Escola Massana

MATERIALS I PROCEDIMENTS
PAPER I DERIVATS

Núria Mauri Guiu

Professora: Maria Jiménez
II Grau en Arts i Disseny
Organització del taller Introducció

1. Introducció L'enfocament de Materials i Procediments se centra a

analitzar i descriure els materials utilitzats en l'art, l'ar-
2. Pràctica 0 Creació del paper tesania i el disseny, així com les tècniques de transfor-
mació associades. Aquest estudi proporciona una base
2.1 Paper Reciclat sòlida de coneixement pràctic i tècnic, permetent com-
prendre el potencial morfo genètic dels materials.
2.2 Paper amb Pulpa
En aquesta ramificació de l'assignatura, hem experi-
3. Pràctica 1 Comportament del paper amb diferents materials mentat el taller de paper. En aquest taller hem entès el
paper com a material universal i atemporal.
4. Pràctica 2 Descobriment del tall
Hem conegut els seus orígens i hem analitzat la seva
5. Pràctica 3 Resistència del paper composició mentre experimentàvem amb les seves ca-
racterístiques, descobrint la gran varietat d'ús, la seva
6. Referents de paper capacitat expressiva i les possibilitats d'aplicacions que
té.
6. Conclusió
Pràctica 0 Creació de paper En aquesta pràctica, hem comprovat i experimentat amb les característiques de resistència del paper.

Procediment
El paper reciclat és una opció senzilla i beneficiosa per
reduir la generació de residus i l'impacte ambiental.

A més, podem fer servir aquest paper reciclat artesanal

per fer obres pròpies on la matèria sigui el mateix paper En aquesta pràctica, ens hem posat a fer paper a partir Seguidament, hem posat el bastidor a sobre de la taula
o com a suport ja sigui per a pintura, dibuix, obra grà- de paper que hem volgut reciclar, tot plegat ha estat i a sobre d'aquest, per la cara on hi ha la massa, hem
fica, entre altres. una experiència molt enriquidora, ja que he pogut posat un drap humit (nota: és important que el drap

Material
veure de primera mà com transformar paper que ja estigui humit per tal que el paper no es trenqui, ja que
no serveix, per tal de crear-ne de nou i a més amb tex- quan aquest no està humit, quan es mulla s'expandeix
tures superinteressants. i pot crear arrugues que el paper es trenqui.)

