Ingles Merged

ex
am
2023
en
s.
ca
Proves d’accés a la universitat
t
Llengua estrangera
Anglès
Sèrie 2 - A
Qualificació TR
Comprensió oral
Comprensió escrita
Redacció
Suma de notes parcials
Qualificació final
Etiqueta de l’alumne/a
Ubicació del tribunal ..................................................................................
Número del tribunal ....................................................................................
Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

ex
am
Part 1: Listening comprehension
en
s.
ca
JUANITA. THE INCA MUMMY
t
In the following conversation you are going to hear some new words. Read and listen to
them. Make sure you know what they mean.
mummy: mòmia / momia
attire: indumentària / atuendo
bundle: paquet / paquete
burial site: lloc d’enterrament / lugar del entierro
appease: apaivagar / apaciguar
coca leaves: fulles de coca / hojas de coca
docile: dòcil / dócil
blow: cop / golpe
kneel: agenollar-se / arrodillarse
Ready?
Now read the questions on the following page. Read them carefully before listening to
the conversation.
[Now listen to the interview.]
2
ex
am
QUESTIONS
en
Choose the best answer according to the recording. Only ONE answer is correct.
s.
ca
[3 points: 0.375 points for each correct answer. Wrong answers will be penalized by deducting 0.125 points. There is no
t
penalty for unanswered questions.]
Espai per al corrector/a

No
Correcta Incorrecta contestada
1. Which of the following sentences best describes Juanita?

She was a rich, healthy girl who worked for the nobility.
She was a young, mature girl who looked after alpacas.
She was a young teenage girl who had malnutrition.
She was a rich, healthy girl who belonged to the Cuzco elite.
2. What did scientists study and analyse to find out what Juanita ate prior
to her sacrifice?
Her hair.
Her bones.
Her attire.
Her tissues.
3. What did the American anthropologist and his partner NOT find inside
the parcel together with the mummy?
Pottery.
Shells.
Llama dolls.
Volcano ash.
4. Why did doctors say that Juanita could have died a few weeks ago
and not 500 years ago?
The mummy was flawless because of the weather conditions at the top
of the mountain.
The expression of Juanita’s face was one of peace and the mummy
was thin and cold.
Mt Ampato protected the mummy from the cold air of the Andes.
The volcanic eruption of Mt Ampato shook the young girl and it
became mummified instantly.
5. Which of the following statements is TRUE?
The snow melted because of a volcanic eruption and pushed the bundle
into the crater where it was found.
The mummy was found where the girl was killed, on top of Mt Ampato.
A Spanish soldier, who was also sacrificed, was found dead on the
summit of Mt Ampato.
Reinhard came back to the place where Juanita was found. He went
there with two children: a boy and a girl.
6. Which of these statements is FALSE about Capacocha?
Capacocha was a sacrificial rite that took place near a lake.
Capacocha was carried out to stop natural disasters like earthquakes.
The best and healthiest children were sacrificed in Capacocha.
The Inca worshipped mountains and Capacocha was a way to please
the gods.
7. When Juanita died,
she was standing up, surrounded by alpaca, and looking up at the sky.
she was alone, naked, and not allowed to eat or drink except alcohol.
she had eaten potatoes and vegetables as she used to do at home.
she had been prepared with coca and alcohol for 6 or 8 weeks.
8. How did Juanita die?
She was hit by a baseball bat.
Her feet were injured so that she could not move, and she died of cold.
She had a brain haemorrhage caused by a head injury.
She was left alone at the top of the mountain with no food or water
and died of starvation. Correctes Incorrectes No contestades
Recompte de les respostes
Nota de comprensió oral

3
ex
am
Part 2: Reading comprehension
en
SOCCER IS THE WORLD’S MOST POPULAR SPORT. BUT WHO INVENTED IT?
s.
Soccer is by far the world’s most popular sport, and for good reason—beloved by at least 265 million
ca
people worldwide, it’s easy to play in a random yard or field, and viewers instantly relate to the players
t
racing across stadiums in different parts of the world. But if you’re looking for the earliest ancestor of all
that running, kicking, and cooperating, be ready to turn back your watch. Here’s what you need to know
about soccer’s ancient origins and why it’s the world’s favorite sport today.
The Chinese were the first to kick balls into nets for sport in the third century B.C., and the
game known globally as football was formalized in England in the 19th century. But the predecessor of
most modern ball games can be found in the Americas. “The idea of the team sport was invented in
Mesoamerica,” says Mary Miller, a professor of the history of art at Yale University who has studied
extensive evidence of the sport. In Mesoamerica, the vast historical region spanning from Mexico to
Costa Rica, civilizations flourished well before Columbus “discovered” them, and many of them played a
sport that involved a heavy ball made from a substance derived from tree resin.
It is unclear exactly where the game was invented, but it was popular across Mesoamerican cultures
like the Teotihuacanos, Aztecs, and Maya beginning about 3,000 years ago. Its name varied—ullamaliztli
in Aztec, pok-ta-pok or pitz in Maya. So did its rules, which included moves such as keeping the ball in
play by bumping it with body parts or using racquets or bats.
Many of these games were played with rubber balls, which still exist in the archaeological record.
Other evidence of game play ranges from ceramic vessels to more than 1,300 large stone courts that can
be found across the region.
Aztec players bounced the ball back and forth between teams using only their hips and buttocks (feet
or hands were off limits). They tried to hit the back wall of their opponents’ courts with just one bounce,
often sustaining life-threatening injuries when they were hit with the hard, heavy ball. If a player managed
to get it into a high ring on the opposing team’s side, it was an automatic win—and a major honor for
the winner.
Though it was played as an everyday pickup sport, much like soccer or basketball, this ball game also
held a sacred place in religion and warfare for Mesoamerican cultures. Aztec kings reportedly played it
as a substitute for war, gaining ruling rights or diffusing diplomatic dramas with a game of ball. In Maya
and Veracruz cultures, the stakes were even higher: the losers of some ritual games were sacrificed.
Though other cultures like Native Americans and Indigenous Australians played similar games,
the modern sport that some people know as soccer—and many others know as football—was created
in British schools. Although they had played variations of the game informally for centuries, the sport
became formalized in the 19th century.
In the mid 19th century, developments in transportation, labor, and technology gave people the
leisure and means to travel to competitive matches on mown lawn fields. By the 1840s, a variety of British
schools created their own standards of play, making it possible to hold tournaments among players who
all knew the same rules.
As the sport’s popularity ballooned, players banded together in the London Football Association.
By the 1870s, some teams had begun to recruit widely, secretly paying working-class league members.
Upper-class footballers wanted the sport to remain amateur, but in 1885, they finally agreed to allow
professional players, enabling a further boom in the sport. By 1904, the sport was so popular it had gone
international, and the Fédération Internationale de Football Association (FIFA) began that same year.
Soccer’s success skyrocketed from there. After the sport debuted in the 1908 Olympic Games and the
first FIFA World Cup in 1930, professional soccer flourished. Today, FIFA remains the sport’s governing
body, raking in $755.5 million in 2021 alone.
But the heart of the sport has always been on the field, where everyone from small children to
seasoned pro athletes can enjoy the action. Soccer’s spirit is alive and well both in modern incarnations
of the ball game and the millions of amateur and pro players who run and kick their way down an official
or makeshift soccer pitch every day.
Text adapted from an article by Erin Blakemore.
The National Geographic [online] (November 17, 2022)
pickup: espontani / espontáneo
sacred: sagrat / sagrado
to balloon: incrementar
raking: recollint / recogiendo
seasoned: experimentats / experimentados
makeshift: improvisat / improvisado
4
ex
am
QUESTIONS
en
Choose the best answer according to the text. Only ONE answer is correct.
s.
ca
t

No
1. Which of the following statements is NOT true?

Football as we know it was not formalized until the 19th century.
Mesoamerican civilizations owe ball games to Columbus.
In the third century B.C. the Chinese already played ball games.
Modern ball games have their origin in Mesoamerica.
2. The rules of a sport that involved a heavy rubber ball
varied across Mesoamerican cultures.
only included the use of body parts.
excluded the use of racquets entirely.
were formalized by Columbus and his men.
3. Which of the following statements is TRUE?
Aztec players threw the ball back and forth.
Aztec players could hit the hard, heavy ball with all their body parts.
Aztec players used hard, heavy balls that could even kill them.
Aztec players had to get the ball into the opposing team’s ring several
times to win.
4. The ball game was sacred to Mesoamerican cultures and
all their players were sacrificed at the end of the game.
often created diplomatic conflict among Aztec kings.
was used by Aztec kings for good luck before going to war.
sometimes replaced battles and helped resolve conflicts.
5. 19 century British schools
th
are responsible for modern football or soccer.

never agreed to a common set of rules to play football.
only played football informally and uncompetitively.
are responsible for technological developments in football.
6. By 1870
all football players were professional.
some working-class football players were paid.
upper-class football players became professional.
no football players were amateurs.
7. The popularity of football as a sport
had nothing to do with the professionalization of its players.
can be attributed to the creation of the FIFA.
resulted in its internationalization.
was the consequence of only allowing amateur players.
8. Although professional football has flourished since the early 20th century,
the essence of the sport is in the fact that amateurs and pro athletes
can play it together.
the essence of the sport is in the fact that it raises a lot of money
worldwide.
the essence of the sport is in the fact that it is played only by pro
athletes.
the essence of the sport is in the fact that it can be played by anyone.
Correctes Incorrectes No contestades
Nota de comprensió escrita

5
ex
am
Part 3: Writing
en
Choose ONE topic. Your answer should be 125-150 words in length. There is no specific
s.
ca
penalty for exceeding 150 words in length. Extra points are not given for exceeding 150 words.
t
[4 points]
1. Travelling by plane leaves an enormous carbon footprint that contributes to global

warming. Yet, flying is often the fastest means of transport between two locations. Write
an opinion essay discussing whether a government should regulate the citizens’ use of
transportation based on environmental criteria.
2. Write a descriptive essay about an occurrence that taught you a lot about how to deal
(or how not to deal) with people. You can focus on one event or person, or on something
that you learnt gradually in different situations.
3. Many cities in Europe are changing their traffic patterns by eliminating lanes for cars
while opening more lanes for bicycles and battery-powered scooters and promoting
public transportation. Some people like the idea of fewer cars in cities, but some business
owners say that fewer cars means fewer customers. In addition, some residents say that
taking public transportation is not always an option. Write a for-and-against essay
about campaigns to restrict private car traffic in cities.
Grammar
Vocabulary
Text
Maturity
Total
Nota de la redacció
6
t
ca
7
s.
en
am
ex
ex
am
en
s.
ca
t
L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
ex
am
2020
en
s.
ca
t
Llengua estrangera
Anglès
Sèrie 1 - A
Qualificació TR
Comprensió oral
Comprensió escrita
Redacció
Qualificació final

ex
am
en
s.
ca
t
WE’LL BE ON MARS AGAIN!
spacecraft, craft: nau espacial, nau / nave espacial, nave
layer: capa
gust of wind: cop de vent / golpe de viento
shield: escut / escudo
quake: terratrèmol / terremoto
seismometer: sismòmetre / sismómetro
Ready?
the conversation.
2
ex
am
QUESTIONS
en
s.
ca
t

No
1. The InSight mission is unique in that it will investigate

the geology of the interior of Mars.
Mars’ surface and atmosphere.
whether Mars can support human life.
the early history of Mars’ atmosphere.
2. According to Dr. Halliday, this mission will help scientists understand how
the activity of volcanoes developed on Earth millions of years ago.
layers of different types of rocks were formed on Earth.
rocks separate into different layers.
long ago planets like Mars and the Earth were formed.
3. Why does the InSight spacecraft need to stay in one place?
To detect quakes.
To detect wind.
To avoid making noise.
To avoid breaking instruments.
4. The seismometer of the Viking spacecraft
could not detect Mars quakes well.
could not measure wind gusts well.
was better than the one on the InSight lander.
was handled by astronauts.
5. The InSight makes use of a shield
to help put the InSight instruments underground.
to protect the seismometer from wind gusts.
to protect astronauts while they drill holes.
to protect the spacecraft from seismic waves.
6. The choice of the InSight’s landing location was partially determined by
the orbit of Mars.
the amount of fuel left in the rocket.
the type of surface of the landing spot.
the speed of the spacecraft when reaching Mars.
7. A gentle touchdown of the spacecraft is achieved by
removing all rockets.
removing the heat shield.
separating the craft into 2 parts to make each part lighter in weight.
using a parachute to slow it down.
8. When will Dr. Halliday and her team start receiving data from Mars?
One year after InSight lands.
Two years after InSight lands.
Almost immediately after InSight lands.
After the instruments have been placed underground.
Nota de comprensió oral 3

ex
am
en
IS THERE SUCH A THING AS LOVE AT FIRST SIGHT?
s.
ca
The science of first impressions is complicated, influenced by things outside of our control,
t
neurological processes that we don’t understand and inaccurate stereotypes.
It takes less than a second to form an assessment of someone’s face. These first impressions
predict all kinds of important characteristics, not just attractiveness. These impressions we make
in a second tend to be shared by the majority of the people. But that doesn’t necessarily make them
correct.
“A first impression could be misleading,” says professor Alexander Todorov, author of the book
Face Value: The Irresistible Influence of First Impressions and a professor at Princeton University.
“Trying to figure out what a person is like from a simple exposure is basically ridiculous. We only
make first impressions about strangers. So naturally they are superficial.”
Whether our predictions are accurate or not, we make them quickly and we stick to them. Even
if we are given more time than a second to judge the attractiveness of a face, we are unlikely to arrive
at a different conclusion. According to professor Todorov, there are three universal qualities that
people infer from a face: attractiveness, trustworthiness and dominance.
In these first impressions, men and women are not judged equally. Women who appear
masculine are evaluated negatively whereas men would be evaluated positively. This applies to both
genders, so men and women [both] make negative assessments of masculine-looking women.”
First impressions of faces are superficial, general and can be inaccurate. If we think about this
in the context of dating apps, we also have to think about the effects of how a photo is taken. The
photos we choose to publish on dating profiles are those that present ourselves in the best light.
Not just chosen for attractiveness, they are also there to reflect personality and social cues, like
adventurousness or generosity.
First impressions are rapid but shallow and can change over time if you have better information,
like when your date starts speaking. “The only way to tell whether two people will really like each
other is when they have to talk. People don’t make good predictions for compatibility without
talking,” says professor Todorov.
Professor Todorov has categorised all the conversational strategies we use which should lead
to a second date and he came to several conclusions: “The traditional dating habit was that men
approach women and we have found that it is men who approach women when dating online, too,”
says professor Todorov. “But the most interesting part is how few gender differences there were in
the types of strategy used.”
Men and women are more similar than they are different. Being sincere about the type of person
you are looking for is more effective than talking about your wealth, profession or whether you are
looking for love.
“Something that is unique about online dating is that you have a longer time to figure out if your
date is going to meet your expectations,” says Todorov. “Sometimes with online dating you have a
tendency to build people up in your head which can lead to disappointment. We can idealise people
when we don’t have a lot of information to go on.”
Having said that, there have been several marriages from these speed-dating meetings, so there
must be some logic in there, says Todorov: “Some people now have children, so it produced some
nice results”.
Text adapted from an article by
William Park. BBC News [online] (April 3, 2019)
assessment: valoració / valoración
misleading: enganyós / engañoso
trustworthiness: confiança / confianza
shallow: superficial
4
ex
am
QUESTIONS
en
s.
ca
t

No
1. According to professor Todorov

we only make first impressions about people we don’t know.
we make first impressions only if they are misleading.
our first impressions about someone are usually wrong.
we usually share our first impression with many other people.
2. Once people have made their first impressions
they may change them quite quickly if their opinions are not accurate.
they will change their opinion if they are not sure of the person
they have just met.
they will hardly ever change their first opinion about a person
they have just met.
they always change their mind soon afterwards if given more time
to judge a person.
3. Which one of these sentences is TRUE?
In first impressions women and men make similar judgments.
In first impressions women and men are judged similarly.
In first impressions feminine-looking men are badly considered.
In first impressions masculine-looking men are badly judged.
4. According to the text, the photos people publish on their dating profiles are
their best ones in order to reflect their personalities only.
a mixture of fake and real ones; people don’t want to show how
they really are.
very superficial in order not to show one’s real personality
and generosity.
chosen to show physical and personality traits.
5. Prof. Todorov affirms that
first impressions are always reliable even when our date starts speaking.
people can change their first impressions when they start talking
to their date.
talking to our date reinforces our first impressions, making them more
certain.
people in general make good predictions from their first impressions.
6. According to professor Todorov, the conversational strategies used in online
dating show
that women talk more about themselves than men do.
that men talk more about their profession than women do.
that men and women use quite different approaches to dating.
that men and women take similar approaches to dating.
7. If you want to find your perfect date, Prof. Todorov recommends that you be
talkative when you meet your date.
honest when you talk to your date.
a little vague when talking about your interests.
responsible when you talk about your wealth.
8. At the end of the article we can come to the conclusion that speed-dating
meetings
are the only way to get married successfully.
are successful only if you want to have children.
sometimes fulfil people’s expectations.
are a very flawed system of meeting people. Correctes Incorrectes No contestades
Nota de comprensió escrita 5

ex
am
Part 3: Writing
en
s.
ca
t
[4 points]
1. Some people believe that making a lot of money and being famous are the true signs of
happiness. Do you agree? Write an opinion essay.
2. Animal activists all over Europe have organized campaigns against displaying live
animals in zoos because they say that animals in captivity suffer from boredom and
stress, and that keeping animals in cages is cruel. As a result, many European cities are
considering closing their zoos. What do you think? Is it cruel to keep animals in a zoo?
Write a for-and-against essay for zoos.
3. Most young people today use some form of social media, and many actively use several
forms. Write an essay describing the role of social media in your life.
Grammar
Vocabulary
Text
Maturity
Total
6
t
ca
s.
7
en
am
ex
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
2021
en
s.
ca
t
Llengua estrangera
Anglès
Sèrie 2 - A
Qualificació TR
Comprensió oral
Comprensió escrita
Redacció
Qualificació final

ex
am
en
s.
ca
t
GOALBALL, A UNIQUE SPORT
In this radio programme you are going to hear some new words. Read and listen to them.
Make sure you know what they mean.
goalball: golbol
low vision: baixa visió / baja visión
eyeshade: antifaç / antifaz
Ready?
the radio programme.
2
ex
am
QUESTIONS
en
s.
ca
t

No
1. Goalball was created

as a rehabilitation activity after the First World War.
as a rehabilitation activity after the Second World War.
as a preparatory activity before the First World War.
as a preparatory activity before the Second World War.
2. Goalball players
must all be totally blind.
are all blind from birth.
are both deaf and blind.
may have lost vision at any point in life.
3. The goalball court in the Paralympics
is the same size as a standard tennis court.
differs completely in size from any other sport venues.
is the same size as a standard volleyball court.
does not have a standardised size.
4. In a goalball game
three players from each team play at the same time.
up to six players from each team play at the same time.
there are six officials on court.
six players from each team play at the same time.
5. How do players know where the ball is while playing?
By following tactile signs on the ground.
By asking the other team members.
By following the sound of the ball.
By asking the coaches and audience.
6. Why are players required to wear eyeshades?
Because they may have different degrees of vision loss.
Because they allow players to avoid flashes.
Because only people with low vision can play goalball.
Because they help the players to move on the court.
7. What did Chloe do wrong in her last goalball game?
She missed a penalty.
She defended the goal on her own.
She asked the referee a question.
She touched her eyeshades.
8. What does Chloe especially like about goalball?
The fact that the game is truly fair for all players.
How the game helps her to develop orientation skills.
The crowd’s cheering motivating her each time she scores.
The fact that goalball improves her fitness.

ex
am
en
THE WOMAN WHO SAVED MILLIONS OF LIVES WITHOUT KNOWING
s.
ca
One young black woman made one of the greatest contributions of all time to modern medicine, even
t
though she never knew the important role she has played.
Henrietta Lacks was diagnosed with cervical cancer in 1951 at the age of 31, shortly after giving
birth to her fifth child. At the time, segregation was widespread in the US, so she turned to Johns
Hopkins Hospital in Baltimore, Maryland, as it was one of the few which provided medical care to
black people.
The ward where she ended up was down the hall from George Gey, a researcher who had been
trying to grow human cells in his lab for decades. During the treatment to remove her tumour, her
doctor sent a small sample of tissue without her knowing to Gey. Up to this point, attempts to grow
human cells outside the body had failed. But something about Lacks’s cells was about to change that.
In most people a natural process called senescence puts a limit on the lifespan of cells. Senescence
is linked to aging: as cells divide and multiply over time, the accuracy of each accompanying
replication of DNA decreases. The protective caps on the end of each strand of DNA, which are
called telomeres, shorten. Eventually the DNA strands become unprotected and mutations associated
with cancers and other age-related diseases arise.
Typically human cells are able to divide around 50 times before they reach senescence. But
Lacks’s cells were different. In the laboratory, her cells were able to divide and replicate indefinitely.
They were, in essence, immortal. It made them perfect for medical research as a culture of identical
cells could be grown quickly. Gey shared them widely with other scientists, and they became a
workhorse of biological research.
Her cell line, which came to be known as “HeLa” in honour of Lacks, is the first and most
commonly used immortalised cell line in medicine. Today, work done with HeLa cells underpins
much of modern medicine. Millions of people owe their lives to the tissue taken from her—the cell
line it generated was used to create the first polio vaccine, cancer medicines and in vitro fertilisation.
Her cells even made it into space before any living human. One of the most recent applications has
been in research for vaccines against COVID-19.
But the story of Henrietta Lacks also illustrates the racial inequities that are embedded in
American medical research and health-care systems. Lacks was a black woman. Doctors and scientists
revealed Lacks’s name publicly, gave her medical records to the media and even published her cells’
genome online, repeatedly failing to ask her family for consent. None of the biotechnology or other
companies that profited from her cells passed any money back to her family, either.
Now, the extraordinary events of 2020—the #BlackLivesMatter movement for racial justice, and
the unequal death toll of COVID-19 on communities of colour—are forcing scientists to reconsider
past injustices. Some have called for a reduction, or even an end, in the use of HeLa cells in research.
The argument is that, because the cells were obtained without Lacks’s knowledge or consent (even
though this was legal at the time), any use of them is unethical and perpetuates an injustice.
But that is not what many Lacks family members want. Henrietta Lacks has dozens of
descendants, several of whom are calling for people to celebrate her life and legacy in her centennial
year, #HELA100. To her grandson Alfred Lacks Carter, the most important thing about HeLa cells is
how they have advanced cancer research—an adequate tribute, given that Lacks died of the disease
at the young age of 31. “The cells were taken in a bad way but they are doing good for the world,” he
says. And they do so for people of all ethnicities.
Text adapted from an article on
BBC.com (November 20, 2020)
ward: sala d’hospital / sala de hospital
tissue: teixit / tejido
strand: cadena
culture: cultiu / cultivo
underpins: forma la base de
death toll: nombre de víctimes / número de víctimas
4
ex
am
QUESTIONS
en
s.
ca
t

No
1. Which one of the following sentences about Henrietta Lacks is NOT true?
She is responsible for a great advance in medicine.
She died while giving birth to her fifth son.
She never knew of her contribution to medicine.
She was segregated for being black.
2. When Henrietta Lacks was in hospital, George Gey
operated to remove her tumour.
received some of her tissue.
informed her of his experiments.
was growing human cells in his lab.
3. Because of senescence,
cells continue dividing and multiplying.
the DNA replicates perfectly throughout one’s lifetime.
cancers are avoided.
cells eventually die.
4. Lacks’s cells “became a workhorse of biological research.” This means that
they were used over and over again.
they divided endlessly.
they could be shared easily.
they were preserved in a lab.
5. The HeLa cell line
has been the basis for medical research for years.
was immortalised in a laboratory.
is only used in studies on the health of black people.
cannot be used in present-day research anymore.
6. According to the text,
neither Henrietta nor her family were ever asked permission
to conduct experiments with her cells.
the companies that used her cells in their products have paid
her family compensation.
Lacks’s medical records have been very useful to scientists and doctors,
and that’s why they were published.
Black people at that time had their lives exposed by doctors
and the health-care system.
7. The #BlackLivesMatter movement
has made researchers consider stopping the use of HeLa cells
completely.
has increased the number of COVID-19 deaths among black people.
considers the research done with HeLa cells illegal.
expects scientists to continue the experiments with HeLa cells.
8. Some of Henrietta’s descendants
want to pay tribute to all the people who have died of cancer.
do not mind what was done wrong, because the result was worth it.
are organising a party to celebrate the anniversary of her death.
are encouraging people of all races to contribute to cancer research.

ex
am
Part 3: Writing
en
s.
ca
t
[4 points]
1. “Medical research is subject to ethical standards that promote and ensure respect for
all human subjects and protect their health and rights. While the primary purpose of
medical research is to generate new knowledge, this goal can never take precedence over
the rights and interests of individual research subjects.” Write a for-and-against essay
about the rights and interests of individuals vs. the goal of advancing medical knowledge.
2. The #BlackLivesMatter movement is dedicated to fighting racism and anti-black violence,

especially in the form of police brutality, and demands that society value the lives and
humanity of black people as much as it values the lives and humanity of white people. Do
you think such a movement is necessary today? Write an opinion essay.
3. Imagine that you have a friend who doesn’t know if they want to study at university after
high school or if they want to enroll in a program of vocational or professional training
for 1 or 2 years. Write an email to them giving advice on their future studies.
Grammar
Vocabulary
Text
Maturity
Total
6
t
ca
s.
7
en
am
ex
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
2021
en
s.
ca
t
Llengua estrangera
Anglès
Sèrie 5 - A
Qualificació TR
Comprensió oral
Comprensió escrita
Redacció
Qualificació final

ex
am
en
s.
ca
t
THE MYSTERY OF JIM THOMPSON
silk: seda
guild: gremi / gremio
spinner: filador / hilandero
fabrics: roba, tela / ropa, tela
legacy: llegat / legado
teakwood: teca (tipus de fusta / tipo de madera)
Ready?
the conversation.
2
ex
am
QUESTIONS
en
s.
ca
t

No
1. Which of these facts is NOT true about Jim Thompson?

He worked as an architect in New York.
He arrived in Bangkok in the middle of the World War.
His father was a rich textile businessman.
He had four siblings.
2. The Thais did not use silk because
there were not many silk manufacturers in Thailand.
silk from Europe was better than Thai silk.
Thai silk spinners had all been sent to Europe.
they used other types of cloth that were cheaper.
3. Which of these statements is TRUE according to the text?
Thais defended Asian art, and specially Asian architecture.
Thompson did not like parties but attended international events.
Thais liked Western things more than traditional Thai things.
Thompson felt more Thai than American after some time in Thailand.
4. How did Thompson disappear?
He was murdered by Asian spies while he was on holiday.
He was on holiday in Malaysia and did not return after leaving
for a stroll.
His plane was lost at sea while flying to Malaysia.
He was kidnapped in Malaysia by his driver and guide.
5. What contributed to the mystery of his disappearance?
The Malaysian police did not want to investigate his disappearance.
His sister was murdered not long after he went missing.
The CIA admitted that Thompson was an agent and had been sent
somewhere else.
Truman Capote wrote a best-selling crime novel about his life.
6. Which of these things does Thompson’s firm NOT have?
Restaurants.
Silk industries.
Architecture studios.
Wine bars.
7. What can you visit in Thompson’s mansion?
Thompson’s collection of Thai art.
The houses that Thompson designed when he was an architect.
Documents from Thompson’s career as a spy.
One of the best collections of Western art objects.
8. What is special about Thai buildings?
The buildings are never isolated but always built in groups of six.
They have a special room to display a family’s possessions.
The houses are held together without nails.
They are built partially underground.

ex
am
en
IS PLASTIC A DEADLY THREAT TO WILDLIFE?
s.
ca
t
On a boat off Costa Rica, a biologist uses a Swiss army knife to try to extract a plastic straw from
a sea turtle. The turtle seems to be dying, bleeding profusely. For eight painful minutes a video on
YouTube—which has registered more than 20 million views—shows horrifying images that are hard
to watch. In the end, the desperate biologists manage to remove a four-inch-long straw from the
creature’s nose.
These shocking scenes show the dangers of plastic on wildlife: images of a dead bird covered in
oil or a flatback turtle stuck in a fishing net have spread widely in the media. But most of the time, the
harm is not so noticeable. Seagulls that nest on islands off the coast of Australia and New Zealand eat
more plastic as a proportion of their body mass than any other marine animal. Researchers say that
in one large population, 90 % of the baby birds had already ingested some. A plastic piece piercing an
intestine can kill any bird quickly. And what’s worse, the consumption of plastic usually leads marine
birds to suffer from chronic, permanent hunger.
Matthew Savoca, a marine biologist with the National Oceanic and Atmospheric Administration
in the U.S., complains, “the really sad thing about this is that birds are eating plastic thinking that it
is food.” He goes on to add, “imagine you ate lunch and then just felt weak and lethargic and hungry
all day, which would be very confusing.” Seabirds use energy that their malnourished bodies cannot
provide. That is why they roam farther in search of real food, but only to take back plastic waste
to feed their young. Savoca has also come to the conclusion that fish such as anchovies eat plastic
because it smells like food once it is covered with algae.
What makes plastic useful for people—it’s durable, light, and easy to throw out—increases the
threat to animals. Plastic lasts a very long time, perhaps for more than 400 years and besides, most
of it floats. Scientists suggest that single-use plastic is the worst offender: straws, water bottles, and
plastic bags have been proved to be the most serious danger to marine species. For instance, 700
marine species have been reported—so far—to have eaten or become entangled in plastic.
Society does not fully understand the long-term impact of plastic on wildlife, nor its impact on
us. In an historical perspective, humans are not used to the massive use of this material. The first
documented cases of seabirds ingesting plastic referred to 74 albatrosses found on a Pacific atoll in
1966, when plastic production was roughly 5 % of what it is today.
The widespread use of plastic in millions of products and the very nature of plastic waste
mean that science is unlikely to be able to solve this huge problem any time soon. It is preferable
to take policy action now before waiting for the situation to become even worse. The first step
would be identifying places where plastic has been shown to be harmful for birds and then take
forceful measures there. Passing a law banning the sale of plastic products in those places would be a
significant step forward, for instance. In the end, people currently use plastics because they are easy
to use and cheap, but increasingly we are realizing that in the long term, plastics are expensive and a
serious threat to the environment.
Text adapted from an article in National Geographic Magazine (June 2018)
seagull: gavina / gaviota
to pierce: perforar
to roam: vagar
atoll: atol / atolón
4
ex
am
QUESTIONS
en
s.
ca
t

No
1. Which of the following statements is NOT true?

