ex

am
2023

en
s.
ca
t
Proves d’accés a la universitat

Geografia
Sèrie 2

Qualificació TR
1

Exercici 1 2

1
Exercici 2
2

Exercici 3 2

1
Exercici 4
2

Exercici 5 2

Suma de notes parcials

Qualificació final

Etiqueta de l’alumne/a

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

 ex
am
Responeu a QUATRE dels cinc exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que res-
pongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers.

en
s.
ca
Exercici 1

t
Observeu el mapa següent:
Estats adherits al Tractat de Schengen

Font: Parlament Europeu [en línia]. [Consulta: 12 gener 2023]

1. Quins avantatges suposa el Tractat de Schengen per als ciutadans dels països que hi estan
adherits? Expliqueu-ne almenys tres avantatges.
[1 punt]

2
 ex
am
en
s.
ca
t
2. Per què en els darrers deu anys s’han posat en qüestió alguns dels aspectes del Tractat
de Schengen relacionats amb els controls fronterers? Quines han estat les conseqüències
d’aquest qüestionament?
[1 punt]

3
 ex
am
en
s.
ca
t
3. Indiqueu, en cada cas, el nom d’un estat que compleixi la condició de l’enunciat:
[0,5 punts]
a) Estat de la Unió Europea (UE) dins del Tractat de Schengen.

b) Estat dins del Tractat de Schengen però que no forma part de la UE.

c) Estat de la UE candidat a sumar-se al Tractat de Schengen.

d) Estat de la UE fora del Tractat de Schengen.

4
 ex
am
Exercici 2

en
Llegiu el text següent:

s.
ca
El debat sobre les centrals nuclears torna a Europa

t
En les pròximes setmanes, Europa haurà de decidir de quina manera vol afrontar la transició energè-
tica i quin paper vol que hi tinguin les centrals nuclears.
Ara, la Comissió Europea vol considerar aquesta energia —almenys durant un període transito-
ri— com a energia verda, i per assegurar-se el vistiplau de països reticents com Alemanya, ha posat
també al mateix sac les centrals de gas. Es tracta d’una proposta que encara ha de ser aprovada pel
ple de la Comissió Europea, però que ja ve acompanyada de polèmica.
El Govern espanyol ràpidament va posicionar-se en contra d’aquest esborrany de la Comissió.
Considera que els residus de l’energia nuclear la invaliden per a rebre el qualificatiu de «verda» i
manté les dates previstes per al tancament de les set centrals nuclears que hi ha ara en funcionament
a l’Estat. Actualment, a la Unió Europea hi ha cent quatre reactors operatius. Alemanya en té ara
només tres en funcionament i ha anunciat que aquest any 2022 els tancarà definitivament.
A la banda oposada hi ha França, que ha fet una aposta clara per l’energia nuclear. El país comp-
ta amb cinquanta-sis reactors en marxa i un més en construcció. El president francès, Emmanuel
Macron, ja ha dit que vol construir noves centrals per a garantir la independència energètica del país.

Adaptació d’una notícia publicada a CCMA.cat [en línia] (9 gener 2022)

1. El text explica la intenció de la Comissió Europea de declarar l’energia nuclear i el gas

energies verdes. Exposeu les idees principals del text i els diversos posicionaments dels
països implicats.
[1,5 punts]

5
 t
ca
s.
en
am
ex

6
 ex
am
2. Digueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses i justifiqueu la resposta:
[1 punt]

en
— El gas natural té un baix impacte ambiental i per aquest motiu es considera una ener-

s.
gia verda.

ca
t
— La demanda energètica dels països rics va en augment i l’única manera d’abastir-los
en un futur serà a través de l’energia nuclear.

