TEORIES DE

L’ORGANITZACIÓ
DEL RECURSOS
HUMANS
Teoría de la Contingència

ZAIDA N. RODRÍGUEZ MERCÉ

 RECURSOS HUMANOS

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................ 2
INVESTIGACIÒ ........................................................................................................................ 3
CITAS ..................................................................................................................................... 4
CONCLUSIÓ ............................................................................................................................ 5
QÜESTIONS ............................................................................................................................ 6
BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................... 6
ENLLAÇOS .............................................................................................................................. 6

1
 RECURSOS HUMANOS

INTRODUCCIÓ
Joan Woodward, nascuda el 27 de setembre de 1916 a
Londres, el Regne Unit va ser una sociòloga britànica que va
treballar com a professora de Sociologia Industrial i
Estudis Organitzatius en l'Imperial Collage.

Va estudiar en la Universitat d'Oxford, on va obtindre el seu

primer títol en Filosofia, Política i Economia, després d'a-
quest, en 1938, un doctorat en filosofia medieval en la Uni-
versitat de Durham, i en 1939, va adquirir un Diploma en
Administració Pública i Social, també en la Universitat d'Ox-
ford. Durant la Segona Guerra Mundial va ocupar un lloc com
a gerent, arribant a ser Gerent de Treball Sènior en ROF
Bridgwater. Les seues primeres investigacions les va
realitzar en el South East Essex College of Technology, on
va dirigir un equip d'investigació, realitzant enquestes a or-
ganitzacions manufactureres en l'àrea de la sociologia in-
dustrial durant la dècada de 1950. Posteriorment, va co-
mençar a treballar, a temps parcial, com a professora de sociologia industrial en l'Imperial
College de Ciència i Tecnologia en la Universitat de Londres, en 1957. Va ser nomenada
membre d'una càtedra superior en la Secció d'Enginyeria de Producció en 1962.

Joan Woodward va ser una persona rellevant

acadèmicament i intèrpret de la teoria de l'orga-
nització, en particular de la teoria de la con-
tingència. Va ser pionera de la investigació em-
pírica en estructures organitzacionals i autora de
marcs analítics que estableixen el nexe entre la
tecnologia i els sistemes de producció i el seu
paper en la configuració d'estructures orga-
nitzacionals efectives.
Joan Woodward va argumentar que les diferèn-
1. Universitat d'Oxford cies en l'organització del treball i en el compor-
tament en el treball (el nombre de nivells de gestió, l'àrea de responsabilitats dels supervisors,
la divisió de funcions entre els especialistes, la claredat amb què es defineixen els rols i
deures, la quantitat de comunicació escrita), en general podrien atribuir-se a la pròpia situació
laboral immediata. En particular, en l'enquesta d'Essex, les diferències en tecnologia van
explicar moltes diferències en l'estructura organitzativa.
Va elaborar una tipologia de sistemes de producció àmpliament debatuda, assenyalant la
distinció segons el grau de complexitat tècnica, que van des de la producció unitària i en lots
xicotets, passant per la producció en lots grans i en massa, fins a la forma més complexa de
procés de producció, de manera que amb aquesta estructura organitzativa, les organitzacions
serien reeixides.

2
 RECURSOS HUMANOS

El treball de Woodward va ser fonamental per a establir nous estàndards d'investigació em-
pírica en la sociologia de les organitzacions i per a demostrar les possibilitats de comparació
sistemàtica enfront de l'estudi de casos aïllats.

2. Estudi de casos aïllats

El seu treball va ser reconegut internacionalment, la qual cosa va permetre que s'unira a un
grup format pels set principals teòrics de l'organització denominat “Els Set Magnífics”. Aquest
reconeixement internacional no era usual per a una dona en aquesta època

INVESTIGACIÒ
Sobre la seua investigació Woodward va centrar les seues inquietuds en saber si l'aplicació
pràctica dels principis organitzacionals guardava algun tipus de relació amb l'èxit empresarial.
Això es deu a què es destinen molts esforços a desenvolupar una ciència / teoria de
l'administració que fora aplicable a tot tipus d'empresa, i es desconeixia si era necessari un
tipus de disseny organitzacional diferent quan la complexitat tècnica augmentara o, simple-
ment, les diferències administratives que havien de produir-se entre organitzacions que es
trobaren en una situació estable i aquelles que estigueren en un període de reformació.

