Basic 3

Programació de llengua catalana nivell bàsic B3U1
UNITAT 1. Quedar amb uns amics

Temps orientatiu: 6 h
OBJECTIU FINAL
Anar a un restaurant a fer un àpat per celebrar el retrobament d’una colla d’amics que fa molts anys que
no es veuen i decidir què es farà després: anar a veure un espectacle o assistir a un acte públic
relacionat amb el lleure.
OBJECTIUS COMUNICATIUS
SEGONS ÀMBITS
En bars i restaurants
- Llegir cartes i menús.
- Fer una reserva de taula especificant per a quantes persones, per a quin dia i hora, i a nom de qui es
fa.
- Demanar aclariments sobre algun plat.
En espectacles i actes públics

- Entendre el significat global d'una crítica periodística sobre un espectacle, una exposició o un acte
públic.
En centres educatius
- Usar el català com a llengua d’interacció habitual en l’actualitat lectiva: conversar amb els companys.
SEGONS TEMES
Activitats quotidianes, experiències, temps lliure i entreteniments
- Suggerir de fer una activitat de lleure conjuntament.
- Expressar preferències sobre diferents tipus d'espectacles, esports i jocs.
- Explicar i entendre un fet quotidià, una experiència o una anècdota viscuda.
Actualitat
- Parlar dels esdeveniments culturals més importants que es produeixen a l'actualitat.
- Entendre una informació, una crítica o una ressenya no especialitzades sobre algun esdeveniment
cultural.
Gastronomia
- Intercanviar informació sobre restaurants, bars, fondes, etc., pel que fa al lloc, preus, horaris, dies de
festa, etc.
- Intercanviar informació sobre la manera de preparar un plat o una beguda: prendre notes dels
ingredients, les qualitats i mesures, les operacions que calen per fer un plat o un combinat.
CONTINGUT
FUNCIONS LINGÜÍSTIQUES
Informativa (informar, descriure, narrar)
- Expressar el desig de fer alguna cosa. II
- Expressar el desig de no fer alguna cosa. Negar-se a fer alguna cosa. II
- Preguntar sobre el desig de fer alguna cosa. II
Expressiva (sentiments, estats d'ànim, actituds, sensacions físiques i percepcions sensorials)

- Interessar-se per l'estat emotiu o de salut d'algú.
- Expressar sentiments i estats d'ànim positius, negatius i neutres, i sentiments de conformitat i
disconformitat: interès; preferència; desgrat; desinterès.
Inductiva
- Proposar, suggerir, aconsellar o recomanar una actuació. I
- Invitar a fer alguna cosa.
Secretaria de Política Lingüística 45

Consorci per a la Normalització Lingüística
Metalingüística
- Demanar com s’escriu.
NOCIONS ESPECÍFIQUES RELACIONADES AMB ELS ÀMBITS I ELS TEMES

Activitats quotidianes: Temps lliure i entreteniments
- Espectacles
- Esports i jocs
Actualitat
- Societat
- Cultura
Gastronomia
- Apreciacions culinàries: components, procés d'elaboració i gust
EXPONENTS LINGÜÍSTICS
Expressar sentiments positius
Interès:
- (SN 1) /m’/ INTERESSAR(+ Q) (/SN 1/) La pintura m’interessa molt.
M’interessa força aquest autor.
-
- TROBAR (Q+)/interessant/ + /SN/ He trobat la teva proposta molt interessant.
-
Grat:
- (SN) /m’/ AGRADAR (+Q) (/SN/) M’agrada molt el cinema.
(i sinònims) Aquesta pel·lícula m’ha encantat.
- (SN) SER (+Q) /bo/ (/SN/) És molt bo, aquest plat.

La festa va ser molt divertida.
- (SN) ESTAR (Q+) bé (SN) Està bé, aquesta pel·lícula.

Aquesta novel·la està molt bé.
Preferències:
- no
- ESTIMAR-SE més + /SN/ (QUE - + /SN/)
- no pas
M’estimo més vi. -
M’estimo més aquesta pel·lícula que no pas l’altra.
-
- (SN) / m’ / AGRADAR més (+/SN/) (que no pas +/SN/)
- M’agrada més anar a ballar.

Anar a ballar m’agrada més que anar al cine.
-
- PREFERIR+/ SN/ que no/ no pas +/SN/
- - - Prefereixo sortir que no pas quedar-me a casa.
- - -
Aprovació:
- molt bé! /perfecte/ Aquesta idea és fantàstica.
- molt bo! /fantàstic/ És una idea excel·lent.
- bona idea! /excel·lent/
- -
- (SN) /meravellós/ -
(SER) /magnífic/
- -
Admiració: - - -
- que + adj.+ (que + SER) (SN) Que bonic que és.
-

Fruïció: -
s’(hi) està (adv.)

- Que bé que - (m’/ ho PASSAR)!
m’/ ho ESTAR passant/
Que bé que s’hi està, aquí, amb vosaltres.

Que bé que m’ho passo!
Indiferència:
(/m’/) és (ben) igual
tant (/m’/) és
tant /me/ fa
tant se /me/’n dóna
tant se val
no /m’/ importa
(ja) pots comptar
/mi/ rai...això rai..
Expressar sentiments negatius

Desinterès
La pintura no m’interessa gens.
(SN) no /m’/ INTERESSAR (+Q) (+/SN/)
No m’interessa gens ni mica aquest autor.
Desgrat
No m’agrada gens ni mica quedar-me a casa.
(SN) no /m’ / AGRADAR (+Q) (+/SN/)
Aquesta pel·lícula no m’ha agradat gaire.
És molt lleig aquest local.
(SN) SER (Q+) +Adj. (+ /SN/)
Aquesta música és horrible.
Expressar sentiments mitjançant actituds de conformitat o disconformitat

Expressar acord i desacord
amb+SN (no) Estic d’acord amb tu.

(no) ESTAR d’acord
en + SN (no) Hi estic d’acord.
Expressar el desig de fer alguna cosa
Expressió positiva i negativa
(no) VOLER + INF. Vull anar al cine.

pres.
COND
1a
(no) /m’/ AGRADAR + INF (no)M’agradaria anar a Menorca.
COND
1a
(no)TENIR ganes de + INF (no)Tenim ganes de veure aquesta pel·lícula.
pres. 1a
Preguntar sobre el desig de fer alguna cosa
PENSAR (indef. 2a i 3a p) Què heu pensat fer?

(INT) (+INF) ?
DECIDIR (indef. 2a i 3a p) On heu decidit anar?
INT + /T’/
AGRADAR + INF?
/Li/ COND Què t’agradaria fer?
3a

INT + TENIR ganes de + INF.?

pres.
Què teniu ganes de fer?
2a/3ª
Suggerir, aconsellar, recomanar una actuació

PODER + INF
Podríem anar al cine.
COND
Podríem anar al teatre, no us sembla?
2a/1a pl.
(i) per què no + V ... ?

pres. Per què no ho fem ara?
2a/1a pl. I per què no hi aneu vosaltres sols, si ells no volen venir?
COMPONENTS GRAMATICALS
Morfologia
Pronoms
- Pronoms febles en funció de CD i CI
- Adverbial: en, hi
- Interrogatius: quant, com...
Determinants
- Adjectius quantitatius: molt, bastant, força, una mica, gaire, poc, gens, menys, etc.
Qualificadors
- Flexió de gènere i nombre (ampliació): interessant, bo, dolent, mal.
Adverbis
- Expressions adverbials de temps: com més aviat millor, de tant en tant, havent sopat, sovint, sempre,
etc.
- Expressions adverbials de negació: de cap manera
- Expressions adverbials d’afirmació: fins i tot
Verbs
- Indicatiu: present, imperfet, pret. indefinit, pret. perfet perifràstic, futur i condicional dels verbs
regulars i els irregulars ser, estar, haver-hi.
PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES

TASCA A: Què feu en el vostre temps de lleure?
Per tal de rompre el glaç el primer dia de classe, el professor reparteix a cada alumne un full de Busca
algú que…on apareguin instruccions relatives al lleure. Vegem-ne alguns exemples:
BUSCA ALGÚ QUE…

- Vagi al cinema un cop al mes com a mínim
- Li agradi el teatre
- Hagi anat als mateixos museus o exposicions que tu
- Hagi vist alguna vegada un partit en directe
- Hagi anat a un mateix concert a què hagis anat tu
- Hagi anat a alguna conferència darrerament
- Li agradin els mateixos restaurants que a tu
- Vagi als mateixos bars i locals nocturns que tu
- Que acostumi a demanar la mateixa beguda que tu en un bar
Es tracta que cadascú busqui com a mínim una persona per a cada instrucció tot fent-li la pregunta
corresponent. Per exemple, pel que fa a la primera, l’alumne ha de preguntar: Vas al cinema com a
mínim un cop al mes? Si la resposta és afirmativa, ha d’apuntar el nom d’aquest company al costat de la
primera instrucció. Si és negativa, ha de continuar buscant entre la resta algú que compleixi aquest
requisit.

Quan cadascú ha trobat almenys una persona per a cada instrucció, es fa la posada en comú, en la qual
cadascú explica les seves troballes. Per exemple: Jo he trobat la Lourdes que diu que va al cinema un cop
cada setmana, si pot. En canvi, no he trobat ningú que li agradi el teatre.
TASCA B: Sabeu què em va passar?

El alumnes treballen en petit grup i se'ls demana que expliquin una anècdota que els hagi passat en un
bar o en un restaurant. Els poden servir d’ajuda els aspectes següents:
- ambient
- servei
- qualitat
- preu
- etc.
Es fa una posada en comú d'aquestes experiències personals.
TASCA C: Ara..., i abans?

