7 Reforc I Ampliacio Cono 4

lOMoARcPSD|22743198
Reforç I Ampliacio - CONO 4
Ciencies Socials (Institut de Sant Pol de Mar)
Escanea para abrir en Studocu
Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Descargado por María Pilar Del Agua Sáez (soypituca@gmail.com)
lOMoARcPSD|22743198
4
Reforç i
Primària
ampliació
Coneixement del medi
Fitxes de reforç de refuerzo

Fitxa 1 Els mamífers .................................. 3 Fitxa 18 Províncies i comunitats
Fitxa 2 Els animals vertebrats .................... 4 autònomes .................................. 20
Fitxa 3 Els animals invertebrats ................. 5 Fitxa 19 La població .................................. 21
Fitxa 4 La funció de relació ....................... 6 Fitxa 20 Canvis en la població ................... 22
Fitxa 5 L’aparell locomotor ........................ 7 Fitxa 21 El treball i els sectors
econòmics ................................... 23
Fitxa 6 La nutrició i l’alimentació ............... 8
Fitxa 22 El sector primari i el sector
Fitxa 7 El procés digestiu .......................... 9
secundari .................................... 24
Fitxa 8 Aparells que intervenen
Fitxa 23 Els serveis ................................... 25
en la nutrició ............................... 10
Fitxa 24 El comerç i el turisme .................. 26
Fitxa 9 La reproducció ............................ 11
Fitxa 25 Transport i comunicació ............... 27
Fitxa 10 Les etapes de la vida ................... 12
Fitxa 26 Organització política d’Espanya .... 28
Fitxa 11 La matèria i els seus canvis .......... 13
Fitxa 27 Institucions municipals,
Fitxa 12 Els materials ................................ 14
autonòmiques i estatals ............... 29
Fitxa 13 Les màquines .............................. 15
Fitxa 28 La prehistòria ............................... 30
Fitxa 14 Exemples de màquines ................ 16
Fitxa 29 Civilització romana, islàmica
Fitxa 15 El sistema solar ............................ 17 i cristiana ..................................... 31
Fitxa 16 El Sol i la Terra ............................. 18 Fitxa 30 Fa 500 anys ................................ 32
Fitxa 17 El municipi i la comarca ............... 19 Fitxa 31 Fa 200 anys i hui dia ................... 33
Fitxes d’ampliació
Fitxa 1 ............................ 34 Fitxa 6 ............................ 39 Fitxa 11 .......................... 44
Fitxa 5 ............................ 38 Fitxa 10 .......................... 43

lOMoARcPSD|22743198
Reforç i ampliació Coneixement del medi 4 és una obra col·lectiva,

concebuda, creada i realitzada al Departament de Primària
de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. L., sota
la direcció d’ENRIC JUAN REDAL, JOSÉ LUIS ALZU GOÑI
i IMMACULADA GREGORI SOLDEVILA.
Il·lustració: Malena Fuentes
Correcció: Miquel de Val
Edició: Juan Ignacio Medina i Ana María Sánchez-Ramal
© 2005 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44 – 46210 Picanya (València)
PRINTED IN SPAIN
Imprés a Espanya per
CP: 785691
Depòsit legal:
Aquest quadern està protegit per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims d’aquest
quadern només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a ma-
terial d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos perme-
sos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
1 Reforç
Nom Data
Recorda
Els mamífers són vertebrats. Respiren per pulmons, són vivípars,
alimenten les cries amb llet i tenen la pell coberta de pèl.
1. Troba en la sopa de lletres huit paraules relacionades amb els mamífers

i usa-les per a completar les oracions.
J P O T E S R V E S I
A M A I P O M I M P O
L L E T È I C V N U A
U A E C L G R Í U L L
© 2005 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educación, S. L.
L L N L R M C P C M E
Q I R T O B T A P O T
A L E S L A O R T N E
N E C P G A I S O S S
V E R T E B R A T S R
ELS MAMÍFERS
Elfi mamíƒerfi só> animalfi ,

πerq¤ê †e>e> columnå √±r†ebra¬.
Respi®e> πe® , †e>e> lå πel¬
co∫±rtå ∂æ ^ só> ,
πerq¤ê pa®ei≈e> ¬efi crêfi vi√±fi.
Desp®éfi, ¬efi aliµen†e> amb .
Lå majoriå efi ∂esplaçå amb ,
s^ ∫… algunfi na∂e> amb o vo¬e>
amb .
■ Els mamífers. 3
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
2 Reforç
Nom Data
Recorda
A més dels mamífers, altres animals vertebrats són els peixos,
els amfibis, els rèptils i les aus.
1. Uneix cada característica amb el grup o grups de vertebrats que corresponga.
Pell coberta de pèl
Ponen ous
RÈPTILS Les cries naixen del

ventre de la mare
Respiren per pulmons

AUS
Pell coberta de plomes

MAMÍFERS
Pell coberta d’escates
Respiren per brànquies
Les cries s’anomenen

PEIXOS cullerots AMFIBIS
Pell nua
2. Contesta les preguntes.
• En quin grup de vertebrats les cries són diferents dels adults?
• En quin grup de vertebrats les extremitats són aletes?
4 ■ Els animals vertebrats.

lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
3 Reforç
Nom Data
Recorda
Els animals invertebrats són els que no tenen columna vertebral.
N’hi ha molts grups diferents. Alguns dels més importants són
els cucs, els mol·luscos i els insectes.
1. Ratlla la paraula falsa i escriu després l’oració correcta.
dur allargada
• Els cucs tenen el cos i de forma .
bla esfèrica
dur d’una closca

• Els mol·luscos tenen el cos i cobert .
bla d’escates
2. Pinta el cap de l’insecte de color blau, el tòrax de color verd i l’abdomen

de color roig. A continuació, escriu els noms de les parts que s’indiquen.
■ Els animals invertebrats. 5

lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
4 Reforç
Nom Data
Recorda
La funció de relació es du a terme mitjançant el sistema nerviós,
els sentits i l’aparell locomotor.
1. Numera aquesta seqüència. Després, escriu les oracions en l’ordre correcte.
Els ulls capten la imatge Les cames es mouen

del semàfor. i creuem el carrer.
El cervell decideix La informació viatja Les ordres del cervell

creuar el carrer. pel nervi òptic viatgen pels nervis
fins al cervell. fins a les cames.
1 Elfi ullfi cap†e> lå imat@æ ∂e¬ ßemâfo®.

