Posibles preguntes biotec

P1: Cicle reproductiu del virus

1. Adsorció o fixació. El virus s’adhereix a la membrana per mitja de lligands virals

(proteïnes de la càpsida a receptors específics superficials de la cèl·lula).
2. Penetració. El ADN del virus penetra dins la cèl·lula hoste, la càpsida es queda fora.

3. Replicació o desenvolupament. Dos processos diferents. Es formen moltes copies de

l’àcid nucleic viral.

- Lític o cicle ordinari.

L’àcid nucleic víric procedeix immediatament a la transcripció del seu missatge
genètic en els ARN necessaris per multiplicar-se.
- Lisogènic. El ADN víric s’uneix al ADN bacterià. La bacterià segueix les seves
funcions vitals sense que el virus realitzi cap acció, i quan el ADN bacterià es
duplica, també ho fa el ADN víric, de manera que el genoma del virus passa a les
dos bactèries filles. Aquet cicle pot durar generacions sense que el virus es
manifesti, però davant una alteració en les condicions ambientals el ADN víric es
separa del bacteri i continua les fases restants, les de infecció.
 4. Síntesis. Replicació del material genètic, de la transcripció del seu missatge en una
molècula de ARN i de la traducció del missatge per produir proteïnes víriques que
formaran part de la càpsida i les proteïnes enzimàtiques necessàries per l’assemblatge
dels virons

- Los virus con ADN realizan la replicación del material genético de la misma
manera que las células; en el caso de los virus con ADN monocatenario,
previamente a la replicación se sintetiza una cadena de ADN complementario
para formar la doble hélice.
- Los virus con ARN replican el material genético sin necesidad de pasar por
ADN, actuando cada cadena de ARN como molde para la síntesis de su
complementaria.
- Los retrovirus constituyen una excepción a lo dicho anteriormente, ya que su
ARN sintetiza un ADN bicatenario, que será el que posteriormente realice la
síntesis de nuevos ejemplares de RNA vírico.
- Los virus con ADN y los retrovirus sintetizan el ARN a partir de la cadena
molde de ADN de forma similar a como lo hacen las células.
- Los virus con ARN, excepto los retrovirus, sintetiza en el ARN copiando la
cadena molde de ARN, sin necesidad de pasar por ADN

5. Alliberació dels nous virus. Sortida dels nous virus amb la capacitat per infectar noves
cèl·lules.

P2: Balances catabolisme

Respiració:

- Glicòlisis (CITOPLASMA). Formació d’àcid pirúvic.

Glucosa + NAD+ + 2ADP + 2Pi  2 Àcids pirúvics + 2NADH + 2H+ + 2ATP + 2H20

- CK(MITOCONDRI). Àcid pirúvic a acetil-S-coenzim-A i producció dels coenzims

reduïts a partir dels coenzims oxidats en la etapa de respiració .

Àcid pirúvic + 4NAD+ + 2H2O + GDP + Pi  3CO2 + 4NADH + 4H+ +GTP + FADH2

Multiplicar x2 degut a que hi ha 2 àcids pirúvics

2Àcid pirúvic + 8NAD+ + 4H2O + 2GDP + 2Pi  6CO2 + 8NADH + 8H+ + 2GTP + 2FADH2

- Respiració o cadena transportadora d’electrons(MITOCONDRI). Formació ATP

mitjançant l’oxidació dels coenzims reduïts anteriorment per formar els coenzims
oxidats utilitzats en el CK.

2ATP + 30 ATP ((2NADH + 8NADH)X3) + 4ATP (2FADH2)X2) +2ATP (2GTP)X1) = 2 + 36 = 38 ATP

Glicòlisis fermentativa:

- Glicòlisis.

Fase 1: Reaccions preparatòries. Producció de gliceraldehid 3 fosfat

Fase 2: oxidació ( obtenció ATP)

- Fermentació

Fase 3: Reducció. Formació de productes de fermentació

Alcohòlica: Glucosa + 2 ADP + 2P  2 etanol + 2 CO2 + 2 ATP

Làctica: Glucosa + 2 ADP + 2P  2 àcids làctic + 2 ATP

3. Tabla de biomolècules

BIOMOLECULA TIPUS MONOMER ENLLAÇ ESTRUCTURA

QUIMICA
Celulosa Glúcid Glucosa B (1-4) Polisacàrid
glucosa (hexosa)
ADN Àcid nucleic Dexosiribosa, grup Fosfodiester( Doble hélix
fosfat i base 5-3),
nitrogenada glicosídic i
( nucleòtid ) ponts
hidrogen
Queratina Proteïna Amonoàcid Peptídic Cadena
aminoàcids
Peptidoglicà Glúcids i N- Peptídic Cadena N-
proteïna Acetilglucosamina i Acetilglucosamina,
àcid N- àcid N-
acetilmuramic acetilmuramic i
aminoàcid
Amilopectina Glúcid Maltosa ( 2 a (1-4) i Cadena amb
glucosas ) ramifiacion ramificacions
(1-6)

4. Cultius purs

Per tal d’obtenir cultius purs a l’aïllar microorganismes, la millor tècnica és la sembra en
escocès. En aquest tipus de sembra, cada cop es va diluint més la mostra: passem de mostra
més concentrada a més diluïda, ja que a cada sembra es flameja la nansa de Kohle. Per tant, un
cop s’hagi incubat la placa amb els bacteris, hi haurà regions on les colònies estaran més
concentrades i d’altres que estaran aïllades.

Una altra opció seria utilitzar medis selectius, és a dir, medis on es saben les condicions que
fan que hi puguin viure uns microorganismes o altres, però no és tan fiable.
Pe tal d’identificar els bacteris, el millor és optar per tècniques de DNA recombinant, ja que
seqüenciant el DNA ribosomal 16S, que és característic de cada soca, un cop es té la seqüència
de nucleòtids si es posa a una base de dades es pot saber de forma precisa de quin
microorganisme es tracta (sempre que aquest hi consti, és clar).

b. Com quantificaries els bacteris viables que tens a la mostra? Per què?

Ho faria mitjançant algun mètode directe de recompte de viables, ja que interessa saber quin
és el nombre de cèl·lules que estan vives. D’aquests mètodes n’hi ha 3: sembra (per dispersió
de placa o vessament de placa, segons si tenim o no bacteris que creixen o no amb oxigen),
nombre més probable en líquid (es fan dissolucions successives, s’inoculen 3 tubs de
cadascuna i s’analitza el creixement per la seva terbolesa, i amb codis tabulats es pot conèixer
el nombre de cèl·lules), o amb UFC en plaques d’agar (es fan dilucions decimals i es sembren
en plaques d’agar; de forma que es poden comptar colònies, i multiplicant aquest nombre pel
factor de dilució es pot obtenir el valor del nombre de colònies per finalment obtenir el valor
definitiu al fer la mitjana amb els valors de cada mostra).

Al tractar-se d’un vessament de petroli, és possible que resulti més interessant conèixer quins
tenen un metabolisme aeròbic i quins anaeròbic, de forma que la millor opció podria ser una
sembra per vessament en placa.