PAC 2: Envelliment i demències

La serpent té potes?

Cas 1. Aina
ANAMNESI
Dona de 74 anys, derivada per Neurologia per a estudi neuropsicològic. A més de l'estudi
neuropsicològic, s'ha sol·licitat RM cranial.

L’Aina resideix a Eivissa, és natural de Palma de Mallorca, dretana i bilingüe: català-castellà, va

finalitzar els estudis primaris i va cursar formació professional com a Auxiliar d'infermeria (10 anys
d'escolaritat). Ha treballat des dels 24 anys fins als 65 d'auxiliar d'infermeria, al principi va fer
rotacions per diferents hospitals per situar-se finalment als 28 anys en una clínica de ginecologia
fins a la jubilació.

Està casada amb en Miquel (75 anys), amb qui viu i comparteix 3 fills i 7 nets. Tots els seus fills
viuen a Eivissa i mantenen una bona relació familiar, pel que es reuneixen els diumenges per
dinar i passar el dia.

Actualment, ella s’encarrega de les feines de la llar, i és la responsable d'organitzar l’àpat familiar
del cap de setmana. Reconeix que cada vegada li costa més organitzar els àpats per a tantes
persones o fer receptes noves. En general, enfrontar-se a situacions noves li genera certa
ansietat i nerviosisme, ja que sent que es fa un embolic davant dels problemes i no és capaç
d'organitzar-se com abans.

Té un grup d'amigues amb qui comparteix sortides de senderisme, tardes de cafeteria, organitzen
esdeveniments de manualitats, lectura de llibres, etc. Segons en Miquel, elles sempre venen a
buscar-la i la forcen a assistir-hi, perquè en els últims anys cada vegada mostra menys interès i té
un rol més passiu en el grup i en la família. L’Aina comenta que de vegades no recorda el que
volia dir, se sent més lenta, es perd en la conversa quan parlen diverses persones o canvien d'un
tema a un altre, aleshores es limita a no participar-hi per no posar-se en evidència. Sent que ha
perdut la confiança en si mateixa, ja no té interès ni energia per fer les activitats que abans la
il·lusionaven.

Com a antecedents personals, presenta hipertensió arterial i dislipèmia sense tractament

farmacològic, amb control higienicodietètic; no diabetis mellitus. Intervencions quirúrgiques:
colecistectomia, apendicectomia. Fumadora des dels 20 anys, aproximadament un paquet i mig al
dia de cigarretes; nega altres hàbits tòxics.

Els seus pares van morir amb més de 80 anys sense deteriorament cognitiu conegut, el seu pare
per un infart de cor i la seva mare per pneumònia.

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 Tractament habitual: Escitalopram gotes 5mg (esmorzar).

Pregunta 1. Fes una proposta de proves que es podrien fer sevir per investigar la sospita de dèficits:
una prova específica per a cada domini. És important posar la referència de cada prova, ja sigui
en la seva versió original o adaptada, i fes-ne una descripció breu. Per a les referències, segueix
l’estil d’uns dels formats descrits en el recurs ‘Com citar en els teus treballs’
https://www.uoc.edu/biblioteca/ca/recursos/gestio-bibliografica-uoc/com_citar.html
tensió màxima total de la resposta: 3 pàgines; 2 punts)

INFORME RADIOLÒGIC
Prova sol·licitada: RM DE CERVELL SENSE CONTRAST.
Servei peticionari: Neurologia Consulta.
Sospita: múltiples factors de risc vascular. Estudi de deteriorament cognitiu.
Informe radiològic: Hem realitzat estudi RM cranial en equip alt camp seguint el protocol habitual.
Morfologia encefàlica d'aspecte normal d'acord amb edat. Discreta ventriculomegàlia encara que
compatible amb l'augment dels solcs de la convexitat cerebral.
S'identifiquen nombroses imatges hipointenses puntiformes en substància blanca profunda
periventricular (ganglis de la base, càpsula interna i cerebel dret), algunes d'elles amb zones de gliosi
perilesional, totes suggereixen infarts isquèmics antics. A més, observem hiperintensitats en forma
de nodulets i de bandes periventriculars i al tronc encefàlic, que suggereixen isquèmies cròniques
per afectació de petit vas. Es descarta expansivitat.
Senyal de flux en sins venosos durals, segments intracranials de caròtides internes i tronc de la
basilar.
A la seqüència específica per detectar dipòsits d'hemosiderina, s'aprecien alguns punts hipointens
en la protuberància, en relació amb micro sagnats antics, que es relacionen amb els factors de risc
vascular.
Impressió diagnòstica: Es descriuen nombrosos infarts lacunars de predomini supratentorial a les
localitzacions descrites en l'informe. Signes de leucoaraiosi de predomini supratentorial.