El material que hem utilitzat per a fer paper reciclat ha
estat el següent:
• 1 bastidor
• Una malla metàl·lica o plàstic o fibra.
• Una cubeta on càpiguen els marcs horitzontalment.
• Un drap de cotó més gran que el bastidor
• Paper per reutilitzar (el de diari no permet obtenir
un paper reciclat de bona qualitat).
• Una premsa manual o alguna cosa que et permeti
prémer el paper i esprémer l'aigua, com un corró.
• Planxa sense vapor
• Una trituradora, batedora o liquadora que per tritu-
rar el paper.
• Una esponja.
• Claus i grapadora.
• Martell.
• Opcional una planxa sense vapor.
El procés de creació del paper, és un procés en el qual
has d'estar present en el moment en el qual el desenvo-
lupes. Pot semblar evident que sempre estem presents
mentre desenvolupem qualsevol tasca.
Però, realment, el que em refereixo amb això, és que, la
ment ha d'estar centrada en cada pas que el teu cos està
desenvolupant en aquell precís moment, per tal que el
paper tingui un procés significatiu i per obtenir millors
resultats.
He gaudit molt, tant veient el vídeo de la creació del pa-
per al Japó, com creant-lo jo mateixa, ja que sents que
estàs treballant per a un món millor, en veure com de
paper ja usat, pots crear nou paper, que a més té textu-
res molt interessants.
Quan hem arribat al taller, la Maria, ens ha fet una Un cop el drap ja està posat a sobre del paper, hem gi-
prova de com ha de quedar la massa amb la qual rea- rat el bastidor i hem prosseguit a assecar-lo per sobre
litzarem el paper i he après a què com més polpa, més de la malla amb una esponja.
gruixut queda el paper, i en conseqüència, com menys
en posem, més fi queda. A continuació, hem extret el bastidor de sobre del pa-
per mentre donava cops subtils a sobre de la malla. Un
Primer de tot, es tritura el paper que vulguem reciclar, cop extret el bastidor, ens hem quedat amb el paper a
en el nostre cas, quan hem arribat al taller, el paper sobre del drap humit, aleshores, hem procedit a posar
ja estava tallat i, per tant, el que hem fet ha estat pas- un drap de cotó blanc que cobrís el paper i l'hem girat
sar-lo en remull sota de l'aigua amb el colador i un cop de manera que quedes el drap humit a sobre. Seguida-
estava estovat l'hem posat un grapat dins la triturado- ment, hem tret aquest drap humit i finalment ens ha
ra, un cop dins, hem posat aigua quasi fins dalt de tot quedat el paper a sobre del drap de cotó i a sobre del
i seguidament ho hem triturat. paper hem posat un altre drap de cotó.
A partir d'aquest procés, s'ha creat una massa, la qual, Per acabar el procés, hem procedit a planxar el paper
hem procedit a posar-la dins d'un cubell rectangular per sobre del drap de cotó, per tal que s'assequés més
amb aigua. Hem fet aquest procés diverses vegades ràpidament i es quedés pla. Un cop planxat, l'hem
fins a omplir el cubell fins a la meitat. deixat que s'acabés d'assecar a l'aire durant uns dies.
Un cop omplert el cubell fins a la mida que ens in-
teressava, l'hem transportat a l'altra part del taller on
allà teníem tot el material preparat per tal de fer la
nostra fulla de paper.
Primer de tot, hem agafat el bastidor i l'hem posat dins
el cubell on hi ha la mescla (aigua i paper triturat). Per
tal que el paper quedés bé, hem fet uns moviments
amb el bastidor que fan que la mescla es quedi homo-
gènia a sobre del bastidor.
Un cop posada la massa a sobre d'aquest, hem deixat
escórrer l'aigua, la qual es filtra gràcies a la malla me-
tàl·lica que està unida al bastidor. A més, hem inclinat
subtilment el bastidor amb la mescla en un altre reci-
pient rectangular per tal que tan sols quedes el paper
triturat a sobre del bastidor.
Imatges del procediment
Els primers papers que vaig desenvolupar a classe van ser
quatre partint de paper reciclat. El resultat va estar un co-
lor cru apagat i el gramatge va començar sent més gruixut,
aproximadament de 82-105 g/m² (ja que hi havia més polpa
que aigua) i cap al final, van sorgir resultats amb el gramatge
aproximadament de 60-74 g/m². El mateix dia vaig desen-
volupar un altre paper i vam experimentar amb diferents
textures, colors i papers.

Resultats
A la sessió següent, vaig desenvolupar paper a partir de polpa, el procés va ser el mateix que el primer dia, en
L'últim dia, els papers que vaig crear van
comptes que la polpa fos paper reciclat, era la pasta de cel·lulosa que ens permetia obtenir un color blanc més
ser més diversos, ja que vaig voler expe-
pur que el de la sessió anterior. I així va ser, vaig crear dos papers de gramatge aproximadament de 82-105 g/
rimentar amb diferents tècniques com
m². Seguidament, vaig crear tres colors diferents, blau grisos, blau mar i groc fluix. En cadascun d'aquest es pot
posar paper a damunt de la mescla, afe-
observar la polpa del paper reciclat amb colors de papers característics i brillants.
gir colorant a sobre, posar tan sols polpa
a sobre del paper, per tal de fer-lo més
gruixut, estampar formes quadrades per
sobre del paper mullat, d'entre altres que
el podeu veure en les fotografies.

Resultats Resultats
Pràctica 1 Com es comporta el paper de dierents gramatges segons els aspectes Pràctica 1 Com es comporta el paper de dierents gramatges segons els aspectes