2
6 ■ La funció de relació.
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
5 Reforç
Nom Data
Recorda
L’aparell locomotor està format per l’esquelet i la musculatura.
Els ossos es dobleguen per les articulacions i es mouen gràcies
als músculs.
1. Completa l’esquema amb les paraules del requadre.
l’esquelet músculs la musculatura tendons ossos
L’aparell locomotor
és el conjunt de
està format per està formada per
s’uneixen mitjançant
2. Observa els dibuixos i contesta les preguntes.

bíceps • Quin múscul està contret
tríceps
quan el braç està doblegat? .
• Quin múscul està relaxat
quan el braç està doblegat? .
bíceps
• Quin múscul està contret
tríceps
quan el braç està estés? .
• Quin múscul està relaxat
quan el braç està estés? .
■ L’aparell locomotor. 7
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
6 Reforç
Nom Data
Recorda
La nutrició consisteix a prendre substàncies del medi, transformar-les
per poder aprofitar-les i eliminar després les substàncies de rebuig.
Inclou l’alimentació, el procés digestiu, la respiració, la circulació i l’excreció.
1. Escriu quins dels processos següents formen part de la funció

de nutrició:
• Mirar la tele. • Batre el cor.
• Menjar-se una poma. • Tenir fills.
• Respirar. • Fer la digestió.

2. Uneix amb fletxes les columnes com es fa en l’exemple.
Grup 4. Ens proporcionen

Fruites i verdures energia
Grup 3. Contenen nutrients

Arròs, pasta, pa, necessaris per a
sucre i dolços créixer
Grup 2. Aporten molts

Carn, peix, nutrients, com
ous i llegums el calci
Grup 5. Ens aporten

Oli i mantega vitamines
Grup 1. Ens proporcionen

Llet i derivats energia
8 ■ La nutrició i l’alimentació.
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
7 Reforç
Nom Data
Recorda
El procés digestiu ens permet obtenir els nutrients dels aliments.
Consta de dues parts: digestió i absorció.
la boca
• La digestió comença a , on els aliments es trituren
l’estómac
i es mesclen amb la saliva.
la saliva
• A l’estómac els aliments es mesclen amb i formen
el suc gàstric
una massa que passa a l’intestí prim.
la nutrició l’absorció.
• A l’intestí prim finalitza i hi té lloc
la digestió la nutrició.
els nutrients
• A l’intestí gros es formen , que s’expulsen
els excrements
per l’anus.
pel pàncrees.
■ El procés digestiu. 9
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
8 Reforç
Nom Data
Recorda
En la nutrició intervenen els aparells digestiu, respiratori, circulatori
i excretor.
1. Posa els noms dels òrgans als llocs corresponents i escriu davall de cada
esquema el nom de l’aparell.
esòfag estómac fetge pàncrees intestí anus cor

vas sanguini pulmó tràquea bronqui renyó bufeta

Apa®el¬ Apa®el¬
Apa®el¬ Apa®el¬
10 ■ Aparells que intervenen en la nutrició.
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
9 Reforç
Nom Data
Recorda
La funció de reproducció ens permet tenir descendents semblants
a nosaltres.
Els homes i les dones es diferencien pels aparells reproductors
i pels caràcters sexuals.
L’embaràs és la formació del bebé al ventre de la mare. Dura nou
mesos i acaba amb el part.
1. Completa la taula escrivint cada característica en la columna

corresponent.
veu aguda més pèl pit ample malucs amples mamelles veu greu
CARÀCTERS SEXUALS
Homes Dones
2. Pinta el dibuix i escriu els noms de les parts indicades.
■ La reproducció. 11
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
10 Reforç
Nom Data
Recorda
Les persones canviem al llarg de la vida. Passem per diverses
etapes: la infància, l’adolescència, l’edat adulta i l’ancianitat.
1. Uneix cada una de les afirmacions amb el moment de la vida a què

es refereixen.
Estan eixint les dents

definitives INFÀNCIA
Estan eixint les dents 2 mesos

de llet 2 anys
3 anys
El cos està totalment 7 anys
preparat per a tenir fills
ADOLESCÈNCIA
El cos canvia per 15 anys
ser adult
EDAT ADULTA
S’alimenta de llet
25 anys
materna
Té molta experiència
ANCIANITAT
75 anys
Creixen i aprenen
molt ràpid
2. Escriu a quina etapa de la vida ens referim.
• El cos es prepara per ser adult.
• La primera etapa de la vida.
• Els ossos es tornen fràgils i els músculs més dèbils.
• El cos està preparat per a tenir fills.

12 ■ Les etapes de la vida.
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
11 Reforç
Nom Data
Recorda
La matèria pot estar en estat sòlid, líquid o gasós, i pot passar d’un estat
a un altre. Pot sofrir canvis físics i canvis químics.
fixa fix.
• Els sòlids tenen una forma i un volum
variable variable.
fixa fix.
• Els líquids tenen una forma i un volum

variable variable.
fixa fix.
• Els gasos tenen una forma i un volum
variable variable.
2. Escriu davall de cada dibuix si es tracta d’un canvi físic o químic.
■ La matèria i els seus canvis. 13

lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
12 Reforç
Nom Data
Recorda
Un material és la matèria de què està fet un objecte. Pot ser natural
o artificial. Cada material té unes propietats diferents.
1. Troba en la sopa de lletres el nom de sis materials i escriu-los en la taula

al lloc que els corresponga.
F O R M I G Ó W Naturals Artificials
A W H P O P M Q
I T M D O L L B
M I O A N À E F
E J O R N S A U

A S F A L T S S
C T M C C I E T
R O N T M C D A
C À N E M R A N
2. Completa les oracions amb les paraules corresponents.
• Elfi p>eumàticfi efi fabriq¤e> amb cautxÛ,

πerq¤ê éfi .
• Lefi fi>est®efi efi fabriq¤e> amb vid®æ,
πerq¤ê éfi .
• Lefi big¤efi efi fabriq¤e> amb a©e®,
πerq¤ê éfi .
• Lefi bo†efi ∂áiguå efi fabriq¤e> ∂æ gomå,
πerq¤ê éfi .
• Elfi coixinfi fiªompli> amb gomå espumå,
πerq¤ê éfi .
14 ■ Els materials.
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
13 Reforç
Nom Data
Recorda
Les màquines són objectes que ens ajuden a estalviar temps
o esforç. Poden ser simples o compostes.
Algunes màquines són impulsades per les persones i altres
per un combustible o per electricitat.
1. En aquest dibuix hi ha sis màquines assenyalades amb fletxes.

