IntroduccióIntroducció: el joc

Aquest treball neix de l’avinentesa d’apropar-se a la traducció i de la convicció que si es vol arribar
tenir una idea general cal començar tocant de peus a terra, és a dir, cal partir d’una obra concreta.
A tot això se li suma el pressentiment que pensar és un acte en tensió, per tant, calia buscar una
obra que tensionés l’escriptura. Totes aquestes consideracions m’han portat al treball que segueix:
l’estudi de L’Eclipsi d’Adrià Pujol Cruells, la versió catalana de La Disparition de Georges Perec.

L’objectiu d’aquest treball és veure quina idea de traducció s’amaga rere l’obra de l’Adrià Pujol.
Per fer-ho

Caleidoscopica 283

joc

De fet qualsevol acte creatiu, si no és difícil no és creatiu. Per fer una cosa normal i fàcil, millor no
fer res.

Idea de literatura en Perec i en Pujol

El jo i l’autobiografia

L’estil perequià? (automatismes, llistar i adonarse que shi amaga un cert llirisme) vs. antropoleg

Humor

El joc i la contrainte

Cruells fuig de pla? Perec de qui fuig? - Reinventar i repensar l’acte d’escriure (després 2GM). a
través de l’element mínim de llenguatge, la lletra, aconsegueix expresar el vuit, l’absència, la
mort… que són el centre de les seves obres.

Traducció literària:

Motivacions: Aquest treball neix de l’avinentesa d’apropar-se a la traducció i de la

convicció que si es vol arribar tenir una idea general cal començar tocant de peus a terra, és
a dir, cal partir d’una obra concreta. A tot això se li suma el pressentiment que pensar és un
acte en tensió, per tant, calia buscar una obra que tensés l’escriptura. Totes aquestes
consideracions m’han portat al treball que segueix: l’estudi de L’Eclipsi d’Adrià Pujol
Cruells, la versió catalana de La disparition de Georges Perec.

Objectiu i supòsits: El propòsit d'aquest treball és veure quin moviment fa Adrià Pujol a
l'hora d'escriure L'eclipsi. Aquesta pregunta és interessant ja que La disparition de
Georges Perec és un text al què se li aplica l’etiqueta d’intraduïble . De fet, si mirem la
portada de l’Eclipsi no hi trobarem en cap lloc la paraula “traducció”, sinó que se’ns
parla d’una “versió d’Adrià Pujol Cruells”. Això és degut a la seva condició de text
lipogramàtic, genera l'especificitat que la forma té un pes molt important, és
imprescindible per la construcció de la novel·la. La forma arriba afectar el contingut: hi
ha una relació entre la manca de la lletra e en el text i les desaparicions que es
produeixen a nivell de la trama. És possible, doncs, que hi hagi textos que només podem
llegir en una llengua? Què els fa intraduïbles? És possible, doncs, que La Disparition de
Georges Perec, només es pugui llegir en francès? És un text intraduïble? Enfront això
quina decisió pren l'Adrià Pujol? Quines estratègies fa servir per escriure L'eclipsi?
Hem de parlar de versió o de traducció? Així doncs, estem davant d’una empresa molt
complexa, que no només interroga els moviment d’una llengua a una altra, sinó que
també, pel fet de transposar una trava, interroga la frontera entre traducció, adaptació o
reescriptura, i, sobre tot, la qüestió de la fidelitat al original.

