MÈTRICA I RIMA

Els versos es poden dividir en:

- ART MENOR: versos fins a HUIT síl·labes (inclòs).
- ART MAJOR: NOU síl·labes o més. Solen tindre cesura i hemistiquis.

CESURA: tall que divideix el vers per fer una pausa.

HEMISTIQUI: cadascuna de les parts d’un vers dividides per una cesura.
EXEMPLE: No fuig de veure’s, // en l’ull de la boira
hemistiqui CESURA hemistiqui

ATENCIÓ: en valencià no es fa el recompte de síl·labes igual que en castellà, ni

es sumen ni es resten síl·labes. ES COMPTA FINS L´ÚLTIMA SÍL·LABA
TÒNICA.

EXEMPLE: SE / RÀS / UN / PO / BLE, / CA / MI / NANT (8 síl·labes) AGUDA

DE / FER / TE EL / NUS / DE / LA / COR / BA / TA (8 síl, PLANA)
DEI / XA / RÀS / DE / COMPT / TAR / LES / SÍ / LA / BES
(8 síl·labes ESDRÚIXOLA)
POEMA Assumiràs la veu d’un poble

Fenòmens en el RECOMPTE

SINALEFA: unió de dues vocals en contacte de paraules diferents.

VA I / VE (dues síl·labes)
ELISIÓ: supressió d’una de les dues vocals en contacte.
SETZE ANYS (s’elideix la e)

RIMA
Repetició de sons al final del vers a partir de l’última vocal tònica.
CONSONANT: rimen vocals i consonants des de l’última vocal tònica.
Ex: En ma terra del Vallés a/A (art menor/art major)
tres turons fan una serra b/B
quatre pins, un bosc espés a/A
cinc quarteres, massa terra b/B
ASSONANT: rimen només les vocals des de l’última vocal tònica.
Ex: Si s’allunya i no et mira a
Si t’és advers l’instant b
de plorar què en trauries a
Si et sent, neci riurà b
Els versos que no rimen són versos lliures, blancs o ESTRAMPS.
La rima segons el TIPUS DE VERS pot ser:
MASCULINA: versos que acaben en AGUDA.
FEMENINA: acaben en PLANA o ESDRÚIXOLA.
 LLIBRE DE MERAVELLES

Exemple de poema en ALEXANDRINS:

NO / HI HA /VI /A A/VA /LÈN /CI /A // DOS/ A /MANTS/COM /NO/ SAL /TRES

(6 + 6) VERS FEMENÍ (plana)

FE /ROÇ/ MENT/ ENS/ A /MÀ /VEM // DES /DEL / MA /TÍ A /LA /NIT
(6 + 6) VERS MASCULÍ (aguda)

TOT/ HO / RE /COR/ DE /MEN /TRE // VAS /ES /TE/ NENT/ LA/ RO /BA
(6 + 6) VERS FEMENÍ (plana)

HAN/ PAS /SAT /ANYS,/ MOLTS /ANYS;// HAN /PAS/ SAT /MOL/ TES/ CO SES
(6 + 6) VERS FEMENÍ (plana)

DE/ SOB/ TE EN/ CA /RA EM /PREN // A /QUELL /VENT /O/ L’A /MOR
(6 + 6) VERS MASCULÍ (aguda)

EXPLICACIÓ: El poema ELS AMANTS està format per versos d’ART MAJOR
(alexandrins, de 12 síl·labes) cosa que ocorre en tots els poemes de la part del COS
CENTRAL. Els versos estan dividits en DOS HEMISTIQUIS PER UNA CESURA
(6 + 6). Alterna els versos masculins (2, 5) amb el femenins (1, 3, 4). Són versos
sense rima, estramps. Tenim una sinalefa en els versos 1 (HI HA), 2 (TÍ A) i dos
elisions, vers 5 (TE EN), (RA EM)

ASSUMIRÀS LA VEU D’UN POBLE

AS/ SU /MI /RÀS/ LA /VEU /D’UN/ PO /BLE 8 FEMENÍ (plana)

I/ SE/ RÀ/ LA /VEU/ DEL / TEU/ PO /BLE 8 FEMENÍ (plana)

I /SE /RÀS,/ PER/ A/ SEM /PRE,/ PO/ BLE 8 FEMENÍ (plana)

I /PA /TI /RÀS,/ I ES /PE/ RA/ RÀS 8 MASCULÍ (aguda)

I A/ NI /RÀS/ SEM /PRE EN/ TRE/ LA/ POLS 8 MASCULÍ (aguda)

EXPLICACIÓ: El poema Assumiràs la veu d’un poble està format per versos
d’ART MENOR (octosíl·labs, de 8 síl·labes), cosa habitual en els poemes de l’eíleg
(PROPIETATS DE LA PENA). Són versos sense rima i alternes els masculins (4, 5)
amb els femenins (1,2,3). Per fer el recompte ens hem trobat SINALEFES en 4 (I
ES), 5 (I A) i una ELISIÓ 5 (PRE EN).
UN ENTRE TANTS

UN /EN /TRE /TANTS //COM /ES/ PE /REN/ I /CA /LLEN 10 (4 + 6)Femení

UN /EN /TRE /TANTS 4 MASCULÍ

UN/ EN/ TRE /TANTS //COM/ ES/ PE /REN, /TRE/ BA /LLEN10(4 + 6)Fem

UN /EN /TRE /TANTS 4 MASCULÍ

UN /EN /TRE /TANTS// COM/ ES/ PE /REN /BA /DA/ LLEN10(4+ 6)Femen

UN /EN /TRE /TANTS 4 MASCULÍ

UN /EN /TRE /TANTS 4 MASCULÍ

EXPLICACIÓ: El poema UN ENTRE TANTS pertany a la part TEORIA I

PRÀCTICA DE LA FLOR NATURAL (prefaci). Alternen versos d’ART MAJOR
(decasíl·lab) amb cesura a la quarta (4 + 6) i d’ART MENOR (tetrasíl·labs, de 4), que
també són de 4 els primer hemistiqui dels versos de 10. L’estructura de les estrofes és
de 10-4, 10-4, 10-4, 4.