Pinta-les i després escriu-ne el nom en la taula, on corresponga.
➽
➽
➽
➽
➽
Màquines simples Màquines compostes
Les impulsen
les persones
Funcionen
amb electricitat
o combustible
■ Les màquines. 15
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
14 Reforç
Nom Data
Recorda
Le màquines faciliten la faena i estalvien esforços. Hi ha màquines
simples i màquines compostes.
1. Uneix les peces del puzle i escriu les oracions resultants.
és que gira al voltant

Una corriola d’un punt sobre el
òbil
una roda m qual recolza
nura
amb una ra

que té un cert linat
pendent Un pla inc
pa
és una ram
en què es col·loca
una corda o una Una palanca és
cadena una barra rígida
• Unå corriolå éfi
.
• Unå palancå éfi
.
• U> plå inclina† éfi
.
16 ■ Exemples de màquines.
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
15 Reforç
Nom Data
Recorda
L’univers està format per diferents tipus d’astres. La Terra és un planeta
i forma part del sistema solar. Gira al voltant d’una estrela, el Sol, i té
un satèl·lit, la Lluna.
Els planetes del sistema solar, des del més pròxim al Sol fins al més
allunyat, són: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú
i Plutó.
1. Pinta el sistema solar i escriu els noms que hi falten.

2. Esbrina de què es tracta.
És un astre que té És un astre que gira

llum pròpia al voltant d’una estrela
És un astre que gira al voltant És un astre que gira

d’una estrela i té una cua al voltant d’un planeta
És el planeta més És el planeta més

pròxim al Sol allunyat del Sol
■ El sistema solar. 17
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
16 Reforç
Nom Data
Recorda
La Terra té un moviment de rotació, que origina el dia i la nit,
i un de translació, que origina les estacions.
1. Completa aquest esquema de la Terra escrivint allà on corresponga equador,

pol nord, pol sud, hemisferi nord i hemisferi sud.

2. Escriu correctament les oracions següents canviant les paraules
subratllades d’unes oracions a altres.
• La rotació de la Terra sobre el seu eix origina les estacions.
• La Terra tarda 365 dies a girar sobre ella mateixa.
• La translació de la Terra al voltant del Sol origina el dia i la nit.
• La Terra tarda 24 hores a girar al voltant del Sol.
18 ■ El Sol i la Terra.
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
17 Reforç
Nom Data
Recorda
Un municipi és el territori format per una localitat i les terres
que l’envolten. Una comarca és un territori format per municipis
pròxims que comparteixen la prestació d’alguns serveis.
1. Ordena de menor a major.
barri comarca municipi localitat
barri
2. Uneix el nom amb la definició.
Localitat Un poble o una ciutat.
Un territori format per una localitat

Municipi
i les terres que l’envolten.
Un territori format per diversos

Comarca
municipis pròxims.
3. Ratlla la paraula falsa i escriu l’oració correcta.
al cap de comarca.
• Els serveis comarcals se solen instal·lar
a la capital de província.
■ El municipi i la comarca. 19
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
18 Reforç
Nom Data
Recorda
Una província és un territori, més gran que una comarca, format
per molts municipis. Té una capital de província. Una comunitat
autònoma està formada per una o per diverses províncies.
El territori d’Espanya està organitzat en 17 comunitats autònomes
i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
comarca comarca.
• Una és un territori més gran que una
província província.

comunitats autònomes
• El territori d’Espanya està format per 17 i per
ciutats autònomes
comunitats autònomes
les de Ceuta i Melilla.
ciutats autònomes
2. Elabora la fitxa de la teua comunitat autònoma.
• Nom de la comunitat:
• Capital de la comunitat:
• Nombre de províncies de la comunitat:
• Llengua o llengües que s’hi parlen:
• Any en què es va instituir:
20 ■ Províncies i comunitats autònomes.

lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
19 Reforç
Nom Data
Recorda
La població és el conjunt de persones que viu en un territori.
La població s’organitza en diversos grups, segons l’edat, l’ocupació
i el lloc on viu.
1. Llig les descripcions dels personatges i en acabant completa el quadre posant

una creu on corresponga.
Amàlia té 23 anys. Jordi acaba de nàixer

Ha acabat la carrera en una gran ciutat.
de Veterinària i busca
faena a la ciutat on viu.
Miquel té 70 anys. Viu en Laura té 26 anys. Viu en un

un poble i és jubilat. poble i és mestressa de casa.
Juli té 32 anys. És mecànic de cotxes

i viu en una ciutat vora el mar.
Lluïsa té 9 anys. Va a escola

i viu en un poble de muntanya.
Grup a què pertany

Per edat Per ocupació Per localitat
Jove Adulta Anciana Activa No activa Rural Urbana
Amàlia +
Jordi
Miquel
Laura
Juli
Lluïsa
■ La població. 21
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
20 Reforç
Nom Data
Recorda
La població d’un lloc canvia com a resultat del creixement natural
(els naixements i les morts que hi tenen lloc) i de l’emigració.
1. Uneix correctament els requadres i completa les oracions.
Quan el nombre de el creixement

naixements supera el de morts és negatiu
Quan el nombre de el creixement

morts supera el de naixements és positiu

• Qua> e¬ nomb®æ ∂æ nai≈eµentfi
• Qua> e¬ nomb®æ ∂æ mortfi
2. Escriu en cada fletxa emigració o immigració, segons corresponga.
22 ■ Canvis en la població.
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
21 Reforç
Nom Data
Recorda
Treballar és una activitat que es fa per obtenir un benefici a canvi.
El treball pot ser per compte propi o per compte d’altri.
Es classifica en tres sectors econòmics: el primari, el secundari
i el terciari.
1. Llig el text i contesta les preguntes.