La primera investigació buscava analitzar la

relació i els factors que incidien en les res-
ponsabilitats dels supervisors de línia i els
especialistes tècnics (les primeres van ser
realitzades en empreses de manufactures),
es van analitzar trets d'autoritat, control, així
com relacions de subordinats-superiors i
processos de control. D'entre les primeres
conclusions veiem que ni la grandària ni tipus
d'organització incidia, les organitzacions
3. Imperial College de Londres eren diferents.

A continuació es va investigar la influència de la tecnologia, empleada en els processos pro-

ductius:

En producció unitària: l'adaptació s'aconsegueix amb rapidesa.

Producció en massa: productes estandarditzats.

3
 RECURSOS HUMANOS

producció contínua: automatitzat i poca influència dels treballadors. 2

Es va verificar la importància de la tecnologia en la varietat organitzacional, dictada en funció

dels objectius. Una altra conclusió és que com més alta la categoria, més factible és el control
de les operacions. En produccions a gran escala, trobem assessors encarregats de definir
cada tasca dels integrants i la consecució del procés, depenent del nombre d'empleats, hi
haurà més o menys. A l'hora de jerarquitzar, com més directius hi haja en l'organització, la
piràmide serà més ampla per dalt respecte al nombre de treballadors.

Va realitzar una sèrie d'investigacions, que entre les més destacades es troba la teoria de les
contingències, on explica que totes les característiques empresarials i de l'entorn tenen
influència en els resultats empresarials, en la seua justa proporció. Fa un clar esment a la
tecnologia i en la seua importància, i l'esquematitza en aquests tipus:

• Tecnologia operativa: la utilitzada en els fluxos de treball.

• Tecnologia de materials: referència al procés de transformació.
• Tecnologia del coneixement: sèrie d'aptituds o habilitats dels membres
organitzacionals.

El gran impacte de la tecnologia es veu reflectit, en com el sistema administratiu de les or-
ganitzacions, en la cerca de personal, capten especialistes amb habilitats específiques ca-
paces d'adaptar-se a nous avanços tecnològics, en lloc de buscar persones amb un conei-
xement i poder absolut.

CITAS
“In some firms role relationships prescribed by the chart seemed to be of secondary impor-
tance to personal relationships between individuals”. Theory and practice, 1965, p. 24

Traducció: “En algunes empreses, les relacions de rol prescrites pel gràfic semblaven ser
d'importància secundària per a les relacions personals entre individus”. Organització indus-
trial; teoria i pràctica, 1965, p.24.

“Production systems which are technologically the most advanced are also the least adaptable
and work to the longest time scale of decision making. These are the process industries
(chemical plants, oil refineries and so on) in which vast resources are invested in the creation
of a closely programmed and tightly controlled process which will continue to perform the same
task over a very long period”. Romiszowski, A. J. (2016). Designing Instructional Systems:
Decision Making in Course Planning ..., p. 13

Traducció: “Els Sistemes de Producció que són tecnològicament els més avançats també
són els menys adaptables i funcionen a l'escala de temps més llarga de la presa de decisions.
Aquestes són les indústries de procés (plantes químiques, refineries de petroli, etc.) en les
quals s'inverteixen vastos recursos en la creació d'un procés estretament programat i
estretament controlat que continuarà fent la mateixa tasca durant un període molt llarg”. Ro-
miszowski, A. J. (2016). Disseny de sistemes instruccionals: presa de decisions en la planifi-
cació de cursos ..., p. 13

4
 RECURSOS HUMANOS

“Those responsible for marketing had to sell, not a product, but the idea that their firm was
able to produce what the customer required. The product was developed after the order had
been secured, the design being, in many cases, modified to suit the requirements of the cus-
tomer. In mass production firms, the sequence is quite different: product development came
first, then production, and finally marketing”. Management and technology, Problems of Pro-
gress Industry, 1958, p. 23.

