COMENTARI DE TEXT HAMLET

LOCALITZACIÓ

El fragment anterior forma part de l'escena (situar el fragment) de l'obra literària,

tràgica de venjança del poeta, dramaturg William Shakespeare, Hamlet. Va ser
escrita en 1601, quan el govern isabelí estava a punt de ser rellevat per regnat de
Jacob I, però no es va publicar fins al 1603-1604. William Shakespeare va ser un
escriptor de Stratford-upon-Avon que va néixer l'abril del 1564 i va morir el mateix
mes 52 anys després. Va ser un dramaturg amb molta fama a Londres i finalment
arreu del món, per abastar diferents gèneres literaris, com la comèdia, el drama
històric, el drama novel·lesc i sobretot la tragèdia, que és el gènere el qual forma
part l'obra de Hamlet. Durant i posteriorment a la vida de Shakespeare,
l'acompanyaven diferents teories, entre elles la teoria de l'anonimat, la qual
afirmava que Shakespeare no era realment qui escrivia les seves obres, sinó que
eren tretes d'un altre poeta, dramaturg anglès, Marlow. Ja que, no veien possible
que una sola persona tingués tant de talent per escriure aquestes meravelloses
obres.
CONTEXTUALITZACIÓ

Com ja he comentat, va ser escrita a principis del segle XVII, durant el primer
període del Renaixement anglès. Un moviment artístic i cultural que va estar marcat
pel desenvolupament del teatre i la literatura, durant aquest període Anglaterra va
experimentar molts canvis.
TEMES

A Hamlet s'observen molt temes filosòfics, entre ells es destaquen les contradiccions,
la justícia i la venjança, on Hamlet creu que venjant al seu pare s'obtindrà la justícia;
la raó i la bogeria, no s'acaba de saber quan el que pensa i el que diu Hamlet quan
"es fa" el boig és veritat o no; la destinació i el sentit de la vida, Hamlet es planteja si
els éssers humans arribem al món per alguna raó o simplement que el nostre destí és
néixer, créixer i morir, sobretot això es planteja en la famosa frase del llibre 'ser o no
ser' reflecteix la introspecció profunda del personatge central sobre l'existència i la
mort; l'aparença i la realitat, el que comentava anteriorment, que hi ha un punt de
l'obra que no sabem si Hamlet s'està fent el boig o realment ho està; l'honor i la
vilesa, aquests dos elements dispersats en diferents personatges, juntament amb
l'ambigüitat; el deure i l'obstinació, això es veu clarament en el que ha de fer i el
que vol fer Hamlet, en el sentit que s'obstina completament a l'hora de buscar
venjança per la mort del seu pare. Aquestes contradiccions principals s'entrellacen
amb l'ambició, la infidelitat, l'amor i l'amor filial.
RESUM BREU

Hamlet és una tragèdia que segueix la història del príncep Hamlet de Dinamarca,
qui es veu afectat per la mort del seu pare, el rei, quan se li apareix el seu espectre
al castell. També pel matrimoni precipitat de la seva mare amb el seu oncle Claudi,
després de la mort del seu progenitor. Hamlet busca venjança pel casament de la
seva mare i perquè descobreix que el seu oncle és qui va matar al seu pare, és a dir
al seu propi germà. El protagonista s'enfronta dilemes morals amb bogeria aparent.
El drama acaba en una tragèdia amb múltiples morts, inclosa la del mateix Hamlet.
ESTRUCTURA

Aquesta obra literària presenta un desencadenant, en aquest cas quan apareix

l'espectre del rei i confessa que qui el va matar va ser el seu propi germà Claudi; el
nus; la muntanya russa que experimenta el príncep, quant a sentiments i
pensaments; finalment la conclusió, quan acaben tots morint i Horaci es queda en
vida per a poder contar aquesta història. Aquesta estructura va transcorrent en
actes, en concret 5, el primer, com he dit és el desencadenant d'aquesta tragèdia;
seguidament en el segon, la venjança ja és en el cap del protagonista; en el tercer,
descobreix qui va matar al seu pare, Claudi; en el quart, representa que Claudi
també vol espiar al seu nebot i saber que trama; i per acabar, el cinquè, es veu
com la venjança es consumeix i la justícia es restableix. El regne queda en mans
d'en Fortinbràs, príncep de Noruega, anomenat rei de Dinamarca, ja que, moren
tots els implicats menys Horaci, qui explica els fets, ordenadament amb els
personatges correspondents. PERSONATGES Els principals d'aquests són Hamlet, el
príncep de Dinamarca, fill del rei Hamlet, és un personatge que es fa passar per
boig per a aconseguir els seus objectius; Claudi, rei de Dinamarca. Oncle de
Hamlet. Casat amb la vídua del seu germà, és ambiciós, corrupte, manipulador;
Ofèlia, enamorada de Hamlet, apassionada, depressiva i submisa. Embogeix i
s'amarga a partir del moment en què Hamlet la rebutja i el seu pare mor; finalment,
Laertes, és el fill de Poloni i el germà d'Ofèlia. És un noi impulsiu i el demostra quan el
seu pare és assassinat i immediatament desitja venjar la seva mort. És un personatge
amb una personalitat ambigua, la qual canvia. A part d'aquests personatges
principals, a l'obra ens acompanyen Gertrudis, la mare de Hamlet; el rei Hamlet, el
pare de Hamlet; Poloni, pare d'Ofèlia i Laertes; Horaci, millor amic de Hamlet;
Rosencrantz i Guildenstern, amics de Hamlet, que finalment el traeixen.
ESPAI I TEMPS

L'obra se situa a Dinamarca, també es menciona que Hamlet viatja a Anglaterra i

amb això intuïm que l'obra transcorre en diverses setmanes, a l'edat mitjana.
DISCURS, LLENGUATGE I RECURSOS

Aquest text és destacat per l'art del diàleg, del monòleg i sobretot pels set soliloquis
que Hamlet pronuncia, amb finalitat filosòfica. Depenent del personatge,
Shakespeare utilitza un registre o un altre, però sempre amb un llenguatge profund
de pensament i amb la bellesa d'expressió. Les anàfores són importants en el món
de Hamlet, sobretot per tot el vocabulari extret d'aquesta obra, el qual es fa servir
actualment.
MISSATGE

El missatge que transmet l'obra és com el protagonista es qüestiona tot, fins a tal
punt de llegar a la bogeria i morir.
COMPARACIÓ

L'obra de la qual he parlat, filòsofs afirmen que es va basar en Amleth, una llegenda
nòrdica, la qual també se centra en un príncep turmentat per la mort del seu pare i
la traïció en la cort. Encara que a Hamlet, Shakespeare dona més profunditat al
personatge de Hamlet i explora temes més complexos, mentre que Amleth és una
llegenda directa i menys elaborada. Totes dues obres comparteixen l'essència de la
venjança tràgica, però Shakespeare afegeix el seu geni literari per a crear una obra
mestra que transcendeix la història original.
VALORACIÓ

Amb Hamlet m'he adonat del dolent que pot ser la venjança, l'obstinació i que hi
ha més coses per les quals preocupar-se, no tant a l'única cosa que penses. Que
això pot causar la bogeria i fins i tot la mort, en aquesta obra. A més a més, penso
que Ofèlia es mereixia més i no morta i enterrada com una traïdora a la vida.
No cal qüestionar-se tot sempre i intentar no pensar molt en tot.