TEMA 2 METODOLOGIA D’INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

CIÈNCIA: conjunt organitzat de coneixements adquirits a través del mètode científic.

Característiques de la CIÈNCIA: VOCABULARI particular dirigit a conseguir la major precisió i claredat en la seua explicació.
REGLES que permeten reunir i organitzar les observacions realitzades, font principal de
coneixements científics

El mètode científic és el procediment general que s’utilitza en la investigació científica en qualsevol camp amb la finalitat
d’extraure regularitats i formular principis sobre el cóm i el per què dels fenòmens.

OBJECTIU: Conéixer la realitat.

Mètode científic vs. coneixement adquirit o popular:

1.
Sistemàtic: pla d’acció (seguir una planificació). tests sistemàtics i empírics.
Control: de totes les variables influents.
CONEIXEMENT Muestra representativa -Base teòrica
CIENTÍFIC

Coneixement científic:
Deductiu?: del general al particular. S’extrauen conclusions per deducció lògica i es comparen amb la realitat
Inductiu?: del particular al general. S’analitzen casos reals per a identificar relacions entre ells i generalitzar resultat

Mètode hipotètic deductiu:

Investigació científica (3,55): http://www.youtube.com/watch?v=wKmYxVzhB3I&fea ture=related

PASOS DEL MÈTODE CIENTÍFIC

Identificar
Identificar Construir Formular Arreplegar Analitzarles
Analitzar Posibles Difondre
Difondre
elelproblema
problema model teòric hipòtesi mostra lesdades
dades conclusions resultats
resultats
 TEMA 2 PUNT 2. MÈTODES D’INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

MOSTRA: representativa de la població (selecció aleatòria) per poder generalitzar les dades. Estudis que no poden plantejar
selecció aleatòria: es basen en la conveniència o en l’accessibilitat (els resultats perden capacitat de generalització)
VARIABLE: qualsevol factor que pot prendre diferents valors al llarg d’una dimensió.
Ex. altura, pes, edat, número de persones en una família, conductes
DESCRIPTIUS: s’exploren àrees mitjançant
INTRODUCCIÓ qüestionaris, autoinformes, observacions.
EXCLUSIVAMENT EVOLUTIUS CORRELACIONALS: s’identifiquen grau i tipus de
relacions entre variables.
EXPERIMENTALS: se manipulen variables per a
MÈTODES D’INVESTIGACIÓ buscar relacions de causa-efecte entre elles.

SIMPLES: controlen una variable temporal (edat,

DISSENYS EVOLUTIUS PER A
generació o temps de mesura).
L’ESTUDI DEL CANVI
SEQÜENCIALS: controlen dos o tres d’eixes variables
temporals a la mateixa vegada.
 TEMA 2 PUNT 2. MÈTODES D’INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

a) OBSERVACIÓ SISTEMÀTICA.
-Ambients naturals.
-Laboratori
Per a que es tracte d’una observació científica
deu complir el següent:
Deu tindre un objectiu definit i estar Deu estar relacionada amb la
planificada. seua comesa concreta en un
Deu estar estructurada perquè permet marc de coneixements o
major control i l’ús òptim de les dades proposicions més generals.
2.1. arreplegats.
MÈTODES Diferències observació ocasional i sistemàtica:
D’INVESTIGACIÓ EN METODOLOGIA DESCRIPTIVA
PSICOLOGIA DEL La sistemàtica requereix planificar:
DESENVOLUPAMENT
Les conductes a observar. Les unitats de temps de registre.
L’instrument a utilitzar. El context on es realitzarà l’observació.
Com quantificar les dades

b) ESTUDIS DE CAS
A través d’entrevistes, observacions,
documentació complementària, tests, probes Desitjabilitat social
psicològiques. INCONVENIENTS
Pot influir el com i qui fa la pregunta

c) AUTOINFORMES FIABILITAT: precisió en la mesura

VALIDESA: capacitat per a mesurar un tret

TEMA 2 PUNT 2. MÈTODES D’INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

d) MÈTODES PSICOFISIOLÒGICS: INCONVENIENTS: inferir en la causa

mesuren la relació i conducta.