Cribratge cognitiu

Prova: Test d'avaluació cognitiva de Montreal (MoCA).

Referència: Ojeda N, Del Pino R, Ibarretxe- Bilbao N, Schretlen DJ, Peña J. Test de
evaluación cognitiva de Montreal: normalización y estandarización de la prueba en
población española. Rev Neurol 2016; 63: 488-96.

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 Descripció Es tracta d´un test breu (7-10 minuts) dissenyat per a la identificació del
breu: deteriorament cognitiu lleu i processos inicials de demència. Avalua diferents
dominis cognitius, com ara la capacitat visoespacial/executiva, denominació,
atenció, llenguatge, abstracció, aprenentatge i record, i orientació. La puntuació total
és de 30 punts.

Velocitat de processament

Prova: Trail Making Test (TMT-a)

Referència: Penya-Casanova J, Quiñones-Ubeda S, Quintana-Aparicio M, … NEURONORMA

Study Team. Spanish Multicenter Normative Studies (NEURONORMA Project):
norms per verbal span, visuospatial span, letter and number sequencing, trail
making test, and symbol digit modalities test. Arch Clin Neuropsychol. 2009
Jun;24(4):321-41. doi: 10.1093/arclin/acp038.

Descripció Es tracta d'una prova dividida en dues parts: (a) dibuixar una línia que uneixi la
breu: seqüència de números per ordre de menor a major i (b) dibuixar una línia que una
lletres i números per ordre alternant entre ambdues seqüències. A més de la
velocitat de processament visomotor, ens ofereix informació sobre l’atenció i la
flexibilitat mental (part b).

Atenció

Prova: d2-R. Test d'atenció revisat.

Referència: Brickenkamp, R. (1962). Aufmerksamkeits-Belastungs-Test (Test d2). [The d2 Test

of attention.] (1st ed.). Göttingen: Hogrefe.

Descripció Prova de cancel·lació d'uns 8 minuts de durada que avalua la capacitat per mantenir
breu: l'atenció en una tasca senzilla amb pressió de temps. Ofereix tres puntuacions
interessants: velocitat del treball, precisió i concentració.

Memòria verbal

Prova: Test d'aprenentatge verbal de Hopkins revisat (HVLT-r)

Referència: Sáez-Atxukarro O, Del Pino R, Peña J, Schretlen DJ,Ibarretxe-Bilbao N,Ojeda N.

Test de aprendizaje verbal de Hopkins revisado: normalización y estandarización
de la prueba en población española. Rev Neurol 2021; 72: 35-42.

Descripció Es tracta d´una prova que consta de 3 tasques principals: (1) aprenentatge d'una
breu: llista de 12 paraules que pertanyen a tres categories semàntiques, al llarg de tres
assaigs; (2) record lliure transcorreguts 20-25 minuts, i (3) reconeixement de les
paraules estímul d'entre 24 paraules (12 apreses + 6 relacionades semànticament
+ 6 no relacionades).

Gnosi visual

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 Prova: Bateria de percepció espacial i visual d'objectes (VOSP)

Referència: Peña-Casanova J, Quintana-Aparicio M, Quiñones-Ubeda S, … NEURONORMA

Study Team. Spanish Multicenter Normative Studies (NEURONORMA Project):
norms for the visual object and space perception battery-abbreviated, and judgment
of line orientation. Arch Clin Neuropsychol. 2009 Jun;24(4):355-70. doi:
10.1093/arclin/acp040. Epub 2009 Aug 1. PMID: 19648584.

Descripció Es tracta d'una bateria formada per 8 proves basades en el model de Warrington,
breu: que diferencia tres tipus d'alteracions: (1) discriminació sensorial visual, (2)
agnòsia aperceptiva, i ( 3) agnòsia associativa. Consta de 8 proves, 4 per valorar
la percepció d'objectes (lletres incompletes, siluetes, decisió d'objectes i siluetes
progressives) + 4 per valorar la percepció espacial (compte de punts, discriminació
de posició, ubicació de números i anàlisi de cub).

Praxi en extremitats superiors

Prova: Test EULA: Evaluation of Upper Limb Apraxia.