Aspectes Paper de 90 g/m² Paper de 150 g/m² Paper de 300 g/m²

A continuació, explicaré els aspectes que hem vist an- La propietat d’opacitat del paper es refereix a la seva
teriorment, aplicats al paper. capacitat per a bloquejar o reduir la transmissió de
la llum a través de la seva superfície, assegurant que Absorció Ha absorbit tota l’aigua Ha absorbit gran part de No ha absorbit la major
la tinta impresa o escrita en una cara del paper no es des del primer moment l’aigua, però ha hagut de part de l’aigua, aquesta,
La propietat d’absorció del paper es refereix a la capa- vegi a través de l’altra cara. L’opacitat del paper depèn en el qual ha entrat en passar cert temps, el pa- se n’anava cap als costats.
citat del paper per a absorbir líquids o substàncies en de la seva densitat, gruix i presència d’additius opacs. contacte amb el paper. Li per no s’ha deformat. Ha Ha absorbit l’oli millor
entrar en contacte amb elles. El paper està compost ha costat absorbir l’oli i absorbit moltíssim l’oli i que l’aigua, però igual-
principalment de fibres de cel·lulosa, les quals tenen aquest no l’ha deformat. s’ha expandit cap a tota la ment, no s’ha expandit
la capacitat de retenir líquids en la seva estructura po- La resistència a la llum del paper és la seva capacitat superfície del paper. pel paper de manera
rosa. per a mantenir la seva integritat i aparença quan està ràpida.
exposat a la radiació UV i altres tipus de llum. Aques- Capil·laritat No té massa propietat Tan sols ha absorbit la No té la propietat de ca-
Quan un líquid s’aboca sobre el paper, les fibres de ta propietat és rellevant per a evitar la descoloració, la de capil·laritat, ja que no línia d’absorció de l’ai- pil·laritat, passa el mateix
cel·lulosa actuen com una espècie d’esponja, absorbint deterioració i la pèrdua de resistència mecànica del he observat que l’aigua, gua, i aquesta no ha sigut que amb la propietat
i retenint el líquid dins de la seva estructura. Aquesta paper a causa de l’exposició a la llum. pugés cap a les fibres del capaç de veure’s el procés d’absorció, en tenir un
propietat d’absorció és important en una àmplia gam- paper, l’oli s’ha absorbit, de capil·laritat, en canvi, alt gramatge, sembla
ma d’aplicacions, com en l’escriptura i el dibuix, on es però tampoc ha passat en aquest cas, amb l’oli, sí que als dos líquids els hi
necessita que el paper absorbeixi la tinta de manera Els papers que he escollit per tal de poder observar més enllà de la línia que s’ha analitzat que hi costi pujar per les parets
uniforme i eviti que es corri. aquests aspectes, han estat tres de diferents gramat- base on el full estava en ha més capacitat de capi- d’aquest tipus de paper,
ges: 90 g/m², 150 g/m² i de 300 g/m². remull. l·laritat que amb l’aigua. amb tot i això, he analit-
zat que l’oli s’ha adherit
La propietat de capil·laritat del paper es refereix a la més que l’aigua.
seva capacitat d’absorbir i transportar líquids a través
dels seus porus per mitjà de l’acció capil·lar, perme- Permeabilitat Inicialment, no ha deixat No ha deixat passar l’ai- Ha aguantat més temps
tent la distribució uniforme de líquids i el seu trans- passar l’aigua, però a gua inicialment, a mesu- amb aigua que els altres
port al llarg de les fibres del paper. mesura que avançava el ra que avançava el temps, dos papers. Entenem.
temps, actuava com un l’aigua a passat a l’altra Que com més gramatge,
filtre, ja que queien gota banda, estovant així el més permeabilitat.
La permeabilitat es refereix a la propietat d’un mate- a gota i de manera molt paper.
rial per a permetre el pas de líquids o gasos a través lenta. S’ha deformat ràpi-
d’ell, i en el cas del paper convencional, no es conside- dament la forma que li
ra permeable en aquest sentit. havíem donat prèviament
al full, això és a causa del
El paper no té una propietat inherent de permeabili- seu poc gramatge.
tat en el sentit de permetre el pas de gasos o líquids a
Porositat L’aire no passa a través L’aire no passa a través L’aire no passa a través
través de la seva estructura. El paper és inherentment
del paper. del paper. del paper.
porós i pot absorbir líquids, però no es considera per-
meable en el sentit de permetre el flux de gasos o lí-
quids a través d’ell.

No obstant això, existeixen diferents tipus de paper

que s’han dissenyat específicament per a ser permea-
bles, com el paper de filtre utilitzat en laboratoris, que Opacitat És translúcid, deixa pas- És semi translúcid, deixa És translúcid, però la
té una estructura porosa controlada per a permetre sar tota la imatge. passar la imatge, però imatge no es veu amb de-
el pas de líquids mentre reté partícules o impureses. aquesta no es veu tan tall i es veu difusa a causa
Aquest paper de filtre té una permeabilitat específica i definida com el paper de del seu alt gramatge.
s’usa en aplicacions de filtració. menys gramatge.
Resistència a la llum Aspectes Paper de 90 g/m² Paper de 150 g/m² Paper de 300 g/m²
Durant un lapse de temps de set dies, aquests tres tipus de paper diferents
van ser col·locats en una àrea exposada a la radiació directa del sol.