El professor comenta els diferents temps verbals que han sortit a la posada en comú de les tasques
anteriors, sobretot pel que fa al pret. perfet i indefinit. Tot seguit, per tal de fer un repàs complet dels
verbs en temps passat, demana als alumnes que comparin els seus hàbits relatius al lleure d’abans i
d’ara. En aquest cas, doncs, es practica el pret. imperfet amb estructures com aquesta: Abans sortia més
sovint; en canvi ara em quedo més a casa.
TASCA D: L’agenda cultural

Els mateixos grups busquen en agendes d’oci algunes activitats que trobin interessants i prenen nota de
tots els aspectes que creguin importants per dur-les a terme: horari, lloc, durada, període de vigència i el
contingut per tal d’argumentar la seva crítica a la tasca final en la qual hauran d’arribar a un acord.
Per a aquesta tasca se’ls pot passar un dels suplements del diari dedicats a les activitats de lleure i
cultura que publiquen cada setmana.
TASCA E: La gastronomia
Donem a cada grup un o més models de cartes de menú de restaurant i els demanem que n’elaborin una
de nova. Han de conèixer la majoria d’ingredients dels plats i a més posar-hi els preus, perquè aquestes
cartes han de servir per muntar el seu propi restaurant. El professor n’hauria de fer el seguiment per tal
de suggerir o corregir-les, ja que les hauran de llegir els futurs clients més endavant.
TASCA F: Trobada al restaurant

1. ROLS
Després d’aquestes tasques cada grup assumeix consecutivament aquests dos rols:
a. Restaurant: Tots els membres del grup formen la plantilla de treballadors. Per tant, han de repartir-
se les possibles feines a fer en aquest restaurant: cuiner, maître, cambrers, recepcionista, etc.
b. Amics: Són una colla que fa molts anys que no es veuen i decideixen anar a un restaurant a fer un
àpat.
Per tant, si dividim la classe en quatre grups, tindrem quatre restaurants i quatre colles d’amics, perquè
tots els grups adopten primer un rol i després l’altre. Aleshores, el grup 1 assumirà el rol d’amics que van
al restaurant del grup 2. Després el grup 2 canviarà de rol, és a dir, passarà a ser la colla d’amics que va
al restaurant del grup 3, i així successivament fins que la colla d’amics del grup 4 vagi al restaurant del
grup 1. Vegem-ho tot seguit en aquest esquema:
Restaurant Amics
1 2 3 4
Amics Restaurant/ Amics Restaurant /Amics Restaurant

Així, doncs, s’ha de mirar que tots els grups tinguin el seu grup complementari per dur a terme els
passos que explicitem tot seguit.
2. PASSOS
1r pas: Trucada al restaurant:
a. La colla d’amics truquen a un restaurant per encarregar taula: Han de dir per a quan la volen i per a
quantes persones (aquesta informació se l’hauran preparat abans). Per a aquest pas cada membre
del grup assumeix un paper encara que no sigui gaire definit, simplement per repartir una mica la
feina. Per exemple, algú que s’encarregui de trucar en nom dels altres, etc.
b. El restaurant rep una trucada en la qual encarreguen taula. En aquest cas, els grups també han de
repartir-se la feina; per exemple, el recepcionista que ha d’atendre la trucada.
2n pas: Anada al restaurant

a. El restaurant simula que rep els clients (membres de l’altre grup que assumeixen el rol de colla
d’amics), els ha d’acompanyar a la taula i oferir-los la seva carta perquè triïn el menú.
b. La colla d’amics són els clients que han reservat una taula i que van al restaurant. Cada membre
defensa el seu paper (el llepafils, l’entès en menjars, el que dubta a l’hora d’escollir el menú, etc.),
tria els plats, demana suggeriments o aclariments d’algun ingredient o plat, etc. És interessant que la
conversa giri a l’entorn del retrobament d’amics que fa molt temps que no veuen. Això serà motiu de
presentacions, la qual cosa cal tenir en compte perquè es coneguin antics i nous alumnes.
3. FUNCIONAMENT
Un cop explicats els dos rols que ha d’assumir cada grup de forma consecutiva (és a dir, primer un rol i
després l’altre) i els dos passos a seguir (trucada i anada al restaurant), cal especificar la dinàmica
d’aquesta tasca:
Primer es realitzen quatre trucades (grups 1-2, 2-3, 3-4 i 4-1) fins que tots els grups hagin actuat
d’amics i de restaurant, tot seguint la cadena establerta tal com s’especifica en el gràfic anterior. A
continuació, es duu a terme el segon pas, és a dir, l’anada al restaurant, en què cada grup ha d’assumir
també els dos rols de restaurant i d’amics. En aquest últim pas cal seguir també el mateix procediment
del gràfic.
Així, doncs, en cadascun dels passos només hi ha dos grups (amics i restaurant) duent-los a terme i la
resta de la classe observa de manera que mai es donen dues converses simultànies. Els motius
d’aquesta elecció són bàsicament dos: D’una banda, el professor pot fer els comentaris i correccions
pertinents i, de l’altra, els alumnes asseguren les estructures a còpia d’anar sentint converses semblants
a les seves.
Un altre aspecte que cal tenir en compte és que aquesta tasca ha de ser tan aproximada a la realitat com
sigui possible amb el benentès que tots els alumnes de cada grup hi han de participar. Per això és
important que cadascú assumeixi un paper i es prepari amb la resta de companys del grup què dirà,
assessorat pel professor. La conversa ha de quedar el més natural possible d’acord amb les seves
possibilitats i amb el paper que assumeix cada alumne.
TASCA FINAL: Què farem?

Ara tots els grups treballen simultàniament i assumeixen els rol de clients que acaben de fer un àpat en
un restaurant i es dediquen a discutir què faran després, o el proper cap de setmana o en qualsevol altre
cas.
Discuteixen les seves preferències i expliquen la decisió final amb tota mena de detalls a la resta de la
classe en la posada en comú. Aquesta tasca ja l’han començat a la tasca D, de manera que ara només
utilitzen de manera espontània la informació que han treballat anteriorment.

UNITAT 2. Visitar un altre país

OBJECTIU FINAL
Planificar un viatge a un país que els membres de la classe de català han proposat per celebrar el
final del curs.
SEGONS ÀMBITS
En mitjans de transport
- Intercanviar informació sobre mitjans de transport i sobre els requisits necessaris per anar a un
país estranger.
En llocs d’allotjament
- Demanar a la recepció d’un establiment d’hostaleria si hi ha habitacions lliures. Demanar i
entendre informació sobre les característiques de l’allotjament.
SEGONS TEMES
Activitat quotidiana, experiències en el temps lliure i els entreteniments
- Suggerir de fer una activitat de lleure conjuntament.
- Intercanviar una informació sobre llocs de vacances, pel que fa al clima, al paisatge i al nivell de
vida.
Condicions atmosfèriques
- Parlar sobre el clima del lloc on viuen o sobre el d’altres llocs que coneixen o dels quals tenen
referències.
Gastronomia
- Intercanviar informació sobre els restaurants, bars, fondes, etc.
CONTINGUT
Informativa
- Descriure. II
- Comparar: comparació d’igualtat i desigualtat.
- Comparar: expressió de similitud i dissimilitud.
Valorativa
- Expressar un fet com a aparent.
- Expressar un fet com a probable.
- Expressar un fet com a possible.
Inductiva
- Demanar instruccions.
- Donar instruccions.
- Demanar consell.

Viatges i trasllats
- Viatges: passaport, visats, vacunes
- Països i llocs d’interès turístic
Serveis públics i privats

- Allotjament i serveis d’hostaleria: preus, tipus d’habitació, hores dels àpats, serveis que s’hi
poden trobar, etc.

Condicions atmosfèriques
- Clima
Descriure
- Existència/no existència
Hi havia un llac i un vaixell.
- Lloc
Al Nord hi ha més gent...
- Mesures de capacitat, superfície i volum
És una extensió d’unes 300 hectàrees.
- Temperatura
És un clima fred amb temperatures de sota zero.
- Humitat
Al matí és tot moll, tant a la ciutat com a la muntanya.
- Apreciacions qualitatives globals
Era un lloc horrible.
Comparar
- tant ... com / tan ...com Aquest país no és tan fred com et penses.
La capital no és tan gran com la d’aquell altre país.
- V + igual Això és igual a tot arreu: qui paga mana.

Les catedrals eren igual.
També es pot realitzar la funció comparativa d’igualtat mitjançant oracions comunicatives en les
quals el subjecte és tothom, tots, tres, ambdós, tant l’un com l’altre, etc.
En aquesta ciutat tothom es desplaça amb bicicleta.

Tots dos edificis són del barroc.
Tant l’una com l’altra toquen al mar.
- (SN1 + ) (no) ASSEMBLAR-SE a + SN2 Aquell poblet (no) s’assembla a d’altres de la

comarca.
- (SN1 i SN2 ) + ASSEMBLAR-SE + (SNpl) L’església i el baptisteri s’assemblen

Hi ha edificis que s’assemblen.
- (SN1) + semblant a + SN2 Aquest paisatge és semblant a l’alpí.
Expressar un fet com a versemblant

sembla
Segons sembla, allà hi ha moltes tradicions.
- segons diuen +O
Segons diuen, la gent és molt simpàtica.
expliquen
Expressar un fet com a possible

HAVER-HI (Q + ) /possibilitat) + de + INF
que + V
SUBJ
Hi ha la possibilitat que es puguin fer sortides amb carro.

Hi ha la possibilitat de poder veure sortir el sol des de la cascada.
Expressar un fet com a probable

- DEURE + INF
Deu ser fantàstic.
pres/imp
Devia ser un viatge molt car.

Demanar i donar instruccions

- HAVER de+INF
Hem de portar roba d’estiu.
pres/
Hauríem de fer les reserves.
COND
- CALDRE que + V
Cal que ens vacunem.
pres/ SUBJ pres
Demanar consell
- INT + O?
pres. Quina roba ens hem d’emportar?
INT+ HAVER de + INF? Què hauria de fer per anar al país X?

pres/COND
Morfologia
Noms
- Formació de noms: sufixos de derivació d’oficis
- Flexió de gènere i nombre dels noms
Pronoms
- Interrogatius: quin, on i què
Determinants
- Adjectiu distributiu: cada
Adverbis
- Adverbis i expressions temporals: sempre, sovint, de vegades, de tant en tant, mai, havent
dinat/sopat, tard, d’hora, d’hora, aviat
Verbs
- Present d’indicatiu de verbs regulars d’activitats quotidianes (1a, 2a i 3a conjugació: purs i
incoatius)
- Present dels verbs irregulars fer i anar
Lèxic
- Les parts del dia
- Àpats
- Els oficis més usuals
- Els mesos de l’any
- Les estacions de l’any
- Les aficions més usuals
PLANIFICACIÓ DE LES TASQUES INTERMÈDIES

TASCA A: Heu anat alguna vegada a l’estranger?
Els alumnes, en grups, parlen dels viatges que han fet a l’estranger (què han hagut de fer per
anar-hi, com hi han anat, quant temps s’hi han estat, etc.) i fan una posada en comú. El professor
aprofita les explicacions dels alumnes per apuntar el vocabulari conflictiu i treballar-lo.