Referència: Pérez-Mármol, J.M., López-Alcalde, S., Carnero-Pardo, C., Cañadas-De la Fuente,

G.A., Peralta-Ramírez, M.I., García-Ríos, M.C. Creación y diseño de un test para la
evaluación de la apraxia de los miembros superiores (EULA) basado en un modelo
cognitivo: un estudio piloto. Rev Neurol 2015; 60: 66-74.

Descripció Prova que mesura la praxi en extremitats superiors a través de 6 processos

breu: diferenciats: (1) imitació de gestos transitius i intransitius, (2) realització de gestos
transitius i intransitius a l'ordre verbal, (3) reconeixement de gestos realitzats per
l'avaluador, (4) identificar si el gest realitzat per l'avaluador és correcte o no, (5)
descriure la funció d'un objecte real després de veure'l, i (6) ús d'un objecte real.

Praxi constructiva

Prova: Figura complexa de Rey-Osterrieth (ROCF)

Referència: Peña-Casanova, J., Gramunt-Fombuena, N., Quiñones-Úbeda, S., Sánchez-

Benavides, G., Aguilar, M., Badenes, D., . . . Team, f. t. N. S. (2009). Spanish
Multicenter Normative Studies (NEURONORMA Project): Norms for the Rey–
Osterrieth Complex Figure (Copy and Memory), and Free and Cued Selective
Reminding Test. Archives of Clinical Neuropsychology, 24(4), 371-393.
doi:10.1093/arclin/acp041

Descripció Es tracta d'una prova en què el pacient haurà de copiar una figura complexa en un
breu: foli A4 presentat de manera horitzontal. L'exactitud de la còpia ens ofereix
informació sobre la capacitat de construcció visoespacial, així com el temps emprat
i l'estratègia utilitzada. És important descartar prèviament alteracions perceptives.

Funcions executives

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 Prova: Anelles

Referència: Portellano, J.A., & Martínez-Arias, R. (2011) ANILLAS. Test para la evaluación de
las funciones ejecutivas. TEA Ediciones.

Descripció És un test breu (10-15 minuts), inspirat a la Torre d’Hanoi, que tracta de valorar
breu: especialment la capacitat de planificar. Consisteix en 15 ítems de dificultat creixent
en què la persona valorada ha de reproduir en un tauler amb tres pals la col·locació
de les anelles mostrada en un model.

Funcionalitat

Prova: IDDD. Entrevista sobre el deteriorament de les activitats quotidianes en pacients

amb demència.

Referència: Böhm, P., Penya-Casanova, J., Aguilar, M., Hernández, G., Sol, J., & Blesa, R.
(1998). Clinical Validity and Utility of Interview for Deterioration of Daily Living in
Dementia for Spanish-Speaking Communities. International Psychogeriatrics, 10(3),
261-270. doi:10.1017/S1041610298005377

Descripció Es tracta d'una escala dissenyada per mesurar les activitats de la vida diària
breu: instrumentals i bàsiques. Consta de 33 ítems classificats en dues categories: cura
personal (16) i activitats complexes (17). La puntuació total s'obté de la suma de
cada ítem i oscil·la entre 33 i 99: a més puntuació major alteració funcional. Punt de
tall: 36.

Estat emocional

Prova: Inventari neuropsiquiàtric abreujat (NPI-Q)

Referència: Boada, M., Cejudo, J. C., Tàrraga, L., López, O. L., & Kaufer, D. (2002).
Neuropsychiatric Inventory Questionnaire (NPI-Q): validación española de una
forma abreviada del Neuropsychiatric Inventory (NPI). Neurología (Barcelona,
Spain), 17(6), 317–323.

Descripció Es tracta d'un qüestionari breu útil per cribrar els símptomes neuropsiquiàtrics en
breu: persones amb demència, així com la valoració de l'esgotament emocional sofert
pel cuidador. Es valora la presència de cada símptoma, la gravetat i l'estrès que
genera en el cuidador.

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 Pregunta 2. Explica els resultats esperats definint el perfil neuropsicològic. No cal incloure
puntuacions concretes, però sí la interpretació per a cada domini; per exemple: “atenció selectiva al
rang inferior de la mitjana”. (Extensió màxima de la resposta: 1,5 pàgines; 1,5 punts)

RESULTATS

Cribratge cognitiu. S'esperen puntuacions entre 18-21, que es correspondrien a un percentil entre
13-43 i serien indicatius de deteriorament cognitiu lleu.