Rosa treballa conduint el seu propi taxi. El seu amic, Robert, condueix un autobús
d’una empresa que organitza excursions per a turistes.
• Qui d’ells és un treballador per compte propi?
.
• Qui d’ells és un treballador per compte d’altri?
.
2. Contesta les preguntes amb les paraules del requadre i completa la taula.
sastre actor miner bomber

pescador forner
• Quins oficis obtenen recursos de la naturalesa?
Mi>e® ^ .
• Quins oficis transformen els recursos naturals en productes elaborats?
.
• Quins oficis duen a terme activitats per als altres?
.
Sector primari Sector secundari Sector terciari
Mi>e®
■ El treball i els sectors econòmics. 23

lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
22 Reforç
Nom Data
Recorda
Les activitats principals del sector primari són l’agricultura, la ramaderia,
la mineria i la pesca.
Les indústries es classifiquen en bàsiques, de consum i tecnològiques.
1. Fes un dibuix que represente alguna activitat del sector primari que es duga
a terme a la Comunitat Valenciana i escriu de quina activitat es tracta.

Láctivita† éfi .
2. Fes un dibuix que represente alguna activitat industrial que es duga
a terme a la Comunitat Valenciana i escriu de quina activitat es tracta.
Láctivita† éfi .
24 ■ El sector primari i el sector secundari.
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
23 Reforç
Nom Data
Recorda
Els serveis són les activitats dedicades a satisfer les necessitats
de les persones.
Poden ser públics o privats.
1. Ratlla la paraula falsa i escriu el text correcte.
primari.
• Marta és policia. Treballa en el sector
terciari.
públic
Realitza un servei , perquè la policia és gestionada

privat
per una empresa privada. empleada.

Marta és una
pel govern. funcionària.
2. Completa la taula amb les professions del requadre.
metge cantant bibliotecari atleta

equilibrista escriptor dentista professor
Tipus de servei
Cultura Sanitat Educació Oci
■ Els serveis. 25
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
24 Reforç
Nom Data
Recorda
El comerç és l’intercanvi de béns i serveis per diners.
El turisme són els desplaçaments de les persones que busquen
descans i diversió.
1. Completa les oracions amb les paraules del requadre.
comerç diners venedor

comprador interior exterior

E¬ éfi ¬ín†ercanv^ ∂æ ∫–nfi
^ ßer√±ifi πe® .
E¬ éfi lå πersonå q¤æ o£e®ei≈
elfi produc†efi ^ e¬ éfi
qu^ elfi adqui®ei≈.
E> e¬ coµer• , elfi in†ercanvifi
†e>e> llo© dinfi ∂æ ¬efi fron†e®efi ∂e¬ paífi;
e> e¬ coµer• elfi in†ercanvifi
†e>e> llo© amb alt®efi païsofi.
2. Digues algun lloc de la Comunitat Valenciana on vagen turistes i explica
per què hi van.
26 ■ El comerç i el turisme.
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
25 Reforç
Nom Data
Recorda
El transport és el trasllat de persones i mercaderies. Els mitjans
de comunicació serveixen per a rebre i intercanviar informació.
1. Uneix amb fletxes aquests mitjans de transport amb l’ús que se’n fa, és a dir,
si transporten persones o mercaderies. Tingues en compte que algun mitjà
serveix per a les dues funcions.
Cotxe privat Taxi

Persones
Avió Autobús
Mercaderies
Vaixell Tren
2. Uneix les peces del puzle i escriu després les oracions.
com la premsa,
Els mitjans de duen informació d’una la televisió
comunicació persona a una altra o Internet
individuals
transmeten com el correu Els mitjans

informació electrònic o el telèfon de comunicació
a moltes persones socials
• Elfi mitjanfi ∂æ comunicació individualfi
■ Transport i comunicació. 27
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
26 Reforç
Nom Data
Recorda
Espanya és un Estat democràtic on tots els ciutadans tenen els mateixos
drets i deures. Aquests figuren en la Constitució espanyola, la llei més
important d’Espanya.
Les lleis més importants de les comunitats autònomes, després
de la Constitució, són els Estatuts d’Autonomia.
1. Resol els mots encreuats. Escriu en el número corresponent la paraula

que falta en cada oració.
1. La llei més important d’Espanya 7
I
és la … G

2. Els partits polítics redacten
un … electoral per explicar 1F C
10
les seues idees. I
11 6
2F P M
3. Els partits polítics que 4
I I
C P
no formen el govern 8F C A
I
constitueixen l’ …
4. En les eleccions …
s’elegeixen els governants
de la comunitat autònoma.
9
5. La llei més important d’una I
G
comunitat autònoma,
3F O
després de la Constitució,
és l’ … d’Autonomia.
6. Un … polític és una agrupació 5F E
de ciutadans que defensen
les mateixes idees sobre la forma
de governar.
7. En les eleccions … s’elegeixen els governants de l’Estat.
8. Els partits polítics fan … electoral per donar a conéixer
el seu programa i demanar el vot.
9. El partit que aconsegueix la majoria dels vots forma el …
10. En les eleccions … s’elegeixen els governants del municipi.
11. Els partits polítics designen uns … per ocupar
els càrrecs del govern.
28 ■ Organització política d’Espanya.
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
27 Reforç
Nom Data
Recorda
L’ajuntament s’encarrega del govern del municipi.
Les institucions de la comunitat autònoma són el parlament autonòmic,
el govern autonòmic i els tribunals de justícia.
Espanya és una monarquia parlamentària. Les seues institucions més
importants són les Corts Generals, el govern i els tribunals de justícia.
1. Completa el quadre de les institucions municipals, autonòmiques i de l’Estat.
consellers regidors ministres president del govern