A plastic straw was removed from the sea turtle.
The images seen on YouTube are tough to watch.
The biologists extracted the straw right away.
A plastic straw made the turtle bleed.
2. The harm that plastic causes on marine birds
results in a constant feeling of hunger.
has resulted in fewer anchovies in the sea.
is minor in 90 % of cases.
prevents them from migrating.
3. We can deduce from Matthew Savoca’s research that
anchovies cannot smell algae.
anchovies feed on algae.
seagulls migrate to avoid eating plastics.
seagulls feed on anchovies.
4. Plastic is a threat to animals because
it is poisonous.
most of it does not remain on the sea surface.
it can be thrown away easily.
it does not last very long.
5. Straws, water bottles and plastic bags
sink down to the ocean floor.
float for a short time.
are eaten by only a few marine species.
last much longer than expected.
6. The massive use of plastic
started on a Pacific island in 1966.
has been documented since 1966.
has not changed in the last 50 years.
is a relatively recent phenomenon.
7. The impact of plastic waste on wildlife
was predicted by scientists 30 years ago.
can be easily solved by science.
requires government intervention.
has remained the same over the years.
8. According to the text, which of the following is an effective solution
to the threat of plastic waste on wildlife?
Delaying taking measures now and waiting for science to solve
the problem.
Financing scientific research to change the nature of plastic.
Locating crucial areas and then forbidding plastics there.
Taking voluntary measures to reduce people’s use of plastic.

ex
am
Part 3: Writing
en
s.
ca
t
[4 points]
1. Last summer you went rock climbing in the Pyrenees and realized that all the surroundings
were full of plastic waste. Write an informal letter to a friend of yours describing your
feelings.
2. Imagine that you are the chief editor of an important newspaper and you decide to write
an editorial about the environment and global warming. Write a formal essay arguing
for strong, efficient measures to protect the environment.
3. You have recently finished high school. A few years from now, when you look back on
your time in high school, what part will you remember fondly? And which part will you
wish you could forget? Write an essay describing how you think you will view your high
school experience.
Grammar
Vocabulary
Text
Maturity
Total
6
t
ca
s.
7
en
am
ex
ex
am
en
s.
ca
t
Proves d’accés a la universitat 2019
Història
Sèrie 1
Opció d’examen
(Marqueu l’opció triada)
OPCIÓ A OPCIÓ B
Qualificació TR
a
Pregunta 1 b
Exercici 1
c
Pregunta 2
Pregunta 1 b
Exercici 2
c
Pregunta 2
Qualificació final

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i feu els dos exercicis de l’opció triada. Cada exercici
val cinc punts.
OPCIÓ A
Exercici 1
La dictadura de Primo de Rivera
En [la figura de] Miguel Primo de Rivera, fill de coronel retirat, terratinent, s’observen trets de la
societat provinciana on es va educar —Jerez de la Frontera—: conformisme social, afirmació de mas-
culinitat, enlluernament per la vida «alegre» de les grans ciutats (vodevil, balls i festes) i pel tracte amb
l’«alta societat», o sigui, els trets del «senyoret» andalús. A aquests s’afegeixen alguns valors rebuts
tant de l’ambient familiar com de l’Acadèmia Militar […]. De tot això no queda sinó una referència
constant però irreflexiva a valors tòpics: honor, valor, pàtria, família, religió, etc.
Mancat de cultura inteŀlectual o artística, però de caràcter obert i amb una indubtable curiositat
per les persones i, a través d’elles, per les idees que representen, Primo de Rivera sembla molt recep-
tiu —encara que ho sigui d’una manera superficial i transitòria— a les opinions de qui s’ha guanyat
la seva amistat. Amb el risc evident d’adoptar una marxa zigzaguejant en rectificar els passos en fals
que l’entusiasme l’impulsa a fer. D’aquí ve que, en molts aspectes, aparegui la contradicció entre una
política fonamentalment conservadora i unes quantes proposicions noves […].
Font: Manuel Tuñón de Lara [et al.]. Historia de España. Vol. IX: La crisis del Estado: dictadura, repú-
blica, guerra (1923-1939). Barcelona: Labor, 1981, p. 44-45.
Pregunta 1
a) Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

[0,75 punts]
-2-
c) Expliqueu TRES característiques del personatge al qual es refereix la font.
[1 punt]
Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
a) Expliqueu les causes de l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, les polítiques
repressives que va aplicar, l’obra de govern i els motius del final d’aquest règim polític.
[2,5 punts]
b) Expliqueu les conseqüències de la Primera Guerra Mundial a Espanya, la crisi del 1917 i els
aspectes polítics, econòmics i de conflictivitat social més destacats del període 1918-1923.
[2,5 punts]
-3-
[Si us cal més espai per a respondre, podeu utilitzar la pàgina 14.]
-4-
Exercici 2
El franquisme a Catalunya
[Textos de les fotografies:] I. A su llegada al aeródromo del Prat, donde fue recibido por las
autoridades, el Reichsführer de la SS y jefe supremo de la Policía alemana, S. E. Himmler, pasa
revista a las fuerzas militares que le rindieron honores. II. Heinrich Himmler, acompañado del
capitán general, gobernador civil y demás autoridades, preside la fiesta folklórica que, organi-
zada por la Jefatura Provincial del Movimiento, se celebró en su honor en el Pueblo Español
de Montjuich. III. Un aspecto de la fiesta regional celebrada en homenaje del ilustre visitante.
Font: La Vanguardia [Barcelona] (24 octubre 1940).
Pregunta 1
[0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de la font.

[0,75 punts]
-5-
c) Expliqueu el contingut de la font i comenteu-ne les imatges i els textos.
[1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu què va significar la implantació del règim franquista a Catalunya des dels punts
de vista polític, econòmic i cultural. Expliqueu també la repressió franquista i la lluita
antifranquista a Catalunya fins al 1959.
[2,5 punts]
b) Expliqueu el règim franquista a Catalunya durant l’etapa desarrollista i els canvis eco-
nòmics i socials que va comportar. Expliqueu també la lluita política antifranquista a
Catalunya des dels anys seixanta fins a la mort del dictador.
[2,5 punts]
-6-
-7-
OPCIÓ B
Exercici 1
Persones a l’atur a Espanya (1932-1936)

Atur complet Atur parcial Total Increment
Gener 1932 — — 389.000 —
Juny 1932 — — 446.263 57.263
Desembre 1933 351.804 267.143 618.947 172.684
Desembre 1934 406.743 261.155 667.898 48.951
Desembre 1935 416.198 257.963 674.161 6.263
Juny 1936 — — 801.322 127.161
Font: R. Tamames. La República. La era de Franco. Madrid: Alianza, 1973, p. 118.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
-8-
c) Assenyaleu quins van ser els dos moments de més increment de l’atur que conté la font i
comenteu-los.
[1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu breument qui foren Niceto Alcalá Zamora, Manuel Azaña, José María Gil-
Robles, Alejandro Lerroux i Francisco Largo Caballero; seguidament, expliqueu DUES
de les reformes fonamentals que es portaren a terme durant el bienni 1931-1933 i
DUES característiques de la Constitució republicana.
[2,5 punts]
b) Expliqueu els resultats de les eleccions legislatives espanyoles del novembre del 1933
i compareu-los amb els resultats de les eleccions del febrer del 1936. Feu esment dels
governs que es van formar i de les polítiques que van aplicar en cada cas.
[2,5 punts]
-9-
- 10 -
Exercici 2
Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979
Preàmbul
En el procés de recuperació de les llibertats democràtiques, el poble de Catalunya recobra les seves
institucions d’autogovern.
Catalunya, exercint el dret a l’autonomia que la Constitució reconeix i garanteix a les naciona-
litats i regions que integren Espanya, manifesta la seva voluntat de constituir-se en comunitat autò-
noma.
En aquesta hora solemne en què Catalunya recupera la seva llibertat, cal retre homenatge a tots
els homes i dones que han contribuït a fer-ho possible.
El present Estatut és l’expressió de la identitat coŀlectiva de Catalunya i defineix les seves insti-
tucions i les seves relacions amb l’Estat en un marc de lliure solidaritat amb les altres nacionalitats i
regions. Aquesta solidaritat és la garantia de l’autèntica unitat de tots els pobles d’Espanya.
El poble català proclama com a valors superiors de la seva vida coŀlectiva la llibertat, la justícia i
la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de
vida digna per a tots els qui viuen, resideixen i treballen a Catalunya.
La llibertat coŀlectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el lligam amb una
història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels
pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen prosseguir per tal de fer possible la cons-
trucció d’una societat democràtica avançada.
Per fidelitat a aquests principis i per fer realitat el dret inalienable de Catalunya a l’autogovern,
els Parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, el
poble català referma i les Corts Generals ratifiquen el present Estatut.
Font: Estatut d’autonomia de Catalunya (18 desembre 1979).
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
- 11 -
c) Comenteu breument TRES de les idees que conté la font.
[1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu l’evolució política de Catalunya des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia del
1979 fins al 1986. Expliqueu també les característiques de l’Estatut.
[2,5 punts]
b) Expliqueu l’evolució política de Catalunya des de la mort de Franco fins a l’aprovació de
l’Estatut d’autonomia, sense explicar aquest darrer.
[2,5 punts]
- 12 -
- 13 -
[Si us cal, podeu utilitzar aquesta pàgina per a acabar de contestar la pregunta 2 de l’exercici 1.]
- 14 -
- 15 -
Història
Sèrie 4
Opció d’examen
OPCIÓ A OPCIÓ B
Qualificació TR
a
Pregunta 1 b
Exercici 1
c
Pregunta 2
Pregunta 1 b
Exercici 2
c
Pregunta 2
Qualificació final

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i feu els dos exercicis de l’opció triada. Cada exercici
val cinc punts.
OPCIÓ A
Exercici 1
Lo catalanisme
El programa del catalanisme en totes les seves manifestacions no pot ésser més que un: rompre les
lligadures que tenen la nostra regió agarrotada i subjecta, substituint-les pels suaus i dolços llaços
d’afecte que la germanor fa néixer.
[…]
No tot el que és nostre és immillorable, ni estem gairebé en cap ram a l’altura que han atès la
major part dels països cultes. I això ningú no ha de reconèixer-ho ni proclamar-ho més alt que els
que tenim a honra dir-nos catalanistes. L’endarreriment en què ens trobem; la degeneració del nostre
caràcter; la debilitat de la nostra vida inteŀlectual i moral són la legitimació del nostre catalanisme. Si
no estiguéssim endarrerits, degenerats i dèbils, no tindríem cap necessitat de proposar-nos emprar
mitjans extraordinaris i gairebé extrems per a avançar, regenerar-nos i enfortir-nos. […] El sentiment
catalanista ens diu que l’organització actual de l’Estat espanyol, siguin les que siguin la forma del seu
govern i les institucions que el regeixin, no permetrà mai a les regions, en general, i a Catalunya, en
particular, recobrar el lloc a què el deure les crida en el concert dels pobles avançats, i aspira a destruir
aquella organització, suplint-la per una altra que es basi en fonaments no sols distints, sinó oposats
als que avui la sostenen.
Font: Valentí Almirall. Lo catalanisme. Barcelona, 1886.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
-2-
c) Comenteu DUES de les idees que conté la font.
[1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu el catalanisme catòlic conservador i esmenteu-ne el representant principal. Expli-
queu també DOS dels fets principals del catalanisme fins al 1898.
[2,5 punts]
b) Expliqueu raonadament DUES de les causes del sorgiment del moviment catalanista
durant el segle xix.
[2,5 punts]
-3-
-4-
Exercici 2
El franquisme
Font: Agència EFE, Hendaia (França), 23 d’octubre de 1940.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
-5-
c) Descriviu i comenteu el contingut de la font.
[1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu la repressió franquista al llarg de tota la dictadura, tant en l’àmbit polític com
en els àmbits sindical, cultural i educatiu.
[2,5 punts]
b) Expliqueu les característiques polítiques del règim franquista, les institucions de què es va
dotar i les lleis més importants que va aprovar fins al 1947. Expliqueu la relació de l’Es-
glésia catòlica amb el franquisme.
[2,5 punts]
-6-
-7-
OPCIÓ B
Exercici 1
Estatut d’autonomia de Catalunya del 1932
Títol primer
Disposicions generals
Article 1. Catalunya es constitueix en regió autònoma dintre de l’Estat espanyol, de confor-
mitat amb la Constitució de la República i el present Estatut. El seu organisme representatiu és la
Generalitat, i el seu territori, el que formen les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona
en el moment de promulgar-se el present Estatut.
[…]
Article 8. En matèria d’ordre públic, d’acord amb el que està disposat en els números 4, 10 i
16 de l’article 14 de la Constitució, queden reservats a l’Estat tots els serveis de seguretat pública a
Catalunya, sempre que siguin de caràcter extraregional o supraregional, la policia de fronteres, immi-
gració, emigració, estrangeria i règim d’extradició i expulsió. Correspondran a la Generalitat tots els
altres serveis de policia i ordre interiors de Catalunya.
Font: Gaceta de Madrid (nom antic del Boletín Oficial del Estado), núm. 265, 21 de setembre de 1932.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
-8-
c) Comenteu el contingut de la font.
[1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu l’adveniment de la Segona República a Catalunya, l’actuació de la Generalitat
provisional i de les principals forces polítiques catalanes, així com l’elaboració, l’aprovació
i les característiques de l’Estatut d’autonomia del 1932.
[2,5 punts]
b) Expliqueu els esdeveniments principals de la vida política a Catalunya des de l’aprovació
de l’Estatut d’autonomia del 1932 (sense explicar-lo) fins a l’esclat de la Guerra Civil.
[2,5 punts]
-9-
- 10 -
Exercici 2
La Guerra Civil: l’aixecament militar (17-20 de juliol de 1936)
Font: Fernando García de Cortázar. Atlas de historia de España.

Barcelona: Planeta, 2003, p. 480.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
- 11 -
c) Digueu en quines ciutats va triomfar l’aixecament militar i en quines no.
[1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu l’aixecament militar i l’esclat de la Guerra Civil. Expliqueu l’evolució política
de cada una de les dues zones en què va quedar dividida Espanya durant tota la guerra.
[2,5 punts]
b) Expliqueu les fases militars de la Guerra Civil espanyola.
[2,5 punts]
- 12 -
- 13 -
- 14 -
- 15 -
2020
Història
Sèrie 1
Qualificació TR
a
Pregunta 1 b
Exercici _
c
Pregunta 2
Pregunta 1 b
Exercici _
c
Pregunta 2
Qualificació final
Ubicació del tribunal ...................................................................................
Número del tribunal .....................................................................................

Escolliu DOS dels quatre exercicis següents i responeu a les preguntes corresponents.
Exercici 1
Exèrcit espanyol: nombre de generals, caps i oficials
1931 1932
Generals 148 58
Coronels 345 128
Tinents coronels 1.002 352
Comandants 2.972 1.261
Capitans 4.629 2.665
Tinents 5.023 3.238
Alferes 858 130
Font: Michael Alpert. La reforma militar de Azaña (1931-
1933). Madrid: Siglo XXI, 1982, p. 171.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
2
c) Compareu les xifres corresponents als dos anys que apareixen a la font i deduïu l’abast
dels canvis.
[1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu DUES de les reformes que es van dur a terme durant el primer bienni de la
Segona República espanyola.
[2,5 punts]
b) Expliqueu el denominat «bienni negre»: els esdeveniments més destacats que s’hi van
produir i les conseqüències que van tenir.
[2,5 punts]
3
[Si us cal més espai per a respondre, podeu utilitzar les pàgines 14 i 15.]
4
Exercici 2
Decret de coŀlectivització de les empreses industrials i comercials
Preàmbul
La criminal sublevació militar del 19 de juliol ha produït un trastorn extraordinari a l’economia

del país. El Consell de la Generalitat ha d’atendre a la reconstrucció dels estralls que ha causat a la
indústria i al comerç de Catalunya la traïció dels que intentaven imposar al nostre país un règim de
força. La reacció popular produïda per aquella sublevació ha estat d’una intensitat tal que ha provocat
una profunda transformació econòmico-social, els fonaments de la qual s’estan posant a Catalunya.
L’acumulació de riqueses en mans d’un grup de persones cada vegada menor anava seguida de l’acu-
mulació de misèria en la classe treballadora i pel fet que aquell grup, per a salvar els seus privilegis,
no ha dubtat a provocar una guerra cruenta, la victòria del poble equivaldrà a la mort del capitalisme.
Cal ara, doncs, organitzar la producció, orientant-la en el sentit que l’únic beneficiari ha d’ésser
la coŀlectivitat, el treballador, al qual correspondrà la funció directiva del nou ordre social. S’imposa la
supressió del concepte de la renda que no procedeixi del treball. […]
Decreto:
Article 1r. D’acord amb les normes que s’estableixen en el present Decret, les empreses industri-
als i comercials de Catalunya es classifiquen en:
a) Empreses coŀlectivitzades, en les quals la responsabilitat de la direcció recau en els mateixos
obrers que les integren, representats per un Consell d’Empresa, i
b) Empreses privades, en les quals la direcció és a càrrec del propietari o gerent, amb la coŀlabo-
ració i fiscalització del Comitè Obrer de Control.
[…]
Barcelona, 24 d’octubre de 1936.
El Conseller Primer, El Conseller d’Economia,

Josep Tarradellas Joan P. Fàbregas
Font: Decret de coŀlectivització de les empreses industrials i comercials. Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, núm. 302 (28 octubre 1936), p. 373-376.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
5
c) Comenteu el text del preàmbul i l’article primer que conté la font.
[1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya, la violència revolucionària que s’hi va
produir i què va ser el Comitè de Milícies Antifeixistes. Expliqueu també com va evolu-
cionar la situació política, econòmica i social a Catalunya fins als Fets de Maig del 1937,
sense explicar aquests fets.
[2,5 punts]
b) Expliqueu els Fets de Maig del 1937 i la posterior evolució política i militar de la Guerra
Civil a Catalunya fins que es va completar la conquesta franquista de tot el territori català.
[2,5 punts]
6
7
Exercici 3
La Mancomunitat de Catalunya
Article 1. Les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, acollint-se al Reial decret de
18 de desembre de 1913, s’uneixen indefinidament per constituir la Mancomunitat catalana […].
Article 2. Seran competència de la Mancomunitat tots els serveis i totes les funcions que la legis-
lació provincial vigent permet establir i exercitar a les diputacions provincials. […] Així mateix, seran
de competència de la Mancomunitat i són, per tant, traspassats a la mateixa, els següents serveis de
les diputacions mancomunades:
1r. Construcció de carreteres dels actuals plans provincials […].
[…]
6è. Els serveis que amb posterioritat a la constitució de la Mancomunitat una o més diputacions
acordin traspassar a la Mancomunitat […].
Article 4. La Mancomunitat serà representada pel president i governada per una Junta o
Assemblea deliberant i un Consell permanent.
Font: Estatut de la Mancomunitat de Catalunya, aprovat per les quatre diputacions provincials catalanes
(9 gener 1914).
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
8
c) Deduïu l’estructura i les competències que tenia la Mancomunitat a partir de la informa-
ció que conté la font.
[1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu la vida política i els conflictes socials a Catalunya entre el 1901 i el 1914.
Esmenteu els dirigents més destacats del catalanisme i del republicanisme durant aquest
període.
[2,5 punts]
b) Expliqueu la creació, l’obra de govern i la desaparició de la Mancomunitat de Catalunya.
[2,5 punts]
9
10
Exercici 4
El franquisme
Font: Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, 1947.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
11
c) Descriviu la inscripció «francisco franco caudillo de españa por la g. [gracia] de
dios» i l’escut que apareixen a la font.
[1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu quin tipus de règim va ser el règim franquista, quins suports interiors i exte-
riors va tenir i quines lleis, institucions i partit va crear fins al 1947.
[2,5 punts]
b) Expliqueu l’oposició al règim durant tot el franquisme.
[2,5 punts]
12
13
[Si us cal, podeu utilitzar aquesta pàgina per a acabar de contestar la pregunta 2 dels dos exercicis.]
14
15
ex
am
2021
en
s.
ca
t
Història
Sèrie 2
Qualificació TR
a
Pregunta 1 b
Exercici _
c
Pregunta 2
Pregunta 1 b
Exercici _
c
Pregunta 2
Qualificació final

ex
am
en
s.
ca
Exercici 1
t
Llei del cadenat
Don Alfonso XIII, por la gracia de Dios y la Constitución, Rey de España.
A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed que las Cortes han declarado y Nos san-
cionado lo siguiente:
Artículo único. No se establecerán nuevas Asociaciones pertenecientes a Órdenes o Congrega-
ciones religiosas canónicamente reconocidas, sin la autorización del Ministerio de Gracia y Justicia
consignada en Real Decreto, que se publicará en la Gaceta de Madrid, mientras no se regule defi-
nitivamente la condición jurídica de las mismas. No se concederá dicha autorización cuando más de
la tercera parte de los individuos que hayan de formar la nueva Asociación sean extranjeros. Si en el
plazo de dos años no se publica la nueva ley de Asociaciones, quedará sin efecto la presente Ley.
Por tanto: Mandamos a todos los Tribunales, Justicias, Jefes, Gobernadores y demás Autoridades,
así civiles como militares y eclesiásticas, de cualquier clase y dignidad, que guarden y hagan guardar,
cumplir y ejecutar la presente Ley en todas sus partes.
Yo el Rey.
El Presidente del Consejo de Ministros, José Canalejas.
Font: Gaceta de Madrid (nom antic del Boletín Oficial del Estado), núm. 362 (28 desembre 1910), p. 718.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
2
ex
am
en
[1 punt]
s.
ca
t
Pregunta 2
a) Expliqueu el sistema polític de la Restauració des de després del 1898 fins al 1914, fent
esment de les actuacions dels governs i de l’oposició republicana. Expliqueu també les
causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Setmana Tràgica.
[2,5 punts]
b) Expliqueu l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya i els esdeveniments econò-
mics, socials i polítics més rellevants que es donaren entre el 1914 i el 13 de setembre de
1923, sense explicar els fets d’aquesta última data.
[2,5 punts]
3
ex
am
en
s.
ca
t
4
ex
am
Exercici 2
en
Les riuades del 1962 (Sant Adrià de Besòs)
s.
ca
t
Font: ABC (26 setembre 1962).
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
5
ex
am
en
[1 punt]
s.
ca
t
Pregunta 2
a) Expliqueu la implantació del règim franquista a Catalunya i què significà en l’àmbit polí-
tic, repressiu, econòmic i social fins al 1945.
[2,5 punts]
b) Expliqueu la situació internacional del règim franquista entre el 1945 i el 1953, fent
esment dels tractats internacionals que signà, així com de les lleis que aprovà en aquest
mateix període.
[2,5 punts]
6
ex
am
en
s.
ca
t
7
ex
am
Exercici 3
en
Decret de termes municipals
s.
ca
A fin de lograr la necesaria coordinación y eficacia de la acción del Estado con la de los Municipios
para el remedio de la crisis de trabajo y ocupación de los obreros que se hallan en paro forzoso, y mien-
t
tras tanto se organiza un Servicio oficial de Bolsas de Trabajo, a propuesta del Ministro de Trabajo y
Previsión, y de acuerdo con el Gobierno provisional de la República, como Presidente de éste,
Vengo en decretar lo siguiente:
Art. 1.º En todos los trabajos agrícolas, los patronos vendrán obligados a emplear preferente-
mente a los braceros que sean vecinos del Municipio en que aquéllos hayan de realizarse.
Art. 2.º A los efectos de lo dispuesto en el artículo anterior, en los Municipios donde existan
Delegaciones locales del Consejo de Trabajo, por la Secretaría de estos organismos se abrirá un regis-
tro en el que podrán inscribirse los obreros agrícolas que no tengan colocación. Donde no existan
las indicadas Delegaciones, llevará dicho registro la Secretaría del Ayuntamiento respectivo, bajo la
inspección del Alcalde y de un patrono y de un obrero designados por elección de las Asociaciones
patronales y obreras, respectivamente, que existan legalmente constituidas en la localidad o, en defec-
to de ellas, por los patronos y los obreros no asociados.
Art. 3.º Dicho registro estará a disposición del público y en él podrán los patronos elegir a los
obreros que hayan de emplear, teniendo en cuenta lo dispuesto en el artículo 1.º, y dejando nota en
el registro de los obreros que contraten.
Art. 4.º Las infracciones de lo dispuesto en el artículo 1.º serán castigadas con multa de 25 pesetas
y de 50 pesetas en caso de reincidencia, que serán impuestas por los Alcaldes.
Dado en Madrid a veintiocho de Abril de mil novecientos treinta y uno.
El Ministro de Trabajo y Previsión, Francisco Largo Caballero
Font: Gaceta de Madrid (nom antic del Boletín Oficial del Estado), núm. 120 (30 abril 1931), p. 414-415.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
8
ex
am
c) Expliqueu i comenteu els articles primer, tercer i quart continguts en la font.
en
[1 punt]
s.
ca
t
Pregunta 2
a) Expliqueu l’adveniment de la Segona República a Espanya, la tasca del Govern provisio-
nal, les eleccions parlamentàries del 1931 i la nova Constitució. Expliqueu igualment qui
foren Niceto Alcalá Zamora, Manuel Azaña i Francesc Macià i quina importància tingue-
ren en aquest mateix període.
[2,5 punts]
b) Expliqueu les reformes militar, territorial, agrària, laboral, religiosa i educativa portades a
terme durant el primer bienni republicà.
[2,5 punts]
9
ex
am
en
s.
ca
t
10
ex
am
Exercici 4
en
Reus, 15 de gener de 1939
s.
ca
t
Font: Cristina Martínez de Vega i Víctor Lahuerta. Kautela. Saragossa:
Institución Fernando El Católico, 2018, p. 80.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
11
ex
am
en
[1 punt]
s.
ca
t
Pregunta 2
a) Expliqueu la batalla de l’Ebre: les seves causes, el desenvolupament i les conseqüències.
Expliqueu igualment el final de la guerra a Catalunya, incloent-hi l’exili a França.
[2,5 punts]
b) Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya i la situació política, econòmica i social
que s’hi visqué fins als Fets de Maig del 1937, sense explicar aquests fets.
[2,5 punts]
12
ex
am
en
s.
ca
t
13
ex
am
en
s.
ca
t
14
ex
am
en
s.
ca
t
15
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
2022
en
s.
ca
t
Història
Sèrie 3
Qualificació TR
a
Pregunta 1 b
Exercici _
c
Pregunta 2
Pregunta 1 b
Exercici _
c
Pregunta 2
Qualificació final

ex
am
en
s.
ca
Exercici 1
t
Les eleccions durant la Restauració
Es confeccionen les llistes d’electors posant alguns noms reals entre un seguit de noms imaginaris
i, sobretot, noms de difunts que en l’acte de la votació estan representats per empleats subalterns
vestits amb roba de civils. L’autor d’aquestes línies ha vist moltes vegades com el seu pare, malgrat
que era mort des de fa molts anys, anava a dipositar el seu vot a l’urna, per mitjà d’un escombriaire
o d’un rastrejador de la policia vestit per a tal ocasió amb un tern prestat. Igualment, els membres de
les oficines dels coŀlegis electorals acostumen a assistir a aquestes transmigracions d’ànimes dels seus
parents propers. Així mateix, s’han vist llistes electorals en les quals a penes figurava la desena part de
la xifra total d’electors i, tot i així, la major part dels noms inscrits pertanyien a persones mortes […].
Perquè els lectors estrangers es puguin fer una petita idea del que passa, esmentarem el cas d’un
general de brigada, candidat ministerial pel districte de Berga, que va obtenir més d’un milió i mig
de vots, malgrat que el districte només tenia uns quants milers d’habitants. Els dos competidors dis-
posaven de mitjans per a fer pujar els vots als coŀlegis electorals que els eren afectes, però la victòria
fou per al més audaç. L’adversari del general va ser esclafat pel pes del milió i el vencedor es presentà
molt seriós al Congrés, on, amb tota naturalitat, confirmaren l’elecció.
Font: Valentí Almirall. España tal cual es. Barcelona: Librería de I. López, 1886.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
c) Descriviu les pràctiques relacionades amb les eleccions a les quals es refereix la font.
[1 punt]
•2•
ex
am
en
s.
ca
t
Pregunta 2
a) Expliqueu el funcionament del sistema polític de la Restauració i de les eleccions durant
aquell període, i compareu-los amb un sistema i unes eleccions veritablement democrà-
tics.
[2,5 punts]
b) Expliqueu les forces d’oposició al sistema de la Restauració fins al 1898.
[2,5 punts]
•3•
ex
am
en
s.
ca
t
•4•
ex
am
Exercici 2
en
s.
La immigració a Catalunya (1962-1965)
ca
Regió de procedència Nombre d’immigrants Percentatge
t
Andalusia 217.064 52,2
Dues Castelles i Lleó 70.447 17,0
Extremadura 48.661 11,7
Aragó 24.870 6,0
Múrcia i Albacete 17.574 4,2
Galícia 16.404 4,0
País Valencià 10.406 2,5
Altres 10.056 2,4
Total 415.482 100,0
Font: Borja de Riquer i Joan B. Culla. El Franquisme i la transició democrà-

tica, 1939-1988. Barcelona: Edicions 62, 1989, p. 278.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
•5•
ex
am
c) Comenteu el contingut de la font tenint en compte els volums de població immigrada i
en
les regions de procedència.
s.
[1 punt]
ca
t
Pregunta 2
a) Expliqueu els canvis econòmics i socials que es van produir a Catalunya durant l’etapa
desarrollista. Expliqueu també la lluita política antifranquista a Catalunya des dels anys
seixanta fins a la mort del dictador.
[2,5 punts]
b) Expliqueu què va suposar la implantació del règim franquista a Catalunya des dels punts
de vista polític, econòmic i cultural. Feu esment de la repressió franquista a Catalunya.
[2,5 punts]
•6•
ex
am
en
s.
ca
t
•7•
ex
am
Exercici 3
en
Constitució de la Segona República espanyola
s.
ca
Artículo primero
t
España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de
Libertad y de Justicia.
Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo.
La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y
las Regiones.
La bandera de la República es roja, amarilla y morada.
[…]
Artículo tercero
El Estado español no tiene religión oficial.
Font: Constitució de la República espanyola, 1931.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
•8•
ex
am
c) Comenteu breument els articles primer i tercer que conté la font.
en
[1 punt]
s.
ca
t
Pregunta 2
a) Expliqueu les circumstàncies de la proclamació de la Segona República, identifiqueu
TRES dels dirigents polítics d’aquell període i comenteu els aspectes més rellevants de la
Constitució del 1931.
[2,5 punts]
b) Expliqueu l’acció reformista dels governs del bienni d’esquerres (1931-1933).
[2,5 punts]
•9•
ex
am
en
s.
ca
t
• 10 •
ex
am
Exercici 4
en
La transició a Catalunya
s.
ca
t
Manifestació proamnistia (passeig de Sant Joan, Barcelona, 6 de febrer de
1976).
Font: Manel Armengol.
Pregunta 1
[0,75 punts]

[0,75 punts]
• 11 •
ex
am
en
[1 punt]
s.
ca
t
Pregunta 2
a) Expliqueu les característiques fonamentals de l’Estatut d’autonomia del 1979 i l’evolució
de la política catalana des d’aquell moment fins al 1986.
[2,5 punts]
b) Expliqueu l’evolució política de Catalunya des de la mort de Franco fins a l’aprovació de
l’Estatut d’autonomia, sense explicar aquest darrer.
[2,5 punts]
• 12 •
ex
am
en
s.
ca
t
• 13 •
ex
am
en
s.
ca
t
• 14 •
ex
am
en
s.
ca
t
• 15 •
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
2023
en
s.
ca
t
Geografia
Sèrie 2
Qualificació TR
1
Exercici 1 2
1
Exercici 2
2
Exercici 3 2
1
Exercici 4
2
Exercici 5 2
Qualificació final
Ubicació del tribunal ..............................................................................
Número del tribunal ...............................................................................

