos més càlids. Si no fos per la presència del
i els seus desbordaments, seria impensable qualsevol tipus d’
Des de
l’antiguitat, els egipcis es van preocupar per controlar el riu i les seves , i així aprofitar l’aigua. La
vegetació natural està clarament determinada pels condicionants climàtics, però el control de l’
ha permès el desenvolupament d’una agricultura molt rica, així com l’assentament d’una mil·lenària.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 367
9
REFORÇ I SUPORT Fitxa 3
Llengua y escriptura
L’egipci pertany a la família de llengües afroasiàtiques. Des de la seva aparició,
cap al 3150 aC, l’escriptura egípcia presenta els principis teòrics que perduraran
a través del temps, fins a la seva desaparició al segle iv dC. El 1822 es va dur a
terme la primera lectura dels jeroglífics, prenent com a suport la «pedra de Ro-
setta», en la qual es relaciona un mateix text en escriptura jeroglífica, demòtica i
grega. L’egipci jeroglífic es podia escriure indistintament de dreta a esquerra
i viceversa, horitzontalment o verticalment. Els signes que representen els ani-
mals, sempre de perfil, indiquen el sentit de l’escriptura.
• Com es llegeix el sistema jeroglífic? Com sabien la direcció en què havien de llegir?
• Com s’ha aconseguit desxifrar l’escriptura jeroglífica?
• L’escriptura jeroglífica acompanyava les pintures i els relleus. Quins temes creus que es devien escriure en els sarcòfags i
en els enterraments?
És una És una És un
368 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
9
REFORÇ I SUPORT Fitxa 4
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
La societat mesopotàmica
1 Completa la piràmide social de Mesopotàmia col·locant els següents grups on correspongui i a continuació respon les
preguntes al teu quadern.
Artesans i pagesos – Funcionaris – Rei i nobles – Sacerdots – Esclaus.
• Quins eren els grups socials dominants? Pinta’ls del mateix color.
• Quins grups es trobaven en pitjor situació? Distingeix-los amb un altre color. Eren tots lliures?
• Quin paper tenien les dones en aquesta societat?
2 Completa la taula següent marcant amb una X el grup social que correspongui.
Rei i Artesans i
Sacerdots Funcionaris Esclaus
nobles pagesos
Col·laboraven al govern
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 369
9
REFORÇ I SUPORT Fitxa 5
La societat egípcia
1 Amb l’ajuda del teu llibre, en els epígrafs «El govern i les classes dirigents» i «La societat egípcia», situa per ordre
d’importància els diferents grups de l’administració i la societat egípcia.
Nobles - Escribes - Sacerdots - Artesans - Soldats - Esclaus - Pagesos - Comerciants.
FARAÓ
SOLDATS
2 Repassa l’epígraf 7 del llibre de text «La societat egípcia» i completa la taula següent.
Privilegiats
Resta de la
població
3 Amb l’ajuda de la fitxa 4, fes una taula en què comparis les societats d’Egipte i de Mesopotàmia.
Quins aspectes comuns hi ha entre les dues? Quines són les diferències fonamentals entre elles?
370 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
9
REFORÇ I SUPORT Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
2 Observa l’apartat «Saber fer. Interpretar un edifici: el ziggurat d’Ur» i respon al teu quadern les preguntes següents:
• Per a què servien els ziggurats?
• Quin altre edifici important hi havia a les ciutats mesopotàmiques?
• De què estaven fets aquests edificis?
• Hi vivia algú en un ziggurat?
• Qui creus que devia tenir accés lliure als ziggurats?
3 Assenyala la raó per la qual creus que les ciutats de Mesopotàmia estaven emmurallades.
Després, justifica la resposta al teu quadern.
Per defensar-se dels enemics.
Per demostrar la seva força econòmica i militar.
Per defensar les riqueses que s’acumulaven dins la ciutat.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 371
9
REFORÇ I SUPORT Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
La vida quotidiana
1 Llegeix aquests textos i resol les activitats.
«Pa d’espelta (blat), sopa, peix, un colomí, un guat- Reflex de la taula de la classe benestant, els ali-
lla, dos ronyons, costella i cuixa de bou, figues al ments procedien dels camps regats pel Nil, horts o
forn, baies, dolços de mel, formatge i vi». Aquests jardins privats.
són els components d’un menú complet les restes La dieta bàsica del poble estava formada per pa,
del qual van ser trobades sobre plats rústics de cervesa, ceba i lleguminoses (faves i llenties).
fang, en una tomba reial de la II dinastia.
La dieta bàsica dels sumeris consistia en ordi, blat, medi rural, perquè es feia malbé amb facilitat. La
mill, cigrons, llenties, mongetes, cebes, all, porros, carn de vaca era també popular entre els que po-
cogombres, créixens, mostassa i enciams. En una dien pagar-la. No obstant això, segurament era
època tardana es va incorporar un aliment de luxe, dura i corretjosa, perquè no se sacrificava el besti-
les tòfones. ar boví fins que ja no servia per treballar. El be,
És probable que mengessin molt pa d’ordi amb probablement era més comú. Es coneixen 200 pa-
cebes i llegums, encara que també consumien en raules en sumeri per descriure les ovelles. Se sol
abundància peix del Tigris i de l’Eufrates. Amb esmentar el greix de la cua de l’ovella, que es con-
menys freqüència menjaven porc, cogombres, xai tinua fent servir per cuinar actualment al Pròxim
i cabrit. A les ciutats es menjava més carn que al Orient.
La peça principal eren els faldellins i faldilles ajusta- ment en el trànsit cap al judici del difunt. Els mate-
des a la cintura, en el cas dels homes, i en el cas de rials amb què fabricaven els seus vestits eren el lli i
les dones vestits llargs amb o sense mànigues i es- la llana.
cots assenyalats. Després, les modes i la classe soci- Sobre les teles es feien estampats i els enriquien in-
al marcaven les diferències, des dels vestits de gala corporant elements metàl·lics i pedres semiprecio-
de les classes benestants a la pràctica nuesa dels ses. La qualitat dels teixits era símbol de distinció,
pagesos i treballadors. sobretot el lli.
Vestir-se bé era considerat una norma i actitud de
respecte de determinats grups socials, fonamental-
• Assenyala els materials dels quals obtenien els teixits els antics egipcis. Esbrina la seva procedència.
• Com consideres que es deuen haver conegut actualment els teixits i formes dels vestits dels antics egipcis?
• Per què devia ser tan important vestir-se bé per a la mort? Com es vestien els homes? I les dones?
372 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
9
REFORÇ I SUPORT Fitxa 8
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
L’evolució tecnològica
1 Compara aquestes dues imatges que representen un poblat neolític mesopotàmic (esquerra) i un poblat egipci (dreta), i
completa la taula ajudant-te amb el llibre de text
Període
Arquitectura
Vestits
Agricultura
Ramaderia
Artesania
Comerç
Mitjans de transport
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 373
9
APROFUNDIMENT Fitxa 9
En el teu llibre de text has descobert com es representava l’escriptura cuneïforme; ara podràs aprendre més coses sobre la
seva tècnica d’elaboració, saber per a què s’utilitzava i quina importància té aquesta escriptura com a part del nostre patrimoni.
L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME
Estrella
El cel
Parcel·la de terra
La Terra
Silueta humana
L’home
QÚESTIONS
2 Com va anar evolucionant l’escriptura? Es va fer més complexa o els signes es van anar simplificant?
3 Per què se l’anomenava cuneïforme? Quines eines es feien servir per escriure?
L’ESCRIPTURA JEROGLÍFICA
Ara investiga una altra forma d’escriptura antiga: l’escriptura jeroglífica egípcia.
QÚESTIONS
1 Fes un treball sobre l’escriptura jeroglífica egípcia similar al que has fet
amb la cuneïforme seguint aquests enllaços.
• http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/5_aps/esplap09.htm
En aquest enllaç podràs veure com s’escriu el teu nom en jeroglífic.
• https://sites.google.com/site/ushebtisegipcios/escritura-jeroglifica.
Aquí trobaràs molta informació sobre l’escriptura jeroglífica.
• http://www.jeroglificos.net/. Aquí et pots descarregar un diccionari
de jeroglífics egipcis (en format PDF), i un programa gratuït sobre
l’escriptura jeroglífica.
• http://mundofaraonico.es/. En aquesta pàgina web, a més de moltes
dades interessants, tens un enllaç sobre els jeroglífics.
374 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
9 AUTOAVALUACIÓ
b. Les piràmides, el ziggurat i les mastabes. a. Entrada, passadís d’accés, cambra funerària
i aixovar.
c. Els temples, el ziggurat i el palau.
b. Avinguda d’esfinxs, pilons, pati, sala hipòstila
i santuari.
5 L’escriptura mesopotàmica va ser…
c. Palissada, pati, ziggurat i santuari.
a. Escriptura jeroglífica.
b. Escriptura alfabètica.
c. Escriptura cuneïforme.
1. a, 2. c, 3. b, 4. c, 5. c, 6. b, 7. a, 8. b, 9. b, 10. b.
SOLUCIONS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 375
Recursos per a l’avaluació
de continguts
9 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
2 Col·loca sobre aquesta línia del temps els cinc períodes de la història de Mesopotàmia. (1 p.)
3 Completa la piràmide social de Mesopotàmia, indicant quins grups eren privilegiats i quins no. (1,5 p.)
4 Explica com era la religió mesopotàmica i quins eren els seus principals déus. (1 p.)
5 Explica per què el Nil era tan important per als egipcis i quines són les crescudes d’aquest riu. (1 p.)
378 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
6 Identifica aquestes dues formes d’escriptura i assenyala quina és mesopotàmica i quina egípcia; digues com s’anomena
cada escriptura i esmenta’n les característiques. (1 p.)
A B
7 Explica com s’organitzava la societat egípcia i en quins grups socials es dividia. (1,5 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 379
9 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Civilització:
• Politeisme:
• Sargon:
• Sala hipòstila:
• Menes:
2 Indica les etapes en què es divideix la història de Mesopotàmia i les seves dates aproximades. (1,5 p.)
4 Completa aquesta taula sobre els edificis més característics de les cultures mesopotàmiques, assenyalant la funció que
tenien i les seves principals característiques. (1,5 p.)
380 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL A
5 Explica les característiques de l’escultura mesopotàmica a partir d’aquestes dues imatges. (1 p.)
Osiris va ser un gran rei. El seu regnat va ser molt un joc: tots haurien de ficar-se al cofre i s’emportaria
beneficiós per als seus súbdits: Osiris els va ensenyar el premi aquell que l’omplís completament. Ningú va
a conrear la terra, a preparar el vi, a extreure els me- donar la mesura perfecta, excepte Osiris, però, quan
talls del sòl i a elaborar objectes útils amb ells. També aquest estava ficat dins el cofre, els conjurats van
va fer néixer les arts. [...] Osiris es va casar amb la caure sobre ell, van tancar la tapa, la van clavar i van
seva germana Isis. [...] Però Osiris tenia un germà llançar el cofre al riu Nil. [...] Isis va començar a bus-
molt envejós, Seth. Un dia, Seth va fer fabricar un car desesperadament el cos del seu espòs. Però el
cofre sumptuosament decorat, de la mida exacta del cos d’Osiris s’havia dividit en moltes parts i li va cos-
cos d’Osiris. Després va celebrar un banquet, al qual tar molt temps trobar tots els trossos. Finalment els
va convidar el seu germà i setanta-dos convidats, va trobar, va poder unir-los i Osiris va ressuscitar de
que eren, en realitat, els seus còmplices. En el mo- la mort. Osiris llavors va decidir que tornaria a ser
ment en què estaven més alegres, Seth va proposar rei, però no dels vius, sinó del regne dels morts.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 381
9 CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d’avaluació
Control B Control A
Control B
1 • Civilització fluvial: és el nom que reben les primeres grans 5 El riu Nil era fonamental per a la vida de la població, que es
civilitzacions (Mesopotàmia, Egipte, l’Índia i la Xina), perquè concentrava a les seves ribes. Les seves aigües eren una via
van sorgir al costat de grans rius, com el Tigris i l’Èufrates, de comunicació, proveïen d’aliment a les persones i regaven
en el cas de Mesopotàmia, o el Nil, en el cas d’Egipte. els camps. Cada any, les pluges torrencials caigudes al curs
• Ziggurat: grans torres esglaonades que construïen els alt del riu provocaven una espectacular pujada del seu
pobles mesopotàmics per utilitzar-les com a llocs de culte, cabal. Entre juny i setembre el riu es desbordava i inundava
observatoris astronòmics i centres d’endevinació. les ribes. Quan les aigües es retiraven, deixaven sobre la riba
un llim negre que fertilitzava el sòl. Aleshores, els pagesos
• Sarcòfag: caixa en què els egipcis guardaven les mòmies aprofitaven per sembrar en els terrenys que havien cobert
i que solia tenir forma humana. les aigües.
• F
araó: rei d’Egipte. Tenien un poder absolut i eren
6 L’escriptura B és cuneïforme i és pròpia de Mesopotàmia.
considerats déus.
Aquesta escriptura utilitzava signes en forma de tascó i es
• H
ipogeu: tomba subterrània excavada a l’interior d’una feia amb una canya de jonc que s’usava per fer incisions
muntanya. sobre taules d’argila humida. L’escriptura A és jeroglífica,
2 Període sumeri, entre el 3000 aC i el 2300 aC. – Imperi accadi, característica d’Egipte, i empra símbols i dibuixos per
entre el 2300 aC i el 1800 aC. – Imperi babilònic, entre el 1800 representar idees i objectes.
aC i el 1356 aC. – Imperi assiri, entre el 1356 aC i el 612 aC. – 7 La majoria de la població egípcia estava sotmesa al faraó, als
Imperi neobabilònic, entre el 612 aC i el 539 aC. nobles i als sacerdots, que eren els grups privilegiats. La
3 Els grups privilegiats de la societat mesopotàmica eren el rei resta de la societat estava formada per pagesos, que eren la
i els nobles, els sacerdots i els escribes. Els no privilegiats eren immensa majoria, comerciants, artesans, servents i esclaus.
els pagesos, els artesans i els esclaus. Les dones egípcies gaudien d’alguns drets que no tenien
altres dones a l’antiguitat. Per exemple, podien tenir
4 Els pobles mesopotàmics eren politeistes, ja que creien en propietats, comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se.
l’existència de diferents déus, com Anu, déu del cel; Ishtar,
deessa de la guerra, l’amor i la fecunditat, i Enlil, déu dels 8 a) Vertadera. b) Falsa. c) Falsa. d) Falsa. e) Vertadera. f ) Falsa.
vents. Els déus eren immortals, però es representaven com a 9 La de l’esquerra és una mastaba; la del centre, una piràmide,
persones, es comportaven com a tals i es manifestaven i la de la dreta, un hipogeu.
a través dels fenòmens de la natura, com la pluja, el Sol o el
vent.
382 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Control A
1 • Civilització: gran àrea de cultures de la Terra. Les persones 5 Els pobles mesopotàmics solien fer escultures de diferents
que en formen part tenen uns trets d’identitat comuns, mides i relleus. En aquest cas tenim a la dreta una escultura
com la llengua, la religió, la mentalitat o la tècnica. d’un rei que apareix dret, en posició frontal, sense moviment
• Politeisme: creença en diversos déus. i amb grans ulls (Assurnasirpal II). A l’esquerra, un relleu fet
sobre pedra que ens narra esdeveniments importants de la
• Sargon: rei fundador de l’Imperi accadi, cap al 2300 aC.
vida d’un rei (estela de Naram-Sin).
• S
ala hipòstila: sala coberta i plena de columnes que forma
part del temple egipci. 6 Egipte estava governat per un faraó que tenia poder absolut i
que era considerat com un déu. Per governar se servia de
• Menes: faraó egipci que segons la llegenda va unificar l’Alt
funcionaris, nobles, sacerdots, escribes i l’exèrcit, que
i el Baix Egipte cap a l’any 3100 aC.
protegia les fronteres del país. Per sota d’aquests grups
2 Període sumeri, entre el 3000 aC i el 2300 aC. - Imperi accadi, privilegiats quedava la immensa majoria de la població,
entre el 2300 aC i el 1800 aC. - Imperi babilònic, entre el 1800 integrada majoritàriament per pagesos, però hi havia també
aC i el 1356 aC. - Imperi assiri, entre el 1356 aC i el 612 aC. - artesans, comerciants i esclaus.
Imperi neobabilònic, entre el 612 aC i el 539 aC.
7 a) Els egipcis eren politeistes, ja que creien en molts déus.
3 Els grups privilegiats de la societat mesopotàmica eren el rei Pensaven que els ritus religiosos eren necessaris per
i els nobles, els sacerdots i els escribes. Els no privilegiats mantenir l’equilibri de l’univers. Per això era necessari que
eren els pagesos, els artesans i els esclaus. cada déu tingués el seu propi temple, en el qual pogués
4 Temple: seu del govern dels tribunals de justícia i de les guardar la seva estàtua i celebrar el seu culte religiós.
escoles. Posseïa les terres i tallers de la ciutat. b) Osiris, Isis i Seth. Per exemple, Horus, déu del cel; Anubis,
que en el més enllà porta les persones davant Osiris, o Ra,
Ziggurats: torres esglaonades que complien diverses
déu del Sol.
funcions: lloc de culte, observatori astronòmic o centre
d’endevinacions. c) R. Ll.
Palau: residència del rei. L’entrada solia tenir una porta 8 Les parts d’un temple egipci són aquestes: avinguda de les
formada per murs decorats ricament. esfinxs; els obeliscs, que estan situats abans del mur
d’entrada (piló); el pati, envoltat de columnes, la sala
hipòstila, coberta i plena de columnes i, finalment, el
santuari, on hi havia l’estàtua del déu.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 383
Recursos per a l’avaluació
de competències
9 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
El professor de Ciències socials us ha demanat que aprofundiu en la història de l’antic Egipte fent un treball de recerca
sobre Ramsès II, un dels seus faraons més coneguts, i l’època en què va viure. Per poder dur a terme aquesta tasca us ha
suggerit que repasseu el que heu estudiat en el vostre llibre i que investigueu a Internet però, per començar, us ha
proporcionat un document sobre Ramsès amb algunes dades importants
1 Llegeix aquest text, que et permetrà situar Ramsès II en el temps, i respon les preguntes. (3 p.)
Ramsès II ha estat, sens dubte, el faraó més conegut Tot i que es va proclamar vencedor, va ser derrotat
de la història de l’antic Egipte. Va néixer al voltant i només la diplomàcia i les lluites internes hittites
de l’any 1300 aC. Fill de Seti I, de qui va ser nome- van permetre que mantingués l’equilibri estratègic
nat regent amb només 14 anys, va arribar al tron el en aquesta zona. Un cop ho va aconseguir, va dur a
1279 aC, quan tenia uns 20 anys. Va ser molt longeu, terme diverses campanyes a Núbia i Líbia, fet que
va regnar durant 66 anys i dos mesos. va permetre que ampliés els límits de l’imperi fins a
Els primers anys de la seva vida va ser un rei guer- territoris abans no controlats.
rer, i va lluitar contra els pirates sards que amenaça- Durant el seu regnat es van construir molts dels
ven Egipte. Després de capturar-los, els va reclutar monuments més importants de l’antic Egipte, i es
per al seu exèrcit i els va convertir en les seves for- van acabar o ampliar els temples de Karnak, Tebes i
ces d’elit. Posteriorment, va formar un gran exèrcit Abidos; la construcció del seu temple funerari (Ra-
amb el qual va iniciar una sèrie de campanyes a Sí- messeum) a la Vall dels Reis, o la construcció dels
ria contra els hittites. En la segona d’aquestes cam- temples d’Abu Simbel, que es dedica a ell mateix i a
panyes es produeix la batalla de Kades (1274), que la seva família. Després de la seva mort va rebre
coneixem en detall per diverses fonts, una de les sepultura a la Vall dels Reis, i la seva mòmia va ser
quals és el poema de Pentaur, compost pel propi portada segles més tard a la tomba DB320, on es va
Ramsès II. descobrir al segle xix.
a) En quina etapa de l’antic Egipte va viure Ramsès II: Imperi Antic, Imperi Mitjà o Imperi Nou?
2 Localitza en els mapes de Mesopotàmia i Egipte els següents conceptes que apareixen en el text. (2 p.)
a) Desert de Síria i hittites. Són al nord, al sud, a l’est o a l’oest de Mesopotàmia?
b) Karnak, Tebes, Vall dels Reis, Abu Simbel. Són al Baix Egipte o a l’Alt Egipte?
386 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA
PRUEBA1
3 Ja saps a quina etapa de la història d’Egipte va viure Ramsès II, però amb quina etapa de la història de Mesopotàmia
coincideix? Quins grans imperis hi havia en aquells anys? (1 p.)
4 Aquestes tres imatges coincideixen amb tres aspectes importants de la vida de Ramsès II. Analitza-les i respon les
preguntes. (4 p.)
c) Quines característiques tenia l’escultura a l’antic Egipte? Quines d’aquestes característiques observes en les imatges de
l’esquerra i del centre?
d) A què correspon la imatge de la dreta? Explica el que sàpigues sobre el procés de momificació i de les creences dels
egipcis sobre la vida després de la mort. Com era la religió egípcia?
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 387
9 COMPETÈNCIES, CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competències que
Criteris d’avaluació Activitats
s’avaluen
388 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucions del llibre
de l’alumne
9 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Pàg. 195
Pàg. 192
4 Interpreta el mapa i la línia del temps.
Descobreix. L’escriptura cuneïforme
• Assíria està en el curs alt dels rius Tigris i Eufrates i Caldea
1 Utilitza les TIC.
en el seu curs baix.
R. M. En els ideogrames xinesos les idees són representades de
• Tigris: Dur Sharrukin (Khorsabad), Nínive, Assur, Eshnunna,
manera gràfica mitjançant icones i símbols, no amb paraules.
Kish, Nippur, Lagash. Eufrates: Mari, Babilònia, Uruk, Larsa,
L’escriptura egípcia és un tipus d’escriptura que fa servir
Ur, Èridu.
caràcters ideogràfics combinant-los amb caràcters fonètics que
representen un o diversos sons. L’escriptura fenícia, per la seva • Amb Assurbanipal, cap al 669-627 aC.
banda, era de tipus consonàntic: cada lletra tenia una • Els sumeris.
representació, però no s’utilitzaven vocals. • L’etapa sumèria 700 anys, l’Imperi accadi 500, l’Imperi
babilònic 444, l’Imperi assiri 744 i l’Imperi neobabilònic 73.
Pàg. 193 Claus per estudiar
• Va sorgir en el IV mil·lenni i va durar fins al segle vi aC.
2 Interpreta el mapa.
• «Entre rius».
• La Xina, l’Índia, Mesopotàmia, Egipte.
• Era una regió clau per al comerç entre Àsia Menor, el mar
• La Xina: Huang He (Groc) i Iang-Tsé (Blau). L’Índia: Indus.
Mediterrani i Síria.
Mesopotàmia: Tigris i Eufrates. Egipte: Nil.
• Assíria al nord i Caldea al sud.
• Tròpic de Càncer. És una zona càlida.
• Etapa sumèria, Imperi accadi, Imperi babilònic, Imperi assiri,
Claus per estudiar
Imperi neobabilònic.
• La invenció de l’escriptura.
PENSA. Turquia, Síria, Iraq, Iran, Líban, Israel, Jordània, Egipte,
• Un poder polític fort, una societat molt jerarquitzada i la Aràbia Saudita, Kuwait.
construcció de grans obres.
• Perquè totes es van desenvolupar al voltant de grans rius.
Pàg. 196
• Són persones que treballen a l’administració de l’Estat. Van
sorgir per administrar les propietats dels primers reis. 5 Fes-ho així
PENSA. R. M. Els rius són fonamentals per al desenvolupament • En cinc: reis i nobles, sacerdots, funcionaris, artesans i
d’una agricultura capaç d’alimentar grans poblacions. pagesos, i esclaus.
• Els esclaus i els artesans i pagesos, la pitjor; els reis, els
Pàg. 194 nobles i els sacerdots, la millor.
• Assurnasirpal II: va regnar entre el 884 i el 859 aC. Va ser el • Estava dividida en dos grups: els privilegiats (rei, aristocràcia,
tercer rei de l’Imperi neoassiri. És conegut per les seves sacerdots, escribes) i els no privilegiats, que podien ser lliures
conquestes militars i la consolidació de l’Imperi assiri. El va (pagesos, artesans) o esclaus.
succeir el seu fill Salmanassar III. Assurbanipal: rei d’Assíria • Privilegiats: rei, aristocràcia, sacerdots, funcionaris. No
entre 669-627 aC. Va ser un rei conqueridor, que va portar privilegiats: lliures (pagesos, artesans) i esclaus.
l’Imperi assiri a la seva màxima expansió, fet que l’obliga a PENSA. No, perquè la lectura i l’escriptura s’han universalitzat i la
sostenir guerres contínues per reprimir revoltes majoria de la població sap llegir i escriure.
390 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Pàg. 197 • L’Imperi Nou.
• Abu Simbel, Edfu, Luxor, Vall de les Reines, Vall dels Reis,
6 Interpreta les imatges.
Karnak, Tebes, Coptos, Tell el-Amarna, Hermòpolis,
• D’aquesta manera se simbolitza la seva importància, Heracleòpolis, Sakkara, Memfis, Heliòpolis, Tanis, Gizeh,
el seu poder. Sais.
• Nus, en senyal de submissió i que s’han convertit en • Temples: Abu Simbel, Edfu, Karnak, Luxor. Tombes: Vall de
esclaus. les Reines, Vall dels Reis, Tell el-Amarna, Sakkara, Memfis,
• En efecte, representa les diferents classes socials Gizeh.
sumèries. Apareixen el rei, els dignataris i els sacerdots, els • Memfis.
pagesos i artesans, els guerrers i els presoners de guerra,
• Tebes.
que són els esclaus.