7
 ex
am
Exercici 3

en
Observeu la taula següent:

s.
ca
Principals aglomeracions urbanes del món (2022)

t
Aglomeració País Habitants
Tòquio-Yokohama Japó 37.732.000
Jakarta Indonèsia 33.756.000
Nova Delhi Índia 32.226.000
Canton-Foshan Xina 26.940.000
Bombai Índia 24.973.000
Manila Filipines 27.922.000
Shanghai Xina 24.073.000
São Paulo Brasil 23.086.000
Seül-Incheon Corea del Sud 23.016.000
Ciutat de Mèxic Mèxic 21.804.000
Nova York Estats Units 21.509.000
El Caire Egipte 20.296.000
Dhaka Bangladesh 18.627.000
Pequín Xina 18.522.000
Calcuta Índia 18.502.000
Font: Adaptació d’una taula d’https://www.demographia.com.

La taula mostra la població de les quinze aglomeracions urbanes més grans del món. Les
dades fan referència al continu construït de cada aglomeració, encara que ultrapassi —i de
vegades força— el límit administratiu estricte de la ciutat principal.

1. A partir de les dades recollides a la taula contesteu les preguntes següents:

[0,5 punts]
a) Les ciutats i àrees urbanes més poblades actualment són les mateixes que fa cinquanta
anys? Justifiqueu la resposta.

8
 ex
am
b) A quines àrees del món es localitzen les grans aglomeracions urbanes de la taula?
Quines són les causes d’aquesta distribució?

en
s.
ca
t
2. Totes aquestes aglomeracions articulen grans àrees metropolitanes.
[1 punt]
a) Què és una àrea metropolitana?

b) Quina és la diferència principal entre les funcions urbanes de la ciutat central i les de
la resta del territori?

9
 ex
am
en
s.
ca
t
3. L’Àrea Metropolitana de Barcelona està formada per trenta-sis municipis que agrupen en
total uns 3,3 milions d’habitants.
[1 punt]
a) Es pot considerar una megalòpolis? Raoneu la resposta.

b) I una conurbació? Raoneu la resposta.

10
 ex
am
Exercici 4

en
Observeu el mapa següent:

s.
ca
Intensitat mitjana diària de trànsit a la xarxa viària (2015)

t
Font: Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol. Atles del món rural 2022:
Despoblament o revitalització? [en línia], 2022.

1. A partir del mapa responeu a les preguntes següents:

[1,5 punts]
a) On es localitzen les vies de comunicació amb més trànsit diari?

11
 ex
am
b) Quines són les causes de l’alta intensitat de trànsit en aquestes vies?

en
s.
ca
t
2. Digueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses i justifiqueu la resposta:
[1 punt]
— Les intensitats de trànsit més elevades s’observen a les vies que comuniquen les ciutats
més poblades.

12
 ex
am
en
s.
ca
t
— El mapa de la intensitat de trànsit diari mostra que hi ha un equilibri territorial en la
localització de les ciutats més poblades.

13
 ex
am
Exercici 5

en
Observeu el mapa següent:

s.
ca
Vessants hidrogràfics

t
Font: Adaptació d’un mapa d’https://mestreacasa.gva.es.

1. A partir del mapa comenteu les característiques dels tres vessants hidrogràfics de l’Espa-
nya peninsular.
[1 punt]

14
 ex
am
en
s.
ca
t
2. La configuració dels vessants hidrogràfics condiciona la disponibilitat d’aigua a cada ter-
ritori? Raoneu la resposta.
[0,75 punts]

3. Indiqueu tres mesures que es podrien aplicar per a reduir el consum d’aigua als territoris
amb més dèficit d’aigua.
[0,75 punts]

15
 ex
am
en
s.
ca
t
Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 2020
Proves d’accés a la universitat

Geografia
Sèrie 1

Qualificació TR
1
Exercici 1
2

1
Exercici 2
2

Exercici 3 2

Exercici 4 2

Exercici 5 2

Suma de notes parcials

Qualificació final

Etiqueta de l’alumne/a

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

 Responeu a QUATRE dels cinc exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que res-
pongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers.