ex
am
Responeu a QUATRE dels cinc exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que res-
pongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers.
en
s.
ca
Exercici 1
t
Observeu el mapa següent:
Estats adherits al Tractat de Schengen
Font: Parlament Europeu [en línia]. [Consulta: 12 gener 2023]
1. Quins avantatges suposa el Tractat de Schengen per als ciutadans dels països que hi estan
adherits? Expliqueu-ne almenys tres avantatges.
[1 punt]
2
ex
am
en
s.
ca
t
2. Per què en els darrers deu anys s’han posat en qüestió alguns dels aspectes del Tractat
de Schengen relacionats amb els controls fronterers? Quines han estat les conseqüències
d’aquest qüestionament?
[1 punt]
3
ex
am
en
s.
ca
t
3. Indiqueu, en cada cas, el nom d’un estat que compleixi la condició de l’enunciat:
[0,5 punts]
a) Estat de la Unió Europea (UE) dins del Tractat de Schengen.
b) Estat dins del Tractat de Schengen però que no forma part de la UE.
c) Estat de la UE candidat a sumar-se al Tractat de Schengen.
d) Estat de la UE fora del Tractat de Schengen.
4
ex
am
Exercici 2
en
Llegiu el text següent:
s.
ca
El debat sobre les centrals nuclears torna a Europa
t
En les pròximes setmanes, Europa haurà de decidir de quina manera vol afrontar la transició energè-
tica i quin paper vol que hi tinguin les centrals nuclears.
Ara, la Comissió Europea vol considerar aquesta energia —almenys durant un període transito-
ri— com a energia verda, i per assegurar-se el vistiplau de països reticents com Alemanya, ha posat
també al mateix sac les centrals de gas. Es tracta d’una proposta que encara ha de ser aprovada pel
ple de la Comissió Europea, però que ja ve acompanyada de polèmica.
El Govern espanyol ràpidament va posicionar-se en contra d’aquest esborrany de la Comissió.
Considera que els residus de l’energia nuclear la invaliden per a rebre el qualificatiu de «verda» i
manté les dates previstes per al tancament de les set centrals nuclears que hi ha ara en funcionament
a l’Estat. Actualment, a la Unió Europea hi ha cent quatre reactors operatius. Alemanya en té ara
només tres en funcionament i ha anunciat que aquest any 2022 els tancarà definitivament.
A la banda oposada hi ha França, que ha fet una aposta clara per l’energia nuclear. El país comp-
ta amb cinquanta-sis reactors en marxa i un més en construcció. El president francès, Emmanuel
Macron, ja ha dit que vol construir noves centrals per a garantir la independència energètica del país.
Adaptació d’una notícia publicada a CCMA.cat [en línia] (9 gener 2022)
1. El text explica la intenció de la Comissió Europea de declarar l’energia nuclear i el gas

energies verdes. Exposeu les idees principals del text i els diversos posicionaments dels
països implicats.
[1,5 punts]
5
t
ca
s.
en
am
ex
6
ex
am
2. Digueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses i justifiqueu la resposta:
[1 punt]
en
— El gas natural té un baix impacte ambiental i per aquest motiu es considera una ener-
s.
gia verda.
ca
t
— La demanda energètica dels països rics va en augment i l’única manera d’abastir-los
en un futur serà a través de l’energia nuclear.
7
ex
am
Exercici 3
en
Observeu la taula següent:
s.
ca
Principals aglomeracions urbanes del món (2022)
t
Aglomeració País Habitants
Tòquio-Yokohama Japó 37.732.000
Jakarta Indonèsia 33.756.000
Nova Delhi Índia 32.226.000
Canton-Foshan Xina 26.940.000
Bombai Índia 24.973.000
Manila Filipines 27.922.000
Shanghai Xina 24.073.000
São Paulo Brasil 23.086.000
Seül-Incheon Corea del Sud 23.016.000
Ciutat de Mèxic Mèxic 21.804.000
Nova York Estats Units 21.509.000
El Caire Egipte 20.296.000
Dhaka Bangladesh 18.627.000
Pequín Xina 18.522.000
Calcuta Índia 18.502.000
Font: Adaptació d’una taula d’https://www.demographia.com.
La taula mostra la població de les quinze aglomeracions urbanes més grans del món. Les
dades fan referència al continu construït de cada aglomeració, encara que ultrapassi —i de
vegades força— el límit administratiu estricte de la ciutat principal.
1. A partir de les dades recollides a la taula contesteu les preguntes següents:

[0,5 punts]
a) Les ciutats i àrees urbanes més poblades actualment són les mateixes que fa cinquanta
anys? Justifiqueu la resposta.
8
ex
am
b) A quines àrees del món es localitzen les grans aglomeracions urbanes de la taula?
Quines són les causes d’aquesta distribució?
en
s.
ca
t
2. Totes aquestes aglomeracions articulen grans àrees metropolitanes.
[1 punt]
a) Què és una àrea metropolitana?
b) Quina és la diferència principal entre les funcions urbanes de la ciutat central i les de
la resta del territori?
9
ex
am
en
s.
ca
t
3. L’Àrea Metropolitana de Barcelona està formada per trenta-sis municipis que agrupen en
total uns 3,3 milions d’habitants.
[1 punt]
a) Es pot considerar una megalòpolis? Raoneu la resposta.
b) I una conurbació? Raoneu la resposta.
10
ex
am
Exercici 4
en
s.
ca
Intensitat mitjana diària de trànsit a la xarxa viària (2015)
t
Font: Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol. Atles del món rural 2022:
Despoblament o revitalització? [en línia], 2022.
1. A partir del mapa responeu a les preguntes següents:

[1,5 punts]
a) On es localitzen les vies de comunicació amb més trànsit diari?
11
ex
am
b) Quines són les causes de l’alta intensitat de trànsit en aquestes vies?
en
s.
ca
t
2. Digueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses i justifiqueu la resposta:
[1 punt]
— Les intensitats de trànsit més elevades s’observen a les vies que comuniquen les ciutats
més poblades.
12
ex
am
en
s.
ca
t
— El mapa de la intensitat de trànsit diari mostra que hi ha un equilibri territorial en la
localització de les ciutats més poblades.
13
ex
am
Exercici 5
en
s.
ca
Vessants hidrogràfics
t
Font: Adaptació d’un mapa d’https://mestreacasa.gva.es.
1. A partir del mapa comenteu les característiques dels tres vessants hidrogràfics de l’Espa-
nya peninsular.
[1 punt]
14
ex
am
en
s.
ca
t
2. La configuració dels vessants hidrogràfics condiciona la disponibilitat d’aigua a cada ter-
ritori? Raoneu la resposta.
[0,75 punts]
3. Indiqueu tres mesures que es podrien aplicar per a reduir el consum d’aigua als territoris
amb més dèficit d’aigua.
[0,75 punts]
15
ex
am
en
s.
ca
t
2020
Geografia
Sèrie 1
Qualificació TR
1
Exercici 1
2
1
Exercici 2
2
Exercici 3 2
Exercici 4 2
Exercici 5 2
Qualificació final

Exercici 1

Indicadors sobre l’evolució de la fecunditat a Catalunya
Indicador 2014 2015 2016 2017 2018
Indicador conjuntural de fecunditat 1,38 1,39 1,39 1,36 1,30
Edat mitjana de la maternitat 31,72 31,89 31,98 32,15 32,23
Edat mitjana de la maternitat en el primer fill 30,46 30,63 30,76 30,95 31,00
Font: Dades del Padró Municipal d’Habitants del 2017 i de l’Institut d’Estadística de
Catalunya (Idescat).
1. Analitzeu les dades de la taula i responeu a les qüestions següents:

[2 punts]
a) Quina tendència mostren les dades de la taula?
b) Quins factors socioeconòmics són els responsables dels valors expressats a la taula?
Justifiqueu la resposta.
2
c) Quines són les conseqüències demogràfiques que es deriven d’aquests valors?
3
2. L’indicador conjuntural de fecunditat és un indicador diferent de la taxa de fecunditat.
Expliqueu en què es diferencien.
[0,5 punts]
Exercici 2
Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Potència instaŀlada a Catalunya en kW per capita (2008)
Font: «On es produeix energia a Catalunya?», a Blog de Miquel Ortega

Cerdà: Reflexions socioambientals [en línia], 2010.
4
1. A partir del mapa, digueu quines són les quatre comarques amb més potència instaŀlada
per capita. Expliqueu el perquè d’aquesta localització en relació amb l’estructura del sec-
tor de producció d’energia a Catalunya.
[1,5 punts]
5
2. Justifiqueu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions següents:
[1 punt]
— El model de localització de les centrals productores d’energia elèctrica a Catalunya no

és equitatiu entre els diferents territoris.
— La producció d’energia elèctrica procedent de fonts renovables és molt important a

Catalunya.
6
Exercici 3
Observeu la fotografia següent:

Paisatge agrari del Gironès
Font: Fotografia cedida pel Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP), Universitat de Girona,
2015.
1. Contesteu les qüestions següents, comparant, en cada resposta, les característiques de la

ramaderia tradicional i la ramaderia integrada.
[1,5 punts]
a) Qui és el propietari del bestiar?
7
b) Qui subministra l’alimentació dels animals?
c) Quin dels dos sistemes és més sostenible des d’un punt de vista ambiental? Justifiqueu
la resposta.
8
2. Quines problemàtiques ambientals generen les granges de porcs com la que s’observa a
la fotografia?
[0,5 punts]
3. La ramaderia intensiva és criticada pel maltractament dels animals. En què consisteix

aquest maltractament i com es podria solucionar?
[0,5 punts]
9
Exercici 4

Xarxa urbana de Catalunya (2019)
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), 2019.

10
1. A partir del mapa, indiqueu les característiques de la xarxa urbana de Catalunya. Expliqueu
per què es tracta d’una xarxa urbana jerarquitzada i quina és la distribució territorial de les
ciutats més poblades.
[1 punt]
11
2. Definiu el terme següent.
[0,5 punts]
Densitat de població:
3. Indiqueu dos impactes ambientals causats per les grans aglomeracions urbanes i propo-
seu dues mesures que es podrien adoptar per tal de reduir-los i afavorir la sostenibilitat.
[1 punt]
12
Exercici 5
Observeu el gràfic següent:

Increment de la temperatura mitjana a Barcelona
en les darreres dècades
Font: La Vanguardia (3 juliol 2019).
1. Expliqueu dues accions que s’estiguin impulsant o que els responsables públics puguin
aplicar en el futur per a disminuir la generació de gasos amb efecte d’hivernacle a les
ciutats. Esmenteu quins problemes poden sorgir a l’hora d’aplicar-les.
[1 punt]
13
2. Esmenteu, en la taula següent, tres possibles impactes del canvi climàtic sobre el medi
natural de Catalunya. Expliqueu-ne les causes i quines serien les zones de Catalunya que
quedarien més afectades en cada cas (seguiu l’exemple de la primera fila).
[1 punt]
Impacte Causa Zones més afectades

Reducció de zones esquiables Menor quantitat de nevades i Alt Pirineu
de dies amb temperatures per
sota dels 0 °C
14
3. Expliqueu en què consisteix l’efecte d’hivernacle i quins gasos en són responsables.
Quines activitats humanes contribueixen més a l’escalfament global?
[0,5 punts]
15
2020
Geografia
Sèrie 3
Qualificació TR
1
Exercici 1
2
Exercici 2 2
1
Exercici 3
2
Exercici 4 2
Exercici 5 2
Qualificació final

Exercici 1
Segons l’Informe de les Nacions Unides sobre les perspectives de la població mundial, s’espera
que la població mundial augmenti en 2.000 milions de persones els propers trenta anys, dels 7.700
milions actuals a 9.700 milions el 2050, i que s’assoleixi un màxim de gairebé 11.000 milions al voltant
del 2100.
La població mundial està envellint a causa de l’augment de l’esperança de vida en néixer i de la
disminució de la fecunditat.
La migració s’ha convertit en un component important del canvi poblacional en alguns països.
Alguns dels fluxos migratoris més importants estan impulsats per la demanda de mà d’obra en els paï-
sos receptors o s’han produït a causa de la violència, la inseguretat o els conflictes armats en els països
d’origen.
Adaptació de l’Informe de les Nacions Unides: Perspectives de la Població Mundial, 2019
1. Des de mitjans del segle xx la població mundial ha experimentat el creixement més alt
mai enregistrat. Expliqueu quins han estat els factors demogràfics que han contribuït a
aquest augment de la població mundial.
[1 punt]
2
2. L’informe de les Nacions Unides assenyala la importància dels moviments migrato-
ris en algunes regions. Expliqueu dos impactes demogràfics o econòmics de les migra-
cions en els països d’origen dels emigrants, i dos impactes demogràfics o econòmics en
els països d’arribada.
[1,5 punts]
3
Exercici 2
Observeu l’esquema següent:

La salinització dels aqüífers
Font: Adaptació feta a partir d’una imatge de Lenntech [en línia]. <https://www.
lenntech.es>.
1. Expliqueu les causes de la salinització dels aqüífers propers al mar.

[0,5 punts]
4
2. Justifiqueu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions següents:
[1 punt]
— L’aigua potable és un recurs escàs.
— El consum d’aigua del sector agrícola és superior al consum domèstic.
5
3. En els períodes de sequera, l’abastament d’aigua, tant per als usos agrícoles com per al
consum domèstic, pot patir serioses limitacions. Expliqueu cinc mesures que l’Adminis-
tració pública porta a terme per tal de reduir el consum d’aigua en aquests casos.
[1 punt]
6
Exercici 3

Població activa en el sector agrari a Espanya (2019)
Font: Institut Nacional d’Estadística (INE). <https://www.ine.es>.
1. Anomeneu i indiqueu en el mapa cinc províncies que estiguin en el grup de menor per-
centatge de treballadors ocupats en el sector agrari, i expliqueu per quines causes l’ocu-
pació en aquest sector és tan baixa.
[1 punt]
7
2. Expliqueu les característiques de l’agricultura mediterrània tenint en compte els aspectes
següents:
[1,5 punts]
— Quins són els factors físics que la determinen?
— Quins són els principals tipus de conreu d’aquesta agricultura i quina producció
ramadera hi predomina?
— Quina estructura tenen les explotacions pròpies d’aquesta agricultura?
8
9
Exercici 4

Oferta de places d’allotjament turístic per districtes a Barcelona (2018)
Font: Ajuntament de Barcelona. <https://www.bcn.cat/estadistica/

catala/dades/anuari/cap13/C1301040.htm>.
1. D’acord amb el mapa, quins són els districtes de Barcelona on hi ha més oferta de places
d’allotjament turístic? I en quins districtes n’hi ha menys? Raoneu les causes d’aquesta
distribució.
[0,5 punts]
10
2. Justifiqueu els aspectes positius i negatius del desenvolupament turístic en ciutats com
Barcelona.
[1 punt]
11
3. Altres tipus de turisme, com el d’esquí o el de sol i platja, tenen a Catalunya els mateixos
avantatges i inconvenients que el turisme urbà de Barcelona? Raoneu la resposta.
[1 punt]
12
Exercici 5
Observeu el gràfic següent:
Font: O. Riba et al. Geografia física dels Països Catalans. Barcelona: Ketres,
1979.
1. A quina zona de Catalunya correspon el clima representat en el gràfic? Justifiqueu la

resposta.
[1 punt]
13
2. Expliqueu les característiques paisatgístiques dels territoris que tenen aquest tipus de
clima.
[1 punt]
14
3. Quins riscos ambientals es poden derivar del règim de temperatures i precipitacions que
presenta aquest tipus de clima?
[0,5 punts]
15
ex
am
2021
en
s.
ca
t
Geografia
Sèrie 5
Qualificació TR
1
Exercici 1
2
Exercici 2 2
Exercici 3 2
Exercici 4 2
Exercici 5 2
Qualificació final

ex
am
en
s.
ca
Exercici 1
t
Un dels grans problemes d’Espanya és la despoblació de les zones rurals, que contras-
ta amb la densitat d’habitants molt elevada de les grans ciutats. Alguns pobles de l’interior
peninsular tenen unes de les densitats d’habitants més baixes de tot Europa. A continuació,
podeu observar el mapa de la variació percentual de la població de cada municipi entre el
1996 i el 2016.
Variació percentual de la població per municipis a Espanya (1996-2016)
Font: La Vanguardia [en línia] (16 desembre 2017).
1. Observeu el mapa i responeu a les qüestions plantejades:

[1 punt]
a) Quines àrees han tingut un creixement més important de la població entre el 1996 i
el 2016?
2
ex
am
en
s.
ca
b) Quines àrees han tingut un creixement menor?
t
c) Esmenteu dues províncies que quedarien incloses en cada cas.
2. Expliqueu dos factors econòmics que justifiquin les diferències entre les zones de més
creixement i les més estancades.
[1,5 punts]
3
t
ca
s.
en
am
ex
4
ex
am
Exercici 2
en
Set municipis del Berguedà creen una planta de biomassa per abastir d’energia
s.
les indústries del polígon de Berga
ca
Fa anys que la comarca del Berguedà és pionera en la gestió dels boscos i la implantació de la biomassa.
t
Els principals impulsors són set municipis que, l’any 2012, van decidir tirar endavant una mancomu-
nitat per treure profit dels boscos i crear llocs de treball a la comarca. Des d’aleshores, han creat tretze
calderes que escalfen trenta-dos equipaments municipals, i actualment construeixen una planta de
biomassa per abastir d’energia les indústries del polígon de Berga. […] Es preveu que la planta entri
en fase de proves a finals d’aquest 2016.
[…] A l’estiu, quan les calderes no funcionen, hi ha un excedent de fusta per a la qual calia trobar
una sortida, i la solució ha estat la implantació d’una planta de biomassa al polígon industrial de la
Valldan, que servirà per a abastir d’energia les seves indústries. En aquest cas, el consum de la bio-
massa es fa durant tot l’any i, per tant, es va considerar un «complement ideal» al projecte de calderes
per als equipaments municipals.
Adaptació feta a partir d’un text d’ACN Berga (15 octubre 2016)
1. Expliqueu què és una planta de biomassa.

[0,5 punts]
2. Quins avantatges comportarà la planta de biomassa pel que fa a la gestió energètica?

[1 punt]
5
ex
am
en
s.
ca
t
3. Justifiqueu fins a quin punt és certa o no l’afirmació següent: «L’energia obtinguda de la
biomassa és una energia sostenible.»
[1 punt]
6
ex
am
Exercici 3
en
El sector agrari, malgrat que ocupa un percentatge baix de la població activa de Catalunya,
s.
s’ha mantingut estable durant els anys de crisi econòmica i és un sector important per a l’esta-
ca
bilitat econòmica i social de les àrees rurals. El mapa següent permet observar el pes del sector
t
agrari en les diferents comarques.
Nombre d’explotacions agràries totals
i segons la producció estàndard total (PET) per comarques
Font: Fundació del Món Rural. Atles de la nova ruralitat [en

línia], 2015.
Nota: La comarca del Moianès no figura en el mapa perquè es va
crear després de la recollida de les dades que conté l’obra.
1. Expliqueu quina ha estat la tendència en l’evolució del nombre d’explotacions agràries a

Catalunya en els darrers decennis. Quins són els principals factors d’aquesta evolució?
[1 punt]
7
ex
am
en
s.
ca
t
2. Relacioneu cada comarca de la columna de l’esquerra amb la producció agrària que hi

predomina. Per fer-ho, escriviu el número corresponent en les caselles de la columna de
la dreta.
[0,5 punts]
1 Alt Urgell Horticultura

2 Montsià Cereal i ramaderia porcina
3 Osona Vinya, olivera i ametllers
4 Maresme Ramaderia bovina i ovina
5 Priorat Arròs, olivera i cítrics
8
ex
am
3. D’acord amb la informació que proporciona el mapa, quins tipus de conreus o de rama-
deria dels que apareixen en la columna dreta de l’exercici anterior considereu que són els
en
més productius? I els menys productius?
s.
ca
[1 punt]
9
ex
am
Exercici 4
en
A Espanya, la situació de l’aigua retinguda als embassaments sovint és preocupant. L’any
s.
ca
hidrològic 2016-2017 va ser el vuitè amb menys precipitacions des del 1981, amb unes plu-
t
ges un 15 % inferiors respecte al valor normal. El gràfic següent mostra l’aigua retinguda als
embassaments entre 2015 i 2017.
Evolució de l’aigua als embassaments d’Espanya (hm3)
Font: Adaptació d’un gràfic publicat a La Vanguardia. Natural [en

línia] (14 novembre 2017).
.
1. El gràfic mostra l’evolució de l’aigua embassada a Espanya entre els anys 2015 i 2017.
a) Quina és la tendència general que marca el gràfic?
[0,5 punts]
10
ex
am
b) Per què els mesos de primavera tenen els màxims anuals?
en
[0,5 punts]
s.
ca
t
2. Quin és el principal factor natural i el principal factor humà que determinen que un ter-
ritori tingui un risc de sequera elevat?
[0,5 punts]
11
ex
am
en
s.
ca
t
3. Totes les possibles solucions per a millorar la disponibilitat de recursos hídrics i reduir
els efectes de la sequera tenen algun problema o impacte negatiu.
Indiqueu quin problema o impacte comporta cadascuna de les solucions proposades
en la taula següent.
[1 punt]
Solució Problema / Impacte
Transvasaments
des d’altres conques
Construcció
de dessalinitzadores
Augment del nombre o la

capacitat dels embassaments
Increment del consum

d’aigües subterrànies
Estalvi en el consum d’aigua
12
ex
am
Exercici 5
en
Amb el pas dels anys, el turisme s’ha convertit en un dels sectors econòmics més impor-
s.
ca
tants de Catalunya. L’activitat econòmica generada pel turisme representa més del 10 % del
t
PIB de Catalunya, que és la comunitat que rep més turistes estrangers de tot l’Estat.
La taula següent mostra el total de turistes estrangers amb destinació a Catalunya i la
procedència d’alguns d’aquests turistes.
Turisme estranger que té com a destinació principal Catalunya (en milers)
Alemanya França Regne Unit Estats Units Rússia Total estrangers
2009 1.052,4 3.773,3 1.643,5 425,4 216,1 12.704,6
2010 1.017,5 3.920,4 1.280,3 485,5 344,5 13.154,5
2011 1.010,4 3.570,9 1.284,4 456,5 495,9 13.143,2
2012 1.162,4 3.815,6 1.606,1 577,4 741,4 14.439,8
2013 1.280,0 4.172,2 1.686,7 568,6 978,8 15.631,5
2014 1.429,4 4.602,1 1.781,8 512,0 833,4 16.793,8
Font: Generalitat de Catalunya. Observatori d’Empresa i Ocupació. Indicadors bàsics de
turisme estranger [en línia].
1. Quines són les causes de l’estancament en el nombre total de turistes estrangers els anys
2010 i 2011?
[0,5 punts]
13
ex
am
2. Quines són les causes que fan de Catalunya la principal destinació turística d’Espanya?
en
[1 punt]
s.
ca
t
14
ex
am
3. Quin tipus de turisme s’ha ofert tradicionalment als turistes estrangers a Catalunya? Com
s’ha anat diversificant el turisme estranger a Catalunya els darrers anys?
en
[1 punt]
s.
ca
t
15
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
2021
en
s.
ca
t
Geografia
Sèrie 1
Qualificació TR
1
Exercici 1 2
Exercici 2 2
Exercici 3 2
Exercici 4 2
1
Exercici 5
2
Qualificació final

ex
am
en
s.
ca
Exercici 1
t
La Banana Blava europea
Font: <www.elordenmundial.com>, a partir de dades de l’Eurostat del 2016.
1. En aquest mapa de la Unió Europea (UE) s’aprecia una concentració de la riquesa en

unes regions molt concretes. Quines són les raons d’aquesta localització? Per què se
l’anomena Banana Blava?
[0,5 punts]
2
ex
am
en
s.
ca
t
2. Les regions que estan per sota de la mitjana europea poden percebre ajuts de la UE. Com
es distribueixen aquests ajuts? Quins són els principals sectors econòmics que se’n bene-
ficien? Amb quines finalitats?
[1,5 punts]
3
ex
am
en
s.
ca
t
3. Esmenteu el nom dels estats que, totalment o parcialment, formen part de la Banana
Blava europea.
[0,5 punts]
4
ex
am
Exercici 2
en
s.
ca
Indicadors sobre l’evolució de l’envelliment i la dependència a Catalunya
t
1981 1990 2000 2010 2019
Índex d’envelliment 43,9 73,5 124,9 107,4 121,6
Índex de sobreenvelliment 6,0 8,2 10,2 13,7 16,9
Índex de dependència de la gent gran 17,1 20,5 25,1 24,2 28,8
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
1. Observeu l’evolució dels tres índexs que es mostren en la taula i expliqueu quina tendèn-
cia segueixen i quines són les causes d’aquesta tendència.
[1,5 punts]
5
ex
am
2. Expliqueu les conseqüències demogràfiques, socials i econòmiques que es deriven de
l’evolució de l’envelliment i la dependència a Catalunya.
en
[0,5 punts]
s.
ca
t
3. Indiqueu en què es diferencien l’índex d’envelliment i l’índex de sobreenvelliment.
[0,5 punts]
6
ex
am
Exercici 3
en
s.
La crida del camp
ca
En els darrers mesos, coincidint amb l’esclat de l’epidèmia de la COVID-19, els portals immobiliaris
t
han detectat un increment de la demanda dels habitatges situats fora dels àmbits urbans més densos.
Les consultes relatives a finques rústiques, xalets i cases entre mitgeres augmenten, mentre que l’inte-
rès pels pisos disminueix d’una manera evident. Sembla, doncs, que el temor al contagi i l’experiència
del confinament han convençut part de la ciutadania dels riscos de l’alta densitat urbana. Els mitjans
de comunicació dediquen programes al fenomen i alguns experts vaticinen fins i tot la fi de la ciutat.
De fet, el refús a la ciutat en temps d’epidèmia ha estat un tret recurrent al llarg de la història. La
literatura n’està plena d’exemples. Això és degut al fet que la densitat, com que propicia el contacte,
fa augmentar òbviament el risc de contagi. Ara bé, la relació entre densitat i risc no és pas unívoca,
com ho demostra el fet que algunes metròpolis particularment denses, com Seül o Singapur, hagin
pogut fer front amb prou èxit a l’epidèmia. La densitat pot propiciar el contagi, però també facilitar
la prevenció i la cura. Els hospitals, la recerca, les vacunes i l’estat del benestar són, en bona mesura,
creacions urbanes. La densitat pot ser risc i salvació alhora.
Adaptació feta a partir del text
d’Oriol Nel·lo. Ara [en línia] (24 juliol 2020)
1. Expliqueu les raons generals del procés d’urbanització i concentració de la població a les
ciutats.
[1 punt]
7
ex
am
en
s.
ca
t
2. Durant els darrers anys, en determinades àrees de la ciutat, els grups socials amb rendes
baixes han estat expulsats dels seus habitatges. Digueu com s’anomena aquest fenomen i
expliqueu en què consisteix i per què es produeix.
[1 punt]
8
ex
am
en
s.
ca
t
3. En el text, s’esmenta un fenomen històric que es repeteix en temps d’epidèmia. Quin és i
per què es produeix?
[0,5 punts]
9
ex
am
Exercici 4
en
Observeu la fotografia següent:
s.
ca
Paisatge de muntanya mitjana
t
Font: Fotografia cedida pel Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge
(LAGP), Universitat de Girona.
1. Els territoris de muntanya han sofert un fort despoblament des de fa dècades. Expliqueu
les causes i les conseqüències socioambientals d’aquest despoblament.
[1 punt]
10
ex
am
en
s.
ca
t
2. Des de sempre, la feina desenvolupada per les dones en el món rural ha estat menystingu-
da. Expliqueu quines tasques han estat tradicionalment a càrrec de les dones en el camp
català.
[0,75 punts]
11
ex
am
3. Justifiqueu fins a quin punt és vertadera o falsa l’afirmació següent: «En el món laboral,
per a una mateixa feina, el salari de les dones és inferior al dels homes.»
en
[0,75 punts]
s.
ca
t
12
ex
am
Exercici 5
en
s.
ca
Població ocupada en la indústria a Catalunya (3r trimestre del 2020)
t
Població ocupada Població ocupada
Sectors productius
(en milers de persones) (%)
Indústries extractives, energia, aigües i residus 48,0 8,2
Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques 203,3 34,9
Química i cautxú 96,5 16,5
Metaŀlúrgia 62,3 10,7
Maquinària, material elèctric i de transport 173,2 29,7
Total 583,3 100,0
Percentatge sobre el total de la població ocupada 17,5
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
1. Responeu a les preguntes següents, relacionades amb el fet que el sector de l’alimentació,
el tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques representa una tercera part de l’ocupació
industrial a Catalunya.
[1,5 punts]
a) En quin d’aquests cinc subsectors situaríeu la major part de l’ocupació? Justifiqueu la
resposta.
13
ex
am
en
s.
ca
t
b) Quines implicacions té per a l’estructura industrial de Catalunya el fet que el sector
«Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques» sigui el que ocupa més persones?
14
ex
am
2. El fet que el 17,5 % de les persones ocupades ho estiguin en la indústria és un signe de
fortalesa o de debilitat de la indústria catalana en comparació amb les economies indus-
en
trialitzades europees? Raoneu la resposta.
s.
ca
[1 punt]
15
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
en
s.
ca
t
Llengua catalana i literatura

Sèrie 1
Opció d’examen
OPCIÓ A OPCIÓ B
Qualificació TR
1.1
1.2
1. Comprensió
1.3
lectora
1.4
1.5
2. Expressió 2.1
escrita 2.2
3.1
3.2
3. Reflexió
3.3
lingüística
3.4
3.5
Descompte per faltes
Total
Qualificació final