• Durant l’Imperi Nou.
7 Educació cívica
• Abans de Crist.
R. M. Sí, n’existeixen. Moltes societats musulmanes, en
especial les integristes, encara supediten la dona a l’home. Claus per estudiar
Suposa una discriminació absurda i injusta i un atemptat • Al nord-est d’Àfrica.
contra els drets humans. • Les terres negres eren les fèrtils planes de les riberes del Nil;
les terres vermelles eren el desert que es localitzava més enllà
de les terres negres.
Pàg. 199
• Uns 3.000 anys, entre el 3100 i el 30 aC
8 Fes-ho així • Imperi Antic, Imperi Mitjà, Imperi Nou.
• Era una gran estructura que sobresortia en la plana i • R. M. Antic: s’estableixen les bases de l’Estat i la societat
estava en estat de complet abandonament. d’Egipte. Mitjà: es produeix una gran expansió cap a l’exterior.
• Feta en tova recoberta de maó, consta d’una gran Nou: època d’esplendor.
escalinata principal que condueix al cim d’una estructura • La invasió de pobles estrangers. Els últims, els romans.
piramidal originàriament dividida en set terrasses, de les
PENSA. R. M. Sí, perquè la civilització egípcia no hauria estat
quals només se n’han conservat tres. Té grans portes i, a la
possible sense l’efecte fertilitzador del Nil i les seves crescudes
part superior, un santuari dedicat al déu lunar Nanna.
anuals, que convertien la franja de terres que rega en un terreny
• Perquè vivien en un territori pla, sense muntanyes. El molt apte per a l’agricultura. R. Ll.
ziggurat era l’estructura que estava més alta i, per tant,
més a prop del cel, la casa dels déus.
Pàg. 202
Claus per estudiar
• La creença en diversos déus. 10 Utilitza les TIC.
• Construïen amb maó i tova. Van inventar l’arc i la volta. Tots dos • Hatsepsut va ser una reina i faraona de la dinastia XVIII,
es basen en el mateix principi, són estructures amb forma de que va governar entre 1490-1468 aC, al període hel·lenístic.
semicircumferència que permeten descarregar el pes dels murs. Cleòpatra va ser reina de la dinastia ptolemaica, a l’Imperi
• El temple era la seu del govern, dels tribunals de justícia i de les Nou, i va governar entre el 69 i el 30 aC.
escoles. Prop del temple es construïen els ziggurats, enormes • Hatsepsut va dedicar la major part del seu regnat a edificar
torres esglaonades que complien diverses funcions: i restaurar temples i va ser una governant pacífica.
observatori astronòmic, lloc de culte o centre d’endevinació. Cleòpatra va ser l’última reina del període hel·lenístic, amb
• L’escultura mesopotàmica està formada per estàtues i relleus. ella es va produir la conquesta romana i es va acabar
Les estàtues, generalment petites però també de mida natural, l’Imperi Nou.
representen reis, déus o alts funcionaris, dempeus o asseguts, Claus per estudiar
en posició frontal. Els relleus, generalment sobre pedra, • El faraó era un rei amb poder absolut. Una dinastia és la
representen esdeveniments importants de la vida política o successió de reis d’una mateixa família.
religiosa de Mesopotàmia.
• Dictava les lleis, governava el país, posseïa gran part de les
PENSA. R. M. La majoria dels pobles de l’antiguitat eren terres, controlava el comerç i manava sobre l’exèrcit.
politeistes: egipcis, grecs, romans, etc.
• Els membres de la família del faraó i altres famílies a les quals
aquest havia recompensat amb extenses terres i grans
Pàg. 201 riqueses.
• Els nobles governaven les províncies en què es dividia Egipte:
9 Interpreta el mapa i la línia del temps.
feien complir les ordres del faraó i recaptaven els impostos. Els
• Nord, mar Mediterrani; sud, desert del Sàhara; est, mar sacerdots dirigien els ritus religiosos i administraven els
Roig; oest, desert de Líbia. temples. Els escribes redactaven els documents oficials i
• Al voltant del Nil. portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies
• El Baix Egipte és la zona del delta i la desembocadura del que entraven i sortien dels magatzems de palau. L’exèrcit
Nil; l’Alt Egipte és el curs alt del Nil, al sud del Baix Egipte. protegia les fronteres d’Egipte.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 391
• Perquè només ells, els sacerdots i alguns nobles sabien llegir i • A partir de l’estudi de les restes, de documents de l’època,
escriure. de pintures i d’altres temples similars.
PENSA. Sí, perquè el seu poder era absolut i la seva paraula era la
llei.
Pàg. 208
392 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Claus per estudiar R. G. D’esquerra
20 a dreta: període sumeri, Imperi accadi,
• Religiós: que eren obres relacionades amb el culte als morts o Imperi babilònic, Imperi assiri, Imperi neobabilònic.
els ritus de pas. Polític: que transmetien un missatge polític, el R. G. D’esquerra
21 a dreta: Imperi Antic, Imperi Mitjà, Imperi
poder del representat, normalment el faraó. Nou, dominació estrangera.
• Escultura: la utilització de la pedra com a material, les • Ramsès II: Imperi Nou. Kheops: Imperi Antic. Mentuhotep II:
dimensions colossals, la vista de cara, el caràcter estàtic i rígid, Imperi Mitjà. Akhenaton: Imperi Nou. Micerí: Imperi Antic.
la idealització, la realització de petites estatuetes de temes
El territori
quotidians. Pintura: colors vius, figures hieràtiques i sense
Xina, Índia, Mesopotàmia, Egipte. R. G. Xina:
22 Huang He (Groc)
moviment que no tenen perspectiva i es representen sense
i Iang-Tsé (Blau). Índia: Indus. Mesopotàmia: Tigris i Eufrates.
sentit de profunditat; els personatges segueixen el principi
Egipte: Nil.
jeràrquic: els més importants són més grans i se situen davant
dels altres. És
23 una zona àrida situada entre rius que fertilitzen el terreny.
Egipte també és àrid i el Nil fertilitza les terres.
• A l’interior de les tombes i en temples i palaus.
24 R. G.
• Informaven de com havia estat la vida del difunt.
Conceptes
PENSA. R. M. És així, perquè les proporcions colossals de moltes
escultures feien necessari un estudi d’enginyeria per construir-les Ziggurat:
25 enorme torre esglaonada que complia diverses
i col·locar-les en la seva posició final. funcions, observatori astronòmic, lloc de culte o centre
d’endevinació. Escriba: funcionari egipci que redactava els
documents oficials i portava els comptes dels impostos
Pàg. 212 reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels
19
Resumeix l’essencial magatzems de palau. Obelisc: construcció de pedra que
representava el camí que unia la terra amb el cel.
Mesopotàmia Egipte
Territori Es va desenvolupar en el territori situat entre els rius Es va desenvolupar al nord-est d’Àfrica, al costat del
Tigris i Eufrates. riu Nil.
Dividida en dues regions: Assíria i Caldea. Dividit en Alt Egipte i Baix Egipte.
Etapes de Període sumeri, Imperi accadi, Imperi babilònic, Imperi Imperi Antic, Mitjà i Nou.
la seva història assiri, Imperi neobabilònic.
Organització política Període sumeri: ciutats independents. Altres etapes: El faraó concentrava tots els poders.
imperi. Rei al capdavant, compleix també la funció de
sacerdot.
Grups socials Privilegiats (rei, aristocràcia, sacerdots, escribes) i no Els nobles, sacerdots, escribes i exèrcit eren els grups
privilegiats, que podien ser lliures (pagesos, artesans) o privilegiats i s’encarregaven de la administració de l’Estat.
esclaus. Els no privilegiats eren els pagesos, comerciants, artesans,
servents i esclaus.
Religió i creences Politeistes (Anu, Ishtar, Enlil, etc.). Creien que els Politeistes (Ra, Amon, Isis, Osiris, Horus ...).
déus es manifestaven a través dels fenòmens de la Creien que els ritus religiosos eren necessaris per man-
natura (la pluja, el vent...), dels somnis o de l’ende- tenir l’equilibri de l’univers. Creien en la vida després
vinació. Se’ls representava com a persones i tenien de la mort i es preparaven per viure en el més enllà.
passions humanes. No obstant això, eren immor- Pensaven que era imprescindible conservar els cossos
tals. No creien en la vida després de la mort. per a aquesta segona vida. Per això, van desenvolupar la
momificació, un mètode per evitar que els cadàvers es
descomponguessin: els assecaven i els embolicaven en
benes.
Art Arquitectura: grans constructors en maó i tova, Arquitectura: temples i palaus de pedra, de llinda i de
utilitzaven l’arc i la volta: temples, ziggurats, palaus. dimensions colossals.
Els edificis s’aixecaven sobre plataformes o terras- Escultura: estàtues de pedra, fetes per ser vistes de cara,
ses i tenien murs gruixuts que es revestien amb de dimensions colossals, estàtiques, transmeten rigide-
maons de colors. sa i estan idealitzades. Pintura: utilitzaven colors vius,
Escultura: estàtues de reis, déus i alts funcionaris i les figures són hieràtiques i sense moviment, no tenen
relleus que narren esdeveniments de la vida políti- perspectiva i es representen sense sentit de profunditat,
ca o religiosa. els personatges segueixen el principi jeràrquic: els més
importants són més grans i se situen davant dels altres.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 393
Piràmide: tomba faraònica. Dinastia: reis pertanyents a • Dos mites diferents. Un afirma que al principi, enmig de les
una mateixa família. tenebres, només existia un oceà infinit que es deia Nun.
26 • Els sumeris van ser els primers que van desenvolupar una D’aquesta oceà va emergir Amon-Ra, el déu del Sol, sense
civilització fluvial a Mesopotàmia i els accadis van ser pare ni mare. Amon-Ra va escopir Shu, déu de l’aire, i
seus successors. Tefnut, deessa de la humitat. Junts van engendrar Geb, el
• Les terres vermelles són les del desert, i les negres, les déu de la terra, i Nut, la deessa del cel. Geb i Nut són
que es troben a les ribes del Nil i són fertilitzades per les l’origen dels altres déus egipcis i de l’univers. Un cop
seves crescudes anuals. l’univers està al seu lloc, han de néixer els homes, que
després seran faraons. El déu amb forma de moltó, Khnum,
• Una mastaba és un enterrament trapezoïdal que amaga
és el creador de l’home: va modelar el seu cos i la seva
una cambra funerària subterrània, i un hipogeu és una
ànima en el seu torn de terrisser i els va donar el ka,
tomba subterrània excavada a l’interior d’una muntanya.
l’energia vital.
27 Un poder polític fort, concentrat en un rei, que dictava les L’altre mite afirma que al principi només existia l’oceà. Ra,
lleis, dirigia l’exèrcit i tenia funcions religioses. El monarca el Sol, va sorgir d’un ou (una flor, en algunes versions) que
comptava amb un cos de funcionaris per administrar els va aparèixer sobre la superfície de l’aigua. Ra va donar a
seus dominis. Una societat molt jerarquitzada, amb una llum quatre nens, els déus Shu i Geb, i les deesses Tefnet i
minoria de privilegiats, propietaris de la major part de les Nut. Shu i Tefnet van donar origen a l’atmosfera. Tots dos
terres, les riqueses i els càrrecs principals públics, i una es van servir de Geb, que es va convertir en la Terra i van
majoria sotmesa. La construcció de grans obres: palaus, elevar Nut, que es va convertir en el cel. Ra regia totes les
temples, tombes i canals, edificats pels reis i els grans coses. Geb i Nut van tenir dos fills, Seth i Osiris, i dues
sacerdots per demostrar el seu poder. filles, Isis i Neftis. Osiris va succeir Ra com a rei de la Terra,
Totes
28 dues eren monumentals i utilitzaven la pedra. La ajudat per Isis, la seva esposa i germana. Seth, però,
mesopotàmica usava l’arc i la volta, però l’egípcia era de odiava el seu germà i el va matar. Aleshores, Isis va
llinda. embalsamar el cos del seu espòs amb l’ajuda del déu
Anubis, que es va convertir així en el déu de
l’embalsamament. Els poderosos encanteris d’Isis van
Pàg. 213
ressuscitar Osiris, que va arribar a ser rei del món inferior,
La forma de govern la terra dels morts. Horus, fill d’Osiris i Isis, va derrotar
29 • Sí, era el faraó. posteriorment Seth en una gran batalla i es va erigir en el
rei de la Terra.
• Sí, posseïa terres i cobrava impostos
• Sí, dirigia l’exèrcit.
• Sí, era considerat un déu i la població egípcia creia que Pàg. 214
tenia poders especials. Competència social. Aplica una tècnica. Analitzar un text històric
La societat 36 Situa el text.
R. G. De
30 dalt a baix: faraó; nobles, sacerdots i caps de • Cap a l’any 1800 aC.
l’exèrcit; escribes i soldats; pagesos, comerciants, artesans i • El rei Hammurabi, per establir les lleis que havien de regir
servents; esclaus. sota el seu govern.
R. G. De
31 dalt a baix: rei i nobles; sacerdots; funcionaris; 37 Analitza el text.
artesans i pagesos; esclaus.
• L’exèrcit, l’economia, el matrimoni, les relacions filials, la
La cultura i l’art medicina, l’arquitectura, l’esclavitud ... Tots els aspectes de
32 Sala hipòstila: C. Piló: A. Pati: B. Santuari: D. la vida social i econòmica.
• Les lleis 42, 53, 55, 195, 218, 229, 230, 231.
Compromesos. El llegat de Mesopotàmia i Egipte
38 Valora el text
I nterpreta
33 la imatge. Tècniques arquitectòniques i grans
obres • R. Ll.
• Son piràmides. • Sí, encara que s’evidencien diferències entre homes i
dones i entre homes lliures i esclaus.
• Un projecte colossal, immens, que requereix un gran
esforç i és molt costós, perquè les piràmides només van
ser possibles gràcies a un gran esforç humà i econòmic. Pàg. 215
• Per a tot tipus d’edificis.
Resol un cas pràctic. El trasllat del temple d’Abu Simbel
34 L’escriptura
39 Analitza el problema
• És un sistema d’escriptura en què les paraules es
• Ramsès II.
representen amb figures o símbols.
• Al segle xiii aC.
• Per exemple, la ideogràfica xinesa o l’alfabètica fenícia.
• a) En una zona baixa, al costat del riu Nil. b) Propera a
35 La mitologia
l’emplaçament original, però 65 m més elevat.
• Per explicar-se el món.
394 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
• Entre el 1964 i el 1968, perquè s’anava a construir una Pàg. 217
presa i hagués quedat submergit.
Aprenentatge cooperatiu. Els déus egipcis: la simbologia
• Desmuntant el temple peça a peça.
45 Isis: dona amb un tron al cap, un ceptre papiriforme en una
• Va deixar algunes construccions submergides.
mà i l’Ankh, símbol de la vida, a l’altra. Ra: home amb cap
40 Opina de falcó sobre el qual porta el disc solar, amb el ceptre uas
• R. Ll. (vara recta coronada amb el cap d’un animal fabulós) a la
• R. Ll. mà dreta, com a símbol del poder. Osiris: home momificat,
• Podria haver-se construït la presa en un altre lloc. amb la pell verda i els atributs de la reialesa: una corona
Atef (formada per la corona blanca de l’Alt Egipte i la
41 Utilitza les TIC.
vermella del Baix Egipte), la gaiata (que simbolitza el
• Tenen de comú una col·lecció de mòmies i una acurada
pasturatge) i el fuet (que és símbol de fertilitat). Thot: home
selecció d’art egipci. En tots dos casos, els museus es van
amb cap d’ibis, el ceptre uas en una mà i l’Ankh a l’altra.
fundar a causa de l’afició que sentien per l’art Bonaventura
Seth: home amb cara de bèstia de musell corbat, orelles
Ubach i Jordi Clos, respectivament. Bonaventura Ubach
rectangulars i cua aixecada, amb el ceptre uas i l’Ankh.
(1879-1960) va compilar una col·lecció de material
Horus: home amb cap de falcó, la doble corona de Egipte, el
arqueològic que s’exposa al Museu de Montserrat i Jordi
ceptre uas i l’Ankh. Anubis: home amb cap de cànid, gos o
Clos (1950) va impulsar el Museu Egipci de Barcelona. El
xacal, amb el ceptre uas i l’Ankh.
Museu de Montserrat també posseeix una col·lecció de
46 l mite explica una història tràgica que neix de la rivalitat
E
materials arqueològics de Mesopotàmia i l’antiga Pèrsia.
entre dos germans, Osiris i Seth. Osiris havia transmès als
• Del Museu de Montserrat: un cap reial, d’època saïta,
homes els coneixements sobre els quals es fonamentava la
dinastia XXVI? (664-525 aC.). Del Museu Egipci de
civilització egípcia i era el déu de la fertilitat, mentre que
Barcelona: el conjunt de vasos canopis, de la dinastia XXVI
Seth regnava a les terres ermes del desert i les muntanyes.
(664-525 aC.).
Corroït per l’enveja, Seth va decidir maquinar un parany
contra el seu germà i el va convèncer perquè s’introduís en
Pàg. 216 un sarcòfag. Quan Osiris ho va fer, Seth el va tancar i el va
llançar al Nil. Isis, l’esposa d’Osiris, va aconseguir rescatar el
Formes de pensar. Anàlisi científica. Què es va trobar a la taüt, però Seth es va tornar a apoderar del cadàver i el va
tomba de Tutankamon? esquarterar en catorze trossos que va repartir per tot el
42 • Un faraó que va viure i va governar en l’Imperi Nou. país. Isis va aconseguir recuperar-los i sobre el cos del seu
• En mastabes, piràmides i hipogeus. marit va concebre un fill, Horus, que finalment va venjar el
• Perquè gaudissin de comoditats i riqueses en la seva vida seu pare derrotant Seth.
després de la mort. 47 Utilitza les TIC.
43 • Està formada per diverses estances de difícil accés R. G.
comunicades entre si.
• La cambra sepulcral, perquè contenia les restes del faraó.
• Estava allunyada de l’entrada per evitar que fos espoliada
pels saquejadors de tombes.
• Recordar al mort la seva vida anterior.
• Sí, pels símbols de la màscara: la barba faraònica, la serp,
el voltor i el nemes.
• Podríem conèixer detalls sobre el seu dia a dia: mobiliari
que utilitzaven, joies, etc.
44 • Vol dir que no havia estat profanada pels saquejadors de
tombes.
• Per enriquir-se amb els tresors que s’hi enterraven.
• Va ser transcendental, ja que es tracta de la primera
tomba trobada intacta. Va permetre conèixer de primera
mà com eren enterrats els faraons.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 395
UNITAT 10
396 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 415
Fitxa 10. Els ordres arquitectònics grecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 415
Fitxa 11. Els déus grecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 416
Fitxa 12. Alexandre el Gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 418
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 419
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 397
10
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
LA CIVILITZACIÓ GREGA
CONTINGUTS DE LA UNITAT DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Desenvolupament de competències
• Aplica una tècnica: Sintetitzar informació en un quadre cronològic.
Classificar ceràmiques gregues.
• Resol un cas pràctic: Per què les escultures del Partenó són a
Londres?
• Anàlisi científica: Van existir Troia i la guerra de Troia?
BANC DE RECURSOS
398 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
10
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
LA CIVILITZACIÓ GREGA
ITINERARIS DIDÀCTICS
Per nivells
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 399
10
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
400 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
10
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
L’ACRÒPOLIS D’ATENES
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 401
10
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Esparta es va fer famosa per la duresa dels seus Un dels grans avenços de la democràcia va ser
costums. El principal interès dels espartans era l’eliminació de la discrecionalitat en l’aplicació de
preparar-se per la guerra i estar preparats per la justícia, per la qual cosa es va buscar la partici-
combatre, ja fos contra els seus enemics externs o pació dels ciutadans, pensant que d’aquesta ma-
contra els seus propis súbdits, els ilotes, que so- nera s’eliminarien els abusos de poder. Tots els
vint es rebel·laven contra la seva tirania. ciutadans acusats d’un delicte eren jutjats per un
La vida dels espartans era molt senzilla i molt jurat compost pels seus conciutadans.
dura. Les seves cases eren de fusta, sense como- A més, per evitar que hi hagués corrupció, es
ditats, i tenien prohibit utilitzar perfums. Els ho- buscava que el seu nombre fos gran. Així, el jurat
mes no menjaven a casa seva, sinó en grups de mínim el componien 201 membres, el nombre
quinze individus que compartien l’aliment. normal era de 501, i en alguns casos es va arribar
D’aquesta manera, uns vigilaven els altres, es a formar un jurat de 2.001 persones, sempre de
mantenia allunyada la gola i s’evitava l’obesitat. nombre imparell per evitar els empats.
Acabats de néixer, els nens eren sotmesos a exa- Tots els ciutadans havien de servir com a jurat i, en
men. Si se’ls hi descobria algun defecte, se’ls llan- concret, se’ls exigia una disponibilitat total durant
çava des de dalt del mont Taíget per evitar que la un any complet. Havien de presentar-se a l’àgora
seva raça es debilités. Als set anys abandonaven tots els dies que hi hagués judici (durant l’any en
la seva família per ser educats per la ciutat. Els què els havia tocat exercir de jurat), i eren triats per
ensenyaven tècniques de caça i de lluita, se’ls do- sorteig el mateix dia de la celebració del judici, i en
nava el menjar indispensable i la roba estricta- aquest moment se’ls indicava en quin tribunal ha-
ment necessària. Se’ls aconsellava parlar el vien de servir. D’aquesta manera, no coneixien
menys possible i obeir totes les ordres. Aquesta amb anticipació el cas que havien de jutjar.
educació formava ciutadans obedients i guerrers D’altra banda, s’intentava evitar també que tant
fanàtics. l’acusat com els denunciants poguessin pressio-
Un cop l’any, a les festes d’Àrtemis, els joves eren nar algun dels seus membres.
assotats sense pietat davant l’estàtua de la deessa. Després del procés, el jurat havia de votar la cul-
El mèrit més gran consistia a suportar el dolor pabilitat o la innocència de l’acusat per majoria
sense immutar-se, amb aspecte alegre, el màxim simple, i era el jutge l’encarregat d’imposar el
temps possible. càstig concret.
402 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
10
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
A LA XARXA DIVULGACIÓ
CINEMA
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 403
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
10
REFORÇ I SUPORT Fitxa 1
L’espai i el temps
1 Completa aquest text amb els termes següents.
La civilització grega va sorgir a l’extrem oriental del mar ____________________, al sud de la Península dels
___________________. Es va estendre per les illes dels mars ____________________ i ____________________
i les costes de l’ ____________________ i el Mediterrani occidental. Els grecs anomenaven aquest espai
l’____________________.
2 Situa, amb ajuda dels mapes de la unitat, les principals polis i colònies gregues.
3 Recorda el nom de les tres etapes principals en què es divideix la història de Grècia (arcaica, clàssica i hel·lenística), i
indica les seves dates d’inici i final. Amb aquestes dades, completa aquesta taula.
4 Amb les dates de l’activitat anterior, completa l’eix cronològic i afegeix els fets següents.
406 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
10
REFORÇ I SUPORT Fitxa 2
2 Indica a quines polis pertanyien les institucions de la Grècia clàssica següents i explica quina era la seva funció.
Ekklesía
Gerúsia
Apel·la
Bulé
Èfors
Magistrats
Tribunals de justícia
Dos reis
• Quines conseqüències van tenir aquestes guerres?
• Per què es van enfrontar Atenes i Esparta? Com es va anomenar aquesta guerra?
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 407
10
REFORÇ I SUPORT Fitxa 3
Ciutadans No ciutadans
Eren: Eren:
• Quins eren els principals productes que cultivaven els pagesos grecs?
• A què es dedicaven els habitants de les ciutats? Quins productes fabricaven?
• Quina era la principal activitat econòmica de Grècia?
• Quins productes compraven els grecs en terres llunyanes?
3 Indica si les afirmacions següents sobre les creences gregues són vertaderes (V) o falses (F).
V F
La religió grega era monoteista perquè els grecs creien en nombrosos déus.
Zeus, déu del cel, era el déu principal i governava sobre els altres déus.
• Mite:
• Temple:
• Oracle:
• Santuari:
408 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
10
REFORÇ I SUPORT Fitxa 4
• Recorda els ordres arquitectònics grecs. Escriu a sota de cada capitell l’ordre a què pertanyen.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 409
10
REFORÇ I SUPORT Fitxa 5
Història i societat
1 Completa l’esquema següent.
Gerúsia
2 Escriu el nom de les etapes de la història de Grècia i situa els fets següents en la seva època corresponent.
Ciutadans
GRUPS SOCIALS
410 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
10
REFORÇ I SUPORT Fitxa 6
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
L’art grec
1 Indica el nom i les característiques de cada estil arquitectònic.
Estil:
Fust:
Capitell:
Estil:
Fust:
Capitell:
Estil:
Fust:
Capitell:
Característiques
Escultura grega
Materials
Exemples
3 Observa el dibuix i redacta un resum sobre les principals característiques de l’urbanisme grec.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 411
10
REFORÇ I SUPORT Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
• Segons Plutarc, per què els reis espartans van aprovar una norma per la qual podien oposar-se a la voluntat del poble?
• Quines són les principals diferències entre els sistemes de govern d’Atenes i d’Esparta?
La ciutadania
La polis és una col·lectivitat de ciutadans, de manera demandants, perquè aquest dret el tenen també alguns
que necessitem saber qui pot anomenar-se ciutadà i què que el gaudeixen en virtut de tractats amb altres polis.