alcalde president de la comunitat
Ajuntament Govern autonòmic Govern d’Espanya
2. Completa les oracions següents amb les paraules del requadre.
ministres Congrés monarquia president Senat
• LÉsta† espanyo¬ éfi unå

parlaµentàriå.
• Lefi Cortfi Ge>eralfi esta> forma∂efi πe¬
∂elfi Diputatfi ^ e¬ .
• E¬ go√±r> ∂Éspanyå estâ forma† πe¬
^ elfi .
■ Institucions municipals, autonòmiques i estatals. 29
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
28 Reforç
Nom Data
Recorda
Els primers éssers humans eren nòmades i vivien de la caça,
la pesca i la recol·lecció de plantes silvestres.
Amb el descobriment de l’agricultura i la ramaderia es van fer
sedentaris.
1. Uneix les peces del puzle i escriu les oracions resultants.
Els primers vivien de la caça, la pesca

éssers humans i les plantes silvestres

descobriren Més tard,
l’agricultura els homes
i la ramaderia i les dones
• Elfi priµerfi
• Méfi tar∂,
2. Ordena les lletres de cada cartell, forma dues paraules i completa amb aquestes
les oracions.
Ò D S N D T A E E R
M A E I S N S
• Elfi priµerfi ésßerfi humanfi e®e> .
Méfi tar∂, efi va> ƒe® .

30 ■ La prehistòria.
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
29 Reforç
Nom Data
Recorda
L’escriptura sorgí fa uns 5.000 anys, junt amb les primeres civilitzacions.
Una d’aquestes va ser la romana, que va arribar a la península Ibèrica.
Fa 1.000 anys, a Espanya convivien les civilitzacions cristiana
i islàmica.
1. Uneix cada civilització amb les seues característiques i completa les oracions.
Fou introduïda a Espanya

Les seues llengües pels musulmans
eren el castellà, CIVILITZACIÓ
el català i el gallec ROMANA Van edificar ciutats
com Mèrida
Van estendre l’ús CIVILITZACIÓ
de la seua llengua, CRISTIANA
Arribaren des d’Àfrica
el llatí
i parlaven en àrab
CIVILITZACIÓ
Existia a Espanya ISLÀMICA
des dels temps Hi havia nobles,
dels romans camperols i monjos
• Elfi romanfi va> ed^fica® å Espanyå

coµ ^ va> es†end®æ ¬´úfi ∂æ lå ßeuå
, e¬ .
• Elfi cristianfi existê> å ∂efi ∂elfi †empfi
∂elfi . Ent®æ ellfi h^ haviå ,
^ , ^ ¬efi ße¤efi l¬eng∏efi e®e>
e¬ , e¬ ^ e¬ .
• Lå civilització islàmicå fo¤ introduïdå å
πelfi . Arriba®e>
∂efi ∂´ ^ parla√±> e> .
■ Civilització romana, islàmica i cristiana. 31
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
30 Reforç
Nom Data
Recorda
Fa 500 anys, les ciutats recuperaren importància i el comerç i la navegació
van tenir un gran desenvolupament. Es van descobrir nous territoris, es va
inventar la impremta i es van crear importants obres d’art.
1. Troba en la sopa de lletres huit paraules relacionades amb la vida de fa

500 anys i utilitza-les per a completar les oracions.
M E R C A D E R S T A
B M E O M J M C M V R
N E I M A I V A N I T

A N S C T P R M A M E
V I T E F M A P C P S
E C U I L A T E F R A
G R E L E C O R F E N
A A T E G A C O S M S
C A P R O R E L E T X
I C I U T A T S S A M
Ó R C A R T I S T E S
FA CINC-CENTS ANYS…
Lefi va> ®ecuπera® importànciå ^ elfi

va> construi®-h^ palaufi luxosofi. Elfi
coµercia√±> amb produc†efi ∂æ
païsofi llunyanfi. Elfi t®eballa√±> e>
tal¬erfi µenutfi amb ƒerraµen†efi ßenzil¬efi.
Elfi continua√±> vivin† alfi poblatfi.
Efi ∂eßenvolupâ mol† lå , fiªin√±ntâ
lå ^ va> sorgi® q¤æ
va> c®ea® ∫±llfi ed^ficifi, escultu®efi ^ pintu®efi.
32 ■ Fa 500 anys.
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
31 Reforç
Nom Data
Recorda
Fa 200 anys s’inventà la màquina de vapor, es construïren fàbriques i va
haver-hi grans avanços en medicina i invents útils per a la vida quotidiana.
Hui dia, s’han perfeccionat aquests invents i n’han sorgit d’altres de nous.
l’electricitat
• James Watt inventà , que s’aplicà al transport i donà
la màquina de vapor
vaixells de vapor a l’automòbil.

lloc als i
submarins al ferrocarril.
tallers fàbriques.
• Els xicotets dels artesans van ser substituïts per
comerços botigues.
del telèfon mòbil

• L’aparició transformà la societat i, a més a més,
de l’ordinador personal
Internet.
va permetre l’aparició d’un nou mitjà de comunicació,
la televisió digital.
■ Fa 200 anys i hui dia. 33

lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
1 Ampliació
Nom Data
Un fum d’invertebrats
En aquesta unitat has estudiat alguns grups d’invertebrats, però n’hi ha molts més.
Alguns són marins i, per tant, difícils d’observar; altres són tan menuts
que només es poden veure amb una lupa. Alguns grups
importants d’invertebrats són els que segueixen:
• Esponges. Quasi no semblen animals. Tenen molts
foradets pels quals passa l’aigua. S’alimenten de les
partícules diminutes d’aliment que porta l’aigua.
• Meduses. Són uns animals d’aspecte gelatinós
que són arrossegats pels corrents. Tenen tentacles
verinosos amb els quals capturen les preses.
• Coralls. Pertanyen al mateix grup que les meduses.