No obstant això, a causa de l'arribada de diverses setmanes de precipitacions Absorció amb aigua
abundants i la consegüent disminució de la quantitat de sol que emergia, els
papers no van exhibir cap resposta notable en estar exposats a la llum solar.

Absorció amb oli

Capil·laritat amb aigua

Capil·laritat amb oli

Permeabilitat

Opacitat
Pràctica 2 Comportament del paper amb diferents materials
Tipus de talls Gramatge 70 grams
1. Tall a mà Quan es talla a contrafibra, el
paper es trenca, ja que en crear un
tall irregular, les fibres es desfan.
Quan es talla a favor de fibra, el
tall queda més recte i, per tant, no
es trenquen tantes fibres. També
he observat, que es poden obtenir
formes orgàniques corbes de ma-
nera que el resultat sigui bastant
correcte si es va acompanyant el
tall amb els dits de manera lenta.
2. Tall marcat a mà Aquest tall s’ha produït amb molta
facilitat, ja que a l’haver marcat el
sentit amb anterioritat, mitjançant
uns plecs rectes, ha seguit bastant
la marca, encara que no acaba de
ser un tall llis i precís. A diferèn-
cia de la mà lliure, el tall surt més
recte i, per tant, no és corba tant
cap als costats.
3. Tall a mà amb regle Hem pogut observar, que aquest
tall a favor o en el sentit de la fi-
bra, deixa filaments de menys d’un
mil·límetre, per tant, és un tall net
i precís. En canvi, en contra de la
fibra, deixa molts més filaments i
més llargs, la fibra es trenca més
irregularment i, en conseqüència,
el tall no és net com l’anterior.
Gramatge 250 grams
Les fibres es trenca i no es crea
una línia recta. El paper és molt
resistent a aquest tall, i per tant
costa de tallar amb les mans i el
resultat són talls desiguals. És fàcil
identificar el sentit de fibra, ja que
quan es talla a favor de la fibra, és
més senzill i menys costós de ta-
llar que a contrafibra, la qual costa
molt més i a l’estar en contacte
amb les mans directament amb el
paper, també podem sentir la fibra
als dits.
Aconseguim un tall més precís si
maquem abans de tallar amb els
dits, però continua sent costós de
tallar i dificulta un resultat polit, ja
que les fibres es trenquen igual-
ment. A favor de fibra, observem
que el tall es produeix amb menys
força, en canvi, a contrafibra, he
pogut observar que requereix més
força que a favor, però a l’hora,
gràcies a la marca, és menys costos
que un tall a mà a favor de fibra
sense marcar.
Requereix més força de tall a con-
trafibra, però, en canvi, el tall, és
més net que a favor de fibra. Sor-
prenentment, a favor de fibra, he
vist més filaments, però a l’hora,
més rectitud en el tall i viceversa
en l’altre tall.
En aquesta pràctica, hem experimentat amb la direcció de la fibra, el gramatge i la grossor, per tal de descobrir
la plasticitat del tall.
4. Tall amb tisores
5. Tall amb cúter
6. Tall amb cúter i regle
En l’àmbit d’acabat, ha estat un
tall net, senzill i fluid. A diferència
del paper de 250 grams, aquest
tall, ha requerit menys força i, per
tant, més fluïdesa que el paper de
més gramatge. En canvi, el resultat
ha estat tan acurat com el de 250
grams, demostrant així, que no
depèn del gramatge sinó de l’eina
que s’utilitza per tallar.
Aquest tipus de tall l’he dut a
terme amb el cúter, hem pogut
observar com la fluïdesa ha estat
abismal, a causa del gramatge de
70 grams del paper, ha respost
molt bé amb el cúter i s’ha resistit
poc. La direcció de les fibres no
ha impedit negativament i en cap
moment en la fluïdesa de tall
Cap filament es desprèn d’aquest
tall, ha estat molt agradable tre-
ballar amb aquesta eina i en els
resultats hem pogut veure com el
tall és recte i sense cap filament
que es desprèn d’aquest tall. S’ha
trobat la mateixa fluïdesa a l’hora
de realitzar el tall, tant a favor de
fibra com a contrafibra.
A diferència dels altres tipus de
tall, aquest ha estat el tall més net,
senzill i fluid d’elaborar. Gràcies
a les estisores, el resultat ha estat
molt agradable en aquest tipus de
paper, No es poden veure fila-
ments de cap manera i tant el tall
recte com l’orgànic, ha estat molt
agradable de treballar
A l’hora de fer talls en línies rec-
tes, no ha suposat cap problema i
ha pogut tallar de manera adequa-
da, inclús a contrafibra. Però, quan
he executat un tall amb corbes i
formes orgàniques, ha suposat un
problema de fluïdesa, ja que les
corbes, no les permetia fer, i el re-
sultat han estat corbes irregulars i
punxegudes. Fins i tot, no acabava
de tallar el paper per complet.
Treballar amb el cúter i la regla
amb aquest tipus de material ha
resultat molt agradable, ja que el
resultat que podem apreciar no
hi ha filaments i no es requereix
força bruta, sinó de precisió. No
he pogut apreciar diferències
notables entre el sentit de fibra
amb contrafibra, per tant, resulta