és un ciutadà. El ciutadà no ho és pel simple fet de Un ciutadà, en el sentit absolut del terme, no pot definir-
residir en un lloc (l’estranger, que ha nascut en una altra se millor que pel fet de participar en l’exercici del poder
ciutat, i l’esclau tenen la residència en comú amb el de jutge i de magistrat.
ciutadà); tampoc són ciutadans els que tenen el dret de ARISTÒTIL, Política, III. (Adaptat)
comparèixer davant la justícia com a defensors o com a
• Explica quins són els drets i les obligacions d’un ciutadà.
• Quins tipus de no ciutadans hi havia a Atenes? Explica quina era la situació de cada grup.
• A què es dedicaven les dones a Grècia?
412 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
10
REFORÇ I SUPORT Fitxa 8
Més competent
Nom: Curs: Data:
El llegat de Grècia
1 Observa les imatges següents d’edificis posteriors als grecs. Quins elements d’influència grega veus en cadascuna de les
imatges?
Santa
Maria
Novella,
Florència
(s. xv). Palau de Carles V, a Granada (s. xvi). La Madeleine, París (s. xviii).
2 Observa les imatges següents d’escultures posteriors als grecs. Quins elements de la influència grega veus en cadascuna
d’aquestes imatges?
Guerrer
David, romà,
Donatello Botero
(s. xv). Paulina Bonaparte, de Canova (s. xix). (s. xx).
3 Busca a Internet altres exemples d’edificis i escultures en els quals s’apreciï la influència grega. Elabora un mural amb
una imatge de cada exemple, ordenats de manera cronològica, i els elements d’influència grega que s’hi observa.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 413
10
REFORÇ I SUPORT Fitxa 9
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
3 Indica si les afirmacions següents es refereixen a Grècia (G), a Egipte (E) o a totes dues.
G E
Els temples eren la casa del déu. Es construïen amb sostres plans i columnes.
Creien en la vida després de la mort, per la qual cosa van desenvolupar la momificació.
414 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
10
APROFUNDIMENT Fitxa 10
Buscant l’harmonia i la bellesa, els grecs construïen seguint unes regles matemàtiques estrictes, anomenades ordres, que
determinaven la combinació dels elements arquitectònics.
A
1 Observa les imatges de la dreta, busca informació,
completa les fitxes i respon
Temple de Segesta
Localitat
Segle
Característiques
dels fusts
Característiques
dels capitells
¿Tenen base B
les columnes?
Temple de Zeus
Localitat
Segle
Característiques
dels fusts
Característiques
dels capitells
¿Tenen base C
les columnes?
Temple d'Erectèon
Localitat
Segle
Característiques
dels fusts
Característiques
dels capitells
¿Tenen base
les columnes? 2 Fer un treball de recerca.
Dividir la classe en grups. Cada grup investigarà un dels
• A quin ordre arquitectònic pertany cada un d’aquests ordres arquitectònics grecs. S’han d’analitzar:
temples? • Característiques principals (planta, elements sustentants
i sustentats, tipus de columnes).
A:
• Època en què va sorgir.
B:
• Exemples d’edificis.
C: • Exemples visuals.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 415
10
APROFUNDIMENT Fitxa 11
Els grecs creien en l’existència de nombrosos déus que, tot i ser immortals, tenien aspecte humà.
PRACTICA
1 Busca informació a Internet i completa l’arbre genealògic amb els principals déus grecs.
Urà
Cronos
Hera Zeus
Dionís Atena
Zeus
Hera
Hades
Demèter
Hestia
Posidó
Hefest
Ares
Atena
Apol·lo
Àrtemis
Hermes
Dionís
Afrodita
416 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3 Llegeix el text següent i respon les preguntes al teu quadern.
• Qui són els protagonistes de la història? Descriu com és cada un d’ells: descripció física, caràcter, ocupació i altres habilitats.
Explica a quina categoria d’éssers pertanyen.
• Resumeix què passa a la història i quin estratagema utilitza Ulisses (Odisseu). Quin ensenyament intentava transmetre l’autor?
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 417
10
APROFUNDIMENT Fitxa 12
Alexandre el Gran
Nom: Curs: Data:
QÜESTIONS
• Per què es va casar amb la princesa Roxana, filla de • L’any 331, Alexandre va visitar l’oracle d’Amon-Ra a
Darios III? l’oasi de Siwah. Com el va saludar l’oracle? Què va
predir?
• Per què creus que l’aristocràcia grecomacedònia es va
prendre malament haver de tractar el seu rei com si fos
un déu?
418 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
10 AUTOAVALUACIÓ
1 On va sorgir la civilització grega? 7 Qui eren els herois per als grecs?
a. A la península dels Balcans. a. Els que naixien de la unió de dos déus.
b. A la península Ibèrica. b. Els que naixien de la unió d’un déu i un humà.
c. A la península Itàlica. c. Els que duien a terme grans proeses.
2 Quines són les principals etapes de la història de 8 Què eren els oracles?
Grècia? a. Missatges dels déus que no podien ser
a. Les èpoques arcaica, clàssica i artística. interpretats.
b. Les èpoques arcaica, clàssica i hel·lenística. b. Xarlatans que asseguraven que endevinaven el
c. L’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat futur.
contemporània. c. Missatges dels déus que podien ser interpretats
pels endevins.
3 Les principals institucions de govern a Esparta eren:
a. La gerúsia, els èfors, l’apel·la i el rei.
9 Quines eren les dependències del temple grec?
c. La gerúsia, els èfors, l’ekklesía i dos reis. b. Entrada, recepció i sala principal.
c. Acròpolis, naos i opistòdom.
4 Les guerres mèdiques…
a. Van enfrontar Grècia i Pèrsia en el segle viii aC.
10 Els escultors grecs volien mostrar…
b. Van enfrontar Grècia i Pèrsia en el segle v aC. a. El cos humà com era en realitat, amb les seves
virtuts i defectes.
c. Van enfrontar Esparta i Atenes en el segle v aC.
b. La bellesa ideal del cos humà nu.
5 Per on s’estenia l’imperi d’Alexandre el Gran? c. El poder dels seus déus, que havien creat als
homes.
a. Per Grècia, Àsia Menor, Pèrsia, Mesopotàmia,
Síria, Egipte i la Xina.
b. Per Grècia, Àsia Menor, Pèrsia, Mesopotàmia, Síria
i Rússia.
c. Per Grècia, Àsia Menor, Pèrsia, Mesopotàmia, Síria
i Egipte.
1. a, 2. b, 3. b, 4. b, 5. c, 6. a, 7. b, 8. c, 9. a, 10. b.
SOLUCIONES
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 419
Recursos per a l'avaluació
de continguts
10 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Hèl·lade:
• Polis:
• Aristoi:
• Hoplites:
• Oracle:
• Acròpolis:
2 Ordena cronològicament els fets següents numerant-los de l’1 (anterior) al 7 (posterior) i indica en quina època de la
història de Grècia es van produir. (1,5 p.)
422 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
5 Elabora un esquema de l’organització política d’Atenes. Hi han d’aparèixer les principals institucions i les funcions que
exercien. (1 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 423
10 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Hèl·lade:
• Polis:
• Politeisme:
• Colònia:
• Monarquies hel·lenístiques:
• Acròpolis:
3 Indica quines de les institucions següents pertanyen a Esparta i quines a Atenes. (1,5 p.)
ATENES ESPARTA
Ekklesía
Gerúsia
Apel·la
Bulé
Èfors
Magistrats
Tribunals de justícia
Dos reis
424 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL A
6 Digues si les columnes següents són dòriques, jòniques o corínties i enumera dues raons que justifiquin la teva decisió
en cada cas. (1,5 p.)
A.
A B C
B.
C.
7 Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). (1 p.)
V F
La religió grega era politeista perquè els grecs creien en un sol déu.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 425
10 CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d'avaluació
Control B Control A
Control B
1 • Hèl·lade: significa ‘territori dels grecs’ i era l’espai 4 • L’expansió colonial grega. Molts grecs van emigrar a causa
geogràfic que ocupava la civilització grega. de l’escassetat de terres i de la seva poca fertilitat, ja que,
d’una banda, no produïen prou per alimentar tota la
• Polis: ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit propis.
població i, de l’altra, estaven controlades per una minoria
• Aristoi: significa ‘els millors’ i és com s’autoanomenaven rica.
els rics a ells mateixos.
• L’expansió es va desenvolupar en dues etapes: Entre el
• Hoplites: soldats d’infanteria. 750 i el 650 aC, els grecs van anar cap a l’oest i es van
• Oracle: missatge dels déus que podia ser interpretat pels assentar a les costes i a les illes del mar Jònic, Sicília, el
endevins. sud d’Itàlia i França, Líbia i l’est i el sud de la península
Ibèrica. Entre el 650 aC i el 550 aC es van expandir cap a
• Acròpolis: recinte emmurallat situat al lloc més elevat de
l’est i van fundar colònies al mar Negre.
la ciutat. A l’acròpolis hi havia els temples i alguns dels
edificis més importants de la polis. • Els grecs van entrar en contacte amb altres pobles, com
els fenicis, els etruscs o els egipcis, i van expandir la
2 1. El rei Minos governa Creta: edat dels metalls.
civilització grega més enllà de les seves fronteres.
2. Els aqueus funden Micenes: edat dels metalls.
5 Assemblea o ekklesía: era el principal òrgan de decisió
3. Els grecs colonitzen el sud d’Itàlia: època arcaica. política. Estava formada per tots els ciutadans atenesos més
4. Esclaten les guerres mèdiques: època clàssica. grans de vint anys.
5. S’inicia la guerra del Peloponès: època clàssica. La bulé o Consell dels Cinc-cents: s’encarregava de preparar
els assumptes que es discutien a l’Assemblea. Estava
6. Alexandre el Gran conquereix l’Imperi persa: època
formada per cinc-cents ciutadans més grans de trenta anys
hel·lenística.
elegits per sorteig.
7. Sorgeixen les monarquies hel·lenístiques.
Els magistrats: eren els ciutadans encarregats d’executar les
3 El procés es va iniciar durant el segle vi aC, a causa del decisions de l’Assemblea. Entre ells hi havia deu estrategs,
creixement de la població i l’insuficient rendiment de les que dirigien l’exèrcit i l’armada, i nou arconts, que presidien
terres per alimentar-la. Això va provocar un període de crisi i els tribunals i s’encarregaven dels ritus religiosos.
revoltes populars contra els rics (aristoi) que va culminar
Els tribunals de justícia: eren elegits cada any per sorteig.
amb l’aparició de la democràcia.
426 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6 Primera G.M – 499 aC – Grècia contra Pèrsia – Victòria de 5 El sòl era pobre i l’agricultura es va especialitzar en el blat, la
Grècia. vinya i l’olivera. Els grecs es van especialitzar sobretot en
Segona G.M – 480 aC – Grècia conra Pèrsia – Victòria de l’artesania i el comerç. Per als intercanvis comercials
Grècia. utilitzaven monedes de plata anomenades dracmes.
Guerra Peloponès – 431 aC – Grècia contra Esparta – Victòria 6 A: dòrica, perquè el capitell és llis i el fust està acanalat amb
d'Esparta
arestes vives. B: jònica, perquè el capitell està decorat amb
7 A: època arcaica. B: època clàssica. C: època hel·lenística. Hi volutes i el fust està acanalat amb arestes suaus. C: coríntia,
ha diferències pel que fa al moviment (la més estàtica és la perquè el capitell està decorat amb fulles d’acant i el fust
de l’època arcaica i la que té més moviment és està acanalat amb arestes suaus.
l’hel·lenística), l’expressió (la de l’època arcaica és més
7 Falsa / Falsa / Vertadera / Vertadera / Vertadera / Falsa.
esquemàtica i inexpressiva, la clàssica és més natural i
expressiva i l’hel·lenística és molt expressiva) i la composició 8 Moviment i gran expressivitat: escultura hel·lenística. Trets
(la de l’etapa clàssica és harmoniosa i equilibrada). humans esquemàtics: escultura arcaica. Més realisme i
moviment equilibrat: escultura clàssica. Es representa la
8 • Alexandre el Gran.
bellesa ideal: escultura clàssica. Braços enganxats al cos i
• Pèrsia, Síria, Mesopotàmia i Egipte.
frontalitat: escultura arcaica.
• La falange.
9 • Pèricles: polític atenès.
• Perquè es van produir avenços científics i van florir l’art, la
• Heròdot: historiador.
poesia i el teatre.
• Homer: poeta.
• El seu imperi es va dividir entre els seus generals i es van
formar les monarquies hel·lenístiques. • Fídies: escultor.
• Filip II: rei de Macedònia i pare d’Alexandre el Gran.
Control A
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 427
Recursos per a l’avaluació
de competències
10 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
Els orígens de la nostra civilització es troben a l’antiga Grècia. En els edificis que ens envolten, en la nostra manera de
pensar i de parlar, en la nostra organització política o en els nostres gustos artístics, és fàcil descobrir les empremtes de
l’herència grega. La vostra tasca consisteix a trobar-les, amb les pistes que us donarem i amb els coneixements que heu
adquirit en estudiar la civilització grega, i elaborar una taula resumint les aportacions gregues a la nostra societat que
penseu que han estat més importants.
1 Els jocs olímpics eren una competició esportiva que els grecs celebraven en honor de Zeus. Quin any es van celebrar per
primera vegada a l’antiga Grècia? Situa’l en aquesta línia del temps. (1 p.)
2 Quan es van celebrar els primers jocs olímpics, havien sorgit ja les polis? i la democràcia? Explica el significat de tots dos
conceptes, polis i democràcia, i digues quan van sorgir. (1 p.)
3 Atenes és el millor exemple de polis democràtica. Quines eren les seves principals institucions de govern? Quines
funcions tenien? Quines persones i grups socials no podien participar en aquestes institucions? (1 p.)
4 Era Esparta també una polis democràtica? Quin tipus de govern tenia? Assenyala algunes diferències entre el tipus de
govern atenès i l’espartà. (1 p.)
430 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA
PRUEBA1
5 Quines diferències i semblances trobes entre la democràcia atenesa i el nostre sistema democràtic actual? Assenyala,
com a mínim, dues diferències i dues semblances. (1,5 p.)
6 Aquesta fotografia pertany al palau de les Corts de Madrid, l’edifici que alberga el Congrés dels Diputats. Observa les
columnes. A quin ordre artístic grec pertanyen? Per què? Resumeix les característiques dels tres ordres grecs. (2 p.)
7 Completa aquesta taula resumint quines són, segons la teva opinió, les aportacions més importants de la civilització
grega a la nostra societat actual. (2,5 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 431
10 COMPETÈNCIES, CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competències que
Criteris d'avaluació Activitats
s'avaluen
1 Per primera vegada es van celebrar l’any 776 aC, a l’època – Els magistrats: eren els funcionaris que executaven
arcaica. les decisions de l’Assemblea. Entre ells hi havia deu
estrategs, que dirigien l’exèrcit i l’armada, i nou arconts,
2 Les polis van començar a desenvolupar-se a partir del que presidien els tribunals i s’encarregaven dels ritus
segle viii aC, i la democràcia encara més tard, al segle vi aC. religiosos.
Les polis eren ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit
propis. Democràcia vol dir govern del poble. – Els tribunals de justícia: cada tribunal estava especialitzat
en una matèria determinada. Eren elegits cada any per
3 Les principals institucions ateneses eren aquestes: sorteig.
– L’Assemblea o ekklesía: era el principal òrgan de decisió En aquestes institucions no hi podien participar les dones,
política. S’hi votaven les lleis, es triava els governants i els estrangers i els esclaus, perquè es considerava que no
es decidien la guerra i la pau. Estava formada per tots els eren ciutadans.
ciutadans atenesos més grans de de vint anys.
4 Esparta no tenia un govern democràtic, sinó oligàrquic,
– La bulé o Consell dels Cinc-cents: s’encarregava de perquè hi governaven uns pocs.
preparar els assumptes que es discutien a l’Assemblea.
Estava formada per cinc-cents ciutadans més grans de R. M. Per exemple, a Esparta hi havia dos reis i a Atenes no hi
trenta anys, elegits per sorteig. havia reis, i a Esparta l’Assemblea tenia un poder molt limitat
432 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
perquè la gerúsia podia vetar les seves decisions, mentre 7 R. M.
que a Atenes l’Assemblea tenia un poder més ampli i no
existia la gerúsia.
Camps Aportacions gregues
5 R. M. Dues semblances: en tots dos casos hi ha uns
tribunals de justícia i un poder legislatiu (l’Assemblea, Política La democràcia.
en el cas grec, i el Parlament, en el cas d’Espanya). Dues
diferències: a Atenes hi havia esclavitud i les dones no Literatura La poesia i el teatre.
podien votar. Les matemàtiques, la història, la
Ciència
6 Les columnes són d’ordre corinti, perquè els capitells geografia, la física, la medicina.
tenen fulles d’acant i els fusts estan acanalats amb
arestes suaus. Art La manera de construir i d'esculpir.
– Ordre dòric: el fust està acanalat amb arestes vives, el Sòcrates, Plató i Aristòtil van establir
Filosofia
capitell és llis, i no té base. les bases de la filosofia occidental.
– Ordre jònic: el capitell està decorat amb volutes, el fust Esport Els gimnasos i els jocs olímpics.
està acanalat i es recolza en una base.
Moltes paraules i expressions actuals
– Ordre corinti: el capitell està decorat amb fulles
Llengua tenen el seu origen en la cultura grega
d’acant, el fust està acanalat amb arestes suaus i es
(per exemple, història o política).
recolza en una base.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 433
Solucions del llibre
de l’alumne
10 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Pàg. 223
Pàg. 220
4 Interpreta el mapa.
1 Interpreta el mapa. Colònies de la primera onada (750-550 aC): Siracusa (Sicília),
Àsia Menor (Àsia), la serralada dels Balcans (Europa), la Crotona (el sud de la península italiana), Massàlia (França),
península dels Balcans (Europa) i les illes del mar Egeu, amb Rhode (nord-est de la península Ibèrica) i Cirene (Líbia).
Creta (Europa). Colònies de la segona onada (650-550 aC): Teodòsia, Fasis,
Callatis i Òlbia (costes del mar Negre).
Claus per estudiar
• Perquè cada vall i cada illa formava un estat independent. Claus per estudiar
• Època arcaica, clàssica i hel·lenística. • Polis: ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit propis.
Aristocràcia: govern dels millors. Colònia: comunitats
PENSA. Va ser determinant. Grècia és una terra de muntanyes.
independents que mantenien els déus, els costums i
Moltes són difícils de travessar i no hi ha gaires camins. Això va
l’organització de la polis de la qual procedia la seva població.
afavorir la formació d’estats independents en cada vall, amb
formes d’organització polítiques molt diferents. Algunes polis eren • L’emigració i la fundació de colònies.
governades per persones d’una mateixa família, els oligarques. • Entre el 750 i el 650 aC els grecs es van assentar a les illes i les
D’altres eren dirigides per un tirà que havia pres el poder. A costes del mar Jònic, Sicília, el sud de la península itàlica i
Atenes va triomfar la primera forma de democràcia. A més a més, França, Líbia i el nord-est de la península Ibèrica.
la fertilitat del sòl a Grècia era molt pobra, fet que va provocar PENSA. Totes dues eren ciutats estat independents. Les polis eren
períodes de crisi i revoltes populars quan tenia lloc un creixement a Grècia i les colònies havien estat fundades per emigrants de les
de la població. L’altra solució per als menys afortunats va ser polis fora de Grècia.
buscar terres fèrtils fora de Grècia, mitjançant la fundació de
colònies al llarg del Mediterrani i de la mar Negre.
Pàg. 224
436 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Els magistrats: funcionaris que executaven les decisions Pàg. 229
de l’Assemblea. Els tribunals de justícia: cada tribunal
s’especialitzava en una matèria determinada. Claus per estudiar
• A Esparta, el màxim òrgan era la gerúsia, la bulé atenesa. Hi • Alexandre el Gran. Perquè va ser el conqueridor d’un imperi.
havia dos reis que exercien el poder militar i religiós, sense • L’expansió de la cultura grega per l’Àsia i el nord de l’Àfrica i la
equivalent a Atenes. Els magistrats atenesos eren els èfors fusió de la cultura grega amb l’oriental.
espartans i l’ekklesía tenia el seu equivalent en l’apel·la. • Perquè van florir l’art, la poesia i el teatre, i es van produir
PENSA. R. Ll. El principi és el mateix, però actualment la avenços científics, com els aconseguits per Arquimedes
democràcia és representativa, no directa. (principi d’Arquimedes) o el geògraf Eratòstenes, que va
mesurar la circumferència de la Terra.
PENSA. Atenes estava regida per un sistema democràtic, i les
Pàg. 226
monarquies hel·lenístiques eren règims en els quals els reis, que
6 Interpreta el mapa van ser divinitzats, eren la màxima autoritat política i militar.
• Les polis de l’Àtica i el Peloponès.
• Les polis de l’Àsia Menor. Saber fer. Obtenir Informació d’una moneda
• Les polis gregues van acudir en ajuda de les polis de l’Àsia • Ciutadans, que eren una minoria, i no ciutadans (estrangers,
Menor, sotmeses als perses. Les guerres mèdiques van esclaus, dones), que eren la major part de la població.
concloure amb el triomf dels grecs i Atenes va adquirir un gran • En l’agricultura de la vinya, el blat i l’olivera; en l’artesania; i en
prestigi militar, i es va convertir en la potència més important el comerç, que era l’activitat més important.
de l’Hèl·lade. PENSA. Perquè Grècia era un territori pobre que no produïa gaires
PENSA. Perquè va ser el polític més important de tot el segle i va aliments, per la qual cosa els grecs necessitaven proveir-se a
aprovar reformes que van beneficiar el poble. l’exterior.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 437
Pàg. 232 Pàg. 236
Pàg. 238
Pàg. 233
17 Utilitza les TIC
13 Saber fer. Comprendre un mite: Orfeu i Eurídice
Les Panatenees eren unes festes religioses que se
Fes-ho així celebraven cada any a Atenes i estaven dedicades a Atena,
• Orfeu (un heroi), Cal·liope (una musa), Apol·lo (un déu), la deessa protectora de la ciutat. Tenien lloc la segona
Eurídice (una nimfa), Aristeu (un pastor), Persèfone (una quinzena de juliol. Eren les celebracions religioses més
deessa), Zeus (un déu), Demèter (una deessa). antigues i importants d’Atenes. Se celebraven jocs olímpics i
• Orfeu estava casat amb la nimfa Eurídice. Aquesta va morir certàmens de poesia i música.
quan la perseguia un pastor i Orfeu va suplicar a la reina 18 Saber fer. Classificar escultures gregues
del món subterrani, Persèfone, que la ressuscités. Aquesta
Fes-ho així
ho va fer amb la condició que en el camí de retorn al món
• El moviment, l’expressió angoixada, les figures
dels vius Orfeu no podia mirar Eurídice, però aquest no va
recargolades, la composició complexa.
poder resistir el dubte sobre si la seva estimada el seguia i
va girar el cap, de manera que Eurídice es va quedar per
sempre al món dels morts. Pàg. 239
• Està ple d’elements fantàstics: l’existència del món
Claus per estudiar
subterrani, dels déus, les muses i les nimfes, la capacitat
de la lira d’aturar el curs dels rius, etc. • Bronze i marbre.
• R. Ll. Per exemple, la necessitat de complir els pactes. • Volia reflectir la bellesa ideal del cos humà, es feien en bronze
o marbre, es pintaven de colors vius i tenien una funció
religiosa.
Pàg. 234 • La que es basava en les proporcions harmonioses.
Claus per estudiar • Una regla de proporcions del cos humà.
• Ordre arquitectònic: conjunt de regles matemàtiques que PENSA. Sens dubte, ja que les seves estàtues reflecteixen amb
determinaven la mida i la combinació dels elements gran detall el cos humà.
arquitectònics. Pronaos: vestíbul del temple grec. Cel·la: sala 19 A l’etapa clàssica, ja que es tracta d’una escultura realista,
principal del temple grec. Opistòdom: lloc del temple en el qual amb cert moviment, de rostre serè, que reflecteix la bellesa
es dipositaven les ofrenes. ideal del cos humà.
PENSA. En tots dos casos són de pedra, i no utilitzen l’arc ni la
volta sinó que cobreixen els temples amb sostres plans que se
Pàg. 241
sostenen sobre columnes. No obstant això, els temples grecs són
més petits que els egipcis. Claus per estudiar
14 Interpreta els dibuixos • Filòsofs: Sòcrates, Plató, Aristòtil. Científics: Pitàgores,
• Dòric. Arquimedes, Heròdot.
• A Grècia. Tragèdies i comèdies.
438 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PENSA. La mitologia explica el món basant-se en déus, • El primer és actual, el segon és del segle I dC. El primer es
personatges fabulosos i herois. La filosofia tracta d’explicar limita a narrar uns fets.
l’essència, les propietats i les causes de les coses naturals. La
ciència és el coneixement racional i ordenat del món.
Pàg. 243
20 Utilitza les TIC
La forma de govern
Policlet, a finals del segle iv aC.
28 Atenes tenia un sistema democràtic en què participaven els
ciutadans. Esparta era una oligarquia, un govern controlat per
Pàg. 242
uns pocs, que amb prou feines comptava amb els ciutadans.