TASCA B: Preparant el viatge

El professor reparteix a cada grup una descripció d’un país d’interès turístic (articles de revistes de
viatges) i una fitxa tècnica per omplir amb les dades del text. Aquí teniu un possible model de
fitxa:
FITXA TÈCNICA
PAÍS
ZONA
CLIMA I PAISATGE
COM ARRIBAR-HI
ON DORMIR
ON MENJAR
QUÈ FER
INFORMACIÓ
ALTRES (visats, vacunes, etc.)
És interessant que el grup mantingui en secret el país assignat, perquè la resta de la classe l’haurà
d’endevinar en la tasca següent.
Si el professor ho creu convenient, i d’acord amb les necessitats dels alumnes, pot crear tasques
per tal de treballar més detalladament els punts de la fitxa.
TASCA C: Quin temps farà demà?

S’introdueix el vocabulari específic sobre climatologia i condicions atmosfèriques i, amb la finalitat
de treballar-lo, es proposa a cada grup de preparar un breu informatiu del temps que preveuen que
pot fer un dia qualsevol al lloc que han descrit a la fitxa. Per dur-lo a terme, se’ls passa la secció
del temps del diari que els servirà com a model i també per comprovar que ho entenen tot.
A continuació, durant la posada en comú, cada grup exposa la seva previsió i la resta ha
d’endevinar de quin país es tracta.
TASCA D: Decidim on anirem!

Cada grup exposa les dades del seu país d’acord amb la informació recollida a la fitxa per tal de
convèncer la resta de companys que és el millor lloc on anar de viatge de final de curs. Finalment
només s’escull una proposta per tal de planificar-la més detalladament.
TASCA F: On dormirem?
Com que creiem que el més urgent és tenir un lloc on dormir, decidim buscar informació sobre les
diferents possibilitats d’allotjament (hotel, pensió, càmping, casa de turisme rural o similar, alberg,
etc.). Així, doncs, cada grup agafa una d’aquestes possibilitats i simula que és la recepció d’aquest
establiment ubicat al país escollit per tota la classe. Per tant, els alumnes han de preparar tota la
informació per donar als clients (característiques, condicions, preu, etc.) que truquin. El professor
els dóna, si convé, una guia de llocs d’allotjament que els pot servir de model .
A continuació es parteix el grup de manera que uns es quedin de recepcionistes i els altres siguin
possibles clients que truquen a altres grups per demanar informació d’aquell allotjament que els
atregui més. Cada alumne que fa de client, ha de buscar un recepcionista que estigui lliure per tal
de dur a terme la conversa telefònica, de manera que es creïn parelles de recepcionista-client.

Finalment es posa en comú la informació obtinguda per cada grup i es tria el tipus d’allotjament
que s’adeqüi més a les necessitats de la classe.
TASCA FINAL: Què ens cal?

Tota la classe es posa a preparar el viatge i s’assignen les feines. Abans, però, es treballen les
perífrasis d’obligació per tal que puguin expressar les necessitats i requisits.
Cada grup s’ocupa d’un aspecte i fa una llista de les coses que cal tenir en compte perquè el viatge
sigui un èxit. Per exemple, cal que ens vacunem; hem de tastar el menjar típic. (Es pot col·locar la
informació en una graella)
Passos previs Gastronomia Monuments Altres aspectes interessants
Per acabar, cada grup fa un projecte de viatge i l’exposa i el professor fa les correccions oportunes.

UNITAT 3. Trobar pis

OBJECTIU FINAL
Un grup d’amics volen compartir pis i han de triar-ne un que sigui el més adient a les
característiques i necessitats de cadascú.
SEGONS ÀMBITS
En llocs d'allotjament: allotjament privat
- Demanar, entendre o donar informació sobre les característiques de l'habitatge.
En l'àmbit de l’administració i d’entitats públiques

- Entendre notificacions escrites d'entitats bancàries.
- Entendre avisos, rebuts o qualsevol altra comunicació escrita de companyies de subministrament.
SEGONS TEMES
Habitatge i llocs de residència
- Descriure un habitatge segons les dimensions, el nombre d'habitacions i la distribució de l'espai
interior.
- Descriure l'interior d'un habitatge a partir de la seva decoració i del seu mobiliari
CONTINGUT
Informativa
- Descriure.
- Informar d’un fet o esdeveniment.
- Comparar: comparació d'igualtat i desigualtat.
- Comparar: expressió de similitud i dissimilitud.
Valorativa
- Demanar i donar opinions.
- Donar credibilitat.
Inductiva
- Demanar i donar instruccions.
Metalingüística
- Demanar aclariments sobre l’enunciat o sobre la intenció del parlant.
NOCIONS ESPECÍFIQUES SEGONS ELS ÀMBITS I ELS TEMES

Habitatge i lloc de residència
- Distribució d'un edifici: estat de conservació del mobiliari, instal·lacions i equipaments, serveis,
condicions internes i externes, etc.
- Objectes i equipaments domèstics

Quin tipus de pis vol?
- Voldria un pis que (no) fos prou gran per...

tingués una terrassa
fes com a mínim 70 m2
hi hagués com a mínim (dos banys...)
estigués a punt com més aviat millor
- SI +SUBJ imp. + MILLOR Si fos nou millor.
- DE +SN, N’HI HA? De (telèfon) , n’hi ha?
Descriure
- Existència /no existència: En aquest pis hi ha tres habitacions, un menjador...
- Llocs: Al fons del corredor hi ha una porta que dóna a...
- Dimensions i volum: L’habitació gran fa quatre metres quadrats.
- Antiguitat: És un edifici molt antic.
Comparar
És tan gran com l’altre
És millor aquest que l’altre
- Igualtat/desigualtat Ho pot pagar igual com els altres llogaters.

És més gran el bany que l’habitació
- Similitud/dissimilitud S’assembla/no s’assembla a l’altre.

No sembla gaire car.
Demanar instruccions
- INT + HAVER-SE DE + INF? Què s’ha de fer en aquest cas?
caldre Com cal actuar, ara?
(no) HAVER DE + INF? No he de fer res més?

Que hem de portar algun comprovant?
Donar instruccions
- HAVER + de + INF Ha d’anar a una entitat bancària.
- CALDRIA + INF Caldria donar-lo d’alta a la companyia.
Demanar aclariments
- Què VOLER dir(+ amb + SN)? Què volen dir, amb tot això?
- INT + DIR + que + ho? On diu que he d’anar?

Com diu que ho he de fer ?
Quant diu que val?
Per què ho diu, que no val la pena?
Demanar que es precisi o s’expliqui més un enunciat
SN
No entenc què vols dir.
- no ENTENDRE +
No ho entenc.
INT + O
- PODER precisar (una mica) més...?

Sisplau, pots precisar una mica més?
pres/COND
Podries precisar més aquest punt?
2a

Morfologia
Pronoms
- Adverbials: en, hi
- Relatiu tònic adverbial: on
- Indefinits: res, ningú
Determinants
- Adjectius quantitatius: prou, certs, diversos, cap, gens
Qualificadors
- Flexió de gènere d’adjectius com espaiós, clar, fosc, moblat, etc.
Adverbis
- De manera: al comptat, a terminis , de cop, més aviat, ràpidament
- De temps: avui (en ) dia, mentrestant, com més aviat millor, de demà en..., llavors, aleshores,
etc.
- De quantitat: almenys, com a mínim, com a màxim prou, bastant, una mica, només, solament.
- De lloc: a/de banda i banda, davant per davant
Preposicions
- Locucions prepositives: a la dreta de..., a l’esquerra de..., a l’altra banda de..., a causa de...
Verbs
- Modes indicatiu i subjuntiu de demanar, abonar, apujar, abaixar, escollir, finançar, fer, facilitar,
instal·lar, llogar, pintar, pagar, rebaixar, retornar, tenir
- Subjuntiu (present i imperfet) dels verbs irregulars ser, tenir, fer, haver-hi
- Condicional de voler, haver-hi i caldre
- Perífrasis d’obligació (haver de + inf. /caldre que + subj.)i probabilitat (deure + inf.)
Lèxic
Ajornament, clàusula, contracte indefinit/ temporal, escriptura, pagament, rebut, cèdula
d’habitabilitat, gas butà/natural, corrent elèctric, hipoteca, terminis, interès, pagament, la resta,
metre quadrat, pintura, préstec, pis de lloguer/ de compra/ en venda, rajola, soroll, golfes,
soterrani, terrassa, garatge.
Caixa d’estalvis, companyia del gas, de l’aigua, d’energia elèctrica.

TASCA A: Habitatges, notificacions d'entitats bancàries i rebuts de companyies de
subministrament
Es pregunta als alumnes si han comprat o llogat un pis, apartament o casa i se’ls demana que
expliquin, en petit grup, les seves experiències (avantatges i inconvenients) pel que fa als aspectes
següents:
a) Mitjà de compra o lloguer (anuncis al diari, agències immobiliàries, de particular a particular,

etc.)
b) Entitats bancàries (com a usuaris)
c) Rebuts d'aigua, llum i telèfon (com es contracten els serveis d'aquestes companyies, com fan
el pagament dels rebuts, etc.)
Es posa en comú i es fa un resum dels requeriments bàsics que s’han de tenir en compte a l’hora
de comprar o llogar un habitatge.
Si cal, es poden portar models de diferents documents d'aquest tipus (notificacions bancàries,
rebuts de llum, telèfon, etc.)

TASCA B: Ho dic bé?

A partir de la llista dels requisits bàsics que cal tenir en compte, que entre tots han fet i que el
professor ha escrit a la pissarra, s’especifica el lèxic relacionat amb el tema tot remarcant aquells
termes que presenten alguna característica que cal assegurar (gènere mal aplicat, barbarismes,
etc.).
TASCA C: Què ha de tenir el meu pis?

