Aventures i desventures

d'un Metge de Poble

Personatges:

Pacient 1 Tere

Pacient 2 Claudia

Pacient 3 Maria

Doctor: Francesc

Infermera: Anna

Visitador Medic: Teo

Pere Pere

Sra. De Ferrusola: Conxi

Sr. Ferrusola: Marceli

Marquesa: Irma

Nisseta: Merce

Carmen Carmen

Manel Manel

Basiliana Isabel

1
 ACTE PRIMER

(Consulta del metge. Entra una senyora "Pacient 1= P 1", s'asseu i es posa a menjar pipes.
S'aixeca i tafaneja per la taula del metge.

P 1: (Agafa el palet d'obrir la boca, es queda mirant)

Apa, es menja el polo i es deixa aquí el pal.
(Agafa el fonendoscopi, se'l posa) “Si, si, probando, probando"...
(Per fi sent soroll, se'l treu corrent i s'asseu, després segueix menjant pipes).

(Entra una altra senyora, "Pacient 2= P 2", observa al seu voltant, s'asseu i saluda.)

P 2: Molt bones ...

P 1: Si, estan poc torrades per al meu gust, però no són dolentes. Vol unes poques?
(Li ofereix pipes).

P 2: Eh? Ah, no, gràcies. Si jo li deia molt bones ..., Per les tardes.

P 1: No! I als matins també estan molt bones, jo les menjo a qualsevol hora.

P 2: Que no senyora!, que jo volia dir: "molt bones..., tardes".

P 1: Aaahh! Jo creia que volia vostè dir: "Molt bones ..., pipes".
Quina confusió més tonta, oi vostè? Aquestes coses passen.
Sense anar més lluny, l'altre dia arriba el meu marit a casa, entra i em diu:
“Maria, que és avui?”,
I jo li vaig contestar, “Tonto perdut”.
I ell em diu, "Que no cony !, si dic de dia"
I jo li vaig contestar, “Tu ets tonto de dia i de nit carinyo” Es agafar un cabreig!?...
I és que després va resultar que el que m'havia preguntat era,
"Que ..., és ..., avui", de dia de la setmana, m'entén ?, o sigui dilluns, dimarts ...,
I jo vaig entendre "Que sóc".

(P 2 Roman callada, mirant-la, com pensant "Aquesta dona està com una cabra")

Ja m'estranyava a mi que em preguntés que què és,

quan ell sap de sobres que jo sé que és “Tonto”.
Perquè, de veritat senyoreta, no està bé que jo ho digui però és "MOLT-TONTO".

P 1: I a vostè què li passa?

P 2: Que tinc molts dolors.

2
P 1: Apa, fixa't! Tan jove... Pobreta... Té vostè fills?

P 2: No, senyora, sóc soltera..., (més baix) i sencera.

P 1: (Acompanya tota la conversa amb copets que dóna al braç a P 2:)

Ah, doncs miri vostè, que bé.
Així, si vostè es mor, ningú la trobarà a faltar, i vostè ha descansar tan a gust!.
Que no vull jo dir que es vagi a morir, entengui'm el que li dic.
Però si es mor ..., doncs molt bé; que no es mor..
Doncs apa !, a gaudir de la vida amb el seu nòvio ... Té vostè nóvio no?

P 2: (Que l'aguanta amb resignació.) No, senyora.

P 1: Uuuy ..., Doncs no és vostè tan lletja ...

(La mira.) Bé, una mica sí ...
(La torna a mirar) Bé molt, perquè la vaig a enganyar
Però vostè no es preocupi que, com deia la meva mare, que en pau descansi ...,
"Per ser guapo no es menja". És clar, que,
també deia el meu pare, “que amb el lleig se't treuen les ganes de menjar”

(P 2 segueix callada i la mira, de tant en tant, com al·lucinada. Breu silenci)

P 1: (Sospir profund) ¡Aaaaayyyyy! Quina vida aquesta! Ja ho veu vostè,

jo sí que tinc fills, i per a què ?, no sen recorden de mi par res...
desitjant que em mori per agafar l'herència. Ara que fotràn...,
perquè no els hi deixaré res. Perquè el meu marit sempre ha sigut
MOLT TONTO sap usté ?, sempre ha sigut un ningú!
No ha valgut mai per res, per res! Encara vivim de lloguer, amb això la dic tot.
Un piset molt reduït, però molt net, molt net, molt net...
Perquè jo sempre he sigut molt neta, sap vostè ...?

(P2 ja no aguanta més i la talla).

P 2: (fregant-se el braç amb la mà.) Senyora !, quan he vingut tenia molts dolors ...
Però ara tinc més.

P 1: Filla, per Déu! Doncs sí que és vostè antipàtica, si ...

Amb raó no té vostè novio.

(Entra el metge amb un maletí. Veu què ja hi ha gent i crida a la infermera ...)

Doctor: (Per telefon) Anna, sis plau porti'm els historials dels pacients.

(Entra la infermera i es dirigeix al doctor)

Infermera: Bona tarda doctor aquí te...

3
(Es treu la jaqueta i es posa la bata blanca que està penjada al penjador, mentre saluda les
dones que esperen)

Doctor: Molt bones...

P 1: Pipes o tardes?

P 2: Tardes, senyora, tardes.

P 1: I vostè què sap ... Potser es referia a les pipes. doctor,

¿Què deia vostè, pipes o tardes?

Doctor: Com diu?

P 1: Que dic jo què ... Potser es refereix a les pipes,

Què deia vostè doctor, pipes o tardes?

Doctor: Eeeeh...? Perdoni senyora, això és medicina general,

la consulta del psiquiatre és dues portes més avall.
(S'asseu i es posa a ordenar els seus papers)

P 1: Ui per Déu! Però què simpatia tenen aquí!

El medicastre aquest !?

(Entra una altra senyora molt gran “Pacient 3 = P 3” i amb molt mal geni)

P 3: Qui és l'última?

P 2: Jo, senyora.

P 3: Doncs llavors, jo vaig davant de vostè.

P 2: Serà darrere...

P 3: Però no ha dit vostè que era l'última?

P 2: Sí.

P 3: Doncs llavors, jo vaig davant de vostè.

P 2: D'això res, vostè va darrere meu, que ha arribat l'última.

P 3: Doncs llavors, no digui vostè que és l'última, digui vostè que és la penúltima.

P 1: (A P2.) Veu? el que parlàvem abans ..., una altra confusió tonta.

4
P 3: La tonta ho serà vostè!

P 1: No senyora, si no és a vostè, si dic la confusió.

P 3: Ah, creia que m'havia dit tonta.

P 1: No senyora, no, he dit una confusió tonta.

(P1 segueix menjant pipes, P2 es posa a teixir i P3 treu un enorme cigar i l'encén.)

P 1: (A P3.) I a vostè què la passa?

P 3: I a vostè què cony la importa?

P 1: (Amb sorna.) Doncs vaga, el geni que té aquí ... "La Donya Rogelia "

P 3: Jo tinc el geni que em surt de la figa. Però no sóc tan xafardera com vostè, no et fot.

Doctor: (por el telèfon) Anna fes passar al primer pacient.