21 Resumeix l’essencial
• Etapes de la història. Època arcaica: es va caracteritzar pel La societat
naixement de les polis i l’expansió grega. Època clàssica: 29 Ciutadans: eren una minoria, participaven en política, gaudien
es va caracteritzar pel desenvolupament de la democràcia, de tots els drets i tenien obligació de pagar impostos. No
les guerres mèdiques i la guerra del Peloponès. Època ciutadans: no participaven en política, però hi havia diferències
hel·lenística: es va caracteritzar per les conquestes entre els estrangers (eren lliures, pagaven impostos, no podien
d’Alexandre el Gran i l’aparició de les monarquies posseir terres ni cases), les dones (eren lliures o esclaves, no
hel·lenístiques. tenien drets) i els esclaus (no eren lliures, treballaven a les
• Formes de govern. Democràcia (ekklesía, bulé, magistrats, mines, en el treball domèstic o en l’agricultura).
tribunals de justícia). Oligarquia (dos reis, gerúsia, èfors,
apel·la).
La cultura i l’art
• Societat formada per ciutadans i no ciutadans (dones,
30 A. Dòrica (capitell llis, arestes vives). B. Jònica (fust amb
esclaus i estrangers).
arestes suaus, capitell amb volutes). C. Coríntia (arestes
• Economia basada en l’agricultura, l’artesania i el comerç.
suaus en el fust, capitell de fulles d’acant).
• Arquitectura amb tres ordres: dòric, jònic i corinti.
• Aparició de les polis: arcaica. • El jurament hipocràtic és un jurament públic que fan els
que comencen les seves pràctiques amb pacients o es
El territori graduen en medicina, farmàcia, veterinària, psicologia,
tecnologia mèdica, fisioteràpia, logopèdia, odontologia i
24 R. G.
infermeria. El seu contingut és de caràcter ètic, per
orientar la pràctica del seu ofici. Es creu que va ser
Conceptes
redactat per Hipòcrates o per un deixeble seu.
25 Polis: ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit propis. 33 L’art
Colònia: comunitats independents encara que mantenien els
• R. G.
déus, els costums i l’organització de la polis de la qual
procedia la seva població. Hel·lenisme: expansió de la cultura 34 La política
grega per l’Àsia i el nord de l’Àfrica i fusió de la cultura grega ducació cívica. El govern, les cambres de representació i
• E
amb l’oriental. els tribunals de justícia. Sí, s’assemblen a les de l’Atenes
26 Ciutadà és el que té drets polítics i participa en el govern de clàssica.
la polis, i no ciutadà, el que no té aquests drets ni participa 35 L’esport
en el govern. Àgora és la plaça central on se celebra el • Llançament de javelina, salt de longitud, curses, boxa i
mercat i passegen els ciutadans, i acròpolis és el recinte on lluita lliure olímpica.
s’aixequen els temples i que serveix com a refugi en cas
d’atac. Pronaos és el vestíbul del temple, i naos, la sala
principal. L’ekklesía és l’assemblea a Atenes, i l’apel·la, Pàg. 244
l’assemblea dels ciutadans a Esparta.
Competència de l’àmbit de les ciències socials. Aplica una
Els protagonistes
tècnica. Sintetitzar informació en un quadre cronològic
27 • El conqueridor de Grècia, l’Àsia Menor, Pèrsia, Egipte,
Babilònia i l’Àsia fins a l’Índia.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 439
36
Etapes de la Grècia antiga
Època arcaica (800-490 aC) Època clàssica (490-334 aC) Època hel·lenística (334-30 aC)
Van sorgir les polis (a partir del segle viii aC). Van tenir lloc les guerres mèdiques entre Alexandre el Gran es llança a la conquesta
Període de crisi (segles viii -vi aC) i revoltes grecs i perses (499-480 aC). Atenes va viure d’orient entre el 334 i el 323 aC. Arriba a
populars contra els aristoi (segle vi aC) que una època d’esplendor (segle v aC). Va l’Indus i ocupa Egipte i el Pròxim Orient,
va culminar amb l’aparició de la esclatar la guerra del Peloponès entre l’Àsia Menor, Mesopotàmia i Pèrsia.
democràcia. Període d’expansió: cap a Atenes i Esparta (431-404 aC). Va guanyar Sorgeixen les monarquies hel·lenístiques
l’oest (750-650 aC) i cap a l’est (650-550 aC). Esparta. (segles iv a i aC).
37 A. Àmfora (té coll alt i dues nanses). B. Crater (és molt gran, Pàg. 246
amb boca molt ampla). C. Cílix (és petita i amb peu).
D. Enòcoa (té una sola nansa). Maneres de pensar. Anàlisi científica. Van existir Troia i la
guerra de Troia?
42 • Un grec que va viure a l’època arcaica.
Pàg. 245
• Zeus era un déu grec, i Aquil·les, un heroi. No, l’heroi és el
Resol un cas pràctic. Per què les escultures del Partenó fill d’un déu i un humà.
són a Londres? 43 • Un arqueòleg alemany.
38 Busca informació i investiga. • Va seguir pas a pas la narració d’Homer.
• Dos temples de l’Acròpolis d’Atenes. • Els grecs van ser els vencedors, van introduir un cavall
• A Atenes. gegantí a la ciutat a l’interior del qual s’amagaven soldats.
• El fris. • A l’Àsia Menor. Seguint les indicacions d’Homer.
• Els que lord Elgin va remoure entre el 1801 i el 1805. • Sí que va existir, ho sabem perquè s’han trobat les seves
• L’ambaixador britànic a l’Imperi otomà. restes.
• Els que apareixen en els textos d’Homer i els que aporta
39 Analitza la notícia.
l’excavació de la ciutat.
• Al Museu Britànic
• Defensa i potencia el retorn voluntari.
Pàg. 247
• Desatén la petició grega i manté al Museu Britànic les
talles del Partenó. Aprenentatge cooperatiu. La representació
40 Valora. d’una tragèdia grega: Èdip rei
• Sens dubte, suposen un element que atrau a Londres 44 Comprensió lectora.
molts visitants i turistes cada any. • Iocasta, Èdip i Creont.
• R. Ll. • Que ha matat el seu pare, Laios, i que està casat amb la
• Birgit Wiger-Angner creu que el Museu Britànic hauria de seva pròpia mare, Iocasta.
tornar les talles. Freddie New creu que és un bon moment
45 R. Ll.
per plantejar-se la qüestió.
41 Aprenentatge cooperatiu. R. Ll.
440 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
UNITAT 11
442 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 461
Fitxa 10. La pintura pompeiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 461
Fitxa 11. La carrera política a Roma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 462
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 463
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 443
11
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
LA CIVILITZACIÓ ROMANA
CONTINGUTS DE LA UNITAT DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
LA CIVILITZACIÓ ROMANA
Desenvolupament de competències
• Aplica una tècnica: Fer un informe sobre els gladiadors
• Resol un cas pràctic: Salvar Pompeia
• Anàlisi científica: Quin valor tenen les ruïnes d'una ciutat? Qui va
assassinar Juli Cèsar?
Activitats finals
Aprenentatge cooperatiu
• Resumeix l’essencial
• Els còmics d’Astèrix: una
• Compromesos. El llegat dels
altra visió dels romans
romans
BANC DE RECURSOS
444 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
11
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
LA CIVILITZACIÓ ROMANA
ITINERARIS DIDÀCTICS
Per nivells
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 445
11
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
de
lB
àlt
ic
Londinium Trèveris
e
Negr Trebisonda
r
ma
Portus Nammerum
Bizanci Nicomèdia
OC E À
Ravenna
AT L ÀNT I C Burdigala Lugdúnum Antioquia
Pèrgam
Roma Efes
Astúrica Marsella
Nàpols Tàrent
Caesaraugusta Atenes Sidó
Tàrraco Jerusalem
Sagunt
Messina
Olisipó Emèrita mar Alexandria
ni
ra
Cartago
Cartago
i t er de
Nova M e d la X
Cades ina
Tingitanum
446 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
11
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
EL LEGIONARI ROMÀ
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 447
11
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
La formació de Roma es va produir en condicions consulars, però el cap samnita Gai Ponci els va parar
molt difícils, ja que es van haver d’enfrontar a ene- una emboscada en un congost proper a Caudium.
mics de similar grandària i potència militar, en guer- Davant d’aquesta situació desesperada, els romans
res en què, de vegades, la pròpia supervivència de es van veure forçats a rendir-se. Durant el lliurament
Roma estava seriosament amenaçada. de les armes, en senyal d’humiliació, se’ls va obligar
Els samnites, una tribu situada a la zona muntanyosa a passar semidespullats sota un arc format per tres
del centre d’Itàlia, al sud de Roma, es van enfrontar llances, episodi que es coneixerà com el de les For-
als romans en les tres guerres samnites, entre el 343 ques Caudines.
i el 290 aC. Durant la segona guerra samnita, els ro- Avui dia, la frase «passar per les forques caudines»
mans volien conquerir el territori costaner tirrè, i vol dir que, per sortir d’una situació complicada en
deixar els samnites sense sortida al mar. L’any què un mateix s’ha ficat, s’han d’acceptar unes con-
321 aC, els romans van enviar els seus dos exèrcits dicions molt dures.
El nom que els països llatins donem als diners en El poble romà era bastant inquiet i procliu a crear
metàl·lic té una història curiosa. A principis del problemes i tumults quan es produïen canvis po-
segle iv aC, els gals van envair Itàlia al comanda- lítics. Per evitar-los, els líders polítics romans re-
ment del seu cap Brenne i van arribar a conquerir centment nomenats buscaven congraciar-se amb
Roma (390 aC), però la fortalesa del capitoli no es el poble de Roma donant-los blat de franc (el pa) i
va rendir, fet pel qual va ser assetjada. promovent espectacles públics (el circ) com a di-
Una nit, els gals van escalar les muralles sense ser vertiment i propaganda política que donava gran
vistos i, quan es disposaven a assaltar la fortalesa, popularitat a qui ordenava que se celebrés. Això
les oques sagrades del temple de Juno es van es- va portar el poeta llatí Juvenal a criticar la volubi-
pantar i van començar a «cridar». Tant va ser l’en- litat del poble romà en una sàtira que parlava de
renou que els sentinelles van descobrir els gals i com era de fàcil domesticar la seva voluntat.
van aconseguir fer-los fora, i així van salvar la for- Les dues grans diversions eren el circ i les lluites
talesa. Els romans van considerar que la mateixa de gladiadors.
Juno havia intervingut per ajudar-los, per la qual En parlar del circ, Juvenal al·ludia a una de les
cosa van fer nombroses ofrenes en el seu temple grans passions dels romans, les curses de carros.
del capitoli. Des de llavors, és anomenat de Juno Aquestes es practicaven al Circ Màxim de Roma,
Moneta, que vol dir «la que avisa» (avui dia aquest un edifici de forma allargada amb capacitat per a
lloc l’ocupa l’església de Santa Maria in Aracoeli). més de 350.000 espectadors. Els carros represen-
Anys després, quan van començar a fabricar di- taven equips i faccions de la ciutat, i els seus se-
ners en metàl·lic, els asos de bronze, els romans guidors eren tan apassionats com avui dia.
van haver de buscar un emplaçament per a L’altra gran passió eren les lluites de gladiadors,
aquest taller i van pensar, per la seva seguretat, que es feien a l’amfiteatre. L’amfiteatre Flavi o Co-
en uns edificis pertanyents al temple de Juno Mo- losseu de Roma era el màxim exponent. Allà dife-
neta. Així, els diners es fabricaven a la «Moneta», rents tipus de gladiadors (gals, tracis, samnites, re-
per la qual cosa aviat les peces metàl·liques van ciaris) lluitaven en combats que podien acabar amb
començar a anomenar-se «monetas». la mort d’un dels contendents. També hi havia ve-
D’aquest nom deriva el terme italià moneta, el nationes (homes contra animals) o lluites de dife-
castellà moneda, el portuguès moeda, l’anglès rents animals entre si.
money, el francès monnaie, l’alemany münze, etc.
448 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
11
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
A LA XARXA DIVULGACIÓ
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 449
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
11
REFORÇ I SUPORT Fitxa 1
m ar
d el F. DE RÚSSIA
Nord POLÒNIA UCRAÏNA
ITÀLIA ALBÀNIA
ANDORRA LÍBAN
GRÈCIA
mar XIPRE
ESPANYA JORDÀNIA
Ti r r è ISRAEL
PORTUGAL
ARÀBIA
SAUDITA
ma r M e d ite rra n i
MALTA
TUNÍSIA
EGIPTE
MARROC
ALGÈRIA
LÍBIA
2 Completa a la teva llibreta una taula similar a aquesta, en què anotis tots els territoris antics que abastava l’Imperi romà,
en quina època (aproximadament) passen a ser territori romà, i com s’anomenen actualment.
… … …
3 Completa aquesta línia del temps. Escriu les etapes en cada bloc i afegeix les dates que falten.
4 Situa sobre la línia del temps anterior els esdeveniments històrics d’aquesta taula.
452 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
11
REFORÇ I SUPORT Fitxa 2
La religió romana
1 Observa la imatge, llegeix el text i contesta les preguntes a la teva llibreta.
2 Consulta l’epígraf 9, «La religió romana», i assenyala si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F). Escriu
correctament a la llibreta les que siguin falses.
Els romans veneraven els déus grecs.
Els romans no van acceptar altres religions.
Els romans retien culte als avantpassats.
La divinitat principal era Neptú.
Els romans feien sacrificis d’animals per obtenir el favor dels déus.
Els ritus religiosos es feien en els temples.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 453
11
REFORÇ I SUPORT Fitxa 3
Monarquia
República
Imperi
BRITÀNIA GERMÀNIA Limes (frontera)
ri u
Rin
r i u Danu gre
Trèveris Ne
bi
ar
m
GÀL·LIA DÀCIA
Massília ÀSIA
ITÀLIA MACEDÒNIA
r e
Roma
Atenes
Caesaraugusta
mar DESERT
Tirrè D’ARÀBIA
HISPÀNIA
ARÀBIA
m a r Me dite rra ni Alexandria
Cartago Nova Cartago
EGIPTE
riu
ÀFRICA ma
Cirene
r
il Ro
N
CIRENAICA ig
MAURITÀNIA
«Som a l’any 50 abans de Crist. Tota la Gàl·lia està baralles. Sempre està disposat a abandonar-ho tot per
ocupada pels romans... Tota? No! Un poblet habitat per seguir Astèrix en una nova aventura. L’acompanya
irreductibles gals resisteix, encara i com 505399-11-244
sempre, a Idèfix, l’únic gos ecologista conegut, que udola de pena
l’invasor. I la vida no és fàcil per a les guarnicions de quan tallen un arbre. Altres personatges són el druida
l e g i o n a r i s r o m a n s e n e l s re d u ï t s c a m p a m e n t s Panoràmix, el bard Asurancetúrix, i Abraracúrcix, el cap,
de Babaorum, Aquarium, Laudanum i Petibonum...». el lideratge del qual accepten tots sense dir ni piu.
Astèrix és l’heroi d’aquesta aventura. Petit guerrer, En aquella època hi havia dues classes de gals, els que
hàbil i astut, se li confien sense titubeigs totes les havien acceptat la dominació de l’invasor romà i,
missions perilloses. Deu la seva força sobrehumana a la entenent que eren més avançats en molts aspectes,
poció màgica del druida Panoràmix. Obèlix és l’amic imitaven la manera d’actuar, de vestir i parlar d’ells, i
inseparable d’Astèrix. El seu ofici és repartidor de altres que no acceptaven la dominació i plantejaven
menhirs, és aficionat als porcs senglars i a les bones resistència.
454 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
11
REFORÇ I SUPORT Fitxa 4
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
3 Indica a qui corresponen les característiques següents i assenyala quins grups socials podrien tenir aquesta característica.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 455
11
REFORÇ I SUPORT Fitxa 5
2 Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). Transforma a la teva llibreta les falses en certes.
Els conreus més importants de l’agricultura romana eren el blat, la vinya i l'olivera.
Els artesans desenvolupaven la seva activitat al camp.
Les terres eren treballades només per esclaus.
El comerç va ser una activitat molt intensa.
Totes les terres conreades eren a les colònies.
El comerç, si és curt, s'ha de reputar per ofici roí, retirés des d'aquí al descans i assossec de les pos-
però si és molt i ric, que condueix mercaderies de sessions del camp.
tot arreu i les distribueix sense enganyar ningú, no Mes entre tots els oficis per on s'adquireix alguna
s'ha de condemnar del tot. I fins i tot sembla que cosa, el millor, el més abundant, més deliciós i pro-
mereix amb raó lloança, si satisfet el comerciant, o pi d'un home de bé és l'agricultura.
millor dir content amb els seus guanys després
d'haver fet molts viatges per mar des del port, es CICERÓ, Els oficis
4 Imagina que ets Eli. Observa el document 20 del teu llibre, mapa de les principals rutes comercials i mercaderies de
l'Imperi romà, i completa el discurs, explicant quins productes arriben a Roma des de la resta de l'Imperi.
A cada estació de l'any, sobretot a la tardor, arriben tants vaixells de transport a atracar a les ribes del
Tíber, que Roma és com el mercat universal del món. Es poden veure en gran quantitat carregaments
vinguts des de l'Índia i de l'Aràbia Feliç. Els teixits de Babilònia i les joies dels països bàrbars més
llunyans arriben a Roma en gran nombre i amb facilitat. Els vostres camps, romans, són els d'Egipte,
Sicília i la part conreada d'Àfrica.
D'Hispània arriben:
Es pot dir que el que mai s'ha vist a Roma és que mai no ha existit..
Discurs de Eli, segle i dC.
• Assenyala a la teva llibreta quines eren les rutes principals que hi havia a l'Imperi romà.
• Quin era el centre de l'Imperi?
• Quines creus que eren les terres més riques?
456 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
11
REFORÇ I SUPORT Fitxa 6
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
La ciutat romana
1 Observa aquesta reconstrucció del fòrum de Roma i, amb l’ajuda del llibre de text, completa aquesta taula.
Noms Ús
Arcs
Habitatges
Basíliques
Temples
Amfiteatres
Altres edificis
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 457
11
REFORÇ I SUPORT Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
La vila mateixa d'Alèsia està situada sobre un turó caven fosses contínues de cinc peus de profunditat.
molt elevat, tant que sembla impossible assaltar-la, Allà es claven estaques, es lliguen per la base per
per la qual cosa es fa necessari un setge en regla. impedir que puguin arrencar-se i perquè no deixin
El peu del turó està banyat per dues bandes per cur- passar més que les branques. Hi ha cinc fileres,
sos d'aigua. Davant del lloc s'estén una plana d'uns col·locades juntes i entrellaçades. Les anomenem
tres mil passos de llarg. cippus. Al davant, es caven, en fileres obliqües a por-
El baluard que comencen els romans comprèn un tell, pous de tres peus de profunditat, que s'estre-
circuit de deu mil passos. El campament ha d'estar nyen a poc a poc, de la cúspide de la base. Allà es
emplaçat en un lloc favorable i es construeixen vint- claven estaques llises, del gruix d'una cuixa, l'extrem
i-tres llocs fortificats. Durant el dia, se situen allà els superior de les quals s'havia afilat i endurit al foc, de
cossos de la guàrdia, per por que els assetjats ata- manera que no es vegi a l'exterior del sòl més
quin; a la nit, aquests mateixos llocs s'ocupen per de quatre dits. Alhora, per afermar-les sòlidament,
guardes nocturns i fortes guarnicions. s'omple la part baixa de les estaques amb un peu de
terra que les comprimeixi. Per amagar aquest pa-
Cèsar cava dues fosses de quinze peus de llargada i rany, la resta es recobreix d’esbarzers i mala herba.
de la mateixa profunditat. Omple la fossa interior, Hi ha vuit fileres d'aquest tipus, separades, les unes
perforada en les zones baixes de la plana, amb aigua de les altres, a tres peus. Les anomenem assutzenes,
derivada dels rius. Al voltant d'aquestes dues fosses, a causa de la seva semblança amb aquesta flor. Da-
fa aixecar una terrassa i una palissada de dotze peus vant d'aquests pous hi ha estaques d'un peu de lon-
d'alçada. Hi adossa un parapet i merlets, i col·loca gitud, en les quals es claven ganxos de ferro, i que
torres per tot el perímetre de l'obra, a una distància, estan totalment fora de la terra, disseminades per tot
l’una de l'altra, de vuitanta peus. el lloc, a intervals similars. Les anomenem agullons.
Algunes vegades, els gals intenten atacar les nostres Acabades les feines, Cèsar, a continuació, estableix,
obres i fan sortides violentes per diverses portes al- sobre catorze milles de perímetre, una segona línia
hora. Per això Cèsar pensa que cal, de nou, comple- idèntica però orientada al revés, per impedir els
tar els treballs, perquè les nostres fortificacions pu- atacs des de l'exterior.
guin ser defensades per un nombre d'homes més
petit. Es tallen els troncs dels arbres amb les bran-
JULI CÈSAR, La guerra de les Gàl·lies,
ques més fortes; es desprenen les escorces i s'afilen
llibre VII (52 aC). (Adaptat)
les puntes d'aquestes branques; a continuació es
458 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
11
REFORÇ I SUPORT Fitxa 8
Més competent
Nom: Curs: Data:
OCEÀ
ATLÀNTIC
Francès
Francoprovençal
Astur-lleonès
Màxima expansió Gallec Retoromànic Romanès
de l'Imperi romà Occità
Aragonès
Portuguès
Italià
Cors
Català
Castellà
Sard
mar Mediterrani
1 Completa a la teva llibreta una taula com aquesta sobre els idiomes romànics.
Països en què es parlen llengües romàniques Llengua romànica (derivada del llatí)
3 Aquí tens dos exemples del llegat del llatí: el dret romà i la classificació linneana.
Quins altres exemples se t’acudeixen?
S'anomena dret romà l'ordenament jurídic que L'investigador suec Linné va ser el creador, el
es va utilitzar a la Roma antiga i que, evolucionat segle xviii, del sistema universal de nomenclatu-
i adaptat en el temps, és la base de bona part del ra en biologia que se segueix actualment. En
dret actual. aquella època tenien el problema que no podien
La seva influència es veu en els sistemes de dret identificar exactament la planta o l'animal a què
europeu que van ser unificats pel Codi Napoleò- es referien, pel fet que a cada lloc s'anomenaven
nic i es van estendre per Europa amb la Revolu- d'una manera. Per evitar aquest problema, Linné
ció Francesa. Però també influeixen en el sistema va utilitzar una denominació única, basada en
judicial anglosaxó, a través de les Common Law una classificació global (gènere, espècie, etc.).
angleses, per més que posteriorment la tradició En aquella època, el llenguatge culte era el llatí, i
germànica i la jurisprudència hagin influït en tenia l'avantatge que, com que era una llengua
aquests sistemes. El dret romà és especialment morta, no evolucionaria ni canviaria de signifi-
important en el codi civil, base del dret privat eu- cat, per la qual cosa, des de llavors, tot ésser viu
ropeu. pertany a un grup anomenat així gràcies al llatí.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 459
11
REFORÇ I SUPORT Fitxa 9
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Desigualtats socials
1 Completa l'esquema amb les característiques de cada grup.
Ciutadans N
Podien ser
Si l'amo volia,
recuperaven la llibertat
i es convertien en
2 Amb l’ajuda del llibre de text respon les preguntes següents a la teva llibreta.
• Les dones romanes tenien els mateixos drets que els homes? Tenien drets les dones? Quins?
• A què es dedicaven les dones en l'època romana?
• Eren iguals tots els homes a Roma? Assenyala les diferències i categories que hi havia entre ells.
• Què era un esclau? Quines eren les causes perquè una persona es convertís en esclau? Podia un esclau deixar de ser-ho?
• Què era un ciutadà? Qui eren ciutadans en època republicana? I durant l'Imperi?
• Alguna vegada la majoria dels habitants de l'Imperi va aconseguir la ciutadania romana?
3 Per comprovar com una mateixa idea evoluciona en el temps, repassarem alguns conceptes estudiats en altres unitats.
Respon les preguntes següents:
• Eren totes les persones iguals en la civilització egípcia?
• Quins eren els grups dirigents a Egipte?
• Eren totes les persones iguals a Atenes?
• Qui tenia drets polítics?
• Tenien les dones igualtat de drets amb els homes en la civilització grega?
• Podien les dones gregues participar en la vida política de la polis?
460 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
11
APROFUNDIMENT Fitxa 10
La pintura pompeiana
Nom: Curs: Data:
La pintura romana ha arribat fins a nosaltres molt deteriorada. Pompeia és una excepció, ja que, en haver estat coberta per les
cendres del Vesuvi, les pintures murals es van conservar gairebé intactes. Aquest conjunt de frescos, elaborats els segles i aC i
i dC i descoberts el segle xviii, constitueixen actualment el model per conèixer la pintura romana.
Les característiques són les següents: b) L'estil de perspectiva. S'adornen els murs amb
1. Localització. Els romans construïen les parets de representacions arquitectòniques, com sòcols,
les cases amb materials pobres que posteriorment llindes, columnetes, etc. S'intenta crear un efec-
recobrien amb plaques de marbre, amb estucs te de perspectiva, de profunditat, dins de les
amb relleus o amb pintures. Per això, les princi- habitacions.
pals restes pictòriques que conservem d'aquesta c) Les parets reals. Es pinten escenes variades,
època es troben en els murs d'alguns palaus i preferiblement sobre fons foscos.
domus. d) L’il·lusionisme arquitectònic. És una tornada al
2. Tècnica. S'utilitzava la pintura al fresc. Primera- segon estil, però utilitzant més colors i un nom-
ment es blanquejaven i s'allisaven les parets apli- bre més gran d'elements decoratius (s'inclouen,
cant-hi una capa d'estuc, és a dir, una barreja de per exemple, templets amb columnes).
guix blanc i aigua de cola. A continuació es pinta- 4. Temes. La varietat temàtica dels frescos romans és
va a sobre, fent servir colors dissolts en aigua de àmplia. Es recreen elements decoratius (llindes,
calç. temples, columnes, etc.); se simulen finestres des
3. Estils. Cronològicament, es distingeixen quatre de les quals s'albiren paisatges; es reprodueixen
estils diferents: les incrustacions, el de la perspec- vistes arquitectòniques; es pinten escenes mitolò-
tiva, les parets reals i l'il·lusionisme arquitectònic. giques, florals, d'animals, quotidianes o bucòli-
a) Les incrustacions. Són pintures que imiten el ques; i fins i tot es representen retrats realistes amb
marbre. ulls grans.