Exercici 1

Observeu la taula següent:

Indicadors sobre l’evolució de la fecunditat a Catalunya
Indicador 2014 2015 2016 2017 2018
Indicador conjuntural de fecunditat 1,38 1,39 1,39 1,36 1,30
Edat mitjana de la maternitat 31,72 31,89 31,98 32,15 32,23
Edat mitjana de la maternitat en el primer fill 30,46 30,63 30,76 30,95 31,00
Font: Dades del Padró Municipal d’Habitants del 2017 i de l’Institut d’Estadística de
Catalunya (Idescat).

1. Analitzeu les dades de la taula i responeu a les qüestions següents:

[2 punts]
a) Quina tendència mostren les dades de la taula?

b) Quins factors socioeconòmics són els responsables dels valors expressats a la taula?
Justifiqueu la resposta.

2
c) Quines són les conseqüències demogràfiques que es deriven d’aquests valors?

3
 2. L’indicador conjuntural de fecunditat és un indicador diferent de la taxa de fecunditat.
Expliqueu en què es diferencien.
[0,5 punts]

Exercici 2

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Potència instaŀlada a Catalunya en kW per capita (2008)

Font: «On es produeix energia a Catalunya?», a Blog de Miquel Ortega

Cerdà: Reflexions socioambientals [en línia], 2010.
4
1. A partir del mapa, digueu quines són les quatre comarques amb més potència instaŀlada
per capita. Expliqueu el perquè d’aquesta localització en relació amb l’estructura del sec-
tor de producció d’energia a Catalunya.
[1,5 punts]

5
 2. Justifiqueu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions següents:
[1 punt]

— El model de localització de les centrals productores d’energia elèctrica a Catalunya no

és equitatiu entre els diferents territoris.

— La producció d’energia elèctrica procedent de fonts renovables és molt important a

Catalunya.

6
Exercici 3

Observeu la fotografia següent:

Paisatge agrari del Gironès

Font: Fotografia cedida pel Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP), Universitat de Girona,
2015.

1. Contesteu les qüestions següents, comparant, en cada resposta, les característiques de la

ramaderia tradicional i la ramaderia integrada.
[1,5 punts]
a) Qui és el propietari del bestiar?

7
 b) Qui subministra l’alimentació dels animals?

c) Quin dels dos sistemes és més sostenible des d’un punt de vista ambiental? Justifiqueu
la resposta.

8
2. Quines problemàtiques ambientals generen les granges de porcs com la que s’observa a
la fotografia?
[0,5 punts]

3. La ramaderia intensiva és criticada pel maltractament dels animals. En què consisteix

aquest maltractament i com es podria solucionar?
[0,5 punts]

9
 Exercici 4

Observeu el mapa següent:

Xarxa urbana de Catalunya (2019)

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), 2019.

10
1. A partir del mapa, indiqueu les característiques de la xarxa urbana de Catalunya. Expliqueu
per què es tracta d’una xarxa urbana jerarquitzada i quina és la distribució territorial de les
ciutats més poblades.
[1 punt]

11
 2. Definiu el terme següent.
[0,5 punts]

Densitat de població:

3. Indiqueu dos impactes ambientals causats per les grans aglomeracions urbanes i propo-
seu dues mesures que es podrien adoptar per tal de reduir-los i afavorir la sostenibilitat.
[1 punt]

12
Exercici 5

Observeu el gràfic següent:

Increment de la temperatura mitjana a Barcelona
en les darreres dècades

Font: La Vanguardia (3 juliol 2019).

1. Expliqueu dues accions que s’estiguin impulsant o que els responsables públics puguin
aplicar en el futur per a disminuir la generació de gasos amb efecte d’hivernacle a les
ciutats. Esmenteu quins problemes poden sorgir a l’hora d’aplicar-les.
[1 punt]

13
 2. Esmenteu, en la taula següent, tres possibles impactes del canvi climàtic sobre el medi
natural de Catalunya. Expliqueu-ne les causes i quines serien les zones de Catalunya que
quedarien més afectades en cada cas (seguiu l’exemple de la primera fila).
[1 punt]

Impacte Causa Zones més afectades

Reducció de zones esquiables Menor quantitat de nevades i Alt Pirineu
de dies amb temperatures per
sota dels 0 °C