Resum: Per tractar totes aquestes qüestions, començarem analitzant la idea de literatura
que tenen Georges Perec i Adrià Pujol, cal entendre i contextualitzar els projectes
literàris dels dos escriptors per veure quines estratègies utilitzen i com les empren. Un
cop vist això, abordarem la qüestió central de quin moviment fa L'Eclipsi. Ho farem a
través de diverses teories de la traducció Morillas, Nida i Venuti (explicar bé). En últim
lloc, passarem a l'anàlisi formal del text, per comprovar si els supòsits teòrics que hem
establert en els apartats anteriors són vàlids.
Idea de literatura
Perec i Pujol són dos autors que parteixen de contextos molt diferents: Parec neix l'any
1936 a París i Adrià Pujol al cap de trenta vuit anys a uns mil quilòmetres de distància,
a Begur el 1974. Tot i això, Pujol es troba de ben jove a Pere c. El seu pare era un dels
correctors de Pla i traductor de Shakespeare, a més a més tenia tots els llibres de Perec.
Tot i que els recorreguts vitals siguin tan dispersos, aquí el que ens interessa és el
recorregut literari dels dos autors que els porta a jugar el mateix joc, a realitzar el
mateix exercici literari des de dues llengües, cultures i espais distanciats. Així doncs, en
aquest apartat intentarem de veure ne quins llocs les distàncies físiques s'extingeixen i
donen lloc a punts de trobada que ens permeten entendre l'estret lligam que hi ha entre
La disparition i L'eclipsi. Per fer-ho seguirem el traçat vital que comparteixen ambd ós
autors: la fugida, el recer i la importància del jo i, a partir d'aquest, la creació d'un espai
literari propi.

L'espai autobiogràfic té una presència molt important en les obres dels dos autors. Pel que
fa a Perec, la vinculació és molt estreta, sobretot a través del concpte de la manca. Perec
consagra bona part de la seva obra a la paradoxa d’evidenciar el què no hi és. Perec va
nèixer el 1936, els seus primers anys ja van ser marcats per la pèrdua i la desaparició. El
seu pare mor quan ell té quatre anys lluitant al front en la Segona Guerra Mundial, dos
anys més tard la seva mare és deportada a Auschwitz, d’on no tornarà mai més. A causa
de la mort dels pares, Perec se’n va a viure amb la seva tieta a París. La mort dels seus
pares és un trauma que l’acompanyarà durant tota la seva vida, durant la seva
adolescència assisteix a diverses teràpies per superar-ho, però serà a través de
l’escriptura on trobarà una manera d’afrontar-ho.
Tot i això, l’escriptura de Perec no es pot entendre com una mera escriptura d’autoficció
o terapèutica, sinó que el jo físic representa un punt de partida des d'on afrontar
l'existència i , també, l'escriptura. Aquesta idea queda molt ben resumida per Adrià
Pujol en l'entrevista que li fa Esteve Miralles al diari Núvol quan diu: El món és allò
que hi ha allí fora, oi? Enllà de la pell, no? Doncs l’ única comprensió possible només
pot ser autobiogràfica , des d’un centre més o menys definit . Tant Perec i Pujol
comparteixen la idea que els seus llibres no tracten sobre si mateixos, però si que
sorgeixen de si mateixos. Això no fa que siguin uns ultralocalistes, sinó que amb aquest
exercici de deslligar-se del jo arriben a universalitzar els temes, hi ha un exercici de
fugida des del lloc mateix: des del seu jo ens parlen de temes universals, per exemple
Perec amb els records d'infantesa de W ou le souvenir d'enfance arriba a parlar de
l'Holocaust i Pujol a Escafarlat d'Empordà amb fragments de la seva vida d'adolescent a
Begur i esdeveniments familiars ens parla de la visió d'una generació enfront un futur
utòpic.

La creació del espai literari propi dels dos autors parteix d'un jo cap a
l'universalització. Ens els dos casos és un jo que està incòmode en el seu present, i en
fuig a través de l'escriptura, a través de la creació del seu espai literari. De qui fugen
Perec i Pujol? Perec fuig de tot el trencament que suposa la segona guerra mundia per la
seva generació, després de l'Holocaus t cal repensar i reiventar l'acte d'escriure. Perec
fuig de l'horror d'escriure el que va passar, la via que troba d'expressar allò pel que no hi
ha paraules és el buit , a través d'eliminar la lletra e també elimina paraules com jo,
mare, pare... fins i tot a si mateix. Pujol també fuig, però en un sentit molt diferent.

llistes L’estil perequià? (automatismes, llistar i adonarse que shi amaga un cert llirisme) vs.
antropoleg
Perec, Borges, and a silent solution for La Disparition Pablo Martín Ruiz: mutilació del llenguatge per
representar la mutilació de la vida. Blanc Moby Dick. Relació amb conte borgres: un rostro, una palabra,
una brújula, un aviso de cigarrillos, podrían enloquecer a una persona, si ésta no lograra olvidarlos.