ex
am
La prova consta de tres parts: 1) comprensió lectora, 2) expressió escrita i 3) reflexió lingüística.
Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A més, heu de fer la part 3,
en
que és comuna a totes dues opcions.
s.
ca
t
OPCIÓ A
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Mossèn Gaspar netejà amb calma les ulleres, va treure tabac, el polsà i esperà l’esternut allibera-
dor. Va reprendre després la lectura començada i se submergí aviat en l’harmonia dels versos llatins.
Llegia Horaci. Un somriure li pujava als llavis, i hi havia als seus ulls una ombra de recança. Digué,
tot pessigant-se amb suavitat les galtes vermelloses:
—El meu desig també fóra aquest: una llenca de camp on hi hagués un hort. I prop del mas, una
font d’aigua contínua. I a més d’això, una mica de bosc.
Va alçar la mirada, i els ulls varen reposar en la blavor del mar. Un oreig de setembre entrà per
la finestra oberta i portà al front de mossèn Gaspar la consolació d’una prometença llunyana. Una
papallona escampava per la cambra el polsim de les ales. Refilà un canari, brunzí una mosca vironera,
tocaven hores al campanar de l’església veïna. Mossèn Gaspar caigué altre cop en la meditació. Tornà
a mormolar:
—I prop del mas, una font d’aigua contínua.
Era de mitjana edat, alt, ni massa gras ni massa magre, lleugerament esquenut. Duia una sotana
vella, molt sargida, per sota de la qual se li endevinaven les calces, d’un vellut modest i desllustrat.
Mossèn Gaspar no vivia content, el turmentava una secreta angoixa. Feia molts anys que era rector
a marina, i mai no s’hi havia arribat a acostumar. Perquè ell no va néixer ran del mar. Ell es crià
enmig de torrenteres i de cingles, a l’alta muntanya, on no creixen oliveres, ni llimoners, ni tampoc el
raïm. Terres de blat i de castanyers, de fesols, de freixes i nogueres. L’aigua amarava els prats, plens
d’herbes, de vimeteres i pollancres. A l’hivern, les vetlles vora la llar i el pas de la neu fins a la porta.
A l’estiu, els corns de la sega tardana i el misteri dels focs sota la nit estrellada. A la tardor, la caça del
senglar i la festa del patró sant Martí. A la primavera, el conreu del terròs i els tons del verd renascut
als arbres. Lladrar de gossos, ric-ric de grills, esbufecs d’òlibes, de mussols, de xots, de ducs, de milo-
ques. I les postes resplendents, aquelles postes que no oblidaria mai, la claror d’un silenci romput per
les esquelles del ramat que pastura.
—I a més d’això, una mica de bosc.
Mossèn Gaspar paladejava les paraules amb golafreria. Es veia vorejant un camí polsós, solitari,
voltat de cims i de grisor d’alzines. Una roca pelada, com d’esquena d’ase. I al fons, feixes de secà i
de regadiu i l’ajocada quietud de la masia. Capvespre, recolliment. Ell entrava sense dir res i s’asseia
al banc de pedra del portal. I després les salutacions, el renill de l’euga, l’espessor de la llet de la vaca
acabada de munyir i les tallades regalimoses de la xíndria, que esborraven dels rostres la suor del
treball de la tarda.
Va ser despertat per una veu. La majordona se li atansà: fresca, encara no madura, enllardufada
de tafaneria. Un home el volia veure. Mossèn Gaspar preguntà distretament:
—Un pescador?
Salvador Espriu. «Mossèn Gaspar». A: Laia. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 31-32
-2-
ex
am
1. Comprensió lectora [4 punts en total]
en
1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents
s.
són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les
ca
qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]
t
Vertader Fals
a) Mossèn Gaspar llegia Ovidi.
b) Les galtes de mossèn Gaspar eren vermellenques.
c) Mossèn Gaspar era rector d’un poble de muntanya.
d) La festa de sant Martí és a l’hivern.
e) La majordona de mossèn Gaspar era molt xafardera.
1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots
següents. [0,5 punts]
a) Vent:
b) Murmurejar, murmurar:
c) Prim:
d) Assaboria:
e) Esmorteït, apagat:
1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts]
a) «Mossèn Gaspar netejà amb calma les ulleres, va treure tabac, el polsà i esperà
l’esternut alliberador»:
b) «Feia molts anys que era rector a marina, i mai no s’hi havia arribat a acostu-
mar»:
1.4. Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què mossèn Gaspar no vivia con-
tent i què desitjava. [0,5 punts]
1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu qui és el personatge de la
Bàrbara a l’obra Mirall trencat, de Mercè Rodoreda. [1 punt]
-3-
ex
am
1.5.2. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Mirall trencat, de
Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es
en
s.
descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]
ca
Vertader Fals
t
a) Mirall trencat és una noveŀla sobre la vellesa i la mort.
b) Teresa Goday treballava en una floristeria abans de
conèixer Nicolau Rovira.
c) Teresa Goday no torna a veure mai més el fill que tin-
gué amb Miquel Masdeu.
d) La Sofia era la filla de l’Eladi i de la Pilar Segura i fou
afillada per la Teresa.
e) La torre que va comprar en Valldaura i on va anar a viure
amb la Teresa en tornar de París era a Sant Gervasi.
1.5.3. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Terra baixa, d’Àngel
Guimerà, són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomp-
taran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]
Vertader Fals
a) En Sebastià és un propietari dèspota.
b) Els orígens de la Marta provenen d’una terra baixa.
c) El personatge de la Marta no evoluciona al llarg de
l’obra.
d) En Manelic mata en Sebastià d’un tret.
e) En Sebastià concerta el matrimoni entre la Marta i en
Manelic per poder-se casar amb una pubilla rica.
2. Expressió escrita [3 punts en total]
2.1. Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat per for-
mes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el
fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals que modifiqueu. [1 punt]
«Era de mitjana edat, alt, ni massa gras ni massa magre, lleugerament esquenut.
Duia una sotana vella, molt sargida, per sota de la qual se li endevinaven les calces,
d’un vellut modest i desllustrat. Mossèn Gaspar no vivia content, el turmentava
una secreta angoixa. Feia molts anys que era rector a marina, i mai no s’hi havia
arribat a acostumar. […] Mossèn Gaspar paladejava les paraules amb golafreria.
Es veia vorejant un camí polsós, solitari, voltat de cims i de grisor d’alzines.»
-4-
ex
am
2.2. En el text s’explica que mossèn Gaspar enyora el paisatge d’alta muntanya on es
va criar. Si haguéssiu de triar entre el mar o la muntanya, per quin dels dos us
en
decantaríeu? Escriviu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta
s.
paraules, en què exposeu els criteris de la vostra tria. [2 punts]
ca
t
-5-
ex
am
OPCIÓ B
en
s.
Les abelles desapareixen a Europa i altres zones del món i les conseqüències poden ser desastroses.
ca
Aquest petit insecte té un paper essencial en el desenvolupament de molts cultius. Sense la poŀlinització,
t
els conreus no floriran, i sense collites, els aliments escassejaran i s’encariran.
La creixent taxa de mortalitat de les abelles als Estats Units i Europa es remunta a finals dels anys
noranta, però s’ha fet més notòria a partir de l’any 2004, coincidint, precisament, amb un dels exercicis
en què més es va intensificar l’escalfament global. Un estudi elaborat per la Universitat de Reading posa
xifres a la realitat de l’espècie a Europa.
Dels quaranta-un països analitzats entre el 2005 i el 2010, l’informe revela que la demanda de serveis
de poŀlinització va créixer cinc vegades més ràpid que l’oferta (el nombre) d’abelles. Gairebé la meitat
dels països en presenta un dèficit. Un dels països amb més dificultats per satisfer aquestes necessitats és el
Regne Unit, on tot just hi ha abelles per cobrir una quarta part de la demanda. I una àmplia majoria dels
països només pot poŀlinitzar entre el 25 % i el 50 % dels cultius.
Les conseqüències encara no s’han fet palpables perquè les abelles han trobat qui les substitueixi en
les tasques de poŀlinització. Són els anomenats poŀlinitzadors silvestres, com els borinots i els sírfids, d’as-
pecte semblant a les abelles o les vespes. El problema és que hi ha un coneixement escàs sobre la població
d’aquests dípters i sobre els seus hàbits i eficàcia en el procés de poŀlinització. Aquests poŀlinitzadors
silvestres poden córrer la mateixa sort que les abelles. Les últimes investigacions han constatat descensos
generalitzats en la diversitat de poŀlinitzadors silvestres a gran part d’Europa, a causa d’una combinació de
la intensificació agrícola, la degradació de l’hàbitat, la propagació de malalties i paràsits i el canvi climàtic.
La proliferació d’alguns pesticides també ha estat una de les causes de la reducció de la població
d’abelles. Entre les malalties que sacsegen aquests insectes, la més perjudicial és la provocada per la var-
roa, un paràsit d’origen asiàtic que arribà a Europa els anys vuitanta. De la mateixa manera, la desaparició
de les abelles s’ha accentuat en els últims set anys, des que el canvi climàtic s’ha fet més evident.
L’extinció de les abelles ha vingut acompanyada de l’augment dels cultius que depenen d’aquests
insectes per a la seva producció. Aquest tipus de conreus s’han incrementat el 300 % des del 1961. Això
es deu, en bona part, a l’auge dels biocombustibles en l’última dècada. Els agricultors es van llançar a
conrear massivament blat de moro o canola, que s’utilitzen com a matèria primera per generar etanol
i biodièsel. El problema és que per fer això destrueixen moltes de les flors silvestres i altres plantes de
les terres, que són imprescindibles perquè les abelles recoŀlectin el poŀlen per alimentar els ruscs. I si les
abelles no tenen aliment, es tornen més febles, de manera que són més propenses a les malalties i menys
resistents als plaguicides.
El resultat és la seva mort anticipada. És el que es coneix com la «síndrome de despoblació de
colònies».
Adaptació feta a partir del text de
Javier Mesones. «Una nova amenaça plana sobre Europa: l’extinció de les abelles».
Apicultors Gironins Associats [en línia] (28 gener 2014)
Vertader Fals
a) Les abelles són els únics insectes que intervenen en el procés
de poŀlinització.
b) Als anys noranta es va intensificar l’escalfament global.
c) El blat de moro i la canola són la matèria primera per a generar
biocombustibles.
d) La síndrome de despoblació de colònies fa referència a la mort
anticipada de les abelles.
e) La varroa va arribar als Estats Units els anys vuitanta.
-6-
ex
am
en
s.
a) Coneguda, divulgada:
ca
b) Curtejaran:
t
c) Costums:
d) Expansió, difusió:
e) Recullin:
a) «Les conseqüències encara no s’han fet palpables perquè les abelles han trobat
qui les substitueixi en les tasques de poŀlinització. Són els anomenats poŀlinit-
zadors silvestres, com els borinots i els sírfids, d’aspecte semblant a les abelles o
les vespes»:
b) «Entre les malalties que sacsegen aquests insectes, la més perjudicial és la pro-
vocada per la varroa, un paràsit d’origen asiàtic que arribà a Europa els anys
vuitanta»:
1.4. Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, les causes de la desaparició de les abe-
lles. [0,5 punts]
1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què l’obra Terra baixa,
d’Àngel Guimerà, representa la lluita entre dos mons irreconciliables.
[1 punt]
-7-
ex
am
en
s.
ca
Vertader Fals
t
a) El llorer té un paper fonamental en el desenllaç fatal de
la Maria.
b) El notari Amadeu Riera tenia sempre un clavell al des-
patx.
c) Teresa Goday apadrinà un nen que no tenia mare, per-
què aquesta havia mort de part a l’hospital.
d) Salvador Valldaura morí d’un atac de feridura.
e) A Teresa Goday no li agradaven les coses boniques.
Guimerà, són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descompta-
ran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]
Vertader Fals
a) La Marta no explica el seu passat a ningú.
b) En Sebastià és un cacic rural egoista i arrogant.
c) A la Terra Alta, en Manelic vivia entre animals.
d) En Manelic no s’avé amb la Nuri.
e) El personatge d’en Sebastià s’identifica amb un llop.
2.1. Reescriviu el fragment següent del text substituint els mots subratllats per formes
sinònimes. Canvieu només allò que calgui. La redacció resultant ha de tenir el
mateix sentit que el fragment original. [1 punt]
«Les conseqüències encara no s’han fet palpables perquè les abelles han trobat
qui les substitueixi en les tasques de poŀlinització. Són els anomenats poŀlinitzadors
silvestres, com els borinots i els sírfids, d’aspecte semblant a les abelles o les vespes.
El problema és que hi ha un coneixement escàs sobre la població d’aquests dípters
i sobre els seus hàbits i eficàcia en el procés de poŀlinització. Aquests poŀlinitzadors
silvestres poden córrer la mateixa sort que les abelles. Les últimes investigacions
han constatat descensos generalitzats en la diversitat de poŀlinitzadors silvestres
a gran part d’Europa, a causa d’una combinació de la intensificació agrícola, la
degradació de l’hàbitat, la propagació de malalties i paràsits i el canvi climàtic.»
-8-
ex
am
en
s.
ca
t
2.2. En el text s’explica el perill que suposa per a la humanitat la desaparició de les abe-
lles. Hi ha, però, altres animals que es troben en perill d’extinció, com ara l’ocelot,
la llúdria marina o el llop gris. Escriviu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc
a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quines mesures podrien ajudar a pre-
venir o reduir l’extinció d’espècies animals. [2 punts]
-9-
ex
am
PART COMUNA
en
3. Reflexió lingüística [3 punts en total]
s.
ca
3.1. Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt.
t
Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap
descompte.]
3.1.1. El meu desig també fora aquest: una llenca de camp on hi hagués un hort. I prop
del mas, una font d’aigua contínua. I a més d’això, una mica de bosc.
☐ oració subordinada adverbial temporal
☐ oració subordinada adverbial causal
☐ oració subordinada de relatiu locativa
☐ oració subordinada adverbial consecutiva
3.1.2. Va ser despertat per una veu.
☐ complement agent ☐ complement circumstancial (o adjunt)
☐ complement o objecte directe ☐ complement de l’adjectiu
3.1.3. Mossèn Gaspar no vivia content, el turmentava una secreta angoixa.
☐ complement del nom ☐ subjecte
☐ complement o objecte directe ☐ complement circumstancial (o adjunt)
3.1.4. Mossèn Gaspar paladejava les paraules amb golafreria.
☐ complement del nom ☐ complement de règim (o preposicional)
☐ complement predicatiu ☐ complement circumstancial (o adjunt)
3.1.5. Les conseqüències encara no s’han fet palpables perquè les abelles han trobat qui
les substitueixi en les tasques de poŀlinització.
☐ oració subordinada substantiva de complement directe
☐ oració subordinada substantiva de subjecte
☐ construcció o clàusula d’infinitiu temporal
3.1.6. Mossèn Gaspar netejà amb calma les ulleres, va treure tabac, el polsà i esperà
l’esternut alliberador.
☐ subjecte ☐ complement o objecte directe
☐ atribut ☐ complement o objecte indirecte
3.1.7. La creixent taxa de mortalitat de les abelles als Estats Units i Europa es remunta
a finals dels anys noranta, però s’ha fet més notòria a partir de l’any 2004, coin-
cidint, precisament, amb un dels exercicis en què més es va intensificar l’escalfa-
ment global.
☐ complement del nom ☐ complement de règim (o preposicional)
☐ complement agent ☐ complement circumstancial (o adjunt)
3.1.8. De la mateixa manera, la desaparició de les abelles s’ha accentuat en els últims
set anys, des que el canvi climàtic s’ha fet més evident.
☐ oració subordinada de relatiu locativa
3.1.9. La creixent taxa de mortalitat de les abelles als Estats Units i Europa es remunta
a finals dels anys noranta, però s’ha fet més notòria a partir de l’any 2004.
☐ oració coordinada concessiva
☐ oració coordinada adversativa
☐ oració subordinada substantiva de complement del nom
☐ oració coordinada iŀlativa
- 10 -
ex
am
3.1.10. Les abelles desapareixen a Europa i altres zones del món i les conseqüències
poden ser desastroses.
en
☐ atribut
s.
ca
☐ complement de l’adjectiu
☐ complement del nom
t
☐ complement de règim (o preposicional)
3.2. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèn-
tesis. [0,5 punts]
a) Va demanar la feina _____________ indicat per a fer-la. Si _____________ li hagues-
sin donat temps a preparar-se… (almenys / al menys)
b) Va ser un personatge _____________ per a acabar aquesta obra d’enginyeria, gràcies
al _____________ hereditari que va percebre en morir el seu pare. (cabal / cabdal)
c) _____________ que no trobem la darrera edició del llibre. Aleshores _____________
l’haurem de comprar en una llibreria de vell. (potser / pot ser)
d) _____________ triga el tren a arribar a l’estació? T’ho dic perquè m’avisis
_____________ arribi. (quan / quant)
e) Era un pou molt _____________ i estava esporuguit perquè no sabia què hi trobaria
en el _____________. ( fondo / fons)
3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal simple correcta del verb que hi ha
entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]
a) _____________ (escollir) el que més t’agradi. Te’l regalo jo.
b) _____________ (comparèixer) davant el tribunal per donar compte de la meva inno-
cència.
c) Si _____________ (saber) que en Joan sempre diu mentides, l’Anna no li faria pas cas.
d) Eh, vosaltres! _____________ (respondre) de seguida. Qui de tots dos ha trencat el
vidre?
e) Tant de bo que vosaltres _____________ (poder) conviure amb pau i tranquiŀlitat.
3.4. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so palatal africat
sord [tʃ]. [0,5 punts]
Al passeig Prim de Reus hi ha una florista que ven flors de tota mena. Un txec que hi
passeja s’ha tret de la butxaca un feix de bitllets per comprar un clavell roig fosc amb un
esquitx petit d’aigua, que sembla una marieta dibuixada en el pètal.
3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats, derivats
dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]
a) La _____________ de Beethoven no li va impedir de compondre la novena simfonia.
(sord)
b) Els nens són més vulnerables a l’_____________ amb plom que els adults. (metzina)
c) El vehicle va _____________ entre els vianants fins que va topar contra un mur. (zig-
zag)
d) Va _____________ de cop quan va saber la mala notícia. (pàŀlid)
e) El lladre ha aprofitat un moment de distracció del policia i s’ha fet _____________.
( fondre)
- 11 -
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
en
s.
ca
t

Sèrie 4
Opció d’examen
OPCIÓ A OPCIÓ B
Qualificació TR
1.1
1.2
1. Comprensió
1.3
lectora
1.4
1.5
2. Expressió 2.1
escrita 2.2
3.1
3.2
3. Reflexió
3.3
lingüística
3.4
3.5
Total
Qualificació final

ex
am
en
s.
ca
t
OPCIÓ A
La mare i l’oncle potser perquè ja veien difícil que jo fos botiguer, potser per la natural ambició
de fer-me seguir carrera, van decidir que continuaria els estudis a Barcelona. Quins estudis? Ells no
ho sabien pas. Jo volia ésser pilot de vaixell. Aquesta dèria em venia de la primera vegada que vaig
veure el mar i vaixells a Tarragona, i em durà força temps. Cap altra carrera no m’abellia. Fins i tot
després d’haver-se’m desvetllat la vocació literària, jo continuava volent ésser pilot. Trobava que l’ofi-
ci de mariner lligava amb el conreu de la poesia. Jo veia la carrera d’home de mar com una aventura.
Mars llunyanes, terres desconegudes, gents estranyes. Vista la meva insistència, l’oncle consultà per
escrit un vell amic seu de Barcelona, que era pilot, sobre l’esdevenidor que podria oferir la carrera
de mariner. La resposta fou decisiva: moltes penes i treballs per a arribar a vell amb un trist resultat.
Fins i tot l’Escola Nàutica de Barcelona havia estat tancada uns quants anys per manca d’alumnes. El
vell mariner aconsellava a l’oncle que el seu nebot fos qualsevol cosa abans que pilot. La família va
oposar-se, doncs, al meu desig, i jo vaig desistir.
Em preguntaven cada dia si jo estava decidit a estudiar. Jo responia afirmativament. Què? Vaig
triar Filosofia i Lletres. Fou acceptat. Em van repetir mil vegades que la mare no podia pagar-me els
estudis. Calia que jo em guanyés la vida a Barcelona i potser alguna cosa més. La mare pagaria la resta,
matrícules, vestits, etc. Per a guanyar-me la vida, s’acudí a l’oncle que jo aprengués l’ofici de barber.
Tant ell com la mare opinaven que a setze anys no em passava el temps. Havia fet el batxillerat prou
jove. Podia passar un any al poble aprenent d’afaitar. Vaig ésser portat a la millor barberia del poble
com a aprenent. El barber va prometre de posar-me al corrent en un any, almenys suficientment per
a guanyar-me les «garrofes» a ciutat. Anava a la barberia els dimecres al matí, els dissabtes i les vigílies
de festa fins a les dues de la matinada, i els diumenges i totes les festes fins a les dues de la tarda. En
ma vida no he fet res tan a disgust. No m’havia atrevit a fer un acte de rebeŀlió, no vaig negar-me a fer
de barber; però la meva resistència fou passiva i constant. Anava a la barberia tan tard com podia i,
un cop allí, feia com menys coses millor. Sempre portava un llibre a la butxaca o a la mà; em passava
les hores llegint. El barber no s’atrevia a renyar-me, puix que no em donava ni un cèntim. Però es
queixava al meu oncle. Aquest l’autoritzà per a renyar-me, per a obligar-me a aprendre fos com fos.
Però el que té de bonic el cas fou que jo vaig conquistar el barber, que era el tipus de l’inteŀlectual de
poble, d’aquells que volen saber de tot, i que llegia bastant i que acabà per deixar-me els llibres que
ell tenia. Me’l vaig fer tan meu, que sempre parlàvem de llibres i d’autors.
Joan Puig i Ferreter. Camins de França. Vol. I. Barcelona: Edicions 62, 1982, p. 74-75
Vertader Fals
a) El narrador volia ser mariner, però va haver de canviar de
parer.
b) L’oncle es faria càrrec de pagar els estudis de filosofia i lletres.
c) El narrador va acabar el batxillerat després dels setze anys.
d) El narrador anava a la barberia cada dia.
e) El barber deixava els seus llibres al narrador perquè els llegís.
-2-
ex
am
1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o
les expressions següents. [0,5 punts]
en
s.
a) Obsessió, idea fixa:
ca
b) Agradava, atreia:
t
c) Renunciar:
d) Futur:
e) Desobediència, revolta:
a) «Jo vaig conquistar el barber, que era el tipus de l’inteŀlectual de poble,

d’aquells que volen saber de tot, i que llegia bastant i que acabà per deixar-me
els llibres que ell tenia. Me’l vaig fer tan meu, que sempre parlàvem de llibres
i d’autors»:
b) «La mare i l’oncle potser perquè ja veien difícil que jo fos botiguer, potser per
la natural ambició de fer-me seguir carrera, van decidir que continuaria els
estudis a Barcelona. Quins estudis? Ells no ho sabien pas»:
1.4. Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què el narrador va abandonar la

idea de ser pilot de vaixell. [0,5 punts]
1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina relació tenia en
Jaume amb la seva àvia, Teresa Goday, a l’obra Mirall trencat, de Mercè
Rodoreda. [1 punt]
-3-
ex
am
en
s.
ca
Vertader Fals
t
a) Armanda Valls és el personatge més destacat del servei.
b) L’estructura de Mirall trencat es divideix en quatre
parts.
c) Mirall trencat abraça quatre generacions del llinatge
Valldaura-Goday.
d) Nicolau Rovira va ser el segon marit de Teresa Goday.
e) Ramon Farriols té dos fills, Maria i Ramon.
Vertader Fals
a) La mare de la Marta era una captaire cega.
b) La Nuri també es riu d’en Manelic.
c) En Sebastià es volia casar amb una pubilla rica per eixu-
gar els seus deutes.
d) La Marta i la Nuri no són amigues.
e) L’obra Terra baixa no es clou amb la frase: «He mort el
llop!».
«Em preguntaven cada dia si jo estava decidit a estudiar. Jo responia afirmati-
vament. […] Anava a la barberia tan tard com podia i, un cop allí, feia com menys
coses millor. Sempre portava un llibre a la butxaca o a la mà; em passava les hores
llegint. El barber no s’atrevia a renyar-me. Però es queixava al meu oncle.»
-4-
ex
am
2.2. En el text, de caràcter autobiogràfic, s’explica a quin ofici va haver de renunciar el
narrador. Escriviu un text formal i ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cin-
en
quanta paraules, en què expliqueu quina professió us atreu més i per què. [2 punts]
s.
ca
t
-5-
ex
am
OPCIÓ B
en
s.
A Barcelona sonarà el que està passant a Itàlia. El 1966, el teòleg suís Hans Urs von Balthasar va
ca
anomenar el turisme de masses «els tèrmits» d’Europa, que, «cecs», anaven de monument en monu-
t
ment. Al segle xxi, any 2016, els italians han optat per un apeŀlatiu semblant, per la seva intenció des-
pectiva, però potser una mica més cínic: «els nous bàrbars». Són els turistes low-cost, un coŀlectiu abans
anhelat però que ara suscita malestar entre els residents de les més belles ciutats d’Itàlia, on als seus
barris antics s’amunteguen xifres rècord de viatgers, no sempre respectuosos. Resultat: al país transalpí,
les protestes ciutadanes contra «la invasió» del turisme massiu es multipliquen, sota la denúncia que es
posen en risc la vida quotidiana i els monuments italians.
L’última ciutat a alçar la veu ha estat Roma, on la polèmica s’ha intensificat els dies previs a la reober-
tura de l’escalinata de Trinità dei Monti, inaugurada el 1726 i que treu el cap per sobre de la plaça d’Espa-
nya, al cor de l’urbs. La seva rehabilitació, d’un any de durada, ha costat 1,5 milions d’euros, que ha pagat
íntegrament el dissenyador de joies de luxe Paolo Bulgari. Va ser ell el primer a llançar el desafiament i
soŀlicitar que, perquè el monument no torni a caure «en mans dels bàrbars», es prenguin mesures, com
tancar-lo durant les nits, per evitar que s’embruti i es malmeti. El motiu, va dir Bulgari, és que durant les
obres de restauració s’han trobat «xiclets, marques de cafè, de vi i de moltes altres porqueries» deixades
pels turistes que la visiten cada dia.
Diversos comerciants de la zona li donen la raó. «S’ha arribat al punt que hi ha hagut dies en què s’han
hagut de recollir excrements humans dipositats sobre els monuments», diu Gianni Battistoni, president de
l’Associació de Via Condotti. «De moment, hem escrit un manifest de protesta, firmat per artistes i inteŀlec-
tuals com l’arquitecte Massimiliano Fuksas. Però també estudiem presentar una denúncia davant la justícia si
l’Estat no ens escolta», afegeix, en referència a la negativa del Ministeri de Béns Culturals a construir una barre-
ra per als cent trenta-set esglaons de Trinità dei Monti, encara que sigui de plexiglàs transparent i només de nit.
Els indicadors posen de manifest que el turisme massiu passa factura a la vida quotidiana en ciutats
com Venècia. Si, per a alegria de la indústria turística, la famosa ciutat de la llacuna va allotjar nou milions
de turistes el 2015 i es preveu que la dada creixi el 5 % l’any 2016, al mateix temps, l’urbs dels canals es
despobla d’habitants autòctons: en quinze anys, el nombre de venecians ha baixat de 275.000 a 263.000,
fet que ha coincidit amb l’augment del preu dels lloguers, del 2,3 %, a la famosa ciutat entre el 2014 i el
2015, segons xifres del Centre d’Estadístiques d’Itàlia (Istat).
«A Roma es tracta d’un fenomen que posa sobre la taula també qüestions de seguretat pública i de
convivència, ja que molts allotjaments turístics no registren correctament els seus hostes i no els expli-
quen quines són les regles per viure a la ciutat», insisteix Viviana Di Capua, de l’Associació d’Habitants
del Nucli Urbà de Roma, que reclama més controls i més multes a propietaris pirates i turistes mal educats
i, en última instància, una millor gestió dels fluxos turístics per part de l’Estat. Perquè, afirma, «la manera
com tractem les nostres ciutats és un termòmetre de com progressem».
d’Irene Savio. «El descontentament pels excessos del turisme de masses avança a Itàlia». El Periódico [en línia]
(21 setembre 2016)
Vertader Fals
a) El teòleg italià Hans Urs von Balthasar va anomenar «tèrmits»
el turisme massiu.
b) Paolo Bulgari va pagar una part de la restauració de l’escalinata
de Trinità dei Monti.
c) Roma i Venècia són dues de les ciutats italianes que protesten
a causa del turisme de masses.
d) D’acord amb l’autora de l’article, Barcelona pateix una situació
semblant a la d’Itàlia pel que fa al turisme.
e) Venècia incrementa la xifra d’habitants autòctons.
-6-
ex
am
en
s.
a) A l’altre costat dels Alps:
ca
b) Insectes que s’alimenten de fusta:
t
c) Designació, denominació:
d) Ciutat:
e) Desitjat:
a) «Va ser ell el primer a llançar el desafiament i soŀlicitar que, perquè el monu-
ment no torni a caure “en mans dels bàrbars”, es prenguin mesures, com tan-
car-lo durant les nits, per evitar que s’embruti i es malmeti»:
b) «A Roma es tracta d’un fenomen que posa sobre la taula també qüestions de
seguretat pública i de convivència, ja que molts allotjaments turístics no regis-
tren correctament els seus hostes i no els expliquen quines són les regles per
viure a la ciutat»:
1.4. Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, la tesi principal del text. [0,5 punts]
1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu com evoluciona el personatge
de la Marta a l’obra Terra baixa, d’Àngel Guimerà. [1 punt]
-7-
ex
am
en
s.
ca
Vertader Fals
t
a) La cronologia de Mirall trencat s’estén fins ben entrada
la primera dècada de la dictadura franquista.
b) Miquel Masdeu no era casat quan va conèixer Teresa
Goday.
c) Pilar Segura dona la Maria perquè l’afilli l’Eladi, junta-
ment amb un anell de plata.
d) La Teresa queda decebuda per l’armari japonès que li
regala el seu marit.
e) Teresa Goday era filla d’una modista.
Vertader Fals
a) La infantesa de la Marta va ser miserable i infeliç.
b) L’acció de l’obra Terra baixa transcorre en un molí.
c) El personatge de la Marta representa la maldat i l’odi.
d) A la fi de l’obra els germans Perdigons s’enfronten a en
Sebastià i el qüestionen.
e) En Manelic i en Sebastià es barallen a la fi de l’obra i el
darrer queda malferit.
«L’última ciutat a alçar la veu ha estat Roma, on la polèmica s’ha intensificat els
dies previs a la reobertura de l’escalinata de Trinità dei Monti, inaugurada el 1726
i que treu el cap per sobre de la plaça d’Espanya, al cor de l’urbs. La seva rehabilita-
ció, d’un any de durada, ha costat 1,5 milions d’euros, que ha pagat íntegrament el
dissenyador de joies de luxe Paolo Bulgari. Va ser ell el primer a llançar el desafia-
ment i soŀlicitar que, perquè el monument no torni a caure “en mans dels bàrbars”,
es prenguin mesures, com tancar-lo durant les nits, per evitar que s’embruti i es
malmeti.»
-8-
ex
am
2.2. En el text es fa esment de les conseqüències que comporta el turisme de masses.
Escriviu un text formal i ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta parau-
en
les, en què expliqueu els avantatges i els desavantatges que té l’activitat turística.
s.
ca
[2 punts]
-9-
ex
am
PART COMUNA
en
s.
ca
t
descompte.]
3.1.1. Trobava que l’ofici de mariner lligava amb el conreu de la poesia.
☐ complement o objecte directe ☐ complement predicatiu
☐ complement o objecte indirecte ☐ complement de règim (o preposicional)
3.1.2. Però també estudiem presentar una denúncia davant la justícia si l’Estat no ens
escolta.
☐ oració subordinada adverbial condicional
☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom
3.1.3. La resposta fou decisiva: moltes penes i treballs per a arribar a vell amb un trist
resultat.
☐ atribut ☐ subjecte
3.1.4. «Estudiem presentar una denúncia davant la justícia si l’Estat no ens escolta»,
afegeix, en referència a la negativa del Ministeri de Béns Culturals a construir
una barrera per als cent trenta-set esglaons de Trinità dei Monti, encara que sigui
de plexiglàs transparent i només de nit.
☐ oració subordinada adverbial concessiva
☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu
3.1.5. A Roma es tracta d’un fenomen que posa sobre la taula també qüestions de segu-
retat pública i de convivència.
☐ subjecte ☐ complement del nom
☐ atribut ☐ complement predicatiu
3.1.6. Per a guanyar-me la vida, s’acudí a l’oncle que jo aprengués l’ofici de barber.
☐ complement o objecte indirecte ☐ complement circumstancial (o adjunt)
☐ complement agent ☐ complement del nom
3.1.7. El barber no s’atrevia a renyar-me, puix que no em donava ni un cèntim.
☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu locativa
3.1.8. El motiu, va dir Bulgari, és que durant les obres de restauració s’han trobat
«xiclets, marques de cafè, de vi i de moltes altres porqueries» deixades pels turis-
tes que la visiten cada dia.
☐ complement agent ☐ complement del nom
3.1.9. S’ha arribat al punt que hi ha hagut dies en què s’han hagut de recollir excre-
ments humans dipositats sobre els monuments.
☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu
- 10 -
ex
am
3.1.10. La mare i l’oncle potser perquè ja veien difícil que jo fos botiguer, potser per la
natural ambició de fer-me seguir carrera, van decidir que continuaria els estudis
en
a Barcelona.
s.
ca
☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu temporal
t
☐ construcció o clàusula d’infinitiu temporal
tesis. [0,5 punts]
a) _____________ cap nostre que és, ens tracta _____________ si fóssim els seus rivals.
(com / com a)
b) No comparteixo les idees _____________ lluites _____________ crec que no tenen
sentit. (per què / perquè)
c) —_____________ vi beus? —No gaire, en bec només _____________ em deixa el
metge. (quan / quant)
d) —_____________ de llençar el paper a terra, llença’l a la paperera. —Ja ho voldria,
però no hi ha papereres _____________. (enlloc / en lloc)
e) Sort que al final no va haver de dir _____________ perquè no sap _____________
d’anglès. (res / gens)
3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre
parèntesis. [0,5 punts]
a) No us _____________ (treure) els abrics, que fa fred.
b) Jo no _____________ (concebre) la vida sense tu.
c) Veient que no hi ha cap altra possibilitat, ell _____________ (assentir) i accepta de fer
tot el que li demanen.
d) _____________-te (ajupir) un moment i cull el que t’ha caigut.
e) No comprenc per què ha triat el regal més barat _____________ (poder) triar el més
car.
3.4. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveo-
lar sord [s]. [0,5 punts]
Tenia molta pressa a arribar al bosc perquè s’havia proposat de caçar el conill, però l’ani-
mal, que era molt llest, va fugir.
3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats, derivats
dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]
a) Fa falta que el sastre li _____________ el vestit que va comprar de rebaixes. (petit)
b) Les fulles de la planta que vaig regalar a la meva cosina s’han començat a
_____________. ( groc)
c) Vam sentir que s’obria la porta i ens vam quedar mig _____________ i expectants.
(por)
d) Al jardí se sentia la _____________ dels ocells. (piular)
e) És un científic brillant però molt _____________ amb els seus coŀlegues. ( geni)
- 11 -
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
en
s.
ca
t