14
3. Expliqueu en què consisteix l’efecte d’hivernacle i quins gasos en són responsables.
Quines activitats humanes contribueixen més a l’escalfament global?
[0,5 punts]

15
 Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 2020
Proves d’accés a la universitat

Geografia
Sèrie 3

Qualificació TR
1
Exercici 1
2

Exercici 2 2

1
Exercici 3
2

Exercici 4 2

Exercici 5 2

Suma de notes parcials

Qualificació final

Etiqueta de l’alumne/a

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

 Responeu a QUATRE dels cinc exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que res-
pongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers.

Exercici 1

Segons l’Informe de les Nacions Unides sobre les perspectives de la població mundial, s’espera
que la població mundial augmenti en 2.000 milions de persones els propers trenta anys, dels 7.700
milions actuals a 9.700 milions el 2050, i que s’assoleixi un màxim de gairebé 11.000 milions al voltant
del 2100.
La població mundial està envellint a causa de l’augment de l’esperança de vida en néixer i de la
disminució de la fecunditat.
La migració s’ha convertit en un component important del canvi poblacional en alguns països.
Alguns dels fluxos migratoris més importants estan impulsats per la demanda de mà d’obra en els paï-
sos receptors o s’han produït a causa de la violència, la inseguretat o els conflictes armats en els països
d’origen.
Adaptació de l’Informe de les Nacions Unides: Perspectives de la Població Mundial, 2019

1. Des de mitjans del segle xx la població mundial ha experimentat el creixement més alt
mai enregistrat. Expliqueu quins han estat els factors demogràfics que han contribuït a
aquest augment de la població mundial.
[1 punt]

2
2. L’informe de les Nacions Unides assenyala la importància dels moviments migrato-
ris en algunes regions. Expliqueu dos impactes demogràfics o econòmics de les migra-
cions en els països d’origen dels emigrants, i dos impactes demogràfics o econòmics en
els països d’arribada.
[1,5 punts]

3
 Exercici 2

Observeu l’esquema següent:

La salinització dels aqüífers

Font: Adaptació feta a partir d’una imatge de Lenntech [en línia]. <https://www.
lenntech.es>.

1. Expliqueu les causes de la salinització dels aqüífers propers al mar.

[0,5 punts]

4
2. Justifiqueu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions següents:
[1 punt]

— L’aigua potable és un recurs escàs.

— El consum d’aigua del sector agrícola és superior al consum domèstic.

5
 3. En els períodes de sequera, l’abastament d’aigua, tant per als usos agrícoles com per al
consum domèstic, pot patir serioses limitacions. Expliqueu cinc mesures que l’Adminis-
tració pública porta a terme per tal de reduir el consum d’aigua en aquests casos.
[1 punt]

6
Exercici 3

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Població activa en el sector agrari a Espanya (2019)

Font: Institut Nacional d’Estadística (INE). <https://www.ine.es>.

1. Anomeneu i indiqueu en el mapa cinc províncies que estiguin en el grup de menor per-
centatge de treballadors ocupats en el sector agrari, i expliqueu per quines causes l’ocu-
pació en aquest sector és tan baixa.
[1 punt]

7
 2. Expliqueu les característiques de l’agricultura mediterrània tenint en compte els aspectes
següents:
[1,5 punts]
— Quins són els factors físics que la determinen?
— Quins són els principals tipus de conreu d’aquesta agricultura i quina producció
ramadera hi predomina?
— Quina estructura tenen les explotacions pròpies d’aquesta agricultura?

8
9
 Exercici 4

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Oferta de places d’allotjament turístic per districtes a Barcelona (2018)

Font: Ajuntament de Barcelona. <https://www.bcn.cat/estadistica/

catala/dades/anuari/cap13/C1301040.htm>.

