TEMA 9:

1. Els sistemes de fabració i la industria

metal.lúrgica

2. Conformació amb motlle

ARNAU BORRUEL
ALEJANDRO ALCALDE
DANI CANO

B2
TECNOLOGIA
INDEX
1. Introducció (dani

2. Sistemes de Fabricació i la seva Importància (dani

- 2.1. Concepte i Funcions dels Sistemes de Fabricació
- 2.2. Diversitat i Innovació en els Sistemes de Fabricació
3. Indústria Metal·lúrgica: Fundaments i Procediments (ale

- 3.1. Definició i Àmbit de la Metal·lúrgia

- 3.2. Processos de Conformació en la Indústria Metal·lúrgica
4. Processos de Conformació en la Metal·lúrgia (Arnau
- 4.1. Conformació amb Motlle: Concepte i Aplicacions
- 4.2. Conformació per Fosa: Procediments i Característiques
- 4.2.1. Fosa sobre Motlles de Sorra
- 4.2.2. Fosa sobre Motlles Permanents
- 4.2.3. Fosa a Pressió
- 4.2.4. Fosa per Centrifugació
- 4.2.5. Fosa a la Cera Perduda
5. Conclusió (ale
6. Referències Bibliogràfiques(ale
 1- INTRODUCCIÓ →

Per part dels sistemes de fabricació, podem dir que són els procediments i
mètodes utilitzats per convertir matèries primeres en productes acabats.
Aquests sistemes poden variar des de processos manuals fins a sistemes totalment
automatitzats.

Quant a la indústria metal·lúrgica, és un sector clau en l'economia mundial,

responsable de la producció de metalls com l'acer, l'alumini, el coure i molts altres.
Aquesta indústria té un impacte significatiu en diversos sectors, com la construcció,
l'automoció, l'electrònica i altres indústries manufacturadores.

2. SISTEMES DE FABRICACIÓ I LA
SEVA IMPORTÀNCIA →

Els sistemes de fabricació són la columna vertebral de la producció industrial,

encarregats de transformar matèries primeres en productes acabats de manera
eficient i efectiva.
A través d'una combinació de processos, tecnologies i recursos, aquests sistemes
permeten la creació de productes de diverses complexitats i dimensions, des de
petites peces fins a grans maquinàries.

2.1. CONCEPTES I FUNCIONS DELS

SISTEMES DE FABRICACIÓ

Els principals conceptes i funcions que podem trobar en els sistemes de fabricació
són:

Eficiència → Els sistemes de fabricació ajuden a optimitzar els processos de

producció per aconseguir una major eficiència en termes de temps, recursos i
costos. Això pot incloure l'automatització de tasques repetitives, l'ús de
tecnologies avançades.

Qualitat → Un sistema de fabricació ben dissenyat pot millorar la qualitat dels

productes finals mitjançant el control de la qualitat en cada etapa del procés
de producció. Això implica la implementació de procediments de control de
qualitat i l'ús de tecnologies de fabricació de precisió.

Flexibilitat → Els sistemes de fabricació també poden proporcionar flexibilitat

per adaptar-se a canvis en la demanda del mercat o a noves tendències. Això
pot incloure la capacitat de reconfigurar les línies de producció per fabricar
diferents productes o la implementació de processos de fabricació àgils.

Innovació → Mitjançant l'ús de tecnologies avançades i la implementació de

pràctiques de millora contínua, els sistemes de fabricació poden fomentar la
innovació en el desenvolupament de nous productes i processos. Això pot
conduir a avantatges competitius per a les empreses en un mercat global.

Sostenibilitat → Cada vegada és més important considerar els impactes

ambientals dels processos de fabricació. Els sistemes de fabricació poden
incorporar pràctiques sostenibles com la reducció dels residus, l'ús de
materials reciclats o la millora de l'eficiència energètica.

Integració de Recursos → Inclou la coordinació i la sincronització de

recursos com mà d'obra, maquinària, materials i informació per optimitzar
l'eficiència i la productivitat.