Els alumnes, per grups, descriuen diversos tipus de pisos (segons la seva pròpia experiència o
mitjançant anuncis d'ofertes i demandes), tant de l’interior com de l’entorn. A continuació en fan
una classificació d’acord amb les tres prioritats que cada grup consideri que ha de tenir un
habitatge.
Com a orientació, el professor els pot indicar si consideren importants aspectes com ara l’entorn, la
mida del pis, el preu, el nombre de veïns, els serveis del barri, etc.
Es fa una posada en comú i se n'extreu un patró que servirà per a la tasca següent.
TASCA D: Ofertes i demandes de pisos de lloguer

Es divideix la classe en dos tipus de grups: els venedors, que fan ofertes de pisos, i els clients,
que tenen demandes a fer. A cada grup se’ls reparteix el full adjunt amb els diferents croquis de
pisos.
D’una banda, els grups que han de fer de venedors decideixen les característiques generals que
tindrà cada pis: preu de lloguer, serveis, si està moblat o no, etc. De l’altra, es proposa l’objectiu
final als grups que han de fer de clients amb les demandes de lloguer. Per això es dóna a cada
membre la descripció d’un personatge i se li recomana que adopti el rol que li ha tocat. Tenint en
compte que han d’anar a viure junts, entre tots han d’arribar a un acord sobre el pis que creuen
que els convé més. (Vegeu els fulls adjunts)
TASCA FINAL: Buscar i trobar pis

Cada grup de clients, quan ha escollit el pis que vol llogar, demana la informació pertinent a un
grup venedor: característiques del pis, estat de conservació, mobiliari, electrodomèstics,
companyies de subministrament que hi ha contractades (llum, gas, aigua, telèfon), preu i sistema
de pagament.
Un cop rebuda tota la informació, si cal, es negocia i finalment es pren una decisió.
Per acabar, cada parella dels grups venedor/client explica a la resta de la classe les
característiques del pis escollit, per què l’han triat i en quines condicions l’han llogat. La resta
demana aclariments i el professor valora, d’acord amb els objectius de la unitat, els aspectes
positius o negatius de cada intervenció.

ELS COMPONENTS DEL GRUP QUE VOLEN COMPARTIR PIS
A.
Ets músic, toques el violí. Habitualment assages al teatre, encara que de vegades has
d’aprendre alguna peça nova pel teu compte; o sigui, quan plegues de treballar has d’assajar
a casa. El teu horari de feina és de 10 a 14h i de 16 a 18h.
B.
Treballes en uns grans magatzems i el teu horari permet que no hagis de matinar gaire.
Entres a les 10h i no surts de treballar fins a les 20h. No tens temps d’anar a dinar a casa.
Ets una persona molt nerviosa i de tant en tant t’agafen uns mals de cap que t’has de quedar
al llit tot el dia. En aquests casos necessites el màxim de silenci. Afortunadament sembla que
aquestes molèsties es van distanciant cada vegada més.
C.
Treballes a l’administració. Normalment fas jornada seguida: de 8h a 14h, encara que alguna
vegada hi has de tornar a la tarda.
Ets molt sociable i tens molt amics. T’agrada fer reunions i festes a casa.
D.
Treballes a la redacció d’un diari i fas horari de nit. Entres a les 10h del vespre i plegues a les
6h del matí. Dorms durant el matí i no t’és gens difícil agafar el son.
E.
Ets dibuixant i treballes pel teu compte. Necessites una mica d’espai per fer la feina: taula de
dibuix, ordinador, etc.
Ets una persona molt ordenada i no t’agrada gens que toquin les teves coses. T’agrada la
soledat, encara que t’agrada participar i ajudes els altres quan cal.

UNITAT 4. No sé què em passa

OBJECTIU FINAL
Amb la finalitat de resoldre un problema personal, trucar a un consultori radiofònic per demanar i
rebre consell.
SEGONS ÀMBITS
En l’àmbit de l’administració i d’entitats públiques
- Donar informació sobre on es pot acudir per obtenir un servei.
- Demanar hora per a una visita mèdica.
SEGONS TEMES
Informació personal
- Caracteritzar el perfil psicològic d’algú.
CONTINGUT
Expressiva
- Expressar sentiments i estats d'ànim: penediment, desgrat, tristesa, desil·lusió, llàstima, plany.
- Interessar-se per l'estat emotiu o de salut d'algú.
Valorativa
Inductiva
- Demanar ajut.
- Demanar un favor.
- Demanar consells.
- Proposar, suggerir, aconsellar o recomanar una actuació.

Assistència sanitària
- Metges, hospitals, farmàcies, dispensaris, etc.
- Caràcter, temperament i conducta personal
Estats físics i anímics de la persona

- Estats anímics
Interessar-se per la salut d’algú
/et/
Què et passa, (Joan)?
- què PASSAR, (SN)?
I doncs, què li ha passat a (l’Enric)?
/li/
Expressar sentiments i estats d’ànim. Descriure

- ESTAR+ Adj Estic trist /deprimit /cansat ...
- TENIR+ SN Té el/la grip
- ESTAR + Adj
- DONCS QUE Doncs que no em trobo bé/ no es troba bé.

Informar sobre fets i esdeveniments

- O. declaratives en present (IND) Estem preocupats.
- O. declaratives en passat (IND) He estat molt ensopida.
Vaig estar molts dies al llit.
- En alguns casos, quan s’anuncia una acció durativa, s’usa també la construcció:
- ESTAR + GER S’està medicant.
- no) SABER que +O declarativa en passat (IND)

pres/
imp/
2a No ho sabies que també estàvem malalts?
Demanar consell
- (tu) en el meu lloc Tu/vostè en el meu lloc què faries/faria?
- tu en el meu cas + V? Tu en el meu cas...?
- tu, si fossis de mi COND Tu, si fossis de mi què faries?
- tu de mi Tu de mi què faries?
- NT + /em/ + ACONSELLAR (que +V...)?

RECOMANAR SUBJ pres
pres/ SUBJ imp
COND/
2ª 1a
Aconsellar, recomanar una actuació

Val més que....+ pres SUBJ
Valdria més .....+ imp SUBJ
Val més + INF
Jo de tu
Jo si fos de tu
Jo de tu ho faria/ hi aniria/ li ho diria/ no ho faria....
Jo en el teu lloc
Val la pena que agafis
prenguis
Valdria la pena que agafessis
que prenguessis
L’expressió
(això) RAI, + O Això rai, quan trobis feina et passarà.
Tu rai, que pots dormir de dia.
Expressar un fet com aparent

SEMBLA que + V... Sembla que estigui molt cansat.
INDcom si SUBJ
Morfologia
Noms
- Formació de noms: sufixos de derivació menys usuals
Pronoms
- Usos emfàtics dels pronoms
- Adverbials (2): instrumentals
Determinants
- Adjectius quantitatius (2): qualsevol, diversos
Qualificadors
- Flexió dels adjectius per expressar estats d’ànim: amoïnat, capficat, tranquil, despreocupat,
neguitós, desanimat, animat, deprimit, eufòric, content, irritat, de bon humor, de mal humor,
mandrós, actiu.

Adverbis
- Ben +participi/adjectiu
Preposicions
- Preposicions introductores de complements verbals
Verbs
- Indicatiu (present, passat i futur) i condicional de trobar-se, aconsellar, adonar-se, discutir,
dubtar, enfadar-se, estimar, gosar, odiar, patir, tractar, recomanar, semblar
- Subjuntiu (present i imperfet ) i imperatiu de ser, fer, venir, anar, prendre, tenir.
- Perífrasis d’obligació: haver de +inf. /caldre que+imp. subj.
Lèxic
- Caràcter, temperament i conducta personal: assenyat, beneit, babau, boig, competent,
conformista, covard, cregut, eixerit, ensopit, envejós, espavilat, esquerp, gandul, garrepa, gelós,
geniüt, indecís, mentider, poruc, rialler, tafaner, tímid, tossut, trempat, xerraire i ximple.
PLANIFICACIÓ DE LES TASQUES INTERMÈDIES

TASCA A: Com estem?
Es fa una pluja d’idees sobre els diferents estats d’ànim en què ens podem trobar. Se n’elabora una
llista que queda apuntada a la pissarra.
TASCA B: Quina cara fan?

El professor reparteix un joc de cartes de cares que reflecteixen un determinat estat d’ànim a cada
grup en què s’ha organitzat la classe. Es tracta de jugar al joc de cartes tradicional de la mona
(vegeu els fulls adjunts).
MATERIAL
Un joc de cartes on hi ha, repetits, els dibuixos de diferents cares.
JUGADORS
S’organitzen grups formats per un mínim de 4 persones.
COM S’HI JUGA?

Abans de començar el joc, una mà innocent ha d’agafar una carta sense mirar-la i amagar-la. Al
final del joc, el jugador que es quedi amb l’única carta desaparellada serà la mona.
El joc consisteix a reunir el nombre màxim de parelles de cartes i no acabar sent la mona.
Es reparteixen les cartes restants entre els jugadors i, de primer, cada jugador aparella les que pot
aparellar i les descarta.
A continuació, el jugador situat a l’esquerra de qui ha repartit les cartes comença, demanant a
qualsevol altre jugador una carta que li permeti fer parella amb una de les que ja té.
Com ho ha de fer? Ha de començar a fer una pregunta com ara tens un/a noi/a que està
amoïnat/da? La persona interpel·lada li pregunta: Quina cara fa? De manera que el que ha fet la
primera pregunta ha d’anar descrivint els trets de la cara que delaten l’estat d’ànim anunciat. Si el
contrincant creu que té la carta, segueix especificant ell mateix la descripció iniciada.
Quan el primer jugador cregui que, efectivament, el personatge descrit pel contrincant és el que
necessita, ho fa saber. Es comprova si realment ho és mirant la carta i, si ho és, continua el joc el
primer jugador, que se la queda. Si no ho és o el contrincant no tenia la carta en qüestió, continua
el jugador següent per l’esquerra.
El joc s’acaba quan cadascú ha aparellat totes les seves cartes. Guanya el jugador que n’hagi
aparellades més i perd el jugador que esdevé la mona perquè és l’únic a qui li queda una carta
desaparellada, és a dir, amb el mateix dibuix que la carta amagada.
Observació:

És interessant que tots els membres del grup estiguin atents a les descripcions que fan la resta de
companys per tal que quan els arribi el torn puguin saber qui és la persona que té la parella que
està buscant.
TASCA C: Què passa quan....