1. D’acord amb el mapa, quins són els districtes de Barcelona on hi ha més oferta de places
d’allotjament turístic? I en quins districtes n’hi ha menys? Raoneu les causes d’aquesta
distribució.
[0,5 punts]

10
2. Justifiqueu els aspectes positius i negatius del desenvolupament turístic en ciutats com
Barcelona.
[1 punt]

11
 3. Altres tipus de turisme, com el d’esquí o el de sol i platja, tenen a Catalunya els mateixos
avantatges i inconvenients que el turisme urbà de Barcelona? Raoneu la resposta.
[1 punt]

12
Exercici 5

Observeu el gràfic següent:

Font: O. Riba et al. Geografia física dels Països Catalans. Barcelona: Ketres,
1979.

1. A quina zona de Catalunya correspon el clima representat en el gràfic? Justifiqueu la

resposta.
[1 punt]

13
 2. Expliqueu les característiques paisatgístiques dels territoris que tenen aquest tipus de
clima.
[1 punt]

14
3. Quins riscos ambientals es poden derivar del règim de temperatures i precipitacions que
presenta aquest tipus de clima?
[0,5 punts]

15
 Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 ex
am
2021

en
s.
ca
t
Proves d’accés a la universitat

Geografia
Sèrie 5

Qualificació TR
1
Exercici 1
2

Exercici 2 2

Exercici 3 2

Exercici 4 2

Exercici 5 2

Suma de notes parcials

Qualificació final

Etiqueta de l’alumne/a

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

 ex
am
Responeu a QUATRE dels cinc exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que res-
pongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers.

en
s.
ca
Exercici 1

t
Un dels grans problemes d’Espanya és la despoblació de les zones rurals, que contras-
ta amb la densitat d’habitants molt elevada de les grans ciutats. Alguns pobles de l’interior
peninsular tenen unes de les densitats d’habitants més baixes de tot Europa. A continuació,
podeu observar el mapa de la variació percentual de la població de cada municipi entre el
1996 i el 2016.
Variació percentual de la població per municipis a Espanya (1996-2016)

Font: La Vanguardia [en línia] (16 desembre 2017).

1. Observeu el mapa i responeu a les qüestions plantejades:

[1 punt]
a) Quines àrees han tingut un creixement més important de la població entre el 1996 i
el 2016?

2
 ex
am
en
s.
ca
b) Quines àrees han tingut un creixement menor?

t
c) Esmenteu dues províncies que quedarien incloses en cada cas.

2. Expliqueu dos factors econòmics que justifiquin les diferències entre les zones de més
creixement i les més estancades.
[1,5 punts]

3
 t
ca
s.
en
am
ex

4
 ex
am
Exercici 2

en
Set municipis del Berguedà creen una planta de biomassa per abastir d’energia

s.
les indústries del polígon de Berga

ca
Fa anys que la comarca del Berguedà és pionera en la gestió dels boscos i la implantació de la biomassa.

t
Els principals impulsors són set municipis que, l’any 2012, van decidir tirar endavant una mancomu-
nitat per treure profit dels boscos i crear llocs de treball a la comarca. Des d’aleshores, han creat tretze
calderes que escalfen trenta-dos equipaments municipals, i actualment construeixen una planta de
biomassa per abastir d’energia les indústries del polígon de Berga. […] Es preveu que la planta entri
en fase de proves a finals d’aquest 2016.
[…] A l’estiu, quan les calderes no funcionen, hi ha un excedent de fusta per a la qual calia trobar
una sortida, i la solució ha estat la implantació d’una planta de biomassa al polígon industrial de la
Valldan, que servirà per a abastir d’energia les seves indústries. En aquest cas, el consum de la bio-
massa es fa durant tot l’any i, per tant, es va considerar un «complement ideal» al projecte de calderes
per als equipaments municipals.
Adaptació feta a partir d’un text d’ACN Berga (15 octubre 2016)

1. Expliqueu què és una planta de biomassa.

[0,5 punts]

2. Quins avantatges comportarà la planta de biomassa pel que fa a la gestió energètica?

[1 punt]

