TEMA 2 MÈTODE COMPTABLE I REPRESENTACIÓ COMPTABLE

1. Fets econòmics i fets comptables.

2. El mètode comptable i el principi de dualitat.

3. El compte com a instrument de representació comptable.

4. Els llibres de comptabilitat com a suport material de la informació comptable.

BIBLIOGRAFIA:
Montesinos V. et al. (2010): capítol 2.
Serra, V. et al. (2010): capítols 3 i 4 (excepte apèndix).

Natividad Cervera – Universitat de València

1. FETS ECONÒMICS I FETS COMPTABLES.

FETS COMPTABLES

Fets econòmics que afecten el patrimoni de l’empresa i produeixen canvis en la

composició o quantia del patrimoni.

Exemples:

 nomenament del director general  fet econòmic

 compra de una maquinaria a crèdit  fet comptable

Natividad Cervera – Universitat de València

1
 2. EL MÈTODE COMPTABLE I EL PRINCIPI DE DUALITAT.

FASES DEL SISTEMA D’INFORMACIÓ COMPTABLE

IDENTIFICACIÓ DELS INTERPRETACIÓ I PROCES COMPTABLE ELABORACIÓ I PRESENTACIÓ

FETS COMPTABLES  Interpretació del fet comptable DE INFORMACIÓ
mitjançant el principi de dualitat. COMPTABLE EN ELS ESTATS
 Valoració econòmica. FINANCERS O COMPTES

 Registre en llibres: mètode de la partida ANUALS

doble.

PRESA DE DECISIONS

Natividad Cervera – Universitat de València

2. EL MÈTODE COMPTABLE I EL PRINCIPI DE DUALITAT.

Els fets comptables han d'interpretar‐se aplicant el principi de dualitat.
Principi de dualitat: en un fet comptable sempre s’estableix una relació causa‐
efecte, de manera que quan un o diversos elements patrimonials experimenten
un canvi en un sentit determinat, un o uns altres elements també es
modifiquen en la mateixa quantia, però amb una significació oposada.
• construccions 400€
Exemple: compra al comptat un local per 400€
•  tresoreria 400 €

situació inicial t0 ACTIU0 = NET0 + PASSIU0

fet comptable A0 + A ‐ A = N0 + N ‐ N + P0 + P ‐ P

situació final t1 ACTIU1 = NET1 + PASSIU1

Natividad Cervera – Universitat de València

2
 3. EL COMPTE COM A INSTRUMENT DE REPRESENTACIÓ COMPTABLE.

DEFICICIÓ I ESTRUCTURA DEL COMPTE

El compte és l'instrument que utilitza la comptabilitat per a representar de
manera individualitzada cadascun dels elements que conformen el patrimoni de
l'empresa a fi de conèixer‐ne el valor i fer un seguiment de la seua evolució.
Reflecteix el valor inicial (que pot ser nul) i els posteriors increments () i
disminucions () com a conseqüència dels fets comptables.

DEURE Títol HAVER

Anotacions realitzades Anotacions realitzades
en el deure en l’haver

CÀRRECS ABONAMENTS

Natividad Cervera – Universitat de València

3. EL COMPTE COM A INSTRUMENT DE REPRESENTACIÓ COMPTABLE.

ACTIU = NET + PASSIU
fet comptable

A0 + A ‐ A = N0 + N ‐ N + P0 + P ‐ P
A0 + A + P + N = N0 + N + P0 + P + A

Anotació en el deure Anotació en l’haver

DEURE ACTIU HAVER
PATRIMONI TOTAL A0 A
DEURE DE L’EMPRESA HAVER A

A0 N0 DEURE P. NET HAVER

A N N N0
P P0 N
N P DEURE PASSIU HAVER
A P P0
P
Natividad Cervera – Universitat de València

3
 3. EL COMPTE COM A INSTRUMENT DE REPRESENTACIÓ COMPTABLE.
DEURE Comptes d’ ACTIU HAVER
Valor inicial A0 A Disminucions d’actiu
Augments d’actiu A

DEURE Comptes de PASSIU HAVER

Disminucions de passiu P P0 Valor inicial
P Augments de passiu

Deure CAPITAL Haver

DEURE Comptes de NET HAVER
capital capital inicial
Disminucions de net N N0 Valor inicial  capital
N Augments de net
Deure RESERVES Haver
reserves reserves inicial
 reserves