Humor El joc i la contrainte

L’escriptura de Perec no es pot entendre com una mera escriptura d’autoficció o
terapèutica, sinó que és imprescindible emmarcar-la dins l’OULIPO: “L’Ouvroir de
Littérature Potentielle” un grup creat el 1960 per per Raymond Queneau i François Le
Lionnais, els quals entenen l’escriptura com un joc literari, regit per traves formals.
Unint aquest dos factors, la vida marcada per la pèrdua i una escriptura oulipiana, és
com Perec busca la seva pròpia història tot creant-ne una de ficcional. Així doncs, la
recerca formal de l’Oulipo serà cabdal per Perec ja que només a través d’ella, el
lipograma en el cas de La Disparition, aconseguirà expresar-se

Perec com a fidel membre de l’OULIPO, amb La Disparition, més que un model literàri
ens proposa un joc. Un joc on les regles són ser fidel però no literal. Adrià Pujol, amb la
versió catalana, accepta jugar la partida proposada per Perec. A partir d’aquí, es tractarà
de veure com Pujol a jugat al joc i quins han estat els seus “cops” per restar fidel al
model perequià.

Traducció o versió?
Vinculació forma i contingut i necessitat de triar quina es privilegia per la
traducció .Cada traducció necessita les seves eines, tant en el cas de L'Eclipsi com de
La Disparition ens trobem davant una novel·la, on el contingut de la trama és
important, però amb la particularitat que és una novel·la lipogramàtica, doncs, la forma
també té un pes important. Per tant, a l'hora de traduir s'ha de tenir en compte que la
forma i el contngut estan vinculats estretament. Per tractar aquesta qüestió és interessant
l'article de Nida Principles of correspondance, parteix de la premissa que no hi ha dues
llengües iguals, per tant, no hi pot haver una correspondència absoluta ni cap traducció
exacta. Tot i això, aposta per intentar apropar-s'hi el màxim possible. Per fer-ho cal
decidir si es privilegia la correspondència del sentit o de la forma, segons el missatge:

Messages differ primarily in the degree to which content or form is the dominant
consideration. Of course, the content of a message can never be completely abstracted from
the form, and form is nothing apart from content; but in some messages the content is of
primary consideration, and in others the form must be given a higher priority.

Nida diu que els missatges es diferencien bàsicament en si predomina el contingut o la

forma. L'elecció depen, doncs, de si es presta més atenció als elements formals, com
passa amb la poesia on predominen elemets formals com la mètrica i el ritme, o al
contingut, com passa a la prosa. Això no vol dir que el contingut no es tingui en compte
a l'hora de traduir un poema, però si que queda supeditat a la forma. Això ens interessa
perquè se'n dedueix que quan la forma és part del contingut, com passa en L'Eclipsi i La
Disparition, el traductor ha de triar quina privilegia i quina traeix.

Quina idea de traducció té Pujol? Al costat de tota traducció sempre hi trobem el

nom de traductor. Això ens recorda que cap traducció és innocent. Darrere tota
 traducció hi ha un traductor amb una ideologia que el porta a fer unes eleccions
concretes i que, per tant, condiciona el text. Doncs, per fer una lectura crítica de
L’Eclipsi, cal preguntar-se quina idea de traducció té l’Adrià Pujol. Això ens
genera una pregunta pel com. Com traduir? Aquesta pregunta no té una resposta
vàlida per tots els casos, sinó que cal veure el text en qüestió i després decidir
quina estratègia de traducció és la més adequada. Tot i això, hi ha teories que ens
ajuden a il·luminar aquesta pregunta i trobar respostes. És per això que en aquest
apartat intentarem situar L’Eclipsi a la llum de diverses teories de la traducció,
per veure quina estratègia ha seguit l’Adrià Pujol. Al ser un text lipogramàtic fa que
se'n derivin diverses especificitats: la primera que hi ha dues traduccions, una
interlingüística i la intralingüística, això ho veure amb l'article de Ester Morillas. En
segon lloc, el lipograma fa que la forma sigui part del missatge, veurem que implica
això a través de Nida i Venuti. Més tard, procedirem a l’anàlisi del text per
comprovar si aquests supòsits són vàlids.