5
 ex
am
en
s.
ca
t
3. Justifiqueu fins a quin punt és certa o no l’afirmació següent: «L’energia obtinguda de la
biomassa és una energia sostenible.»
[1 punt]

6
 ex
am
Exercici 3

en
El sector agrari, malgrat que ocupa un percentatge baix de la població activa de Catalunya,

s.
s’ha mantingut estable durant els anys de crisi econòmica i és un sector important per a l’esta-

ca
bilitat econòmica i social de les àrees rurals. El mapa següent permet observar el pes del sector

t
agrari en les diferents comarques.
Nombre d’explotacions agràries totals
i segons la producció estàndard total (PET) per comarques

Font: Fundació del Món Rural. Atles de la nova ruralitat [en

línia], 2015.
Nota: La comarca del Moianès no figura en el mapa perquè es va
crear després de la recollida de les dades que conté l’obra.

1. Expliqueu quina ha estat la tendència en l’evolució del nombre d’explotacions agràries a

Catalunya en els darrers decennis. Quins són els principals factors d’aquesta evolució?
[1 punt]

7
 ex
am
en
s.
ca
t

2. Relacioneu cada comarca de la columna de l’esquerra amb la producció agrària que hi

predomina. Per fer-ho, escriviu el número corresponent en les caselles de la columna de
la dreta.
[0,5 punts]

1 Alt Urgell Horticultura

2 Montsià Cereal i ramaderia porcina
3 Osona Vinya, olivera i ametllers
4 Maresme Ramaderia bovina i ovina
5 Priorat Arròs, olivera i cítrics
8
 ex
am
3. D’acord amb la informació que proporciona el mapa, quins tipus de conreus o de rama-
deria dels que apareixen en la columna dreta de l’exercici anterior considereu que són els

en
més productius? I els menys productius?

s.
ca
[1 punt]

9
 ex
am
Exercici 4

en
A Espanya, la situació de l’aigua retinguda als embassaments sovint és preocupant. L’any

s.
ca
hidrològic 2016-2017 va ser el vuitè amb menys precipitacions des del 1981, amb unes plu-

t
ges un 15 % inferiors respecte al valor normal. El gràfic següent mostra l’aigua retinguda als
embassaments entre 2015 i 2017.
Evolució de l’aigua als embassaments d’Espanya (hm3)

Font: Adaptació d’un gràfic publicat a La Vanguardia. Natural [en

línia] (14 novembre 2017).
.

1. El gràfic mostra l’evolució de l’aigua embassada a Espanya entre els anys 2015 i 2017.
a) Quina és la tendència general que marca el gràfic?
[0,5 punts]

10
 ex
am
b) Per què els mesos de primavera tenen els màxims anuals?

en
[0,5 punts]

s.
ca
t
2. Quin és el principal factor natural i el principal factor humà que determinen que un ter-
ritori tingui un risc de sequera elevat?
[0,5 punts]

11
 ex
am
en
s.
ca
t
3. Totes les possibles solucions per a millorar la disponibilitat de recursos hídrics i reduir
els efectes de la sequera tenen algun problema o impacte negatiu.
Indiqueu quin problema o impacte comporta cadascuna de les solucions proposades
en la taula següent.
[1 punt]

Solució Problema / Impacte

Transvasaments
des d’altres conques

Construcció
de dessalinitzadores

Augment del nombre o la

capacitat dels embassaments

Increment del consum

d’aigües subterrànies

Estalvi en el consum d’aigua

12
 ex
am
Exercici 5

en
Amb el pas dels anys, el turisme s’ha convertit en un dels sectors econòmics més impor-

s.
ca
tants de Catalunya. L’activitat econòmica generada pel turisme representa més del 10 % del