Deure RESULTAT Haver

D Comptes de despeses H  Disminucions  Augments del D Comptes d’ingressos H

del resultat resultat X
X
Natividad Cervera – Universitat de València

3. EL COMPTE COM A INSTRUMENT DE REPRESENTACIÓ COMPTABLE.

VARIACIONS DEL PATRIMONI NET

‐ + Aportacions dels propietaris «capital

Reintegraments PATRIMONI
als propietaris NET
Altres conceptes:
• Subvencions
+/‐ • Ajustos de valor
Adaptat de Serra, V. et al. (2010)
pàg. 83
RESULTAT DE L’EXERCICI

DESPESES,
PÈRDUES i
‐ + INGRESSOS,
BENEFICIS i
COMPRES VENDES

Despeses, Ingressos,
pèrdues i beneficis i
compres DEURE vendes HAVER
DEURE HAVER
X X

Natividad Cervera – Universitat de València

4
 3. EL COMPTE COM A INSTRUMENT DE REPRESENTACIÓ COMPTABLE.
TERMINOLOGIA DELS COMPTES
OBRIR un compte: assignar el títol i anotar el valor inicial.
CARREGAR, DEURE o DEBITAR en compte: fer una anotació en el deure del compte.
DÈBIT d'un compte: és la suma de les anotacions fetes en el deure.
ABONAR o ACREDITAR un compte: fer una anotació en l’haver del compte.
CRÈDIT d'un compte: és la suma de les anotacions fetes en l’haver.
SALDO d'un compte: és la diferència entre la suma de les anotacions en el deure (dèbit) i la suma de les
anotacions de l’haver (crèdit).
o SALDO DEUTOR: suma del deure major que la suma de l’haver D  H.
o SALDO CREDITOR: suma de l’haver major que la suma del deure D < H.
REGULARITZAR un compte: anotar les operacions pendents a fi de calcular correctament el saldo.
SALDAR un compte (fer que el saldo siga 0): anotar el saldo del compte en la part en què la suma és
menor, a fi que el deure i l’haver sumen igual i per tant el nou saldo del compte siga zero.
TANCAR un compte: donar per acabades les anotacions, després de saldar el compte. Usualment es
traça un ratlla doble.
Natividad Cervera – Universitat de València

3. EL COMPTE COM A INSTRUMENT DE REPRESENTACIÓ COMPTABLE.

DEURE Caixa HAVER

obrir A0 600
carregar A 360 400 A abonar

dèbit D= 960 400 H crèdit

saldo deutor = 560
560 saldar
saldo = 0

Natividad Cervera – Universitat de València

10

5
 3. EL COMPTE COM A INSTRUMENT DE REPRESENTACIÓ COMPTABLE.
CLASSIFICACIÓ DELS COMPTES
 COMPTES D’ACTIU
SEGONS L’EQUACIÓ FONAMENTAL
 COMPTES DE PASSIU I NET

SEGONS LA SEUA DESTINACIÓ EN ELS ESTATS  COMPTES DE BALANÇ

FINANCERS
 COMPTES DE PÈRDUES I GUANYS

 COMPTES ADMINISTRATIUS
SEGONS EL SEU FUNCIONAMENT
 COMPTES ESPECULATIUS

COMPTES ADMINISTRATIUS COMPTES ESPECULATIUS

 criteris de valoració d’increments  criteris de valoració d’increments

i disminucions homogenis; i disminucions no homogenis;
 el seu saldo té un significat  el seu saldo no té significat
econòmic. econòmic.

Natividad Cervera – Universitat de València

11

3. EL COMPTE COM A INSTRUMENT DE REPRESENTACIÓ COMPTABLE.

Exemple:
Una empresa compra mercaderies per import de 100€.
Posteriorment ven totes les mercaderies per un preu de 185€.

Funcionament ADMINISTRATIU Funcionament ESPECULATIU

 criteris de valoració de  homogenis;  criteris de valoració  no homogenis;
 el saldo té un significat econòmic.  el saldo no té significat econòmic.