Nida y Taber: quan la forma és part del missatge aquest no es pot traduir.

Traducción y lipograma - E. Morillas: dues traduccions interlingüísitca (fr-cat) i

intralingüística (lipograma)

Venuti: traducció domesticadora vs. estranyadora

MORILLA interlingüística i la intralingüística

Tant La Disparition com L’Eclipsi són textos en prosa, on acostuma a predominar el

contingut, però a causa de la seva condició lipogramàtica, la forma té un pes molt
important. És per això que prendrem les reflexions de Nida sobre la poesia per il·luminar
aquesta qüestió: com traduir quan la forma és part del missatge? Quina és la orientació més
adequada? Quina orientació ha pres l’Adrià Pujol a L’Eclipsi? És adequada? Es correspon
a l’orginal? Li és fidel?
Nida aborda totes aquestes questions en l’article Principles of correspondance, parteix
de la premisa que no hi ha dues llengues iguals, per tant, no hi pot haver una
correspondpencia absoluta ni cap traducció exacta. Nida formal i dinàmica. el
traductor pot orientar la traducció de dues maneres. Nida distingeix entre oriantació
formal i dinàmica. La primera correspondria a aquelles traduccions que intenten traduir
literalment tant la forma com el contingut originals. Es busca mantenir-se proper a
l'original ni que això pugui provocar un efecte d'estranyesa al receptor. En aquests casos
el lector ha de posicionar-se com si estigués al context d'origen intentant tenir els
mateixos referents que el lector "original", és per això que aquestes traduccions sovint
exigeixen peus de pàgina. D'altra banda, tenim la traducció dinàmica que és aquella on
es busca produir el mateix efecte al lector de la traducció que al lector del text original,
per generar aquest efecte sovint la traducció s'allunya de ser literal. No s'insisteix en la
cultura d'origen, el que és rellevant és el context de recepció de la traducció. Aquestes
dues categories actuen com a dos pols oposats, això no vol dir que tota traducció es situi
en un pol o en l'altre, sinó que es genera un espectre en que una traducció es pot acostar
més a una o a una altra. Aquesta distinció encaixa amb la que fa Venuti a The translator
invisibility entre traducció estrangeritzant i domesticant. Venuti orienta els termes cap a
la qüestió de la recepció: la orientació formal de Nida seria aquí la estrangeritzant ja
que mantenir el sentit i forma originals genera un efecte de estranyament al lector que
se n'adona que està davant d'un text traduit. En canvi, la orientació dinàmica de Nida,
segons Venuti seria domesticant perquè s'esforça a adaptar tot allò que podria generar
estranyesa a la cultura de recepció.

concl joc

Nida y Taber: quan la forma és part del missatge aquest no es pot traduir.

Traducción y lipograma - E. Morillas: dues traduccions interlingüísitca (fr-cat) i

intralingüística (lipograma)
 Venuti: traducció domesticadora vs. estranyadora

El derecho a ser intraducible, la Disparition al castellano - E.Morillas

"La Disparition de Georges Perec: un défi pour le traducteur. A propos de El Secuestro "
Van Coolput-Storms,

Une traduction non plausible ? La Disparition de Georges Perec traduit par John Lee - Sara
R. Greaves

Stratégies de traduction des phrases (dé)figées dans La Scomparsa, version italienne de La

Disparition de Georges Perec - Gerardo ACERENZA