Els alumnes en grups han de descriure un d’aquells moments en què les persones passen per
situacions en què la vida quotidiana queda una mica alterada. Per exemple, algú quan li toca la
loteria, quan s’ha quedat sense feina, etc. Ho contextualitzen una mica i ho exposen al grup classe
perquè entre tots diguin quins són els estats d’ànim que resulten de les situacions que han
exposat.
TASCA D: On he d’anar si...

Els mateixos grups analitzen les situacions anteriors i revisen si hi ha algun cas en què es necessiti
assistència mèdica, s’explica on han d’anar i es crea una simulació per demanar hora al metge.
Aquesta pràctica es pot fer per parelles.
TASCA FINAL: El consultori

Es proposa a la classe de dur a terme un consultori radiofònic de manera que els oients truquin per
demanar consell sobre un problema que comporta un determinat estat anímic.
Per parelles preparen el diàleg (consulta i resposta) que després hauran d’enregistrar.
El guió de la conversa ha de contenir els aspectes següents:

salutació, identificació de l’oient (nom i lloc de residència), exposició de la consulta, exposició del
consell o recomanació, aclariments mutus, agraïment de l’oient i comiat.
Quan ho tenen preparat, cada membre de la parella adopta el rol corresponent: un d’oient i l’altre
de conseller radiofònic. A continuació enregistren el diàleg a fi d’aproximar-se al màxim a la
realitat.
En la posada en comú, s’escolten totes les gravacions i s’aprofita perquè

els alumnes detectin els possibles errors i els comentin amb l’ajut del professor.

UNITAT 5. Han robat a casa meva

OBJECTIU FINAL
Especular sobre els casos de robatori que s’han esdevingut en alguns habitatges del veïnat i
comentar els tràmits que han generat aquests fets.
SEGONS ÀMBITS
A la via pública i a l'interior de locals
- Donar referències precises sobre un lloc en relació amb un altre.
En llocs d'allotjament: Allotjament privat

- Demanar entendre o donar informació sobre les característiques de l'habitatge.
En l'àmbit dels serveis públics: Policia

- Demanar ajut a la policia.
- Fer una denúncia, explicant les circumstàncies dels fets denunciats.
- Entendre explicacions de la policia en cas d'infracció.
- Donar explicacions o excuses.
SEGONS TEMES
- Caracteritzar el perfil psicològic d'algú.
Habitatge i llocs de residència

- Descriure un habitatge segons les dimensions, el nombre d'habitacions i la distribució de l'espai
interior.
- Descriure l'interior d'un habitatge a partir de la seva decoració i del seu mobiliari.
CONTINGUT
Socialitzadora
- Oferir-se de fer alguna cosa.
Informativa
- Descriure.
- Demanar informació sobre un fet o un esdeveniment.
- Informar d’un fet o esdeveniment.
- Comprovar si es recorda alguna cosa.
- Expressar que un fet és cert o és fals.
- Expressar el grau de seguretat d'un fet.
Expressiva
- Expressar estats d'ànim positius, negatius i neutres i sentiments de conformitat i disconformitat:
esperança, repugnància, fàstic, tristesa, desil·lusió, desinterès, llàstima.
Valorativa
- Demanar i donar opinions.
- Donar credibilitat.
Inductiva
- Demanar ajut, demanar un favor.
- Demanar consells.
- Proposar, suggerir, aconsellar o recomanar una actuació.
- Demanar autorització.
Metalingüística
- Precisar.
- Explicar-se.
- Demanar si us han entès.
- Enumerar dins d’una explicació.
- Dubtar.

- Caràcter, temperament i conducta personal
Habitatge i lloc de residència

- Objectes i equipaments domèstics
- Distribució d'un edifici
- Estat de conservació, mobiliari, instal·lacions i equipaments, serveis, condicions internes i
externes, etc. (Repàs).
Demanar informació sobre un fet o un esdeveniment
Mitjançant frases interrogatives parcials que demanen una resposta concreta sobre algun dels
termes de la frase (subjecte, acció, objecte, lloc, temps, mode, finalitat, etc.) expressats en la
pregunta per partícules interrogatives del tipus qui, què, quan, /quant/, com, per què. Per
exemple:
Què ha passat?
Voldria saber qui ho ha fet/qui ho va fer?
Com van entrar?
Per què no hi posen vigilància?
Donar informació d’un fet present o passat

- (no) SABER que + O declarativa en present (IND)?
Saps que vivim sota l’amenaça dels lladres?
- (no) SABER que + O declarativa en passat (IND)?

No sabies que l’havien enxampat?
Sabies que hi ha hagut molts robatoris?
- Es veu que + O declarativa en passat (INF)

/m’/ han dit que
Es veu que hi ha hagut un robatori.
M’han dit que els ho han pres tot.
ACABAR de +
INFINITIU Acaba de passar una desgràcia.
Pres/ Acabava de sortir de casa quan he sentit la sirena del cotxe de la policia.
Pas.
Descriure
- Existència o no existència: Hi havia una figura i quatre quadres.
No hi havia cap element decoratiu.
- Lloc: Al fons del corredor...
- Dimensions i volum: Fa un metre d’amplada per dos d’alçada.
- Pes: Era molt lleuger, no pesava gens.
- Quantificació: Aquí n’hi havia dos i allà tres.
- Forma: La figura era allargada.
- Consistència i resistència: Era un vidre molt resistent.
- Perceptibilitat acústica: Se sentia molt soroll.
Comprovar que es recorda alguna cosa

- Te’n/Se’n recordes/recorda si...?
- No et deus pas haver oblidat de...?

Expressar la ignorància d’un fet

- No, no ho sé/ No en tinc ni idea.
- No ho sabia/ No en tenia ni idea.
- No sé què ha passat.
Expressar que un fet és cert o fals

- Sí, és veritat/és cert/ és clar.
- No, no és veritat/és fals.
- Jo no he dit mai això.
Expressar el grau de seguretat d’un fet

- Estàs/Està segur d’això?
- Oh, i tant/ ja ho crec.
- Segur que no...?
- Segur, de veritat... / No dubtis del que et dic / No n’estic segur / No estic gaire segur de... / No
sé si... / Em sembla que... / Potser...
Demanar i donar opinions

- Què et/li sembla?
- Em sembla que...
Expressar un fet com aparent

- Sembla que ho hagin fet expressament.
- Fa cara de ser una cosa molt pensada.
- Jo diria que...
Demanar consell/ demanar instruccions

- Què faig?
- Què he de fer?
- Què em recomanen?
- Què hauria de fer?
- On he d’anar?
Donar instruccions
- Hauria d’emplenar aquest imprès.
- Tanqui bé la porta.
Suggerir, aconsellar, recomanar una actuació

- Jo de vostè intentaria recordar-ho tot.
- Caldria que m’acompanyessin a comissaria.
Demanar una actuació (peticions, ordres, requeriments)

- Sisplau.
- Per favor.
- Si no li fa res.
- Per favor, expliqui els fets.
- No toquin res.
- Sisplau, solucioni-ho tan aviat com pugui.
Demanar si us han entès

- No se si queda clara l’explicació.
- No sé si m’entén.
- No sé si m’explico.
- Entén què vull dir?
Enumerar dins d’una explicació

- per començar...
- primer...
- a més a més...
- finalment...

Dubtar
- no sé si...
- (ara) no recordo si...
- (ara) no estic segur de+/SN/
(de+) si...
Noms
Formació de noms: sufixos de derivació per a objectes o llocs destinats a tenir-hi alguna cosa:
sucrera, cendrer, etc.
Pronoms
Adverbials en funció de CC de lloc: hi
En funció d’atribut o terme predicatiu: ho, hi
En funció de CD
Indefinits: altre, cadascú, cadascun, tot, qualsevol, mateix, cert, tal.
Possessius
Determinants
Adjectius quantitatius: tots, massa, molt
Qualificadors
Adjectius qualificatius: caràcter personal, descripció física, descripció d’objectes.
Adjectius comparatius: superlatius amb les terminacions -íssim, el millor, el pitjor
Adverbis i expressions adverbials

- dalt.....(a) baix, (a/al) davant, (a/al) darrere, (a) dins, (a) fora....
- quan, anit, l’endemà, des d’aleshores, després, en acabat, més d’hora, més tard, ja, mentre,
mentrestant...
- malament, almenys, de pressa, corrents, a poc a poc, només, solament, (tan) sols, sobretot, tot
- de cap manera, ni tan sols
- de debò, de veritat, fins i tot
- potser, tal vegada, qui sap, si de cas, vejam si...
- gairebé, quasi
Preposicions i locucions prepositives

A causa de, a través de, arran de, al fons de, durant, en lloc de/ en comptes de...
Verbs
Passats (pret. indefinit, perfet, imperfet)
Participis: robar, trencar, estripar, fer, destrossar, malmetre, afectar, ensorrar, espatllar,...
Imperatiu: fer, tenir, mirar, recordar, escriure, omplir...
Perífrasis d’obligació
Perífrasis: ACABAR de + INFINITIU
VENIR a + INFINITIU
COMENÇAR a + INFINITIU
POSAR-SE a + INFINITIU
Lèxic
Parament de la llar, objectes de valor


TASCA A: Han entrat a robar alguna vegada a casa teva?
Els alumnes es reuneixen en petit grup per tal d’intercanviar experiències de robatoris a les cases.
Si mai no s’han trobat en aquesta situació, segur que tenen algun cas similar per explicar. És
interessant que explicitin què va passar i tots els passos que van haver de seguir per resoldre
satisfactòriament el cas.
Tot seguit es posa en comú i el professor en ressalta les estructures i el vocabulari conflictius.
TASCA B: Casa meva