Velocitat de processament. En el TMT-a s'espera un percentil comprès entre 4-8, en el rang inferior
de la mitjana o fins i tot per sota de la mitjana. Ja que la pròpia pacient se sent més lenta.

Atenció. En el d2 s'esperen valors dins de la normalitat, excepte en la velocitat de treball. Els

processos atencionals bàsics (atenció sostinguda i selectiva) semblen estar conservats.

Memòria verbal. En la HVLT-r s'esperen valors dins de la normalitat. Essent possible un rendiment
una mica més baix en el record demorat lliure, amb millora significativa en la tasca de reconeixement.
Ja que seria indicatiu de perfil més frontal.

Gnosi visual. En la VOSP s'esperen valors dins de la normalitat en les quatre subproves de percepció.

Praxi a les extremitats superiors. S'esperen valors dins de la normalitat al test EULA, no observant-
se signes apràxics de tipus ideomotor ni ideatori.

Praxi constructiva. En la ROCF s'esperen valors dins de normalitat a l'exactitud de la còpia, però és
possible que observem signes d'una planificació deficient que portés a realitzar la figura en més
temps de l'esperat o haver de corregir alguns traços. Per exemple, podeu copiar la figura
contraposant petites parts o detalls de la figura en lloc de realitzar primer l'estructura completa i
incloure posteriorment els detalls.

Funcions executives. En el test de les Anelles s'espera un percentil comprès entre 4-8, en el rang
inferior de la mitjana o fins i tot per sota de la mitjana. Ja que la pacient refereix que cada cop li costa
més esforç planificar els esdeveniments familiars.
Resultat similar s'espera al TMT-b, denotant la dificultat en flexibilitat cognitiva que la pacient refereix
quan intervé en converses amb diverses persones. Aquestes dificultats poden estar també
relacionades de manera secundària amb la bradipsíquia.

Estat funcional. En la IDDD cal esperar que la pacient obtingui un resultat dins de normalitat, amb
dificultat lleu en activitats instrumentals com cuinar o recordar esdeveniments.

Estat emocional. S'espera identificar en el NPI-Q simptomatologia relacionada amb l'apatia i, més
lleu, amb l'ansietat que li genera enfrontar-se a situacions que cada cop se'l fan més complexes.

RESUM PERFIL NEUROPSICOLÒGIC

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 Amb la informació obtinguda a l'entrevista, podem esperar un perfil neuropsicològic caracteritzat per
afectació fronto-subcortical, amb signes lleus de: bradipsíquia i alteració de processos executius i
resolució de problemes com la planificació, evocació, memòria de treball i flexibilitat cognitiva.

Aquest perfil podria ser compatible amb un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu d'origen
vascular.

Cas 2. Òscar

Motiu de derivació

Derivat pel servei de neurologia de l'hospital per a estudi neuropsicològic per determinar el perfil
d'alteració cognitiva que pugui ajudar a determinar una possible orientació diagnòstica davant de la
sospita de malaltia neurodegenerativa.
Anamnesi i informació disponible
L'Òscar és un home de 59 anys, casat, amb 3 fills, amb nivell formatiu d'estudis superiors
(llicenciatura en econòmiques), que viu a Barcelona amb la seva dona i la filla menor (25 anys).
Treballa a l'empresa familiar dedicada al lloguer d'immobles portant-ne la gestió. Es troba de baixa
des de fa 6 mesos.
Acudeix a la visita acompanyat de la seva dona, que explica que fa aproximadament 1 any van
començar a notar canvis en la seva manera de comportar-se. L'Òscar havia estat sempre una
persona molt activa, gran amant dels esports (practicava ciclisme i pàdel) i amb gran afició també a
la lectura i l'escriptura. Té un parell de llibres publicats de poesies i prosa poètica i des de fa 4 anys
té un bloc amb moltes publicacions sobre cultura general. Fa aproximadament 1 any va començar a
reduir el nombre d'activitats esportives que practicava amb els companys, i també les publicacions
del blog. La família el veia més “apagat”, però quan li preguntaven si li passava alguna cosa ell insistia
que no hi havia cap problema. A mesura que van passar els mesos aquests canvis es van accentuar
més i la família va observar que cada cop participava menys en les converses i que de vegades li
costava argumentar què volia dir. A la feina també es van fer palesos aquests canvis, i l’Òscar va
començar a evitar les reunions comercials i visites a clients. Fa 6 mesos va reconèixer a la família
que alguna cosa no anava bé perquè de vegades no sortien les paraules i es bloquejava quan volia
parlar. També va reconèixer que era degut a aquestes dificultats que havia reduït les activitats
socials. Consultat al metge de família, aquest li va donar la baixa per sospita de depressió i li va
pautar tractament antidepressiu. Al cap de 3 mesos, els símptomes no havien millorat i va ser derivat
al psiquiatre.
Antecedents personals: sense malalties cròniques ni antecedents de malalties importants.

