Bruixería, el pecat capital de les dones empoderades

Melissa Ledgard Majidi

7 de juny de 2024

Tots coneixem l’aspecte de les bruixes medievals. Els relats ens representen dones
velles i amb un nas gros. Donen pór als nens per la seva maldat i espanten a la bona gent
perque gaudixen perversament i diavólica de la seva sexualitat.
Els contes de bruixes ens amaguen una història menys fantasiosa i de força més
por, perque les bruixes eren en realitat dones sabies i independients que ajudaven als
altres. De coneixements al seu haguer, en trobem molts, com poden ser l’alquimia,
l’herbolària i la biologia. Cuant a aquesta última rama, utilitzaven els seus sabers
d’anatomía, partería, sexualitat i reproducció, per ajudar a altres dones a conéixer el seu cos
i controlar-ne la fertilitat.
Per aquest motiu, les elits governants i el clergat, van considerar que aquestes
dones eren un obstacle i, fins i tot, una amenaça pels seus esforços d’establir el control
social. En conseqüencia, elles sofriren persecucions, confiscaren el seus coneixements i les
cremaren. A época medieval, no menys de cent mil persones, la majoria dones, van ser
víctimes d’aquesta caça.
Lamentablement, aquesta no es una història nova. La figura femenina ha estat
associada a la maldat i la lascivia des de fà segles. D’icons, en tenim alguns, com les
sirenes i les arpies. A la tradicio católica en tenim a Dalila, Salomé, María Magdalena; i a la
grega, en tenim Pandora. En tots els casos, la dona representa el desitg i l’home la raó.
Per acabar, la llarga tradició de prejudicis ens ha portat a la realitat actual.
Evidentment, segles de dominació masculina no se poden pal·liar amb unes poques
décades d’aveços en l’ambit de l’empoderament femení. La humanitat és pot comparar amb
un ocell amb dues ales, una es la dona i l’altra és l’home. Fins que la dona no tinga poder i
força equivalent a l’home, l’au de la humanitat no podrà mai alçar vol.

Conèixer la història
#dona #bruixes #estereotip