QÜESTIONS
2 Una altra de les troballes més notables de la pintura de l’època romana són les imatges del Faium.
Són retrats molt realistes que es feien a Egipte, barrejant tradicions egípcies (momificació) i romanes.
Amb l’ajuda d'aquests enllaços, fes una redacció sobre aquests tresors de l'art universal.
• http://www.casa.ucl.ac.uk/digital_egypt/hawara/portraits/index.html (en anglès).
• http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Fayum_mummy_portraits?uselang=es
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 461
11
APROFUNDIMENT Fitxa 11
A la república romana es va establir un sistema de govern rígid la funció del qual era impedir la concentració de poder en
mans d'una persona. Per a això, es van crear nombroses magistratures, cadascuna amb les seves competències. A més, es
buscava que hi hagués diversos magistrats de la mateixa categoria que poguessin evitar l'actuació arbitrària d'algun d'ells.
A tot això cal afegir que els càrrecs eren electius, tenien una durada anual i havien de passar diversos anys abans de poder
ocupar un altre lloc públic. Es volia impedir així que una persona es corrompés, creés una xarxa d'amistats o s'acostumés
al poder.
• Escriu el nom de les assemblees que hi havia a Roma en l'època de la república i els magistrats que escollia cada una.
• Completa aquesta taula sobre el Cursus honorum.
LECTURA
QÜESTIONS
2 Quin significat té actualment la paraula dictador? Quines diferències trobes entre el concepte actual i l'antiga
magistratura romana?
462 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
11 AUTOAVALUACIÓ
1 La història de Roma es divideix en tres grans períodes: 7 La base de l’agricultura romana era…
a. Imperi antic, Imperi mitjà, Imperi nou. a. El blat, la vinya i l'olivera, anomenada la trilogia
b. Època arcaica, època clàssica i època hel·lenística. mediterrània.
1. c, 2. b, 3. a, 4. b, 5. a, 6. c, 7. a, 8. b, 9. a, 10. b.
SOLUCIONS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 463
Recursos per a l’avaluació
de continguts
11 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Magistratures:
• Guerres púniques:
• Amfiteatre:
• Octavi August:
• Domus:
Polítics i
econòmics
Per a l'oci
Obres
públiques
466 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
6 Assenyala, amb l'ajuda d'aquesta imatge, les diferències principals entre un temple romà i un temple grec. (1 p.)
9 Explica quines eren les idees bàsiques del cristianisme primitiu. (1 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 467
11 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Tarquini el Superb::
• Pax romana:
• Catacumbes:
• Mosaic:
• Tríada capitolina:
2 Explica el desenvolupament de la crisi del segle iii i les seves conseqüències. (1,5 p.)
3 Explica l'organització social romana, i com es relacionaven els diferents grups socials. (1 p.)
4 Completa aquest diagrama sobre les conseqüències de la conquesta romana. (1,5 p.)
Econòmiques
468 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
6 Explica les característiques de l'arquitectura romana i quines eren les construccions principals. (1 p.)
7 Relaciona els déus romans amb el seu corresponent déu grec. A continuació, explica què és la tríada capitolina i
assenyala quins déus hi pertanyien. (1,5 p.)
Júpiter
Minerva
Mart
Venus
Neptú
Juno
Vulcà
8 Diferencia aquestes dues imatges, assenyalant-hi quines són les tècniques d'elaboració respectives i on podien trobar-se
en un edifici romà. (1,5 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 469
11 CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d'avaluació
Control B Control A
Control B
1 • Magistratures: els diferents càrrecs del govern romà. tenien lloc les lluites de gladiadors, i de gladiadors i feres,
Es triaven per un any, i els més importants eren els dos i el circ, on es feien les curses de quadrigues (carros). Obres
cònsols. públiques: les calçades, que servien per transportar
• Guerres púniques: guerres que van enfrontar Roma persones i mercaderies; els ponts, per travessar els rius, i els
contra Cartago. aqüeductes, per traslladar aigua des dels rius fins a les
poblacions.
• Amfiteatre: edifici en què tenien lloc les lluites de
gladiadors, i de gladiadors i feres. 5 L'agricultura era l'activitat bàsica. Els cultius principals eren el
• Octavi August: nebot i successor de Juli Cèsar. L’any 27 aC blat, la vinya i l'olivera, encara que també conreaven verdures
va iniciar una nova forma de govern, l'Imperi. i fruites. Els romans van introduir moltes innovacions: van
estendre el regadiu i van fabricar noves eines i màquines,
• Domus: residència a les ciutats de les famílies més riques.
com l'arada romana, els molins de gra i les premses per
Eren cases unifamiliars.
elaborar l'oli i el vi. La majoria de les terres pertanyien a grans
2 Durant la república, Roma es va expandir pel Mediterrani en propietaris que posseïen extensions de terra enormes
tres etapes: entre el 500 i el 250 aC va derrotar a tots els (latifundis) treballades per pagesos contractats i per esclaus.
pobles que vivien a la península itàlica; entre els segles iii i El centre dels latifundis era la vil·la o casa rural, on hi havia
ii aC, es va expandir pel Mediterrani occidental i va derrotar una mansió, en la qual vivia la família del propietari, els
els cartaginesos, i entre els segles ii i i aC, els romans van magatzems, els cellers, els corrals, etc.
conquerir Grècia i el Mediterrani oriental. 6 Els temples romans es van inspirar en l'arquitectura grega,
3 Les magistratures eren els diferents càrrecs del govern. Es però entre un temple romà i un de grec es poden trobar
triaven per un any i els magistrats més importants eren el diferències importants: el frontó dels temples romans no té
cònsol (n’hi havia dos), que dirigia el govern i l'exèrcit; el decoració; les columnes laterals s'adossaven al mur; tenien
pretor, encarregat de la justícia; l'edil, s'ocupava de una escalinata d'entrada i el temple estava aixecat sobre un
l'administració municipal; el censor, que elaborava el cens, podi. Totes aquestes diferències poden apreciar-se en aquest
i el qüestor, encarregat de les finances. temple romà, conegut com la Maison Carrée.
4 Edificis polítics i econòmics: la cúria, que era el lloc de 7 La societat romana es dividia en dos grans grups: els patricis,
reunió del senat, i la basílica, on es duien a terme els que eren una minoria formada per les famílies més riques i
intercanvis comercials. Edificis per a l'oci: el teatre, on es poderoses, perquè controlaven la majoria de les terres, i els
representaven comèdies i tragèdia; l'amfiteatre, en què plebeus, que eren el grup més nombrós, integrat per pagesos,
470 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
artesans i comerciants. A més, hi havia esclaus, que no eren 3 La societat romana es dividia en dos grups; els patricis, que
considerats persones sinó objectes propietat dels amos, i eren una minoria formada per les famílies més riques, ja que
lliberts, que eren esclaus que havien pogut comprar la seva controlaven la majoria de les terres, i els plebeus, que eren el
llibertat. Finalment, les dones, fossin riques o pobres, no grup més nombrós, format per pagesos, artesans i
tenien drets polítics i estaven sota la tutela dels homes. En comerciants. A més, hi havia esclaus, que no eren
canvi, sí que podien tenir propietats, regentar negocis i considerats persones sinó objectes propietat dels amos, i
participar en les festes i espectacles. lliberts, que eren esclaus que havien pogut comprar la seva
8 Els romans van fer servir el marbre i el bronze i van seguir llibertat. Entre patricis i plebeus es van produir llargues lluites
els models escultòrics grecs, però una novetat que van pel poder polític. Al començament de la república, només els
introduir va ser la realització de retrats, molt realistes, en els patricis tenien drets polítics i els plebeus van lluitar per
quals fins i tot plasmaven els defectes físics de les persones. igualar la seva situació: el segle v aC, van aconseguir que un
Feien estàtues de cos sencer, com aquesta d'August, bustos representant, el tribú de la plebs, defensés els seus
i estàtues eqüestres. Per decorar els edificis s'utilitzaven interessos al senat; es va elaborar el Codi de les Dotze
relleus, en els quals narraven esdeveniments històrics. Taules, per evitar els abusos a què eren sotmesos els
plebeus i, a partir del segle iv aC, els plebeus van poder ser
9 El cristianisme va néixer el segle i dC i va ser fundat per Jesús
magistrats.
de Natzaret. Quatre idees fonamentals constitueixen la base
del cristianisme: hi ha un sol Déu; totes les persones són 4 Conseqüències econòmiques: les conquestes van
iguals per a Déu; els éssers humans han d’estimar-se i proporcionar grans riqueses (terres, botí de guerra, esclaus,
perdonar-se, i aquells que es comportin segons aquest ideal impostos i productes de les terres conquerides).
rebran com a premi la vida eterna després de la mort. Conseqüències polítiques: les estructures polítiques
republicanes estaven pensades per governar una ciutat, no
un imperi, i les províncies van escapar del control del senat.
Control A Conseqüències socials: les riqueses que proporcionava
l'Imperi quedaven en mans d'uns pocs i van augmentar les
1 • Tarquini el Superb: últim rei etrusc que va tenir Roma, va desigualtats socials.
ser destronat l'any 509 aC. 5 L'apogeu de Roma va tenir lloc entre els segles i i ii dC, quan
• Pax romana: nom que va rebre el període que comprèn l'Imperi va aconseguir la seva màxima expansió territorial,
els segles i i ii dC, perquè va ser molt més tranquil i pròsper amb emperadors com August, Trajà o Marc Aureli. Els romans
que l'anterior. van fundar ciutats per tot l'Imperi i es va intensificar la
romanització. El segle iii, Caracal·la va estendre la ciutadania
• Catacumbes: galeries subterrànies on els primers cristians romana a tots els habitants de l'Imperi.
enterraven els morts.
6 Els romans van ser grans constructors, que van aixecar
• Mosaic: s'elaboraven amb petites peces de colors edificis sòlids gràcies a l’ús del ciment i el formigó. Van
anomenades tessel·les, que s'incrustaven sobre una capa barrejar elements arquitectònics grecs, amb altres, com l'arc,
composta de diferents materials, com el ciment. la volta i la cúpula. Les construccions tenien sempre un
• Tríada capitolina: estava formada pels tres déus principals: sentit pràctic i solien ser molt monumentals. Van construir
Júpiter, Juno i Minerva. temples, cúries, basíliques, teatres, amfiteatres, circs,
aqüeductes, ponts, vies, etc.
2 El segle iii, l'Imperi va patir una greu crisi, motivada per
diverses causes: va ser una crisi militar, ja que les fronteres 7 Júpiter/Zeus. Minerva/Atena. Mart/Ares. Venus/Afrodita.
de l'Imperi van ser atacades pels germànics i pels perses; Neptú/Posidó. Juno/Hera. Vulcà/Hefest. La tríada capitolina
també va ser una crisi política, ja que es va debilitar molt estava formada per Júpiter, Juno i Minerva.
l’autoritat de l'emperador; la inseguretat va provocar, alhora, 8 A l'esquerra veiem un mosaic. Servien per decorar els sòls o
una crisi econòmica, el comerç va disminuir, i els impostos les parets. S'elaboraven amb peces petites de colors
van augmentar i, finalment, va ser una crisi social, perquè anomenades tessel·les, que s'incrustaven sobre una capa
l’Imperi es va ruralitzar, els rics van abandonar les ciutats per composta de diferents materials, com el ciment.
no haver de pagar impostos i els pobres van fer el mateix per A la dreta veiem una pintura, amb elles es decoraven les
poder trobar aliments més barats. parets i representaven escenes quotidianes, elements
vegetals, etc.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 471
Recursos per a l’avaluació
de competències
11 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
El professor de Ciències socials us ha demanat que feu un treball sobre les dones romanes. No totes eren iguals, ja que
hi havia dones patrícies, plebees i esclaves. Perquè aprecieu aquestes diferències us ha lliurat un text que haureu de llegir
amb atenció abans de contestar les preguntes i establir les vostres pròpies conclusions.
Durant la monarquia, les dones patrícies estaven ple, moltes activitats tèxtils (filar, teixir, tenyir, brodar,
sotmeses completament a l'autoritat dels seus ma- etc.), i altres oficis com perfumeres, cosidores, modis-
rits i la seva activitat se circumscrivia exclusivament tes, perruqueres, dides, llevadores, sabateres, forne-
a la llar. Amb el canvi social que va tenir lloc durant res, bugaderes, etc. En alguns casos, les dones també
la república, la forma de vida de les matrones patrí- exercien professions de més prestigi i remuneració.
cies va variar de manera considerable. L'educació Així, hi havia metgesses, professores, secretàries, etc.,
dels fills va ser encarregada a pedagogs i la cura de que tenien un nivell econòmic alt. Les dones plebees
la casa es va encomanar a intendents. Les patrícies, de més nivell econòmic col·laboraven amb els marits
apartades de tota funció pública o política, es van en els negocis familiars.
trobar amb molt temps lliure i amb una gran capaci- Les dones esclaves, igual que els homes, no tenien
tat econòmica, atesa la riquesa de les seves famílies. cap mena de dret: eren simples possessions dels
Es van dedicar sobretot a activitats relacionades amos, que podien decidir lliurement sobre la seva
amb l'oci i el plaer. Acudien diàriament als banys i vida i la seva mort, regalar-les o vendre-les, i fins i
també assistien als espectacles públics quan aquests tot concedir-los la llibertat si així ho desitjaven. La
se celebraven. Practicaven esports i van formar majoria de les dones esclaves vivien en unes condi-
clubs propis de dones. Durant l'època imperial, al- cions duríssimes, treballant a les mines o als camps
gunes van rebre una acurada educació i van aconse- amb unes jornades esgotadores i sense cap tipus de
guir una gran cultura i erudició. compensació. No obstant això, les esclaves de les fa-
La majoria de les dones plebees havien de treballar mílies més riques podien viure amb comoditat i en
per ajudar a l'economia familiar. Hi havia una sèrie de ocasions rebien una acurada educació i nombroses
feines que tradicionalment eren femenines, per exem- atencions.
1 Quines diferents classes socials hi havia entre les dones romanes? Vivien igual totes les dones d'una mateixa classe
social? Assenyala’n algunes diferències. (1,5 p.)
2 Les condicions de vida de les dones patrícies van evolucionar al llarg de la història romana. Com eren durant la
república? I durant l'Imperi? En quin moment va començar cadascuna d'aquestes dues etapes polítiques? (2 p.)
474 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA
PRUEBA1
3 Quines ocupacions tenien les dones plebees més benestants? I les esclaves de les famílies més riques? (1,5 p.)
4 Quina educació rebien les dones romanes segons la categoria social? (1,5 p.)
5 A què dedicaven el temps lliure les dones dels diferents grups socials? (1,5 p.)
6 Escriu les teves conclusions sintetitzant el que has après sobre les dones romanes. Quin dels tres grups de dones que
has estudiat no trobaríem en la nostra societat actual? Per què? (2 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 475
11 COMPETÈNCIES, CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competències que
Criteris d'avaluació Activitats
s'avaluen
1 Hi havia tres grans classes: les dones patrícies, les plebees i en metgesses, professores, secretàries, etc. Les esclaves de
les esclaves. Les dones patrícies vivien totes de manera molt les famílies més riques podien viure amb més comoditat i
semblant. La majoria de les plebees havien de treballar en de vegades rebien educació i nombroses atencions. Eren molt
tasques tradicionalment femenines (activitats tèxtils, apreciades.
cosidores, perruqueres, etc.), però algunes també exercien 4 Algunes dones patrícies, durant l'època imperial van rebre
professions de més prestigi (metgesses, professores, una acurada educació i van aconseguir una gran cultura i
secretàries, etc.) i les de més poder econòmic podien
erudició. Algunes dones plebees també tenien una bona
controlar, juntament amb els marits, els negocis familiars.
formació per poder ser metgesses o professores. Les
També hi havia diferències entre les esclaves de les famílies
esclaves de les famílies més riques podien rebre una bona
més riques, que podien viure més còmodament i rebre
educació. No obstant això, representaven una minoria.
educació, i la majoria de les esclaves, que vivien en
condicions duríssimes treballant a les mines o en 5 Les úniques que disposaven de molt temps lliure eren
l'agricultura. les dones patrícies de l'època republicana o imperial. Es
2 Durant la república tenien molt temps lliure, perquè dedicaven a activitats d'oci i de plaer. Acudien diàriament als
l'educació i cura dels fills i de la casa es va encarregar a banys, assistien als espectacles públics, practicaven esports i
pedagogs i intendents. Per això podien dedicar-se a l'oci van formar clubs propis de dones.
i al plaer. Durant l'Imperi, algunes van rebre una educació 6 R. Ll. En la nostra societat no es trobarien dones esclaves,
acurada i van aconseguir una gran cultura i erudició. La perquè l'esclavitud va ser abolida fa molt de temps.
república va començar l'any 509 aC, i l'Imperi, l'any 27 aC. Estrictament, tampoc no es trobarien dones patrícies o
3 Les dones plebees més benestants podien controlar els nego- plebees, però les diferències socials continuen sent molt
cis familiars juntament amb els marits. D’altres van aconseguir marcades segons la classe social a la qual pertanyi cada
feines prestigioses i una remuneració millor: es van convertir dona.
476 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucions del llibre
de l’alumne
11 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L'ALUMNE
• A la vora del riu Tíber. Primerament, va ocupar la península itàlica Claus per estudiar
i, després, es va expandir per la resta d’Europa, Àsia i Àfrica,
• La societat romana es dividia en dos grans grups: els patricis i
fonamentalment pels territoris al voltant del mar Mediterrani.
els plebeus. Els patricis i els plebeus tenien drets si eren
• Entre el segle viii aC i el v dC. homes. Les dones i els esclaus no tenien drets.
• Roma era governada per un rei elegit pels representants de les • A la monarquia, el poder residia en el rei, elegit entre els
famílies més importants de la ciutat: els patricis. El rei era patricis. A la república, el poder residia en el poble, que triava
auxiliat pel senat, una assemblea formada pels senadors, que als magistrats, i en el senat.
eren els caps de les famílies principals.
• Era el defensor dels plebeus. Era important perquè era la seva
• L’últim rei va ser destronat per una rebel·lió. veu davant del senat.
PENSA. No, depèn de les atribucions del senat i de les persones PENSA. Una oligarquia és una forma de govern segons la qual el
que el componguin. En aquest cas estava format pels poder és exercit per un grup de persones reduït. Perquè el poder
representants de les famílies principals. l’exercien uns pocs, els patricis.
478 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5 Expressió oral. • Neró: es diu que va encarregar l'assassinat de la seva
pròpia mare i que va incendiar Roma, de la qual cosa va
• R. Ll. Els esclaus no eren considerats persones, sinó
acusar els cristians.
objectes propietat dels amos. Solien ser presoners
• Claudi: quan l’exèrcit romà va assassinar tota la família
de guerra o fills i filles d’esclaus. Podien comprar la seva
imperial a causa dels excessos de Calígula, van trobar
llibertat i convertir-se així en lliberts. Avui no és legal
Claudi amagat darrere d’una cortina i el van proclamar
l’esclavitud, però es donen moltes circumstàncies similars
emperador, malgrat que aquest volia que tornés la
en diferents parts del món: dones víctimes de xarxes de
república.
prostitució, treballadors en condicions de semiesclavitud
en alguns països, etc. • Trajà: li agradava tant el vi que va ordenar que no es
tinguessin en compte les ordres que donava després d’un
• R. Ll.
banquet, quan havia begut massa.
• Adrià: era molt popular i solia anar als banys públics com
Pàg. 254 un ciutadà més. Un dia, en un bany públic va veure que un
soldat veterà es fregava l’esquena contra la paret. Li va
6 Interpreta el mapa.
preguntar per què es dedicava a rascar-se en el marbre i el
• Una divisió administrativa del territori de l’Imperi romà. soldat li va dir que ho feia perquè no tenia esclau. Adrià li
• Totes les terres que envolten el mar Mediterrani i part de va regalar uns esclaus amb les despeses pagades, però
l’actual Gran Bretanya. Províncies: Aràbia, Cirenaica, quan va tornar als banys va veure que molts es fregaven a
Dalmàcia, Gàl·lia, Britània... la paret per provocar la generositat de l’emperador. Va
• Rin i Danubi. encarregar que vinguessin i els va dir que es freguessin
• Oceà Atlàntic, mar Cantàbric, mar del Nord, mar Negre, mútuament els uns als altres.
mar Roig, mar Mediterrani. 9 Interpreta la moneda.
• Durant la república. • Vencedor dels dacis i els germànics, August, cap militar,
pare de la pàtria, cònsol per sisena vegada, tribú de la
plebs, cap religiós.
Pàg. 255
• Germànics i dacis.
Claus per estudiar
• Un enfrontament militar entre Roma i Cartago.
Pàg. 257
• La corrupció, una rebel·lió d’esclaus, les lluites internes,
l’increment de poder de l’exèrcit. 10 Interpreta la maqueta.
• Juli Cèsar va ser un militar que es va nomenar dictador • El Panteó, els fòrums imperials, el Colosseu, el capitoli, el
perpetu. Octavi, nebot de Juli Cèsar, va rebre amplis poders del Circ Màxim, les termes d’Agripa, les termes de Trajà,
senat i el títol d’August, que significava «escollit pels déus». l’odèon, el teatre de Pompeu, el teatre de Marcel.
PENSA. Per als romans. Problemes: les estructures polítiques • Els fòrums imperials.
republicanes estaven pensades per governar una ciutat, no un
• Com a tota ciutat superpoblada, la majoria dels carrers de
imperi. Les riqueses que proporcionaven els territoris i pobles
Roma eren estrets.
conquerits quedaven en mans d’uns pocs. Avantatges: les
conquestes van proporcionar grans riqueses. • L’ideal de casa romana era la domus, cases unifamiliars
d’una sola planta on vivien les poques famílies riques. Però
Per als pobles conquerits. Problemes: el sentiment de dol pel fet
la majoria de la gent s’amuntegaven en les insulae, un bloc
d’haver estat derrotats i ser sotmesos a Roma. Veure com els
de pisos que podien arribar al sis pisos d’alçada.
romans explotaven els productes de les zones conquerides. Ser
sotmès al poder dels governadors de les províncies. Avantatges: Claus per estudiar
formar part del món romà, que representava tots els avanços de • L’emperador acumulava tots els poders. El senat va seguir
la civilització, amb carreteres, ponts, aqüeductes, banys públics i existint, però es limitava a ratificar les decisions de
fins i tot clavegueres. Gaudir d’un mateix idioma, el llatí, unes l’emperador.
mateixes monedes, unes mateixes lleis i la immensa xarxa de • El segle ii va aconseguir la seva màxima expansió, estava en
carreteres. pau i hi havia prosperitat econòmica i social. El segle iii es va
7 Comprensió lectora sumir en una crisi militar, política, econòmica i social.
R. M. Per exemple, «El dret dels romans a governar els • Crisi militar: el poderós exèrcit romà es va tornar incapaç de fer
pobles». front als atacs enemics, cada cop més freqüents. Crisi política:
l’autoritat de l’emperador es va afeblir. Molts emperadors van
governar menys d’un any i van ser deposats o assassinats.
Pàg. 256 D’altra banda, el senat tenia poc control sobre els governadors
de les províncies. Crisi econòmica: quan les fronteres van
8 Utilitza les TIC
començar a ser insegures, el comerç va disminuir i l’economia
• Calígula: va fer que s’obrís la tomba d’Alexandre el Gran es va estancar. Crisi social: les riqueses que proporcionaven
per agafar la seva cuirassa, que es posava contínuament. els territoris i pobles conquerits quedaven en mans d’uns pocs.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 479
Cada vegada hi havia més desigualtats. Això va provocar un • Les calçades.
fort descontentament social i revoltes constants. • L’oli i el blat procedien de la península Ibèrica. Del mar
PENSA. A partir de la crisi del segle iii, l’expansió territorial de Bàltic importaven ambre i pells. Les espècies, la seda i el
l’Imperi es va aturar i va començar a disminuir. Des del segle iii en cotó es portaven d’Àsia, i a l’Àfrica es capturaven
endavant, els pobles germànics i d’altres van creuar les fronteres esclaus.
aprofitant la creixent feblesa del govern i l’exercit romà. Claus per estudiar
• Vil·la: casa rural que, a més d’una gran mansió on vivia la
Pàg. 259 família del propietari, disposava de magatzems, cellers, corrals,
cavallerisses, un molí d’oli, una premsa de vi, obradors de
11 Interpreta el mapa. ceràmica i de vidre, etc. Latifundi (de latus, «ample» i fundus,
• Ostrogots, visigots, alans, sueus, francs, angles, saxons i «propietat de terra»): explotació agrària de grans dimensions.
vàndals. Els latifundis eren treballats per pagesos contractats i, sobretot,
• En una primera onada, els alans i els sueus. Després, els per esclaus. Garum: salsa de peix elaborada per maceració i
visigots, que van expulsar als anteriors. fermentació. La base d’aquesta salsa consistia en les vísceres
de diferents peixos com la tonyina, el congre o l’esturió,
• L’Imperi romà d’Occident: Hispània (avui Portugal i Espanya),
barrejats amb els menuts d’altres peixos petits, mol·luscs,
Itàlia, Gàl·lia (avui França), Britània (avui Regne Unit), el nord
vinagre i oli. Aquesta salsa va ser molt valorada pels antics
de la península Balcànica (avui, aproximadament, Croàcia i
romans, que la consideraven un aliment de luxe. Calçada (de
Bòsnia), i, per acabar, l’Àfrica del Nord (avui el territori des
calciata, «camí empedrat»: carretera, sovint empedrada, que
del Marroc fins a Tunísia). I el d’Orient: Orient Pròxim (avui
unia Roma amb les províncies de l’Imperi.