Els alumnes, dividits en grups, elaboren el disseny del seu pis (poden fer servir com a model els
croquis de la unitat L 3.3). Han de destacar, sobretot, l'interior de l'habitatge i el contingut:
mobles, aparells i objectes de decoració que puguin ser objecte de robatori. També cal que
remarquin les portes i finestres que comuniquen amb l'exterior amb la finalitat de poder explicar-
se bé a la tasca E (denúncia).
Han d'ubicar el pis en un plànol establert (pot ser el de la seva ciutat) i situar-lo en un edifici.
TASCA C: La policia
Els mateixos grups adopten el rol de policies i elaboren un qüestionari per utilitzar en cas de
denúncia de robatori a l'interior d'un habitatge (es poden demanar impresos si n’hi ha).
- Dades personals
- Horaris
- Ubicació de l'habitatge
- Explicació dels fets
- Inventari del contingut
- Entrades i sortides del pis i de l'edifici
- Sospitosos
TASCA D: El robatori
Es presenta a cada grup un supòsit de robatori en el qual hi ha uns elements semblants: Han
entrat a casa seva i els han robat algunes coses de valor considerable. La resta de variables ( en
quin moment, què feien mentrestant, on eren, etc. ) les prepara cada grup en funció del que s'ha
treballat en la tasca B
TASCA E: La denúncia
Cada grup es divideix, és a dir, uns membres adopten el paper de policies i els altres, el de
víctimes. Les feines a fer són les següents:
1. Víctimes: Anar a buscar els policies d’un altre grup per tal de fer la denúncia. Han de resoldre
el qüestionari que s'ha elaborat en la tasca C amb les dades que s'han treballat en les tasques B i
D (casa seva i els detalls del robatori, respectivament).
2. Policies: Atendre les víctimes dels altres grups que vénen a fer la denúncia.
Aquesta conversa la poden dur a terme tants cops com vulguin per tal d’assegurar-ne la correcció.
És per això que aconsellem que facin quatre denúncies amb quatre grups diferents: dues converses
en què adoptin el paper de víctimes i les altres dues en què siguin policies.

TASCA FINAL: EL comentari

Es formen parelles, cada membre de les quals ha de ser d’un grup diferent i, tot adoptant el rol
d’amics o de veïns, fan un intercanvi d’experiències dels robatoris davant de tota la classe. Per tal
de treballar les funcions lingüístiques corresponents a informar de fets i esdeveniments passats,
fan safareig sobre què creuen que ha passat, com creuen que ha anat el robatori i com els sembla
que són els lladres.
Aquesta tasca serà globalitzadora i permetrà per una banda treballar la funció informativa i per
l’altra assegurar el lèxic referit a la descripció personal.

UNITAT 6. Canviar de feina

OBJECTIU FINAL
Amb la finalitat de millorar la situació laboral, dur a terme una entrevista en una oficina de treball,
prèviament concertada a través de la xarxa telemàtica.
SEGONS ÀMBITS
A la feina
- Donar instruccions sobre una determinada activitat laboral.
Telecomunicacions
- Entendre missatges en xarxes telemàtiques.
SEGONS TEMES
- Caracteritzar el perfil psicològic d'algú: caràcter, temperament i conducta personal.
Activitats i relacions professionals

- Intercanviar informació sobre el camp professional i el tipus de feina. Donar informació sobre les
condicions de treball.
CONTINGUT
Socialitzadora
- Oferir-se a fer alguna cosa.
Informativa
- Expressar el coneixement o la ignorància d'un fet.
- Expressar la intenció, la voluntat o la decisió de fer alguna cosa. II
- Preguntar sobre la intenció, la voluntat o la decisió de fer alguna cosa. II
- Prometre de fer alguna cosa.
Valorativa
- Demanar opinions. II
- Donar opinions. II
- Expressar un fet com a difícil. II
Inductiva
- Demanar consells.
- Demanar instruccions. III
- Donar instruccions. III
Metalingüística
- Demanar si us han entès.
Expressiva
- Expressar acord i aprovació.


Activitats i relacions professionals
- Com, amb qui, quant, durada, etc.
- Nom, activitat, operacions, apreciació global
- Horari, dedicació, retribucions econòmiques
- Relacions laborals
- Sol·licitud de feina. Atur
Oferir-se a fer alguna cosa
+ VOLER +V Si vol, puc fer més hores
- si
pres. 2a pres. futur 1a Si vol. puc canviar de torn
Informar
Sóc mestressa de casa.
Fa tres anys que m’hi dedico.
Parlo tres llengües.
Narrar
Vaig començar a treballar l’any...a l’empresa... i des d’aleshores fins....
Expressar el coneixement o ignorància d'un fet

Demanar si se sap una cosa
- SABER + INT +V? Saps com es fa això?

Vostè sap què s’ha de fer?
Expressar el coneixement d’un fet Això es fa així.

S’ha d’anar a la tercera planta.
Expressar la ignorància d’un fet No, no ho sé.

No, ni idea.
Expressar la intenció, la voluntat o la decisió de fer alguna cosa

- O afirmativa/negativa (no)Buscaré feina.
- FUT. (no)Estudiaré informàtica.
He d’anar a l’entrevista.
- HAVER de + INF
Hauré de fer el currículum.
- (no)VOLER + INF (no)Vull treballar al torn del matí.
- m’ AGRADAR + INF
COND. M’agradaria treballar al torn del matí.
Preguntar sobre la intenció, la voluntat o la decisió de fer alguna cosa.II

/decidit/ a Estàs decidit a buscar feina?
- ESTAR /convençut/ de + INF N’està convençut?
/disposat/ a Esteu disposats a fer-ho?
- PRENDRE una decisió? Ja heu pres una decisió?
Prometre de fer alguna cosa

Li asseguro que ho podré fer.
Em comprometo a fer tantes hores com em digui.
Poden comptar amb mi.
Compti amb mi.
Negar-se a fer alguna cosa

Em nego a fer-ho.
Renuncio a presentar-me a l’entrevista.

Expressar un fet com a fàcil o difícil

SER fàcil Això és molt fàcil de fer.
- SN + (Q+) senzill (+ de + INF) Això sembla força senzill.
SEMBLAR simple
TENIR
SUPOSAR /dificultat/
COMPORTAR (+ a +INF)
- (R) (SN) + (Q +)
IMPLICAR /complicació/ (per)
IND /inconvenients/
3a
Té moltes dificultats per trobar clients.

Això comporta risc.
SER fàcil
- (SN+) no (pas) +(Q+) senzill + (+ de + INF)
SEMBLAR simple
Demanar opinions sobre persones, coses o fets

- com + VEURE + SN? Com ho veus, tu això?
pres./
pas./
2a
/quin/ +SER+ / el teu/ /punt de vista/

/opinió/ (sobre)
/parer/ (respecte..) ?
/.../ (quant a...)
Quin és el teu punt de vista sobre aquestes condicions?
ESTAR d'acord en +SN]? Estàs d’acord amb tot...?

pres./ - amb + SN]
/pas./
/COND/
2a
( a /mi/) /em / sembla que+O

fa l'efecte
(R) per/mi/ (que)+O

(R) al /meu/ entendre, +O
(R) de del /meu/ punt de vista+O
(R) segons /tinc/ entès, +O
/opinió
La /meva és que +O
idea
Segons tinc entès, he d’enviar el meu currículum a l’empresa.
Donar instruccions
- HAVER de
COND + INF Hauria de signar tots els fulls.
2a/1ª pl.
- HAVER-SE de
+ INF S’hauria de treure el carnet.
COND 3a
- CALDRE
COND 3ª + INF Caldria començar al més aviat possible.
- CALDRE que V
pres./ COND/3a SUBJpres. Cal que sigui puntual.
+
SUBJimp./ Caldria que fos responsable.
2a/1a pl.

Morfologia
Noms
Formació de noms: sufixos de derivació per a noms d’oficis: -or/-ora, -er/-era, -ista/-ista, -ari/-
ària, -aire/-aire
Pronoms
Adverbials: hi en funció de CC de lloc
Personals de CI
Interrogatius: com, què, quin....
Determinants
Numerals partitius: mig, quart, terç
Quantitatius: força, bastant/bastants
Qualificadors
Flexió de gènere i nombre d’adjectius com ara: seriós/-osa/-osos/-oses, autoritari/ -ària/-aris/-
àries...
Adverbis
Ben+participi/adjectiu
Verbs
Forma d’obligació impersonal: s’ha de+inf., caldre+inf.
Formes d’obligació personals : haver de+inf., caldre que+subj.
Pret. indefinit i perfet de: estudiar, treballar, estar, començar , acabar, etc.
L’imperatiu dels verbs: escriure, fer, treure, aprendre, anar, anar-se’n, tancar, seure, venir, sortir
Subjuntiu present com a forma negativa de l’imperatiu
Lèxic
Àrea laboral: inscriure’s a l’atur, cartilla de la Seguretat Social, contracte de treball, conveni,
cotització, indemnització, indemnitzar, jubilació, mútua, pensió, renda, retencions legals, salari,
sou, augment, congelació, Seguretat Social, trienni, acomiadament, atur, carnet d’atur, despatxar
algú
Relacions laborals: cap de personal, encarregat, empleat, treballador, obrer, company, col·lega,
soci, manar, ordenar, donar ordres, obeir
Formació ocupacional i perspectives de feina: aptitud, aprenentatge, capacitat, ascens, canvi de

feina/ d’ofici/ de càrrec, carrera, col·locació, coneixements, informes, mèrits, millora de feina,
oposició, promoció, selecció de personal
Condicions de treball: horari, dedicació: jornada de ( ) hores, treballar ( ) hores al dia/ a la

setmana, començar, posar-s’hi, acabar, plegar, vacances
Tipus de contracte: laboral, temporal, feina fixa, a domicili, treballar a preu fet, a tant la peça
Qualificació: catedràtic, coordinador, directiu, interí, manobre, mosso, operari, peó, suplent, tècnic,
titular
Lloc de treball: botiga, camp, centre d’ensenyament/d’investigació, clínica, comerç, despatx,

empresa, escola, fàbrica, facultat, granja, hospital, indústria, institut, magatzem, mercat, mina,
obra


TASCA A: L’experiència
Es divideix la classe en grups, amb cadascun dels quals els alumnes fan un intercanvi d'informació
sobre la pròpia experiència laboral.
El professor els pot passar un qüestionari per tal que tractin els aspectes més generals de l'àmbit
laboral. (Treballes/treballaves? De què? Quin horari feies/fas? Quin tipus de contracte tenies/tens?
etc.)
Es fa una posada en comú i es comenten els aspectes que no hagin quedat clars.
TASCA B: Les feines

Els alumnes van dient feines (que no sigui la seva) i se'n fa una llista. Es poden escriure a la
pissarra perquè després es puguin repartir de manera que cada grup en treballi unes quantes i no
se'n repeteixin. La majoria de professions haurien de ser properes a les possibilitats dels alumnes
per tal que s'aproximin al màxim a la seva realitat.
TASCA C: Els perfils

Es distribueixen les feines de la pissarra entre diferents grups, cadascun dels quals ha d'elaborar
els perfils idonis per dur-les a terme. Es pot fer un nombre de necessitats per a cadascuna; per
exemple: Cal que sigui atent, cal que sàpiga comptabilitat, ha de tenir entre 25 i 30 anys, etc.
Aquesta tasca es pot treballar també a partir dels dos models d’activitats adjuntes (Fulls 1A/1B i
2).
TASCA D: T’hi apuntes? m’hi apunto!