Construeixen al voltant seu una closca dura de
calcària. S’ajunten i creen roques i, fins i tot, illes.
• Estreles de mar. Són inconfusibles perquè tenen cinc
potes, que els donen forma d’estrela. S’alimenten
de clòtxines i altres mol·luscos. Són parentes dels
eriçons de mar.
• Aranyes. Són semblants en molts aspectes
als insectes, encara que tenen huit potes i no tenen
ales. Moltes aranyes teixeixen xarxes apegaloses.
1. Resol aquests mots encreuats amb els grups

d’invertebrats que figuren en aquesta 4
fitxa i en el llibre. I
1F
1. Tenen sis potes i quatre ales. 5
I
2. Tenen el cos allargat i bla.

3. Tenen huit potes i teixeixen xarxes. 3F
6
4. Poden formar roques i illes. I
7F
5. Tenen el cos ple de foradets.
6. Tenen tentacles verinosos.
7. Els calamars i les clòtxines 2F
pertanyen a aquest grup.
8. Tenen cinc potes.
8F
34
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
2 Ampliació
Nom Data
Les parts del cervell

El cervell humà és, probablement, l’òrgan més complicat que hi ha a la Terra i, potser,
a l’univers. Molts científics es dediquen a estudiar el cervell. Hui dia sabem moltes coses
sobre el seu funcionament, però en desconeixem moltes més.
1. Completa el nom de cada part del cervell. Escriu les vocals que hi falten usant
la clau i pinta cada zona d’un color.
•A HE ■I ✚O ◆U
H M
SF R S C R B L
H ■ H ■ H H H
C R BR LS Col·labora amb els

hemisferis cerebrals
H H • en moltes funcions,
S’hi localitza la nostra
capacitat de pensar, per exemple, en els
imaginar, planejar, calcular, moviments complicats.
crear... és a dir, tot allò
en què ens diferenciem
dels animals. B LB R Q D
◆ • ◆■ ■
S’ocupa del funcionament de
la respiració, el batec del cor
i altres funcions automàtiques que
ens mantenen amb vida.
2. Completa les oracions següents amb el nom de cada part del cervell.
• Lefi funcionfi suπeriorfi efi localitΩe>

alfi .
• Gràcêfi a¬ efi ®ealitΩe>
funcionfi mol† importantfi ßenßæ q¤æ hà@eµ
∂æ πensa®-h^.
• E¬ in†er√… e> ¬é≈ecució
∂æ moviµentfi complicatfi.
35
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
3 Ampliació
Nom Data
Les etiquetes
Molts dels aliments que mengem cada dia van envasats o empaquetats i porten l’etiqueta
corresponent. L’etiqueta és obligatòria i ens dóna informació molt important, com el tipus
de producte de què es tracta, com està fet o quan és el millor moment per a consumir-lo.
Totes aquestes dades, i algunes més, figuren en les etiquetes, que són una font d’informació
molt important per a controlar la qualitat dels aliments envasats.
Pes: 200 g

Ingredients: Fabricat per: Consumiu-les
Farina de blat, El Blader. preferentment
sucre, sal, rent, Rambla del Mig, abans de:
aromes. Xixona. juny/2008 6 654332 659835
1. Pinta en l’etiqueta les dades següents.

• De blau, el nom del producte. • De roig, la data de consum preferent.
• De verd, el nom del fabricant. • De groc, el codi de barres.
2. Completa aquesta fitxa.
• Nom del producte:
• Tipus de producte:
• Nom del fabricant:
• Lloc on es fabrica:
• Llista d’ingredients:
• Pes: g.
• Data de caducitat:
36
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
4 Ampliació
Nom Data
Compte amb el cap!

Has sentit alguna vegada que cal anar amb molt
de compte quan toquem el cap d’un bebé?
Això és perquè en els bebés no s’han soldat encara
els ossos del crani i tenen unes zones, anomenades
fontanel·les, en què queda un poc de «buit»
i el cervell no està protegit per os. Cal anar amb molt
de compte amb aquestes zones, que són molt delicades.
Hi ha diverses fontanel·les. Les més importants són l’anterior
i la posterior. Als metges els resulten útils, ja que gràcies a les fontanel·les
poden veure, per exemple, si el bebé té algun problema de creixement.
Però això no vol dir que el crani dels bebés estiga «mal fet». Al contrari,
com que els ossos no estan soldats, el cap dels bebés es pot deformar un poc
i així poden travessar més fàcilment la vagina durant el part. A més, després
de nàixer, el cervell els pot créixer sense esclafar-se contra el crani.
1. Contesta les preguntes.

• Com s’anomenen les zones del crani en què l’os no s’ha format encara?
• Quina funció tenen les fontanel·les durant el part?
• Quina funció tenen les fontanel·les quan el bebé ja ha nascut?
• Què indiquen les fontanel·les als metges?
37
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
5 Ampliació
Nom Data
Reciclar
A molts llocs hi ha contenidors per
a depositar-hi objectes de vidre, paper
o plàstic. Separar aquests materials de
la resta de la brossa fa possible que es
reciclen. Reciclar consisteix a donar
a alguns materials de rebuig un nou ús.
Amb el reciclatge s’aconsegueixen dos
objectius: evitar la contaminació del
medi ambient i no malgastar recursos
de la naturalesa.
Per exemple, quan es recicla vidre
es transformen els envasos usats en

d’altres de nous. Aquest procés comença
El reciclatge del vidre
quan es depositen els envasos dins els
contenidors adequats.
1. Explica què passa amb els envasos que es depositen en els contenidors.
2. Elabora un cartell publicitari sobre la importància de reciclar el vidre.
38
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
6 Ampliació
Nom Data
Leonardo da Vinci
Leonardo da Vinci va nàixer a Itàlia en 1452 i és considerat
un dels grans artistes i inventors de la història. Va estar
interessat per aspectes relacionats amb la ciència
i la tecnologia i es va avançar a la seua època dissenyant
màquines que funcionaven amb corrioles, palanques, rodes,
engranatges... Va idear coses tan estranyes en aquell temps
com un paracaigudes, un helicòpter, un ascensor, una grua…
1. Observa aquests dibuixos d’invents de Leonardo. Un d’aquests invents és

l’«avi» de l’helicòpter, i l’altre, del paracaigudes. Després, contesta.
• Per a què devia servir l’helicòpter de Leonardo?
• Escriu una descripció breu de l’helicòpter de Leonardo.
• Quines diferències evidents hi ha entre l’helicòpter de Leonardo i els actuals?
• En què s’assembla el paracaigudes de Leonardo als paracaigudes actuals?
39
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
7 Ampliació
Nom Data
Mart, el planeta roig

