ENGINYERIA GENÈTICA

Genoma: Material genètic d’un individu

Enginyeria genética: conjunt de tècniques que permeten la manipulació del DNA d’una cèl·lula

Clonació: generació de còpies de gens, cèl3lules o individus.

DNA recombinant: DNA que s’obté en intercalar un segment d’ADN estrany en un ADN
receptor.

DNA passatger: DNA que conté el gen d’interès i que es vol introduir a una cèl·lula receptora.

ENZIMS DE RESTRICCIÓ o ENDONUCLEASES DE RESTRICCIÓ: Els enzims de restricció són

enzims que tallen l’ADN en nombrosos trossos, sempre en seqüències conegudes d’entre 4 i 8
parells de bases conegudes com a fragments de restricció.

Quan troben la seqüència determinada tallen el tros pertinent en forma de ziga-zaga, creant
dos extrems cohesius que es complementaran amb el gen que posteriorment s’introdueixi.

Per saber l’enzim de restricció que hem d’utilitzar hem de veure quina seqüència talla. Aquest
tallarà totes les seqüències que trobi.

INSERCIÓ DE GENS EN CÈL·LULES

MECANISMES BIOLÒGICS

Plasmidis: Molècules d’ADN circular bicentenari pròpies dels bacteris, separades físicament del
cromosoma.
 No són necessaris per el creixement normal de la cèl·lula i es repliquen
independentment del cromosoma.
 Poden portar gens de resistència a antibiòtics o altres fenòmens que ajuden a la seva
supervivència en ambients determinats.
 Quan els bacteris es degraden els plasmidis queden lliures al medi i poden penetrar a
l’interior d’altres bacteris mitjançant la transformació. Els bacteris receptors
adquireixen les propietats del gen del plasmidi.
 Per seleccionar bacteris transformats es posa als plasmidis gens que codifiquen
proteïnes degradadores d’antibiòtics. Els bacteris només podran sobreviure en un
medi amb antibiòtic si el tenen.
 Aquests no són aptes per les cèl·lules eucariotes però si ho són els plasmidis dels
llevats ja que també són eucariotes i es poden utilitzar com a vectors de clonació
 El bacteri Agrobacterium tumefaciens presenta un plasmidi ( Ti), amb un sector
anomenat T-DNA, (provoca tumors) que conté els gens que provoquen el tumor.
Aquest plasmidi és utilitzat per investigadors com a vector e clonació en plantes
(prèviament s’eliminen els gens dels tumors)

Virus: Són utilitzats com a vectors de clonació. L’ADN passatger s’insereix al ADN víric.(Abans
cal eliminar els gens responsables de la lisis de la cèl·lula hoste.

MECANISMES NO BIOLÒGICS

Electroporació: la cèl·lula és sotmesa a un alt voltatge que origina orificis temporals sobre la
membrana plasmàica per on introduirà l’ADN passatger.
Microinjecció: injecció del ADN a la cèl·lula mitjançant un capil·lar.

Tret de microbales: microbales de metall recobertes d’ADN.

INSERCIÓ DE GENS EN UN VECTOR:

1- Localitzem el gen que volem.
2- Seleccionem l’enzim de restricció que talli la seqüència del gen
3- Fem actuar l’enzim i obtenim el gen desitjat.
4- Tallem el vector (plasmidi) amb el mateix gen de restricció originant dos extrems
cohesius que encaixen perfectament amb la seqüència del gen que es vol introduir.
5- Introduim el gen desitjat al “locus” del plasmidi i amb l’ajuda de l’ADN lligassa unim
altre cop tots els enllaços i ja hem obtingut un vector al qual li hem inserit un gen
desitjat.

AVIS: si volem introduir un gen eucariota dins un bacteri no podem introduir directament
l’ADN ja que els bacteris no tenen un procés de maduració del RNAm. Per tant hem d’aïllar
l’RNAm madur del gen sense introns i fer li una transcripció inversa, per obtenir ADN sense
introns.

APLICACIONS
Organisme transgènic: Organisme desenvolupat a partir d’una cèl·lula en la qual s’hi ha
introduït gens estranys (gens transgens), que passen a forma rpart del genoma de l’ésser.

La introducció de gens és més difícil en eucariotes que procariotes.

APLICACIÓ A LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA

S’utilitza el plasmidi Ti de l’Agrobacterium com a vector de DNA-passatger per introduir els
gens a les cèl·lules vegetals (difícil per la cel·lulosa de la paret).