(Entra la infermera i es dirigeix a les dones)

Infermera: Ja pot passar el primer..

P 2: Quin descans!!

P 1: No hi ha primer.

Infermera: Com que no hi ha primer?

P 1: Hi ha primera.

Infermera: Doncs que passi la primera!

P 1: (A P2.) Veu vostè ...?, Una altra confusió tonta. (S'aixeca i s'acosta al metge.)

(L'infermera s'asseu al costat del doctor)

Doctor: (A P 1) Què li passa a vostè?

P 1: Miri, doctor, és que porto ja diverses faltes i no sé si és que

se m'ha retirat la regla o és que estic embarassada.

Doctor: (La mira per sobre de les ulleres.) Quants anys té vostè?

P 1: Seixanta-cinc.

5
Doctor: A vostè se li ha retirat la regla ..., l'esquadra ..., i fins al cartabó.

P 1: Però és que a més tinc aquí (S'assenyala l'estómac) un dolor que se'm posa,
se'm treu, se'm posa, se'm treu ...

Doctor: No s'haurà empassat vostè un intermitent?

P 1: Noooo ...! A més, quan vaig al wàter, al ..., “Apretar”, em fa més mal.

Doctor: Uff! Mal assumpte, llavors això serà un quist punyetes.

P 1: I que és un quist punyetes?

Doctor: Que fa més mal quan apretes!.

P 1: I això és greu?

Doctor: Noooo, això no és res. Això ho va tenir una cosina meva,

semblava que s'anava a morir ..., i després va durar gairebé sis mesos.

P 1: Buff! Doncs encara sort, jo ja creia que podia ser alguna cosa greu. I què haig de fer?

Doctor: Cal operar-la. Li vaig a donar cita per al dia ..., (fulleja els seus notes)
20 de desembre.

P 1: Però si això és d'aquí a sis mesos? I si m'he mort per llavors?

Doctor: Eh? Ah! Llavors no cal que vingui.

P 1: Ah be !. (S'aixeca per anar però es dóna la volta.) Doctor, ¿I no em reconeix?

Doctor: (Es queda una estona observant-la.) Doncs ara mateix no hi caic.

P 1: L'hi dic perquè no m'ha mirat vostè.

Doctor: No, si l'estic mirant ..., Però no caic.

P 1: Que no, que no m'ha mirat el cos amb els seus aparells.

Doctor: Ahh! No cal, pels símptomes ho he deduït de seguida.

P 1: Apa! Fixa't, Quin home més llest! (se'n va però es dóna la volta).
Però... I si em fa molt de mal, ¿què faig?

Doctor: Dona, doncs no apreti.

6
P 1: Però si no apreto!? ... Noooo!? ...

Doctor: Prunes seques, moltes prunes i veurà com no cal apretar

P 1: Ah, val !. (Se'n va però es dóna la volta de nou)

I si no hi ha prunes a la fruiteria que hi ha al costat de casa meva?
perquè és que, sap vostè ?, no m'agrada anar a un altre lloc,
perquè es porten molt bé amb mi.
Gairebé sempre que hi vaig em regalen unes branquetes de julivert.
Són molt atents, molt atents ...

Doctor: (tallant-la.) Doncs kiwis, molts kiwis...

P 1: Ah!val. (Se'n va però de nou es dóna la volta) I si tampoc n'hi ha kiwis?

Doctor: (Perdent la paciència.) Doncs no cagui, cony, no cagui!

P 1: (Surtin desdenyada.) Ai per Déu! Però quines maneres de tractar a la gent

tenen aquí a la Seguretat Social.

(Se'n va. Però abans de sortir entra un “Visitador mèdic = VM” En creuar-se amb ell, P1
se'l queda mirant i li pregunta)

P 1: Què és vostè, un viatjant ...?

V. M.: (Molt eufòric.) Sí, senyora, sóc el representant de"Laboratoris Tort"

Els que curen fins a un mort!

P 1: Ah, doncs si em moro ja li diré algo. (Se'n va).

V. M.: (Mirant a P2 i P3 i assenyalant al metge.) Puc?

P 3: Què si pot què?

V. M.: Passar a veure el doctor.

P 3: És clar que pot ... (V.M. va cap al metge) Però quan li toqui, no et fot! A la cua!

Doctor: Passi, passi vostè.

V. M.: (Mira a P2 i P3 com disculpant.) Gràcies, doctor, només serà un moment.

P 3: Apa! Ja s'ha colat el "fotut" aquest. (A P2) I vostè, digui “alguna cosa també, cony!”

P 2: Alguna cosa també, cony!

7
Doctor: A veure, què porta vostè?

V. M.: (S'asseu, molt xerraire, obre la cartera i comença a treure productes.)

Doncs miri doctor, aquí li porto els productes més avançats de la medicina moderna,
Fosfotin 20 ..., el millor per a la ment! (Es toca amb el dit al cap.)
Biodramós ..., ¡El millor per a la tos! (Es toca al pit.)
Rinomizolla ..., el millor per a la ..., (s'assenyala cap avall). L'aparell digestiu.
Si vol, aquí li deixo el catàleg.

Doctor: No, no m'interessa, alguna cosa més?

V. M.: Li asseguro que és l'últim. I a més, Laboratoris Tort, com gentilesa,

li ofereix un quinze per cent del valor de qualsevol dels seus productes que vostè
recepti.

Doctor: (Canvia d'actitud radicalment.) El cas és que semblen interessants.

Deixi, deixim aquí el catàleg.

V. M.: Com no, aquí té vostè doctor, moltes gràcies i encantat.

(S'aixeca, li dóna un fort encaixada de mans i se'n va.
Abans de sortir, es gira i es dirigeix a P2 i P3).

V. M.: Tinguin, senyores, com a desgreuge, tinguin, unes pastilles

Rivoca, que son el millor per al mal gust de boca.

P 3: Sap vostè el que deia el meu avi?

V. M.: No, senyora. Què deia el seu avi?

P 3: Que se les fiqui vostè per l'ull...

V. M.: Com diu ??

P 3: Del cul !!! (Surt VM.)

Doctor: (A la infermera) Que passi el següent.

(La infermera s'aixeca i es dirigeix a P 2)

Infermera: Que passi la següent.

(S'aixeca P2 i s'acosta, la infermera torna el seu lloc.)

Doctor: (a P 2) Què li passa a vostè?

P 2: Que tinc molts dolors.

8
Doctor: On li fa mal?

P 2: Doncs a casa meva, a la feina, aquí ..., a tot arreu.

Doctor: Que, en quina part del cos?

P 2: En el cap, al pit, a la panxa ...

Doctor: (Es queda mirant-la.) Del cap li fa mal tot o nomes una part?

P 2: Tot.

Doctor: Llavors li farà mal molt, no?

P 2: Sí, molt.

Doctor: No m'estranya, no. (S'aixeca i comença a auscultar-la, al pit, panxa, esquena, cul ...)

Doctor: Digui 22.

P 2: 22.

Doctor: A veure, un cop més.

P 2: 23.

Doctor: Un altre cop.

P 2: 24.

Doctor: Una altra.

P 2: 25.

Doctor: (S'atura i es queda mirant-la, mosquejat.) M'està vostè vacil·lant?

P 2: Jo no. I, vostè, m'està reconeixent o examinant de matemàtiques?

Doctor: És vostè imbècil?

P 2: No, sóc cuinera.

Doctor: Doncs una cuinera imbècil.

P 2: No, cuinera ajudant.

9
Doctor: A veure tregui vostè la llengua. (La mira amb el baixa llengües .)

P 2: (Dóna arcades, el metge retrocedeix de seguida.) Aaaggg ..., ¿qui s'ha menjat el polo?

Doctor: Quin polo?

P 2: El del pal.

Doctor: Quin pal?

P 2: El del polo. (Li agafa la mà amb el baixa llengües per ensenyar-li)

Veurà vostè, és que si em fiqués vostè el pal amb el polo no m'importaria,
però si em fica vostè el pal sense el polo em dóna un mica de fàstic ...
Sap Déu qui s'haurà menjat el polo.

Doctor: Però quin pal que polo ni quin polo que pal! Obri vostè la boca.
(Torna a ficar la tauleta a la boca a P2, que aguanta com pot les arcades.)
Té vostè l'estómac una mica brut.

P 2: I els peus no et dic res ...

Doctor: Doncs cal rentar-se més sovint.

P 2: Si és que se m'oblida.

Doctor: És vostè de bon menjar?

P 2: No senyor, sóc de Maçanet de Cabrenys.

Doctor: Quin si menja vostè bé?

P 2: Quin si com bé? Més que una llima!

Doctor: (Li obre un ull i el mira la pupil.) Fa servir vostè ulleres?

P 2: Sí.

Doctor: I per què no les porta ara?

P 2: Perquè ara no fa sol.

Doctor: I això que té a veure?

P 2: És que les ulleres que jo faig servir són ulleres de sol.

Doctor: Que no, dona! Vull dir que si utilitza vostè ulleres de veure.

10
P 2: Home, si li sembla, utilitzaré ulleres de sentir.

Doctor: Es vol vostè quedar amb mi?

P 2: (Molt alegre).) Sííí ..! ¿Aquí amb vostè ...? Ai que bé!
Amb el farta que estic ja de cuina ...
(El doctor la mira sense donar crèdit al que sent).
Em quedo ja des d'avui o començo demà?

Doctor: (Es queda mirant un moment.) A quina edat es va quedar vostè així?

P 2: Així, ¿com?

Doctor: Res, res ..., deixeu. (Segueix reconeixent.) S'ha donat vostè algun cop?

P2: Sííí ..., molts.

Doctor: On?

P 2: A la cuina.

Doctor: Què, en quina part del cos?

P 2: En el cap, al pit, a la panxa ...

Doctor: (Fulleja el catàleg que li va deixar VM, fa una recepta i la hi dóna.)

Tingui, es posarà vostè aquesta pomada.

P 2: On me la poso?

Doctor: Doncs a casa. No vindrà vostè aquí a posar-se-la.

P 2: Què, en quina part del cos?

Doctor: Doncs on li faci mal!

P 2: Aaaah ... I si no em fa mal?

Doctor: Doncs no se la posi!

P 2: Ah, és clar. (Se'n va però torna) I si me la poso encara que no em faci mal,
abans de fer-me mal, per si em fa mal perquè no em faci mal?

Doctor: (Atordit, confós i atabalat.) Poseu-vos si li fa mal o encara que no li faci mal o
li segueixi fent mal o la deixi de fer mal ... poseu-vos vostè quan la surti del! ...,
(Histèric) tub de la pomada !!

11
P 2: Ah, val. (Se'n va, però torna). Llavors vinc demà?

Doctor: (A punt d'esclatar) A quééé ...?

P 2: Doncs aquí amb vortè.

Doctor: Nooooo!

P 2: Doncs si que canvia vostè ben aviat d'opinió. (Se'n va molesta.)

Doctor: (A la infermera) Que passi el següent.

(La infermera s'aixeca i és dirigeix a P 3)

Infermera: Que passi la següent.

(S'aixeca P3 i s'acosta, la infermera torna el seu lloc.)

Doctor: I a vostè què li passa?

P 3: Que quan plou em pica molt el ..... (Assenyalant)

El ...... (Assenyalant)
El Parrús doctor, el Parrús .......

Doctor: (La mira cap als peus i li diu amb sarcasme.)

Ha provat vostè a retallar les katiuskes ? (Botes d'aigua)

P 3: Eh?

Doctor: Res, res ... Només li pica quan plou?

P 3: I quan no plou també.

Doctor: Llavors, ¿per què em diu que li pica quan plou?

P 3: Coi, perquè quan plou em pica.

Doctor: I quan no plou?

P 3: També.

Doctor: Llavors la pica sempre?

P 3: No

Doctor: Anem a veure, anem a veure .. Llavors. ¿Quan és quan li pica?

12
P 3: Quan plou.

Doctor: I quan no plou?

P 3: També.

Doctor: Doncs llavors la pica sempre!

P 3: No

Doctor: Com que no! Em vol vostè tornar boig o què?

P 3: No.

Doctor: Anem a veure, quan és quan “NO” li pica?

P 3: Quan em grato.

Doctor: I quan es grata?

P 3: Quan em pica.

Doctor: I quan li pica?

P 3: Quan plou.

Doctor: I quan no plou?

P 3: També.

Doctor: ¡¡¡¡Doncs llavors la pica sempre !!!!!

P 3: No

Doctor: Llavors ... Quan “NO” li pica?

I no em digui que, quan es grata, que li fotu amb la cadira al cap.

P 3: ...

Doctor: Contesti!

P 3: No, que em pega amb la cadira al cap.

Doctor: (Intentant recuperar la calma.) Anem a tranquil·litzar-nos,

Senyora !! Anem a tranquil·litzar.
A veure, quan plou ..., a vostè li pica, no?

13
P 3: Sí.

Doctor: I quan no plou ..., ¿A vostè li pica?

P 3: També.

Doctor: O sigui, que li pica sempre?

P 3: No

Doctor: (Aixecant-i portant-li.) Bé, doncs, quan plogui, es prendrà vostè aquestes pastilles.

P 3: Només me les he de prendre quan plogui?

Doctor: I quan no plogui també.

P 3: Llavors, ¿per què em diu vostè que me les prengui quan plogui?

Doctor: Dona, perquè quan plogui se les ha vostè de prendre.

P 3: I quan no plogui?

Doctor: També.

P 3: O sigui, ¿que me les prenc sempre?

Doctor: No.

P 3: Però llavors, quan me les prenc?

Doctor: Quan plogui.

P 3: I quan no plogui?

Doctor: També.

(Continuen així fins a sortir, Surten.)

Infermera: (al públic) Això és un despropòsit aquest home acabarà boig ...
(Surt corrent darrere del doctor) Doctor! Doctor!! Doctor!!!

Fosc / Transició Track________________________

14
 ACTE SEGON

(Sala d'espera en ella es troben Pere Relleig, el matrimoni Ferrusola, i la Duquessa d'Suiss
Bank)

Infermera: Podem començar, doctor? (Llegeix les seves notes)

Per aquesta tarda tenim un ronyó amb pedra,
Una cosa d'estómac, que ha fet una úlcera, que no m'agrada gens,
perquè les transaminases estan fatal, i com la velocitat de sedimentació,
és molt alta, llavors no puc entendre com ...

Doctor: I vostè que li ha receptat !! ...

Infermera: Perdoni, jo només volia ajudar ....

Com vostè porta tot el seu treball sobre les espatlles, i no té qui l'ajudi ...

Doctor: Miri senyoreta Anna, fa molts anys que treballem junts.

Infermera: 9 anys, 3 mesos i 6 dies

Doctor: Si, això mateix, fa molts anys senyoreta Anna, i ara vinga,
donim les fitxes i anem per la feina, i em permetrà que sigui jo el que recepti oi!
Veritat que seré jo qui els digui el que l'hi fa mal?

Infermera: Si, si, digui vostè el que l'hi fa mal, que jo callo, sempre callo.
(Sortint) La Missió d'una infermera és callar sempre ....

Doctor: Dons, que passi el primer,

Infermera: Si Doctor, (A Pere) Passi vostè (Surt.)

(Treu el cap per la porta Pere, un home que, cada vegada que parla, no pot dir més de tres
paraules seguides sense fer un petarrelleig amb la boca. Porta un ull de vellut.)

Pere: Es pot passar? Prrrr

Doctor: Endavant. (Pere passa.) Segui si us plau (S'asseu.)

Com es diu vostè?

Pere: Pere Relleig prrrr, però tothom prrrrr, em diu "Petarrelleig", prrrrrr.

Doctor: Què és el que li passa?

Pere: Ah! Encara prrrr .., no ho ha notat, prrrrr ..?

15
Doctor: Si que li noto alguna cosa estranya, si.
Té vostè complex de metralladora o és que petarrelleja per la boca?

Pere: Cap de les dues prrrrr coses, simplement que prrrrr, no sé dir més prrrrrr,
de tres paraules sense fer prrrrr, un petarrelleig.
Per què creu vostè prrrrr, que em duien "Petarrelleig" ?, prrrrr

Doctor: Ja, ja, ja ... El primer que hem de saber és si això és el motiu o
la conseqüència que li diguin "Petarrelleig".

Pere: Com ?, prrrr, no el comprenc.

Doctor: Que si ho va començar a fer abans o després que li diguessin "Petarrelleig".

Pere: Ja no me'n recordo Prrr .però crec que després prrrr.

Doctor: Llavors serà un altre trauma infantil propiciat pel nom.

Pere: Un altre ...? Prrrr, és que tinc més ?, prrrr.

Doctor: No, no, ho dic pel senyor que he atès abans que a vostè.

Pere: O sigui que prrrr, això serà ser culpa Prrr,

dels que em varen començar a cridar prrrr, "Petarrelleig".

Doctor: D'ells i del seu pare.

Pere: Del meu pare prrrrr, per què?

Doctor: Home, perquè cal tenir delicte per, anomenant-es Relleig de cognom,
posar-li Pere de nom.

Pere: Sí, és veritat prrrr. Jo crec que ho va fer prrrrr, "a mala llet",
perquè ell prrrr, es deia Pius.

Doctor: Llavors, no digui vostè més. Per cert, ¿què li ha passat a l'ull?

Pere: Doncs miri vostè prrrrr, que ahir anava en la "Sarfa", prrrrr,
i al meu costat hi anava un dropo prrrr, de dos metres d'alt Prrr, i un d'ample prrrr,
i, en un moviment prrrr, d'aquests de l'autobus Prrr, li vaig trepitjar, sense voler,
prrrrr,
en un “Ull de Poll”; ell prrrrr, em va dir: "Miri vostè per on trepitja "prrrrr,
i jo li vaig dir:" Perdoni prrrrrrrr "..., la resta, ja s'ho pot prrrr, imaginar.

Doctor: Si que té vostè un problema, sí.

16
 Anem a veure si es l'hi arreglem aviat.

Pere: Sí, si us plau, doctor, prrrr, perquè aquest és el

tercer prrrr, cop de puny en un mes prrrr...

Doctor: A veure, digui ..., "Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està."

Pere: Un Plat prrrrrr, pla, Blau clar prrrr. ple de pebre prrrr. negre està, prrrr ....

Doctor: Vinga una mica més de pressa, a veure si ens saltem el Petarrelleig.

Pere: (Dient-ho molt de pressa.) Un plat pla, blau clar,

ple de pebre negre Prrrrrrrr ...està.

Doctor: Molt bé, ja ha aguantat vostè més. Anem a veure ara, digui ...:
"Codonys Collia la tia Maria de genollons, Collia codonys de genollons".

Pere: Codonys Collia la tia Maria prrrrrr,

de genollons Collia codonys prrrrrr,
de genollons prrrrrr.

Doctor: Vinga tot seguit, una miqueta més de pressa ...

Pere: Codonys Collia la tia Maria de genollons, Collia codonys prrrrrrr. de genollons.

Doctor: Aiiii ...! Quasi, Quasi ..., per poc ...

Vinga una altra vegada, una miqueta més ràpid.

Pere: Codonys Collia la tia Maria de genollons, Collia codonys de genollons ...
(Acaba sense aire, respirant profundament.)

Doctor: Bé! Molt bé!

Pere: Prrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.

Doctor: Bé ja hem aconseguit alguna cosa. Ara, farà vostè una cosa;
ho repetirà de pressa, com ara, però, en acabar, de seguida,
es tapa vostè boca i nas amb les mans,
tot el temps que pugui aguantar sense respirar, per evitar que li surti el "prrrr."

Pere: D'acord prrrrr.

Doctor: Vinga, anem!, agafi aire i ..., a l'atac!!

Pere: (Pere agafa aire i deixa anar el travallengües, Molt de pressa.)

Codonys Collia la tia Maria de genollons,

17
 Collia codonys de genollons.
(Immediatament es tapa nas i boca, aguantant la respiració. De sobte comença a posar-se
vermell, els ulls se li posen com plats i se sent un altre llarg i sonor "Pet". Efecte de so)

Track______________________ Pet

Doctor: (Confús.) Ha sigut vostè? (Pere assenteix amb el cap.)

Però, si tenia totalment tapat la boca i el nas.

Pere: (Avergonyit.) Sííí ..., prrrr, no ha sigut ..., amb la boca, prrrrr.

Doctor: (Respira tres o quatre vegades seguides,

encongint el nas, amb cara de contrarietat.) Ja, ja, ja ho noto, ja ...

Pere: Per algun lloc prrrrr, havia d'explotar,

Doctor: En fi aquest remei el rebutgem per ser pitjor "el remei que la malaltia ".
Passem al pla "b".
Pere: I quin és prrrrr .., el pla "b"?.

Doctor: El que jo anomeno "operació collar l'ou".

Sol ser infal·lible; una mica dolorós, sí, però gairebé infal·lible.

Pere: I què he prrrrr, de fer?

Doctor: Molt fàcil, sempre que vagi a parlar procuri portar una mà a la butxaca,
parli molt de pressa, com ha fet abans, i, en acabar, immediatament
dissimuladament, s'estreny vostè fort un ou.

Pere: Però doctor prrrrr, això ha de fer una barbaritat de mal!! prrrr,

Doctor: Fa mal, la veritat és que fa mal, però...

“Qui vol alguna cosa !! ..., “Alguna cosa li costa”.
Segur que, així, preferirà donar vostè un crit abans de fer un Petarrelleig.
En poc temps s'haurà vostè acostumat al dolor i ja ni tan sols cridarà
i, en dos mesos, ja no caldrà que el colli perquè s'haurà oblidat absolutament d'ell.
Pere: (Que ho escolta amb cara de pànic.) Vostè creu prrrr.?

Doctor: (Amb xuleria.) Si us plau .., que em diuen el Messi de la medicina!

a mi no hi ha malaltia que em resisteixi. Apa!
Anem a fer la prova, digui vostè molt ràpid alló de:
Els Codonys Collia la tia Maria i a continuació ..., "'operació, collar l'ou".

Pere: (Empassa saliva i passa a l'acció.)

“Codonys Collia la tia Maria de genollons, Collia codonys de genollons”

18
 (Dóna un crit punyent i cau a terra retorçant-se de dolor) '' Aaaaaaaaahhhhhhh !!!!!”
Doctor: (Li agafa per les aixelles i li dóna uns copets al cul, contra el terra.)
Vinga, anem, no sigui vostè fluix, que això no és res.
Veurà com de cada vegada ho porta millor,
(Pere intenta parlar però el doctor no el deixa.) Chsssstt ...!
No parli ara, que si parla s'ha de donar un altre collada,
i no crec que estigui encara en condicions de repetir

(L'ajuda a aixecar-se, li dóna dos copets a l'esquena i l'acomiada.)

Apa! ara, quan acabi de reposar, paga li vostè a la infermera.

I, recordi, sempre que parli ..., de pressa i ¡collada !.
(Fa gest de prémer amb el puny.) En dos mesos, com nou. Apa, Adéu.

Pere: (Sortint.) Adéu doctor “Aaaaahhhhhhhhh !!!!!”

(Entra la infermera)

Infermera: Son vostès els següents, vinguin en mi sis plau.. (Ells la segueixen)
Els senyors de Ferrusola. Doctor, (Surt)
(Entren el Matrimoni Ferrusola (Marceli i Conxi) ella entra primer ell es queda endarrerit,
ella el va a buscar i l'arrossega de la jaqueta fins que estan al costat del doctor)

Doctor: Passin, passin, seguin si us plau, vostè aquí i vostè aquí senyora

Sra: El malalt és ell. Que s'ha de despullar? (S'asseu)

Doctor: No, no, de moment, no.

Sra: (Al seu marit) fes el que et diuen! Comença a despullar-te,

Ai! quin home !! Però vinga afanya't !!

Doctor: Tranquil·la dona, Tranquil·la, ja es despullarà, ja es despullarà!

Potser arriba un moment que ens despullem tots aquí.
Perquè quan un va al metge, no se sap mai de quin mal s'ha de morir.

Sra: El malalt és ell, sap? Tot se li posa malament, als vespres que sopa truita,
No pot dormir de mal de cap, es veu que és el vinagre, sap!
De petit, sempre tenia urticària, i mai el van vacunar de la verola,
Perquè la seva mare era una dona molt estranya,
I ara resulta que quan mou un braç així,(Fent el gest)
Li fa molt de mal el colze i això a la seva edat no té cura,
Nosaltres tenim una botigueta al carrer Avinyó,
i no la podem deixar sola perquè no tenim dependent de cap classe...
Però resulta que als matins quan s'aixeca, mou i el braç així (Torna a fer el gest)

19
Doctor: Bé, bé, això té remei, miri que no mogui mai el braç així (fa el gest) ...
Sra: Està a 29 de pressió, li prenc 3 vegades al dia, li compri un aparell xinès ... Ah!
29 de pressió Que pensa ...

Doctor: Que es fan malbé!

Sra: Els que estan a 29 de pressió?

Doctor: No, es fan malbé els aparells ... xinesos, miri aquests aparells són xinesos,
xinesos vol dir que vénen de la Xina, i sap vostè on aquesta la Xina?
Doncs és quinta pu!! Perdoni, perdoni ara se m'anava a escapar a la
"Quinta punyeta", però no ..... és, a la “Quinta Forca”,
i clar pel camí s'espatllen, es passen ..

Sra: De nit no dorm ... I a les 7 del matí no hi ha qui ho faci aixecar-se,
a la tarda fa becaina, i a les 8 del vespre no és bo per res, Ai!
però que no ho veu, està pansit, mort ...

Doctor: Bé, li receptarem. (Comença a escriure) Començarem a receptar..

Sra: Que ens hem de despullar ?? Ai !! vull dir ell.

Doctor: Però que mania té en despullar-se dona!!

A veure, cada 2 hores, que prengui "Transolidal" després...
Abans dels menjars una cosa que a sortit que es diu "Fricandón"
que diuen que fa agafar gana, "Fricandón",
I després dels menjars, "Rasputilin" això és una cosa nova que no d'on a vingut,
be de molt lluny, i em fa l'efecte que no ho trobaran en cap farmàcia, però vaja,
vostès busquin i si el troben pot ser la solució això,
i després, abans d'anar a dormir, i en despertar ......

Sra: Que no ha de fer res més?

(Pausa el doctor segueix escrivint uns instants)

Doctor: No senyora, no ha de fer res més.

Senyora Ferrusola, jo li explicaré, tot això que li acabo de receptar ...
No ho entén veritat... No és per a ell, és per a vostè això,
això és per a vostè perquè sempre està intranquil·la, està nerviosa,
i això la calmarà molt ..

Sra: Però si jo no estic malalta!

Doctor: Això no ho digui mai, davant d'un metge, que no està malalt,
jo li asseguro que si la faig despullar, potser divendres cal operar-la a vostè ...
O l'han d'operar a vostè o m'han d'operar a mi per haver-la vist despullada eh?

20
 No, no no ho digui això ... anem a veure i ara anem per ell.
Vostè al matí s'aixeca, esmorza tranquil·lament, el que li vingui de gust,
Surt al carrer, una bona passejada, al parc per exemple,
A l'hora de dinar se va i dina bé, a discreció... un cafetonet!? Vostè fuma ?

Sra: Com una xemeneia, i tant que fuma !!

Doctor: Caliquenyos?

Sr: De preferència "Farias"

Doctor: Pot, pot fumar, Farias? Una, dues, tres, quatre, les que siguin, no be d'una Faria,
Després a la tarda, un cop aquest ben "Enfariat" quan tingui prou Faria, se'n va..
a un cine per exemple, a passar l'estona, avui dia no hi ha com anar a un cine,
Entres en un i tens 9 o 10 pel·lícules per triar, té vostè per a una setmana ..
Després surt del cine, un sopar... També el que li vingui de gust, i després dormi,
Dormi vostè fins que el cos li digui prou ...

Sra: I ara!! I no ha de fer res més !?

Doctor: Que no ha de fer res més ?, Si .. Vigilar que vostè es prengui tot això,
I ara, han de tornar vostès, dins .... de 15 o 20 mesos aproximadament,
I com és la primera visita, i el malalt millorarà molt, (a ella) si es troba millor vostè,
millorarà ell, llavors no els hi cobro res.
(Aixecant-se i donant-li la recepta) Tingui .. (Surten)

(La Sra surt irada I es queda al costat de la infermera , ell es queda al costat del doctor)

Sr: Doctor. És vostè un sant, no podré pagar-li mai el que ha fet vostè per mi, “Un Sant”!!
(S'acosta fins a la seva Sra)

Infermera: Era la primera visita, oi?

Sra: I l'última, però ens ha dit que no hem de pagar res,

(A ell) Apa anem, que ja parlarem quan estiguem a casa..

Fosc / Transició Track__________________

21
Infermera: Doctor, doctor, la senyora marquesa, que de cop, s'ha trobat malament!!

Marquesa: Nada, doctor, solo ha sido, un pequeño mareo...

Doctor: Oh! "Un mareig, un mareig" potser, això és molt més greu del que vostè es pensa,
passi, passi a la sala de reconeixement ...

Marquesa: Doctor.... Me desnudo?

Doctor: Però quina mania tenen de despullar-se, vostès !?

Si és que veuen un metge i ja volen despullar !?
Sort que nosaltres sabem resistir les temptacions !?
(Indicant) Si us plau, feu el favor! (Mirant-la) Carai amb la Senyora Marquesa ....

(La Marquesa s'instal·la a la llitera)

Doctor: Primer li mirarem la pressió ...

(La Infermera ho prepara tot)

Marquesa: Doctor, dígame la verdad, se la que sea, doctor, por muy alta que sea....

Infermera: Tranquil·la que no serà gens ...

Doctor: de moment no li puc dir, però, a veure .....

Infermera: Tranquil·la Marquesa ....

Marquesa: Es que estoy muy nerviosa.

Doctor: tranquil·la, tranquil·la no parli ara ....

Track: Efecte cor .__________

Doctor: Carai! com puja això noi, carai, carai, com puja !!

Marquesa: A cuanto estoy!

Doctor: No li puc pas dir ..

Marquesa: Como?

Doctor: No li puc pas dir, perquè això fotrà un pet com una gla. però déu meu,
com ha pujat això.... Senyora vostè té la pressió més alta d'Espanya.

22
Marquesa: Ay! Doctor que alegria !? És clar com tinc sang blava !?
Doctor: Ara mirarem el cor a veure si té alguna cosa ...

Marquesa: El corazón.... el corazón cansado de tanto amar.

(Mientras el doctor la ausculta, ella respira profundamente, emitiendo pequeños suspiros.)

Doctor: Està bé això, està bé això .... Bé,

Marquesa: Doctor, Doctor, dígame todo lo que tengo.

Infermera: Tranquil·la Sra. Marquesa ja veurà vostè com no serà res ..

.
Doctor: Doncs veurà Sra. Marquesa, he de confessar-li que té de tot, però tot i força ...

Marquesa: Oh! Doctor, que amable ...

Doctor: això li ho puc assegurar abans de fer cap anàlisi ...

Marquesa: Que amable es usted doctor...

Doctor: Vostè té colesterol, vostè té glucèmia, urermia ....

En fi tot el que acaba en "emia" el té vostè ...

Marquesa: Ay! que bien, que alegría le daré a mi marido....

Verá esta noche teníamos que ir a una cena muy fina,
con gente bien de Barcelona, e íbamos al mejor restaurante al "Gran Gourmet"....
Doctor sea amable y no me prohíba nada, doctor... Sea amable.....

Doctor: O sigui vostè aquesta nit se'n va al "Gran Gourmet" a agafar una bona fartanera,
mengi tant com vulgui, vostè mengi tot el que vostè vulgui però al final vostè
se'n porta la carta, m'entén? Pagan el que sigui ... Però vostè se'n porta la carta ...
és molt important això, perquè vostè d'ara endavant haurà de cuinar d'acord a
aquella carta, veritat que m'entén?

Marquesa: (A la enfermera) Que bien! Tenía usted razón no tengo nada...

Doctor: Vostè es mira ben bé la carta, i de tot el que hi hagi a la carta,

de tota aquella carta escrita... De tot allò .... No pot menjar res .....
Oi que m'entén ?? Per exemple si li ve de gust uns espinacs, sense oli i sense sal,..
Veritat que no són a la carta ?? Doncs pot menjar !!
"Gambes al ajillo", Estan a la carta? Doncs Prohibit !!

Marquesa: Que horror! Que espanto !!

23
Doctor: (Agafa el talonari de receptes) Bé doncs, ara li receptarem unes injeccions ...

Marquesa: Inyecciones doctor ??

Doctor: Si senyora, es posarà 2 al dia ...

Marquesa: En el brazo doctor ??

Doctor: No, no, en el braç no ....

Marquesa: En el muslo, doctor?

Doctor: No, aquestes injeccions se les posarà vostè al "Cul!".

Marquesa: Como ???

Doctor: Perdoni vull dir en el "El Trasero" Senyora Marquesa ...

(La Marquesa es desmalla)

Doctor: Perquè suposo que per molt marquesa que sigui tindrà vostè un “Trasero !?”
Dic Jo !!

Infermera: (Intentant reanimar-la) Ai! Senyora Marquesa, torni !! Senyora Marquesa,

torni !!!

Fosc / Transició Track__________________

24
 ACTE TERCER

Track______________________ Veu en Off: “Dos mesos després”

(Sala d'espera en ella es troben Nisseta Codony , el matrimoni Pujol-Ras i Basiliana)

Doctor: (Per telefon) Anna, sis plau, ja pot passar el primer..

Infermera: (Entra) Ja pot passar Nisseta..

(Nisseta entra en la consulta, la infermera surt)

Doctor: Hola, bona tarda,

Nisseta: com diu?

Doctor: Que bona tard, ja pot seure!

Nisseta: Gràcies, "Un Gin tonic"

Doctor: No per beure, que s'assegui, senyora!

Nisseta: Però si ja estic, asseguda, ah! que m'aixequi? (S'aixeca)

Doctor: (Fent gestos) No, no, segui, segui !!

Nisseta: Ai !! quin home, A veure si s'aclareix!

Doctor: Com es diu vostè !?

Nisseta: Com?

Doctor: Que com es diu !!

Nisseta: Com?

Doctor: (cridant) Que, com es diu !!

Nisseta: Però no em cridi, home !! Que no estic sorda! Nisseta Codony

Doctor: I que és el que li passa?

25
Nisseta: Passa no! Codony, Nisseta Codony !!

Doctor: Cony de que em sona aixo..... Molt bé, molt bé....

Nisseta: Com?

Doctor: que molt bé !!

Nisseta: No, no, jo no estic bé, sinó perquè creu que he vingut!

Doctor: Llavors, que li passa ?? Té vostè algun dolor ??

Nisseta: Li explicaré el que em passa, ja que no em pregunta !?

A veure com s'ho explico perquè, és complicat fins que s'entén, però ho intentaré ..

Doctor: Expliqui, expliqui ...

Nisseta: Doncs resulta, que l'altre dia a l'aixecar-me se'm va localitzar un dolor aquí a la
zona postero-cranial (S'assenyala com una corona)

Doctor: (S'assenyala igual) I, que li passa amb aquest dolor,

que li produeix fatiga, malestar ..

Nisseta: Escolti doctor, que jo li estic parlant del cap no de la...

Doctor: Fatiga, Nisseta, he dit fatiga !!

Nisseta: Ah! Doncs veurà doctor, el dolor és molest, no com si diguéssim molest,
però és molest, no es manifesta i no és tant la intensitat com el que dura,
i després és transitable.
Doctor: (Estranyat) Com, transitable?

Nisseta: Si, si, perquè després el dolor es desplaça per tota la zona de sota el braç,
enganxat a la zona sud-troncal ...

Doctor: O sigui, (Assenyalant) que vol dir que té mal també aquí sota el braç,

Nisseta: No, no és sota el braç exactament, el dolor transita, es veu que és un dolor,
però que jo no se d'on be ...

Doctor: O sigui, que li va des del cap fins a sota el braç?

(Assenyalant) Aquí al costat, sota l'aixella?

Nisseta: Si, si transita i quan esta aquí es mou i es trasllada aquí

a la part del costat del conducte, aquí darrere.

26
Doctor: Com?

Nisseta: A la part del conducte !!

Doctor: Com?

Nisseta: (cridant) "Del conducte !!!" Que està sord??

Doctor: Ja, ja ho entenc, és a dir que vostè té un dolor mòbil que se li posa des de darrere
del cap, passant per sota el braç i que li arriba fins al "conducte", diu vosté ??

Nisseta: No en el conducte, no, ara és aquí!

(Aixecant el peu i posant-ho damunt de la taula) al taló ...

Doctor: I diu que ara té el dolor aquí?

Nisseta: Si aquí al taló ..

Doctor: Aquí al taló?

Nisseta: No, ara esta, esta aqui (assenyalant l'espatlla)

Doctor: Aquí a l'espatlla? (assenyalant l'espatlla)

Nisseta: No, en espatlla no, ara està en el genoll aquí .

Doctor: (s'aixeca i assenyala on ella va anomenant) En el genoll ...

Nisseta: No, no en el braç

Doctor: En el braç

Nisseta: No, en el genoll

Doctor: El genoll

Nisseta: El conducte, al colze, en el genoll, al braç, al coll, el taló, l'espatlla, darrera del cap,

Doctor: (cridant) Aquí, aquí, ja el veig, aquí el té localitzat vostè el dolor, al pit,
ja el veig, aquí està ...

Nisseta: Però com a estar doctor, si ara mateix s'ha anat.

Doctor: Com que s'ha anat? Que s'ha anat on?

Nisseta: Que li passa a tot el món? Que és una epidèmia això?

27
Doctor: I digui la veritat, vostè està prenent alguna cosa, no?
Nisseta: Si, "Paracetamol"

Doctor: Doncs, molt malament esta vostè auto-medicant!

Estem cansats els metges de dir-li a la gent que no ho faci.

Nisseta: Però si només em prenc una!

Doctor: ni una ni cap, imagini que vostè és al·lèrgica al “Parecetamol”,

li dóna un xoc anafilàctic, i es queda en l'intent, bé,
deixarà de prendre paracetamol, i va a prendre “Paracetamol”, eh?
(Li dóna la recepta)

Nisseta: Però si és el mateix que jo estava prenent ??

Doctor: Ja, però una cosa és que se'l prengui vostè així per les bones, que es molt perillós,
i una altra que li recepti jo...Alguna coseta més ?,

Nisseta: (Perplexa) No, no ...

Doctor: Doncs apa! Cap a la farmàcia i que passi un bon dia ....

Nisseta: (s'aixeca i surt) Bon dia doctor. (A la resta de pacients)

Una eminència, això és el que és "Una Eminència" (Surt)

(Entra la Infermera amb uns papers a la ma, els hi dóna al doctor)

Infermera: Els senyors de Pujol-Ras. Doctor, (Surt)

Doctor: Que passin....

Infermera: Son vostès els següents, vinguin en mi sis plau.. (Ells la segueixen)
Passin, Passin....

Doctor: Bona tarda senyors, passin i seguin, sis plau...

Carmen: Gracias, buenas tardes, doctor.

Doctor: I digin-me, que se'ls ofereix?

Carmen: Nada doctor , a mi no me pasa nada, me duele un poco la cabeza,

(Sacando la oreja que lleva envuelta en un pañuelo) digo yo que a lo mejor,
será porque yo me corté en la oreja, y se me calló. (La deja sobre la mesa)

Doctor: Però que és això?

28
Carmen: No, esto no es nada, yo en realidad venía por mi marido.
Manel: Dona, que jo no tinc res,

Carmen: Venga Manuel, que será solo un momentito...

Doctor: Anem a veure senyora, aquesta orella és seva?

Carmen: Si, deje que la acerque aquí no sea que se me olvide, gracias por todo

Doctor: Però, com va perdre vostè aquesta orella?

Manel: No l'ha perdut, la té aquí ..

Doctor: Però, anem a veure que és el que li va passar?

Carmen: Mire, yo estaba abriendo una caja con un cutter, cuando sonó el teléfono,
me confundí, me pensé que cutter era un bolígrafo, me lo fui a poner detrás
de la oreja, y me la corté.

Manel: No va poder ni contestar la trucada!

Carmen: No, porque se me había caído la oreja.

Manel: Ja tornaran a trucar ...

Doctor: I no li fa mal?

Carmen: Tengo algunas molestias...

Manel: No es pot posar les ulleres perquè li cauen ..

Carmen: me siento como unos latiditos...

Doctor: Però això és increïble !!

Carmen: No es nada de verdad, doctor,

yo en realidad venia para que le mirara los analisis a mi marido (se los dá)
Bueno ya no.....

Doctor: que no vol que me'ls miri?

Manel: Carmencita, perquè no ens deixem de tonteries i tornem

Carmen: Que, que, que?

29
Manel: (Parlant a l'orella de la taula)
Que perquè no ens deixem de tonteries i tornem a viure junts!
Carmen: No Manel, tu sabes que eso es imposible.
Ya me cansé de anteponerte a mis necesidades. Doctor mírele los analisis.

Doctor: Però anem a veure, i l'orella?

Carmen: Un arañazo sin importancia..

Doctor: Senyora! Això és molt més urgent ..

Carmen: Por eso cogimos un taxi.. Mire los resultados de Manel,

no descansare hasta que no me dé los resultados..

Doctor: A veure, ha portat vostè el volant ??

Manel: No, se l'ha quedat el taxista ... Ha! Ha! és un acudit.

Doctor: Jo em referia al volant de l'ambulatori...

Carmen: Ay!, Pues no lo he traído

Manel: No, és que ella es condueix sola ... Ha, Ha, és un altre acudit ...
Vaig a parar perquè això és un desenfreno, mira un altre acudit .....

Doctor: És igual anem a veure els anàlisi, Triglicèrids,

aquí diu que vostè té 300 mil·ligrams, per decilitre !? Dons vaja!

Carmen: Y eso es mucho doctor?