Sèrie 5
Opció d’examen
OPCIÓ A OPCIÓ B
Qualificació TR
1.1
1.2
1. Comprensió
1.3
lectora
1.4
1.5
2. Expressió 2.1
escrita 2.2
3.1
3.2
3. Reflexió
3.3
lingüística
3.4
3.5
Total
Qualificació final

ex
am
en
s.
ca
t
OPCIÓ A
—A mitja tarda havíem atacat unes posicions enemigues; havíem estat rebutjats amb moltes
baixes i obligats a recular desordenadament. Jo vaig ser un dels qui no varen poder tornar: tenia una
ferida de bala en una cama. Vaig poder amagar-me entre unes roques, fora de l’abast del foc enemic.
La ferida no era greu, i vaig estroncar l’hemorràgia lligant-me la cama amb el portafusell. Havia d’es-
perar l’arribada de la nit per intentar, a l’empara de l’obscuritat, el retorn a la meva companyia, no
molt allunyada. Estava tranquil. Coneixia perfectament el camí de tornada. La ferida era de les que
s’anomenen de sort: m’inutilitzaria durant un parell de mesos i obtindria un permís de convalescèn-
cia, que podria passar a casa, on no havia estat des de feia més d’un any. Em vaig posar a imaginar-me
la meva arribada, l’atabalament de les meves germanes quan em veurien ferit, les paraules que els
adreçaria per tranquiŀlitzar-les. Sabia com hauria de somriure per tal d’esborrar l’esglai del rostre de la
meva mare, com miraria el meu pare quan tornés dels camps, al capvespre… Veia la taula familiar,
la llar ennegrida per un segle de fum, els nius buits de les orenetes als ràfecs, el càntir negre del racó…
Enmig d’aquestes cabòries, el temps passava ràpidament. La cama se m’havia inflat i em feia mal.
Vaig ajeure’m de cara al cel. Estava emboirat, però no plovia perquè el vent bufava de l’est. Els meus
companys em devien creure mort. M’havien vist caure… Quan finalment arribà la nit, negra com gola
de llop, vaig començar a arrossegar-me. Estava convençut que podria arribar en menys d’una hora.
Avançava molt lentament i em coïen les mans, ferides per pedres i gatoses. A causa de l’obscuritat, no
reconeixia els llocs per on m’arrossegava, però em deixava guiar pel meu instint d’orientació. Havia
de baixar, ho sabia bé, per la dreta del talús fins arribar al barranc i després desviar-me cap a un pas
entre dos pujols. Una estranya sensació havia fet presa de mi mentre m’arrossegava voltat de tenebres.
No era por, sinó una aguda certesa d’angoixa i soledat. En aquells moments —ja m’esllavissava pel
talús— el dolor de la cama, cada vegada més intens, era com un toc d’alarma que congregava totes les
forces de la vida, però al mateix temps era una espantosa consciència de la futilitat dels meus esforços,
com si hagués desaparegut la gran tanca que separa la vida i la mort. No és ben bé això, però no
sé com dir-ho… En arribar al final del talús, vaig descansar una estona. Començava a torturar-me la
set. De sobte, vaig topar amb alguna cosa que, de primer, vaig prendre per una roca, i després vaig
adonar-me que es tractava del cadàver d’un soldat, i després un altre, i un altre. Ni per un moment,
des que havia caigut ferit, no m’havia passat pel cap la idea que altres haguessin pogut caure també.
No vaig poder veure llurs cares, perquè era molt fosc. L’obsessió de fugir d’ells, la por de reconèixer
algun company, em donà energies per arribar fins al barranc.
Agustí Bartra. Crist de 200.000 braços. Barcelona: Proa, 1974, p. 116-118
Vertader Fals
a) El narrador té una ferida d’arma blanca a la cama.
b) Feia més d’un any que el narrador no havia estat a casa seva.
c) Els companys del narrador l’havien vist caure i devien pensar
que era mort.
d) El narrador té por.
e) El narrador va veure les cares dels cadàvers dels soldats.
-2-
ex
am
en
s.
a) Retrocedir:
ca
b) Desestimats, refusats:
t
c) Aturar:
d) Petitesa, insignificança:
e) Ensurt, sobresalt:
a) «Em vaig posar a imaginar-me la meva arribada, l’atabalament de les meves

germanes quan em veurien ferit, les paraules que els adreçaria per tranquiŀlit-
zar-les»:
b) «La ferida era de les que s’anomenen de sort: m’inutilitzaria durant un parell
de mesos i obtindria un permís de convalescència»:
1.4. Descriviu, en un màxim de cinquanta mots, quins eren els sentiments i les sensa-
cions del soldat ferit. [0,5 punts]
1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, esmenteu cinc objectes que tenen valor
simbòlic a l’obra Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, i expliqueu-ne el sig-
nificat. [1 punt]
-3-
ex
am
en
s.
ca
Vertader Fals
t
a) Salvador Valldaura i Teresa Goday es van casar a Santa
Maria del Mar.
b) La mort sobtada de l’Eladi despertà la sospita d’un suï-
cidi.
c) Jesús Masdeu va morir de malaltia.
d) A la Teresa no li agradava l’armari japonès i el va ven-
dre.
e) Armanda Valls esdevé cuinera dels Valldaura de molt
jove.
Vertader Fals
a) El tema de l’obra Terra baixa és la lluita entre el bé i el
mal.
b) En Manelic, després de casar-se, creu que la Marta l’es-
tima.
c) En Manelic retorna sol a la Terra Alta.
d) La Marta accepta que l’obliguin a casar-se amb una per-
sona que no estima.
e) Un cop casada, la Marta no s’adona que l’han enganya-
da a ella i a en Manelic.
«Veia la taula familiar, la llar ennegrida per un segle de fum, els nius buits de les
orenetes als ràfecs, el càntir negre del racó… Enmig d’aquestes cabòries, el temps
passava ràpidament. La cama se m’havia inflat i em feia mal. […] Estava emboirat,
però no plovia perquè el vent bufava de l’est. Els meus companys em devien creure
mort. M’havien vist caure… […] em coïen les mans, ferides per pedres i gatoses.»
-4-
ex
am
2.2. En el text es relaten les experiències i els pensaments d’un soldat ferit. Escriviu un
text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, que en continuï
en
la narració, imaginant-vos quins fets li podrien passar fins a arribar al final de la
s.
història. [2 punts]
ca
t
-5-
ex
am
OPCIÓ B
en
s.
ca
Les operadores de telecomunicacions de la Xina, el mercat de telefonia més gran del món, ja
connecten des del trimestre passat més objectes que persones. L’anomenat Internet de les coses és
t
el segment que més impulsarà el creixement de la indústria, passant d’aportar-hi el 0,5 % de la seva
facturació total l’any passat al 5 % l’any 2020 i al 20 % cinc anys després, segons Huawei. Si les com-
panyies tenen tanta pressa per evolucionar cap a la cinquena generació (5G) no és per oferir-nos més
velocitat de connexió als mòbils, sinó per connectar comptadors d’aigua, gas i electricitat, fanals, cot-
xes, bústies, contenidors de brossa, bicicletes, rentadores, màquines de vending, maletes i mascotes,
entre molts altres objectes estàtics o mòbils, inanimats o vius.
Algunes d’aquestes aplicacions tenen molt de sentit, perquè fan possible que les indústries siguin
més eficients, productives i segures. A més, l’abaratiment dels sensors i mòduls de connexió també
permet incorporar-los en dispositius domèstics, fins al punt que grans marques com Samsung i LG
han promès que tots els aparells dels seus catàlegs a final d’aquesta dècada disposaran de connexió a
la xarxa. Però també ha afavorit que en els últims anys hagin sortit al mercat andròmines connectades
d’allò més pintoresques.
Com que als éssers vius ens cal alimentar-nos per sobreviure, la cuina i el menjador són potser
els espais de la casa més proclius a acollir objectes que no sabíem que necessitàvem. Per exemple,
la forquilla inteŀligent HapiFork, que vibra quan detecta que endrapem massa ràpid. No és l’únic
cobert hipertecnològic: la coberteria Spün identifica què mengem gràcies al reconeixement d’imatge
i ho pesa per enregistrar exactament la nostra ingesta nutricional. Un càlcul semblant al que fan les
paelles SmartyPan, tot i que els has de dir quins ingredients hi poses. Això sí, pots fer-ho amb ordres
de veu. En canvi, la torradora de pa Griffin et permet triar amb el mòbil si vols la llesca més o menys
torrada i t’avisa quan la tens a punt. Amb qui sí que pots parlar és amb el saler de sobretaula Smalt
(combinació de smart i salt): el seu fabricant opina que és més fàcil demanar-li que et passi la sal a
Alexa, la majordoma digital d’Amazon, que al teu veí de taula.
El proveïment dels aliments que ens posem al plat també es complica. Amazon ofereix botons
connectats Dash per a desenes de productes diferents, per demanar-li que ens els reposi tan aviat com
vegem que estem a punt de quedar-nos-en sense. La indústria sembla especialment amoïnada per si
ens falten ous: Quirky i General Electric tenen una ouera connectada que podem consultar amb el
telèfon des del supermercat per saber si n’hem de comprar una dotzena. També ens indica quins són
els que vam comprar primer, per evitar que ens caduquin. Samsung és una de les marques de neveres
que ha començat a incloure càmeres a la porta de l’aparell que fan automàticament una fotografia de
l’interior cada vegada que la tanquem i ens l’envien al telèfon per saber què tenim a casa.
Aquests i altres enginys ens podrien fer concloure que no tots els dispositius d’una casa mereixen
ser connectats i dotats d’inteŀligència, encara que la tecnologia ho permeti.
d’Albert Cuesta. «Internet de les coses absurdes». Ara [en línia] (8 febrer 2018)
Vertader Fals
a) La cinquena generació (5G) oferirà més velocitat de connexió
als mòbils.
b) A final d’aquesta dècada molts electrodomèstics estaran con-
nectats a Internet.
c) La Internet de les coses és el segment que impulsarà més el
creixement de la indústria en els pròxims anys.
d) La cuina i el menjador són els espais de la casa amb menys
possibilitats de tenir objectes interconnectats.
e) LG és una de les marques que comença a incloure càmeres a la
porta de la nevera.
-6-
ex
am
en
s.
a) Mengem amb avidesa:
ca
b) Inclinat, propens:
t
c) Estris inútils:
d) Preocupada:
e) Estranyes, estrafolàries:
a) «El seu fabricant opina que és més fàcil demanar-li que et passi la sal a Alexa,
la majordoma digital d’Amazon, que al teu veí de taula»:
b) «Samsung és una de les marques de neveres que ha començat a incloure càme-

res a la porta de l’aparell que fan automàticament una fotografia de l’interior
cada vegada que la tanquem i ens l’envien al telèfon per saber què tenim a casa»:
1.4. Comenteu, en un màxim de cinquanta mots, la frase següent del text: «Però també
ha afavorit que en els últims anys hagin sortit al mercat andròmines connectades
d’allò més pintoresques». [0,5 punts]
1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu qui era la Maria a l’obra Mirall
trencat, de Mercè Rodoreda. [1 punt]
-7-
ex
am
en
s.
ca
Vertader Fals
t
a) Salvador Valldaura oblida de seguida la relació que tin-
gué amb la Bàrbara.
b) En Ramon i la Maria respecten el professor de piano.
c) La Teresa sempre s’adreça de vostè a en Jaume.
d) La Sofia Valldaura s’assembla a la seva mare.
e) El taló que dona la Sofia a en Ramon abans d’acomia-
dar-se’n el farà sortir de la misèria en què viuen ell i la
seva família.
Vertader Fals
a) En Xeixa canta en el primer acte la cançó A la vora de la
mar.
b) La Terra Baixa representa el Pirineu, un lloc sense cor-
rupció.
c) Quan són casats, en Manelic s’adona que la Marta no
l’estima.
d) En Sebastià, quan ve el pare de la seva promesa, tanca la
Marta dins una cova.
e) La Nuri no vol ajudar la Marta a fugir de la Terra Baixa.
2.1. Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en present
per formes de passat. La redacció resultant ha de contenir tota la informació
inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals que modi-
fiqueu. [1 punt]
«Per exemple, la forquilla inteŀligent HapiFork, que vibra quan detecta que
endrapem massa ràpid. No és l’únic cobert hipertecnològic: la coberteria Spün
identifica què mengem gràcies al reconeixement d’imatge i ho pesa per enregistrar
exactament la nostra ingesta nutricional. Un càlcul semblant al que fan les paelles
SmartyPan, tot i que els has de dir quins ingredients hi poses.»
-8-
ex
am
2.2. En el text es relaciona la Internet de les coses amb la creació d’estris interconnec-
tats que tenen una utilitat relativa. Escriviu un text formal i ben estructurat de cent
en
vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu els avantatges reals que
s.
pot tenir la interconnexió digital dels objectes quotidians a Internet mitjançant
ca
exemples. [2 punts]
-9-
ex
am
PART COMUNA
en
s.
ca
t
descompte.]
3.1.1. La coberteria Spün identifica què mengem gràcies al reconeixement d’imatge i
ho pesa per enregistrar exactament la nostra ingesta nutricional.
☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement o objecte directe
☐ oració subordinada adverbial de complement o objecte directe
☐ oració subordinada substantiva interrogativa de complement o objecte directe
3.1.2. Estava convençut que podria arribar en menys d’una hora.
☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement o objecte directe
☐ oració subordinada substantiva de complement de règim (o preposicional)
☐ oració subordinada adverbial de complement o objecte directe
☐ oració subordinada substantiva interrogativa de complement o objecte directe
3.1.3. L’atabalament de les meves germanes quan em veurien ferit, les paraules que els
adreçaria per tranquiŀlitzar-les.
☐ atribut ☐ complement del nom
3.1.4. Ni per un moment, des que havia caigut ferit, no m’havia passat pel cap la idea
que altres haguessin pogut caure també.
☐ atribut ☐ complement del nom
3.1.5. Vaig ajeure’m de cara al cel.
☐ subjecte ☐ complement o objecte directe
☐ complement o objecte indirecte ☐ complement circumstancial (o adjunt)
3.1.6. Començava a torturar-me la set.
☐ subjecte ☐ complement predicatiu
3.1.7. Un càlcul semblant al que fan les paelles SmartyPan, tot i que els has de dir quins
ingredients hi has posat.
☐ complement o objecte directe
☐ complement o objecte indirecte
3.1.8. No vaig poder veure llurs cares, perquè era molt fosc.
3.1.9. L’anomenat Internet de les coses és el segment que més impulsarà el creixement
de la indústria.
☐ oració subordinada substantiva de complement de l’adjectiu
☐ oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
- 10 -
ex
am
3.1.10. Una estranya sensació havia fet presa de mi mentre m’arrossegava voltat de tene-
bres.
en
s.
ca
t
tesis. [0,5 punts]
a) No sé _____________ vols dir-me fent aquests gestos; és millor _____________ par-
lis clar. (que / què)
b) L’he buscat _____________ i no el trobo. Estic ben amoïnat _____________ el que
em dirà quan ho sàpiga. (per tot / pertot)
c) —Clava-ho; _____________, caurà. —D’acord, però no ho faré jo, _____________
en Joan. (sinó / si no)
d) _____________ amable que semblava i ara resulta que no ho és _____________. (tan
/ tant)
e) —Això no m’agrada _____________. —És que, realment, no hi ha _____________
que t’agradi! ( gens / res)
3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal simple correcta del verb que hi ha
entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]
a) La mare vol que vosaltres _____________ (estendre) la roba a l’estenedor.
b) Eh! Vosaltres! No _____________ (jeure) a l’herba.
c) L’han _____________ (incloure) a la llista de morosos i n’està ben avergonyit.
d) Ells es vanten que _____________ (pressentir) el futur.
e) Volia que li _____________ (donar) un cop de mà, però no ho vaig fer.
3.4. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alve-
olar sord [s]. [0,5 punts]
Tenia una actitud més aviat negativa. Tot li semblava malament. Però afortunadament li
canvià el caràcter. Va esdevenir una persona compassiva i condescendent, que s’adreçava
a tothom amb amabilitat.
3.5. Completeu les oracions següents amb els substantius o adjectius adequats, derivats dels
mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]
a) Aquesta noia té els ulls _____________ i els cabells rossos. (blau)
b) De tant caminar, li han quedat els peus _____________. (sang)
c) És una persona molt simpàtica i a més té una rialla _____________. (encomanar)
d) L’_____________ de la plaça es farà durant els mesos de juliol i agost. (quitrà)
e) No paraven de cridar i estaven tan _____________ que no feien cas de res. (joc)
- 11 -
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
2020
en
s.
ca
t

Sèrie 1
Opció d’examen
OPCIÓ A OPCIÓ B
Qualificació TR
1.1
1.2
1. Comprensió
1.3
lectora
1.4
1.5
2. Expressió 2.1
escrita 2.2
3.1
3.2
3. Reflexió
3.3
lingüística
3.4
3.5
Total
Qualificació final

ex
am
en
s.
ca
t
OPCIÓ A
Era, doncs, una bona casa, però a dins hi havia ben poca cosa: hi havia simplement el que la gent
s’hi havia descuidat. Per a habitar-la calia portar-hi l’indispensable, cosa que jo vaig fer amb els quatre
trastets que tenia a l’Escala. La presència d’aquests objectes no l’emplenà pas; més aviat hi agafaren un
aire balder i precari. La majoria de les habitacions continuaren en una buidor absoluta: no recordo
pas haver obert mai les portes d’aquestes cambres.
En el primer pis hi havia un gran menjador central ple de llum, molt clar, i dues habitacions, una
a cada costat. Aquesta suite obria sobre la façana tres magnífics balcons que semblaven fets expressos
per fer la vida contemplativa, tan fascinador era el panorama que els seus llindars presentaven.
En una de les parets laterals del menjador hi havia una xemeneia amb unes corbes una mica
pretensioses, sobre l’enfila de la qual es veia un rellotge d’unes certes ínfules artístiques perpètuament
aturat a les 5.25. […] Aquell rellotge era curiós: tenia la part externa normal, el marc de bronze, el
quadrant i les broques, però li faltava la maquinària posterior. Algú se la devia haver emportada. Havia
quedat un rellotge fictici, inexistent, un rellotge dissecat. Al centre del local hi havia una taula de fusta
blanca i quatre cadires de balca, sota d’un fil que penjava del cel ras, que sostenia una bombeta elèctrica
posada a dins d’una càpsula de vidre molt artística, d’un color rosat, com una campaneta brodada.
Aquella penjarella, suspesa i nua en l’espai d’aire massa voluminós, feia una certa angúnia. […]
Però en aquell menjador hi havia una cosa bona: un sofà, un sofà de Cadaqués, de caoba corbada,
de color torrat, probablement vingut d’Itàlia, un sofà deliciós, una mica tronat, amb un matalasset
cobert amb una cretona verdosa lleugerament esfilagarsada, d’unes dimensions perfectes, d’una
comoditat absoluta, d’una receptibilitat per al cos humà tan positiva que arribava a inspirar senti-
ments de tendresa real. Però el curiós d’aquell moble és que formava part de les coses aŀluvionals de
la casa —dels objectes que la gent s’hi havia successivament descuidat. Vaig preguntar al representant
de l’amo qui era la persona que havia comès l’error d’abandonar-lo, però no pogué pas donar-me’n
una qualsevol idea clara.
A les parets del local, no s’hi hauria vist el més petit objecte si l’estadant anterior —un pintor
suec— no hi hagués deixat penjades tres o quatre teles sense marc, tot just començades, que prete-
nien representar unes oliveres en procés d’objectivació, en un estat molt vague, molt poc concret, que
no havia passat de la més incerta borrositat. Si no hagués estat que a sobre de la fumositat es veien
unes pinzellades de verd fresc sense organitzar, hom hauria dit que més que teles iniciades eren teles
esborrades. Quan em mirava aquelles temptatives abandonades em feia l’efecte que el pintor havia
volgut acomiadar-se deixant un record a la casa, però que el record havia estat tan tímid i informulat
com el que us poden deixar les faccions d’una persona que veiéreu passar anys enrera, una vegada.
Josep Pla. Contraban. Barcelona: Edicions Destino i Edicions 62, 1990, p. 26-28

qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
Vertader Fals
a) El narrador explica que va omplir amb mobles totes les habi-
tacions de la casa.
b) El que l’autor anomena suite consta de tres estances a la planta
baixa.
c) Al menjador hi havia un rellotge espatllat.
d) El sofà del menjador era deliciós i una mica vell.
e) El pintor suec havia deixat penjades tres o quatre teles amb
marc.
2
ex
am
expressions següents. [0,5 punts]
en
s.
a) Espectacle, vista:
ca
b) Enganyós, fingit:
t
c) Despullada:
d) Atrotinat, fet malbé:
e) Inquilí, llogater:
a) «Aquell rellotge era curiós: tenia la part externa normal, el marc de bronze, el
quadrant i les broques, però li faltava la maquinària posterior. Algú se la devia
haver emportada»:
b) «Vaig preguntar al representant de l’amo qui era la persona que havia comès
l’error d’abandonar-lo, però no pogué pas donar-me’n una qualsevol idea
clara»:
1.4. Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, com era l’objecte del menjador que
més agradava al narrador. [0,5 punts]
1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries
d’aquest curs.
1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu la simbologia del llop a l’obra
Terra baixa, d’Àngel Guimerà. [1 punt]
3
ex
am
Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es
en
s.
descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
ca
Vertader Fals
t
a) A Mirall trencat els objectes simbolitzen alguns esdeve-
niments de l’obra.
b) Teresa Goday i la seva filla Sofia mantenen una relació
afectuosa.
c) Eladi Farriols va regalar a la minyona Armanda Valls
unes arracades.
d) En Ramon, la Maria i en Jaume són germans i tots tres
són fills de Sofia Valldaura i Eladi Farriols.
e) Jesús Masdéu no és fill de Teresa Goday.
Guimerà, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran
0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
Vertader Fals
a) El caràcter innocent d’en Manelic no és en absolut xim-
pleria.
b) L’ermità no intenta d’impedir el casament entre la
Marta i en Manelic.
c) En Manelic i la Marta no volen fugir a la Terra Alta.
d) En Sebastià exerceix el seu poder sobre tot i tothom.
e) En Xeixa s’enfronta a en Sebastià però no gosa d’anar-
se’n.
2.1. Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals de passat a for-
mes de futur. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el
«En una de les parets laterals del menjador hi havia una xemeneia amb unes cor-
bes una mica pretensioses, sobre l’enfila de la qual es veia un rellotge d’unes certes
ínfules artístiques perpètuament aturat a les 5.25. […] Aquell rellotge era curiós:
tenia la part externa normal, el marc de bronze, el quadrant i les broques, però li
faltava la maquinària posterior. Algú se la devia haver emportada. Havia quedat un
rellotge fictici, inexistent, un rellotge dissecat. Al centre del local hi havia una taula
de fusta blanca i quatre cadires de balca, sota d’un fil que penjava del cel ras, que
sostenia una bombeta elèctrica posada a dins d’una càpsula de vidre molt artística,
d’un color rosat, com una campaneta brodada.»
4
ex
am
en
s.
ca
t
2.2. En el text es descriu el menjador d’una casa. Feu una descripció, mitjançant un text
ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, d’un menjador que
conegueu o d’un que us imagineu tal com us agradaria que fos decorat. [2 punts]
5
ex
am
OPCIÓ B
en
s.
ca
El nou pla estratègic de l’Organització Mundial de la Salut per al 2019 pretén que mil milions de
t
persones més es beneficiïn d’una sanitat millor. Per aconseguir-ho planteja una sanitat més universal
millorant el finançament, l’efectivitat, la utilitat i l’equitat dels actuals sistemes sanitaris. Entre les deu
prioritats que proposa per al present exercici en destaca una: la lluita contra els moviments antiva-
cunes. És una elecció molt encertada perquè aquests coŀlectius amenacen greument els progressos en
salut pública aconseguits en els darrers vint anys.
Aquest és un tema cabdal, atès que la vacunació evita entre dos i tres milions de morts a l’any i
es podrien evitar un milió i mig de morts més si millorés la taxa mundial de cobertura de les immu-
nitzacions.
Però la trista realitat és que la taxa mundial de cobertura de la vacunació s’ha estancat en el 86 %
i encara queden dinou milions i mig de lactants de tot el món que no reben les vacunes bàsiques.
Les raons per les quals no es pot augmentar la taxa mundial de vacunació són molt complexes.
Inclouen problemes socioeconòmics i socioculturals.
La denominació dubte vacunal (en anglès, vaccine hesitancy) és un terme emergent en la biblio-
grafia científica sobre vacunació. El concepte sorgeix a partir d’una línia imaginària entre les dues
postures oposades: la de la completa acceptació i el convenciment a favor de la vacunació i la de
l’absolut rebuig envers les vacunes (antivacunes o anti-vaxxers). Entre aquests dos extrems trobem
ciutadans amb graus variables de dubte sobre les vacunacions, més inclinats cap a un costat o l’altre.
Els crítics envers les vacunes no són pocs: a Espanya el 8,9 % dels enquestats es mostren contraris
a la vacunació perquè dubten que les vacunes siguin eficaces i segures.
L’any 1998, el metge d’origen canadenc Andrew Wakefield va publicar a la prestigiosa revista
científica The Lancet un article en què relacionava la vacuna triple vírica (xarampió, parotiditis i
rubèola) amb un augment en el risc de patir autisme. L’estudi va tenir moltíssim ressò en els mitjans
de comunicació i això va fer aparèixer i va enfortir molts grups antivacunes a tot el món. Wakefield
es va convertir en portaveu d’aquesta idea i va dur a terme una activa campanya de conscienciació.
Molts pares van deixar de vacunar els seus fills per por que la vacuna els causés més danys que bene-
ficis. Com a resultat de la manca de vacunació van reaparèixer casos de malalties infeccioses que
estaven controlades fins aquell moment en els països desenvolupats: xarampió, galteres, tos ferina,
diftèria…
Però el frau d’aquest estudi fou descobert ben aviat. Investigadors independents van intentar
replicar la investigació de Wakefield en un estudi que va incloure 95.000 nens (set mil vegades més
que l’estudi de Wakefield, que només estudià dotze nens). Els resultats van ser concloents: no hi ha
cap relació entre autisme i vacunació. A més, en revisar l’estudi de Wakefield es va descobrir que
havia estat manipulat: va enganyar els pares, va fer proves inconvenients als nens, va pagar els amics
del seu fill per obtenir mostres de sang i va fabricar els resultats perquè li fossin favorables. El motiu
d’aquest engany tan groller era el seu interès econòmic a desprestigiar les vacunes, ja que va rebre
diners d’un advocat que representava pares de nens autistes que havien demanat compensacions
econòmiques al fabricant d’una vacuna.
Adaptació feta a partir del text de Genís Carrasco.
«La lluita contra els moviments antivacunes entre les prioritats de l’OMS per al 2019».
Catalunya Press [en línia] (1 febrer 2019)
6
ex
am
en
s.
ca
t
Vertader Fals
a) La lluita contra els moviments antivacunes és una de les set
prioritats de l’Organització Mundial de la Salut per al 2019.
b) A Espanya, el 8,9 % dels enquestats es mostra favorable a la
vacunació.
c) L’estudi d’Andrew Wakefield estava manipulat.
d) La taxa mundial de vacunació ha augmentat.
e) Les raons que esgrimeixen els moviments antivacunes inclo-
uen problemes socioeconòmics i socioculturals.
a) Equanimitat: d) Ressorgir:
b) Aturat, parat: e) Desacreditar:
c) Refús:
a) «El nou pla estratègic de l’Organització Mundial de la Salut per al 2019 pretén
que mil milions de persones més es beneficiïn d’una sanitat millor. Per acon-
seguir-ho planteja una sanitat més universal millorant el finançament»:
b) «Molts pares van deixar de vacunar els seus fills per por que la vacuna els cau-
sés més danys que beneficis»:
1.4. Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, en què es basava Andrew Wakefield

per a rebutjar les vacunes i per què aparegueren els grups antivacunes. [0,5 punts]
d’aquest curs.
1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què en Manelic retorna
amb la Marta a la Terra Alta a l’obra Terra baixa, d’Àngel Guimerà. [1 punt]
7
ex
am
en
s.
ca
Vertader Fals
t
a) Mirall trencat acaba abans de la Guerra Civil.
b) Salvador Valldaura oblida de seguida la Bàrbara, la vio-
linista de qui es va enamorar.
c) En Jaume, fill de la Sofia i l’Eladi, era malaltís.
d) La Sofia marxa a Alemanya durant la guerra.
e) La rata que apareix al final de l’obra és el símbol de la
decadència i la destrucció.
Vertader Fals
a) El llenguatge utilitzat pels personatges de Terra baixa és
popular, cosa que aproxima l’obra als espectadors.
b) En Sebastià té deutes i per aquest motiu es vol casar
amb una pubilla rica.
c) Quan en Sebastià diu a la Marta que es casi amb en
Manelic, ella ho vol fer de seguida.
d) La Nuri és la germana petita de la Marta.
e) En un moment determinat de l’obra, la Marta se sent
gelosa de la Nuri.
2.1. Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals perifràstics per
formes de passat simple. La redacció resultant ha de contenir tota la informació
inclosa en el fragment. Cal que subratlleu en els dos textos les formes verbals que
modifiqueu. [1 punt]
«L’any 1998, el metge d’origen canadenc Andrew Wakefield va publicar a la prestigiosa
revista científica The Lancet un article en què relacionava la vacuna triple vírica (xarampió,
parotiditis i rubèola) amb un augment en el risc de patir autisme. L’estudi va tenir mol-
tíssim ressò en els mitjans de comunicació i això va fer aparèixer i va enfortir molts grups
antivacunes a tot el món. Wakefield es va convertir en portaveu d’aquesta idea i va dur a
terme una activa campanya de conscienciació. Molts pares van deixar de vacunar els seus
fills per por que la vacuna els causés més danys que beneficis. Com a resultat de la manca
de vacunació van reaparèixer casos de malalties infeccioses que estaven controlades fins
aquell moment en els països desenvolupats: xarampió, galteres, tos ferina, diftèria…
[…] Investigadors independents van intentar replicar la investigació de Wakefield en
un estudi que va incloure 95.000 nens (set mil vegades més que l’estudi de Wakefield,
que només estudià dotze nens). Els resultats van ser concloents: no hi ha cap relació entre
autisme i vacunació.»
8
ex
am
en
s.
ca
t
2.2. En el text s’exposa la reticència que hi ha en alguns coŀlectius a vacunar els fills.
Escriviu un text formal i ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta
paraules, sobre les conseqüències que pot tenir el fet de qüestionar un dels princi-
pals avenços de la salut mundial. [2 punts]
9
ex
am
PART COMUNA
en
s.
ca
3.1. Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.
t
[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà
cap descompte.]
3.1.1. La denominació dubte vacunal (en anglès, vaccine hesitancy) és un terme

emergent en la bibliografia científica sobre vacunació.
☐ complement predicatiu
☐ complement circumstancial (o adjunt)
3.1.2. Vaig preguntar al representant de l’amo qui era la persona que havia comès
l’error d’abandonar-lo, però no pogué pas donar-me’n una qualsevol idea
clara.
☐ complement d’adjectiu
3.1.3. A les parets del local, no s’hi hauria vist el més petit objecte si l’estadant
anterior —un pintor suec— no hi hagués deixat penjades tres o quatre
teles sense marc.
☐ complement circumstancial (o adjunt)
☐ atribut
3.1.4. Encara queden dinou milions i mig de lactants de tot el món que no reben
les vacunes bàsiques.
☐ oració subordinada substantiva de complement de règim (o preposici-
onal)
3.1.5. El motiu d’aquest engany tan groller era el seu interès econòmic a despres-
tigiar les vacunes, ja que va rebre diners d’un advocat que representava
pares de nens autistes.
10
ex
am
3.2. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre
en
a) —_____________ lleig que m’ha semblat aquest armari! —Doncs si sabessis de
s.
ca
_____________ està fet! (què / que)
t
b) —No sabia que fossin _____________ ignorants. —Certament, _____________
l’un com l’altre no saben res de res. (tant / tan)
c) —No _____________ que en Joan encara no hagi arribat. —_____________
arribarà en acabar el futbol. (potser / pot ser)
d) —No vull carn _____________ peix. —Agafa el rap, _____________ te’n que-
daràs sense. (sinó / si no)
e) No té _____________ d’imaginació. Si en tingués una mica, no hauria comprat
_____________ de tot això. (gens / res)
3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha
entre parèntesis. [0,5 punts]
a) Li ha _____________ (doldre) la seva decisió.
b) Si jo _____________ (saber) on viu, aniria a fer-li una visita.
c) Tu, _____________ (estar) alerta, que aviat et cridaran.
d) Qui de vosaltres ha _____________ (difondre) aquesta notícia falsa?
e) Estava segura que els del nostre partit _____________ (treure) com a mínim
dos representants.
3.4. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so palatal
fricatiu sonor [ʒ] o, en algunes varietats dialectals, a l’africat [dʒ]. [0,5 punts]
Amb un posat majestàtic, el rei va segellar tots els documents. Al carrer, moltes
persones demanaven venjança i els bombers provaven d’extingir el foc que s’havia
iniciat vora l’ajuntament.
3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats,
derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]
a) N’estic ben farta. Tota la nit que s’han sentit _____________ al pis de dalt i no
he pogut dormir. (córrer)
b) No han pogut agafar el lladre. És _____________ com una anguila. (esmunyir)
c) Treballava de sol a sol fins a _____________-se i li pagaven una misèria. (llom)
d) Si el malalt està _____________, cal canviar-lo de posició cada dues hores. (llit)
e) Aquell nen tan _____________ no deixava dormir els pares. (plorar)
11
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
2020
en
s.
ca
t