t
PIB de Catalunya, que és la comunitat que rep més turistes estrangers de tot l’Estat.
La taula següent mostra el total de turistes estrangers amb destinació a Catalunya i la
procedència d’alguns d’aquests turistes.
Turisme estranger que té com a destinació principal Catalunya (en milers)
Alemanya França Regne Unit Estats Units Rússia Total estrangers
2009 1.052,4 3.773,3 1.643,5 425,4 216,1 12.704,6
2010 1.017,5 3.920,4 1.280,3 485,5 344,5 13.154,5
2011 1.010,4 3.570,9 1.284,4 456,5 495,9 13.143,2
2012 1.162,4 3.815,6 1.606,1 577,4 741,4 14.439,8
2013 1.280,0 4.172,2 1.686,7 568,6 978,8 15.631,5
2014 1.429,4 4.602,1 1.781,8 512,0 833,4 16.793,8
Font: Generalitat de Catalunya. Observatori d’Empresa i Ocupació. Indicadors bàsics de
turisme estranger [en línia].

1. Quines són les causes de l’estancament en el nombre total de turistes estrangers els anys
2010 i 2011?
[0,5 punts]

13
 ex
am
2. Quines són les causes que fan de Catalunya la principal destinació turística d’Espanya?

en
[1 punt]

s.
ca
t

14
 ex
am
3. Quin tipus de turisme s’ha ofert tradicionalment als turistes estrangers a Catalunya? Com
s’ha anat diversificant el turisme estranger a Catalunya els darrers anys?

en
[1 punt]

s.
ca
t

15
 ex
am
en
s.
ca
t
Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 ex
am
2021

en
s.
ca
t
Proves d’accés a la universitat

Geografia
Sèrie 1

Qualificació TR
1

Exercici 1 2

Exercici 2 2

Exercici 3 2

Exercici 4 2

1
Exercici 5
2

Suma de notes parcials

Qualificació final

Etiqueta de l’alumne/a

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

 ex
am
Responeu a QUATRE dels cinc exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que res-
pongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers.

en
s.
ca
Exercici 1

t
Observeu el mapa següent:
La Banana Blava europea

Font: <www.elordenmundial.com>, a partir de dades de l’Eurostat del 2016.

1. En aquest mapa de la Unió Europea (UE) s’aprecia una concentració de la riquesa en

unes regions molt concretes. Quines són les raons d’aquesta localització? Per què se
l’anomena Banana Blava?
[0,5 punts]

2
 ex
am
en
s.
ca
t
2. Les regions que estan per sota de la mitjana europea poden percebre ajuts de la UE. Com
es distribueixen aquests ajuts? Quins són els principals sectors econòmics que se’n bene-
ficien? Amb quines finalitats?
[1,5 punts]

3
 ex
am
en
s.
ca
t
3. Esmenteu el nom dels estats que, totalment o parcialment, formen part de la Banana
Blava europea.
[0,5 punts]

4
 ex
am
Exercici 2

en
Observeu la taula següent:

s.
ca
Indicadors sobre l’evolució de l’envelliment i la dependència a Catalunya

t
1981 1990 2000 2010 2019
Índex d’envelliment 43,9 73,5 124,9 107,4 121,6
Índex de sobreenvelliment 6,0 8,2 10,2 13,7 16,9
Índex de dependència de la gent gran 17,1 20,5 25,1 24,2 28,8
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

1. Observeu l’evolució dels tres índexs que es mostren en la taula i expliqueu quina tendèn-
cia segueixen i quines són les causes d’aquesta tendència.
[1,5 punts]

5
 ex
am
2. Expliqueu les conseqüències demogràfiques, socials i econòmiques que es deriven de
l’evolució de l’envelliment i la dependència a Catalunya.

en
[0,5 punts]

s.
ca
t
3. Indiqueu en què es diferencien l’índex d’envelliment i l’índex de sobreenvelliment.
[0,5 punts]