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 Es disposa del resum de la visita amb psiquiatria, que és el següent: Pacient sense antecedents de
malalties psiquiàtriques. Durant l'exploració, el pacient manifesta un bon ajustament amb la realitat,
amb adequada percepció i control d'aquesta. Es troba ben orientat i amb un coneixement adequat
del motiu de la visita. No s'han observat alteracions sensoperceptives ni alteracions al curs o al
contingut del pensament. Adequat maneig de les normes socials. No s'ha detectat cap alteració en
l'esfera afectiva o conductual. S'han observat algunes dificultats en el llenguatge expressiu que
recomanen una valoració més exhaustiva de neurologia.

A la visita amb Neurologia, es va realitzar un cribratge cognitiu a través de l'Examen Cognoscitiu

Mini-Mental (MMSE), amb un resultat de 27/30 (perd 1 punt a: Record Immediat, Record Diferit i en
Repetició de la frase). La resta de l'examen neurològic va ser normal: absència de signes meningis,
parells cranials normals, sense alteracions motores i sensitives, no dismetria ni alteració de la marxa.

Se sol·liciten les proves següents:

- Analítica de laboratori: tots els resultats dins de la normalitat
- Ressonància magnètica: en espera dels resultats
- Valoració neuropsicològica.

VALORACIÓ NEUROPSICOLÒGICA

OBSERVACIONS

Ve a la visita acompanyat de la seva dona. Es troba tranquil, encara que manifesta certa preocupació
per les seves “dificultats per parlar” com ell ho expressa, i que explica presentar des de fa uns quants
mesos. Descriu les dificultats que presenta com a “problemes per parlar bé” i “no pronuncio bé les
paraules”. Durant la valoració, manté un bon nivell d'alerta i sense dificultats en la comprensió de les
instruccions. No apareixen signes de fatiga al llarg de la valoració. Té un discurs fluid, encara que
amb freqüents pauses, a causa de les dificultats per trobar les paraules i errors fonològics. El
contingut informatiu és adequat així com també les construccions sintàctiques i gramaticals del seu
discurs. La dona explica que el seu marit no necessita ajuda per a les activitats bàsiques i
instrumentals de la vida diària, i que a nivell físic i de mobilitat el veu igual d'àgil i hàbil com sempre.
Ell continua controlant sense dificultats les finances domèstiques i de l'empresa, encara que el veu
més apàtic.
El Test Barcelona-2 s'administra al pacient i el qüestionari IDDD a l'esposa, els resultats dels quals
es presenten a continuació.

Figura 1. Perfil de resultats del Test Barcelona-2

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 Figura 1. Perfil de resultats del Test Barcelona-2 (continuació)

Envelliment i demències Semestre 2023-2

Fig. 2. Full de resultats Ap. “Llenguatge espontani” i fragment de les respostes del pacient

Fig. 3. Qüestionari IDDD

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 Pregunta 3. A partir de tota la informació disponible per al cas de l’Òscar argumenta i justifica totes

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 les dades aportades que farien compatible el diagnòstic d’una APP. Inclou dades
sociodemogràfiques, perfil cognitiu i funcional, així com dades referides a informació mèdica
(Extensió màxima de la resposta: 1,5 pàgines; 1,5 punts).

1. INFORMACIÓ SOCIODEMOGRÀFICA

● Edat d'inici dels símptomes: L'APP sol iniciar-se entre els 50 i els 70 anys. En el cas de
l’Òscar, actualment té 59 anys i fa 1 any d'evolució, per la qual cosa encaixa amb aquesta
característica.