Síria, el Líban, Israel i Egipte), Àsia Menor (avui Turquia) i la
serralada dels Balcans (avui el territori, aproximadament, • Per l’existència d’una mateixa moneda, de calçades i de ports.
des de Sèrbia fins a la mar Negra). • El regadiu, l’arada romana, els molins de gra i les premses per
Claus per estudiar elaborar l’oli i el vi.
• A l’extrem nord, habitaven els pobles germànics. A l’extrem est, PENSA. Entre altres coses, menjaven blat i derivats i bevien vi,
els perses i els parts. Al sud, els pobles del nord d’Àfrica i els perquè això era el que conreaven.
àrabs.
• L’Imperi romà va començar a patir una crisi profunda. Pàg. 262
Aprofitant la debilitat, alguns pobles bàrbars van traspassar les
fronteres i es van assentar dins de l’Imperi. De mica en mica, Claus per estudiar
l’autoritat de l’emperador es va anar debilitant i l’extensió dels • Vol dir que s’adaptava a la seva funció, com un aqüeducte per
dominis romans es van reduir. transportar aigua a una població, i era de grans dimensions, per
• El 395, per facilitar-ne la defensa, l’emperador Teodosi va dividir mostrar el poder de Roma, com un arc de triomf.
l’Imperi entre els seus dos fills en dues parts. Cadascun • Columna: rememoració de fets importants i grans victòries
d’aquests territoris va adquirir unes institucions i un emperador militars. Termes: banys públics. Circ: lloc per celebrar curses de
propis. carros (quadrigues). Cúria: lloc de reunió del senat. Basílica: lloc
• El 476, Ròmul Augústul, l’últim emperador romà d’Occident, va per a la realització d’intercanvis comercials.
ser derrocat per Odoacre, el cap d’una tribu germànica, que es • Totes dues utilitzaven la pedra, les columnes i els ordres. La
va proclamar rei d’Itàlia. funció de l’arquitectura romana, però, era eminentment
PENSA. Cap al 370, els huns, originaris de l’Àsia central, van pràctica, i la de Grècia religiosa.
atacar els pobles germànics de l’oest d’Europa, com els ostrogots PENSA. El ciment, el formigó i el sentit pràctic de l’arquitectura.
i els visigots. Per fugir-ne, aquests pobles van buscar refugi dins
l’Imperi romà. Com que no eren benvinguts pels romans, s’hi van
enfrontar fins que van aconseguir assentar-se definitivament, Pàg. 263
480 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Pàg. 264 laterals estiguessin enganxades al mur. Semblances: mateixa
estructura, mateixos ordres, mateixa arquitectura adovellada.
15 Interpreta les imatges.
Claus per participar
• Dormitori, despatx, menjador, cuina. • Tríada capitolina: tres déus principals, Júpiter, Juno i Minerva.
• No només complien una funció higiènica, sinó que també Capitoli: edifici en què es retia culte a la tríada capitolina. Àugur:
eren el lloc on els romans es reunien per xerrar i passar intèrpret de la voluntat dels déus.
una estona agradable. Disposaven de piscines d’aigua • Sí, admetien els déus d’altres pobles.
calenta i freda, amb zones de massatges, perruqueria, etc. • Déus propis com Júpiter, Minerva, Mart o Mercuri. Déus
• De planta rectangular amb carrers paral·lels organitzats al estrangers com Isis, Cíbele o Mitra, els mateixos emperadors.
voltant de dos carrers principals: el cardo i el decumanus. Pensa
• Insules, domus, circ, amfiteatre, temple, aqüeducte. • D’aquesta manera aquests pobles s’integraven més fàcilment a
Roma.
Pàg. 266 • Que és un bon senyal. Procedeix de Roma.
• Per fomentar el respecte a l’autoritat romana.
16 Interpreta l’escultura.
20 Expressió escrita.
• De cos sencer.
• És un temple dedicat a tots els déus.
• Com un militar: amb cuirassa i mantell de general. Que és
un general de les legions. • L’emperador Adrià va encarregar que es construís.
• Els peus descalços. • Entre el 118 i el 125 dC.
• A Roma.
• El diàmetre de la cúpula és de 150 peus, 43,44 m. El pòrtic
Pàg. 267
d’entrada mesura 34,20 × 15,62 m. L’alçada de les
17 Saber fer. Investigar la vida quotidiana a través de l’art columnes és de 14,15 m i els fusts tenen un diàmetre
d’1,48 m a la base.
Fes-ho així
• A l’exterior hi ha un pòrtic que precedeix una estructura
• Ens informa sobre el vestit, les diversions, la música i els
circular.
instruments musicals que utilitzaven els romans i els balls
que celebraven. • A l’interior domina l’espai la cúpula gegantina, la més gran
mai construïda en formigó.
• R. G.
Claus per estudiar
Pàg. 270
• Feia servir el marbre o el bronze, s’inspirava en els models
grecs, va introduir els retrats, es feien escultures de cos sencer, 21 Interpreta la imatge.
busts i estàtues eqüestres. Pels retrats.
La imatge del bon pastor (s’identifica amb Crist), les ovelles i
• L’escultura de cos sencer reprodueix tot el personatge i el bust,
els moltons (els creients), el colom amb la branca d’olivera
només el tronc i el cap.
(símbol de la pau divina).
• Que reproduïa amb fidelitat el model, fins i tot els defectes
físics de les persones.
Pàg. 271
• En els edificis, a terra i a les parets. Servien per decorar-los.
• El mosaic és un dibuix elaborat amb tessel·les, petites peces de 22 Interpreta el mapa.
colors.
• Al Pròxim Orient.
PENSA. Escenes de la vida quotidiana o religiosa, motius florals i
• Per algunes zones de l’Àsia Menor, Grècia, Itàlia, França,
arquitectònics, animals marins, lluites de gladiadors... Les pintures
Espanya i nord d’Àfrica.
reflectien com era el seu món.
• Abans del 325 dC.
Claus per estudiar
Pàg. 268
• Jesús de Natzaret. El segle i dC.
18 Interpreta les imatges. • Que hi ha un sol Déu, que totes les persones són iguals per a
Déu, que els éssers humans han d’estimar-se i perdonar-se i
Als esperits dels avantpassats.
que aquells que es comportin segons aquest ideal rebran com
a premi la vida eterna després de la mort.
Pàg. 269 • L’any 380. Que es van prohibir totes les altres religions, els
seguidors de les quals van començar a ser perseguits.
19 Saber fer. Distingir un temple romà d’un de grec
• Catacumba: galeria subterrània. Apòstol: deixeble de Jesús de
Fes-ho així Natzaret. Basílica: església, lloc de culte.
Diferències: la manca de decoració en el frontó, l’escalinata PENSA. L’existència dels bisbes i l’organització entorn de les
d’entrada, la incorporació d’un podi i el fet que les columnes esglésies.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 481
23 Aprenentatge cooperatiu. pels romans i una etapa concreta de la seva història, que
comença amb la reforma política d’August l’any 27 aC i té el
• R. Ll. Llocs: Betlem, Natzaret, Jerusalem, Cesarea.
seu apogeu els segles i i ii. Ara bé, el sistema de divisió en
• R. G. províncies és anterior a aquesta època.
• Una vil·la és una explotació agrícola i ramadera, amb
Pàg. 272 residència, al camp; una domus és un habitatge urbà.
• Un mosaic és un dibuix format per tessel·les de colors; un
24 Resumeix l’essencial.
bust és un tipus d’escultura.
• La civilització romana. Va tenir tres formes de govern: la
• Un arc de mig punt és una construcció corba que es
monarquia, caracteritzada pel govern d’un rei elegit pels
recolza en dos pilars o punts fixos i cobreix el buit que
patricis; la república, caracteritzada pel govern del senat,
queda entre ells. Una volta de canó és una construcció
les magistratures i els comicis; i l’imperi, caracteritzat pel
arquitectònica en forma d’arc que cobreix l’espai entre
govern l’emperador.
dos murs o diversos pilars.
• Va conquerir un gran imperi localitzat al voltant del mar
Mediterrani, gràcies a la romanització. Amb dues grans
etapes, pax romana, durant els segles i i ii; i crisi del segle iii, Pàg. 273
482 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
• Són festivals durant els quals es representen obres Pàg. 276
clàssiques, gregues i romanes. Solen celebrar-se a l’estiu.
Maneres de pensar. Anàlisi científica.
• R. Ll.
Quin valor tenen les ruïnes d’una ciutat?
35 El cristianisme.
43 Identifica les parts de la ciutat.
• La igualtat, la necessitat d’estimar-se i perdonar-se...
• Cardo: A (va de nord a sud).
• Fòrum: G (és un espai ampli amb una estructura similar a
Pàg. 274 la dels fòrums romans).
Competència social. Aplica una tècnica. Fer un informe • Temple: D (té columnes i podi).
sobre els gladiadors • Arc de triomf: C (té estructura d’arc i està sobre una via
36 Aprenentatge cooperatiu. principal).
• Decumanus: B (va d’est a oest).
R. Ll.
• Habitatges: E.
37 R. Ll.
• Teatre: F (té graderia i platea).
38 R. Ll.
• Termes: H (té l’estructura típica de les termes).
39
R. G. El costum dels jocs de gladiadors és molt antic. Abans 44 Pel tipus d’edificis i l’estructura en quadrícules rectangulars
dels romans, els etruscos ja ho celebraven. Dins del context
amb carrers principals i secundaris que es creuen en angle
moral del seu temps, formaven part de les tradicions oficials
de 90º.
i quotidianes de la societat. Per aquesta raó és encara més
digne d’elogi constatar com uns pocs romans van començar Qui va assassinar Juli Cèsar?
a considerar inadmissible aquest costum. El filòsof Sèneca, 45 Recorda el que has estudiat.
nascut a Corduba (l’actual Còrdova), va ser el primer en • Un general i dictador romà.
criticar-los públicament.
• Va vèncer els seus oponents a la guerra civil i es va
proclamar dictador.
Pàg. 275 46 Extreu informació del text.
40 Llegeix la notícia i respon. • Més de seixanta.
• C. Cassi i Marc i Dècim Brut.
• De Pompeia.
• El 15 de març. Perquè hi havia una reunió del senat.
• Més de 20.000 persones.
• Se l’acusava d’abús de poder i d’erigir estàtues seves al
• Una erupció volcànica la va sepultar.
costat de les dels déus.
• El segle xviii. Carles de Borbó, futur Carles III d’Espanya.
• Apunyalat.
• Continuen les excavacions.
• A M. Brut.
• Es va esfondrar la Casa dels Gladiadors i es van produir
47 Reflexiona.
danys a la Casa del Moralista.
• Va caure part d’un mur. • R. M. La part relacionada amb els prodigis que s’afirma.
Van anunciar la mort de Cèsar.
• S’està fent tot el possible per conservar el patrimoni
històric a Itàlia.
41 Opina. Pàg. 277
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 483
• La vida dels pobles germànics era rural i sense grans i privilegis en matèria de culte. Bisbe: era qui dirigia les
edificis arquitectònics ni cap urbanisme. Els germans mai primeres comunitats cristianes agrupades en esglésies.
no van tenir literatura pròpia perquè van rebutjar Després l’Església catòlica va dividir els territoris en
l’escriptura. Van ser els autors grecs i romans els qui van diòcesis cadascuna de les quals era governada per un
parlar dels costums i les creences. Al contrari, la cultura bisbe. Cripta: habitació subterrània d’una església amb la
romana es basava en un estil de vida urbà i el funcionalitat d’acollir-hi la tomba o les relíquies d’un sant.
desenvolupament de la literatura, les arts i la tecnologia. Cristianisme: doctrina que s’inspira en la figura de Jesús el
49 Interpreta la troballa. Natzarè, anomenat també «Crist». Pila baptismal: on té lloc
el baptisme, que consisteix en un ritu d’ablució unit a unes
• En primer lloc, el terme basílica designava un tipus edifici paraules, en virtut del qual hom esdevé membre de
públic anterior al cristianisme destinat al comerç. Més tard, l’Església, segons els cristians. Visigot: nom d’una branca
els primers cristians, per construir les esglésies van dels pobles germànics que van penetrar dins de l’Imperi
adoptar la forma de les basíliques (una gran sala romà i van ocupar la península Ibèrica.
rectangular, dividida en naus per files de columnes i que
• L’arrianisme. Ara bé, després del Concili de Toledo l’any
pot tenir un absis en un extrem o en tots dos). Finalment,
589, els visigots van abandonar l’arrianisme i es van
el terme basílica es va fer servir per anomenar esglésies a
convertir a la religió catòlica.
les quals s’han atorgat ritus especials i privilegis en
matèria de culte. • El cristianisme es va difondre sobretot entre les classes
populars i era vista amb recel, quan no perseguida, per les
• Són de l’antiguitat tardana.
autoritats, fins que l’any 313 Constantí I la va legalitzar, fet
• Proporcionar un recinte oficial per celebrar la litúrgia que propicià el seu arrelament en les classes altes i els
cristiana. funcionaris arreu l’Imperi. Durant l’arribada dels visigots a
• Per una banda, tant la forma arquitectònica de la basílica Catalunya, tota la població d’origen hispanoromana era
com la religió cristiana es van formar durant el món antic i, cristiana.
des d’aquest punt de vista, hi ha una certa continuïtat. • Les troballes arqueològiques han permès afirmar la
D’altra banda, els romans, que eren pagans, mai no convivència a Barcelona de cristians autòctons i visigots,
haurien aprovat l’ús que els cristians de l’edat mitjana que eren arrians i que es van establir provisionalment a la
donarien a aquests edificis. Les primeres basíliques tan ciutat el 415. A partir del període visigot, Barcelona va tenir
sols van tenir una funció comercial o judicial. La dimensió una dualitat de culte arrià i catòlic, la qual cosa suposa
«espiritual» o «religiosa» de la basílica cristiana correspon l’existència de dos nuclis episcopals encapçalats per dos
únicament al món medieval. bisbes diferents.
52 Opina.
Pàg. 278 • Les troballes arqueològiques han permès aprofundir en
l’origen d’aquesta basílica i concloure que a Sant Just, com
50 Utilitza les TIC.
a la catedral de Barcelona, hi hauria hagut un culte cristià
• R. G. ininterromput des del segle iv.
• R. G. • En primer lloc, la necessitat de tots dos pobles, el dels
• R. Ll. visigots i el dels hispanoromans, de mantenir les seves
• R. G. diferències. Cadascú, de fet, tenia les seves lleis, la seva
religió i la seva cultura, i no es podien casar entre ells. Ara
51 Comprensió lectora.
bé, en segon lloc, aquest conjunt de troballes permet
• L’excavació arqueològica és la investigació per trobar suposar que hi havia una bona convivència entre ells.
ossos, restes vegetals, estris de pedra i altres restes
culturals, com ceràmica, eines de metall o ruïnes
arquitectòniques. Comença amb la localització d’un Pàg. 279
jaciment i continua després de finalitzar l’excavació. És Aprenentatge cooperatiu. Els còmics d’Astèrix: una altra
vital fer l’enregistrament de les troballes i garantir-ne la
visió dels romans
conservació. Finalment, cal interpretar les restes
53
En l’època romana, després de la conquesta de la Gàl·lia. Ho
descobertes i publicar els resultats.
indica el fet que s’estiguin construint les calçades i
• Absis: part d’una església que s’obre normalment al fons
l’aqüeducte.
de la nau central, on acostuma a haver-hi l’altar. Arrianisme:
54
En les escenes s’aprecia una tasca considerable de
corrent religiós cristià del segle iv considerat heretgia pel
documentació històrica que reprodueix amb fidelitat vestits,
catolicisme però molt popular entre els pobles germànics
bens materials com vehicles, obres arquitectòniques, etc.,
fins al segle vi. El seu iniciador, Ari, negava la divinitat de
encara que sempre tenint en compte que es tracta d’una
Jesús com a fill de Déu. Basílica: en primer lloc, aquesta
obra d’entreteniment i que el rigor històric és secundari. Els
paraula designa un tipus d’edifici públic destinat al comerç i
diàlegs, sense rigor històric, busquen explotar el costat
anterior al cristianisme. Més tard, els primers cristians, per
còmic de les situacions plantejades.
construir les seves esglésies van adoptar la forma de les
basíliques. Finalment, el terme es va fer servir per 55
Sí, un senyal de trànsit que indica la direcció en què es
anomenar esglésies a les quals s’han atorgat ritus especials troben una sèrie de ciutats.
484 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
UNITAT 12
486 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 507
Fitxa 9: L’escultura ibèrica (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 507
Fitxa 10: L’escultura ibèrica (II). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 508
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 509
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 487
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Desenvolupament de competències
• A
plica una tècnica: Comentar la reconstrucció
ideal d’una ciutat
Activitats finals
• Resumeix l’essencial Aprenentatge cooperatiu
• C
ompromesos. El llegat de • U
n passeig per la
l’antiguitat Barcelona romana
BANC DE RECURSOS
488 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Per nivells
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 489
12
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
490 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
12
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
El mapa recull les colònies principals que els feni· Els fenicis es van assentar fonamentalment a la costa
cis, els grecs i els cartaginesos van fundar a les cos· andalusa, on van fundar Gadir, Malaka, Sexi i Abdera.
tes de la península Ibèrica i a les Balears durant Els grecs, en canvi, van orientar els seus passos cap
l’antiguitat. al llevant peninsular, on van crear diversos enclava·
L’abundància de metalls en el subsòl andalús va afa· ments comercials com Mainake, Baria, Akra Leuke,
vorir l’arribada d’alguns pobles del Mediterrani ori· Alonis, Hemeroskopeion, Sagunt i Empòrion.
ental. Els fenicis i els grecs buscaven or, plata, coure, La colonització cartaginesa, però, no va tenir un ca·
estany i ferro a la Península, tot i que també es van ràcter comercial. Els cartaginesos buscaven, en les
interessar per la sal i les pesqueres. Així, van fundar seves colònies d’Ebusus o Cartago Nova, posicions
colònies a la Península i van comerciar i intercanviar estratègiques que els facilitessin el control del Medi·
els seus avenços amb els Tartessos. terrani occidental.
Bona part de la informació que tenim d’aquest reg· Els pobles colonitzadors van impulsar, a la Península,
ne peninsular prové de les fonts gregues i de les el desenvolupament urbà, i van transmetre els alfa·
troballes arqueològiques, que revelen que els Tar· bets fenici i grec, l’encunyació de moneda, el torn de
tessos va tenir una agricultura i una ramaderia molt terrissaire, formes polítiques més avançades i nous
avançades, i que explotava els jaciments miners de cultius.
la regió.
Aquestes novetats van calar principalment entre els
L’acció colonitzadora dels fenicis i els grecs va tenir pobles que habitaven la façana costera, mentre que
un caràcter eminentment comercial, tot i que anava els pobles de l’interior i del nord peninsular se’n van
dirigida a zones geogràfiques diverses. mantenir més al marge.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 491
12
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
El mapa reflecteix el procés de la conquesta romana respectar el pacte establert. Aquest fet va desencade·
de la península Ibèrica, que es va desenvolupar bàsi· nar la Segona Guerra Púnica que, de la mateixa ma·
cament en quatre etapes. nera que havia ocorregut en la Primera, va acabar
La conquesta romana de la Península va començar amb el triomf romà.
arran de l’enfrontament que es va produir entre els Un cop acabada la guerra, els romans van decidir
romans i els cartaginesos pel control del Mediterrani ocupar la Península. Van conquerir sense gaires difi·
occidental. cultats la costa mediterrània, és a dir, les àrees que
Ambdós havien signat un tractat que delimitava les havien conviscut amb els colonitzadors. Però les difi·
seves respectives àrees d’influència al sud de la pe· cultats van arribar amb la forta resistència que van
nínsula italiana i a l’illa de Sicília, però el pacte es va oposar a l’ocupació romana els pobles del centre,
trencar l’any 264 aC, quan va començar la Primera l’oest i el nord de la Península.
Guerra Púnica. Les hostilitats van finalitzar amb el Aquests pobles, liderats pels seus capitosts, van em·
triomf de Roma, amb la qual cosa els cartaginesos es prendre una guerra de guerrilles contra els romans:
van veure obligats a abandonar les seves pretensions les guerres lusitanes, les guerres celtiberes i les guer·
a Itàlia. Per aquest motiu, van intentar afermar-se a la res càntabres. Alguns grups d’indígenes preferien
península Ibèrica, a l’extrem més occidental del Me· morir que no pas caure sota el domini romà. Per això
diterrani. es van produir diversos casos de suïcidis col·lectius,
El general cartaginès Amílcar va desembarcar l’any com els d’Astapa o Numància.
237 aC a Cadis i va pactar amb els romans els límits L’any 19 aC Roma va vèncer els últims pobles que
de la seva expansió pel territori peninsular. Tanma· resistien. La conquesta romana havia conclòs i co·
teix, anys més tard, el seu successor Anníbal no va mençava el procés de creació d’Hispània.
492 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
12
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
TARTESSOS A LA BÍBLIA
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 493
12
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Numància (Sòria) va ser una ciutat celtibera que va que va assetjar la ciutat amb els seus 50.000 homes,
resistir nombrosos atacs romans. El primer va ser el va envoltar-la amb set campaments i va construir una
153 aC i van vèncer els hispans, obligant el cònsol palissada que aïllés la ciutat. Els defensors amb prou
romà a pactar una treva, que el senat no va acceptar. feines eren uns 4.000 i aviat la gana els va fer sol·
El senat va ordenar a les legions de renovar les hos· licitar negociacions de pau, les quals no van ser ac·
tilitats, però cap dels generals romans va poder der· ceptades pel general romà, que n’exigia la rendició
rotar les tribus i prendre la ciutat, que des de l’any sense condicions. Els numantins van resistir durant
143 aC va ser constantment atacada, la qual cosa va quinze mesos. Quan els romans van entrar a la ciutat,
portar les tropes romanes al desànim i l’opinió públi· no van trobar-hi res més que cadàvers i alguns habi·
ca romana a clamar venjança. tants famèlics, que quan se’ls va ordenar deposar les
Tant va ser així que es va decidir canviar la llei de ma· armes encara van tenir temps per a matar-se entre
nera excepcional per poder anomenar cònsol per se· ells abans que rendir-se.
gona vegada el millor dels seus generals, el destruc· Tots els historiadors romans posteriors van recordar
tor de Cartago, Publi Corneli Escipió Emilià (134 aC), aquesta guerra. Tit Livi, Valeri Màxim, Apià i Flor co·
l’única missió del qual seria destruir Numància. Esci· incideixen a qualificar la resistència dels numantins
pió va reorganitzar les tropes romanes i, de mica en com a quelcom insòlit, que queda fins als nostres
mica, va anar derrotant els aliats de Numància fins dies com a arquetip d’una resistència a ultrança.
494 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
12
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
A LA XARXA DIVULGACIÓ
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 495
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
12
REFORÇ I SUPORT Fitxa 1
Hispània, el territori
1 Respon les qüestions i completa aquest mapa de la
Hispània preromana.
• A
mb l’ajuda del teu llibre de text dibuixa sobre aquest
mapa les principals colònies fenícies, gregues i
cartagineses de la península Ibèrica.
• S
enyala amb una línia de punts on estaria situat el nucli
principal de Tartessos.
• D
ibuixa amb colors suaus l’àrea d’influència dels ibers,
dels celtes i dels celtibers.
Laietans
Turdetans
Carpetans
Tartessis
Asturs
Oretans
Vascons
498 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
12
REFORÇ I SUPORT Fitxa 2
L’economia d’Hispània
1 Anota en aquesta taula els productes més importants del poble iber.
Agricultura
Ramaderia
Artesania
Comerç
2 Assenyala quina de les afirmacions sobre l’economia celta és certa en cada pregunta.
a. L’economia celta:
– Es basava en un comerç intens, basat en les seves monedes de plata.
– Era autosuficient, s’abastien del que produïen ells mateixos.
– Tenia un desenvolupament molt escàs.
b. Els celtes es dedicaven sobretot a...
– La caça del cérvol i del senglar.
– L’agricultura de regadiu.
– La ramaderia.
c. Els celtes van desenvolupar altres activitats com:
– La ceràmica i els teixits de llana.
– L’escultura de granit i de gres.
– La metal·lúrgia d’objectes de ferro i de bronze.
3 Completa aquesta taula segons quin sigui el poble (ibers, celtes o romans) al qual fa referència cada element.
Economia autosuficient
Fabricants d’espases
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 499
12
REFORÇ I SUPORT Fitxa 3
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
Va ser un heroi lusità que va lluitar amb valentia con· guerrilles. L’any 143 aC l’exemple de Viriat va fer que
tra els conqueridors romans. No se saben exactament gairebé tot el territori celtiber s’alcés en armes. Les
ni la data ni el lloc del seu naixement. Apareix a la his· victòries van continuar fins que, l’any 140 aC, el se·
tòria quan el pretor Servi Suplici Galba va parar una nat de Roma va haver d’acceptar un pacte d’aliança,
trampa als lusitans, als quals va atreure amb prome· reconeixent l’autoritat de Viriat sobre els lusitans i
ses de concessió de terres per a atacar-los després. cedint les terres conquerides per Viriat.