ser una eina molt útil per treballar
amb aquest tipus de gramatge i
podem suposar que també amb
gramatges inferiors.
Pràctica 2 Comportament del paper amb diferents materials
Tipus de talls Gramatge 70 grams
1. Tall a mà Quan es talla a contrafibra, el
paper es trenca, ja que en crear un
tall irregular, les fibres es desfan.
Quan es talla a favor de fibra, el
tall queda més recte i, per tant, no
es trenquen tantes fibres. També
he observat, que es poden obtenir
formes orgàniques corbes de ma-
nera que el resultat sigui bastant
correcte si es va acompanyant el
tall amb els dits de manera lenta.
2. Tall marcat a mà Aquest tall s’ha produït amb molta
facilitat, ja que a l’haver marcat el
sentit amb anterioritat, mitjançant
uns plecs rectes, ha seguit bastant
la marca, encara que no acaba de
ser un tall llis i precís. A diferèn-
cia de la mà lliure, el tall surt més
recte i, per tant, no és corba tant
cap als costats.
3. Tall a mà amb regle Hem pogut observar, que aquest
tall a favor o en el sentit de la fi-
bra, deixa filaments de menys d’un
mil·límetre, per tant, és un tall net
i precís. En canvi, en contra de la
fibra, deixa molts més filaments i
més llargs, la fibra es trenca més
irregularment i, en conseqüència,
el tall no és net com l’anterior.
Gramatge 250 grams
Les fibres es trenca i no es crea
una línia recta. El paper és molt
resistent a aquest tall, i per tant
costa de tallar amb les mans i el
resultat són talls desiguals. És fàcil
identificar el sentit de fibra, ja que
quan es talla a favor de la fibra, és
més senzill i menys costós de ta-
llar que a contrafibra, la qual costa
molt més i a l’estar en contacte
amb les mans directament amb el
paper, també podem sentir la fibra
als dits.
Aconseguim un tall més precís si
maquem abans de tallar amb els
dits, però continua sent costós de
tallar i dificulta un resultat polit, ja
que les fibres es trenquen igual-
ment. A favor de fibra, observem
que el tall es produeix amb menys
força, en canvi, a contrafibra, he
pogut observar que requereix més
força que a favor, però a l’hora,
gràcies a la marca, és menys costos
que un tall a mà a favor de fibra
sense marcar.
Requereix més força de tall a con-
trafibra, però, en canvi, el tall, és
més net que a favor de fibra. Sor-
prenentment, a favor de fibra, he
vist més filaments, però a l’hora,
més rectitud en el tall i viceversa
en l’altre tall.
En aquesta pràctica, hem experimentat amb la direcció de la fibra, el gramatge i la grossor, per tal de descobrir
la plasticitat del tall.
4. Tall amb tisores
5. Tall amb cúter
6. Tall amb cúter i regle
En l’àmbit d’acabat, ha estat un
tall net, senzill i fluid. A diferència
del paper de 250 grams, aquest
tall, ha requerit menys força i, per
tant, més fluïdesa que el paper de
més gramatge. En canvi, el resultat
ha estat tan acurat com el de 250
grams, demostrant així, que no
depèn del gramatge sinó de l’eina
que s’utilitza per tallar.
Aquest tipus de tall l’he dut a
terme amb el cúter, hem pogut
observar com la fluïdesa ha estat
abismal, a causa del gramatge de
70 grams del paper, ha respost
molt bé amb el cúter i s’ha resistit
poc. La direcció de les fibres no
ha impedit negativament i en cap
moment en la fluïdesa de tall
Cap filament es desprèn d’aquest
tall, ha estat molt agradable tre-
ballar amb aquesta eina i en els
resultats hem pogut veure com el
tall és recte i sense cap filament
que es desprèn d’aquest tall. S’ha
trobat la mateixa fluïdesa a l’hora
de realitzar el tall, tant a favor de
fibra com a contrafibra.
A diferència dels altres tipus de
tall, aquest ha estat el tall més net,
senzill i fluid d’elaborar. Gràcies
a les estisores, el resultat ha estat
molt agradable en aquest tipus de
paper, No es poden veure fila-
ments de cap manera i tant el tall
recte com l’orgànic, ha estat molt
agradable de treballar
A l’hora de fer talls en línies rec-
tes, no ha suposat cap problema i
ha pogut tallar de manera adequa-
da, inclús a contrafibra. Però, quan
he executat un tall amb corbes i
formes orgàniques, ha suposat un
problema de fluïdesa, ja que les
corbes, no les permetia fer, i el re-
sultat han estat corbes irregulars i
punxegudes. Fins i tot, no acabava
de tallar el paper per complet.
Treballar amb el cúter i la regla
amb aquest tipus de material ha
resultat molt agradable, ja que el
resultat que podem apreciar no
hi ha filaments i no es requereix
força bruta, sinó de precisió. No
he pogut apreciar diferències
notables entre el sentit de fibra
amb contrafibra, per tant, resulta
ser una eina molt útil per treballar
amb aquest tipus de gramatge i
podem suposar que també amb
gramatges inferiors.
 Pràctica 3 Resistència del paper En aquesta pràctica, hem comprovat i experimentat amb les característiques de resistència del paper.