Traducció: “Els responsables de màrqueting havien de vendre, no un producte, sinó la idea

que la seua empresa podia produir el que el client requeria. El producte es va desenvolupar
després d'haver obtingut la comanda, i el disseny, en molts casos, es va modificar per a
adaptar-se als requisits del client. En les empreses de producció en massa, la seqüència és
bastant diferent: primer vi el desenvolupament de productes, després la producció i finalment
el màrqueting”. Gestió i tecnologia, Problemes del Progrés Industrial, 1958, p. 23.

CONCLUSIÓ
En conclusió, a través de la Teoria de Contingències, Woodward va poder demostrar que en
funció de cada situació tècnica existeix una forma particular d'organització més adequada, i
que la tecnologia té una forta influència sobre els comportaments organitzacionals.

No obstant això aquesta teoria no està lliure de crítiques. Schoonhoven (1981) critica la poca
claredat conceptual de les variables i la falta d'especificitat en les relacions entre elles. Uns
altres com Van de Ven i Drazin (1985) suggereixen la necessitat de fer canvis a nivell teòric i
metodològic atés que les hipòtesis contingents han rebut un suport limitat.

La principal contribució de Joan Woodward a la teoria organitzacional va ser la idea que

l'estructura organitzacional depén dels tipus de tecnologia de producció emprada per l'em-
presa. Aquesta idea es va convertir en la base de la teoria de la contingència i ha tingut un
impacte en els camps de la innovació i la gestió. Va aconseguir un gran èxit en el món
acadèmic, però també en la pràctica, ja que les empreses la sol·licitaven com a consultora i
va ser assessora de polítiques de govern

Woodward, és un referent per a les dones en ciència, enginyeria i tecnologia. Va ser la segona
dona a rebre una càtedra en l'Imperial College de Londres. És per això, que, se celebra una
conferència bianual en la seua memòria duta a terme en aquest col·legi. A més, s'atorga
anualment el premi Joan Woodward, als estudiants de pregrau o postgrau que realitzen una
tesi sobre un tema que coincideix amb els interessos d'investigació d'aquesta dona. En el seu
nom s'ha establit un fons de dotació per al suport d'una sèrie de conferències i premis per als
estudiants. Woodward va ser objecte d'una col·lecció d'assajos en el seu honor, en 2010.

5
 RECURSOS HUMANOS

QÜESTIONS
1. Què proposa la teoria de la contingència?

Proposa que no existeixen principis universals, hi ha models i plans apropiats

per a situacions específica, l'enfocament de contingència afirma que no existeix
forma única d'organitzar i administrar que siga aplicable a totes les empreses
sinó cadascuna d'acord amb el medi ambient

2. Escriu els nivells organitzacionals de la Teoria de la Contingència.

→ Institucional
→ Estratègic
→ Intermedi
→ Operacional

BIBLIOGRAFIA
The Saleswoman (Londres, 1960); es tracta d'un estudi primerenc i
descurat dels treballadors del sector terciari (serveis) sobre les actituds
i comportaments de la distribució minorista.

The influential Industrial Organisation: Theory and Practice (Lon-

dres, Nova York; publicat en la premsa de la Universitat d'Oxford en
1965).

The Dock Worker (publicat en la premsa de la Universitat de Liver-

pool en 1955); es tracta d'una anàlisi de les condicions d'ocupació en
el port de Manchester.

Experiment in industrial democracy: a study of the John Lewis

Partnership. (amb Allan Flanders i Ruth Pomeranz). Londres, 1968.

Industrial Organization: Behaviour and Control. Londres: en la

premsa de la Universitat d'Oxford, 1970. Gènere: Economia i negocis.

ENLLAÇOS
1. https://en.wikiquote.org/wiki/Joan_Woodward
2. https://www.oxfordreference.com/view/10.1093/oi/authority.2011080312465653
3. https://www.eumed.net/libros-gratis/2011e/1090/tecnologia.html
4. https://citas.in/autores/joan-woodward/