e) TÈCNIQUES PROJECTIVES: INCONVENIENTS: la interpretació

Anàlisi de sentiments i emocions

POSITIVA

DIRECCIÓ
METODOLOGIA
CORRELACIONAL NEGATIVA
No es poden establir relacions
causa-efecte.
EX. Família desestructurada
 delinqüència MAGNITUD (-1, +1)

Altres factors explicatius:

pobresa
EX. Veure violencia en la TV
i tindre comportaments
violents
TEMA 2 PUNT 2. MÈTODES D’INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

VARIABLE INDEPENDENT: Variable que, si es manipula, suposa la causa què es modifique la

variable dependent.
METODOLOGIA
EXPERIMENTAL VARIABLE DEPENDENT: Suposa l’efecte o conseqüència provocat per la manipulació de la
variable independent.
Relació causa-efecte entre
variables.
VARIABLES ESTRANYES: Qualsevol variable distinta a la independent que fot influir sobre
EX. Tractament mèdic les dependents i, per tant, confondre els resultats de la
investigación  Necessari control

Grup control

Mostra
Grup experimental

Per a tests d’aptituds:  Test-retest

 TEMA 2 PUNT 2. MÈTODES D’INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT
DISSENYS DESCRIPTIUS SIMPLES
Sols controlen una variable temporal
DISSENY TRANSVERSAL
Dades de subjectes de diferents
edats (diferents generacions) en
un sols momento temporal.
2.2
DISSENYS PER A
L’ESTUDI DEL
DESENVOLUPAMENT
DISSENY LONGITUDINAL
Dades de subjectes de la mateixa edat
(mateixa generació), en diferents
moments.
Mesures repetides: es fa un seguiment
del grup en la variable a mesurar.
DISSENY D’INTERVAL TEMPORAL
Dades de persones de la mateixa edat de
diferents generacions (diferents
moments històrics)
Informació de diferents edats en un mateix període.
Marc preliminar paer a altres dissenys
AVANTATGES
Baix cost
Instruments uniformes
INCONVENIENTS
Patró de canvi intraindividual
Efecte de la edat – efecte de generació
Dades homogenis
AVANTATGES
Permet l’estudi intraindividual
Pèdua de mostra (mortandat experimental)
Efecte de la pràctica
Alt cost
INCONVENIENTS Influencia de l’herència amb l’experiència acumulada
Resultats difícils de generalitzar a altres generacions
AVANTATGE Factors històrics
Canvi generacional vs. Cultural moment històric
INCONVENIENTS
Canvi intraindividual
 TEMA 2 PUNT 2. MÈTODES D’INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT
Transversal seqüèncial
TIPUS
Longitudinal seqüèncial

DISSENY SEQÜÈNCIAL
Variable temps (edat cronològica), generació i temps de mesura
AVANTATGES
No presenta els inconvenients dels dissenys simples
Alt cost
INCONVENIENTS
2.2 Transversal seqüèncial: no analitza el patró de canvi
DISSENYS PER A intraindividual
L’ESTUDI DEL
DESENVOLUPAMENT
 TEMA 2 PUNT 3. AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL
Estimació de les competències i les limitacions (Costas, 2008).
INTRODUCCIÓ Normal: si el xiquet aconsegueix les
El desenvolupament (global o d’una àrea) és: habilitats corresponents a la seua edat
(normalitat estadística).
Patològic: si les habilitats del xiquet es situen
lluny deles del promedi.

Detectar posibles alteracions o déficits que puga presentar el xiquet.

OBJECTIUS
Proporcionar als pares i cuidadors unes pautes d’intervenció adequades adaptades al problema del xiquet.

- Història clínica del xiquet: motiu de preocupació.

3. - Entrevista a pares i educadors
AVALUACIÓ DEL TÈCNIQUES - Observació de la conducta espontània del xiquet: tant durant l’avaluació psicológica con en
DESENVOLUPAMENT contextos naturals
INFANTIL - Test y/o escales del desenvolupament: són una forma d’observació sistematitzada i normativa.