Automatització i Tecnologia → Els sistemes de fabricació són impulsats

cada vegada més per la tecnologia, incloent-hi la robòtica, el control numèric,
la intel·ligència artificial i altres tecnologies emergents.
Principalment, els sistemes de fabricació donen molta diversitat a l'hora de
fabricar objectes amb una funció específica o fabricar objectes a mida per a
un client.

Normalment, els sistemes de producció s’utilitzen en 'indústries i aplicacions

per produir béns i productes de manera eficient i efectiva.
A continuació explicarem alguns d’aquests:

Producció industrial:
Bàsicament, els sistemes de fabricació són essencials per a la producció en
massa de béns i productes a diverses indústries.
Aquests sistemes permeten la fabricació de components, assemblatge de
productes i producció a gran escala.

Personalització i fabricació a mida:

A més de la producció en massa, els sistemes de fabricació també es fan
servir per a la fabricació personalitzada a mida. Això inclou la capacitat
d'adaptar productes a les necessitats i preferències específiques dels clients.

Reparació i manteniment:
Els sistemes de fabricació també s'utilitzen en operacions de reparació i
manteniment, on es poden utilitzar per fabricar peces de recanvi o
components personalitzats per a maquinària i equips industrials. Això ajuda a
reduir els temps d'inactivitat i els costos associats amb la substitució de peces
danyades o desgastades.
 3. Indústria Metal·lúrgica:
Fonaments i Procediments
3.1. Definició i Àmbit de la Metal·lúrgia
La metal·lúrgia és la ciència i la tecnologia dels metalls. S'ocupa de l'obtenció
de metalls a partir de les menes i de la preparació d'aliatges mitjançant
processos químics, físics i mecànics. La metal·lúrgia és una indústria vital, ja
que els metalls es fan servir en una gran varietat de productes, des
d'automòbils fins a edificis o aparells electrònics.

Hi ha moltes branques diferents de la metal·lúrgia, entre elles:

Metal·lúrgia extractiva: Extracció de metalls dels seus minerals.

Metal·lúrgia física: Estudi de les propietats físiques dels metalls, com la seva
resistència, ductilitat i conductivitat.
Metal·lúrgia química: Estudi de les propietats químiques dels metalls, com la
seva reactivitat i la seva resistència a la corrosió.
Metal·lúrgia mecànica: Estudi de les propietats mecàniques dels metalls,
com la seva resistència, tenacitat i resistència a la fatiga.
Metal·lúrgia de la corrosió: Estudi de la corrosió dels metalls.
Metal·lúrgia de superfícies: Estudi de les propietats superficials dels
metalls, com la seva humectabilitat i adherència.
Pulvimetal·lúrgia: La producció de metalls a partir de pólvores.

La metal·lúrgia és una indústria global, amb grans productors a països com la

Xina, els Estats Units i Rússia. També és un important ocupador, amb milions
de persones treballant en feines relacionades amb la metal·lúrgia a tot el
món.
Grafic de la pagina mendeley, que mostra l’extracció puntual per cada tipus de metall a escala global

Els metalls que vas esmentar, com alumini, coure, ferro, or, i plata, es troben
a diferents països i s'extreuen a diversos llocs arreu del món.
Alumini: L'alumini s'extreu principalment a països com la Xina, Austràlia i
Rússia
Coure: El coure es produeix a països com Xile, Perú, i Estats Units
Ferro: El ferro s'extreu a països com la Xina, Brasil, i Austràlia
Or: L'or es produeix a països com Austràlia, Xina, i Rússia
Plata: La plata es produeix a països com Mèxic, Xina, i Perú
.
Els metalls es classifiquen en dues categories principals: metalls ferrosos i
metalls no ferrosos
Els metalls ferrosos inclouen ferro i acer, mentre que els metalls no ferrosos
inclouen alumini, coure, or i plata. Els metalls ferrosos són magnètics i
s'utilitzen en la fabricació d'estructures i eines gràcies a la seva
resistència i durabilitat
Els metalls no ferrosos són lleugers i resistents a la corrosió, cosa que els fa
ideals per a aplicacions en la indústria aeroespacial, automotriu i de
construcció
Gràfic de la Wikipedia que mostra a escala mundial l’extracció d’acer per diferents escales
associades a intensitats de color

- 3.2. Processos de Conformació en la

Indústria Metal·lúrgica
A la indústria metal·lúrgica, s'utilitzen diversos processos de conformació per
donar forma a peces de metall i obtenir productes industrials. Aquests processos
es trien en funció del metall i de laplicació posterior. Alguns dels processos més
comuns inclouen:

Laminació:
Es fa passar a la peça per una sèrie de rodets (laminadors) que la comprimeixen,
disminuint-ne el gruix i augmentant-ne la longitud.