2. PERFIL COGNITIU

● A l'APP la característica clínica més prominent ha de ser la dificultat en el llenguatge. En el

cas de l’Òscar, la informació recollida a l'anamnesi relata que les dificultats se situen en el
llenguatge: el pacient expressa dificultats per trobar les paraules. En el resultat de la valoració
cognitiva mitjançant el test Barcelona es constaten les dificultats més prominents en totes les
tasques que impliquen el llenguatge oral (repetició, denominació, resposta anomenant).
També s'han identificat dificultats a la memòria verbal i al càlcul mental que poden estar
relacionats amb el requeriment de llenguatge oral.
● Per a un diagnòstic d'APP no s'espera detectar alteracions significatives en la memòria
episòdica visual ni a les funcions visoperceptives. El rendiment en memòria visual i en
percepció-gnosi de l’Òscar se situa en la mitjana, sense alteracions.

3. PERFIL FUNCIONAL

● L'alteració del llenguatge ha de ser la principal causa de deteriorament de les activitats de la

vida diària a l'APP. L'esposa explica que el pacient no necessita ajuda en les activitats
bàsiques o instrumentals de la vida diària, i ell segueix portant les finances domèstiques i de
l'empresa. A més, el resultat del qüestionari IDDD, que avalua funcionalitat, confirma que les
úniques dificultats que presenta es poden explicar per les dificultats que presenta al
llenguatge, ja sigui per l'evitació que fa el pacient de conductes que requereixin haver de
comunicar-se amb altres persones (menys iniciativa a l’anar a comprar o fer servir el telèfon)
o per les dificultats directament relacionades amb el llenguatge (menys interès en la lectura
del diari o de llibres, necessita ajuda ocasional per escriure una carta o emplenar un imprès
o començar una conversa)

4 . INFORMACIÓ MÈDICA

● Un altre requeriment per al diagnòstic d'una APP és que les alteracions cognitives no
s’expliquin millor per un diagnòstic psiquiàtric. El pacient ha estat visitat per psiquiatria i s'ha
descartat en la valoració l'existència de cap trastorn afectiu o conductual.
● També cal descartar que hi hagi un altre trastorn mèdic que pugui explicar els símptomes. A
l’Òscar se li han fet analítiques de laboratori, que han donat resultats dins de la normalitat.

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 També s'ha fet una valoració neurològica que ha descartat signes neurològics a excepció del
trastorn del llenguatge. Tampoc no presenta malalties cròniques ni antecedents de cap
malaltia d'interès.

Pregunta 4. A continuació us presentem una llista de característiques relacionades amb el

llenguatge, incloses en els criteris de Gorno-Tempini i per cadascun d'elles has d'explicar si són
presents a Óscar i justifica la resposta amb la informació disponible obtinguda en l'anamnesi
i en l'exploració neuropsicològica.
Afegeix un apartat de conclusió amb la hipòtesi diagnòstica, unificant la informació de les
preguntes 3 i 4 (Extensió màxima de la resposta: 2 pàgines; 1,5 punts).

Símptoma És present?

Alteració a la fluència Sí, però lleument

Argumentació/Justificació
La producció del seu discurs és fluent, encara que hi ha pauses a causa de les dificultats per trobar
les paraules

Agramatisme No

Argumentació/Justificació
En les observacions de la valoració neuropsicològica se'ns explica que en el seu discurs utilitza
adequadament les construccions sintàctiques i gramaticals, i que hi ha un contingut informatiu
adequat

Apraxia de la parla No

Argumentació/Justificació
Presenta un rendiment òptim al subtest del Test Barcelona-2 dedicat a la praxi orofonatòria,
informant que no presenta dificultats en realitzar els moviments que es li demanen amb la llengua,
els llavis, les galtes, etc.

Alteració en la comprensió de paraules No

Argumentació/Justificació
Presenta un rendiment òptim als subtests del Test Barcelona-2 d'identificació de paraules i parts
del cos. En la valoració neuropsicològica també se'ns informa que ha presentat una comprensió
adequada de les instruccions.

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 Alteració en la comprensió de frases complexes Sí

Argumentació/Justificació
En el resultat del test Barcelona-2, subtest comprensió material complex, ha presentat un dèficit
lleu (percentil 6-9)

Alteració en la repetició de paraules i frases Sí

Argumentació/Justificació
En el resultat del test Barcelona-2, a tots els subtests de repetició, ha presentat dificultats (dèficit
lleu, percentil 6-9, en la repetició de síl·labes i paraules, i dèficit moderat, percentil 3-5, en la
repetició de pseudoparaules i frases)

Alteració en el coneixement d'objectes No

Argumentació/Justificació
En el resultat del test Barcelona-2, apartat Percepció-Gnosis ha presentat un rendiment sense
alteracions, tant pel que fa al reconeixement d'objectes en perspectives no-prototípiques com a
les imatges superposades.

