NIETZSCHE (S.

XIX: 1844 - 1900)

1. Filosofia d ela sospita:

Del gir copernicà Kantià a la Filosofia del Martell.

-Filosofia:

Metafísica,

Lògica,

Vida (Voluntat de Poder) ← Valors ← Saber Moral.

-Llenguatge

-Ciència

-Religió

Les “veritats” se sostenen sobre valors (valoracions) que no busquen sinó la conservació i
augment de la vida. Al final, doncs, l’arjé és la Vida.

2. Crítica de la cultura occidental.

Origen de la Cultura Occidental ← Nihilisme:

Debilitat vital
↓
Por a la Vida
↓
Ressentiment i Menyspreu per la Vida (desvalorització)
↓
Saber occidental:
Cap veritat és viva; s’ha traslladat el valor i la veritat de la realitat vital a un món, perfecte,
lògic, immutable, ideal....mort.
3. Crítica de la Moral.
Obra: Genealogia de la moral

Es busca l’origen dels principals valors morals occidentals

↓troba

La moral occidental prové de la rebel·lió dels esclaus (platonisme i cristianisme):

↓consisteix

Triomf del desig de venjança contra la “injustícia” de la vida

↓vol dir

La moral del esclaus venç la moral dels senyors

↓significa

Capgirament dels valors: el ramat inverteix la valoració dels senyors.

Senyors Esclaus

Bo Bo
Vitalitat, bellesa, sensualitat, instint, gaudi, Baix, vil, plebeu, mesquí, cretí, petitesa, por,
fortalesa, domini, grandesa, jerarquia, debilitat, covardia, impotència, humilitat,
audàcia, astúcia, guerra, aristocràtic, etc. resignació, igualtat, etc.

Dolent Pervers
Baix, vil, plebeu, mesquí, cretí, petitesa, por, Vitalitat, bellesa, sensualitat, instint, gaudi,
debilitat, covardia, impotència, humilitat, fortalesa, domini, grandesa, jerarquia,
resignació, igualtat, etc. audàcia, astúcia, guerra, aristocràtic, etc.

La rebel·lió dels esclaus, del ramat, instaura una moral contra-natural basada en la raó i la
debilitat i del tot oposada a la vida, perquè nega el valor de tot el que té a veure amb al cos, els
sentits, les passions i els instints vitals:

Plató
El cos és la presó de l’ànima.
La vida és una mera preparació per la mort.

Marc Aureli
Amb quina rapidesa desapareixen totes les coses! En l’univers, els mateixos cossos. I en el
temps el seu record. De quina manera són les coses sensibles i, sobretot, les que ens sedueixen
pel plaer o ens espanten pel dolor o bé les que ens fan cridar per vanitat! Com en són de vils,
de menyspreables, de sòrdides, de corruptibles, de cadavèriques! Considerar tot això és a
l’abast de la nostra facultat intel·lectiva.
4. Crítica de l’epistemologia tradicional.

Llibre: Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

1. El coneixement no es fonamenta en cap realitat objectiva, coneguda pels sentits o per la

raó, sinó en les forces psíquiques que governen la vida dels homes, llur voluntat de poder.

↓per tant

‘Le idees vàlides’ són interpretacions creades per a dominar i millorar la realitat en alguna
direcció.
↓per tant

La veritat són convencions socials que afavoreixen la vida en societat.

↑perquè

La funció de l’intel·lecte no és teòrica sinó només instrumental: conservar i augmentar la vida

de l’home. A l’home, en realitat, no l’interessa la veritat, només conservar i augmentar la seva
vida.
↑perquè

No hi ha cap relació lògica entre Ésser (realitat) i Pensament: no té cap mena de sentit dir que
l’intel·lecte humà té una relació privilegiada i especial amb la realitat que li permet saber-ne la
veritat.

2. L’origen dels conceptes amb el que descrivim la realitat és la selecció de similituds en virtut
de l’interès: el concepte ‘fulla’ no designa cap realitat concreta, com si les “fulles” de la natura
fossin la imitació d’una Fulla original; ‘fulla’ és un nom amb el que es designa allò en el que
s’assemblen –escollit interessadament- moltes coses realment diferents. Només es pot creure
que hi ha fulles, perquè s’ha oblidat el veritable origen de la paraula i el seu concepte:
assimilació interessada de casos diferents.

3. La creença en l’existència de la veritat sorgeix de dos oblits:

a) quan hom oblida l’origen de la obligació social de dir la veritat en vistes a la convivència.
b) quan hom oblida l’origen dels conceptes.

4. la veritat és doncs “un exèrcit de metàfores, metonímies, antropomorfismes (...) que han
estat realçades, extrapolades i adornades (...) que després d’un perllongat ús, un poble
considera fermes, canòniques i vinculants; les veritats són il·lusions que s’ha oblidat el seu
origen (...).
5. Proposta Positiva: El Superhome

El Superhome és el qui supera la Mort de Déu i assumeix l’Etern Retorn