El procés de laminació en metal·lúrgia és un mètode de conformació de material

metàl·lic utilitzant deformació plàstica. Aquí hi ha una detallada descripció del
procés:

Procés: El laminació és un procés de conformat per deformació plàstica on el

material flueix de manera continuada i en una direcció preferent mitjançant forces de
compressió i cisallament 1.
Materials: S'aplica a materials amb un bon nivell de mal·leabilitat, com els metalls 2.

Temperatures: Es pot executar tant en fred com en calent. El laminat en calent es

realitza amb una temperatura força major a la de la recristal·lització del metall, cosa
que permet una òptima deformació i propietats isotròpiques, encara que pot generar
una capa d'òxid característica si no es manté dins de les toleràncies adequades

Esquema industrial del procés de laminació imatge del procés real

Extrusió:
Es fa passar el metall (en calent) per un orifici que té la forma desitjada, aplicant
pressió mitjançant un èmbol o un pistó.

El procés d'extrusió en metal·lúrgia és un mètode de fabricació mecànica utilitzat per

crear objectes amb seccions transversals definides i fixes, a través de l'empresa de
materials com a metalls 2. És caracteritzat per les etapes i detalls distintius
següents:

Escalfament: El material a ser extruït es qualifica a temperatures elevades, sovint

entre 350 ° C i 1100 ° C, depenent del tipus de metall 12.

Empenyiment: Després, el material calent es carrega en un recipient i un pisó

comprimeix el material forçant-lo a fluir a través d'una o més obertures en un dau 5.

Formació: El material s'enfronta a tensions de compressió i cisallament durant el

procés, la qual cosa pot donar lloc a peces amb acabats superficial i excel·lents 12.
Capacitat per Completar Seccions Transversals: L'extrusió en calent permet la
creació de seccions transversals molt complexes, cosa que n'és un dels avantatges
principals 12 .

Ús de prenses Hidràuliques: Per a l'extrusió en calent, s'utilitzen prenyes

hidràuliques que poden variar en mida i capacitat de pressió, des de 230-11.000
tones mètriques 1.

Lubricació: A causa de les altes temperatures involucrades, la lubricació és

essencial per reduir el treball forçat i permetre l'extrusió eficient 1.

Costos i Beneficis: El procés d'extrusió en calent pot ser econòmic a grans escales,
per exemple, quan es produeixen molts quilograms o tones, encara que també té
costos i problemes de manteniment 2.

Els materials extruïts comunament inclouen alumini, magnesi, coure, acer i titani,
que es poden trobar en diverses aplicacions a la indústria de metal·lúrgia.

Esquema industrial del procés d’extrució imatge del procés real

Forja

El procés de forja en metal·lúrgia és un mètode de fabricació que consisteix a donar

forma al metall utilitzant forces de compressió i un martell, sovint un martell
mecànic o una matriu. Aquest procés pot ser classificat segons la temperatura a què
es duu a terme:

Forjat en fred: Utilitza pressions baixes i és adequada per a treballs difícils .

Forjat temperat: utilitza pressions moderades i és versàtil en la producció de

diverses formes.
Forjat calent: Utilitza pressions altes i és ràpid, però pot causar trencaments interns
si la temperatura del cor de la peça està per sota de 1250 graus Celsius 2.

La forja pot ser també categoritzada per la seva capacitat per produir peces amb
propietats específiques, com la forja amb estampa, que utilitza matrius per obtenir
formes i dimensions precises 1, o la forja isotròpica, que manté una temperatura
constant durant el procés 7. Altres varietats de forja inclouen la forja lliure, que no
està limitada per forma o massa i és utilitzada per a peces grans o de mida petita, i
la forja en premsa, que utilitza maquinària pesant i és capaç de produir peces amb
toleràncies més estrictes 12 .

És important assenyalar que la forja no produeix arrencada de ferritja, cosa que

permet un estalvi de material comparatiu amb altres processos, com el mecanitzat
1. A més, la forja ha trobat aplicacions en nombrosos camps, com la fabricació de
ferramentes per a portes, eixos, reixes, i utensilis de cuina

Esquema industrial del procés de forjat imatge del procés real

Estampació: S'introdueix una peça metàl·lica en calent entre dues matrius, una fixa i
una altra mòbil, la forma de les quals coincideix amb la que es vol donar a l'objecte.

El procés d'estampació en metal·lúrgia consisteix a sotmetre un metall a una càrrega

de compressió entre dos motlles per fabricar o conformar peces metàl·liques amb
formes desitjades. 12. Aquesta tècnica avançada en metal·lúrgia permet la
realització de transformatius en estat sòlid, com ara la deformació per flexió entre
matrius, que inclou operacions com corbat, plegat o atropellat 2.

Els passos clau del procés inclouen:

Preparació de la xapa: Se selecciona una xapa de metall d'acord amb les
dimensions i les característiques necessàries per a la peça final.

Aplicació de força: La xapa se sotmet a una càrrega de compressió progressiva oa

una percussió violenta, depenent de la tècnica d'estampació emprada 2.

Deformació: Sota la càrrega de compressió, la xapa es deforma per adoptar la forma

desitjada o els detalls geomètrics específics de la piece 12.

Refinament: Després de l'estampació, la peça es refina o polida per eliminar

imperfeccions o rugositats, assegurant-se que la superfície estigui acabada i llesta
per a ús final 12.

Les tècniques d'estampació en metal·lúrgia es poden categoritzar en funció de la

temperatura del procés:

Estampació en calent: Realitzada amb el metall a una temperatura més gran que la
de recristal·lització, aquesta tècnica make the metall més mal·leable i permet
modificacions més senzilles, encara que amb menys precisió dimensional 1.

Estampació en fred: Realitzada amb el metall a temperatures menors que la de

recristal·lització, aquesta tècnica deforma el gra del metall i n'altera l'elasticitat o
ductilitat, permetent una manipulació i forjat més complex i ajustats 1.

Els materials utilitzats en l'estampació en fred són generalment més febles i

mal·leables, com l'acer de baix aliatge, aluminis, llautó, plata i or 2. Trobem
aplicacions d'aquest procés en diverses indústries, com l'automoció, els
electrodomèstics i la construcció 1.

Per a més informació sobre l'estampació metàl·lica i les seves aplicacions, podeu
consultar fonts especialitzades com l'Enciclopèdia Lliure de Wikipedia 2 o recursos
de recerca en metal·lúrgia

Esquema industrial del procés imatge del procés real

Doblegat: Se sotmet una planxa a un esforç de flexió per tal que adopti una forma
corba amb un determinat radi de curvatura.

El procés de doblegat en metal·lúrgia és un mètode de conformació de metalls que

consisteix a deformar el metall al llarg d‟un eix recte. Es distingeix del ribetejat, que
utilitza un eix corb. Aquest procés pot involucrar diverses tècniques i màquines
especialitzades, com les màtrix de doblegat, ancoratge, pressió, i altres elements
clau per a la realització de loperació 2.

En el context de la metal·lúrgia, el doblegat fa referència a la capacitat d'alterar la

forma d'una peça de xapa metàl·lica, utilitzant la força per aconseguir una
determinada configuració o geometria 5. És un procés industrial que es duu a terme
amb maquinària d'alta qualitat per obtenir resultats d'alta precisió, incloent-hi una
millor tolerància i acabats superficials més duradors 2.

Els passos principals del procés de doblegat inclouen:

Preparació de la làmina: Neteja i assegurament que els daus estiguin lliures de

defectes com oxidació o ratllat 2.

Posicionament: Col·locació de la làmina dins de la matriu de doblegat 2.

Deformació: Aplicació de pressió i moviment relatiu entre la làmina i la matriu per

causar la deformació plàstica.

Recuperació: Retir de la pressió per permetre que la làmina recuperi parcialment la

forma original
Esquema industrial del procés imatge del procés real

Aquests processos de conformació s'utilitzen per obtenir peces de diferents

formes i productes industrials, i es trien en funció del metall i de l'aplicació
posterior

4. Processos de Conformació en
la Metal·lúrgia
En aquest apartat profunditzarem en els processos de conformació, on
explicarem els més típics explicant també les diferents tècniques
emprades.
Els processos de conformació, o més coneguts com a processos de
conformat són entesos com les sèries de tècniques de manufactura
utilitzades per a donar forma als materials sòlids mitjançant l'aplicació
de forces externes.

- 4.1. Conformació amb Motlle: Concepte i

Aplicacions
La conformació per motlle, és la conformació mitjançant com el seu
nom diu, amb un motlle. En aquests processos cal la prèvia fabricació
d’un motlle que defineixi la forma que ha de tenir el nostre producte
final.

En aquests processos hi trobem diferents tècniques de fabricació,

diferenciades principalment pel material utilitzat en el motlle, la forma
d’introduïrl-lo o bé la manera de com conformar el material.

La tècnica de fabricació més comuna és la conformació per fosa, la qual

es basa en la introducció d’un metall fos en una cavitat que té una
forma determinada anomenada “motlle”, i és allà on el metall se
solidifica.
Els diferents processos de conformació per fosa són:
- Preparació del motlle amb la forma desitjada
- Escalfament del material fins a arribar a la fusió d’aquest
- Abocar el material fos dins del motlle
- Deixar que el material es refredi dins del motlle
- Obrir el motlle i extreure’n la peça ja conformada amb el material
refredat.
Dins de la conformació per fosa podem trobar diferents tipus de
conformació per fosa:
● Fosa sobre motlles de sorra→ consisteix a agafar un recipient de
fusta, l’omplim amb sorra, la comprimim ii, seguidament, prensem
la figura de la qual volem extreure’n la forma. Seguidament,
tanquem amb l'altra cara i aboquem el material dins del motlle de
sorra comprimida.

Imatge de conformació mitjançant

 ● Fosa sobre motlle permanent→ consisteix a agafar un motlle
metàl·lic amb la forma desitjada ja conformada en el motlle, i
seguidament s’ha d’abocar el material fos dins d’aquest. Una
vegada solidificat, obtindrem la peça desitjada. A diferència de
l’anterior, aquest és més car.

Imatge de fosa amb motlle

permanent

● Fosa a pressió→ consisteix a carregar a pressió la colada dins del

motlle, i aquesta es manté fins que se solidifica. És emprada per a
fabricar peces més complicades, i no es requereix cap tractament
d’acabat.

Imatge de fosa a pressió.

● Fosa per centrifugació→ ideal per a fer peces primes, consisteix

en un motlle cilíndric amb coixinets que el fan girar, i a mesura que
aquesta gira es va afegint la colada i aquesta va quedant
enganxada a les parets del motlle.

Imatges de fosa per centrifugació

 ● Fosa a la cera perduda→ consisteix a utilitzar un model a partir del
qual obtindrem una matriu patró. Es col·loca el model dins d'una
caixa partida en dues parts i s’omple d’aliatge de punt de fusió
baix. Amb això aconseguim el model desitjat i l’omplim amb cera
fosa obtenint així un model de cera fosa, i el posem dins de la
caixa compactant-lo bé. Una vegada compactada la cera i fosa,
obtindrem el motlle desitjat.

Imatge de fosa a la cera perduda

5. Conclusió
Després d'explorar detalladament els sistemes de fabricació i la seva importància,
així com els fonaments i procediments de la indústria metal·lúrgica, incloent-hi els
processos de conformació específics, queda clar que la fabricació de productes
metàl·lics és un camp vast i divers que requereix una comprensió profunda dels
mètodes i tècniques involucrades. Des de la conformació amb motlle fins a la
conformació per fosa, cada procés té les seves pròpies aplicacions i desafiaments.