- Per a identificar xiquets amb posibles problemes de

PROBES DE SCREENING
De detecció, cribat, tamissatge
ESCALES
PROBES DE DIAGNÒSTIC
Escales completes
desenvolupament.
- Permeten determinar les àrees del desenvolupament que
requereixen una avaluació completa.
- Són d’aplicació rápida i senzilla.
- Per a confirmar i caracteritzar els problemes de
desenvolupament.
- La seua aplicación requereix més temps i preparació.
TEMA 2 PUNT 3. AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

MSCA. BSID. BAYLEY DE NBAS. CUMANIN. BDI. INVENTARI DE

MCCARTHY DESENVOLUPAME D’AVALUACIÓ QÜESTIONARI DE DESENVOLUPAMENT BATTELLE
D’APTITUDS I NT INFANTIL DEL MADURESA
PSICOMOTRI COMPORTAME NEUROPSICOLÒGI
CITAT NT NEONATAL CA INFANTIL
DE
BRAZELTON
AUTOR D. McCarthy N. Bayley T. Brazelton J.A. Portellano, R. Jean Newborg, John R. Stock, Linda
Mateos i R. Martínez Wnek
Arias
FINALITAT Avaluació del Avaluació del Avaluació del Proba de “screening” avaluar el desenvolupament del xiquet
desenvolupame desenvolupament comportament del nivel de sense deficiències i identificar als que
nt cognitiu i mental i psicomotriu neonatal maduresa presenten retràs o dificultats en àrees
psicomotriu en edat primerenca. neuropsicología per a del desenvolupament. Proporciona
xiquets informació sobre els punts forts i febles
en diverses àrees del desenvolupament
del xiquet, para facilitar la elaboració de
programes d’intervenció
individualitzats.
APLICACIÓ Individual Individual Individual Individual Individual
TEMPS 45’ 45’ (variable) 30’ (variable) 30 – 50’ 10 – 30’. Per a la proba de screening 60
– 90’
EDAT 2’5– 8’5 anys Fins 2’5 anys 0 – 2’5 mesos 3 – 6 anys 0 – 8 anys
 TEMA 2 PUNT 3. AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

ADAPTATIVA:
PERSONAL-SOCIAL: - Atenció
- Interacció amb l’adult - Menjar
- Expressió de sentiments / afecte - Vestit
- Autoestima - Responsabilitat personal
- Interacció amb companys - Lavabo
- Desenvoltura
- Rol social

𝒶̀𝓇𝑒𝑒𝓈 𝓎 𝓈𝓊𝒷𝒶̀𝓇𝑒𝑒𝓈
MOTORA: COGNITIVA:
- Discriminació perceptiva
- Memòria
- Control muscular - Raonament i habilitats
- Coordinación corporal acadèmiques
- Locomoción - Desenvolupament conceptual
- Motor fino
- Motricitat perceptiva COMUNICACIÓN

- Llenguatge comprensiu

- Llenguatge expressiu
 TEMA 2 PUNT 3. AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

DP-3. PERFIL DESENVOLUPAMENT-3. ESCALES:

 S’aplica en 30’, de 0 a 12 anys i 11 mesos.

 Per a avaluació de Screening (detecció de problemes del desenvolupament) i seguiment de casos de risc (efecte de intervencions).
 Avaluació indirecta del desenvolupament del xiquet mitjançant dos formes d’aplicació alternatives: entrevista i qüestionari a
pares/educadors.

CONDUCTA ADAPTATIVA: COMUNICACIÓ:

Capacitat per a enfrontar-se a les Capacitat de comunicación

exigències quotidianes de l’entorn expressiva i receptiva, tant de
(autocuidat i autonomia) forma verbal com no verbal
MOTRICITAT: SOCIOEMOCIONAL: COGNICIÓ:

Medeix desenvolupament físic i Capacitats de relacions Habilitats de desenvolupament

capacitat per a desenvolupar tasques interpersonals, comprensió dels necessàries per a aconseguir un
de coordinació muscular, força, aspectos socials i emocionals. rendiment acadèmic i intel·lectual
flexibilitat i altres habilitats motrius adequat.
(motricitat fina i grossa)