Els alumnes, en grups, simulen que són persones que volen canviar de feina i que, com a primer
pas, s’apunten al Servei Català de Col·locació (SCC) a través d’un servidor d’una caixa d’estalvis.
Aquí es poden presentar un seguit de targetes amb els passos a fer des del menú principal, o
simplement un recull de totes les dades que els demanen les diverses pantalles. Normalment en
aquest servei telemàtic no és possible apuntar-se per fer una feina concreta sinó que hom s’inscriu
en un sector de treball i concerta una entrevista.
Es pot fer un repàs dels diversos sectors per tal d’ubicar-hi les professions que han decidit treballar
i del lèxic referent a relacions laborals.
(En el cas de no poder disposar dels models estàndards que ofereix la Caixa, alguns alumnes
podrien experimentar-ho directament en aquest servei i després aportar aquesta experiència a
classe.)
TASCA E: Les preguntes

Cada grup recupera la informació que ha recollit en la tasca C (els perfils) i elabora un guió de
l’entrevista laboral amb els aspirants a les feines que ofereixen. Per evitar que els guions siguin
idèntics, cada grup fa el seu i el professor en duu a terme el seguiment.
TASCA FINAL: L’entrevista

Cada grup penja a la paret o a la pissarra la llista de feines que té a la borsa, adopta el rol d’OTG
(Oficina de Treball de la Generalitat) o d’ETT (Empresa de Treball Temporal) i es disposa a rebre
els primers clients per fer-los una entrevista a partir del guió que ha preparat en la tasca anterior i
d’acord amb els requisits que la feina exigeix (tasca C).
La roda d’entrevistes es pot fer de la manera següent:
Un o dos alumnes d’un grup (depèn si el grup classe és molt nombrós o no) van a un altre grup
fent el paper d’aspirants a una de les feines de la seva borsa de treball, fan l’entrevista i tornen al
seu grup. Això es va repetint amb tots els alumnes amb l’única condició que han d’anar a una
oficina de treball que no sigui el seu grup i demanar informació d’un màxim de dues feines. Cal
remarcar, també, que mai es duu a terme cap conversa simultània amb la finalitat que el professor
pugui avaluar cada alumne.

Si el professor veu que tots els aspirants trien els mateixos grups per anar a fer l’entrevista, haurà
de cridar-los l’atenció i conduir-los per tal que tots els grups puguin atendre un nombre similar de
clients.
Full 1A
Alumne A
ELS DIFERENTS OFICIS
Primer ofici: DOMADOR DE LLEONS
Requisits: Força física

Vespres, nits i caps de setmana lliures
Valentia
Mínim 1,75 d’alçada per a homes i 1’65 per a dones
Disposat a fer vida nòmada
Experiència amb animals salvatges
Mèrits Cos esvelt

Aspecte agressiu
Sense estudis especials
Facilitat per entendre’s amb els animals
Segon ofici: MAQUINISTA DE TREN
Requisits: Estudis mitjans o superiors

Bona vista i bona oïda
Disposat a fer nit fora de la seva ciutat
Resistència física pel que fa a horaris llargs
Bons coneixements de mecànica i electricitat
Mèrits: Bona salut del sistema nerviós

Bona disposició per a la soledat en la feina
Disposat per fer horaris diversos
Coneixements dels codis específics de circulació
Tercer ofici COBRADOR DE MOROSOS
Requisits: Fredor de caràcter

Coneixements de psicologia pràctica
Presència agressiva
Treballar a comissió
No ser humanista ni generós
Treballar fora del barri on es viu
Mèrits: Haver estat policia

Força física defensiva
No ser baix de talla
Ser home

Full 1B
Alumne B
ELS DIFERENTS OFICIS
Primer ofici: HOSTESSA DE VOL
Requisits: Ser dona

Ser elegant
No tenir vertigen
Saber llengües
No ser casada
Tenir bon tarannà
Mèrits Coneixements de psicologia humana

Cultura superior
Serenitat en moments difícils
Màxima disponibilitat horària
Primer ofici: VENEDOR AMBULANT DE FIRES
Requisits: Tenir furgoneta o camió

Tenir una veu potent
Conèixer la geografia de la regió
Tenir carnet de conduir
Tenir elements d’aixopluc per la pluja
Complir les normes de l’ajuntament
Mèrits Tenir allò que se’n diu “psicologia barata”

Ser ordenat i polit
Tenir habilitat per comprar barat i vendre car
No ser tímid
Primer ofici: REI D’UN ESTAT
Requisits: Tenir el títol hereditari demostratiu

Ser en un estat que permeti dur-lo a terme legalment
Gaudir de l’acceptació dels qui manen
Ser home (gairebé en tots els països on n’hi ha)
Casar-se amb una parella del seu rang
Saber parlar en públic
Mèrits Ser intel·ligent

Conèixer el país on viu i els seus problemes
Tenir bona presència
Ser diplomàtic amb tothom
Activitat de Jordi Esteban

Full 2
Individualment, subratlla, per ordre de preferències, les tres característiques més importants que
creus que haurien de tenir les persones següents:
Mestre: intel·ligent, atractiu, conseqüent, moral en la seva vida, just, honest, autoritari, flexible,
amb sentit de l’humor, que li agradin el seus alumnes, que faci les lliçons interessants, que domini
la matèria, que parli clar.
Cambrer: amable, educat, humil, agradable, despert, espavilat, competent, divertit, jove, atractiu,
pacient, robust, desvergonyit, ràpid, polit.
Metge: afectuós, dinàmic, atractiu, vital, prudent, hàbil, honrat, culte, agradable, intel·ligent,
sensible, conscient, intuïtiu.
Governant: just, entès, ric, honest, casat, autoritari, carismàtic, amistós, treballador, intel·ligent,
eloqüent, segur, tolerant, alt, ordenat en la seva vida.
Cap de personal: competent, humà, disciplinat, honest, amable, intuïtiu, actiu, ben educat,
intel·ligent, espavilat, despert, sensible, discret, decent, metòdic.
Després, forma un petit grup amb uns companys i comenteu les vostres tries. En la conversa has
de defensar el teu punt de vista i intentar convèncer els teus companys.

UNITAT 7. Vaig a comprar

OBJECTIU FINAL
Com a tancament del curs, anar a comprar un regal d’amic invisible per a un company de classe.
SEGONS ÀMBITS
En botigues i comerços
- Demanar i dir on es poden trobar articles o productes determinats. Demanar per una secció o per un
establiment on es pugui comprar una cosa determinada.
- Demanar informació o consell sobre un article.
En mitjans de transport: Transport públic

- Parar un taxi o avisar-lo per telèfon. Donar les indicacions del lloc on es vol anar, especificant, si cal, per
on s’hi vol anar i on es vol parar.
CONTINGUT
Socialitzadora
- Demanar disculpes. Excusar-se.
- Acceptar disculpes.
Informativa
- Descriure.
- Comparar: comparació d'igualtat i desigualtat.
- Comparar: expressió de similitud o dissimilitud.
Expressiva
- Expressar sentiments positius.
- Expressar sentiments negatius.
- Expressar sentiments de conformitat i disconformitat.
Valorativa
- Demanar opinions. II
- Donar opinions. II
Inductiva
- Demanar consells.
- Donar instruccions.

Compres
- Roba i calçat
- Articles d'ús domèstic
- Llibres i articles de papereria i material d'oficina
- Productes audiovisuals
- Joguines
- Objectes de regal
- Funcionament, prestacions, qualitat

Demanar una actuació
Necessitaria que m’ajudessin.
Li faria res dir-me on he d’anar?
Sisplau, podria anar una mica més de pressa/a poc a poc?
Demanar disculpes
Perdó
Perdoni’m
Perdona
Dispensi
Disculpi’m em sembla que m’he equivocat.
Disculpa em penso que m’he confós.
Ho sento
Ho lamento
Em sap greu
Acceptar disculpes
Perdonat
Disculpat, no es preocupi
*(cap)
No té importància
(gens d’)
No hi fa res.
Excusar-se
Ha estat un error.
una equivocació
preocupar-se
No amoïnar-se (hi)
capficar-se
Descriure
Existència/ no existència
Hi ha / no hi ha + SN
Dimensions i volum
Aquest (llibre) és molt gruixut.
Pes
No pesa gaire.
Mesures de superfície, capacitat i volum

Vull una maleta molt grossa/petita.
Forma
Voldria una (safata) rodona/quadrada.
Consistència i resistència
Aquest vidre és molt resistent.