Alteració a la denominació per confrontació visual Sí

Argumentació/Justificació
En el resultat del test Barcelona-2, subtests Denominació d'imatges (objectes) ha presentat un
dèficit moderat (percentil 3-5) i en la denominació d'accions i parts del cos ha presentat un dèficit
lleu (percentil 6-9).

Errors fonològics Sí

Argumentació/Justificació
A l'apartat d'observacions de la valoració s'expressa la presència d'errors fonològics, ia la figura
2, amb les transcripcions de les respostes del pacient a la tasca de Discurs espontani es
comprova l'existència de parafàsies fonològiques ( per ex: “parales”, “petits”, “coixins”,
“narutalesa”, etc.)

HIPÒTESIS DIAGNÒSTICA

La hipòtesi diagnòstica per al cas de l’Òscar és compatible amb una APP (justificada en la
pregunta 3), de la variant logopènica.

Envelliment i demències Semestre 2023-2

Envelliment i demències Semestre 2023-2
 Pregunta 5. Realitza el diagnòstic diferencial amb el TNC lleu degut a malaltia d'Alzheimer i amb
el TNC frontotemporal lleu variant de comportament. Raona la teva resposta basant-te en els criteris
diagnòstics de cadascuna de les malalties i argumentant els motius pels quals es descarten aquestes
malalties en el cas de l’Òscar, així com també quines són les característiques que comparteixen (Extensió
màxima de la resposta: 1 pàgina; 1,5 punts).

* El diagnòstic diferencial és el procediment pel qual s'identifica una determinada malaltia mitjançant
l'exclusió d'altres possibles causes que presenten un quadre clínic semblant al que pateix el
pacient.

TNC lleu a causa de la Malaltia d'Alzheimer:

Ambdues malalties tenen en comú: 1) l'existència d'un inici insidiós i una progressió gradual; 2) un
declivi cognitiu moderat comparat amb el nivell previ de rendiment en algun domini cognitiu, amb
preocupació en el mateix pacient o en un informador fiable i un deteriorament moderat cognitiu
documentat amb un test neuropsicològic estandarditzat; 3) els dèficits no interfereixen en la
capacitat d'independència en les activitats quotidianes; els dèficits no s'expliquen per un altre
trastorn mental i tampoc no passen en el context d'un delírium.
La diferència és que en el TNC lleu a causa de Malaltia d'Alzheimer el patró d'alteració cognitiva
es manifesta amb una alteració predominant de la memòria i la capacitat d'aprenentatge
(presentació amnèsica), mentre que en l'APP l'alteració se circumscriu en l'àrea del llenguatge,
sense dificultats en la memòria episòdica (es pot trobar alterada la memòria episòdica verbal a
causa de les dificultats en el llenguatge).
En el cas de l’Òscar, el patró d'alteració cognitiva es caracteritza per una alteració predominant a
les habilitats lingüístiques, mentre que el rendiment en memòria visual està preservat, motiu pel
qual es descarta que es tracti d’un TNC lleu a causa de la Malaltia d’Alzheimer.

TNC frontotemporal lleu variant de comportament:

Ambdues malalties tenen en comú: 1) l'existència d'un inici insidiós i una progressió gradual; 2) un
declivi cognitiu moderat comparat amb el nivell previ de rendiment en algun domini cognitiu, amb
preocupació en el mateix pacient o en un informador fiable i un deteriorament moderat cognitiu
documentat amb un test neuropsicològic estandarditzat; 3) els dèficits no interfereixen en la
capacitat d'independència a les activitats quotidianes; els dèficits no s'expliquen millor per un altre
trastorn mental i tampoc no passen en el context d'un delírium.
Es diferencien que al TNC frontotemporal lleu variant de comportament han d'existir 3 o més dels
símptomes comportamentals següents: desinhibició apatia, pèrdua de simpatia o empatia,
comportament conservador, estereotipat o ritualista i/o hiperoralitat, mentre que a l'APP no són
freqüents els trastorns del comportament, i si hi són presents, no és el més característic.
En el cas d'Òscar, només hi ha present l'apatia, però cap altre símptoma comportamental, per la
qual cosa no compleix els criteris diagnòstics d’un TNC frontotemporal variant de comportament.