El planeta Mart ocupa el quart lloc des del Sol i té
dos satèl·lits: Fobos i Deimos. Està cobert per roques
rogenques que li donen el color característic i que han
fet que siga conegut com el planeta roig.
A més, està ple de cràters i volcans. Alguns d’aquests
volcans són els més alts del sistema solar; per exemple,
l’Olimpus fa 25.000 metres d’altitud, és a dir,
és quatre vegades més alt que l’Everest, la muntanya
més elevada del nostre planeta.
Els científics estan entusiasmats amb Mart, ja que pensen
que pot haver-hi rastres de vida. A Mart han arribat naus
que hi han deixat vehicles robot, i es fan plans per enviar-hi,

d’ací a uns quants anys, la primera nau tripulada.
1. Forma i escriu tres paraules relacionades amb Mart.
E B S S O
I D P
O F O U M
L I
O M S
M S F L U
2. Completa aquesta fitxa sobre Mart.
• Nom:
• Tipus d’astre: cometa satèl·lit planeta
• Sistema a què pertany:
• Color:
• Nom de l’elevació més alta:
• Nom dels satèl·lits:
40
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
8 Ampliació
Nom Data
1. Observa el mapa de la pàgina 206 del llibre i contesta aquestes qüestions.
• Escriu el nom de les comunitats autònomes formades per illes.
• Escriu el nom de les comunitats i ciutats autònomes que es troben

a la costa.
2. Observant el mateix mapa, contesta ara aquestes preguntes.
• Quin és el nom de les comunitats autònomes que són interiors?
• Quin és el nom de les dues ciutats autònomes?
• Quin és el nom de les comunitats que tenen una sola província?
• Quin és el nom de les comunitats que limiten amb un altre país?
41
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
9 Ampliació
Nom Data
L’evolució de la població a Espanya

La població d’un país varia perquè depén del nombre de naixements i morts, i també
de la immigració i l’emigració. En aquesta gràfica et mostrem com ha canviat la població
a Espanya des de l’any 1900 fins al 2001.
Milions
d’habitants
45
41
40 39
36
35 34
31
30 28
26
25 24
22
19 20
20
15

10
5
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001
Any
1. Observa la gràfica i contesta les preguntes.

• Quants milions d’habitants hi havia a Espanya en 1900?
H^ haviå milionfi ∂´habitantfi.

• Quants milions d’habitants hi havia a Espanya en 2001?
H^ haviå milionfi ∂´habitantfi.
• Entre 1900 i 2001, ha augmentat la població espanyola o ha disminuït?
Lå població hå .
• Quant va augmentar la població entre 1900 i 1910?
Lå població vå augµenta® e> milió

∂´habitantfi.
• Quant va augmentar la població entre 1960 i 1970?
Lå població vå augµenta® e> milionfi

∂´habitantfi.
42
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
10 Ampliació
Nom Data
La fabricació del vidre

Un material que ens acompanya des de fa milers d’anys
és el vidre. Es tracta d’un material que es fabrica a partir
d’una matèria primera molt humil: l’arena.
Per a fabricar el vidre es calfa en un forn l’arena, mesclada
amb certes quantitats d’altres substàncies. Arriba un moment
en què aquesta arena es fon i forma una espècie de pasta,
com la del caramel fos. Quan aquesta pasta es refreda
se solidifica, però no torna a formar arena, sinó que origina
el vidre, un material sòlid que sol ser transparent.
La pasta de vidre es pot modelar abans que s’endurisca.
D’aquesta manera, es poden fabricar objectes amb distintes formes. Una de les tècniques
que s’usa per a treballar el vidre és el bufament, que consisteix a bufar aire dins de la massa
de vidre per formar esferes buides que en acabant es poden tallar i modelar.
El vidre es fa servir per a elaborar botelles, grans per a polseres i collars, lents per a ulleres
o telescopis, espills, fulles de finestra, objectes decoratius… Una altra utilitat és fabricar
les plaques de vitroceràmica que s’utilitzen per a cuinar.
Amb el vidre es poden fabricar fibres fines que tenen moltes utilitats o planxes aïllants
que eviten el pas del fred o la calor.
1. Resol els mots encreuats usant paraules relacionades amb el vidre.

1. Dins seu es calfa l’arena. 6 7
I I
2. Material que no deixa passar 2F
el fred ni la calor.
3. Tècnica que serveix per
5F 1
a treballar el vidre i formar I
esferes buides.
4. Peces que serveixen per
a fabricar collars o polseres. 3F
5. Material que es produeix
8
per la fusió i posterior I
solidificació de l’arena.
6. Matèria primera amb què 9F
es fabrica el vidre.
7. Que deixa veure a través seu.
8. Ornament que es posa al coll.
4F
9. Calfar una cosa fins que
es fonga.
43
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
11 Ampliació
Nom Data
El turisme a Espanya
Espanya és el segon país del món pel nombre de turistes que rep. Hi acudeixen
atrets per la platja, la bellesa i la varietat dels paisatges, el clima i la riquesa cultural
d’aquest país.
Principals països de procedència dels turistes
16
18
16
Nombre de turistes 14
en els últims anys 12 10
10
100 7
8
6
90 84 4 3
2 2 2
2
80 76
ya
ça
lia
t
ga
ni
ixo
70 ic

an
Ità
an
U
lg
rtu
Ba
Bè
em
Fr
e
Po
gn
s
56
Al
ïso
Re
60
Pa
54
50 Principals comunitats autònomes receptores de turistes
14 13
40
12
10 10
30 10
8
8
20
6 5
10 4 3
2 1
1995 1998 2001 2004
sia
eó
na
rid
ar
rie
ny
Ll
ia
ad
lu
le
nà
lu
nc
da
Ba
M
ta
C.
Ca
le
An
Ca
I.
Va
C.
1. Observa els gràfics i contesta aquestes qüestions.