6
 ex
am
Exercici 3

en
s.
La crida del camp

ca
En els darrers mesos, coincidint amb l’esclat de l’epidèmia de la COVID-19, els portals immobiliaris

t
han detectat un increment de la demanda dels habitatges situats fora dels àmbits urbans més densos.
Les consultes relatives a finques rústiques, xalets i cases entre mitgeres augmenten, mentre que l’inte-
rès pels pisos disminueix d’una manera evident. Sembla, doncs, que el temor al contagi i l’experiència
del confinament han convençut part de la ciutadania dels riscos de l’alta densitat urbana. Els mitjans
de comunicació dediquen programes al fenomen i alguns experts vaticinen fins i tot la fi de la ciutat.
De fet, el refús a la ciutat en temps d’epidèmia ha estat un tret recurrent al llarg de la història. La
literatura n’està plena d’exemples. Això és degut al fet que la densitat, com que propicia el contacte,
fa augmentar òbviament el risc de contagi. Ara bé, la relació entre densitat i risc no és pas unívoca,
com ho demostra el fet que algunes metròpolis particularment denses, com Seül o Singapur, hagin
pogut fer front amb prou èxit a l’epidèmia. La densitat pot propiciar el contagi, però també facilitar
la prevenció i la cura. Els hospitals, la recerca, les vacunes i l’estat del benestar són, en bona mesura,
creacions urbanes. La densitat pot ser risc i salvació alhora.
Adaptació feta a partir del text
d’Oriol Nel·lo. Ara [en línia] (24 juliol 2020)

1. Expliqueu les raons generals del procés d’urbanització i concentració de la població a les
ciutats.
[1 punt]

7
 ex
am
en
s.
ca
t
2. Durant els darrers anys, en determinades àrees de la ciutat, els grups socials amb rendes
baixes han estat expulsats dels seus habitatges. Digueu com s’anomena aquest fenomen i
expliqueu en què consisteix i per què es produeix.
[1 punt]

8
 ex
am
en
s.
ca
t
3. En el text, s’esmenta un fenomen històric que es repeteix en temps d’epidèmia. Quin és i
per què es produeix?
[0,5 punts]

9
 ex
am
Exercici 4

en
Observeu la fotografia següent:

s.
ca
Paisatge de muntanya mitjana

t
Font: Fotografia cedida pel Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge
(LAGP), Universitat de Girona.

1. Els territoris de muntanya han sofert un fort despoblament des de fa dècades. Expliqueu
les causes i les conseqüències socioambientals d’aquest despoblament.
[1 punt]

10
 ex
am
en
s.
ca
t
2. Des de sempre, la feina desenvolupada per les dones en el món rural ha estat menystingu-
da. Expliqueu quines tasques han estat tradicionalment a càrrec de les dones en el camp
català.
[0,75 punts]

11
 ex
am
3. Justifiqueu fins a quin punt és vertadera o falsa l’afirmació següent: «En el món laboral,
per a una mateixa feina, el salari de les dones és inferior al dels homes.»

en
[0,75 punts]

s.
ca
t

12
 ex
am
Exercici 5

en
Observeu la taula següent:

s.
ca
Població ocupada en la indústria a Catalunya (3r trimestre del 2020)

t
Població ocupada Població ocupada
Sectors productius
(en milers de persones) (%)
Indústries extractives, energia, aigües i residus 48,0 8,2
Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques 203,3 34,9
Química i cautxú 96,5 16,5
Metaŀlúrgia 62,3 10,7
Maquinària, material elèctric i de transport 173,2 29,7
Total 583,3 100,0
Percentatge sobre el total de la població ocupada 17,5
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

1. Responeu a les preguntes següents, relacionades amb el fet que el sector de l’alimentació,
el tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques representa una tercera part de l’ocupació
industrial a Catalunya.
[1,5 punts]
a) En quin d’aquests cinc subsectors situaríeu la major part de l’ocupació? Justifiqueu la
resposta.

13
 ex
am
en
s.
ca
t
b) Quines implicacions té per a l’estructura industrial de Catalunya el fet que el sector
«Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques» sigui el que ocupa més persones?

14
 ex
am
2. El fet que el 17,5 % de les persones ocupades ho estiguin en la indústria és un signe de
fortalesa o de debilitat de la indústria catalana en comparació amb les economies indus-

en
trialitzades europees? Raoneu la resposta.

s.
ca
[1 punt]

15
 ex
am
en
s.
ca
t
Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés