Cristòfor Colom un català en el nou món

PERSONATGES :

Narrador@

Cristòfor Colom

Bartomeu Colom

Juan II (Rei de Portugal)

Superiora del Convent

Cardenal Cisneros

Reina Isabel la Catòlica

Rei Ferran el Catòlic

Juan de la Cosa

Alfonso Yañez

Vicente Yañez

Tripulació: Camacho

Mariner.

Mariner1

Veu en off de Rodrigo Sánchez de Triana “El Guaita”

1
Narrador : L'origen del “Descobridor d'Amèrica”, Cristòfor Colom, encara és un misteri,
més quan diverses investigacions apunten a la seva catalanitat.
Diverses poblacions han reivindicat la seva paternitat al llarg de la història però
encara no s'ha pogut confirmar la seva procedència.
L'historiador Jaume Aymar proposa una nova hipòtesi:
Que Colom fos fill de Calonge i estretament lligat a la comarca del Baix Empordà.
Ja fa molt de temps, en una meravellosa època de viatges fabulosos, a la recerca de tresors,
perfums, teixits, espècies, i una infinitat de somnis i aventures, els homes s'arriscaven a
enfrontar la fúria dels mars, a vèncer els perills de les impenetrables selves,
a creuar terribles deserts, i a afrontar els mes greus riscos.
Al segle XV els països mes poderosos finançaven els viatges d'intrèpids navegants,
amb la finalitat d'estendre els seus dominis i amb l'esperança d'establir,
avantatjoses i noves, rutes comercials.
però coneguem una mica de la vida de Cristòfor Colom ...
Hi havia una vegada en un poble del Baix Empordà, un jove home que volia ser navegant...

(Track 01, Colon, Colon y su hijo Cristobalito, Mentre s'obre el teló, )

Primera Escena:

(Cristòfor Colom, al centre de l'escenari, amb el dit estès, en actitud altiva, emulant la homònima estàtua
de Barcelona, entra corrent el seu germà Bartomeu)

Bartomeu: Cristòfor! Cristòfor! Cristòfor escolta, que el pare se'n va i vol acomiadar-se de tu.

Cristòfor Colom: Doncs, dóna-li records.

Bartomeu: Però, que fas amb el dit rígid??

Cristòfor Colom: És que m'ho ha mossegat un peix just on tenia un padrastre,

i com diuen que el iode del mar fa de desinfectant ... (baixant del pedestal).

Bartomeu: El pare, el pare, s'hem va a l'altre món.

Cristòfor Colom: No sabia que li agradés navegar, bufa'm l'índex Bartomeu.

Bartomeu: (Bufa i parla) Es mor Cristòfor, el pare es mor.

Cristòfor Colom: Bufa, Bartomeu, bufa!!

Bartomeu: (Mossega el padrastre i escup)

Cristòfor Colom: Ai!!! El padrastre!!

Bartomeu: Fora el verí!! Quina mania as agafat, sempre amb el dit rígid.

Cristòfor Colom: Mira que si no puc baixar-lo

Bartomeu: Quedaries molt bé com a estàtua per posar-la al port,

Cristòfor Colom: Una estàtua amb el dit així, quina hort-erada tu,
no sé a qui se li ocorreria un cosa així.. (Sortint) anem, anem ràpid...

Fosc/Transició

2
 Segona Escena

Narrador@: I així va ser com es va assabentar el pobre Cristòfor,

que el seu pare el reclamava per donar-li la seva última voluntat.
Encara que aquesta no seria l'única sorpresa que tindria aquest dia.

Bartomeu: Sembla que encara hem arribat a temps.

Cristòfor Colom: (En el dit embolicat) Que ha dit el metge?

Pare:Aquí, aquí està. (Indicant un paper que hi ha a la tauleta)

Cristòfor Colom: Últim comunicat mèdic:

Havent retirat del pacient les 26 sangoneres per clars indicis de fam,
el pacient presenta clares mostres d'emfisema pulmonar,
produït per una trombosi aguda,
i clara peritonitis, s'espera una magnífica aturada cardíaca.
Signat l'equip mèdic habitual.

Pare: Que diu Cristòfor, que puc menjar de tot??

Cristòfor Colom: No pare, el que diu és que està vostè més mort que viu.

Pare: Que?? llavors no hi ha temps!!

Bartomeu, deixam a soles amb Cristòfor ...

Bartomeu: Ja estem amb els encàrrecs? Vinga pare, que està vostè molt fotut, home ....

Cristòfor Colom: Vinga, no siguis rondinaire, i fes cas del pare, home!!

(Bartomeu surt rondinant)

Cristòfor Colom: Perquè sóc bo, pare ...

Pare: Un ou.

Cristòfor Colom: Eh??

Pare: Dóna'm un ou...

Cristòfor Colom: Ah!! (arremangant-se la roba) El dret o l'esquerre pare?

Pare: De gallina més aviat.... D'allà del l'armari...

Cristòfor Colom: Bé pare, bé ... (surt a recollir l'ou i torna amb diversos)
Aquí els porto pare, recent posats ...

Pare: Bé, posa l'ou dret, sobre la taula ...

Cristòfor Colom: De seguida pare ... (Ho intenta una i altra vegada sense aconseguir-ho)
doncs no puc pare, no puc....

3
Pare: És clar que si que pots... Aquest es l'ou de Colom, Cristòfor, fixa't bé.
(Colpeja un extrem de l'ou i el planta dret)

Cristòfor Colom: Ah! Esclafant-lo!! És clar!!

Pare: Això vol dir Cristòfor que a base de tenacitat, s'aconsegueix tot a la vida...
Aquest és el meu testament, al teu germà el deixo hereu de tot, les terres, la casa, la indústria tèxtil,
els diners i totes aquestes collonades...

Cristòfor Colom: Doncs m'ha fotut pare.

Pare: Tu surts guanyant perquè..... (S'agafa el pit i expira sense dir ni una paraula més)

Cristòfor Colom: (Amb un ou a la mà amb el braç estès i mirant al públic)

Tingui vostè pare perquè et deixi d'herència un ou.

Fosc/Transicio

4
 Tercera Escena

Narrador@: Encara que sembli increïble els àrabs portaven 800 anys a Espanya.
Hi havien inventat: Toledo, Benidorm i Torremolinos ia més vivien com Al·là,
donant-li tot el dia al porro ia les senyoretes de vida alegre.
D'altra banda Espanya era jueva, et prestaven diners i et mataves per poder tornar els
interessos, el mateix que passa avui en dia.
També com ara, el país estava dividit en regions, ens, regnes i comtats.
Un luxe que pagava el poble.
Tot i que encara no s'havia inventat la revista "hola",
els embolics s'arreglaven casant-se els de sang blava "els monarques" entre ells.
Com va ser el cas del casament entre Isabel I de Castella amb Ferran II d'Aragó
que va portar al país a l'anomenada unitat nacional.

Isabel: Yo no se si este matrimonio ha sido positivo, estamos fatal de dinero...

Claro, que las autonomías nos costaban un riñón..

Ferran: Podem pujar els impostos Isabel, vida meva ...

Cardenal C.: Més si la seguretat social no hi ha qui la pagui,

i l'impost sobre la renda a acabat amb la classe mitjana i l'estiueig a Benidorm.

(Ferran absent s'entreté jugant amb la corona)

Isabel: Los judíos, esos tienen la culpa de todo, (Mira a Fernando)

Ay!! Fernando, deja ya de jugar con la corona, que pareces un niño pequeño.

Ferran: Si és que estava els comptant els pics de la corona i per cert la teva té tres pics més que la meva.

Cardenal C.: El poble veuria amb bons ulls que fóssiu iguals.

Isabel: Yo, igual que este?? Pero si el no tiene bigote y yo si...

Cardenal C.: Hem pensat una frase per a tots dos que donaria un sentit més democràtic al vostre regnat,
majestats "Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando"

Ferran: M'agrada, m'agrada, això sona molt bé, Isabel, amor meu..
i vostès els frares en saben molt de màrqueting.

Isabel: Vale! De acuerdo, pero tu siempre tienes que ponerte detrás de mi.
“Que más ancha es Castilla”

Ferran: Ja comencem amb les diferències, i això fa mal Isabel, fa molt mal...
Però en Aragó hi ha molta fruita i això sempre t'ho calles, sempre t'ho calles, i això no està bé.
A mi això de la audiències, em carrega bastant, sempre amb la corona posada,
al final acabo sempre amb un mal de cap que no em aclareixo...

Isabel: Ay!! No sirves para nada, 20 años, uno de casados i aun no tenemos descendencia..

Ferran: Si és que tu no vols, jo bé que ho intento, i això que tu tens menys sexy que una girafa ..
però clar com només penses en la pasta, la pasta, la pasta,
quan arribem a al llit ja m'ha agafes fred.

Isabel: Me gustaría tener una nena i ponerle de nombre “Juana La Loca”

5
Ferran: I si és un nen??

Isabel: “Juana La Loca” también.. A lo que tengamos le pondremos "Juana La Loca" Pasa algo!!

Ferran: Coi, m'has espantat. No, no, només dic que si arribem a tenir-lo perquè a aquest pas...
Em sembla a mi que no .....

Isabel: Y bien Cardenal, como va el clero.

Cardenal C.: Tenim problemes entre els capellans joves, pensen d'una altra manera,
es volen casar majestat ...

Isabel: Entre ellos??

Cardenal C.: No, no, per Déu majestat... No volen portar sotana, és que odien les faldilles...

Isabel: Pero esto es una vergüenza, No lo consentiré!

Aquí en este país tenemos ser mas papistas que el "Papa".
Algo me dice a mi, que pronto mi marido seremos conocidos por la historia como
"Los Reyes Católicos" i digo yo que... Eso será por alguna cosa.

Cardenal C.: El poble vol, llibertat de religió.

Ferran: I que li semblen a "Fray Tomàs de Torquemada" aquestes absurdes pretensions.

Cardenal C.:Ell opina que cadascú processi la religió que vulgui ...
(Enèrgic) I el que no sigui catòlic... A la foguera!!!

Isabel: Pues mira, a mi este fraile me cae bien..

Ferran: Doncs a mi me'ls posa de corbata ...

Isabel: Yo con un tipo con ese al mi lado conseguiré que algún día me santifiquen,
"Santa Isabel, la Reina Católica"...

Ferran: I jo que xiulet toco en tot això.

Isabel: Tu eres el cabeza de familia de la reina (Truco corona de Santa) "Isabel la Católica"
de la "Católica España", "Martillo de Herejes", "Luz de la Cristiandad", “Faro de los Creyentes"

Ferran: A aquesta li ha donat alguna cosa, mira que sóc coses...

(Ferran i el Cardenal, en veure la corona, s'agenollen)

Ferran i el Cardenal C.: Miracle, miracle, això és un miracle.

(Isabel es gira i es descobreix l'invent.)

Cardenal C.: Serà possible vagi cara dura ...

Ferran: Doncs no té cara la tia ni res, tindrà morro??

Fosc/ Transició

6
 Quarta Escena

Narrador@ : Tornant a Colom, el destí havia començat a fer de les seves.

El jove Colom volia ser navegant,
i per això es va encaminar a consultar amb un gran cartògraf conegut del deu pare.

Cristòfor Colom: Mestre jo sóc Cristòfor Colom, el fill del difunt Domenico.

Juan de la Cosa: ah ! si tu ets el futur navegant?

Cristòfor Colom: Si.

Juan: Ets Basc?.

Cristòfor Colom: No ! !

Juan de la Cosa: Ho dic com portes posat un txapela.

Cristòfor Colom: No, no es una txapela, és un barret italià que ara està de moda...
Miri el meu pare em va dir que vostè tenia estudis i unes cartes de navegació.

Juan de la Cosa: Ah ! si les cartes de navegació , però que t'ha passat en aquest dit ?

Cristòfor Colom: M'ho ha mossegat un peix però gràcies a ell he vist més enllà de l'horitzó ,
(estenent el braç i mirant cap a la punta del dit)
Però parlant d'una altra cosa la terra es mou!

Juan de la Cosa:. Ah ! be , si , però això ja ho va descobrir Galileu Galilei.

Cristòfor Colom: Si, però és que jo crec, que es mou la terra perquè la terra és rodona.

Juan de la Cosa: Bah ! no facis cas d'aquestes coses, són enraonies ...

Cristòfor Colom: Hi ha d'haver alguna cosa darrere de l'horitzó!!

Juan de la Cosa: Darrera l'horitzó? Mira fill, Espanya és un país molt dolent.
Si no ets cantant o gai no tens res a fer..
Ser navegant no té futur.. Emigra a Itàlia o Portugal aquests si són bons països ...
Perquè aquí l'únic que trobaràs són enveges i incomprensió...
Mira, Cristòfor el millor és que amaguis el teu naixement...
I que et vagis a Itàlia o Portugal...

Fosc/ Transició

7
 Quinta Escena

Narrador@: Per fi Colom, començava a ser navegant...

En una tómbola li havia tocat una barca,
i llavors no li va quedar altra opció que posar-se a la mar..
i remant, remant, va arribar fins Portugal, perquè ningú li havia dit que podia anar per terra ...
Un Portugal ric pròsper i amb futur, el país ideal per donar una oportunitat...
Els portuguesos havien estès els seus territoris i descobert noves rutes cap a l'orient,
gràcies a que l'aprofitament dels últims invents com la brúixola i l'astrolabi a la vegada
que es va introduir la utilització de taules astronòmiques avenços en la navegació havien
acaparat les rutes comercials cap a l'orient.
Colom es va trobar allà amb Paolo Toscanelli que fou el famós astrònom i matemàtic .
que el va portar fins a la “Cort de Portugal”

(A la cort del Rei de Portugal, arriba Cristòfor Colom a demanar que se li financi un viatge a les Índies.)

Cristòfor Colom: Bon dia majestat em dic Cristòfor Colom.

Rei de Portugal: (Agafant-se la barbeta amb gest adust) Sapigueu Cristòfor,

que el tron portuguès és el millor tron del món...
I digueu-me, quin és el teu interès en veurem?

Cristòfor Colom: Tinc la forma d'arribar a les Índies molt més ràpid que ho fan els vostres vaixells.
(Fa una petita reverencia) Majestat.... Estic segur d'un camí

Rei de Portugal: El camí portuguès és el camí millor del món, i quin camí és aquest?

Cristòfor Colom: Li puc dir que He arribat a la conclusió que la terra és rodona, i que si viatjo a
l'occident podré arribar a l'Índia o a la Xina i Japó igual que per l'orient,
el que reduirà el temps de navegació i així els guanys seran majors.
Peró, el camí no ho puc dir encara majestat, fins que no accepteu les meves condicions..

Rei de Portugal: Les condicions portugueses són les millors condicions del món,
quines condicions són aquestes?

Cristòfor Colom: Vull el títol d'almirall majestat...

Rei de Portugal: L'almirall portuguès millor del món sóc jo,

(com amb pressa) Que més, que més, que més....

Cristòfor Colom: I ser virrei de totes les terres que descobreixi.

Rei de Portugal: (Es posa a riure) Però que dius Colomet...

(fent gest amb les mans) I una merda així de grossa
Perquè... Les merdes portugueses són les millors merdes del món.
I tot allò que descobriu ho fareu en nom de Portugal...
I portareu a aquestes terres el fado, eh?

Cristòfor Colom: Vull el deu per cent brut.

8
Rei de Portugal: El dos per cent... I d'aquí cal descomptar la seguretat social de la tripulació,
Les despeses del vaixell, l'assegurança de vida ..
ah! I els entrepans van pel vostre compte, si us convé, bé si no ...
que us donin botifarró portuguès, que és el millor botifarró del món.
(fent gestos amb les mans) Que així de grossos són ... així, així ...

Cristòfor Colom: Voleu saber una cosa majestat ...

Rei de Portugal: Bé perquè no..

Cristòfor Colom: Vagi vostè a fer punyetes portugueses que segur seran les millors punyetes del món.
(Enfadat i sortint) I fiquis el fado per on li càpiga,
que amb aquesta pinta sembles el rei de copes.

Rei de Portugal: (Bramant) Estàs boig amb aquestes idees, gamarús, més que gamarús...

Fosc/Transició

Sisena Escena

Narrador : Com és natural el rei de Portugal, no el va ajudar,

i la teoria de Cristòfor Colom tampoc va ser acceptada per Enric VII Rei d'Anglaterra.
Llavors es va proposar provar sort a França,
però abans es va dirigir al convent de Santa Maria de Rábida.
En arribar Cristòfor Colom al convent va ser rebut per la superiora del convent.

Superiora del Convent: Bon dia germà recorda que has de morir ,

Cristòfor Colom: (Intentant tocar fusta ) Collons!! si que comencem bé.

Superiora del Convent: Vols prendre alguna cosa germà.

Cristòfor Colom: (Sorprès) Com ?

Superiora del Convent: Et dic que si vols prendre alguna cosa ?

Cristòfor Colom:Ah, Si prendré un cafè amb llet i una torrada, gràcies.

Superiora del Convent:No, no, em refereixo que si vols prendre els hàbits.

Cristòfor Colom: No, no, jo només volia parlar amb vostè ...

Superiora del Convent: Bé, bé, jo crec que estaràs a gust aquí,
la Rabida és un convent de cinc estrelles,
el millor convent de la cadena de convents.

Cristòfor Colom: Mare superiora, vinc de Portugal i Anglaterra, i.....

Superiora del Convent: Llavors deus estar molt cansat , et canviaré de cel·la,
et posaré en una amb vistes al mar i sauna ,

9
 Ah!! i no cal que diguis això de recorda que has de morir ...
Cristòfor Colom: Ah, no, no, jo no pensava dir-ho, però gràcies de totes maneres,

Superiora del Convent: Germà Cristòfor ara que després de vuit segles sembla que els àrabs seran
expulsats definitivament de la península..
Semble ser que el rei “Boabdil el Chico” volia emportar-se a Africa,
“Los jardines del Generalife”, però està a punt de rendir-se, sense condicions..
També tinc notícies que l'il·lustre navegant Bartolomé Diaz,
acaba d'aconseguir doblar el cap de bona esperança,
i arribar aixi per primera vegada a les costes asiàtiques.

Cristòfor Colom: (Mirant a l'infinit ) Exacte, això dóna suport la meva tesi ,
hi ha un camí més curt per arribar a les índies ...
(Girant-se cap a la mare superiora ) M'ha d'ajudar mare superiora.

Superiora del Convent: Si es tracta d'avalar alguna lletra... M'ho tenen prohibit el meus vots,

Cristòfor Colom: M'ha d'ajudar mare superiora.

Ha de parlar amb la Reina ...

Superiora del Convent : Be, be, Cristòfor, els teus plans em semblen encertats,
et donaré una carta de recomanació per al Cardenal Cisneros,
i ell et conduirà davant els Reis d'Espanya .

Fosc/Transició

Setena Escena

Narrador@: Mentrestant a les portes de Granada, s'estava lliurant la ultima batalla amb els àrabs,
batalla que va perdre Boabdil "El Chico" que va ser l'últim rei musulmà de Granada,
i aquesta, l'últim bastió conquerit pels Reis Catòlics.
La famosa frase "Llora como mujer lo que no has sabido defender como un hombre"
se la va dir la seva mare, com a retret per l'actitud desinteressada i irresponsable de Boabdil.
ja que passava tot el temps practicant al seu palau de l'Alhambra aquella famosa frase de:
"Haz el amor no la guerra".

(Estada dels reis catòlics a Granada, Entra precipitat el Cardenal Cisneros)

Cardenal C.: Majestat, majestat, notícies del front, “Boabdil El Chico" s'ha rendit.

(Ferran es posa dempeus, li dóna la mà a Isabel per ajuda-li a aixecar-se i li parla al públic)

Ferran: Aquí la meva senyora "Isabel la Catolica" va a llegir el comunicat de guerra.

(Isabel agafa el pergamí que porta a la mà el Cardenal Cisneros i llegeix)

Isabel: En el día de hoy cautivo y desarmado el ejército enemigo,

Las tropas nacionales han alcanzado sus últimos objetivos militares,
La guerra ha terminado.

Ferran: Viva España!!!

(Fanfarria) i Fosc/Transició

10
 Vuitena Escena

Narrador : I gràcies a la carta de recomanació de la mare superiora i a la intervenció i suport

dels Ducs de Medinaceli i Medinasidonia,
Colom va poder presentar-se davant del Cardenal Cisneros,
que era confessor i conseller de la Reina Isabel,
Colom, venia disposat a convèncer el cardenal de les seves teories
sobre el nou camí a les Índies.

(Estada del Cardenal Cisneros, ell sosté un pergamí després d'haver llegit)

Cardenal C.: i com es troben els meus amics els ducs?

Cristòfor: Molt bé eminència, amb moltes ganes de veure-us.

Cardenal C.: (Agafa les agulles i segueix teixint amb llana) i be veiem que em vol proposar vostè.

Cristòfor: A veureu eminència, miri, (Rebuscant i traient del seu sarró un ou) Un ou!!

Cardenal C.: Ah!! L'ha posat vostè?

Cristòfor: Com? no, no, jo només el poso dempeus.

Cardenal C.: Llàstima si hagués posat vostè aquest ou, seria vostè una gallina meravellosa.

Cristòfor: M'afalaga eminència , m'afalaga.

Cardenal:Bé vegem.

Cristòfor: Atenció , ( amb l'ou a la mà ) al · hop ! ( colpeja contra la taula l'ou i el xafa ) vagi per déu ...
( treu un altre ou del sarró ) a veure si aquest altre .. ( torna a xafar l'ou )

Cardenal: Està vostè segur que posa un ou en peu?

Cristòfor: Perdoni , perdoni , això surt , ja veurà , ja. ( treu un altre ou del sarró )
ha de ser que em poso nerviós , no sé ...

Cardenal: No li molestarà que faci punt mentrestant , però segueixi, segueixi.

Cristòfor: Tricoti tricoti pare (torna a xafar l'ou ) no ho puc entendre ...

Cardenal: Tu segueix, segueix, fill.

Cristòfor: A veure, anem a veure

(Es prepara mentre sona el tambor de circ i colpeja el ou i ho aconsegueix )
ho he aconseguit eminència !! ho he aconseguit!!
això vol dir eminència que quan Colom es proposa alguna cosa res al món ho pot evitar.

Cardenal: Quina habilitat t'escolto.

Cristòfor: Es tracta del camí cap a les índies , vinga, vinga , acosteu-vos .
(S'acosten a la taula on hi ha estès un mapa ) veurà ,
(Posa les mans brutes sobre el mapa)

11
Cardenal: Ai!! que porc!! A tacat vostè d'ou " Maó "

Cristòfor: Serà per això de la salsa maionesa, ( Rient )

Cardenal: Com ?

Cristòfor: Perdó , perdó , m'he passat , eminència.

Cardenal: Segueixi, segueixi amb la seva explicació .....

Cristòfor: Doncs veurà eminència tinc la teoria que per anar a les índies d'una forma
més ràpida i econòmica .....

Fosc / Transició

12
 Novena Escena

Narrador @: El Cardenal Cisneros va utilitzar les seves dots de convicció i la seva situació privilegiada
com a assessor de la reina, per convèncer-la que concedís audiència a aquell mariner de la
Costa Brava, amb aquelles noves i al mateix temps esbojarrades idees sobre
una nova ruta cap a les Índies ..

Isabel: Eso del camino mas corto a las Indias es una tontería, todo el mundo sabe que navegando hacia
el occidente, llega un momento en el que el mar se acaba , y caes al abismo, mas profundo...

Cardenal: No ho veig i així majestat, per Toscanelli , sé que el rei Joan II de Portugal,
anava a subvencionar el viatge però, no es va posar d'acord amb Colom a les condicions ...

Isabel: Será porque Juan II tiene dinero, yo ahora estoy tiesa , no tengo ni un duro ...

Cardenal: Jo, havia pensat majestat que podríem vendre les vostres joies...

Isabel: ¡¡Nos ha jodido!! "Cisneros"..

Cardenal: Si les prediccions d'aquest home resultessin certes, el vostre regnat majestat,
acabaria amb aquest quadre de crisis econòmica que estem patint...

Isabel: Es que... solo mis joyas... Si mi marido aportase también las suyas...

Cardenal: Les joies del Rei? I quines són?

Isabel: Pues.. Una aguja de corbata, unos gemelos.. Ah !! y un corazoncito de esos que pone
"Hoy te quiero más que ayer, pero menos que mañana"

Cardenal: Podríem empenyorar totes aquestes joies.. Jo les portaria a la “Casa d'obstinacions”
i no ho sabria ningú més que la història majestat ...

Isabel: No sé, no sé... (Pensativa ) I es de fiar ese tal “Tolón”??

Cardenal: Colom... Tolón, Tolón això és una altra cosa Sra.

No, no, Colom Majestat, Colom.
I si, és de fiar, jo crec en ell ...

Isabel: Está bién haced que venga a verme ...

Cardenal: No us penedireu majestat, és un home molt hàbil, molt hàbil ...

Si veiéssiu les coses que fa amb un ou ...

Isabel: (Se ruboriza) ¡¡¡Cisneros!!!

Cardenal: De gallina majestat, de gallina ...

Isabel: Ay!! Que susto mas tonto me habéis dado, Cardenal ...

Fosc / Transició

13
 Desena Escena

(Sala del castell dels reis Catòlics, Isabel i Fernando , estan asseguts en els seus trons mentre sona una
música, entra en escena El Cardenal Cisneros )

Cardenal : Majestats, ha vingut el senyor Cristòfor Colom , del qual ja us vaig parlar dies enrere ...

Isabel: Hacedle pasar...(El Cardenal se va a buscar Colon, Isabel se acerca al proscenio y habla al público )
Parece ser que es un loco divertidísimo este Colon, las cosas de Cisneros que ya está
chocheando el hombre, oigáis lo que oigáis , procurad contener la risa.

Cardenal : Majestats el senyor Cristòfor Colom.

Cristòfor : Donen vostès el seu permís .. ( Fent reverències fins que torni a parlar )

Isabel : Pasad , caballero , pasad, el Cardenal i no obstante amigo “Jiménez de Cisneros”, me habló
de vos, creo que tenéis algo que proponer al trono de Castilla , os escucho ..

Cristòfor : Als seus peus majestat , (Molt nerviós ) Veureu Majestat , la terra és rodona ,
no com si diguéssim rodona , però és rodona . ( Treu una taronja ) veieu això?

Isabel : No, gràcias, no suelo picar entre horas , por la dieta sabe?

Cristòfor : Important però no vaig per a hi , us mostro aquesta fruita ...

( Se li cau la taronja , va a recollir-la i contínua ) Tinc la seguretat que la terra és rodona ...

( Ferran riu a riallades )

Isabel: Chist ! Fernando calla que no me dejas escuchar.. Así que redonda no?

Cristòfor : Vaig començar a estudiar navegació , per correspondència allà a Calonge a edat molt
primerenca, i tinc l'absoluta seguretat, que aquesta ratlla que es diu horitzó, no acaba aquí.

Isabel: A no??

Cristòfor: No. Té una continuació...

Isabel: Las Índias supongo ...

Cristòfor: No, no, alguna cosa em dóna al nas que no són les Índies sinó un nou continent,
(s'agenolla davant d'ella) Un nou continent per a vós Isabel, la molt catòlica Reina d'Espanya.

Isabel: Queréis decir Colon que existe la posibilitad de descubrir algo nuevo
y que sería para el reino de España??

Cristòfor: Puc demanar-vos un favor majestat.

Isabel: Que queréis ..

Cristòfor: Si, puc posar-me dret perquè tinc un gra al genoll i ...

Isabel: Oh!! Si, si. Levantaos,

14
Cristòfor: Moltes gràcies Majestat. (S'aixeca).

Cardenal : ( A Colom Dissimulant ) fes-li el de l'ou , lo de l'ou..

Cristòfor : A, si , si .. I ara amb el seu permís majestats vaig a treure un ou.

Ferran : Que diu que va fer ! ! ? ?

Isabel: Sacarse un huevo Fernando, que no haces más que preguntas idiotas ...
( A Colon ) Saqueselo señor Colon ... Saqueselo...

Ferran : Que està la nostra filla Juana i Felipe "El Hermoso", doncs vaja un exemple que donarem..
Però que dirà la història .... ( Es gira i veu que és un ou de gallina ) A!! de gallina encara sort ..

Cristòfor : I el vaig a posar de peu.

Ferran : Que jo sàpiga els ous sempre es posen a la gatzoneta..

Isabel: (Amenazante) Que te envío a la cocina eh !!

Ferran : No, si jo només dic que no em sembla un lloc oportú de posar un ou ..

Cristòfor : Ale - Hop ! ! ( ho intenta però el xafa ) De vegades el primer falla ...

Cardenal : Esperin majestats esperin i veuran , veuran ...

Cristòfor : Ho intentarem una altra vegada ( Ho intenta però el xafa )

Cardenal : (Expectatiu) Ara va , ara va ..

( Colom ho intenta però el xafa una altra vegada )

Ferran : Millor seria que els fes amb xoriço , en lloc d'aixafar-los..

Isabel: (A Fernando ) Ya està , ya me he cansado , a la cocina, fuera del trono no te aguanto más.
Quin hombre, de todo se queja !!

Ferran : ( Sortint ) i això que només té dos ous, si arriba a tenir quatre , la que ens lía aquest noi..

Isabel: Continuad señor Colon , continuad..

Cristòfor : Continuem , (So de tambor , ho intenta amb un altre ou i ho aconsegueix ) "Et voila ! ! "

Isabel: Oooooooh ! ( Aplaude)

Cardenal : ( Aplaudint ) Et felicito fill , et felicito , (Li xoca la mà a Colom)

Cristòfor : Gràcies, gràcies ...

Cardenal : Vaja! Ja m'has empastifat la mà una altra vegada..

Isabel : Bien, He tomado una solemne decisión. Aprovechando que mi marido està haciendo la cena y
así pasaré yo sola a la historia, he decido atorgar la mi confianza al navegante Cristóbal Colon.

15
Cristòfor : quin moment més emotiu majestat.

Isabel: Cisneros!, La pasta !! Lastima , que aun no se han inventado las cámaras fotográficas ...
( Cisneros recoge el cofre con las joyas y se las da a la reina )

Isabel: (Plorant) Aquí estan mis joyas!

Cristòfor : (Agafa el cofre, i s'adona que pesa poc i l'agita ) Doncs no se si m'arribará a mi amb això.

Cardenal : Llavors avui 17 abril 1492 se signa aquest conveni, amb el consens de costum,
que portarà per nom les capitulacions de Santa Fe.

(A Colom li cau el cofre desastradament i s'ajup a recollir-lo)

Cardenal: Vés amb compte home, que aquí van els bessons del rei.
Mira que si es perden ara. Amb cura fill, amb cura.

(Colom recull el cofre i s'agenolla davant de la reina)

Isabel: Recibid desde este momento el título de almirante.

Cristòfor: Val, val.

Isabel: Virrey.

Cristòfor: Jo preferiria super virrei, (conformant-se) però bé, si no hi ha una altra cosa.

Isabel: Y Gobernador Civil.. Las tierras que descubráis, y la pasta gansa,

las conquistareis para la corona de España. Y en fin Colon, buen viaje y enviadnos una postal.

Cardenal: Aquí te'ns una carta per “Juan de la Cosa” ell t'ajudarà amb això de la tripulació.

(sona una música d'àfons Colom és posa dret i Mirant cap a l'infinit)

Cristòfor: Per fi, el meu somni...

Bé la veritat que ara, ja no tinc tanta il·lusió,
Mira que si ara em donés per cantar Havaneres,
Però no crec jo que a hores d'ara ...

Fosc / transició

16
 Onzena Escena

Narrador : Va ser així com el Cardenal Cisneros i els Ducs de Medinaceli van ajudar a Colom a
aconseguir el permís i el suport econòmic dels Reis Catòlics,
I amb la carta del Cardenal Cisneros, Colom es va trobar amb “Juan de la Cosa”
I ell els presentà als germans Alonso i Vicente Yañez Pinzón , experts navegants
que se'n van encarregar de reclutar la tripulació amb persones empresonades per delictes greus.
Les tres caravel·les, “La Pinta, La Niña i la Santa Maria” salparien del port de Palamós,
un tres d'agost de 1492. Però millor serà que vegem com va passar...

( L'acció transcorre en una taverna on es troba " Juan de la Cosa " que es troba assegut en una taula bevent
un got de vi )

( Música de i soroll de taverna fons )

Cristòfor : Perdoni és vostè El senyor " Juan de la Cosa "

Juan: Quina cosa.

Cristòfor : El vostre cognom..

Juan: A si ... Que voleu de mi, alguna atracció per al vostre alleujament,

Cristòfor : En això ha quedat un navegant com vós? .

Juan: En aquest país ser navegant no té futur.

Cristòfor : A Portugal em van parlar de vós, sou el millor navegant d'aquest país.
I ara us veig aquí donant al vi, que no es jo si ...

Juan: Ja ho veieu a l'atur com la majoria dels espanyols, però pitjor és el que han de fer altres.
Mireu els " Hermanos Pinzones ".

( Entren pel lateral un trio amb guitarres com els " Panchos" i canten el tema "Els Hermanos Pinzones " )

Cristòfor : (Al finalitzar el tema musical , aplaudint ) Bravo , bravo..

Martin : Que tal ho hem fet.

Juan: Molt bé, molt bé..

Vicente: Vàrem aprendre a tocar a la tuna.

Juan: (Els presenta) Martin Alonso i Vicente Yañez Pinzón. Aquí un tal Cristòfor Colom.

Martin: Em sona ...

Cristòfor: Teniu que deixar el món de l'espectacle i tornar a la mar.

Martin: Em cago en la mar, com no sigui de nàufrag.

17
Cristòfor: Preparo una expedició per trobar un altre camí cap a les Índies.
Voleu venir amb mi ...

Vicente: Una cosa així com la sisena flota?

Cristòfor: No que va, amb tres Caravel·les serà suficient.

Juan: Els germans Pinzones tenen dos Caravel·les, “La Pinta i La Niña”.

Cristòfor: (rient) "La Pinta i La Niña", és que són dos noms que semblen de conya.

Juan: Són coses d'aquest endiablat poble, sempre estan de conya..

Cristòfor: Bé cal un altre navili...

Juan: Jo tinc una nau, "La Santa Maria" el que passa que la tinc llogada i
m'han posat un restaurant Italià i una discoteca.

Cristòfor: Fet. Enrola uns 120 homes.

Juan: (Fent gest amb la mà) i la Pasta?

Cristòfor: Sortirem el pròxim 3 d'agost de 1492 i aquí estan els diners 3 lletres 30, 60 i 1200 dies
signades per la reina i avalades per Castella ..
Espero els vostres vaixells surin, per què jo no nedar .... (Tots riuen)
També hi ha una cosa que em té preocupat, babord és a la dreta o a l'esquerra.

Martín: A l'esquerra.. a l'esquerra..

Vicente: No, no, a la dreta, a la dreta...

Martín: A l'esquerra Vicent, a l'esquerra.

Cristòfor: I la popa és davant o darrere..

Vicente: La popa sempre és darrere..

Martin: Home, Això segons es miri.

Cristòfor: Es que això cal saber-ho bé perquè sinó, igual en lloc d'anar, tornem ... (Surten)

Fosc / transició / Musica

18
 Dotzena Escena

( Cabina de Cristòfor Colom , es troba assegut a la seva taula escrivint el quadern de bitàcoles )

(Veu en off del guaita ), Mar serena i res per l'horitzó, Són les 12 en punt del matí les 11 en Canàries...

Cristòfor : 26 dies de navegació , ja estic fins als nassos de veure el mar..

No tinc ni idea d'on estem .
Com aquests bèsties de marins s'assabentin , em tiren als taurons ,
Com es mou aquesta condemnada caravel·la,
Mare meva quin mareig , estaré embarassat ?? ( Se senten uns cops a la porta )
Els meus homes no han de notar res , endavant, endavant.

Camacho: Almirall he estat escollit democràticament, com a representant davant la patronal,

El meu cognom és Camacho

Cristòfor : (Marejant -se) Ai mare meva ...

Camacho: Li passa alguna cosa almirall ?

Cristòfor : No, res com penso que la terra és rodona , em vaig fent a la idea,
Estiguis es quiet home !!

Camacho: Però si jo no em moc, és la nau, almirall, s'ha acabat la truita.

Cristòfor : (Amb angoixa ) No em parli de menjar , home !!

Cristòfor: Però si hi havia per a un mes.

Camacho: L'hi adverteixo si demà no hi ha menjar començarem a menjar-nos els uns als altres.
Ho hem fet a sorts i li ha tocat a vosté!!

Cristòfor: M'han confós amb una gamba? doncs no!!

Camacho: No, amb un Lluç. El que li dic és que li ha tocat en sort ser menjat el primer...

Cristòfor: Ahhh! Yooo? Però si jo sóc molt insípid,

(Veu en off:) Socoooors!

Cristòfor: Que ha estat això, home a l'aigua!!

Camacho: Bah!! L'hem tirat els de comissions, estava molt prim.

Cristòfor: Però si aquesta zona està plena de taurons!!

Camacho: Bah! Se'n riuran els taurons.

Bé ja aquesta avisat, vostè serà el primer a ser convertit en filet. (Surt)

(Veu en off guaita: Moltíssims dies de navegació, la pressió de l'aire és baixíssima,

Cordeu-vos els cinturons que s'acosta tempesta. L'Almirall Cristòfor Colom els agraeix el viatge, i els
ofereix un suc de taronja)
Cristòfor: (Dirigint-se al guaita) “Rodrigo de Triana”, veus alguna cosa maco,

19
(Veu en off de Rodrigo : Escolti quan em baixarà d'aquí)

Cristòfor: Quan descobreixis terra ferma.

(Veu en off de Rodrigo : Deixeu-me baixar, que m'estic pixant.)

Cristòfor: Que no pots baixar home, no siguis pesat!!

(Veu en off de Rodrigo : Doncs val!!)

Cristòfor: Ui!! Sembla que comença a ploure, (A Rodrigo) És la tempesta veritat?

(Veu en off de Rodrigo :)No, sóc jo que ja no podia aguantar més ... )

Cristòfor : Serà porc , encara sort que només eren aigües menors que si no..

Fosc / Transició Musica de fons .

( Cristòfor torna a ocupar el seu lloc a la taula al costat del quadern de bitàcola )

Cristòfor : 45 dies de navegació. Els mariners encara que són una gent encantadora
M'estan perdent el respecte, lleugerament.

Mariner : Tu, visionari, volen parlar amb tu els germans Pinzones.

Cristòfor : (Amb por ) Que passin , digueu-los que passin..

Camacho: Serà si ens dóna la gana, no??

Cristòfor : Si , si , el que tu manis, Carinyo!!..

Camacho: Sense passar-se, " Pinzones" , Cap a dins !!

Martin : Escolta Cristòfor, que això està més negre que el salari d'un mestre, tu!!

Cristòfor : Fotre, quin to més intel·lectual..

Vicente: És que a "La Niña" s'han jugat als daus a veure qui es mengen primer ..

Cristòfor : Ah!! ja veig, i t'ha tocat a tu, clar.. Com a mi, aquí..

Vicente: No, T'ha tocat a tu...

Cristòfor : Vaja per déu !!

Martin: A "La Pinta" em va tocar a mi, però els vaig ensenyar les cames
i van dir que anaven a morir de fam..

Cristòfor : És que tens dues cames que són dos escuradents..

Martin: Però, caldrà fer alguna cosa, No??

Cristòfor : No perdem la calma, torneu a les vostres naus i tingueu esperança, tinc un pressentiment,
Martin: No em vinguis amb pressentiments, que encertes menys que l'home del temps. (Surten)

20
(Musica de suspens, Entren tots els mariners armats amb espases i garrots i els envolten amenaçant's)

Cristòfor: Fa un bon matí veritat cavallers.

Mariner 1: Fa un matí de merda

Cristòfor: Si, si, una bella merda de matí, (Als "Pinzones") veritat, nois??

Vicente: Si, Si, Això deies tu fa una estona..

Timoner: Que passa donem la volta d'una punyetera vegada o no ..

Cristòfor: Que bromista, el timoner, que entremaliat ets, tu segueix tot dret..

Camacho: (Agafant pel coll a Colom) Almirall!

Cristòfor: Home!!, Camacho t'estic fent un jersei preciós..

Camacho: portem ja 45 dies de viatge i res ..

Cristòfor: No diguis això, ens hem conegut, hem intimat i

segur que d'aquest viatge sortirà una veritable amistat. Ja ho veuràs ..

Vicente: Ho sento Colom Però nosaltres seguint la vetllada insinuació d'aquests nois.
Tornem a Espanya ..

Camacho: Ah, bé. Tranquils nois tornem a Espanya!! ...

Martin: (A Colom) Això, si trobem el camí.

Cristòfor: És molt senzill, dobleu a la dreta en arribar a la primera cantonada...

Martin: No segueixis "Colomet", Si et fem cas ens perdem una altra vegada.

Cristòfor: Espereu una mica més, espereu, està començant el dia 12 d'octubre,
No mes fins a Nadal, Vinga, ¡¡Porfa!!

Vicente: No. Jo els torrons me'ls Menjo a casa.

Cristòfor: Espereu no sentiu, un olor estrany..

Vicente: Si, és aquest Martí que porta més d'un més sense rentar-se.

Cristòfor: No, no es aixo..

Martin : M'haurà abandonat el desodorant ..

Cristòfor : No , no, és una olor més penetrant , no , no , ha de ser una al·lucinació,

Jo sento olor a , a això que es posa en els tests , que es planta i que després surten les flors ,
Com es diu home , ho tinc a la punta de la llengua , comença per T ...

Vicente: Timoner ... Aquest tampoc es renta ..

21
( Com en un concurs els " Pinzones " parlant i Colom mirant i gesticulant )

Martin : " Tifa "

Vicente: “Titanic”

Martin : " Tiberi "

Vicente: " Titola "

Cristòfor : Ja el tinc a " Terra" això és, sento olor a " Terra" ...

( Veu en off de Rodrigo : Terra, Terra a la vista )

Camacho: Com sigui una broma , T'enrecordaràs de mi. T'expulso del sindicat .

( Veu en off de Rodrigo : Terraaa!! Però mira que sou animals ,

3 graus a estribord , però que no ho veieu???)

Cristòfor: Però on està estribord ??

Vicent: I la Popa? On està la Popa ??

Cristòfor: És que en els vaixells haurien de posar rètols

( Assenyalant ) Aquí estribord , aquí babord i així ens entendríem ...

( Veu en off de Rodrigo : Terraaa ! Per allà, per allà ... )

Vicente: (Mirant a la cofa) Però assenyala amb el dit , home , que si no, no la veiem!!

Cristòfor: mireu, mireu, allí, és veritat, no és una conya marinera, és Terra ..

(Tots) Terra!! Terra!

Cristòfor: No us poseu tots a aquest costat que anem a bolcar el vaixell..

Martin: Quina illa més bonica com l'anomenarem..

Cristòfor: Jo pensava dir-li "San Salvador" però perquè no es cabregin els reis Catòlics,
l'anomenarem "La Española"

Vicente: L'Espanyola?? Té nom d'anunci d'olives.

Martin: L'espanyola ...

Vicente: Visca!! Una illa deserta!!

Tots: Visca! Visca! Colom

Fosc / Transicio

22
 Tretzena Escena

Narrador : Finalment aquella expedició va aconseguir desembarcar sense saber-ho en el "Nou Continent",
A l'illa de Guanahani, actualment arxipèlag de les Bahames, posteriorment anomenada
"San Salvador" o també "La Española", va ser un dels dia que van canviar la història,
marcaría la trobada entre dos mons, el “Vell continent” i l'anomenat “Nou Continent”,
avui conegut com America,
Tots van desembarcar amb gran algaravia , al capdavant Cristòfor Colom amb l'estendard.

Cristòfor: (Amb l'estendard i un genoll a terra , posa la seva mà dreta al pit )

Prenc possessió d'aquesta terra en nom d'Espanya . La anomenaré “La Española”
Conquistarem aquestes terres, els donarem una cultura i una llengua
i des d'aquest moment ens convertirem tots en la mare pàtria,
i com a mare no hi ha més que una Fills meus!

Tots: Fills!! Fills!!

Cristòfor: Quina emoció aquest és el meu moment estel·lar,

Ja m'imagino com serà això en el futur.
Tothom parlant català, amb una pròspera indústria tèxtil.
Sembla mentida el lluny que a arribat un "Mariner de Calonge"
“Cristòfor Colom, Un català en el Nou Mon”

Musica y Fosc poc a poc

Fi

23
Notés: temes musicals,:

El Tatuaje: Conchita Piquer

Él vino en un barco, de nombre extranjero.

Lo encontré el puerto un anochecer,
cuando el blanco faro sobre los veleros
su beso de plata dejaba caer.
Era hermoso y rubio como la cerveza,
el pecho tatuado con un corazón,
en su voz amarga, había la tristeza
doliente y cansada del acordeón.

Y ante dos copas de aguardiente

sobre el manchado mostrador,
él fue contándome entre dientes
la vieja historia de su amor:
Mira mi brazo tatuado
con este nombre de mujer,
es el recuerdo del pasado
que nunca más ha de volver.

Ella me quiso y me ha olvidado,

en cambio, yo, no la olvidé
y para siempre voy marcado
con este nombre de mujer.

Él se fue una tarde, con rumbo ignorado,

en el mismo barco que lo trajo a mí
pero entre mis labios, se dejó olvidado,
un beso de amante, que yo le pedí.
Errante lo busco por todos los puertos,
a los marineros pregunto por él,
y nadie me dice, si esta vivo o muerto
y sigo en mi duda buscándolo fiel.

Y voy sangrando lentamente

de mostrador en mostrador,
ante una copa de aguardiente
donde se ahoga mi dolor.
Escúchame marinero,
y dime que sabes de él,
era gallardo y altanero,
y era más rubio que la miel

Mira su nombre de extranjero

escrito aquí, sobre mi piel.
Si te lo encuentras marinero
dile que yo, muero por él.

24
Texto: Tatuaje (Sara Montiel)

Él vino en un barco, de nombre extranjero,

lo encontré el puerto un anochecer.

Cuando el blanco faro sobre los veleros,

su beso de plata dejaba caer.

Era hermoso y rubio como la cerveza,

el pecho tatuado con un corazón,
en su voz amarga, había la tristeza
doliente y cansada del acordeón.

Y ante dos copas de aguardiente

sobre el manchado mostrador,
él fue contándome entre dientes
la vieja historia de su amor:

Mira mi brazo tatuado

con este nombre de mujer,
es el recuerdo del pasado
que nunca más ha de volver.

Ella me quiso y me ha olvidado,

en cambio, yo, no la olvidé
y para siempre voy marcado
con este nombre de mujer.

Lletra hermanos Pinzones:

Los hermanos Pinzones, eran unos...marineros.

Que se fueron con Colón que era un viejo...bucanero.
Y se fueron a Calcuta a buscar algunas...playas.
Y los indios motilones les cortaron...la retirada.

Colón Colón y su hijo Cristobalito.

X2

Musica

Al piloto pedro angulo, le quisieron dar por muerto.

Y a su hermano Bobadillas lo llenaron...de laureles.
La reina Isabel dio sus alhajas cuando Colón le hizo la historia.
A la reina de Castilla le gustaban las torrejas.
Y los indios sembraron frutas para los hijos de...España.

Colón Colón y su hijo Cristobalito.

X4

Los que son, son son, y los que no hacen la cola.

X2

25
Canço dels Pirates

Yo-hohoho, Yo-hohoho,
Yo-hohoho, Yo-hohoho,
Yo-hohoho, Yo-hohoho,
Yo-hohoho, Yo-hohoho
Portarem el mam d'en Binks,
emportats per vents molt prims
ones, ànims i botins
el mar se'ns endurà.
Quan el sol es pongui aquí
i els ocells callin el crit
cantarem acomiadant
els pobles pescadors.
Cantarem junts la cançó
per mariners com tu i com jo
que se'n van a fer la mar
de plata i d'or blanc.
I els viatges que farem
no s'aturen com un tren
perquè no,
l'oceà mai no s'acabarà.
Portarem el mam d'en Binks,
als pirates que servim,
tots els mars, encantats
mai trobarem la fi.
Les ones ens fan de coixí,
els vaixells és on vivim.
Calaveres, sang i por
portem al pal major.
I si una tempesta ens ve,
cel i terra removent,
mil estels, a la nit,
ens obriran camí.
els timbals redoblarem,
si la por ens arrissa els pèls,
tan segur que la mort ens ha d'arribar a tots.
Yo-hohoho, Yo-hohoho,
Yo-hohoho, Yo-hohoho,
Yo-hohoho, Yo-hohoho,
Yo-hohoho, Yo-hohoho
Portarem el mam d'en Binks
esperant-nos, dia i nit,
un gran somni infinit
és el que ens fa el camí.
I la lluna sortirà,
tal com fa el sol des del mar,
Cada dia, avui i demà,
la roda ha de girar
Portarem el mam d'en Binks
cantarem tots fent camí.

26
Les cançons són de tothom,
s'acaben quan no hi som.
A ser pols tots tornarem,
val més que continuem.
Fent comèdia cara el vent,
tots junts ens trobarem.
Yo-hohoho, Yo-hohoho,
Yo-hohoho, Yo-hohoho,
Yo-hohoho, Yo-hohoho,
Yo-hohoho, Yo-hohoho.

27