• Escriu per ordre els quatre països dels quals Espanya rep més turistes.
• Escriu per ordre les quatre comunitats autònomes més visitades.
• Escriu el nombre de turistes que van arribar a Espanya de 1995 a 2004

i indica si ha augmentat o ha disminuït.
44
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
12 Ampliació
Nom Data
Un partit polític
Els partits polítics poden ser estatals, autonòmics o, fins i tot, locals. Juga amb
els companys a formar un partit polític que es presente a les eleccions municipals
de la localitat on vius. Feu grups de cinc i realitzeu les activitats següents.
1. Escriu el nom i les sigles del vostre partit polític.
2. Escriu els tres punts principals del vostre programa electoral.

Exemple: Crearem parcs nous, amb camps d’esport, perquè els puguen usar
els xiquets de la localitat.
1.
2.
3.
3. Inventa un logotip per al vostre partit,

és a dir, un símbol o un dibuix
que el represente.
45
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
13 Ampliació
Nom Data
Dinosaures a Terol
Sabies que a Terol va viure el dinosaure més gran d’Europa i, potser, del món?
Fa uns 130 milions d’anys, prop de la localitat de Riodeva, va habitar
un dinosaure herbívor gegant: feia uns 35 metres de llarg i pesava al voltant
de 50 tones.
Però aquest dinosaure no és l’únic de què es té notícia a la província de Terol.
Fa alguns anys s’hi van trobar restes de l’Aragosaure (aquest nom significa dinosaure
d’Aragó). Feia 17 metres i pesava 20 tones. I encara n’hi ha més. Per això, a Terol
han construït la ciutat dels dinosaures: Dinópolis.
Els científics, a partir dels ossos que troben, reconstrueixen la forma d’aquests fabulosos
animals. Però ningú no sap quin color tenien.

1. Pinta aquests dibuixos de dinosaures. Usa la imaginació per a donar-los color.
46
lOMoARcPSD|22743198
Fitxa
14 Ampliació
Nom Data
El gramòfon
Fa més de 100 anys, en 1888, Emil Berliner va inventar el gramòfon, un aparell
que aconseguia gravar i reproduir sons.
Des del seu naixement fins a l’actualitat, el gramòfon ha donat pas a aparells com
el tocadiscos, el disc compacte o el més actual format mp3.
Nom: Gramòfon
• COM ÉS:
Trompa Agulla
Plat giradiscos
Maneta
• PARTS PRINCIPALS:
– Trompa: serveix per a emetre el so.
– Agulla: llig els solcs del disc.
– Plat giradiscos: fa girar el disc.
– Maneta: produeix l’energia perquè el plat gire.
1. Fes una fitxa sobre un telèfon antic.
Nom:
• COM ÉS:
• PARTS PRINCIPALS:
47
lOMoARcPSD|22743198

7 Reforc I Ampliacio Cono 4

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

7 Reforc I Ampliacio Cono 4

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

7 Reforc I Ampliacio Cono 4

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

lOMoARcPSD|22743198

Reforç I Ampliacio - CONO 4

Ciencies Socials (Institut de Sant Pol de Mar)

Escanea para abrir en Studocu

Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Fitxes de reforç de refuerzo

Descargado por María Pilar Del Agua Sáez (soypituca@gmail.com)

Reforç i ampliació Coneixement del medi 4 és una obra col·lectiva,

Il·lustració: Malena Fuentes

Correcció: Miquel de Val

Edició: Juan Ignacio Medina i Ana María Sánchez-Ramal

© 2005 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educación, S. L.

Descargado por María Pilar Del Agua Sáez (soypituca@gmail.com)

1. Troba en la sopa de lletres huit paraules relacionades amb els mamífers

Elfi mamíƒerfi só> animalfi ,

1. Uneix cada característica amb el grup o grups de vertebrats que corresponga.

Pell coberta de pèl

RÈPTILS Les cries naixen del

© 2005 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educación, S. L.

Respiren per pulmons

Pell coberta de plomes

Respiren per brànquies

Les cries s’anomenen

2. Contesta les preguntes.

• En quin grup de vertebrats les cries són diferents dels adults?

• En quin grup de vertebrats les extremitats són aletes?

4 ■ Els animals vertebrats.

1. Ratlla la paraula falsa i escriu després l’oració correcta.

dur d’una closca

2. Pinta el cap de l’insecte de color blau, el tòrax de color verd i l’abdomen

■ Els animals invertebrats. 5

1. Numera aquesta seqüència. Després, escriu les oracions en l’ordre correcte.

Els ulls capten la imatge Les cames es mouen

© 2005 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educación, S. L.

El cervell decideix La informació viatja Les ordres del cervell

1 Elfi ullfi cap†e> lå imat@æ ∂e¬ ßemâfo®.

1. Completa l’esquema amb les paraules del requadre.

l’esquelet músculs la musculatura tendons ossos

està format per està formada per

2. Observa els dibuixos i contesta les preguntes.

1. Escriu quins dels processos següents formen part de la funció

© 2005 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educación, S. L.

Grup 4. Ens proporcionen

Grup 3. Contenen nutrients

Grup 2. Aporten molts

Grup 5. Ens aporten

Grup 1. Ens proporcionen

1. Ratlla la paraula falsa i escriu després l’oració correcta.

esòfag estómac fetge pàncrees intestí anus cor

© 2005 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educación, S. L.

1. Completa la taula escrivint cada característica en la columna

2. Pinta el dibuix i escriu els noms de les parts indicades.

1. Uneix cada una de les afirmacions amb el moment de la vida a què

Estan eixint les dents

Estan eixint les dents 2 mesos

© 2005 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educación, S. L.

2. Escriu a quina etapa de la vida ens referim.

• El cos es prepara per ser adult.