Sèrie 4
Opció d’examen
OPCIÓ A OPCIÓ B
Qualificació TR
1.1
1.2
1. Comprensió
1.3
lectora
1.4
1.5
2. Expressió 2.1
escrita 2.2
3.1
3.2
3. Reflexió
3.3
lingüística
3.4
3.5
Total
Qualificació final

ex
am
en
s.
ca
t
OPCIÓ A
Estimada senyora: segurament la sorprendrà moltíssim rebre aquesta carta després de tants anys
que fa que em mantinc en el més estricte —i prudent, tot cal dir-ho— dels anonimats. Tanmateix, les
coses no podien anar de diferent manera si volia acomplir la prometença que vaig fer de vetllar per
vostè i la seva família, sense exposar, però, la meva pell. ¿Cal que li digui que sóc la persona misteriosa
que li ha enviat diners regularment des del 1965? Suposo que en començar a llegir ho ha endevinat;
i també suposo que sent la curiositat, ben lògica, certament, de conèixer les raons que m’impulsen
a escriure-li ara i confessar-li tota la veritat. Aquestes raons són dues: la primera que la meva pell ja
no té, almenys per a mi, que n’havia estat sempre un propietari zelós, cap mena d’importància: quan
vostè rebi la present jo seré mort i enterrat, ja que vaig disposar que aquesta carta no se li enviés fins
que un servidor no fos a l’altre barri (en acabar de llegir-la, comprendrà que tenia els meus motius
per disposar-ho així); la segona raó, conseqüència de la primera, és que d’aquí a pocs dies anirà a veu-
re-la, per última vegada, el senyor Celdoni Mansanet, el notari que tots aquests anys li ha anat lliurant
cada tres mesos, amb regularitat de cronòmetre, els diners que han permès a vostè tirar endavant els
fills sense angúnies econòmiques. Els metges m’han diagnosticat una malaltia incurable i com que sóc
una persona endreçada i escrupolosa, he volgut deixar les meves coses en ordre, i de manera especial
aquest assumpte, que ha constituït, des que va començar, la preocupació principal de la meva vida.
Es preguntarà, i motius no n’hi falten, què significa tot això; és natural que el cap li balli. He de
reconèixer que si se’m presentés algú a casa, cada dos per tres, a lliurar-me una quantitat, no diré
forta, però sí galdoseta, de diners, sense saber qui me’ls envia ni per què, no em sabria estar de fer les
meves cabòries ni de sospitar intencions amagades, qui sap si fins i tot tèrboles, de part del remitent
desconegut. Per això vaig pensar que la millor solució seria encarregar-ho tot a un notari; així, l’afer
tindria una aparença legal que evitaria o, si més no, ablaniria suspicàcies. […] Ningú millor que vostè
pot confirmar la qualitat insuperable de la meva troballa. El senyor Celdoni Mansanet és la quin-
taessència de la gent de l’ofici; té una fesomia i un posat tan peculiars, un equilibri tan subtil entre
inquisidor arnat, sàdic meticulós, canonge lúbric i granota beatífica, que encara que sortís disfressat
de mosso d’esquadra, la gent l’aturaria pel carrer per demanar-li escriptures, contractes, auditories i
testaments.
Diu molt a favor de vostè que fins i tot aquest inflexible llepafils tingués dificultats a convèn-
cer-la que acceptés els diners sense massa escrúpols. És clar que ell no sabia, ni sap, la veritat, i millor
seria que continués a la figuera, perquè un sant baró d’aquesta mena, imbuït de legalitat i armat amb
codis, reglaments i pòlisses pot resultar més mortífer que la pesta.
Jesús Moncada. «L’estremidora confessió de Joe Galàxia (Història de fulletó)».
A: Contes. Barcelona: La Magrana, 2001, p. 78-79
2
ex
am
en
s.
ca
t
Vertader Fals
a) La senyora rep una carta d’un remitent anònim.
b) L’home remetia diners a la senyora des d’abans del 1965.
c) L’home encara no serà mort quan la senyora rebi la carta.
d) El notari lliurava una quantitat minsa de diners a la senyora.
e) El notari no sap per què l’home lliura diners regularment a la
senyora.
expressions següents. [0,5 punts]
a) Tenir cura:
b) Minuciosa, primmirada:
c) Preocupacions, caviŀlacions:
d) Mitigaria, suavitzaria:
e) Infós, inculcat:
a) «Aquestes raons són dues: la primera que la meva pell ja no té, almenys per a
mi, que n’havia estat sempre un propietari zelós, cap mena d’importància»:
b) «ja que vaig disposar que aquesta carta no se li enviés fins que un servidor no
fos a l’altre barri (en acabar de llegir-la, comprendrà que tenia els meus motius
per disposar-ho així)»:
1.4. Rellegiu el text i identifiqueu-hi els elements que descriuen la vàlua del notari.
Expliqueu-ho en un màxim de cinquanta mots. [0,5 punts]
d’aquest curs.
1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quin paper té Jesús Masdéu a
l’obra Mirall trencat, de Mercè Rodoreda. [1 punt]
3
ex
am
en
s.
ca
t
Vertader Fals
a) Salvador Valldaura va ser el primer marit de Teresa
Goday.
b) Nicolau Rovira enviava violetes a Maria Goday.
c) En Jaume, el segon fill de la Sofia i l’Eladi, nasqué abans
d’hora.
d) El notari Amadeu Riera mor al final de la noveŀla.
e) Teresa Goday estava segura que Eladi Farriols s’havia
casat amb la Sofia per interès.
Vertader Fals
a) En Sebastià busca un marit ben plantat per a la Marta.
b) La Marta, al començament de l’obra, mostra el seu sen-
timent de culpa i la seva baixa autoestima.
c) En Sebastià es vol casar amb la pubilla Sala per salvar les
seves hisendes.
d) En Manelic no s’enfada quan es riuen d’ell vestit de nuvi.
e) En Tomàs vol que se celebri el casament entre en Manelic
i la Marta.
«Diu molt a favor de vostè que fins i tot aquest inflexible llepafils tingués difi-
cultats a convèncer-la que acceptés els diners sense massa escrúpols. És clar que ell
no sabia, ni sap, la veritat, i millor seria que continués a la figuera, perquè un sant
baró d’aquesta mena, imbuït de legalitat i armat amb codis, reglaments i pòlisses
pot resultar més mortífer que la pesta.»
4
ex
am
2.2. En el text s’explica que una senyora rep diners, des de fa molts anys, d’un remi-
tent anònim. Aquest, en la carta que li adreça, comença a justificar-li els motius
en
d’aquesta acció. Escriviu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cin-
s.
quanta paraules, que continuï la narració des del darrer paràgraf, amb el mateix
ca
estil epistolar, explicant el motiu de la tramesa periòdica dels diners. [2 punts]
5
ex
am
OPCIÓ B
en
s.
El terme gentrificació no sempre serveix per explicar els diferents fenòmens que actualment pro-
ca
voquen l’expulsió de veïnat i comerciants dels centres de ciutats com Barcelona.
t
La gentrificació clàssica s’ha desenvolupat a mesura que la globalització, les noves tecnologies o el
creixement exponencial del port i l’aeroport han anat obrint la ciutat a nous operadors. I es defineix
com una substitució territorial de classes, tant en l’àmbit de l’habitatge com en el del comerç. Si l’enca-
riment de l’habitatge reemplaça els veïns empadronats, en el cas del comerç la substitució pot afectar
tant els comerciants —que pleguen perquè ja no poden assumir el cost del local— com la seva clientela
—que canvia d’establiment perquè les mercaderies ja no estan a l’abast del seu poder adquisitiu.
Barcelona s’enfronta avui a processos que atempten igualment contra el dret al barri, però que
ja no es poden descriure com una substitució dels usuaris. Són nous fenòmens que es corresponen
amb una substitució dels usos o, fins i tot, amb una extinció dels usos.
En el primer cas, hi ha tots aquells habitatges que han perdut l’ús residencial per acollir activitats terci-
àries. Als anys vuitanta, per exemple, l’Eixample ja presentava alguns excessos de terciarització quan els seus
habitatges eren substituïts per notaries, bufets d’advocats o estudis d’arquitectura. Ara, arran de l’aparició
de plataformes en línia com Airbnb i del fenomen dels vols low-cost, la substitució de l’ús d’habitatge per
l’ús terciari dels allotjaments turístics pot tenir, en determinats barris, un efecte molt més devastador en la
distribució d’usos que estableix el planejament urbanístic per a cada territori. Quelcom semblant passa amb
aquells comerços que han deixat d’exercir una funció social al barri. Aquests establiments ja no tenen com
a destinatari el veïnat arrelat —empadronat—, sinó que s’adrecen més aviat a una població flotant, que està
de pas, que no tornarà demà per molt bé que la tractin. Són petits comerços, com les botigues de souvenirs
i barrets mexicans. També grans franquícies, com les cafeteries Starbucks. En tots aquests casos, ja no es
tracta d’espais d’interacció social arrelats al barri sinó d’infraestructures dedicades a una població que no
figura al cens electoral, que no paga impostos, que no es queixarà a l’Ajuntament quan el carrer estigui brut.
Si la substitució d’usos intercanvia una població arrelada per una població flotant, l’extinció
d’usos representa la supressió de l’activitat. Dins d’aquest tercer fenomen hi ha els immobles resi-
dencials, que perden tot ús més enllà del de meres caixes fortes. Barcelona ja no només és una de les
principals destinacions turístiques europees sinó que ara també comença a formar part de la llista
de ciutats més cobejades pels inversors globals. Això comença a passar quan edificis sencers són
adquirits per gestors patrimonials per tal d’assegurar fortunes russes o xineses que no confien en la
volatilitat de la seva pròpia moneda, o per fons d’inversió globals que busquen la màxima rendibilitat
sense perdre temps amb els problemes de gestió que comporten els llogaters o els turistes. No els fa
falta donar cap ús a les propietats que adquireixen. Només compren, esperen una mica i venen, i així
obtenen rendiments de dos dígits. Aquest fenomen, doncs, buida habitatges, buida locals comercials,
buida edificis i pot desertitzar barris sencers.
Adaptació feta a partir del text de David Bravo. «Cinc paradoxes sobre gentrificació».
Papers, núm. 60 (juny 2018): Gentrificació i dret a la ciutat, p. 153-154
Vertader Fals
a) La gentrificació afecta els veïns del centre d’una ciutat però no
els comerciants.
b) La gentrificació no comporta un encariment de l’habitatge.
c) La substitució dels habitatges de l’Eixample per notaries o
bufets d’advocats s’inicià els anys vuitanta.
d) Amb la gentrificació, alguns comerços han deixat d’exercir
una funció social al barri.
e) L’adquisició d’edificis sencers per part de gestors patrimonials
propicia uns preus de lloguer dignes.
6
ex
am
en
s.
a) Substitueix:
ca
b) Destructor:
t
c) Reciprocitat, correlació:
d) Ambicionades:
e) Vulneren, agredeixen:
a) «s’adrecen més aviat a una població flotant, que està de pas, que no tornarà
demà per molt bé que la tractin»:
b) «Això comença a passar quan edificis sencers són adquirits per gestors patri-
monials per tal d’assegurar fortunes russes o xineses que no confien en la vola-
tilitat de la seva pròpia moneda, o per fons d’inversió globals que busquen la
màxima rendibilitat sense perdre temps amb els problemes de gestió que com-
porten els llogaters o els turistes. No els fa falta donar cap ús a les propietats que
adquireixen»:
1.4. En un màxim de cinquanta mots, definiu el concepte de gentrificació i indiqueu

quins tres processos la propicien en una ciutat com Barcelona. [0,5 punts]
d’aquest curs.
1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu qui és Ramon Farriols a l’obra
Mirall trencat, de Mercè Rodoreda. [1 punt]
7
ex
am
en
s.
ca
Vertader Fals
t
a) A Salvador Valldaura no li agradava Viena.
b) Eladi Farriols va ser l’amant d’una cupletista.
c) L’Eladi regala un braçalet a Armanda Valls.
d) El notari Amadeu Riera sobreviu a tots els personatges
de la seva generació.
e) L’Eladi havia estimat molt el seu fill petit, en Jaume.
Vertader Fals
a) Tot el poble es riu d’en Manelic, llevat de la Nuri.
b) La Marta no va conèixer la seva mare.
c) En Sebastià representa l’afany de possessió, mentre que
en Manelic representa la puresa i la generositat.
d) El Mossèn s’enemista amb en Sebastià.
e) Al final de l’obra els personatges secundaris no es pene-
deixen d’haver-se burlat d’en Manelic.
2.1. Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en present per
formes de passat. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa
en el fragment. Cal que subratlleu en els dos textos les formes verbals que modifi-
queu. [1 punt]
«Si la substitució d’usos intercanvia una població arrelada per una població
flotant, l’extinció d’usos representa la supressió de l’activitat. Dins d’aquest tercer
fenomen hi ha els immobles residencials, que perden tot ús més enllà del de meres
caixes fortes. Barcelona ja no només és una de les principals destinacions turísti-
ques europees sinó que ara també comença a formar part de la llista de ciutats més
cobejades pels inversors globals. Això comença a passar quan edificis sencers són
adquirits per gestors patrimonials per tal d’assegurar fortunes russes o xineses que
no confien en la volatilitat de la seva pròpia moneda, o per fons d’inversió globals
que busquen la màxima rendibilitat.»
8
ex
am
en
s.
ca
t
2.2. En el text es descriuen les transformacions que experimenten els centres d’algunes
ciutats, les quals obliguen els seus antics habitants a anar-se’n. Escriviu un text
formal i ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què indi-
queu arguments a favor i en contra de la gentrificació. [2 punts]
9
ex
am
PART COMUNA
en
s.
ca
3.1. Indiqueu l’anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per
t
cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap
descompte.]
3.1.1. Aquests establiments ja no tenen com a destinatari el veïnat arrelat

—empadronat—, sinó que s’adrecen més aviat a una població flotant.
☐ oració coordinada adversativa
☐ oració subordinada substantiva de complement circumstancial (o
adjunt)
3.1.2. Barcelona ja no només és una de les principals destinacions turístiques
europees, sinó que ara també comença a formar part de la llista de ciutats
més cobejades pels inversors globals.
☐ subjecte
☐ complement agent
☐ complement de règim verbal
3.1.3. Encara que sortís disfressat de mosso d’esquadra, la gent l’aturaria pel car-
rer per demanar-li escriptures, contractes, auditories i testaments.
3.1.4. Aquests establiments ja no tenen com a destinatari el veïnat arrelat
—empadronat—, sinó que s’adrecen més aviat a una població flotant.
☐ complement agent
3.1.5. Les noves tecnologies o el creixement exponencial del port i l’aeroport han
anat obrint la ciutat a nous operadors.
☐ subjecte
10
ex
am
3.2. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre
en
a) He comprat unes ulleres que m’han costat _____________ mil euros. Feia
s.
ca
temps que no hi veia _____________. ( gaire bé / gairebé)
t
b) El jutge ha demanat cinc anys de presó per a _____________ dels acusats. Que
_____________ valori si és una sentència adequada. (cadascú / cadascun)
c) No entenia _____________ li responia d’aquella manera; potser era
_____________ li tenia una mica d’enveja. (per què / perquè)
d) L’accident ha tallat el _____________ a l’entrada del poble. Sembla que hi ha
implicats uns homes que es dedicaven al _____________ de drogues. (trànsit /
tràfic)
e) Si et trobes _____________ malament, és millor que vagis al metge. Potser t’ha
fet mal menjar _____________ d’arròs. (tan / tant)
3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha
entre parèntesis. [0,5 punts]
a) Cada cop que m’_____________ (ajupir) em fa mal l’esquena.
b) Jo _____________ (conèixer) la Maria des que anàvem a escola.
c) No és pas que no _____________ (voler) fer la feina, és que no tenim temps.
d) No us _____________! (moure) Hi ha una serp darrere vostre.
e) Joan, _____________-me (cosir), si us plau, aquest botó.
3.4. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen a sons
africats. [0,5 punts]
A la butxaca hi duia un sandvitx de formatge tallat pel mig. Volia deixar el patinet
a la vora de la platja per poder-se’l menjar amb tranquiŀlitat.
3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats,
derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]
a) Va abandonar la cursa perquè la _____________ li impedia córrer. (coix)
b) Aquesta fruita no es pot menjar, encara _____________. (verd)
c) Amb la pluja d’ahir han sortit _____________ al rebedor de casa. ( gota)
d) Vaig encarregar un vi de marca i n’han portat un que estava tot _____________.
(aigua)
e) La nit passada no sols va ploure, sinó que també va nevar i _____________.
(pedra)
11
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
2020
en
s.
ca
t
Lengua castellana y literatura

Serie 1
Opción de examen
(Marque la opción escogida)
OPCIÓN A OPCIÓN B
Qualificació TR
1.1
1. Comprensió 1.2
lectora 1.3
1.4
2. Expressió 2.1
escrita 2.2
3.1
3. Reflexió 3.2
lingüística 3.3
3.4
Total
Qualificació final

ex
am
La prueba consta de tres partes: 1) comprensión lectora, 2) expresión escrita y 3) reflexión lin-
güística.
en
Debe escoger UNA de las dos opciones (A o B) para completar las partes 1 y 2. En cambio,
s.
la parte 3 es común a las dos opciones.
ca
t
OPCIÓN A
Lea el siguiente texto y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.
No dormían. Era el martes 11 de octubre de 1994, la noche había caído sobre Madrid hacía ya
varias horas y, en las calles, escaparates encendidos, luces de automóviles, el alumbrado público,
rótulos, el párrafo de claridad en la escalera de los edificios repentinamente abiertos, mujeres fuman-
do, hombres fumando, el interior de los últimos autobuses, ventanas como sellos luminosos y semá-
foros disputaban contra esa sombra mientras, en camas y pisos distintos, Carlos Maceda, Santiago
Álvarez y Marta Timoner se debatían con el insomnio.
Habían comido los tres juntos, como solían hacer una vez cada dos o tres meses, al margen de
que se vieran, con sus parejas o solos, en otras ocasiones. Al restaurante se entraba por una puerta
en arco de madera pintada de rojo. Pese a la tosquedad del suelo demasiado gastado, igual que las
paredes, los precios no eran bajos o así se lo había parecido a ellos la primera vez que fueron, diez
años atrás, reunidos entonces para celebrar el final de sus carreras universitarias.
No dormían. Veían un salero. No lejos de su mesa, una manzana en un frutero blanco. Veían el
resultado de la conversación: ocho millones. Mientras esperaban el primer plato, estuvieron hablan-
do de un conocido común con el énfasis de los que han elegido invocar en voz alta una escala de
valores. Cuando ya les traían el pisto, la menestra, la crema de puerros, Carlos Maceda dijo:
—¿Podéis prestarme dinero? Es para mi empresa.
Como agua quieta el calor se les depositaba sobre las piernas. La almohada estaba tibia.
Carlos intentaba apoyar el pecho en la espalda de Ainhoa, amoldarse a su respiración, pero su
mujer se revolvía, tensa. Santiago tenía los ojos abiertos, estaba solo. Marta se levantó procurando no
despertar a Guillermo.
Había una quemadura en el mantel. Ocupaba la mitad de un cuadrado rojo y el borde de uno
blanco. Marta la recordaba porque había puesto el mechero sobre la quemadura sin darse cuenta y
luego, al cogerlo, la había visto, y había pasado el dedo por sus bordes. Carlos necesitaba ocho millo-
nes [de pesetas]: cuatro de cada uno. El paño rojo y el pan. Ese salero. Marta se tumbó en el sofá del
salón. Cuatro millones equivalían al sueldo de un año y medio. Era como si Carlos le hubiera pedido
prestado su año sabático.
Belén Gopegui. La conquista del aire. Barcelona: Anagrama, 1998, pp. 17-18
1. Comprensión lectora
[4 puntos en total]
1.1. Resuma el texto que ha leído sin reproducir frases de este. Utilice para ello un
máximo de cuarenta palabras.
[1 punto]
2
ex
am
en
s.
ca
t
1.2. Explique, teniendo en cuenta el contexto, el significado de «disputaban contra esa
sombra», subrayado en el primer párrafo del texto.
[0,5 puntos]
1.3. Escriba todos los elementos del segundo párrafo que tienen como referente a los
tres protagonistas del fragmento.
[1 punto]
1.4. Responda únicamente a DOS de las tres preguntas siguientes sobre Luces de bohe-
mia, de Ramón María del Valle-Inclán. Utilice para ello no más de treinta palabras
en los dos primeros apartados. En el caso de responder a las tres preguntas, solo se
tendrán en cuenta las dos primeras.
[1,5 puntos en total]
a) Explique con qué pretexto sale de casa Max Estrella la noche de su muerte.
[0,75 puntos]
3
ex
am
b) Indique qué le ofrece el Ministro a Max Estrella en la escena viii.
en
[0,75 puntos]
s.
ca
t
c) Señale, marcando la respuesta correcta con una cruz, cuál de los siguientes per-
sonajes participa en la escena ii de Luces de bohemia, ambientada en la cueva
de Zaratustra.
[0,75 puntos]
☐ Serafín el Bonito
☐ Don Peregrino Gay
☐ Claudinita
☐ Dorio de Gádex
2. Expresión escrita
[3 puntos en total]
2.1. El protagonista de la novela Lazarillo de Tormes sufre un proceso de degradación

moral que le permite progresar socialmente y sentirse, al final de la obra, «en la
cumbre de toda buena fortuna». Escriba un texto argumentativo que justifique o
critique el cambio en el carácter del protagonista. Utilice para ello no más de cien-
to cincuenta palabras. Previamente, indique la tesis que pretende defender, dos
argumentos a favor y un contraargumento en el cuadro que aparece a continua-
ción. Una vez completado el cuadro, puede servirse de este para escribir el texto
argumentativo.
[2 puntos]
Tesis
(no más de diez palabras)
Argumento 1
Argumento 2
Contraargumento
4
ex
am
en
s.
ca
2.2. Reescriba, sin justificar los cambios, las siguientes secuencias de manera que no t
quede en ellas ninguna incorrección. Subraye las palabras o expresiones modifica-
das. Tenga en cuenta que puede haber más de un error por secuencia.
[1 punto]
a) Me dió un susto terrible cuando se introdució en mi casa.
b) La dijo que las cargas estaban en un lugar peligroso, pero el no las vió.
c) Reconozco que estuvistes muy inspirado aquel dia.
d) No conseguireis nada llevandoles la contraria porqué se cerrarán en banda.
5
ex
am
OPCIÓN B
en
s.
ca
Todo en el argumento de Un monstruo viene a verme, de J. A. Bayona, invita a la lágrima del
t
espectador, a la empatía absoluta con un crío al que el corazón le sangra, el cerebro está a punto de
explotar atenazado por el miedo, condenado a la pérdida de lo que ama, asediado por la infinita
crueldad de otros niños, masticando soledad y desamparo, soñando, intolerablemente familiarizado
con las pesadillas. […]
Sigo con interés la historia que me cuenta Bayona, reconozco la poderosa factura visual que
envuelve su mensaje. Los relatos con formato de animación sobre la mezcla del bien y del mal y la
complejidad de la naturaleza humana que le narra el monstruo a la desolada criatura están realizados
con estilo deslumbrante, con imaginación, con efectos especiales de lujo; los actores y las actrices
tienen peso dramático […]; el retrato de un niño con pavor a la orfandad puede establecer inmediata
conexión emocional, pero ante material tan adictivo existe una barrera que me distancia, me agota el
abuso del piano acompañando a secuencias que pretenden continuamente ser intensas, asisto desde
fuera a un material compuesto de sentimentalismo, lirismo desgarrado y un aura de terror. […]
Creo que he visto en los últimos tiempos una docena de películas sobre niños y adolescentes
tortuosos, con una carga abrumadora de violencia interior que pueden descargar en los más débiles.
Y recuerdo festivales en los que se repetían mosqueantemente temáticas habitadas por el suicidio, o
el cáncer, o los divorcios. Ahora parece haberle tocado el turno a los infiernos que puede sufrir gente
en la edad de la incertidumbre, la inseguridad, la vulnerabilidad extrema. […]
La chilena Jesús insiste en el tema, relatando parcialmente un hecho tan real como espeluznante:
el asesinato a golpes y patadas de un chaval homosexual en un parque de Santiago, perpetrado por un
grupo de matones adolescentes, puestos hasta arriba de todo, sin motivos personales, por el sadismo
de cargarse al diferente.
[…] En esa masacre también participa un chaval que mantiene una relación distante con su
padre […], secretamente herido, incapaz de ponerse mínimamente de acuerdo con la vida. Y es
lamentable, pero tal como me cuentan la historia su angustioso presente y su imposible futuro, el de
su padre, el de sus colegas, me da igual. Vi Jesús en un pase en Madrid. Y no entendí nada de lo que
decían. Imposible acceder a ese argot. Mi juicio también puede estar condicionado por esa incom-
prensión. O a lo peor, nada de lo que contaban tenía el menor interés. El festival de San Sebastián
ha tenido la sensatez de añadirle subtítulos en castellano. Ignoro si la comprensión del lenguaje que
utilizan puede alterar la valoración de ella.
Carlos Boyero. «Un monstruo salvador en una película irregular de Bayona».
El País [en línea] (22 septiembre 2016).
<https://elpais.com/cultura/2016/09/21/actualidad/1474470828_849359.html>
[4 puntos en total]
[1 punto]
6
ex
am
en
s.
ca
t
1.2. Indique qué figura retórica, de las que se ofrecen a continuación, se ha empleado
en esta secuencia, subrayada en el texto: «la incertidumbre, la inseguridad, la vul-
nerabilidad extrema».
[0,5 puntos]
☐ asíndeton
☐ polisíndeton
☐ oxímoron
☐ retruécano
1.3. Indique los referentes del posesivo su (en el sintagma nominal su mensaje) y del
sintagma nominal esa masacre, subrayados en el texto.
[1 punto]
a) «su»:
b) «esa masacre»:
1.4. Responda únicamente a DOS de las tres preguntas siguientes sobre la novela anó-
nima Lazarillo de Tormes. Utilice para ello no más de treinta palabras en los dos
primeros apartados. En el caso de responder a las tres preguntas, solo se tendrán
en cuenta las dos primeras.
a) ¿De qué manera consigue Lázaro vengarse del mal trato recibido por parte de
su primer amo antes de abandonarlo?
[0,75 puntos]
7
ex
am
b) ¿Con qué oficio consigue Lázaro ahorrar algún dinero para «vestir muy hon-
radamente»?
en
s.
[0,75 puntos]
ca
t
c) Señale, marcando la respuesta correcta con una cruz, cuál de los siguientes
amos, poco devoto y amigo de negocios seglares, le da a Lázaro sus primeros
zapatos.
[0,75 puntos]
☐ El clérigo
☐ El fraile
☐ El capellán
☐ El buldero
[3 puntos en total]
2.1. Desarrolle un texto argumentativo que aborde las maneras en que las redes socia-
les condicionan o determinan (facilitan, dificultan, etc.) las relaciones entre la
gente, ya sea a nivel personal o laboral. Utilice para ello no más de ciento cincuenta
palabras. Previamente, indique la tesis que pretende defender, dos argumentos a
favor y un contraargumento en el cuadro que aparece a continuación. Una vez
completado el cuadro, puede servirse de este para escribir el texto argumentativo.
[2 puntos]
Tesis
Argumento 1
Argumento 2
Contraargumento
8
ex
am
en
s.
ca
t
2.2. Rellene los espacios en blanco con la forma ortográfica correcta de entre las dos
que se proponen en cada caso.
[1 punto]
a) No conseguía entender ___________ (porqué / por qué) nadie había acudido a

recogerle.
b) ¿Estáis seguros de que conocéis el lugar ___________ (donde / dónde) se hará
la entrega?
c) Es imposible que sepáis la respuesta ___________ (sino / si no) habéis escucha-
do la pregunta.
d) Creo que para evitar problemas se han ___________ (deshecho / desecho) de
los informes.
9
ex
am
PARTE COMÚN
en
3. Reflexión lingüística
s.
ca
[3 puntos en total]
t
3.1. Lea el siguiente par mínimo, que contiene dos expresiones gramaticales correctas,
y explique qué consecuencia sintáctico-semántica tiene el cambio morfológico
en el adjetivo. La respuesta debe tener un máximo de cuarenta palabras, entre las
cuales debe haber términos gramaticales relevantes.
[1 punto]
a) Ana envió contento a su hijo a la excursión.

b) Ana envió contenta a su hijo a la excursión.
3.2. Escriba una secuencia gramatical de no más de veinte palabras que contenga, al
menos, los siguientes cuatro elementos: un verbo transitivo, un complemento pre-
dicativo orientado al complemento directo, un pronombre átono que sustituya al
complemento indirecto y un adverbio. Tenga en cuenta que la secuencia debe con-
tener al menos esos elementos (en el orden que se considere oportuno), pero puede
haber más, siempre que no se supere el límite de palabras. La secuencia puede con-
tener oraciones subordinadas, pero no coordinadas ni yuxtapuestas.
Secuencia: _________________________________________________________
__________________________________________________________________
Una vez escrita la secuencia, indique qué palabras (o grupos de palabras) de
esta se corresponden con cada uno de los elementos listados en el párrafo anterior.
Utilice para ello la tabla que aparece a continuación:
[1 punto: 0,25 por cada elemento correcto. Para dar por válido cada uno de los elementos es necesario
que estos se encuentren en la secuencia; no se tendrán en cuenta elementos que únicamente aparezcan
listados en la tabla de debajo.]
Verbo transitivo
Complemento predicativo orientado al CD
Pronombre átono de CI
Adverbio
10
ex
am
3.3. Lea la siguiente lista de secuencias y, de entre las opciones que se ofrecen deba-
jo, elija la única que identifica de manera correcta y ordenada el tipo de oración
en
subordinada que aparece en cada una de las secuencias.
s.
ca
[0,5 puntos. Si la respuesta es errónea, se descontarán 0,15 puntos; si no responde a la pregunta, no se
t
aplicará ningún descuento.]
1. La persona para la que trabajé el año pasado está aquí.
2. Como no vengas, tendrás problemas.
3. Como no vino, no vale la pena seguir hablando.
4. Comunicaron quién debía ir a la entrevista.
☐ 1) relativa, 2) manera, 3) causal, 4) sustantiva
☐ 1) relativa, 2) condicional, 3) causal, 4) sustantiva
☐ 1) final, 2) condicional, 3) causal, 4) relativa
☐ 1) final, 2) comparativa, 3) condicional, 4) sustantiva
3.4. Observe las siguientes secuencias agramaticales, que contienen oraciones subordi-
nadas.
1. *María me preguntó quien vendrá.
2. *Ana se quejó porqué no la atendían.
Elija UNA de las dos secuencias y conteste las dos cuestiones siguientes:
[0,5 puntos]
a) Explique, en un máximo de veinte palabras, cuál es el motivo de la agramati-

calidad de la secuencia escogida.
b) Escriba una versión gramatical (corregida) de la secuencia escogida. Tenga

en cuenta que únicamente podrán modificarse los conectores (conjunciones,
pronombres/adverbios/adjetivos interrogativos o relativos, etc.) y el orden en
el que aparecen las oraciones, pero no el resto de elementos.
11
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
2020
en
s.
ca
t