Els objectius d'aquesta pràctica han estat els següents:

1. Fer un volum amb paper a partir de plecs, que es mantingui estable amb un pes a sobre.
2. Fer un element amb el paper a partir de plecs, que pugui servir per protegir un objecte.

1. 2.
Conclusió
Des del primer dia, quan se'ns va mostrar el vídeo de l'elabora-
ció del paper japonès, em va sobtar molt la tècnica de creació
d'aquest i em va cridar l'atenció. Tal com vaig poder observar en
les sessions i en el vídeo que ens va mostrar la professora, entenc
que la fabricació del paper ha sigut una pràctica mil·lenària que
ha evolucionat al llarg dels segles. Un dels enfocaments més fas-
cinants que he pogut observar, és el mètode tradicional japonès,
conegut com a "washi". Aquesta antiga tècnica s'ha transmès de
generació en generació, i la seva bellesa i qualitat perduren fins
als nostres dies.

Entenc i em fascina la profunda connexió amb el paper que

he establert en aquest taller. Considero el paper com a matèria
viva, que té un procés d'elaboració delicat i fascinant. He après
que el procés de fabricació no es limita simplement a la produc-
ció d'un objecte utilitari; és una forma d'art i una expressió de
respecte cap a la naturalesa.

Cada pas que he dut a terme en l'elaboració del paper, evident-

Escola Massana
ment no ha estat tant curós com els japonesos duen a terme el
paper, però sí que he apreciat amb gran atenció al detall i amb
una reverència, als materials utilitzats en cada pas.

Gràcies a aquest taller, he reflexionat sobre la nostra relació amb

els materials i la naturalesa. Ens ha ensenyat la importància de
tractar amb cura els recursos que ens brinda el nostre entorn,
aprofitant-los de manera sostenible i respectuosa.

A més, cada objecte té la seva pròpia història i ànima. El paper

no és només un suport per a les nostres idees i expressions, sinó
una manifestació tangible de l'esforç humà i la connexió amb
la naturalesa. Ens convida a valorar l'art del treball manual i a
buscar la bellesa en els detalls més simples.

En conclusió, aquest taller m'ha proporcionat profunditzar so-

bre la relació entre l'ésser humà i la naturalesa i sobretot a fabri-
car i apreciar el paper, el qual, és un recordatori que les nostres
accions i eleccions diàries poden tindre un impacte significatiu
en el medi ambient i en les nostres vides. Convidaria a experi-
mentar aquest taller a qualsevol persona, perquè pugui adoptar
una mentalitat conscient i respectuosa cap als recursos naturals,
i a trobar la bellesa en els processos artesanals i en els objectes
que ens envolten.