Doctor: 150 és moltíssim senyora, 300, això vol dir que amb la sang del seu marit,
es poden fregir croquetes!

Carmen: Ay Dios mio!! Ya sabia que no estaba muy bien..

Doctor: A veure ... Colesterol 600, però si amb 300 té alt risc d'infart ...
Vaja, que no té sang, té sobrassada ..

Carmen: Ay Dios mio!!

Doctor: Però bé, vostè camina ...

Carmen: Bueno si, desde que nos robaron el coche... El camina un poco más..

Manel: Ah! Si, me'l van robar, però em va donar temps a

apuntar el número de la matrícula ...

30
Carmen: Bueno, el, de vez en cuando enciende la tele y pone el baloncesto..

Doctor: No, no és això, el que li vull dir,

és que vostè a de moure els músculs del cos! donar-li agilitat!

Manel: Llavors veig el futbol !?

Doctor: No, no, miri vaig a enviar aquests anàlisi, a una revista especialitzada,
perquè crec que el seu marit o és un extraterrestre
o una mutació entre l'home i el porc...

Carmen: Y que hago con el??

Doctor: A dieta, dieta estricta, s'han acabat, la carn de porc, les patates,
la pastisseria industrial, l'alcohol, el vi, la cervesa, els fregits, les pizzes,
les hamburgueses, tot !!! M'ha sentit tot !!

Manel: Però home! Llavors que vaig a menjar?

Doctor: Enciam !!

Carmen: Solo lechuga doctor??

Manel: Que ?? Enciam? Quina merda !! però si això és el que mengen els cargols!
I si mengo cargols directament, no és millor ??

Carmen: Caracoles no; Manel, que ya sabes que los caparazones te sientan pesados

Doctor: Anem a veure senyora, té vostè antecedents en la família?

Carmen: No, en mi familia nunca a nadie antes se la habia caido una oreja..

Doctor: No, no, em refereixo a la del seu marit!

Manel: La meva àvia, es va quedar cega de cataractes ..

Doctor: Ah! I la van dur perquè l'operessin!?

Manel: No ... Varem trucar perquè li tallessin la llum!

Doctor: Bé. Manel, vostè a dieta estricta. I pel que fa a vostè!

Carmen: (Cogiendo la oreja para oir) Diga,doctor, soy toda oidos.

Doctor: Agafi aquesta orella ràpidament i vagi s'en a urgències, perquè la hi s'implantin.

31
Carmen: No doctor no hace falta, ahora cuando llegue a casa me la pego con “Loctite”
Doctor: Escolti, senyora l'orella no és com un gosset de porcellana, que es pot enganxar.

Manel: Mira, deixa't-la aixi, i així quan te estiguis dutxant,

et deixes l'orella fora i pots escoltar la ràdio...

Doctor: Vagi !, vagi senyora, a urgències, vagi don-guis pressa ...

Carmen: (Levantándose) Muchas gracias doctor...

Manel: Carmencita, cal recordar quan t'estiguis dutxant de posar-li taps

Manel: (Oferint-li de la borsa) Miri doctor vol "Llardons"?

Doctor: No, no, no, Gracies!....

Carmen: Ay! Dios mio!! (Salen)

32
Doctor: (Per telefon) Anna, sis plau, ja pot passar el següent.

Infermera: (Entra) Ja pot passar Basiliana..

(Basiliana entra en la consulta, la infermera surt)

Doctor: Endavant, endavant, passi ..

Basiliana: Bon dia doctor...

Doctor: Hola, basiliana, segui, segui, que tal!

Basiliana: Bé, anem tirant ...

Doctor: Bé, doncs tranquil·la ja tenim els resultats de les proves que es va fer
la setmana passada, està tot bé, o sigui que no ha de preocupar perquè
està vostè com un roure,

Basiliana: Com diu?

Doctor: Que aquesta vostè com un roure!?

Basiliana: M'està dient que no tinc res?

Doctor: Així es...

Basiliana: Que estic perfecta?

Doctor: Això és ...

Basiliana: Ah !!, Molt bonic! ... O sigui que m'hi passo,

2 hores esperant allà fora, per a res?
I la senyora que acaba de sortir, en 10 minuts ha sortit amb una orella a la mà !!

Doctor: Tranquil·la, Basiliana, tranquil·la .... Li vaig a posar una "Tendinitis", d'acord?

Basiliana: Res més que una “Tendinitis?”

Doctor: És que no puc més !!

Basiliana: Escolti, Jo no he estat 2 hores esperant, per anar-me amb les mans buides ...
Jo he de tenir alguna cosa mes!!

Doctor: Val ... Li pujaré el "Colesterol Dolent" el “Bo” li deixo com està,

33
 i les "Transaminases" també ....

Basiliana: Posi més!

Doctor: No puc ...

Basiliana: Posi més !!

Doctor: Val .. Li posaré un "Traumatisme"

Basiliana: Però serà "Cranioencefàlic"?

Doctor: No, dona! "Contusió" ...

Basiliana: No, "Contusió" no! "Cranioencefàlic!"

Doctor: No! "Traumatisme" i ja està bé, que esteu abusant del metge una mica massa,
l'hi dic amb molt de respecte ... (Acabant d'escriure a la recepta)
Vinga preparis .... (El doctor treu de sota la taula una paella)

Basiliana: No em farà mal, veritat doctor?

Doctor: El just i necessari, basiliana, El just i necessari

(Es prepara per assestar-li un cop al cap)

(S'escolten veus fora. Pel lateral entra la infermera intentant retenir a Pere, sense
aconseguir-ho. Pere camina amb dificultat, Obrint molt les cames. Porte un cabreig de mil
dimonis. El doctor s'aixeca sobresaltat.)

Infermera: Doctor, he intentat retenir-lo, però no he pogut.

Doctor: Però que passa aquí, què passa?

Vostè creu que aquestes són formes d'entrar en una consulta?

Pere: (Ploriquejant.) Per culpa seva m'he rebentat un "Ou".

Basiliana: (Al·lucinant) Aquest és un remei nou ...,

¿Li va manar explotar-se un "Ou"?

Pere: Si senyora, per una simple mania de fer "Petarrelleigs" amb la boca, prrrrrr...
Em va manar que em donés collades en un "Ou",
Fins que he acabat rebentant-mel. Prrrrrr.... ¡Fugi vostè, senyora ...!
Fugi vostè i no faci cas d'aquest "Brètol", prrrrrr...

34
Doctor: Senyora, no faci cas d'aquests boig.
(A Pere.) Fora! Fora d'aquí o truco a la policia.
Pere: Això, això, prrrrrr..., te raó, a la policia em vaig ara mateix.
(A Basiliana) Vine tu també ..., Anem denunciar, A aquest brètol.
(Surtin) Anem ..., prrrrrr ..., ara mateix, prrrr .., a la policia ..., prrrrrr!

Doctor: (A basiliana, que se'n va amb Pere, ell darrera amb la paella.)
Esperi Basiliana, no li faci vostè cas..., no marxi, dona!!
Esperi que jo li arreglo, lo seu també!!

(Tots Surten)

Fosc / Salutacions Track_________________________ Final

35