Serie 3
Opción de examen
OPCIÓN A OPCIÓN B
Qualificació TR
1.1
1. Comprensió 1.2
lectora 1.3
1.4
2. Expressió 2.1
escrita 2.2
3.1
3. Reflexió 3.2
lingüística 3.3
3.4
Total
Qualificació final

ex
am
güística.
en
s.
ca
t
OPCIÓN A
A menudo fingí creer en fantasmas y fingí creerlo festivamente, y ahora que soy uno de ellos
comprendo por qué las tradiciones los representan dolientes e insistiendo en volver a los sitios que
conocieron cuando fueron mortales. La verdad es que vuelven. Pocas veces son o somos percibidos,
las casas que habitamos están cambiadas y en ellas hay inquilinos que ni siquiera saben de nuestra
existencia pasada, ni la conciben: al igual que los niños, esos hombres y mujeres creen que el mundo
comenzó con su nacimiento, y no se preguntan si sobre el suelo que pisan hubo en otro tiempo
unas pisadas más leves o unos pasos envenenados, si entre las paredes que los albergan otros oyeron
susurros o risas, o si alguien leyó en voz alta una carta, o apretó el cuello de quien más quería. Es
absurdo que permanezca el espacio y el tiempo se borre para los vivos, o en realidad es que el espacio
es depositario del tiempo, sólo que es silencioso y no cuenta nada. Es absurdo que así sea para los
vivos, porque lo que viene luego es su contrario, y para ello carecemos de entrenamiento. Es decir,
ahora el tiempo no pasa, no transcurre, no fluye, sino que se perpetúa simultáneamente y con todo
detalle, y decir «ahora» es tal vez falacia. Eso es lo segundo peor, los detalles, porque la representación
de lo que vivimos y apenas nos hizo mella cuando fuimos mortales se aparece ahora con el elemento
horrendo de que todo tiene significación y peso: las palabras dichas a la ligera y los gestos maquina-
les, las tardes de la infancia que veíamos amontonadas desfilan ahora una tras otra individualizadas,
el esfuerzo de toda una vida —conseguir rutinas que nivelen los días y también las noches— resulta
baldío, y cada día y noche son recordados con nitidez y singularidad excesivas y un grado de reali-
dad incongruente con nuestro estado que ya no conoce lo táctil. Todo es concreto y es excesivo, y
es un tormento sufrir el filo de las repeticiones, porque la maldición consiste en recordarlo todo, los
minutos de cada hora de cada día vivido, los de tedio y los de trabajo y los de alegría, los de estudio
y pesadumbre y abyección y sueño, y también los de espera, que fueron la mayor parte.
Javier Marías. Cuando fui mortal. Madrid: Alfaguara, 1996
[4 puntos en total]
[1 punto]
2
ex
am
en
s.
ca
t
1.2. Señale qué serie, de las cuatro que se proponen, es la única correcta para sustituir
a todas las palabras siguientes, subrayadas en el texto: dolientes, albergan, falacia,
baldío.
☐ llorones, recogen, montaje, fútil
☐ afligidos, cobijan, mentira, inútil
☐ débiles, recogen, fraude, inmotivado
☐ doloridos, abrigan, exageración, yermo
1.3. Indique qué DOS figuras retóricas, de las cuatro que se ofrecen a continuación,
se aprecian en el siguiente fragmento, subrayado en el texto: «los de tedio y los de
trabajo y los de alegría, los de estudio y pesadumbre y abyección y sueño».
[1 punto]
☐ paralelismo
☐ sinestesia
☐ polisíndeton
☐ quiasmo
primeros apartados. En el caso de responder a las tres preguntas, solo se tendrán
en cuenta las dos primeras.
a) Explique cómo consigue Lázaro la llave que le permite abrir el arcaz del clérigo.
[0,75 puntos]
b) La primera lección que le da el ciego a Lázaro consiste en un engaño mediante

el cual acaba dándole un fuerte golpe en la cabeza contra una estatua de piedra.
Explique de qué manera Lázaro demuestra haber aprendido la lección a la hora
de despedirse definitivamente de su primer amo.
[0,75 puntos]
3
ex
am
personajes acaba dependiendo de la mendicidad de Lázaro para poder comer.
en
s.
[0,75 puntos]
ca
☐ El escudero
t
☐ El arcipreste de San Salvador
☐ El fraile de la Merced
☐ El clérigo
[3 puntos en total]
2.1. Escriba un texto argumentativo sobre las dificultades y/o las ventajas que pueden
entrañar, a la hora de concentrarse para estudiar o trabajar, la facilidad, la frecuen-
cia y la dependencia de: redes sociales, páginas web, plataformas de contenidos,
videotutoriales, cursos en línea, etc. Utilice para ello no más de ciento cincuenta
palabras. Previamente, indique la tesis que pretende defender, dos argumentos a
favor y un contraargumento en el cuadro que aparece a continuación. Una vez
completado el cuadro, puede servirse de este para escribir el texto argumentativo.
[2 puntos]
Tesis
Argumento 1
Argumento 2
Contraargumento
4
ex
am
en
s.
ca
t
2.2. Resuelva los problemas de precisión léxica del siguiente texto cambiando la pala-
bra comodín (formas del verbo decir) por verbos más adecuados en cada contexto
y evitando las repeticiones. Para ello, rellene los espacios en blanco.
[1 punto]
Después de mucho decirle (_______________) que pensara bien en las con-

secuencias, acabó diciendo (_______________) que sí lo había escondido ella
pero que no se lo había dicho (_______________) a nadie porque le habían dicho
(_______________) que era mejor no implicar a más personas.
5
ex
am
OPCIÓN B
en
s.
ca
t
El lenguaje se ha considerado siempre un fenómeno estrictamente social. Incluso se lo suele
caracterizar como «un medio de comunicación», como si pudiera ponerse en el mismo grupo que el
telégrafo, el teléfono o Internet. Existen pocas dudas de que el significado de las palabras está condi-
cionado por la historia y por la sociedad, pero esta visión externa o externalizadora del lenguaje nos
oculta que es —a la vez, e incluso antes— el más importante atributo cognitivo de los seres humanos.
Raramente caemos en la cuenta de que el lenguaje es el sistema interiorizado más rico y complejo de
cuantos poseemos. Ciertamente, no lo usamos tan solo para comunicarnos. Lo empleamos ante todo
para pensar lo que comunicamos, para construir razonamientos articulados, verbalizar sentimientos
y expresar libremente cuanto somos capaces de concebir.
La facultad para hablar una lengua es una capacidad de los seres humanos, de modo que es natu-
ral preguntarse en qué consiste exactamente. Si el lenguaje es, como explica Chomsky, un módulo de
la mente, una especie de órgano mental que crece y se desarrolla a partir de datos externos, podemos
intentar averiguar sus propiedades, especialmente si pensamos en él como un complejo sistema com-
binatorio de unidades discretas que da lugar a un número ilimitado de resultados. Podemos intentar
averiguar, en definitiva, qué hace que las lenguas humanas sean como son.
Estas preguntas son infrecuentes. De hecho, predomina abrumadoramente entre los hablantes
la visión externalizadora del lenguaje, de la que se deduce que la lengua es uno más de los recursos
que necesitamos para sobrevivir. Asumimos que hemos de aprender a respetar las leyes y a escribir
correctamente una carta. Entendemos que existen infracciones al código circulatorio y al ortográfi-
co; que hay comportamientos correctos e incorrectos en las relaciones sociales y en el uso del léxico.
Cuando hemos de manejarnos en otros idiomas, asimilamos este hecho al de familiarizarnos con
otras costumbres o con otras legislaciones. Actuamos, en suma, como si la lengua constituyera uno
más de los muchos sistemas ajenos que alguna institución nos impone y que hemos de dominar, nos
gusten o no.
Para el hablante medio la lengua está en la sociedad, no en la cabeza. Hasta tal punto es así, que
a muy pocos llamarían la atención las preguntas que constituyen el punto de arranque de la teoría
del lenguaje desarrollada por Chomsky: ¿cómo es posible que una niña pequeña distinga el lenguaje
articulado entre los millares de sonidos de otro tipo que percibe a su alrededor?; ¿cómo es posible que
aprenda en tan poco tiempo a decir cosas que nunca ha dicho y a entender cosas que nunca ha oído?
Hoy sabemos bien que algunas de las respuestas que se han dado tradicionalmente a esas pre-
guntas están equivocadas. Lo está, sin duda, la idea de que el niño aprende a hablar por imitación, o
por simple asociación de unas expresiones con otras, o por asimilación del sistema lingüístico a otros
sistemas cognoscitivos (aprender a contar, a deducir, a generalizar, etcétera). Si el niño aprendiera a
hablar imitando a los demás, las máquinas de las que hoy disponemos deducirían las pautas correctas
ante unos pocos miles de datos a partir de ciertos mecanismos inductivos. Pero nadie ha implemen-
tado nunca tales mecanismos, por la sencilla razón de que no existen.
Ignacio Bosque. «Chomsky como humanista». El País (2 mayo 2019).
<https://elpais.com/elpais/2019/05/01/opinion/1556706125_671514.html>
[4 puntos en total]
1.1. Explique qué limitaciones tiene una visión externa o externalizadora del lenguaje,
según el autor del texto que acaba de leer. Utilice para ello un máximo de cuarenta
palabras.
[1 punto]
6
ex
am
en
s.
ca
t
1.2. Señale qué serie, de las cuatro que se proponen, es la única correcta para sustituir a
todas las palabras siguientes, subrayadas en el texto: concebir, infrecuentes, pautas,
implementado.
☐ inferir, únicas, ejemplos, reinventado
☐ imaginar, raras, ideas, complementado
☐ desdeñar, fantásticas, modelos, insertado
☐ pensar, excepcionales, patrones, aplicado
1.3. Indique los referentes de él (en si pensamos en él) y de que (en que alguna institu-
ción nos impone), subrayados en el texto.
[1 punto]
a) «él»:
b) «que»:
en los dos primeros apartados. En el caso de responder a las tres preguntas, solo se
tendrán en cuenta las dos primeras.
a) ¿Por qué (y a cambio de qué) Enriqueta la Pisa Bien exige a Don Latino una
parte del décimo premiado?
[0,75 puntos]
7
ex
am
b) ¿Con qué escritor modernista se reúnen para cenar Max Estrella y Don Latino
tras la visita al Ministro?
en
s.
[0,75 puntos]
ca
t
c) Indique, marcando la respuesta correcta con una cruz, cuál de los siguientes
personajes no acude al velatorio de Max Estrella.
[0,75 puntos]
☐ Basilio Soulinake
☐ Dorio de Gádex
☐ Serafín el Bonito
☐ Don Latino
[3 puntos en total]
2.1. Tanto el Lazarillo de Tormes como Luces de bohemia son obras que, a través del
humor (en ocasiones, irreverente), realizan una fuerte crítica a la sociedad de su
época. Escriba un texto argumentativo sobre la posibilidad de usar o no el humor
como mecanismo para ejecutar dicha crítica, teniendo en cuenta los riesgos que
ello puede implicar (ofensas a colectivos sociales, repercusiones legales, etc.).
Utilice para ello no más de ciento cincuenta palabras. Previamente, indique la
tesis que pretende defender, dos argumentos a favor y un contraargumento en el
cuadro que aparece a continuación. Una vez completado el cuadro, puede servirse
de este para escribir el texto argumentativo.
[2 puntos]
Tesis
Argumento 1
Argumento 2
Contraargumento
8
ex
am
en
s.
ca
t
2.2. Reescriba (sin justificar los cambios) las siguientes secuencias de manera que no
quede en ellas ninguna incorrección. Subraye las palabras o expresiones modifica-
das. Tenga en cuenta que puede haber más de un error por secuencia.
[1 punto]
a) No le dijistes cuando vendriais, y no porque no lo supierais.
b) Teneis que saber quien fue el que os vio en la fábrica.
c) Habían muchos jóvenes que viajaban al estrangero por curiosidad.
d) Le preocupaba, sobretodo, que nadie supiera donde estava escondida.

9
ex
am
PARTE COMÚN
en
s.
ca
[3 puntos en total]
t
3.1. Lea el siguiente par mínimo e indique cuál de las dos secuencias es agramatical
(imposible) en español. A continuación, explique a qué se debe el contraste. La
respuesta debe tener un máximo de cuarenta palabras, entre las cuales deben
encontrarse términos gramaticales relevantes.
[1 punto]
a) Los libros fueron comprados.

b) Los libros fueron desaparecidos.
menos, los siguientes elementos: un adjetivo calificativo, un adverbio interro-
gativo, un nombre no contable y un verbo inacusativo. Tenga en cuenta que la
secuencia debe contener al menos esos elementos (en el orden que se considere
oportuno), pero puede haber más, siempre que no se supere el límite de palabras.
Secuencia: _________________________________________________________
__________________________________________________________________
Una vez haya escrito dicha secuencia, coloque cada uno de los elementos que se
piden en la tabla que aparece a continuación.
[1 punto]
Adjetivo calificativo
Adverbio interrogativo
Nombre no contable
Verbo inacusativo
10
ex
am
3.3. Lea la siguiente lista de secuencias y, de entre las opciones que se ofrecen deba-
jo, elija la única que identifica de manera correcta y ordenada el tipo de oración
en
subordinada que aparece en cada una de las secuencias.
s.
ca
t
1. Lo sugerí porque no quería más problemas.
2. Los problemas a los que debes enfrentarte son complicados.
3. Interesa que llegues puntual.
4. De trabajar con alguien, hazlo con Susana.
☐ 1) causal, 2) sustantiva, 3) relativa, 4) adverbial
☐ 1) causal, 2) relativa, 3) sustantiva, 4) condicional
☐ 1) consecutiva, 2) relativa, 3) coordinada, 4) condicional
☐ 1) final, 2) sustantiva, 3) adverbial, 4) final
nadas.
1. *No sé quien vino.
2. *Se enfadó, como no llegué a tiempo.
[0,5 puntos]


pronombres/adverbios/adjetivos interrogativos o relativos, etc.) y el orden en
el que aparecen las oraciones, pero no el resto de elementos.
11
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
2020
en
s.
ca
t

Serie 4
Opción de examen
OPCIÓN A OPCIÓN B
Qualificació TR
1.1
1. Comprensió 1.2
lectora 1.3
1.4
2. Expressió 2.1
escrita 2.2
3.1
3. Reflexió 3.2
lingüística 3.3
3.4
Total
Qualificació final

ex
am
güística.
en
s.
ca
t
OPCIÓN A
Max: ¡Don Latino de Hispalis, grotesco personaje, te inmortalizaré en una novela!

Don Latino: Una tragedia, Max.
Max: La tragedia nuestra no es tragedia.
Don Latino: ¡Pues algo será!
Max: El Esperpento.
Don Latino: No tuerzas la boca, Max.
Max: ¡Me estoy helando!
Don Latino: Levántate. Vamos a caminar.
Max: No puedo.
Don Latino: Deja esa farsa. Vamos a caminar.
Max: Échame el aliento. ¿Adónde te has ido, Latino?
Don Latino: Estoy a tu lado.
Max: Como te has convertido en buey, no podía reconocerte. Échame el aliento, ilustre buey del
pesebre belenita. ¡Muge, Latino! Tú eres el cabestro, y si muges vendrá el Buey Apis. Lo torea-
remos.
Don Latino: Me estás asustando. Debías dejar esa broma.
Max: Los ultraístas son unos farsantes. El esperpentismo lo ha inventado Goya. Los héroes clásicos
han ido a pasearse en el callejón del Gato.
Don Latino: ¡Estás completamente curda!
Max: Los héroes clásicos reflejados en los espejos cóncavos dan el Esperpento. El sentido trágico de
la vida española solo puede darse con una estética sistemáticamente deformada.
Don Latino: ¡Miau! ¡Te estás contagiando!
Max: España es una deformación grotesca de la civilización europea.
Don Latino: ¡Pudiera! Yo me inhibo.
Max: Las imágenes más bellas en un espejo cóncavo son absurdas.
Don Latino: Conforme. Pero a mí me divierte mirarme en los espejos de la calle del Gato.
Max: Y a mí. La deformación deja de serlo cuando está sujeta a una matemática perfecta. Mi estética
actual es transformar con matemática de espejo cóncavo las normas clásicas.
Don Latino: ¿Y dónde está el espejo?
Max: En el fondo del vaso.
Don Latino: ¡Eres genial! ¡Me quito el cráneo!
Max: Latino, deformemos la expresión en el mismo espejo que nos deforma las caras y toda la vida
miserable de España.
Don Latino: Nos mudaremos al callejón del Gato.
Ramón María del Valle-Inclán. Luces de bohemia. Escena duodécima [en línea].
<https://es.wikisource.org/wiki/Luces_de_bohemia:Escena_duodécima>
2
ex
am
en
[4 puntos en total]
s.
ca
máximo de cuarenta palabras. [1 punto]
t
a todas las palabras siguientes, subrayadas en el texto: grotesco, farsantes, curda,
inhibo. [0,5 puntos. Si la respuesta es errónea, se descontarán 0,15 puntos; si no responde a la pre-
gunta, no se aplicará ningún descuento.]
☐ irrisorio, falsos, dolorido, alejo
☐ simpático, tramposos, sobrio, planto
☐ ridículo, embaucadores, cansado, desentiendo
☐ extravagante, mentirosos, borracho, abstengo
1.3. Indique los referentes del pronombre te (en te inmortalizaré) y de lo (en serlo),
subrayados en el texto. [1 punto]
a) «te»:
b) «lo»:
primeros apartados. En el caso de responder a las tres preguntas, solo se tendrán en
cuenta las dos primeras. [1,5 puntos en total]
a) ¿Quién delata a la madre de Lázaro y a Zaide? ¿Qué consecuencias tiene para
Lázaro dicha delación?
[0,75 puntos]
3
ex
am
b) ¿Con qué pretexto se escapa el escudero cuando sus acreedores le exigen saldar
la deuda?
en
s.
[0,75 puntos]
ca
t
oficios desempeña Lázaro al final de la narración.
[0,75 puntos]
☐ Mayordomo del arcipreste de San Salvador
☐ Pregonero
☐ Aguador al servicio del capellán
☐ Secretario real
[3 puntos en total]
2.1. Escriba un texto argumentativo sobre si los problemas sociales que se presentan en
el Lazarillo (hipocresía, pobreza, corrupción moral, etc.) son vigentes en la actuali-
dad o si, por el contrario, hoy en día vivimos en una sociedad totalmente diferente
(con lo cual, las reflexiones que produce esta lectura no serían vigentes). Utilice
para ello no más de ciento cincuenta palabras. Previamente, indique la tesis que
pretende defender, dos argumentos a favor y un contraargumento en el cuadro
que aparece a continuación. Una vez completado el cuadro, puede servirse de este
para escribir el texto argumentativo.
[2 puntos]
Tesis
Argumento 1
Argumento 2
Contraargumento
4
ex
am
en
s.
ca
t
2.2. Rellene los espacios en blanco con la forma ortográfica correcta de entre las que se
proponen en cada caso.
[1 punto]
a) ¿Estás preocupado ___________ (porque / por qué) aún no han venido a bus-
carte?
b) No quiero saber nada más de ti ___________ (sino / si no) eres capaz, al
menos, de darme una explicación convincente sobre lo sucedido.
c) Se sentaron delante ___________ (mío / de mí) y no pude ver prácticamente
nada.
d) Basta ___________ (con que / conque) nadie hable con esa persona.
5
ex
am
OPCIÓN B
en
s.
ca
No sé cuándo fue la última vez que tuvisteis un recién nacido en brazos. Lo que sé es que, por
t
mucho tiempo que haga, no se os habrá olvidado la sensación de indefensión y ternura que despren-
den. Y es que los humanos nacemos de forma prematura, cuando todavía no somos capaces ni de
sujetar nuestra cabeza, no hablemos de caminar o buscar nuestro alimento. Somos, sin lugar a dudas,
los seres vivos que nacen menos capaces de sobrevivir solos, los que más necesitamos del resto de la
especie para salir adelante.
El motivo fundamental de esta vulnerabilidad del humano recién nacido está en su cerebro.
Cuando somos adultos, nuestras neuronas se organizan en redes para funcionar. Sin embargo, en el
momento del nacimiento estas relaciones todavía no se han establecido. Será la experiencia la encar-
gada de organizarlas. Nuestros bebés aprenden a entender los estímulos visuales cuando son expues-
tos a la luz; aprenden a moverse mientras interactúan con el espacio; aprenden a vivir viviendo. […]
Y así, al tiempo que sus neuronas aprenden a reconocer el mundo, aprenden la lengua (o las
lenguas) que hablamos los adultos. Con el mismo esfuerzo con el que aprenden las palabras, apren-
den la mayor parte de los conceptos asociados a ellas. Las lenguas que hablan sus cuidadores son
el cicerone que les acompaña y les guía: «¿Oyes, cariño?: un perrito en la calle»; «Mira allí: viene el
abuelo a vernos». Y esa lengua (o lenguas) de nuestra infancia se convierten, sin remedio, en parte
de nosotros. Un modo de mirar, un modo de entender, un modo de pensar. Las llamamos lenguas
maternas no porque las hablen nuestras progenitoras, sino porque son nuestras madres, el kilómetro
cero de lo que fuimos y somos.
Esa es la razón por la que pensar y hablar en lengua materna (a diferencia de lo que pasa con las
segundas lenguas) nunca cansa. […] Hablar la lengua materna es lo natural, lo que demanda nues-
tro cerebro. Así, cuando veas a un humano hablando su lengua materna, no busques más razones a
su conducta. Por el contrario, si alguien cambia de código y usa tu lengua materna para asegurar la
comunicación, considéralo como un acto de cortesía que se ha de agradecer, a ser posible, con un acto
de reciprocidad lingüística. Aprende, aunque sea, a saludar y a dar las gracias en su lengua. Por otra
parte, no podemos olvidar que los seres humanos somos vulnerables: nos ataca la enfermedad, tene-
mos problemas legales, peligra la estabilidad de nuestra familia. Y es precisamente en esos momentos
difíciles cuando es más importante que podamos comunicarnos en nuestra lengua materna. El 21
de febrero es el Día Internacional de la Lengua Materna. Os dirán que se celebra la dignidad de las
lenguas. Ahora ya sabéis que, en realidad, se celebra la dignidad de sus hablantes nativos.
Mamen Horno. «La lengua que me hizo ser yo». Letras Libres (7 febrero 2020).
<https://www.letraslibres.com/espana-mexico/ciencia-y-tecnologia/la-lengua-que-me-hizo-ser-yo>
[4 puntos en total]
[1 punto]
6
ex
am
en
s.
ca
t
a todas las palabras siguientes, subrayadas en el texto: prematura, vulnerabilidad,
demanda, reciprocidad.
☐ anticipada, debilidad, pide, correspondencia
☐ previa, fragilidad, exige, compensación
☐ rápida, flaqueza, implora, equilibrio
☐ apresurada, inestabilidad, denuncia, correlación
1.3. Indique los referentes del pronombre las (en organizarlas) y del posesivo sus (en
sus hablantes), subrayados en el texto.
[1 punto]
a) «las»:
b) «sus»:
en cada apartado. En el caso de responder a las tres preguntas, solo se tendrán en
cuenta las dos primeras.
a) Explique en qué medida la decisión que toma Max Estrella para poder pagar el
décimo que resultará premiado puede considerarse una ironía trágica.
[0,75 puntos]
7
ex
am
b) ¿Por qué y con qué fin acuden Don Latino y los modernistas a la redacción de
El Popular?
en
s.
[0,75 puntos]
ca
t
c) Explique por qué motivo se enfrentan Claudinita y Don Latino en el velatorio
de Max Estrella.
[0,75 puntos]
[3 puntos en total]
2.1. Escriba un texto argumentativo sobre las ventajas y/o las desventajas de vivir en
sociedades multilingües (sociedades cuyos hablantes utilizan más de una lengua).
Utilice para ello no más de ciento cincuenta palabras. Previamente, indique la tesis
que pretende defender, dos argumentos a favor y un contraargumento en el cua-
dro que aparece a continuación. Una vez completado el cuadro, puede servirse de
este para escribir el texto argumentativo.
[2 puntos]
Tesis
Argumento 1
Argumento 2
Contraargumento
8
ex
am
en
s.
ca
t
2.2. Rellene los espacios en blanco de las siguientes secuencias con el parónimo ade-
cuado de entre los que se ofrecen entre paréntesis.
[1 punto]
a) No la veo ___________ (desde / des de) el cumpleaños de Ana.

b) No acepta que puede equivocarse, ni ___________ (siquiera / si quiera) lo
contempla.
c) Llegó a pensar que la casa estaba ___________ (infestada / infectada) de rato-
nes.
d) Parecía que iba a ser difícil, pero resultó un examen bastante ___________
(asequible / accesible).
9
ex
am
PARTE COMÚN
en
s.
ca
[3 puntos en total]
t
3.1. Lea el siguiente par mínimo, que contiene dos expresiones gramaticales correc-
tas, y explique qué consecuencia sintáctico-semántica tiene la utilización de los
predicados llenar y levantar en cada caso. La respuesta debe tener un máximo de
cincuenta palabras, entre las cuales debe haber términos gramaticales relevantes.
[1 punto]
a) Llenaron la garrafa de agua.

b) Levantaron la garrafa de agua.
menos, los siguientes elementos: un adjetivo relacional, una pasiva perifrástica,
un nombre no contable y un verbo modal. Tenga en cuenta que la secuencia debe
contener al menos esos elementos (en el orden que se considere oportuno), pero
puede haber más, siempre que no se supere el límite de palabras.
Secuencia: _________________________________________________________
__________________________________________________________________
Una vez haya escrito dicha secuencia, coloque cada uno de los elementos que se
piden en la tabla que aparece a continuación.
[1 punto]
Adjetivo relacional
Pasiva perifrástica
Nombre no contable
Verbo modal
10
ex
am
3.3. Lea la siguiente lista de secuencias y elija la única que identifica de manera correcta
y ordenada la función de la oración subordinada que aparece en cada una de las
en
secuencias.
s.
ca
t
1. No entiendo qué dices.
2. La propuesta de ir a Barcelona me parece adecuada.
3. Que alguien se plantee venir es sorprendente.
4. Cansada de que nos utilicen.
☐ 1) complemento directo, 2) complemento del nombre, 3) atributo, 4) comple-
mento de régimen
☐ 1) complemento directo, 2) complemento del nombre, 3) sujeto, 4) comple-
mento del adjetivo
☐ 1) complemento indirecto, 2) complemento de régimen, 3) complemento del
nombre, 4) atributo
☐ 1) sujeto, 2) complemento del nombre, 3) sujeto, 4) complemento del adjetivo
nadas.
1. *Deseo que vienes.
2. *Compré muchos libros que no podré leerlos todos.
[0,5 puntos]

b) Escriba una versión gramatical (corregida) de la secuencia escogida. Tenga en

cuenta que únicamente podrán modificarse los conectores (conjunciones, pro-
nombres/adverbios/adjetivos interrogativos o relativos, o elementos relaciona-
dos con estos) y el orden en el que aparecen las oraciones, pero no el resto de
elementos.
11
ex
am
en
s.
ca
t
ex
am
2021
en
s.
ca
t

Serie 2
Opción de examen
OPCIÓN A OPCIÓN B
Qualificació TR
1.1
1. Comprensió 1.2
lectora 1.3
1.4
2. Expressió 2.1
escrita 2.2
3.1
3. Reflexió 3.2
lingüística 3.3
3.4
Total
Qualificació final

ex
am
güística.
en
s.
ca
t
OPCIÓN A

Escena Séptima
La Redacción de El Popular: Sala baja con piso de baldosas: En el centro, una mesa larga y negra,
rodeada de sillas vacías, que marcan los puestos, ante roídas carpetas, y rimeros de cuartillas que des-
tacan su blancura en el círculo luminoso y verdoso de una lámpara con enagüillas. Al extremo, fuma y
escribe un hombre calvo, el eterno redactor del perfil triste, el gabán con flecos, los dedos de gancho y las
uñas entintadas. El hombre lógico y mítico enciende el cigarro apagado. Se abre la mampara, y el grillo
de un timbre rasga el silencio. Asoma el conserje, vejete renegado, bigotudo, tripón, parejo de aquellos
bizarros coroneles que en las procesiones se caen del caballo. Un enorme parecido que extravaga.
El Conserje: Ahí está Don Latino de Hispalis, con otros capitalistas de su cuerda. Vienen pregun-
tando por el Señor Director. Les he dicho que solamente estaba usted en la casa. ¿Los recibe
usted, Don Filiberto?
Don Filiberto: Que pasen.
(Sigue escribiendo. El Conserje sale, y queda batiente la verde mampara que proyecta un recuerdo
de garitos y naipes. Entra el cotarro modernista, greñas, pipas, gabanes repelados, y alguna capa. El
periodista calvo levanta los anteojos a la frente, requiere el cigarro, y se da importancia.)
Don Filiberto: ¡Caballeros y hombres buenos, adelante! ¿Ustedes me dirán lo que desean de mí y
del Journal?
Don Latino: ¡Venimos a protestar contra un indigno atropello de la policía! Max Estrella, el gran
poeta, aun cuando muchos se nieguen a reconocerlo, acaba de ser detenido y maltratado brutal-
mente en un sótano del Ministerio de la Desgobernación.
Dorio de Gádex: En España sigue reinando Carlos II.
Don Filiberto: ¡Válgame un santo de palo! ¿Nuestro gran poeta estaría curda?
Don Latino: Una copa de más no justifica esa violación de los derechos individuales.
Don Filiberto: Max Estrella también es amigo nuestro. ¡Válgame un santo de palo! El Señor
Director, cuando a esta hora falta, ya no viene… Ustedes conocen cómo se hace un periódico.
¡El Director es siempre un tirano…! Yo, sin consultarle, no me decido a recoger en nuestras
columnas la protesta de ustedes. Desconozco la política del periódico con la Dirección de
Seguridad… Y el relato de ustedes, francamente, me parece un poco exagerado.
Dorio de Gádex: ¡Es pálido, Don Filiberto!
Clarinito: ¡Una cobardía!
Pérez: ¡Una vergüenza!
Don Latino: ¡Una canallada!
Dorio de Gádex: ¡En España reina siempre Felipe II!
Don Latino: ¡Dorio, hijo mío, no nos anonades!
Ramón María del Valle-Inclán. Luces de bohemia. Madrid: Cátedra, 2019, pp. 368-370
2
ex
am
en
[4 puntos en total]
s.
ca
t
[1 punto]
a todas las palabras siguientes, subrayadas en el texto: rimeros, bizarros, cotarro,
repelados. [0,5 puntos. Si la respuesta es errónea, se descontarán 0,15 puntos; si no responde a la
pregunta, no se aplicará ningún descuento.]
☐ pilas, extraños, escritor, vacíos
☐ estantes, osados, personaje, desaliñados
☐ montones, valientes, clan, gastados
☐ carpetas, airosos, grupo, desastrados
1.3. Indique qué figura retórica, de las que se ofrecen a continuación, se ha empleado
en esta secuencia, subrayada en el texto: «enciende el cigarro apagado».
[1 punto]
☐ retruécano
☐ hipálage
☐ oxímoron
☐ pleonasmo
1.4. Conteste únicamente DOS de las tres preguntas siguientes sobre Nada, de Carmen
Laforet. Utilice para ello no más de treinta palabras en cada apartado. En el caso
de responder las tres preguntas, solo se tendrán en cuenta las dos primeras.
a) ¿En qué medio de transporte y circunstancias llega Andrea a Barcelona y de

qué manera sale?
[0,75 puntos]
3
ex
am
b) Explique brevemente por qué el episodio del pañuelo acaba distanciando a
Andrea de Román.
en
s.
[0,75 puntos]
ca
t
c) ¿Con quién se encuentra Andrea cuando, al salir una noche de casa de Ena,
acaba paseando ante la catedral en el arranque de la segunda parte de la novela?
¿Qué importancia tendrá este personaje en la vida de Andrea?
[0,75 puntos]
[3 puntos en total]
2.1. En el fragmento de Luces de bohemia que ha leído, Valle-Inclán critica, a través

de Don Filiberto, la falta de libertad del periodismo de la época. Escriba un texto
argumentativo en el que se posicione claramente sobre si existe o no suficiente
libertad hoy en día en el ámbito periodístico. Utilice para ello no más de ciento
cincuenta palabras. Previamente indique, en el cuadro que aparece a continuación,
la tesis que pretende defender, dos argumentos a favor y un contraargumento. Una
vez completado el cuadro, puede servirse de este para escribir el texto argumenta-
tivo.
[2 puntos]
Tesis
Argumento 1
Argumento 2
Contraargumento
4
ex
am
en
s.
ca
t
2.2. Rellene los espacios en blanco con la forma correcta de entre las dos que se propo-
nen en cada caso.
[1 punto]
a) ¿Ahora no quieres venir a verme solamente _____________ (porque / porqué)