Deure Mercaderies Haver Deure Mercaderies Haver

A A A A
100 € 100 € 100 € 185 €
criteri de valoració criteri de valoració criteri de valoració criteri de valoració
preu d’adquisició preu d’adquisició preu d’adquisició preu de venda
Saldo deutor 0€ Saldo creditor 85€
saldo expressiu: existències en magatzem 0 saldo sense significat
Un mateix compte pot funcionar de manera administrativa o especulativa.
Natividad Cervera – Universitat de València

12

6
 3. EL COMPTE COM A INSTRUMENT DE REPRESENTACIÓ COMPTABLE.
DEFINICIONS I RELACIONS COMPTABLES: QUINTA PART DEL PGC.
GRUP 1 FINANÇAMENT BÀSIC
Comprèn el patrimoni net i el finançament aliè a llarg termini

GRUP 2 ACTIU NO CORRENT (immobilitzat)

GRUP 3 EXISTÈNCIES

GRUP 4 CREDITORS I DEUTORS PER OPERACIONS COMERCIALS

Inclou instruments financers i comptes que tinguen origen en el tràfic de l'empresa, així com els comptes amb les
administracions públiques

GRUP 5 COMPTES FINANCERS

Comprèn instruments financers per operacions no comercials, el venciment, la venda o la realització dels quals s'espera
que haurà de tenir lloc en un termini no superior a un any, i mitjans líquids disponibles.

GRUP 6 COMPRES I DESPESES

Inclou les compres d'existències i totes les despeses i pèrdues de l'exercici

GRUP 7 VENDES I INGRESSOS

Comprèn ingressos per vendes d'existències i prestació de serveis que són objecte del tràfic de l'empresa, a més d'altres
ingressos i beneficis de l'exercici.
Natividad Cervera – Universitat de València

13

4. ELS LLIBRES DE COMPTABILITAT COM A SUPORT MATERIAL DE LA

INFORMACIÓ COMPTABLE.
 Llibre MAJOR: conté tots els comptes.

 Llibre DIARI: registra cronològicament els fets comptables. Les anotacions realitzades en aquest
llibre s’anomenen assentament comptable.

DEURE HAVER
Data
quantitat COMPTE a COMPTE quantitat

Explicació del fet comptable

CARREGAR ABONAR

 Llibre d’INVENTARIS I COMPTES ANUALS: recull els inventaris periòdics, el balanç de comprovació
(o de sumes i saldos) i els comptes anuals.

Natividad Cervera – Universitat de València

14

7
 4. ELS LLIBRES DE COMPTABILITAT COM A SUPORT MATERIAL DE LA
INFORMACIÓ COMPTABLE.
A0 + A + P + N = N0 + N + P0 + P + A

Anotació en el deure Anotació en l’haver

LLIBRE DIARI
assentament comptable
DEURE HAVER
Data
Carregar quantitat A0 A P N a N0 N P0 P A quantitat Abonar

Mètode de la Partida Doble: per a cada fet comptable la suma dels imports anotats en el
DEURE (carregats) ha de ser igual a la suma dels imports anotats en l’HAVER (abonats).

Natividad Cervera – Universitat de València

15

Exemple: EMPRESA BETA/gener 20X1:

1. El dia 1 de gener de 20X1 es constiueix l’empresa BETA amb una aportació del propietari de 600€ en efectiu.
2. Compra d'un local al comptat per 400€.
3. Compra a crèdit de mercaderies per 300€.
4. Venda al comptat de totes la mercaderies per un preu de 360€.

Passos:
1. Anàlisi dels fets comptables aplicant el principi de dualitat A=N+P
fet comptable
A0 + A ‐ A = N0 + N ‐ N + P0 + P ‐ P

2. Registre en llibre major comptes

2. Registre en llibre diari  assentaments

DEURE HAVER
Data
quantitat A0 A P N a N0 N P0 P A quantitat
Natividad Cervera – Universitat de València

16

8
 Exemple EMPRESA BETA/gener 20X1
ANÀLISI DE FETS COMPTABLES
1) El dia 1‐1‐20X1 es constiueix l’empresa BETA amb una aportació del propietari de 600€ en efectiu.
o aportació soci  N0 = 600 capital inicial A0 = N 0
o rep diners  A0 = 600 caixa inicial 600 = 600

LLIBRE MAJOR
Deure Caixa Haver Deure Capital Haver
A0 A A N N0 N
600 600

LLIBRE DIARI
Deure Haver
quantitat A0 A P N a N0 N P0 P A quantitat

600 Caixa a Capital 600

Natividad Cervera – Universitat de València

17

Exemple EMPRESA BETA/gener 20X1

ANÀLISI DE FETS COMPTABLES
2) Compra d’un local al comptat per 400 € A0 +  A ‐ A = N0
o entrega diners   A = 400  caixa A0 + 400 – 400 = N0
o rep un local   A = 400  construccions

LLIBRE MAJOR
Deure Caixa Haver Deure Construcciones Haver
A0 A A A0 A A
600 400 400