A la trampa hi van morir uns 8.000 lusitans, i més de Els romans no podien acceptar aquesta situació, així
20.000 van ser venuts com a esclaus. Un dels pocs que van subornar tres companys de Viriat perquè,
que es va escapar va ser Viriat, un pastor que perd a canvi de riqueses, matessin Viriat mentre dormia,
la seva família a la trampa. l’any 139 aC.
L’any 147 aC va començar les seves campanyes, en La llegenda diu que, quan van tornar al campament
les quals va derrotar successivament els tres exèrcits romà, el cònsol Quint Servili Cepió els va contestar
que l’atacaven. El seu coneixement del terreny i de la «Roma no paga els traïdors», tot negant-se a pa·
potència dels romans feia que emprés tàctiques de gar-los el preu de la seva traïció.
2 Situa en aquest eix cronològic les fases de la conquesta d’Hispània per part dels romans, les guerres celtiberes i les
campanyes de Viriat.
August Fi de l’Imperi
Fundació Fi dels proclamat romà d’Occident
de Roma reis emperador
500 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
12
REFORÇ I SUPORT Fitxa 4
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
La romanització d’Hispània
1 Analitza el procés de romanització i respon les preguntes.
• Senyala quins d’aquests factors van influir en la romanització.
– El dret romà. – El llatí.
– La pax romana. – La xarxa de calçades i ponts.
– Les legions. – La cultura romana.
– Els avenços agrícoles. – La religió romana.
• Ordena al teu quadern els factors que has escollit segons la major o menor influència que van tenir.
Brigantium
Astúrica
Augusta Pompaelo
Numàntia Caesaraugusta
Empòrion
Bràcara Pallàntia
Bílbilis
Tàrraco
Segonita
Titulcia
Saguntum
Toletum
Emèrita
Augusta
Olisipó Saetabis
• Pinta amb colors, al mapa, les calçades romanes d’Hispània i escriu el nom de les dues que s’han assenyalat.
• Escriu al teu quadern quines zones unien les principals calçades romanes. Per quines localitats importants passaven?
• Creus que els romans tenien un bon sistema de comunicacions? Per què?
4 Treballar en grup. Elaboreu una llista amb els principals exemples de ponts, aqüeductes, teatres i amfiteatres
d’Hispània:
• On són?
• En quin estat es troben?
• Busqueu alguns exemples de construccions romanes que es continuïn utilitzant en l’actualitat.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 501
12
REFORÇ I SUPORT Fitxa 5
Hispània tanca els límits d’Europa. Es troba situada ada entre ambdues, gaudeix de bona temperatura
entre Àfrica i la Gàl·lia, i limitada per les muntanyes i de pluges oportunes que fan que sigui una terra
dels Pirineus i per l’estret de l’Oceà. Ni la crema el fecunda.
sol violent, com és el cas d’Àfrica, ni la fuetegen els Trogue Pompeu, Recollit per Justí, segle iii dC.
vents continus, com a la Gàl·lia; ans al contrari, situ·
2 Llegeix aquest text amb l’ajuda de l’apartat «Els grecs» que tens al llibre de text i respon les preguntes al teu quadern.
Els grecs van fundar Empúries cap al 575 aC, però possible atac exterior. Aquest primer enclavament
és molt probable que fessin reconeixements de la (la Paleàpolis o ciutat antiga, actualment sota el poble
costa i intercanvis esporàdics com a mínim cinquan· de Sant Martí d’Empúries) era molt petit, per això
ta anys abans. El lloc escollit era excel·lent, ja que vint-i-cinc anys més tard, i un cop havien garantit la
tenia tots els requisits exigibles per a l’establiment seguretat de la colònia i les bones relacions amb els
d’una colònia. Tenia un gran poblat indiget que hi seus veïns, van construir una altra colònia a mig qui·
havia a les proximitats, l’actual jaciment d’Ullastret, lòmetre, més gran, en un terreny més obert i fàcil per
que havia de servir a la vegada com a mercat i per créixer. Aquesta Neàpolis (ciutat nova) tindrà totes les
al subministrament de productes ibèrics. A més, el característiques d’una ciutat grega: muralles, àgora,
lloc escollit era la desembocadura d’un riu, l’actual stoá (a l’època hel·lenística), temples, etc., i seguirà
Fluvià, que serviria per a aprovisionar aigua i com a utilitzant la Paleàpolis com a acròpoli. Actualment,
ruta de penetració comercial cap a l’interior. la costa ha omplert l’espai entre les dues Empúries,
Tot i això, els grecs van prendre les seves precauci· de manera que ja no s’aprecia la península de la Pa·
ons. Van situar la ciutat en una petita península unida leàpolis ni el golf que separava les dues ciutats, avui
a la costa per un estret istme, que era defensable d’un unides per una platja.
• Per quins motius els grecs van escollir aquest lloc? Quins avantatges tenia respecte d’altres llocs?
• Per què no s’escull un lloc més allunyat dels ibers?
• Per què creus que era necessari fer dues ciutats?
• Quines característiques de ciutat grega tenia la colònia?
• Quines altres colònies, a més d’Empúries, van fundar els grecs a la península Ibèrica?
• Explica com t’imagines que va ser el procés d’acostar-se als ibers abans de començar a intercanviar productes.
502 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3 Llegeix el text següent sobre l’expansió cartaginesa i l’apartat «Els cartaginesos» del teu llibre de text i resol les
qüestions.
La situació de la ciutat de Cartago era immillorable fenicis i van estendre la seva sobirania sobre les fac·
per al comerç i el domini polític. Es trobava situ· tories, és a dir, sobre els enclavaments comercials i
ada en un promontori del golf de Tunísia i domi· sobre les colònies fenícies del Mediterrani occiden·
nava la part oriental i occidental del Mediterrani. tal, fundant-ne, a més, altres de noves com Cartago
Cartago va ser un gran centre industrial, que fabri· Nova (Cartagena) o Ebusus (Eivissa). La derrota dels
cava teixits de seda i llana, i treballava els metalls cartaginesos davant de Roma a les guerres púniques
portats des de la península Ibèrica i altres llocs. (segle iii aC) va acabar amb la presència cartaginesa
Els cartaginesos van ser successors dels navegants a la península Ibèrica.
Cartago va ser un gran centre Els cartaginesos van ser els successors dels
• E
ls fenicis van fundar colònies i factories al Mediterrani occidental. Senyala quina de les tres següents afirmacions és la
diferència principal entre una colònia i una factoria.
Les factories eren un enclavament comercial i les colònies es fundaven amb la intenció d’obtenir matèries primeres.
Van ser els foceus els primers dels grecs que van vuitanta anys i en va viure cent vint. Els foceus es
emprendre llargues navegacions. Van ser els des· van fer tan amics d’aquest rei que els va convidar
cobridors del mar Adriàtic, del Tirrè, d’Ibèria i de a abandonar Jònia i a habitar a la zona del seu ter·
Tartessos. No navegaven en navilis rodons, sinó en ritori que volguessin. Com que va convèncer-los i
embarcacions de cinc files de rems. Arribats a Tar· aquests el van informar dels progressos dels perses,
tessos es van fer molt amics del rei dels tartessis. els va donar diners per voltar la seva ciutat amb
Aquest era Argantoni, qui va regnar sobre Tartessos una muralla.
• A
mplieu la informació que us proporciona aquest text sobre Tartessos i els seu rei Argantoni i redacteu un informe d’unes
deu o dotze línies sobre els tartessis. Responeu-hi les qüestions següents:
– On es trobava Tartessos?
– Quina va ser la seva àrea de major influència?
– Quines característiques suposem que tenia la seva organització social?
– Com era la seva economia?
– Quan es va produir la seva època de major esplendor? Quan va entrar en declivi?
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 503
12
REFORÇ I SUPORT Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
Els celtibers
1 Llegeix el text següent sobre els celtibers i respon les preguntes al teu quadern.
Dels celtibers mateixos, que estan dividits en quatre ment es deixen portar per tals mentides exagerant
parts, els més forts són els arevacs, que estan cap a les seves gestes, ja que també els que atribueixen
l’est i sud i són contigus als carpetans i les fonts del als ibers més de 1.000 ciutats em sembla que han
Tagus. La seva ciutat més cèlebre és Numància. Per estat portats a aquesta mentida anomenant «ciutats»
l’est (de Celtibèria) hi ha els lusons, que igualment els llogarets. Perquè ni la naturalesa del país admet
arriben a les fonts del Tagus. Als arevacs també per· moltes ciutats per la seva pobresa i llunyania i falta de
tanyen Segida i Pallàntia. Numància dista 800 estadis cultura, ni la vida i les gestes dels habitants admeten
de Caesaraugusta, que, segons hem dit, se situa a res d’això, amb l’excepció dels habitants del litoral
l’Ebre. També Segòbriga és ciutat dels celtibers, i del Mar Nostre, essent salvatges els que viuen en
Bílbilis, al voltant de les quals Metel i Sertori van llogarets, essent els més nombrosos els que habiten
combatre. Polibi, quan descriu les tribus i ciutats els boscos i no fan mal als seus veïns.
dels vacceus i celtibers, anomena entre les seves Gairebé tots els ibers, per dir-ho així, combaten com
ciutats també Segeda i Intercatia. Diu Posidor que peltastes, armats a la lleugera pel seu bandolerisme,
Marc Marcel havia aconseguit a Celtibèria un tribut com vam dir dels lusitans, que usen javelina, fonda i
de 600 talents, del que es dedueix que els celtibers punyal. Amb els infants hi ha mesclada també la ca·
eren nombrosos i tenien bastants diners tot i que valleria, essent els cavalls ensinistrats a pujar serres
habitaven un país pobre. i a agenollar-se amb facilitat, quan això és necessari
Segons Polibio, Tiberio Graco va prendre 300 de les i se’ls ho mana. Produeix Ibèria molts cabirols i ca·
seves «ciutats», però Posidonio, burlant-se d'ell, diu valls salvatges, moltes avitardes, als rius hi ha cas·
que l’home ha dit això per complaure Graco, anome· tors. Diuen que els cavalls s’assemblen als de Parthia,
nant «ciutats» les torres, com era costum a les pompes essent més veloços i de millor carrera que la resta.
triomfals. Perquè els generals i els historiadors fàcil· Estrabó, Geografia, segle i aC (Adaptat)
2 Conceptes.
• Qui són els celtibers?
• O
n es troben Segida, Caesaraugusta, Pallàntia, Segòbriga, Bílbilis, Numància i Intercatia? Situa’ls en un mapa i esbrina quins
en són els noms actuals.
• Què són les pompes triomfals?
• Quin és el Mar Nostre del qual parla el text?
• Q
uè són els talents? I els estadis? Quina distància hi ha entre Caesaraugusta i Numància en quilòmetres? Quan mesura un
estadi?
3 Idees principals.
• Quins pobles celtibers habitaven a la península Ibèrica?
• On i com vivien? A què es dedicaven, segons el teu llibre? I segons Estrabó?
• Eren pobles pacífics o bé guerrers? Com anaven armats? Per què?
4 Interpretació.
• Segons el text, per quina raó els celtibers no tenien gaires ciutats?
• D’on eren Posidor, Polibi i Posidoni? Creus que aquests historiadors descriuen la realitat?
• Eren diferents els habitants de la costa dels de l’interior? A quina cultura pertanyien?
5 Reflexió.
• Quins animals es mencionen al text? Encara queda algun d’aquests animals? Quins?
504 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
12
REFORÇ I SUPORT Fitxa 7
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 505
12
REFORÇ I SUPORT Fitxa 8
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Pedra de CUINA
moldre
REBOST
VESTÍBUL
REBOST
Banc
• D
escriu com eren els habitatges dels ibers (A) B
i els dels celtes (B).
• Quines habitacions tenien?
• On devia ser el magatzem?
• On cuinaven?
• Q
uines semblances i diferències trobes entre ambdós
tipus d’habitatge?
• Per què no tenien cases semblants a les dels romans?
• C
reus que devia haver-hi romans que viurien en cases
semblants a les dels celtibers? Raona la teva resposta.
506 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
12
APROFUNDIMENT Fitxa 9
Un dels aspectes més brillants de les cultures preromanes de la península Ibèrica és l’escultura ibèrica. Els ibers van tenir
una escultura de gran qualitat, en contrast amb els celtibers i els celtes.
Les escultures ibèriques més famoses són les dames. Representen dones vestides de manera
molt rica, a l’estil indígena, tot i que no se sap si són divinitats, sacerdotesses o dones nobles.
Eren policromades i tenien una característica peculiar: un forat per posar-hi cendres, i avui es
considera que són urnes cineràries.
Les dues dames més famoses són la Dama d’Elx i la Dama de Baza. La primera és un bust de
dona fet de gres, molt detallat i amb un estil semblant al grec. La segona és una estàtua sedent,
amb joies i decoració d’estil fenici. Crida l’atenció que la Dama de Baza presideix una tomba, en la
qual l’aixovar va pertànyer a un guerrer iber.
QÜESTIONS
QÜESTIONS
2 Per què la representació de l’animal no és realista? Quin tipus d’animals s’escullen? Per què no s’escullen animals més
«pacífics»?
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 507
12
APROFUNDIMENT Fitxa 10
A més dels tipus d’escultura ibèrica que hem analitzat a la fitxa anterior, les dames ibèriques i els pilars estela, els ibers van
realitzar altres tipus d’escultura també notables.
Les dames oferents són escultures de dones, vestides segons la moda d’aleshores (sobreposant tres
túniques) en actitud d’oferir un vas suposadament a la divinitat. Aquestes dames s’han trobat en llocs de
culte primitiu; l’escultura més famosa és la Gran Dama oferent del Cerro de los Santos (Montealegre del
Castillo, Albacete), una escultura d’1,30 metres (la major part de les dames oferents tenen menor alçada),
que es troba al Museu Arqueològic Nacional. Sobre el seu significat, s’ha plantejat que siguin imatges de
sacerdotesses d’aquests llocs o exvots, similars a altres esculturetes (a vegades de parts del cos)
trobades en aquests llocs.
QÜESTIONS
1 Per què es creu que tenien aquesta posició les dames oferents?
3 Busca al diccionari el terme exvot. Per què penses que es posaven en santuaris, aquestes
escultures?
4 Investiga. Busca informació sobre exvots ibèrics. Consulta els enllaços següents:
http://www.marqalicante.com/Exposiciones/es/EXVOTOS-IBERICOS-DE-BRONCE-E11.html
http://www.artehistoria.com/v2/obras/17893.htm
http://www.artehistoria.com/v2/obras/17758.htm
ELS RELLEUS
Els relleus són escultures pensades per decorar l’arquitectura, i per tant pensats per ser
vistos de cara. Els ibers també tenien relleus, essent-ne els més famosos els del monument
de Pozo Moro i els d’Osuna.
Els relleus d’Osuna es van trobar reutilitzats a la muralla que van construir els pompeians
durant la guerra civil contra Cèsar, al segle i aC, i per això no són al seu lloc original.
Representen guerrers a peu i a cavall, dones tocant la flauta, dames oferents i jocs funeraris.
Es consideren posteriors a la millor escultura ibèrica i de pitjor qualitat; no obstant això, i tot i
el seu estat de conservació, avui dia els considerem un dels millors testimonis de la cultura
material i quotidiana del món ibèric.
QÜESTIONS
1 Què representa aquest relleu? Reconeixes alguna de les armes que porta?
2 Quin tipus de temes predominen en els relleus? Amb quin període de la història dels ibers coincideixen?
508 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
11
12 AUTOAVALUACIÓ
c. Habitaven l’est i el sud de la península Ibèrica. b. Van arribar a ocupar la totalitat de la Península
per atacar des d’aquí els romans.
2 Els celtes... c. Van ser derrotats a la Segona Guerra Púnica. Això
va suposar el final de la seva presència a
a. Habitaven en castres, eren experts en
Hispània.
metal·lúrgia i fabricaven joies i armes de bronze i
ferro.
7 La societat a Hispània es dividia en...
b. Tenien una economia basada en l’agricultura de
cereals, vinya i olivera. a. Noblesa, sacerdots, lliberts i esclaus.
c. Van arribar a la Península procedents del b. Patriciat romà, noblesa indígena, plebs, esclaus.
Mediterrani oriental. c. Tribus, clans i famílies. Dins d’elles hi havia una
elit militar i el poble ras.
3 Els fenicis...
a. Es van instal·lar al sud de la Península i van
8 La segona fase de la conquesta romana va acabar
fundar les colònies de Gadir, Sexi i Abdera. amb...
b. Es van instal·lar al centre de la Península, on van a. Les guerres càntabres i el triomf de l’emperador
fundar Numàntia. August.
c. Procedien del nord d’Europa i van penetrar a la b. La derrota cartaginesa a Ilipa i la conquesta de
Península a partir del 1100 aC. Gadir.
c. La mort de Viriat i la conquesta de Numància.
4 Els grecs...
a. Van arribar a la península Ibèrica entre els
9 L’organització territorial d’Hispània amb l’emperador
segles iv i iii aC. August dividia Hispània en...
b. Es van instal·lar a l’est de la Península, on van a. Tres províncies: Bètica, Lusitana i Tarraconense.
fundar Rhode (Roses), Empòrion (Empúries) i b. Cinc províncies: Tarraconense, Carthaginense,
Hemeroskopeion (Dénia). Gallaecia, Bètica i Lusitana.
c. Es van enfrontar als romans en les guerres c. Dues províncies: Hispània Citerior i Hispània
púniques. Ulterior.
5 Tartessos... 10 La romanització...
a. Va tenir el seu moment de major esplendor al a. Va ser facilitada pels legionaris romans, que van
segle iii aC, durant les guerres púniques. rebre lots de terra a les províncies.
b. Va ser el regne més antic de la Península, i estava b. Va fer que els pobles indígenes mantinguessin els
situat a la vall del Guadalquivir. seus cultes ancestrals.
c. Va controlar militarment tota la península Ibèrica c. Va permetre que cada poble mantingués les
fins a l’arribada dels cartaginesos. seves lleis i costums; no hi havia una llei única.
1. c, 2. a, 3. a, 4.b, 5. b, 6. c, 7. b, 8. c, 9. a, 10. a.
SOLUCIONS
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 509
Recursos per a l’avaluació
de continguts
12 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Argantoni:
• Numància:
• Bètica:
• Tartessos:
2 Explica com eren les creences religioses dels ibers i els celtes, assenyalant-ne les diferències (1 p.)
3 Completa aquesta taula sobre les característiques de l’economia dels pobles preromans. (1,5 p.)
Agricultura
Mineria
Artesania
Comerç
Moneda
Altres activitats
4 Explica com es va produir la conquesta romana de la península Ibèrica, assenyalant-ne les fases principals. (2 p.)
512 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
5 Descriu l’organització social de la població d’Hispània després de la conquesta romana. (1,5 p.)
6 Defineix què és la romanització i explica quins són els aspectes principals sobre els quals es va desenvolupar. (1,5 p.)
7 Identifica aquestes imatges explicant quina era la seva funció i en quins aspectes s’hi reflecteix la romanització. (1,5 p.)
A B
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 513
12 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
• Gadir:
• Viriat:
• Citerior:
• Dret romà:
2 Explica com eren les activitats econòmiques dels ibers i els celtes assenyalant-ne les diferències. (1 p.)
(218 aC-197 aC) (218 a.C. – 197 a.C.) (218 a.C. – 197 a.C.)
• • •
• •
•
• •
514 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
CONTROL B
4 Defineix què és la romanització i explica quins són els aspectes principals sobre els quals es va desenvolupar. (1,5 p.)
6 Identifica aquestes imatges explicant quina era la seva funció i en quins aspectes s’hi reflecteix la romanització. (2 p.)
A B
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 515
12 CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d'avaluació
Control B Control A
Control B
1 • Druida: nom que rebien els sacerdots celtes. 4 Els romans van arribar a la península Ibèrica durant la
• A
rgantoni: únic rei de Tartessos del qual es té constància. segona guerra púnica (218-201 aC). Després de derrotar
Es diu que va regnar gairebé 100 anys. els cartaginesos es van interessar per la Península i van
decidir ocupar-la. La conquesta es va desenvolupar en
• N
umància: ciutat celtibera que va resistir els romans fins
tres fases.
que va ser arrasada l’any 133 aC.
En la primera etapa (218-197 aC) els romans van
• Bètica: província romana creada per August l’any 27 aC. desembarcar a Empúries i el 206 aC van derrotar els
• T artessos: el regne més antic de la península Ibèrica. Es cartaginesos a Ilipa i van acabar amb el seu domini de la
trobava a la vall del Guadalquivir, però la seva influència es Península. En aquesta etapa van conquistar la costa
va estendre per tot el sud-oest peninsular. mediterrània i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
En la segona etapa (154-133 aC) van conquerir la Meseta,
2 Els ibers adoraven divinitats principalment femenines.
lluitant contra els lusitans i els celtibers. Van derrotar els
Realitzaven el culte religiós als santuaris, a prop dels seus
lusitans després de la mort del seu capitost Viriat, assassinat
poblats. Incineraven els difunts i col·locaven les seves
pels seus propis generals. Els celtibers van resistir a
cendres en urnes.
Numància, fins que els romans van arrasar la ciutat el 133 aC,
Els celtes adoraven els astres i alguns elements de la després d’un llarg assetjament.
naturalesa. Els seus sacerdots s’anomenaven druides, i
En la tercera etapa (29 aC-19 aC), els romans van ocupar el
actuaven com a metges i endevins. Els celtes, com els ibers,
nord peninsular, tot i que van quedar sense sotmetre els
incineraven els seus morts.
vascons. Després de les guerres càntabres, l’emperador
3 August va donar per conclosa la conquesta, l’any 19 aC.
Artesania Forja d’espases, ceràmica, teixits de llana i lli Joies, armes de bronze i ferro, ceràmica, teixits
516 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5 La societat hispanoromana es dividia en dos grans grups: d’or, plata, coure i ferro. Tenien una artesania de gran
els homes lliures i els esclaus. qualitat, sobretot la forja d’espases, la ceràmica i els teixits.
Van tenir un comerç ampli i van arribar a encunyar
En el grup dels homes lliures hi havia grans diferències
monedes.
econòmiques. A la cúspide s’hi trobaven les famílies
romanes i les persones relacionades amb els patricis, que L’economia dels celtes era autosuficient, per la qual cosa el
posseïen grans riqueses. Després, hi havia les principals comerç tenia poca importància i desconeixien la moneda.
famílies indígenes, que ocupaven càrrecs importants de Sobretot van desenvolupar la ramaderia i la caça, i eren
govern. Per sota hi havia la plebs, formada per botiguers, experts en metal·lúrgia: fabricaven joies i armes de bronze
petits propietaris rurals, artesans, etc. i ferro.
En el grup dels esclaus s’hi trobaven els habitants de les 3 A la primera etapa (218-197 aC), els romans van
ciutats indígenes que s’havien revoltat contra els romans i desembarcar a Empúries i l’any 206 aC van derrotar els
que, com a càstig, havien estat esclavitzats. Treballaven a les cartaginesos a la batalla d’Ilipa i van acabar amb el seu
mines i al camp i feien les feines domèstiques. domini de la Península. En aquesta etapa els romans van
conquerir la costa mediterrània i les valls de l’Ebre i del
6 Anomenem romanització el procés pel qual els pobles
Guadalquivir.
sotmesos al domini de Roma de mica en mica van anar
assimilant la cultura romana. Un dels principals vehicles de A la segona etapa (154-133 aC) van conquerir la Meseta,
romanització van ser els legionaris que, quan es retiraven, lluitant contra els lusitans i els celtibers. Van derrotar els
rebien lots de terra a les províncies. A més, molts hispans es lusitans després que morís el seu capitost Viriat, assassinat
van allistar com a soldats a l’exèrcit romà. pels seus propis generals. Els celtibers van resistir a
Numància, fins que els romans van arrasar la ciutat el
Altres factors que van afavorir la romanització van ser: el llatí,
133 aC, després d’un llarg assetjament.
que es va imposar sobre les llengües indígenes; el dret
romà, que va suposar que tots els habitants d’Hispània A la tercera etapa (29-19 aC), els romans van ocupar el nord
s’havien de regir per les mateixes lleis; la religió romana, peninsular, tot i que van quedar sense sotmetre els vascons.
primerament, i més tard el cristianisme (segle ii), i el Després de les guerres càntabres, l’emperador August va
desenvolupament de les ciutats, que es van convertir en donar per conclosa la conquesta, l’any 19 aC.
centres de difusió de la cultura i la forma de vida dels romans. 4 Anomenem romanització el procés pel qual els pobles
7 La imatge A és l’aqüeducte de les Ferreres (Tarragona), que sotmesos al domini de Roma de mica en mica van anar
servia per transportar aigua fins a la ciutat de Tàrraco. assimilant la cultura romana. Un dels principals vehicles de
Reflecteix el gran desenvolupament que van tenir les obres romanització van ser els legionaris que, quan es retiraven,
públiques amb els romans. rebien lots de terra a les províncies. A més, molts hispans es
van allistar com a soldats a l’exèrcit romà.
La imatge B és el teatre de Segòbriga, a la província de
Cuenca. S’hi representaven obres de teatre i reflecteix el gust Altres factors que van afavorir la romanització van ser: el llatí,
dels romans pels espectacles públics. que es va imposar sobres les llengües indígenes; el dret
romà, que va suposar que tots els habitants d’Hispània es
regissin per les mateixes lleis; la religió romana,
Control A primerament, i més tard el cristianisme (segle ii), i el
desenvolupament de les ciutats, que es van convertir en
centres de difusió de la cultura i la forma de vida dels
1 • A
nníbal: general cartaginès que va ser derrotat pels
romans.
romans durant la segona guerra púnica.