no quise ir contigo a la fiesta?
b) Espera un momento, Pere. No te muevas, ahora mismo _____________ (voy /
vengo).
c) ¿Cómo pretendes que te comprenda _____________ (sino / si no) me cuentas
nunca qué te pasa?
d) Me quedé muy tranquilo cuando me aseguró que _____________ (sí / si) acu-
diría a la cita.
5
ex
am
OPCIÓN B
en
s.
ca
t
No sé si usted, querida lectora, querido lector, es coleccionista o si por el contrario no le gusta
nada eso de coleccionar. Yo le confieso que tengo varios amigos que coleccionan desde sellos hasta
tebeos, desde mariposas disecadas hasta ediciones de El Quijote, desde esquelas mortuorias hasta erra-
tas, y otros mil objetos variopintos, que no enumero para no cansarles.
Me consta que unos cuantos de mis amigos coleccionistas aprovecharán parte del verano para
buscar las piezas que les faltan. Completar una colección es siempre un reto, aunque algunas resulten
imposibles de acabar, como la del coleccionista de erratas.
Se trata de un viejo periodista ya jubilado, un tipo estupendo, por otra parte, que se aficionó de
joven a recoger los gazapos y errores que encontraba en los periódicos, empezando por el impor-
tante diario en el que trabajaba. Ahora ha ampliado el campo de acción y te persigue para suplicarte
o exigirte, depende de su voluble humor, que le envíes las erratas que te encuentres, vía correo o
WhatsApp, si no te es posible hacerle llegar el original del texto en el que aparecen. […]
Mi amigo me enseña las erratas más literarias que ha recogido, algunas parecen mandadas a
hacer por encargo. El poema de Gil de Biedma «Pandémica y Celeste» fue impreso una vez con el
título transformado en «Pan de miga celeste», todo un hallazgo. Y «Artes de ser maduro», variado
en «Antes de ser más duro», que tampoco está mal. Transcribo para ustedes solo las que recuerdo de
las muchas que me mostró: «Polifeo» por «Polifemo», un neologismo muy significativo que, por otra
parte, se aviene muy bien con el pobre héroe monstruoso, el más feo entre los muy feos, el feo por
antonomasia, y de ahí su drama. […]
Mi amigo el filoerrato me enseña el archivador donde guarda erratas de políticos y me advierte que,
como la mayoría son erratólogos natos, ha descartado muchísimas y solo ha recogido las más significa-
tivas. Por cierto, me advierte que es apócrifa la atribuida a doña Esperanza Aguirre sobre «Saramago» y
«Sara Mago». Y verdadera la que se cuenta de un consejero de Cultura gallego que animó a sus conciu-
dadanos a asistir al concierto de su paisana y muy querida cantante, «Carmiña Burana»… […]
Según mi amigo, la mejor errata de la transición democrática española pertenece, no obstante, a
Adolfo Suárez. El presidente de UCD, en una comparecencia parlamentaria, insistió, con su acostum-
brada vehemencia, en que se dirigía a todos, «desde esta cama». El desliz verbal fue inmediatamente
corregido por el propio Suárez: «Perdón, Cámara», dijo, sin apenas inmutarse. A nadie le importó
saber en qué estaría pensando. Todo el mundo aceptó que necesitaba un merecido descanso en posi-
ción horizontal. Además, añado yo, la transición se hizo, en gran parte, gracias a la libertad de cama.
Buen verano a todos y muy especialmente a los coleccionistas.
Carme Riera. «Sobre coleccionistas». La Vanguardia [en línea] (21 julio 2019).
<https://www.lavanguardia.com/opinion/20190721/463616842912/sobre-coleccionistas.html>
[4 puntos en total]
1.1. Indique qué tipo de errores colecciona el amigo de la autora del artículo que acaba
de leer. Utilice para ello un máximo de cuarenta palabras.
[1 punto]
6
ex
am
en
s.
ca
t
1.2. Señale qué serie, de las cuatro que se proponen, es la única correcta para sustituir a
todas las palabras siguientes, subrayadas en el texto: variopintos, voluble, hallazgo,
vehemencia. [0,5 puntos. Si la respuesta es errónea, se descontarán 0,15 puntos; si no responde a
la pregunta, no se aplicará ningún descuento.]
☐ diversos, inestable, descubrimiento, contundencia
☐ mezclados, cambiante, invención, violencia
☐ pintados, veleidoso, acierto, furor
☐ complejos, caprichoso, hartazgo, pasión
1.3. Explique, en un máximo de cuarenta palabras, el sentido del siguiente fragmento,
subrayado en el texto: «Ahora ha ampliado el campo de acción». [1 punto]
1.4. Conteste únicamente DOS de las tres preguntas siguientes sobre Luces de bohemia,
de Ramón María del Valle-Inclán. Utilice para ello no más de treinta palabras en
cada apartado. En el caso de responder las tres preguntas, solo se tendrán en cuen-
ta las dos primeras.
a) ¿Por qué motivo el cochero de la carroza fúnebre que acude al velatorio se ve

obligado a esperar para llevarse el ataúd de Max Estrella?
[0,75 puntos]
7
ex
am
b) ¿Qué personajes tienen una conversación sobre el Esperpento en la escena xii?
en
[0,75 puntos]
s.
ca
t
c) Indique qué dramática solución a su precaria situación económica le propone
Max Estrella a madama Collet al principio de la obra y en qué medida sus pala-
bras pueden considerarse un vaticinio o augurio.
[0,75 puntos]
[3 puntos en total]
2.1. Escriba un texto expositivo sobre las ventajas y los inconvenientes de coleccionar
objetos (del tipo que sea: sellos o monedas de diferentes países, obras de arte,
libros, prendas de ropa, etc.). Utilice para ello no más de ciento cincuenta palabras.
Previamente indique, en el cuadro que aparece a continuación, cuatro palabras
clave que reflejen, a su entender, los aspectos más relevantes de su exposición.
[2 puntos]
Palabra clave 1
Palabra clave 2
Palabra clave 3
Palabra clave 4
8
ex
am
en
s.
ca
t
2.2. Rellene los espacios en blanco de las siguientes secuencias con el parónimo ade-
cuado de entre los dos que se ofrecen en cada caso.
[1 punto]
a) Lo haré sin ___________ (perjuicio / prejuicio) alguno para tu cliente. Te ase-

guro que no tendrá ningún problema.
b) Había en él un resquemor ___________ (latente / latiente), indetectable a sim-
ple vista.
c) Tenemos que ___________ (cortejar / cotejar) los documentos antes de
enviarlos.
d) Muchas lenguas utilizan el ___________ (apóstrofo / apóstrofe) ante palabras
que empiezan con una vocal.
9
ex
am
PARTE COMÚN
en
s.
ca
[3 puntos en total]
t
3.1. Lea el siguiente par mínimo e indique cuál de las dos secuencias es agramatical
(imposible) en español. A continuación, explique a qué se debe la agramaticalidad.
La respuesta debe tener un máximo de cuarenta palabras, entre las cuales deben
encontrarse términos gramaticales relevantes.
[1 punto]
a) El coche fue reparado.

b) El coche fue aparecido.
3.2. Escriba una secuencia gramatical de no más de veinte palabras que contenga,
al menos, los siguientes cuatro elementos: un verbo transitivo, un pronombre
numeral cardinal, un complemento predicativo y un pronombre relativo. Tenga
en cuenta que la secuencia debe contener al menos esos elementos (en el orden
que se considere oportuno), pero puede haber más, siempre que no se supere el
límite de palabras. La secuencia puede contener oraciones subordinadas, pero no
coordinadas ni yuxtapuestas.
Secuencia: _________________________________________________________
__________________________________________________________________
Una vez escrita la secuencia, indique qué palabras (o grupos de palabras) de
esta se corresponden con cada uno de los elementos listados en el párrafo anterior.
Utilice para ello la tabla que aparece a continuación:
[1 punto]
Verbo transitivo
Pronombre numeral cardinal
Complemento predicativo
Pronombre relativo
10
ex
am
3.3. Lea la siguiente lista de secuencias y, de entre las opciones que se ofrecen debajo,
elija la única que identifica de manera correcta y ordenada la función de la oración
en
subordinada que aparece en cada una de las secuencias:
s.
ca
t
1. La ciudad donde trabajas es la más poblada del país.
2. Antes de que te vayas, tenemos que hablar.
3. La sospecha de que seas tú me asusta.
4. No entiendo qué sucede.
☐ 1) complemento circunstancial, 2) complemento del adjetivo, 3) complemento

del nombre, 4) complemento directo.
☐ 1) complemento del nombre, 2) complemento del adverbio, 3) complemento
del nombre, 4) complemento directo.
☐ 1) complemento circunstancial, 2) complemento del nombre, 3) sujeto,
4) complemento directo.
☐ 1) complemento del nombre, 2) complemento de régimen, 3) complemento
del nombre, 4) sujeto.
nadas.
1. *Ana no sabe cuanto me debe.
2. *María dijo, que vendría Ana.
[0,5 puntos]


signos de puntuación, pronombres/adverbios/adjetivos interrogativos o rela-
tivos, etc.) y el orden en el que aparecen las oraciones, pero no el resto de los
elementos.
11
ex
am
en
s.
ca
t
2020
Llatí
Sèrie 1
Qualificació TR
2
Exercicis
3
Qualificació final

La prova consta de quatre exercicis. Feu l’exercici 1 (traducció). Trieu UNA de les dues opcions
(A o B) de l’exercici 2 (morfosintaxi) i resoleu-la, UNA de les dues opcions (A o B) de l’exercici
3 (llengua, literatura o civilització romanes) i resoleu-la i UNA de les dues opcions (A o B) de
l’exercici 4 (exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes) i resoleu-la.
1. Exercici de traducció
[4 punts]
Feu la versió del text següent:
Ròmul constitueix el senat de Roma i resol dràsticament

la manca de població femenina a la nova ciutat
[Romulus,] condita ciuitate, quam ex nomine suo Romam uocauit, multitudinem finitimorum
in ciuitatem recepit; centum ex senioribus legit ut eorum consilio omnia ageret. Tum, cum
uxores ipse et populus suus non haberent, inuitauit ad spectaculum ludorum uicinas urbi
Romae nationes atque earum uirgines rapuit.
Flavi Eutropi. Breviari d’història de Roma, I, 2
Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

condo, condidi, conditum (3a, tr.): fundar.
finitimi, -orum (m. pl.): veïns, homes dels voltants.
lego, legi, lectum (3a, tr.): escollir, elegir.
rapio, rapui, raptum (3a, tr.): raptar.
recipio, recepi, receptum (3a, tr.): acollir.
senior, -ris (m. esp. pl.): vell, home gran, ancià.
uicinus, -a, -um: (amb dat.) veí, proper, pròxim a.
2
3
2. Exercici de morfosintaxi
[1 punt]
OPCIÓ A
2.1. Digueu com s’anomena la construcció formada per condita ciuitate; expliqueu els
elements que la constitueixen i la relació sintàctica existent entre ells.
2.2. En la construcció cum uxores ipse et populus suus non haberent, digueu quin tipus
d’oració introdueix cum i quin és el subjecte del verb haberent.
OPCIÓ B
2.1. En la construcció ut eorum consilio omnia ageret, digueu quin tipus d’oració intro-
dueix ut i quin és el subjecte del verb ageret.
2.2. Analitzeu morfològicament el sintagma uicinas […] nationes i digueu quina funció
sintàctica fa respecte a inuitauit.
4
3. Exercici de llengua, literatura o civilització romanes
[2 punts]
OPCIÓ A
[Cada resposta correcta val 0,5 punts; les respostes errònies no seran penalitzades]
Escriviu en els espais en blanc el llatinisme que considereu més adient per a completar
cadascuna de les frases següents. Tingueu en compte que l’heu de triar de la llista que troba-
reu a continuació de les frases i que no en podeu repetir cap.
3.1. L’olor del cadàver putrefacte provocà un __________________ de fàstic en les cares
dels presents.
3.2. La nova edició del manual conté una __________________ que incorpora les dar-
reres aportacions en aquest àmbit d’investigació.
3.3. Han anat empatats tot el partit però __________________ l’equip visitant ha mar-
cat el gol de la victòria.
3.4. Somalilàndia és un estat africà independent __________________, però no recone-
gut per cap altre estat.
Llatinismes: rictus, ex aequo, de facto, addenda, rigor mortis, vis còmica, placebo, sine die,
súmmum, ràtio, superàvit, in extremis.
OPCIÓ B
[Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no
contestades no hi haurà cap descompte]
Encercleu la lletra que correspon a l’opció correcta en cada cas.

3.1. La fabula palliata romana està inspirada en
a) la comèdia antiga grega.
b) la comèdia contemporània grega.
c) la comèdia mitjana grega.
d) la comèdia nova grega.
3.2. L’heroi protagonista de l’Eneida de Virgili és fill
a) de Príam i d’Hècuba.
b) de Venus i d’Anquises.
c) d’Hèctor i d’Andròmaca.
d) d’Ascani i de Creüsa.
3.3. Les Tristes i les Pòntiques són dos llibres d’elegies escrits per
a) Catul.
b) Tibul.
c) Horaci.
d) Ovidi.
3.4. L’autor dels quatre discursos que constitueixen les Catilinàries és
a) Cèsar.
b) Ciceró.
c) Terenci.
d) Tit Livi.
5
4. Exercici d’exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes
[3 punts]
OPCIÓ A
Llegiu el text següent, que pertany a una de les lectures obligatòries. En quinze línies com
a mínim (unes cent cinquanta paraules), expliqueu tot el que sabeu sobre aquest passatge (a
quina obra i a quin episodi concret d’aquesta obra pertany, quines en són les dues protago-
nistes, quina rivalitat s’estableix entre elles, com es desenvolupa el conflicte i com es resol,
etc.). Expliqueu també la relació de l’autor del text amb els cercles literaris del final de l’època
d’August i el càstig que li imposà l’emperador per causa d’un dels seus poemes.
Sense perdre temps, totes dues es coŀloquen davant telers diferents i comencen a tensar un
ordit de fils primíssims. La trama és subjecta a la peça travessera, la canya separa els fils de l’or-
dit, amb llançadores punxegudes van inserint la trama al mig; amb els dits la fan passar i la van
introduint entre els fils de l’ordit, copejant-la i oprimint-la amb les dents entallades de la pinta.
Una i altra s’afanyen i, amb els vestits recollits a l’alçada del pit, mouen els braços amb habilitat,
amb tant zel que no senten la fatiga.
(Traducció de Ferran Aguilera)
OPCIÓ B
La Lleida romana va ser escenari d’esdeveniments històrics importants; un d’ells fou la
guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49 aC). En quinze línies com a mínim (unes cent cin-
quanta paraules), especifiqueu el nom llatí de la ciutat i expliqueu-ne l’origen, la fundació i
l’emplaçament. Comenteu també el paper que va tenir la ciutat en l’enfrontament bèŀlic entre
Cèsar i Pompeu, i concreteu quina és la font històrica principal d’aquest episodi.
6
7
2020
Llatí
Sèrie 3
Qualificació TR
2
Exercicis
3
Qualificació final

[4 punts]
La Segona Guerra Púnica es desencadena arran del setge de Sagunt,

emprès per Hanníbal malgrat l’amonestament dels romans
Bellum Punicum secundum illatum est per Hannibalem, qui Saguntum, Hispaniae ciuitatem
Romanis amicam, oppugnare aggressus est. Huic Romani per legatos denuntiauerunt, ut
bello abstineret. Is legatos admittere noluit. Romani etiam Carthaginem miserunt. Dura
responsa a Carthaginiensibus data sunt.
Flavi Eutropi. Breviari d’història de Roma, III, 7

abstineo, abstinui, abstentum (2a, tr., intr.): (amb abl.) abstenir-se, renunciar.
admitto, admisi, admissum (3a, tr.): rebre, admetre.
aggredior, aggredi, aggressus sum (3a, dep., tr.): emprendre, començar.
amicus, -a, -um: (amb dat.) lleial a, aliat de.
Carthago, -inis (f.): Cartago | Carthaginiensis, -e: de Cartago, cartaginès.
denuntio (1a, tr.): instar, ordenar.
do, dedi, datum (1a, tr.): donar.
Hannibal, -alis (m.): Hanníbal (cap dels cartaginesos en la Segona Guerra Púnica).
infero, intuli, illatum (irr., tr.): promoure.
nolo, nolle, nolui (irr., tr.): no voler.
oppugno (1a, tr.): assetjar.
Saguntum, -i (n.): Sagunt (ciutat de la Tarraconense).
2
3
[1 punt]
OPCIÓ A
2.1. En la construcció qui Saguntum […] oppugnare aggressus est, digueu quin tipus
d’oració introdueix qui; indiqueu-ne l’antecedent i expliqueu com hi concorda.
2.2. Digueu quina funció fa el sintagma a Carthaginiensibus respecte a la forma verbal

data sunt.
OPCIÓ B
2.1. En la construcció ut bello abstineret, digueu quin tipus d’oració introdueix ut i indi-
queu quina funció fa l’oració respecte a denuntiauerunt.
2.2. Digueu quina funció sintàctica fa admittere respecte a noluit i quin és el subjecte de
noluit.
4
[2 punts]
OPCIÓ A
[Cada resposta correcta val 0,5 punts; les respostes errònies no seran penalitzades]
Escriviu en els espais en blanc el nom de la ciutat romana de la península Ibèrica que
correspon a cada descripció. No se’n repeteix cap.
3.1. Fora de les muralles de/d’ __________________ es conserven les restes d’una pales-
tra.
3.2. Els romans van anomenar __________________ l’antiga ciutat ibèrica d’Iltirta.
3.3. Un magnífic frons scaenae encara presideix el teatre romà de/d’ __________________.
3.4. Al final del segle iii dC a __________________ s’inicià la construcció d’una segona
muralla.
OPCIÓ B
[Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no
contestades no hi haurà cap descompte]
Encercleu la lletra de l’opció que identifica el personatge que parla en els passatges
següents de les Metamorfosis (traducció de Ferran Aguilera).
3.1. «Minos», va dir, «pot molt bé tancar-me els camins de la terra i del mar, però el cel,
si més no, és obert. Per allà me n’aniré; ell pot ser amo de tot, però no de l’aire.»
a) Perseu.
b) Dèdal.
c) Faetont.
d) Mercuri.
3.2. «El teu arc pot travessar tot el que vulgui, però el meu et travessarà a tu; en la matei-
xa mesura en què tots els animals són inferiors a un déu, la teva glòria és menor que
la meva.»
a) Orfeu.
b) Apoŀlo.
c) Peneu.
d) Cupido.
3.3. «La vellesa no porta només coses dolentes; l’edat ens dona també experiència. No
refusis aquest consell meu: amb el treball de la llana pots aspirar a aconseguir l’ano-
menada més gran de totes les dones mortals, però no vulguis competir amb una
deessa. Demana perdó humilment pel que has dit, temerària. La deessa et perdona-
rà, si li ho demanes.»
a) Baucis.
b) Paŀlas.
c) Europa.
d) Juno.
3.4. «Si pots, obeeix encara que només sigui aquests consells del teu pare. No facis servir
massa els esperons, i utilitza amb més energia les regnes; els cavalls van endavant
ells tots sols; el difícil és refrenar el seu ímpetu.»
a) Febos.
b) Mart.
c) Júpiter.
d) Perseu.
5
[3 punts]
OPCIÓ A
a mínim (unes cent cinquanta paraules), indiqueu el nom de l’obra i de l’autor; expliqueu el
sentit d’aquest fragment situant-lo en la trama general i identifiqueu els personatges que hi
apareixen. Indiqueu a quin subgènere de la comèdia romana pertany aquesta peça, expli-
queu-ne les característiques principals (models d’inspiració, temàtica, estructura, personat-
ges, etc.) i esmenteu, com a mínim, dues obres més del mateix autor.
Menecme I: (Sortint de casa de l’Eròcia.) Com si ho voleu jurar per les ninetes dels vostres ulls,
no per això, collons, em fareu creure que jo avui he robat el mantell i el braçalet, males
pècores.
Messenió: (Veient Menecme I.) Pels déus immortals! ¿Què veig?
Menecme II: ¿Què veus?
Messenió: El teu retrat.
Menecme II: ¿Què t’empatolles?
Messenió: És la teva viva imatge. No se’t pot assemblar més.
Menecme II: No, coi, no puc dir que no se m’assembli, ara que em miro ben remirat.
Menecme I: (A Messenió.) Ei, noi, salut a tu que m’has salvat la vida, qui vulgui que siguis.
Messenió: Fes-me un favor, home, digue’m el teu nom, si no et fa res.
Menecme I: Sí, coi, sí. T’has portat tan bé amb mi que no em pot pas fer res complaure el teu
desig. Menecme és el meu nom.
Menecme II: Ai coi, i el meu.
(Traducció d’Esther Artigas)
OPCIÓ B
Desenvolupeu, en quinze línies com a mínim
(unes cent cinquanta paraules), el tema següent:
L’estructura d’una ciutat romana. Digueu quina
forma tenia generalment el traçat de la ciutat i
com s’anomena; esmenteu-ne els recintes, els
edificis i els elements principals, i expliqueu breu-
ment l’ús que se’n feia. Associeu-los, si escau, als
números que figuren en la planta adjunta.
6
7
ex
am
2021
en
s.
ca
t
Llatí
Sèrie 2
Qualificació TR
2
Exercicis
3
Qualificació final

ex
am
en
s.
ca
t
[4 punts]
El rei Numa institueix l’ordenament jurídic de Roma i edifica el temple de Janus,

senyal de pau o de guerra a la ciutat
Auspiciis missis, declaratus rex, Numa de templo descendit. Vrbem nouam, conditam ui
et armis, eam iure legibusque ac moribus de integro condere parat. Ianum ad infimum
Argiletum indicem pacis bellique fecit: apertus, in armis esse ciuitatem, clausus, pacatam
significabat.
Titus Livi. Història de Roma, I, 18, 10; 19, 1-2

Argiletum, -i (n.): Argilet (avinguda al nord del Fòrum) | ad infimum Argiletum: a la part baixa de
l’Argilet.
de integro (loc. adv.): una altra vegada, de nou.
Ianus, -i (m.): el Janus (temple dedicat al déu Janus).
Numa, -ae (m.): Numa (Numa Pompili, segon rei de Roma).
pacatus, -a, -um: en pau, tranquil.
paro (1a, tr.): disposar-se a, pretendre.
uis, uis (f.): força, violència.
2
t
ca
s.
3
en
am
ex
ex
am
en
[1 punt]
s.
OPCIÓ A
ca
t
2.1. Digueu com s’anomena la construcció formada per auspiciis missis; expliqueu els
elements que la constitueixen i la relació sintàctica existent entre ells.
2.2. Digueu quina funció sintàctica fa condere respecte a parat i quin és el subjecte de
parat.
OPCIÓ B
2.1. Digueu com concorda morfològicament declaratus amb el substantiu Numa i quina
funció sintàctica fa Numa en l’enunciat Numa de templo descendit.
2.2. Digueu com s’anomena l’estructura in armis esse ciuitatem i quina funció sintàctica
fa respecte a significabat; indiqueu també el subjecte de esse.
4
ex
am
en
[2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les
s.
qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]
ca
OPCIÓ A
t
Encercleu la lletra de l’opció correcta per a cada espai en blanc per tal de
completar cadascuna de les frases següents:
3.1. El titular del diari deia literalment: «Predicador enxampat ______________, come-
tent adulteri».
a) in mente
b) in extenso
c) in crescendo
d) in fraganti
3.2. A l’aspirant a la presidència l’amoïnava que la seva elecció s’ajornés ______________.
a) in vitro
b) ad Kalendas Graecas
c) non plus ultra
d) in articulo mortis
3.3. La jove soprano és una ______________ en el panorama operístic actual.
a) ràtio
b) conditio sine qua non
c) addenda
d) rara avis
3.4. Van exigir el compliment dels acords presos apeŀlant al principi ______________.
a) peccata minuta
b) pacta sunt servanda
c) de gustibus non disputandum
d) primus inter pares
OPCIÓ B
Marqueu a la casella corresponent si les afirmacions següents són vertaderes o falses (si
marqueu «vertader», cal que siguin certs TOTS els aspectes que s’hi esmenten).
Vertader Fals
3.1. A l’època de Plaute, Roma comptava amb un teatre perma-
nent, fet edificar per Pompeu el Gran.
3.2. Les fabulae Varronianae són vint-i-una comèdies escrites
per Plaute imitant l’obra de l’erudit romà Varró.
3.3. Al final d’Els bessons l’esclau de Menecme II, Messenió, és
afranquit.
3.4. Els bessons de Plaute és una comèdia corresponent al
subgènere de la fabula palliata.
5
ex
am
en
[3 punts]
s.
OPCIÓ A
ca
t
Llegiu el passatge de sota d’una de les lectures obligatòries i elaboreu un text expositiu de
quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) explicant:
— A quina obra i a quin episodi concret d’aquesta obra pertany el passatge.
— Qui n’és l’autor, en quin entorn literari va desenvolupar la seva producció i quin càs-
tig se li va imposar per causa d’un dels seus poemes.
— Com es diuen els protagonistes de l’episodi en qüestió i quina relació de parentiu hi
ha entre ells.
— Els antecedents de la situació narrada al passatge i el destí final dels dos protagonistes.
Un home que tractava de capturar peixos amb una canya tremolosa, un pastor que es recol-
zava en el bastó i un llaurador en l’esteva els van veure i van quedar estupefactes; van creure que
eren déus aquells homes capaços de travessar els aires.
(Traducció de F. Aguilera)
OPCIÓ B
La imatge de la dreta mostra el plànol de
la ciutat romana de Barcelona. Desenvolupeu
en quinze línies com a mínim (unes cent cin-
quanta paraules) el tema: Història de la ciutat
romana de Barcelona. Cal que especifiqueu la
informació següent:
— El nom complet en llatí.
— El poble que habitava la zona en època
preromana.
— La cronologia de la fundació i el nom
del fundador.
— L’emplaçament, l’estructura de la ciu-
tat i els espais i edificis més importants dins i
fora de les muralles.
— La modificació urbana de finals del
segle iii o principis del segle iv i què la va
motivar.
— Les restes romanes que s’hi han con-
servat.
6
t
ca
s.
7
en
am
ex
ex
am
en
s.
ca
t
Llatí
Sèrie 4
Opció d’examen
OPCIÓ A OPCIÓ B
Qualificació TR
2
Exercicis
3
Qualificació final

La prova consta de quatre exercicis. L’exercici 1 és comú, mentre que els exercicis 2, 3 i 4 estan
agrupats en dues opcions (A i B). Feu l’exercici 1, escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i reso-
leu els tres exercicis de l’opció triada.
[5 punts]
Servi Galba, després d’alguns combats favorables,

organitza les cohorts de la legió dotzena per passar l’hivern
Cum in Italiam proficisceretur Caesar, Seruium Galbam cum legione XII in Nantuates,
Veragros Sedunosque misit. Galba, secundis aliquot proeliis factis, constituit cohortes duas
in Nantuatibus collocare et cum reliquis eius legionis cohortibus in uico Veragrorum, qui
appellatur Octodurus, hiemare.
Juli Cèsar. Guerra de les Gàŀlies, III, 1, 1-4

aliquot (indecl.): alguns.
Galba, -ae (m.): Galba; Servi (Sulpici) Galba.
Nantuates, -ium (m. pl.): els nantuats (poble dels Alps). | (meton.) el territori dels nantuats.
Octodurus, -i (m.): Octodur (nom de lloc).
proelium facere: lliurar combat.
reliquus, -a, -um: restant.
secundus, -a, -um: favorable.
Seduni, -orum (m. pl.): els seduns (poble dels Alps).
Seruius, -i (m.): Servi (Sulpici) Galba.
uicus, -i (m.): poble.
Veragri, -orum (m. pl.): els veragres (poble dels Alps).
-2-
-3-
OPCIÓ A
[1 punt]
a) En la construcció Cum in Italiam proficisceretur Caesar, digueu quin tipus d’oració

introdueix cum i justifiqueu-ho.
b) Digueu quina funció sintàctica fa collocare respecte a constituit i quina funció fa el

sintagma cohortes duas respecte a collocare.

Encercleu la lletra de l’opció que correspon a l’expressió llatina equivalent als mots des-
tacats en negreta.
3.1. Han fet moltes hores extres i aquest mes rebran un sobresou.
a) Superàvit. b) Cum laude. c) Súmmum. d) Plus.
3.2. Li ho vam demanar i va fer-ho immediatament.
a) A priori. b) Ipso facto. c) Sine die. d) In extremis.
3.3. Tenia un humor molt peculiar.
a) Per se. b) De iure. c) In vitro. d) Sui generis.
3.4. Això només ha estat un tast: en la propera sessió tractarem el tema àmpliament.
a) Stricto sensu. b) In extenso. c) Motu proprio. d) De facto.

[2 punts]
a mínim (unes cent cinquanta paraules), indiqueu el nom de l’obra i de l’autor i expliqueu el
sentit d’aquest fragment situant-lo en la trama de l’obra. Comenteu també les característiques
principals del gènere literari al qual pertany (les fonts en què es va inspirar l’autor, la temàtica,
l’estructura, els personatges, etc.), i esmenteu dues obres més del mateix autor.
Mició: […] Ell [Dèmeas], tot a l’inrevés de mi: viu al camp; ha dut sempre una vida aspra i aus-
tera; es va casar i ha tingut dos fills. Aquest, que és el més gran, me’l vaig afillar; l’he criat des
de petit i l’he tingut i l’he estimat com si fos fill meu: és la meva joia i l’única cosa que estimo.
Faig tot el que puc perquè em correspongui de la mateixa manera: dono, faig els ulls grossos
i no crec necessari de fer valer en tot la meva autoritat: en fi, allò que els altres fan d’amagat
dels seus pares —allò propi del jovent—, he acostumat el meu fill a no amagar-m’ho. Perquè
qui s’hagi acostumat i atrevit a mentir i a enganyar el seu pare encara gosarà més de fer-ho
amb els altres. Crec que més val frenar els fills infonent-los respecte i demostrant generositat
que no pas amb la por. En aquestes coses el meu germà no està d’acord amb mi; no li agraden.
(Traducció de Gemma Puigvert)
-4-
-5-
OPCIÓ B
[1 punt]
a) Digueu com s’anomena la construcció formada per secundis aliquot proeliis factis i
expliqueu en què consisteix.
b) En la construcció qui appellatur Octodurus, digueu quin tipus d’oració introdueix qui;
indiqueu-ne l’antecedent i expliqueu com hi concorda.

Marqueu a la casella corresponent si les afirmacions següents són vertaderes o falses (si
marqueu «vertader», cal que siguin certs TOTS els aspectes que s’hi esmenten).
Vertader Fals
a) L’aurea mediocritas és el tòpic que recull l’elogi de la mode-
ració de les coses.
b) El vers propi de la poesia èpica és l’hexàmetre dactílic.
c) Ciceró va escriure un comentari sobre la guerra civil entre
Juli Cèsar i Pompeu.
d) Els comediògrafs llatins més famosos van ser Plaute i
Menandre.

[2 punts]
La imatge mostra una maqueta de
la Tarragona romana del segle ii dC.
En quinze línies com a mínim (unes
cent cinquanta paraules), especifi-
queu el nom llatí de la ciutat, l’origen
i el motiu pel qual va ser fundada.
Expliqueu la importància històrica
que tingué a la Hispània romana.
Esmenteu també la seva estructura
urbanística i les construccions públi-
ques principals que s’hi han conser-
vat.
-6-
-7-

Ingles Merged

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ingles Merged

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ex

Suma de notes parcials

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

[Now listen to the interview.]

Espai per al corrector/a

1. Which of the following sentences best describes Juanita?

Recompte de les respostes

Nota de comprensió oral

Espai per al corrector/a

1. Which of the following statements is NOT true?

are responsible for modern football or soccer.

Correctes Incorrectes No contestades

Recompte de les respostes

Nota de comprensió escrita

1. Travelling by plane leaves an enormous carbon footprint that contributes to global

Suma de notes parcials

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

[Now listen to the interview.]

Espai per al corrector/a

1. The InSight mission is unique in that it will investigate

Correctes Incorrectes No contestades

Recompte de les respostes

Nota de comprensió oral 3

Espai per al corrector/a

1. According to professor Todorov

Recompte de les respostes

Nota de comprensió escrita 5

Suma de notes parcials

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

[Now listen to the interview.]

Espai per al corrector/a

1. Goalball was created

Correctes Incorrectes No contestades

Recompte de les respostes

Nota de comprensió oral 3

Espai per al corrector/a

Correctes Incorrectes No contestades

Recompte de les respostes

Nota de comprensió escrita 5

2. The #BlackLivesMatter movement is dedicated to fighting racism and anti-black violence,

Suma de notes parcials

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

[Now listen to the interview.]

Espai per al corrector/a

1. Which of these facts is NOT true about Jim Thompson?

Correctes Incorrectes No contestades

Recompte de les respostes

Nota de comprensió oral 3

Espai per al corrector/a

1. Which of the following statements is NOT true?

Correctes Incorrectes No contestades

Recompte de les respostes

Nota de comprensió escrita 5

Suma de notes parcials

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................