LLIBRE DIARI
Deure Haver
quantitat A0 A P N a N0 N P0 P A quantitat

600 Tresoreria a Capital 600

400 Construccions a Caixa 400

Natividad Cervera – Universitat de València

18

9
 EXEMPLE EMPRESA BETA/gener 20X1
ANÀLISI DE FETS COMPTABLES
3) Compra de mercaderies a crèdit per 300 €
A0 +  A = N0 +  P
o rep mercaderies   A = 300  mercaderies + 300 = ‐ 300
o contrau un deute   P = 300  proveïdors

LLIBRE MAJOR
Deure Mercaderies Haver Deure Proveïdors Haver
A0 A A P P0  P
300 300

LLIBRE DIARI
Deure Haver
quantitat A0 A P N a N0 N P0 P A quantitat

600 Tresoreria a Capital 600

400 Construccions a Tresoreria 400
300 Mercaderies a Proveïdors 300

Natividad Cervera – Universitat de València

19

ANÀLISI DE FETS COMPTABLES

4) Venda al comptat de totes les mercaderies per un preu de 360 €
o entrega totes les mercaderies   A = 300  mercaderies A0 +  A ‐  A = N 0 +  N
o rep diners   A = 360  caixa
o ¿¿??   NET   RESULTAT = 60 ¿motiu? descomposició: A0 + 360 – 300 = N0 + 60
(+) vendes al preu de venda  vendes de mercaderies = + 360
(– ) vendes al preu de cost  cost de vendes = ‐ 300

LLIBRE MAJOR
D Mercaderies H D Caixa H D Resultat H D Vendes de mercaderies H ingrés
A0 A A A0 A A N N 360 360
300 300 600 400 60 D Cost de vendes H
360 despesa
300 300
LLIBRE DIARI
Deure Haver
quantitat A0 A P N a N0 N P0 P A quantitat
360 Caixa a Vendes de mercaderies 360
300 Cost de vendes a Mercaderies 300
càlcul del 360 Vendes de mercaderies a Cost de vendes 300
resultat a Resultat 60
Natividad Cervera – Universitat de València

20

10
 Exemple EMPRESA BETA/gener 20X1

LLIBRE MAJOR

DEURE Comptes d’ ACTIU HAVER DEURE Comptes de PASSIU i NET HAVER

Valor inicial A0 P0 N0 Valor inicial
Augments A A Disminucions Disminucions P N P N Augments

D Construcciones H D Caixa H D Proveïdors H D Capital H

400 600 400 300 600
Saldo deutor 360 Saldo Saldo
400 creditor 300 creditor 600
D H
Saldo
D Mercaderies H deutor 560 D Resultat H
300 300 N N
Saldo deutor 60
0
Saldo
creditor 60

despeses i ingressos
comptes de comptes
D despeses H D Cost de vendes H D Vendes de mercaderies H D d’ingressos H
X 300 300 360 360 X

Natividad Cervera – Universitat de València

21

Exemple EMPRESA BETA/gener 20X1

BALANÇ DE COMPROVACIÓ o DE SUMES I SALDOS

31/1/20X1

SUMES SALDOS
COMPTES
DEURE HAVER DEUTORS CREDITORS
Caixa 960 400 560
Mercaderies 300 300 ‐‐ ‐‐
Construccions 400 400
Proveïdors 300 300
Capital 600 600
Resultat 60 60
TOTALS 1.660 1.660 960 960

Natividad Cervera – Universitat de València

22

11
 Exemple EMPRESA BETA/gener 20X1

BALANÇ DE SITUACIÓ societat BETA BALANÇ DE SITUACIÓ societat BETA

1‐1‐20X1 31‐1‐20X1
ACTIU PATRIMONI NET ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU
ACTIU CORRENT Capital 600 ACTIU NO CORRENT....400 PATRIMONI NET...........660
Caixa 600 Construccions 400 Capital 600
Resultat +60
Total 600 Total 600 ACTIU CORRENT .........560
Caixa 560 PASSIU CORRENT.........300
Proveïdors 300
Total 960 Total 960

Anàlisi: VARIACIÓ DEL PATRIMONI NET

 Net inicial = 600
 Net final = 660
 increment de +60 pel Resultat (recursos generats per l’activitat empresarial)

Resultat, variació quantitativa (+/-) que experimenta el Net patrimonial per l’activitat de l’empresa.
Natividad Cervera – Universitat de València

23

12