• Gadir: factoria fenícia (zona de l’actual Cadis). 5 R. M. Veieu el mapa de la pàgina 289 del llibre de l’alumne:
Divisió provincial d’Hispània el segle iii.
• V
iriat: capitost dels lusitans que va resistir els romans fins
que va ser assassinat pels seus propis generals l’any 139 6 La imatge A és l’aqüeducte de Segòvia, que servia per
aC. transportar aigua fins a la ciutat. Reflecteix el gran
• Citerior: una de les dues primeres províncies romanes. desenvolupament que van tenir les obres públiques amb els
romans.
• D
ret romà: va suposar que tots els habitants d’Hispània es
governessin per les mateixes lleis. La imatge B és l’amfiteatre de Tàrraco, a la província de
Tarragona. S’hi desenvolupaven les lluites de gladiadors i de
2 L’economia dels ibers es basava en els cereals, la vinya,
feres i reflecteix el gust dels romans pels espectacles
l’olivera i la ramaderia. També van desenvolupar la mineria
públics.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 517
Recursos per a l’avaluació
de competències
12 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
La civilització romana ha deixat una empremta molt profunda en la cultura europea. Concretament, Hispània va ser una de
les zones més romanitzades i el llegat dels romans segueix sent molt present en múltiples aspectes de la nostra societat
actual. La teva tasca consisteix a trobar exemples d’aquesta herència romana en l’actualitat i preparar un quadre que
resumeixi els que, segons el teu judici, siguin més importants o destacats.
1 Primerament, seria important conèixer per què van venir els romans a la península Ibèrica, què hi cercaven. Llegeix
aquest text d’un historiador romà en el qual trobaràs algunes pistes i respon les preguntes. (1 p.)
Immediatament després d’Itàlia, i exceptuant les fa· seves regions desèrtiques, per la bellesa dels seus
buloses regions de l’Índia, he de parlar d’Hispània, colorants, pel seu esperit de treball, pels seus esclaus
si més no de les regions costaneres; és veritablement robustos, per la resistència dels seus homes i pel seu
pobre en part, però on és fèrtil, dóna abundància de cor vehement.
cereals, oli, vi, cavalls i metalls de tot tipus, igual que Plini el Vell, Història natural, segle i (Adaptat)
la Gàl·lia, però Hispània la guanya per l’espart de les
• Quins trets destaca del caràcter hispà? Creus que es mantenen en l’actualitat? Raona la teva resposta.
2 Situa en aquesta línia del temps les dates d’inici i final de cada una de les fases de la conquesta romana, per saber quan
es van assentar els romans a la península Ibèrica. (1,5 p.)
218 aC 19 aC
3 Descriu quines característiques tenia l’economia d’Hispània després de l’ocupació romana. Quines millores van aportar
els romans? (1,5 p.)
520 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA
PRUEBA1
5 De quins mitjans es van valdre els romans per dur a terme la romanització dels pobles hispans? Quins van ser els pobles
més romanitzats? Per què? (1,5 p.)
7 Completa aquesta taula resumint quines són, segons la teva opinió, les cinc aportacions més importants de la civilització
romana a la nostra societat actual. (1,5 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 521
12 COMPETÈNCIES, CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competències que
Criteris d'avaluació Activitats
s'avaluen
1 Plini menciona l’abundància de cereals, l’oli, el vi, els cavalls, 4 Via de la Plata Via Augusta
els metalls, l’espart i els colorants.
Els trets que destaca dels hispans són l’esperit de treball, la
fortalesa dels esclaus, la resistència dels homes i el cor
vehement. R. Ll.
2 Primera fase: des del 218 aC fins al 197 a C. Segona fase: del
154 aC fins al 133 aC. Tercera fase: des del 29 aC fins al 19
aC.
3 La principal riquesa que van explotar els romans van ser els
metalls, sobretot l’or, la plata el coure, el ferro, el plom i el
mercuri.
L’agricultura va augmentar la seva producció amb la
introducció de l’arada romana, les noves tècniques de
regadiu i el guaret. Es van establir grans propietats agrícoles
i latifundis, en els quals s’utilitzava mà d’obra esclava.
L’artesania es va basar en la producció d’àmfores, oli, salaó
de peix, vi, etc.
El comerç es va desenvolupar gràcies a la densa xarxa de
calçades que van crear els romans, i a la circulació de 5 Un dels principals vehicles de romanització van ser els
monedes romanes. Hispània exportava blat, vi, oli, salaons, legionaris que, quan es retiraven, rebien lots de terra a les
metalls, lli i esclaus, i importava productes de luxe, com els províncies. A més, molts hispans es van allistar com a soldats
perfums. a l’exèrcit romà.
522 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Altres factors que van afavorir la romanització van ser: el llatí, elevat quan van arribar els romans i perquè vivien en zones
que es va imposar sobre les llengües indígenes; el dret que, en general, eren més pròsperes.
romà, que va suposar que tots els habitants d’Hispània es 6 L’aqüeducte dels Miracles es troba a Mèrida (Emèrita
regissin per les mateixes lleis; la religió romana, Augusta) i servia per portar aigua a la ciutat.
primerament, i més tard el cristianisme (segle ii), i el R. M. Per exemple, les ruïnes de Baelo Claudia, la muralla
desenvolupament de les ciutats, que es van convertir en de Lucus Augusti (Lugo), l’aqüeducte de Segòvia o el
centres de difusió de la cultura i la forma de vida dels teatre de Segòbriga (Saelices, Cuenca). A Catalunya,
romans. l’aqüeducte de les Ferreres i l’amfiteatre de Tàrraco
Els pobles més romanitzats van ser els de l’est i el sud de la (Tarragona).
Península, perquè el seu grau de desenvolupament era més 7 R. M.
Els pobles preromans ja tenien ciutats però els romans en van fundar de noves, van remodelar les
Ciutats que ja existien i van construir nombrosos edificis i obres públiques, com ponts, aqüeductes,
teatres, amfiteatres, etc.
Calçades Moltes carreteres actuals tenen el mateix traçat que les calçades romanes.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 523
Solucions del llibre
de l’alumne
12 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L‘ALUMNE
1 Interpreta el mapa.
Pàg. 285
A la zona ibera: ilergets, laietans, edetans, contestans,
bastetans, oretans, turdetans, cèltics. A la zona celtibera: 5 Interpreta el mapa i la cronologia.
galaics, asturs, càntabres, vascons, lusons, arevacs, vacceus, • F
enícies: Gadir, Malaka, Sexi, Abdera. Gregues: Rodhe,
vetons, lusitans, carpetans. Era més extensa l’àrea celtibera. Empòrion, Hemeroskopeion. Cartagineses: Ebusus,
Cartago Nova.
Pàg. 283 • Ibers, celtes i la cultura de Tartessos.
2 Utilitza les TIC
• L a Dama d’Elx és una escultura ibera. Els Toros de Claus per estudiar
Guisando van ser elaborats pels vetons, celtibers. • F
enicis (procedien de la costa est del Mediterrani), grecs (de
• L a Dama d’Elx representa una dona amb túnica i una Grècia) i cartaginesos (de Cartago, al nord d’Àfrica).
mantellina sostinguda per una pinta que cau travessada • A la vall del Guadalquivir. Amb els fenicis i els grecs.
sobre el pit. Un mantell de tela gruixuda cobreix la
mantellina. Està tallada en calcària fina. La dama duu joies Pàg. 286
característiques dels ibers: unes rodes que cobreixen les
orelles i que pengen d’unes cadenetes subjectes a una tira
6 Interpreta les fotografies.
de cuir que li cenyeix el front, collarets i corones amb • Com diners (les dracmes són monedes).
petites cadenes i filigranes. Els toros de Guisando • A
sclepi és el déu de la medicina, però la famosa estàtua
són quatre escultures realitzades en gres que representen d’Empúries podria tractar-se també del déu Serapis...
quadrúpedes, toros o verros. • Protegir els vaixells de la força de les onades i els corrents.
• De pedra.
Claus per estudiar
• L a societat ibera s’organitzava en tribus governades per un rei Pàg. 287
o règul; els grups més poderosos eren els nobles, els sacerdots
7 Interpreta el dibuix.
i els guerrers. La societat celta s’organitzava en tribus; cada
tribu estava formada per diversos clans i cada clan per diverses Va ser un port obert a comerciants de tot el món mediterrani,
famílies; una minoria acaparava les riqueses i dominava la amb un assentament antic construït en un illot, Paleàpolis, i
resta. un nou nucli de poblament, la Neàpolis, nucli urbà en forma
de quadrícula envoltat per muralles. Les dues zones més
• E
ntre els ibers destacava l’agricultura de cereals, vinya i olivera
importants eren els temples, situats en diversos indrets, i
i la ramaderia; també destacava la minera d’or, plata, coure i
l’àgora, el cor de la ciutat on hi havia els edificis
ferro; a més, l’artesania era de qualitat, sobretot la forja
administratius i els comerços. Totes les vies principals
d’espases, la ceràmica i els teixits de llana i lli. Els celtes es
conduïen a l’àgora.
dedicaven, sobretot, a la ramaderia, però també practicaven
la caça de cérvols i senglars i una agricultura basada en els 8 Utilitza les TIC. R. Ll.
cereals; eren experts en metal·lúrgia: fabricaven
526 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Claus per estudiar (Empúries), Numàntia (Numància, prop de l’actual Sòria),
• T enir un port de suport en la ruta comercial dels grecs cap a Caesaraugusta (Saragossa). Emèrita Augusta (Mèrida),
l’àrea comercial de Tartessos, al sud de la península Ibèrica, Olisipó (Lisboa). Cartago Nova (Cartagena), Saguntum
rica en or i metalls. (Sagunt). Còrduba (Còrdova), Hispalis (Sevilla).
PENSA. Sí, i molt. Cal tenir en compte que la cultura grega va
influir tant a les poblacions indígenes ibèriques com als mateixos Pàg. 290
romans. Aquí cal parlar del llegat cultural grec: paraules d’origen 10 Comprensió lectora.
grec com democràcia, i la seva influència en l’art, la filosofia i la
• Astúrica, Gal·lècia i Lusitana.
ciència.
Pàg. 291
Pàg. 288
Claus per estudiar
Claus per estudiar
• E
s dividia en dos grups: els homes lliures i els esclaus. En el
• D
errotar els cartaginesos i l’interès per les riqueses de la
grup dels homes lliures hi havia grans diferències
Península.
econòmiques entre els patricis, les principals famílies
PENSA. Va ser una conquesta lenta i difícil que es va prolongar al
indígenes i la plebs, formada per artesans, botiguers, petits
llarg de 200 anys.
propietaris rurals i marginats que malvivien en les ciutats i
que eren mantinguts pels poderosos. Els esclaus eren els
Pàg. 289 habitants de les ciutat indígenes que s’havien revoltat contra
els romans.
Saber fer. Comprendre la conquesta
romana per mitjà de mapes • Sobretot metalls (or, plata, coure, ferro, plom, mercuri).
• Productes de luxe.
9 Fes-ho així
• El procés d’assimilació de la cultura romana.
Les fases de la conquesta
• E
l llatí es va imposar sobre les llengües indígenes i la religió
• El 14.
romana sobre els cultes anteriors; a més, es van crear
• E
l 218 aC, quan els romans van desembarcar a Empúries. El
calçades, obres públiques i van aparèixer ciutats noves.
19 aC, després de les guerres càntabres. Va durar 199 anys.
PENSA. El valor de les explotacions mineres és residual, ja que
• Quatre. Amb gradació de tons.
moltes s’han esgotat.
• E
l llevant espanyol, d’influència ibera. Grecs, fenicis i
cartaginesos. Pàg. 292
• El nord peninsular. Celta. Cap.
11 Interpreta les imatges.
Les províncies • L ’espasa de ferro, corbada, que feien servir els ibers. Va ser
• Al segle iii. molt lloada pels romans. El mànec podia anar decorat amb
• G
al·lècia o Gallaecia (Bràcara Augusta), Tarraconense incrustacions.
(Tàrraco), Lusitània (Emèrita Augusta), Cartaginense • Son poblats emmurallats construïts en zones elevades.
(Cartago Nova) i Bètica (Còrduba). • El grup social més poderós juntament amb els sacerdots.
• R
. G. 197 aC: Hispània Citerior i Ulterior. 13 aC:
12 Utilitza les TIC. R. Ll.
Tarraconense, Bètica i Lusitània. 214 dC: Gal·lècia,
Tarraconense, Bètica, Lusitània. 293 dC: Gal·lècia,
Pàg. 293
Tarraconense, Bètica, Lusitània, Cartagienense, Baleàrica.
• G
al-lèica: més o menys Galícia. Tarraconense: part de 13 Interpreta el mapa.
Castella i Lleó (Lleó), Astúries, Cantàbria, La Rioja, País • Indigets (des del golf de Roses fins als Pirineus), ceretans
Basc, Navarra, Aragó, Catalunya. Lusitània: part de Castella (la Cerdanya y la vall del riu Segre), bergistans (la vall del
i Lleó (Salamanca) i Extremadura. Cartaginense: part de les riu Saiarra), ausetans (plana de Vic), laietans (del riu
dues Castelles, Madrid, Regió de Múrcia, Andalusia Llobregat fins a la Tordera), lacetans (Catalunya central),
Oriental (Almeria), País Valencià i les illes Balears. Bètica: ilergets (províncies d’Osca i de Lleida), cossetans (camp de
més o menys l’actual Andalusia. Tarragona) i ilercavons (Coll de Balaguer, Sagunt i
Mequinensa).
Les ciutats
• E
ls ilergets, els ceretans,els ilercavons, els bergistans, els
• G
al·lècia (Gallaecia): Bràcara Augusta, Lucus Augusti,
ausetans i els lacetans.
Astúrica Augusta. Tarraconense: Tàrraco, Empòrion,
Numàntia, Caesaraugusta. Lusitània: Emèrita Augusta, • Els indigets, els cossetans i els laietans.
Olisipó. Cartaginenese: Cartago Nova, Saguntum. Bètica:
Còrduba, Hispalis. Claus per estudiar
• B
ràcara Augusta (Braga), Lucus Augusti (Lugo), Astúrica • Indigets, ceretans, bergistans, ausetans, laietans, lacetans,
Augusta (Astorga). Tàrraco (Tarragona), Empòrion ilergets, cossetans i ilercavons.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 527
• L ’any 218 aC, a Empúries, per impedir l’avançament de l’exèrcit Agricultura de cereals, vinya i olivera i ramaderia. Mineria
cartaginès vers la península Itàlica, en el marc de la Segona d’or, plata, coure, ferro. Artesania de forja d’espases,
Guerra Púnica. ceràmica, teixits.
• V
a ser fàcil amb els pobles ibèrics favorables als romans. Dura i Celtes: Localització: nord, centre i oest de la Península.
cruel amb els pobles que van lluitar contra Roma, com els Govern: tribus formades per clans i clans formats per
ilergets. famílies.
PENSA. Els pobles del litoral ja havien entrat en contacte amb Societat i economia: una minoria dominava la resta.
pobles similars als romans, com els fenicis i els grecs, de manera Economia autosuficient: ramaderia, caça, agricultura de
que estaven més predisposats a acceptar la romanització, cereals, metal·lúrgia.
mentre que els de l’interior eren menys proclius a renunciar
Colonitzadors. Grecs. Van fundar: Rhode, Hemeroskopeion,
al seu estil de vida.
Empòrion.
Fenicis. Van fundar: Gadir, Sexi, Mala, Abdera.
Pàg. 294
Cartaginesos. Van fundar: Cartago Nova, Ebusus.
14 Compressió lectora. Van comerciar amb els tartessis que habitaven a la vall del
• El
bon caràcter de la gent, el clima benigne, la terra fèrtil i Guadalquivir.
el seu il·lustre passat.
La península Ibèrica en temps dels romans
Pàg. 295 Conquesta. Fases: Primera etapa (218 aC-197 aC): costa
mediterrània i valls de l’Ebre i el Guadalquivir. Segona etapa
15 Interpreta els mapes i les fotografies. (154 aC-133 aC): Meseta. Tercera etapa (29 aC-19 aC): nord.
• A
qüeductes: transportar l’aigua en gran quantitat des de la Ordenació del territori. Províncies. Inicialment: Citerior i
seva font fins a la ciutat. A Espanya destaquen les restes de Ulterior.
les Ferreres, a Tarragona, i les de Segòvia ciutat. Amfiteatres: Segle i aC: Bètica, Lusitània, Tarraconense.
representar lluites entre gladiadors. Destaquen el d’Itàlica
Segle iii: Bètica, Lusitània, Tarraconense, Gal·lècia,
(Santiponce, Andalusia) i el de Tàrraco (Tarragona).
Cartaginense.
• C
omunicar tots els punts de l’imperi amb més rapidesa. A
Societat. Grups. Homes lliures, formats per: patricis, principals
més de prestigiar el poder de Roma per la seva capacitat
famílies indígenes i plebeus. Esclaus.
constructiva.
Economia. Activitats: mineria de l’or, plata, coure, ferro, plom,
• A
eso – Isona. Aqua Calidae – Caldes de Montbui. Aquis
mercuri. Agricultura; artesania d’àmfores, oli, vi, lli, espart i
Voconis – Caldes de Malavella. Ausa – Vic. Baetulo –
salaó de peixos. Comerç.
Badalona. Barcino – Barcelona. Blanda – Blanes. Dertosa
– Tortosa. Emporiae – Empúries. Gerunda – Girona. Iesso Romanització. Trets: llatí, dret romà, religió romana,
– Guissona. Ilerda – Lleida. Iluro – Mataró (laietans). Iulia- desenvolupament urbà i calçades.
Lívica – Llívia. Ruscino – Rosselló. Tàrraco – Tarragona El territori de Catalunya en temps preromans
Ibers. Localització: indigets (des del golf de Roses fins als
Claus per estudiar Pirineus), ceretans (la Cerdanya y la vall del riu Segre),
• E
n un conjunt de ciutats importants connectades per calçades bergistans (la vall del riu Saiarra), ausetans (plana de Vic),
al voltant de Tàrraco, la capital administrativa. laietans (del riu Llobregat fins a la Tordera), lacetans
• L a llengua (el català deriva del llatí), el dret (el nostre codi civil (Catalunya central), ilergets (províncies d’Osca i de Lleida),
s’inspira en el dret romà), la religió cristiana (des del moment cossetans (camp de Tarragona) i ilercavons (Coll de Balaguer,
que l’emperador Teodosi va convertir el cristianisme en la Sagunt i Mequinensa).
religió oficial de l’Imperi) i el patrimoni artístic. Govern: Consell oligàrquic o bé un reietó.
PENSA. Al principi la dominació romana va tenir aspectes Societat i economia: pobles guerrers amb una organització
negatius. La lluita va ser dura i cruel. La majoria de les poblacions social molt jerarquitzada. Les activitats econòmiques
locals van veure com desapareixien les seves tradicions i alguns principals eren l’agricultura i la ramaderia. A més, eren bons
dels seus habitants eren convertits en esclaus o morien en ceramistes i fabricaven eines i armes de ferro.
batalla. Els romans van destruir les restes de moltes cultures Colonitzadors. Grecs. Van fundar: Empòrion (Empúries),
anteriors. Rhode (Roses).
Van comerciar: amb els pobles i altres colònies de la ruta cap
Pàg. 296 al sud de la península Ibèrica en cerca de metalls. Més tard,
amb centres de tota la Mediterrània.
16 Resumeix l’essencial
A la península Ibèrica en temps preromans El territori de Catalunya en temps dels romans
Ibers. Localització: est i sud de la Península. Conquesta. Fases: Primera etapa (218 aC-197 aC): els romans
Govern: tribus governades per un rei. van desembarcar a Empúries (218 aC) i van derrotar els
Societat i economia: nobles, sacerdots, guerrers i camperols. cartaginesos. Ocupen tota la costa mediterrània i la vall de
528 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
l’Ebre. Lluita contra els cabdills ilergets Indíbil i Mandroni (206 només dins de Catalunya si no també a la resta d’Espanya,
-205 aC). Segona etapa (154 aC-133 aC): Tots els pobles la Via Augusta ha servit per traçar molts trams de carreteres
indígenes de l’actual Catalunya van ser sotmesos a l’autoritat actuals (N-IV, N-420, N-340) i autopistes (A-7, AP-7 i A-70). La
de Roma. Tercera etapa (29 aC-19 aC): Catalunya és una paraula Espanya deriva del nom romà Hispània. Tant el
província plenament integrada a l’Imperi. català com l’espanyol son llengües romàniques. Molts
Ordenació del territori, províncies: Catalunya va formar part ponts romans encara són visibles i fins i tot utilitzats en el
de la Hispània Citerior. La capital era Tàrraco (197 aC-27 aC). present.
Formació de la Tarraconense, amb la capital encara a Tàrraco
(27 aC-298 dC). Reforma de Dioclecià: el territori de la Pàg. 297
Tarraconense va quedar reduït amb la creació d’altres
Organització política, social i econòmica
províncies (primer la Gal·lècia i la Cartaginense, i més tard, la
Baleàrica) (298 dC-segle iv dC). 22
El temps S’organitzaven en
S’organitzaven en
Govern tribus governades per
17 Fundació de Gadir (segle ix aC). Fundació de Cartago Nova tribus, clans i famílies.
un cabdill o reietó.
(segle vi aC). Fi de la Segona Guerra Púnica (201 aC). Guerres
càntabres (29 aC-19 aC). Fi de la conquesta romana Agricultura de cereals, Ramaderia, agricultura
d’Hispània (19 aC). vinya i oliveres, de cereals, caça,
Economia
ramaderia, mineria, metal·lúrgia.
18 R. G. Primera etapa (218 aC-197 aC). Segona etapa (154 aC-
artesania, comerç. Autosuficient.
133aC). Tercera etapa (29 aC-19 aC).
Adoren els astres i
El territori Divinitats sobretot
Creences elements de la
femenines.
19 R. G. naturalesa.
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 529
25 Les ciutats. concret de Tàrraco perquè han estat els menys conservats.
Teatre: tota gran ciutat romana comptava amb teatre,
Bàrcino (Barcelona, Catalunya), Bilbilis (Calataiud, Aragó),
amfiteatre i circ; a Tàrraco, el primer edifici que va ser
Caesaraugusta (Saragossa, Aragó), Complutum (Alcalà,
construït va ser el teatre. Circ: edifici destinat a les curses
Comunitat de Madrid), Emèrita Augusta (Mèrida,
de cavalls i carros; el de Tàrraco és un dels més ben
Extremadura), Itàlica (Sevilla, Andalusia), Legio (Lleó, Castella i
conservats. Fòrum provincial: tenia la funció de dirigir tota
Lleó), Lucus Augusti (Lugo, Galícia), Pompaelo (Pamplona,
la província i no només la ciutat de Tàrraco, per això es
Navarra), Saguntum (Sagunt, Comunitat Valenciana),
trobava a la part més alta de la ciutat; avui en destaca una
Segòbriga (Conca, Castella-la Manxa), Tàrraco (Tarragona,
de les seves torres transformada en residència reial al
Catalunya), Toletum (Toledo, Castella- la Manxa), Valèntia
segle xiv. Aqüeductes: Tàrraco va necessitar dos
(València, Comunitat Valenciana), Gerunda (Girona,
aqüeductes, el que venia del riu Francolí i el del riu Gaià.
Catalunya). R. G.
Del primer, n’ha sobreviscut un tram molt famós,
26 El llatí. l’aqüeducte de les Ferreres, més conegut com «el Pont del
• N
o s’utilitza com a llengua, només per a estudiar l’origen Diable». Torre Minerva: és una de tres torres que han
del castellà i del català. sobreviscut del recinte emmurallat i té un especial interès
• perquè s’ha conservat part d’un relleu dedicat a la deessa
Llatí Català Castellà Gallec Minerva. Temple: moltes ciutats romanes van aixecar un
temple dedicat a l’emperador August divinitzat, el de
Populus Poble Pueblo Pobo Tàrraco no ha sobreviscut i només el coneixem per
referències escrites i numismàtiques Amfiteatre: edifici
Civitas Ciutat Ciudad Cidade destinat a les lluites de gladiadors (segle ii), sobre el qual
es va construir una basílica visigòtica (segle vi) i una
Experientia Experiència Experiencia Experiencia església romànica (segle xii)
• L a designació de Tàrraco com a capital de la Tarraconense,
una de les províncies més grans d’Hispània, és un fet
Pàg. 298 cabdal per comprendre l’urbanisme monumental
d’aquesta ciutat. Tàrraco serveix d’exemple de l’expressió
27 Comenta la reconstrucció ideal de la ciutat de Tàrraco. «pa i circ». El circ estava situat al costat del Fòrum
• H
i havia dos centres: el del Fòrum provincial (el centre de provincial, el principal centre de govern. La capacitat
tota la Tarraconense) i el del Fòrum de la colònia (el centre d’aquest circ s’estima en uns 20.000 espectadors, xifra
només de Tàrraco). El primer era el més important i estava considerable si tenim en compte que la població, al segle ii,
situat a la part alta de la ciutat, disposat en tres terrasses devia ser d’uns 30.000 habitants.
esglaonades: la primera, presidia el temple d’August, la
segona, el Fòrum provincial i la tercera, el circ. El Fòrum de Pàg. 299
la colònia s’estenia fins a molt a prop de l’actual mercat
central. 28 • Cardo maximus i Decumanus maximus.
• F
òrum de la colònia: era l’espai per als edificis relatius a • A August, emperador romà divinitzat.
l’administració de la ciutat i va ser el seu centre neuràlgic; 29 Utilitza les TIC. R. Ll.
tots el carrers principals conduïen cap a ell. Mercat i
30 Pren la iniciativa. R. Ll.
termes: aquests dos edificis es coneixen menys en el cas
530 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Direcció d'art: José Crespo