CARACTERÍSTIQUES
 Resistència a condicions ambientals agressives, com gelades, sequeres i sols salins.
 Resistència a herbicides, a plagues i malalties.
 Millora de la qualitat nutritiva i augment de la mida de les fruites.
 Assimilació del nitrogen atmosfèric (inserció de gens de bacteris que fixen el N2
atmosfèric) que provoca que no desprenguin adobs nitrogenats.
 Síntesi de productes comercials (anticossos animals, interferó, polièster per crear
plàstic biodegradable)
 una proteïna que fa que les parets es facin malbé quan madura massa, de manera que
es manté durant molt més temps

Tomàquets transgènics: Tarden més en madurar (Flavr Savr), eliminació de la

poligalacturonasa. Proteïna que fa que les parets es facin malbé quan madura massa. Per lo
que ara tarden molt.

Blat de moro transgènic: Vitamines A,C i àcid fòlic (gens bacterians), color ataronjat per l’alt
contingut de betacarotè de la vit A.

Plantes resistents a plagues: fa que s’hagin d’utilitzar menys insecticides. Per això ara les
plantes poden crear les seves herbicides o insecticides selectives, per matar a les plagues
danyines i consevar les beneficioses.
Blat de moro: inserció del gen de la proteïna Cry ,del bacteri Bacillus thuringiensis, tòxica pels
Barrinadors, que en ser ingerida s’activa a través dels enzims digestius i comença a danyar els
intestins, fen que deixin de menjar i fins i tot la mort.

Millora de rendiment: creen plantes que siguin més petites però més fortes per concentrar
l’energia en la producció de l’aliment.

Plantes resistents a la saquera i el fred: inserció de gens de plantes a la falta d’aigua, per fer
que les plantes visquin en condicions de saquera i utilitzar menys aigua. També ho ha inserció
de gens resistents a les baixes temperatures (d’altres plantes adaptades al fred)

Beneficis nutricionals: Igual que amb el blat de moro es va fer amb l’arròs, introducció de gens
que augmenten la quantitat de beta-carotens (vit A), per resoldre la deficiència de vitamina A
que pateixen milers de nens. Igual que arrossos amb alt contingut amb ferro, que combat
l’anèmia.

Aplicació en els animals

Microinjecció:

Avantatges: fàcil de realitzar

Desaventages: percentatge d’èxit baix. El gen s’inserta a l’atzar, es necessiten molt òvuls
fecundats i només el 5% dels òvuls fecundats donen lloc animals transgènics vius.

Retrovirus:

 Es tria un retrovirus benigne atenuat (eliminació de la càrrega viral)

 S’introdueix l’ADN passatger en aquest retrovirus, actuant com a vector i allibera l’ADN
a l’interior de la cèl·lula.
 Desavantatges: el gen s’inserta a l’atzar en l’ADN de la cèl·lula i el retrovirus pot
provocar malalties.

Animals transgènics

 Resistència a malalties: Implantació de gens per reforçar el sistema immuniatri o

fins i tot immunitzar de forma completa.
 Creixement organismes: S’implanta l’hormona del creixement, fent que creixin
molt m’és ràpid i mes.
 Salomons resistents a temperatures baixes gràcies a la incorporació d’una espècie
que viu a l’àrtic.

PCR
Def: tècnica de biologia molecular que permet obtenir gran nombre de còpies d’un fragment
d’ADN (clonació d’ADN) partint d’una quantitat mínima.

És una forma de clonació purament enzimàtica sense necessitat de cèl·lules.

1- Posem al termociclador una barreja de l’ADN del qual volem obtenir copies del gen
d’interés, nucleòtids, ADN polimerases, i encebadors.
2- Desnaturalitzem l’ADN a 95 graus separant les dues cadenes.
3- Baixem la temperatura a 55 graus i els encebadors es situen al punt desde on l’ADN
polimerasa haurà de començar a replicar ADN per clonar el gen.
 4- Augmentem la temperatura a uns 70 graus i l’ADN polimerasa comença a sintetitzar la
cadena complementària des de el punt on l’encebador li marca, fins al final.
5- Repetim el procés diversos cicles i a partir del tercer aconseguim aïllar el gent
d’interès, provocant una clonació massiva d’aquest.

PATRONS DE BANDES

Podem saber si una persona és culpable extraien petites mostres del seu ADN (saliva, sang,etc)
i comparant el patró genètic amb algun rastre de sang sobre el seu cos (en cas de que tingues
sang de la víctima) o també de la víctima si veiem sang sobre ella i el suspitos s’ha fet un tall
abans.

En el cas de la paternitat, exxtreiem l’ADN dels possibles pares i els comparem amb els del seu
fill.