Demanar i donar informació sobre coses

Què desitja?
El/la puc ajudar?
On puc trobar un...
sigui/siguin
tingui/tinguin
(un/una) faci/facin
- Vull/voldria que
(uns/unes) fos/fossin
tingués/tinguessin
fes/fessin
Volia
Tenen...?
...en tenim...
No en té de... ?
No en té que... ?
Quants en...
Doni-me'n...
Quant val aquest/a...?
Quin preu té?
Comparar
Tota comparació s’estableix entre QUANTITAT o una QUALITAT (primer terme)
i un altre (segon terme), a través de fórmules com ...tan(t)...com..., ...més / menys que...
El segon terme de la comparació és habitualment només un fragment d’una oració més o menys repetitiva
respecte a l’oració del primer terme.
L’un.../l’altre... L’una .../ l’altra

Tots dos Totes dues
Tant l’un com l’altre Tant l’una com l’altra
Ni l’un ni l’altre no Ni l’una ni l’altra no...
Cap dels dos... Cap de les dues
Expressió de similitud i dissimilitud

Aquest vestit sembla una bata.
Aquesta bata no sembla una bata.
Expressar opinió
Pensar
Opinar
Creure que + oració
Trobar
Suposar
sembla
(A /mi/ em que + oració
fa l’efecte
Morfologia
Pronoms
- Substitució d'un nom en funció de CD per un pronom:
- Quan el nom substituït és indeterminat, en (n'), -ne ('n).
- Quan el nom substituït és determinat, el(l'), -lo ('l); la (l'), -la; els, -los ('ls); les, -les.
- Interrogatius: distinció semàntica quan/ quant
Determinants
- Adjectius quantitatius (2): prou, qualsevol, cert, diversos

Qualificadors
- Flexió de gènere i nombre de l’adjectiu (2): ampliació
- Adjectius comparatius: gradatius i superlatius
- Estructures adjectives per formar el complement del nom
- Diferència entre gran i gros
Adverbis
- Adverbis com si fa no fa
Preposicions
- Ús de la preposició de, per ,amb i sense per formar complements determinatius del nom.
Verbs
- Perífrasis verbals (2): venir a, acabo de...
- Formes verbals (2):mode indicatiu i subjuntiu (present i imperfet) de verbs regulars com ara: calçar,
emprovar, encarregar, portar, trobar, gravar
- Present i imperfet de subjuntiu dels verbs irregulars ser, tenir, fer, tenyir, vendre, etc.
- Perífrasis verbals: haver de + inf., caldre+subj.
- Condicional dels verbs voler i poder
Lèxic
- Lèxic general d’ articles d’ús domèstic, roba i calçat, llibres i articles de papereria i material d’oficina,
productes audiovisuals, joguines, objectes de regal.

TASCA A: Preparem l’empresa
Se’ls diu als alumnes que en aquesta unitat ens centrarem en un tipus de comerços concrets:
- roba i calçat
- articles de la llar
- llibreria, papereria i material d'oficina
- joguines
Amb aquesta informació se’ls proposa investigar els seus coneixements. Han de dir el màxim nombre
possible de productes que es poden trobar en cadascun d’aquests establiments i es van escrivint a la
pissarra per tal que tots tinguin accés al lèxic i es pugui completar si cal.
Se’ls pot avisar uns dies abans perquè comencin a treballar aquest vocabulari pel seu compte.
TASCA B: Muntem la paradeta

El professor facilita als alumnes una col·lecció de catàlegs que hi ha al mercat on consten les fotografies
de molta diversitat d’articles.
Els alumnes es divideixen en grups, cadascun dels quals s’ha d’apropiar d’un d’aquests establiments
explicitats en la tasca anterior. A continuació han de preparar-se el paper de botiguers del comerç escollit.
Cada comerç pot estar ubicat en una planta d’una superfície comercial.
Amb el lèxic que s’ha recollit, trien els articles que els interessen i conformen la seva botiga. També cal
dir-los que han de poder donar algunes explicacions de tot allò que tinguin a la venda: preus, qualitats,
funcionament, etc.
Finalment, han d’elaborar un rètol per anunciar-se.
TASCA C: Els clients

Es deixa de banda provisionalment les botigues i es preparen els rols dels clients. Els alumnes, de dos en
dos, han d’elaborar la seva llista per anar a comprar.
Es pot donar a cada parella de clients una targeta amb un mínim de dues instruccions o supòsits en els
quals els venedors hauran de respondre els seus requeriments.
Heus aquí una llista de supòsits amb què es poden trobar cada parella de clients:

- En una secció hi aneu a comprar lliurament un màxim de tres productes.

- Entreu en una botiga qualsevol per preguntar on podeu trobar un determinat article que no sabeu en
quin tipus de botiga es ven.
- En una altra secció no trobeu un dels productes que busqueu, però el venedor us convenç i us en
quedeu un altre.
- En una altra, entreu només a demanar informació sobre una o més coses, però sense comprar (màxim
tres productes).
- En una altra, heu de demanar el canvi d’un objecte que us han venut defectuós.
- En una altra, tampoc no hi trobeu un dels productes que voleu, però el podeu encarregar.
TASCA D: Anem a comprar!

A continuació tota la classe treballa simultàniament. Cada grup es divideix de manera que uns fan de
botiguers i els altres són els clients que van a comprar a la resta d’establiments. Les tasques que han de
fer uns i altres són les següents:
a. Botiguers: Es queden al seu establiment per tal d’atendre els clients d’altres grups. Abans de
començar qualsevol conversa, cal que cada parella de clients els ensenyi la instrucció que els ha
repartit anteriorment el professor perquè la conversa sigui satisfactòria.
b. Clients: S’agrupen en parelles i van a comprar als altres comerços d’acord amb les instruccions del
professor. En acabat, tornen a la botiga del seu corresponent grup per rellevar els seus companys
botiguers. Per tant, s’han d’intercanviar els rols de manera que ara ells fan de botiguers i els altres
són els clients que surten a comprar a la resta d’establiments.
Així, doncs, tots fan de botiguer i de client en més d’una ocasió, de manera que la repetició de la conversa
assegura l’èxit de la tasca.
TASCA E: Anem molt carregats

El professor presenta el supòsit que han comprat molt i que han d’agafar un taxi per portar les compres a
casa seva. Els alumnes, en parelles, es preparen la conversa corresponent i es proposa a unes quantes
que la duguin a terme. La resta de companys i el professor van fent les observacions corresponents per
tal de millorar el diàleg entre taxista i usuari, i assegurar les estructures necessàries (obrir el diàleg,
donar l’adreça, indicar el camí a seguir, demanar el compte de la carrera, pagar i acomiadar-se).
TASCA F: Com ha anat?

Es fan grups nous d’alumnes i assumeixen el rol de colla d’amics que queden per prendre una copa i
parlar de les coses que han comprat. Es fa una posada en comú en què es comenten tots els detalls: què
han comprat, què no han trobat, quines particularitats tenen els diversos articles comprats, preus,
qualitat i el tipus d'atenció que han rebut als diferents establiments.
Expliquen les coses que han pagat amb la targeta de crèdit, els avantatges que això suposa i de quina
manera la seva entitat bancària els ho notifica.
TASCA FINAL: L’amic invisible

Com a tancament de la unitat i del curs, es proposa als alumnes de simular el joc de l’amic invisible. Es
reparteixen anònimament els noms dels companys perquè cadascú faci veure que regala un petit obsequi
a un altre. Tot seguit, cada alumne explica què ha regalat i en justifica la tria. El company, al seu torn, li
ho ha d’agrair com cal.
Si els alumnes proposen de fer-se els regals de veritat, es fixa un preu màxim, realitzen ells mateixos la
tasca final de comprar el regal a l’establiment corresponent, i l’últim dia de curs se’ls reparteixen.


Basic 3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Basic 3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Programació de llengua catalana nivell bàsic B3U1

UNITAT 1. Quedar amb uns amics

En espectacles i actes públics

Expressiva (sentiments, estats d'ànim, actituds, sensacions físiques i percepcions sensorials)

Secretaria de Política Lingüística 45

NOCIONS ESPECÍFIQUES RELACIONADES AMB ELS ÀMBITS I ELS TEMES

- (SN) SER (+Q) /bo/ (/SN/) És molt bo, aquest plat.

- (SN) ESTAR (Q+) bé (SN) Està bé, aquesta pel·lícula.

- M’agrada més anar a ballar.

Secretaria de Política Lingüística 46

s’(hi) està (adv.)

Que bé que s’hi està, aquí, amb vosaltres.

Expressar sentiments negatius

Expressar sentiments mitjançant actituds de conformitat o disconformitat

amb+SN (no) Estic d’acord amb tu.

Expressar el desig de fer alguna cosa

Expressió positiva i negativa

(no) VOLER + INF. Vull anar al cine.

Preguntar sobre el desig de fer alguna cosa

PENSAR (indef. 2a i 3a p) Què heu pensat fer?

Secretaria de Política Lingüística 47

INT + TENIR ganes de + INF.?

Suggerir, aconsellar, recomanar una actuació

(i) per què no + V ... ?

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES

BUSCA ALGÚ QUE…

Secretaria de Política Lingüística 48

TASCA B: Sabeu què em va passar?

TASCA C: Ara..., i abans?

TASCA D: L’agenda cultural

TASCA F: Trobada al restaurant

Secretaria de Política Lingüística 49

2n pas: Anada al restaurant

TASCA FINAL: Què farem?

Secretaria de Política Lingüística 50

UNITAT 2. Visitar un altre país

NOCIONS ESPECÍFIQUES RELACIONADES AMB ELS ÀMBITS I ELS TEMES

Serveis públics i privats

Secretaria de Política Lingüística 51

- V + igual Això és igual a tot arreu: qui paga mana.

En aquesta ciutat tothom es desplaça amb bicicleta.

- (SN1 + ) (no) ASSEMBLAR-SE a + SN2 Aquell poblet (no) s’assembla a d’altres de la

- (SN1 i SN2 ) + ASSEMBLAR-SE + (SNpl) L’església i el baptisteri s’assemblen

- (SN1) + semblant a + SN2 Aquest paisatge és semblant a l’alpí.

Expressar un fet com a versemblant

Expressar un fet com a possible

Hi ha la possibilitat que es puguin fer sortides amb carro.

Expressar un fet com a probable

Secretaria de Política Lingüística 52

Demanar i donar instruccions

INT+ HAVER de + INF? Què hauria de fer per anar al país X?

PLANIFICACIÓ DE LES TASQUES INTERMÈDIES

Secretaria de Política Lingüística 53

TASCA B: Preparant el viatge

ALTRES (visats, vacunes, etc.)

TASCA C: Quin temps farà demà?

TASCA D: Decidim on anirem!

Secretaria de Política Lingüística 54

TASCA FINAL: Què ens cal?

Passos previs Gastronomia Monuments Altres aspectes interessants

Secretaria de Política Lingüística 55

UNITAT 3. Trobar pis

En l'àmbit de l’administració i d’entitats públiques