És evident que la innovació juga un paper crucial en l'evolució de la indústria

metal·lúrgica, ja que noves tecnologies i tècniques emergeixen constantment per
millorar l'eficiència i la qualitat dels productes finals. A més, la diversitat als
sistemes de fabricació ofereix oportunitats per adaptar-se a les necessitats
específiques de diferents indústries i clients.

En resum, la metal·lúrgia i els processos de conformació associats tenen un paper

fonamental en la fabricació d'una àmplia gamma de productes, des de components
d'automòbils fins a peces de maquinària industrial. El coneixement profund
d'aquests processos és essencial per garantir la qualitat i l'eficiència en la producció.
 6. Referències
[1] SlideShare. "Els processos de conformació de materials mecànics". Recuperat
de:
https://www.slideshare.net/slideshow/los-procesos-de-conformado-de-materiales-m
ecnicos/249136261

[2] Inoxidables Victòria. "Què és la metal·lúrgia? Tipus i processos". Recuperat de:

https://inoxidablesvictoria.com/blog/que-es-la-metalurgia-tipos-y-procesos/

[3] Oposinet. "Tècniques de conformació, mecanització i unió de plàstics:

aplicacions". Recuperat de:
https://www.oposinet.com/temario-de-tecnologia/temario-1-tecnologia/tema-31-tcni
cas-de-conformacin-mecanizado-y-unin-de-plsticos-aplicaciones/

[4] SafetyCulture. "Sistemes avançats de manufactura". Recuperat de:

https://safetyculture.com/es/temas/sistemas-avanzados-de-manufactura/

[5] Creatup. "Conformació: emmotllament". Recuperat de:

https://creatup.net/conformacion-moldeo/

[6] Universitat del País Basc. "Conformat de xapa metàl·lica". Recuperat de:
https://www.ehu.eus/manufacturing/docencia/1151_ca.pdf

[7] Butlletí Oficial de l'Estat. "Llei 4/2009, del 14 de març, d'Organització i

Funcionament de l'Administració General de l'Estat". Recuperat de:
https://www.boe.es/boe/dias/2009/03/20/pdfs/BOE-A-2009-4714.pdf

[8] Oposinet. "Tècniques de conformació, mecanització i unió de plàstics:

aplicacions". Recuperat de:
https://www.oposinet.com/temario-de-tecnologia/temario-4-tecnologia/tema-31c-tc
nicas-de-conformacin-mecanizado-y-unin-de-plsticos-aplicaciones/
[9] Universitat de la Corunya. "Processos de fabricació - Tema VI: Conformat per
deformació plàstica". Recuperat de:
https://lim.ii.udc.es/docencia/din-proind/docs/TemaVI.pdf

[10] Revista Cubana d'Enginyeria. "Modelat del procés de tall amb eina multicapa de
ceràmica a la producció de peces d'acer ràpid". Recuperat de:
http://scielo.sld.cu/pdf/caz/v44n3/caz09317.pdf

[11] Oposinet. "Tècniques de mecanitzat, conformació i unió de peces

metàl·liques". Recuperat de:
https://www.oposinet.com/temario-de-tecnologia/temario-1-tecnologia/tema-40-tcni
cas-de-mecanizado-conformacin-y-unin-de-piezas-metlicas/

[12] Inter2000 Mecanitzats. "Què és la metal·lomecànica?". Recuperat de:

https://www.inter2000mecanizados.com/post/que-es-la-metalmecanica

[13] Universitat Nacional de Mar del Plata. "Sistema de producció". Recuperat de:
http://nulan.mdp.edu.ar/id/eprint/1606/1/01_sistema_de_produccion.pdf

[14] Tesi Doctoral. "Desenvolupament i avaluació de nous recobriments de nitrur de

titani obtinguts per PVD per a aplicacions de mecanitzat d'aliatges de titani".
Recuperat de:
https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/6045/05Mtbp05de29.pdf;jsessionid=1
4A6CDCD81F3910FE3B5C74501197DC7?sequence=5

[15] Plaremesa. "Indústria metal·lúrgica". Recuperat de:

https://www.plaremesa.net/industria-metalurgica/

[16] Govern de Canàries. "Tècniques de conformació". Recuperat de:

https://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoblog/fsancac/2014/01/18/tecni
cas-de-conformacion/