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 Pregunta 6. En base al recurs d'aprenentatge que teniu disponible a l’aula sobre l'entrevista a
Cristina Buiza “Intervencions cognitives en persones amb demència” reflexiona, d’una banda, sobre
la diferència entre estimulació i rehabilitació cognitiva i, de l’altra, sobre com definir els objectius d'una
intervenció cognitiva. Les respostes s'han de basar en el cas de l'Òscar. (Extensió màxima de la
resposta: 1,5 pàgines; 2 punts)

A. Defineix què és estimulació cognitiva i què és rehabilitació cognitiva. Quina és la proposta més
adequada per a les demències? Justifiqueu la vostra resposta.

L'estimulació cognitiva fa referència a totes aquelles activitats dirigides a millorar el rendiment cognitiu
global o algun dels seus components, en persones sanes o que han tingut una lesió neurològica.
La rehabilitació cognitiva és un procés que pretén alleujar els dèficits cognitius que sorgeixen després
d'una afecció neurològica.
En els pacients amb demència es fa servir més la tècnica d'estimulació cognitiva per diferents motius.
Aquí s'hi exposen els més rellevants:
1. Un d'ells i el més important és que la demència quan es diagnostica ja està instaurada i hi ha
un clar component de deteriorament cognitiu, de manera que l'enfocament rehabilitador no
seria gaire adequat.
2. La demència és una malaltia progressiva i poc predictible. Pot ser que les afectacions
cognitives siguin diferents i canviïn sobtadament al llarg de la intervenció. És a dir, àrees
cognitives que al principi no estaven afectades, ara sí que ho estan amb el que cal canviar el
replantejament inicial.
3. Una altra raó és que l'afectació és global i no afecta una àrea concreta, aleshores, els
objectius rehabilitadors per a un únic component cognitiu no tenen sentit. Per això s'ajusta
millor l'estimulació ja que treballa el rendiment cognitiu de manera global.

B. Una proposta d'intervenció ha de basar-se en uns objectius concrets. Menciona tres aspectes
importants a l'hora de definir els objectius i justifica la teva resposta.

Segons la informació recollida a l'entrevista a Cristina Bouza cal tenir en compte aquests aspectes a
l'hora de definir els objectius:

1. Objectius individualitzats a partir d'un estudi neuropsicològic complet i adequat del pacient.
No només cal valorar els aspectes cognitius, sinó també els funcionals i emocionals.
2. Objectius rellevants basats en els interessos i la motivació del pacient. Cal fer un estudi de
les activitats tant complexes com bàsiques i saber quines són necessàries i importants per al
pacient. La persona avaluadora ha de discernir quines són les activitats que vol mantenir i
prescindibles en el seu dia a dia.
3. El paper de l'entorn per aconseguir objectius factibles, no només entès com l'entorn físic, sinó
també l'entorn social. Cal analitzar amb quin suport compta la persona i quin és el cuidador
principal per elaborar uns objectius realistes i adequats a l'entorn del pacient.

A. Fes una proposta d'objectius, dos objectius cognitius d’acord amb el cas de l’Òscar i

Envelliment i demències Semestre 2023-2

 justifica’n l'elecció a partir de la informació de l'anamnesi i amb els resultats de les proves
neuropsicològiques.

Per establir aquests objectius es té en compte l'edat i el nivell cultural del pacient que en aquest cas
seria un pacient menor de 65 anys i amb un nivell d'estudis superiors.

Objectiu Cognitiu 1

Descripció: Estimular l'ús del llenguatge oral.

Justificació: segons l'anamnesi i els resultats de les proves neuropsicològiques, el pacient

presenta un dèficit moderat i greu en diferents àrees del llenguatge. El pacient és molt conscient
d'aquestes dificultats i ha reduït de manera significativa moltes de les seves activitats. És important
que puguem ajudar a recuperar activitats significatives per a ell com la pràctica d'esport i escriure
al seu blog. Mitjançant l'estimulació en l'ús del llenguatge esperem que desenvolupi una confiança
més gran a l'hora de comunicar-se, i la millora de la qualitat de les seves relacions socials i
autoestima.

Objectiu Cognitiu 2

Descripció: Conservar i fins i tot, enfortir la memòria verbal.

Justificació: segons els resultats de la valoració neuropsicològica, el pacient presenta dèficit de

la memòria verbal possiblement relacionat amb les alteracions del llenguatge. Amb aquest objectiu
es mantindrà l'autonomia i la funcionalitat del pacient. La sensació d'utilitat farà que els símptomes
emocionals i l'autoestima millorin col·lateralment.

Envelliment i demències Semestre 2023-2