Número 36

Juny 2024

2012
 L'Editorial
Novament, em trobo escrivint
l’editorial de la tercera revista del curs
23/24. Això significa que un altre curs
ja ha volat. El temps ha fugit entre
experiències de molts tipus. Mirant
enrere, ens trobem al setembre,
celebrant la Nit de la Recerca,
presentat el que ha estat el nostre eix
central durant tot el curs: ODS 15. I una
mica més endavant, al novembre, tot
celebrant el 100è del naixement del
Josep Maria Madorell, amb una
reinterpretació de la seva obra, a
càrrec dels vostres fills i filles a la
Biblioteca.
Tot el curs, hem intentat generar
mirades per descobrir els entorns
naturals de Molins (riu Llobregat,
Collserola) amb l’acompanyament dels
científics i científiques del CCiTUB.
Això ha possibilitat que l’alumnat
s'empoderés i fos el partícip de
transmetre el coneixement après a
partir de descobrir la petjada humana
i la interacció que fem les persones
amb els ecosistemes.
Les mirades de respecte a la natura,
com conservar l’entorn, respectar-lo,
conèixer la fauna i flora autòctona, i
aquella que ha envaït l’ecosistema i
amenaça altres espècies. I com no,
mirades al futur pensant com el canvi
climàtic influeix i pot influir en tot.
Mirades de respecte i convivència a
les colònies. Des d’I5 a 5è van poder,
durant dos dies, compartir, relacionar-
se, jugar, aprendre, respectar, riure…
conviure en un entorn molt diferent de
l'habitual. I 6è, al juny, ha posat el seu
punt final en unes colònies prop de la
platja.
Mirades d’autoconeixement. Hem
demanat als d'infants que
reflexionessin sobre si mateixos.
Perquè és vital conèixe’s per saber
que es necessita i continuar avançant.
Amb temps, esforç i dedicació, ha de
permetre una regulació personal que
facilita l’adquisició de l’aprenentatge.
Mirades compartides amb vosaltres,
les famílies, a través de reunions,
trobades, del retorn dels informes.
Conèixer la vostra visió de l’infant. El
camí és conjunt, i tenim clar el mateix
objectiu, i no és altre que
desenvolupar al màxim les capacitats
de cada infant.
Mirades de nostàlgia perquè la
promoció de 6è marxa a una nova
etapa, però també, perquè hi haurà
mestres que el curs vinent ja no
estaran en aquest centre. Sens dubte,
ha estat una sort poder coincidir-hi i
treballar conjuntament. .
Ara ens queda dirigir les nostres
mirades al futur, per arrencar el nou
curs 24/25. Serà un viatge
apassionant per descobrir la
importància de la Salut i Benestar
(espòiler: ODS3, ja podeu anar fent
barrinar els caps per decorar l’escola).
Molt bones vacances!
 L'Especial
Després de dur a terme hipòtesis, investigacions, observacions i
experiments, hem arribat a diferents conclusions que hem plasmat al
següent manifest.

Aquest manifest se centra a compartir els aprenentatges que hem assolit

respecte a l’ODS 15: vida d’ecosistemes terrestres en les darreres setmanes i
quines accions són necessàries per poder arribar a banyar-nos al riu el 2050.

L'alumnat de l'Escola Madorell, entre altres coses, hem après

aquestes setmanes que:

Que l'aigua és de color transparent i pot semblar que té

diferents colors tenint en compte el terreny que l'envolta.
Que l'aigua del mar i del riu no tenen el mateix gust i que això
fa que en aquest medi trobem fauna i flora diferent.
Que el riu i la muntanya tenen orografia, flora i fauna diversa
que conformen el seu ecosistema.
Que el riu es depura de forma natural en el transcurs més alt i
es contamina per estacament en el tram més baix, ajudat per
la petjada humana.
Que les depuradores ajuden a mantenir la conca de riu en un
estat òptim per a la biodiversitat (microorganismes, algues i
peixos).
Que crear espais per recollir aigua i poder-la infiltrar en
aqüífers és bàsic per lluitar contra les conseqüències del
canvi climàtic.
Que l’aigua del riu no és apte pel consum humà a causa dels
bacteris i microplàstics.
Que l’entorn del nostre riu està molt humanitzat.

Davant de la realitat dels ecosistemes propers a Molins de Rei, els alumnes i

les alumnes de l'Escola Madorell no podem restar inactius i, per tant,
considerem necessari:

Que tots els ciutadans i ciutadanes de Molins de Rei així com totes les
administracions facin tot el possible per cuidar i estimar l’entorn del riu
Llobregat i el Parc de Collserola. Cal recuperar i restaurar la vegetació
autòctona per millorar el seu estat ecològic.
 I3
A l’inici de curs vam rebre a les
nostres mascotes de la classe, el
dofí Tipi i la tortuga Sia. Amb les
famílies, hem anat a visitar el mar i
el riu poder veure, de ben a prop,
com són. Hem vist com és la seva
aigua, els seus animals, les seves
plantes i, també, hem pogut veure la
brossa que tiren algunes persones.
Arran d'aquestes observacions, hem
trobat algunes diferències entre el
mar i el riu. En primer lloc, les
plantes i els animals de cada un dels
espais són diferents. També vam
observar que l’aigua la veiem de
color verd o marró al riu i, en canvi,
al mar el veiem blau.
Vam necessitar l’ajuda de dues
científiques per saber el motiu de
les nostres observacions. Amb
l’Esther i l’Anna vam fer diferents
experiments. Per una banda, volíem
saber el motiu del color de l’aigua.
Ens van explicar que l’aigua és de
color transparent i, depenent de
diversos factors, pot canviar el color
que nosaltres veiem.
Per entendre-ho millor, vam fer dos
experiments; amb un tub d’assaig
amb aigua i terra o sorra vam poder
veure com quedava de tacada
l’aigua i, amb la placa de petri amb
aigua i lacasitos, també vam poder
veure-ho. Per altra banda, volíem
saber per què les plantes i els
animals eren diferents dels dos
espais i, com a experiment, vam
agafar unes plantes d’aigua dolça i
les vam posar en aigua salada per
comprovar si podien viure o no.
Finalment, gràcies a les nostres
observacions i els experiments que
vam fer, hem après que l’aigua és
transparent i la podem veure
d’altres colors segons la terra, la
sorra o algunes plantes. També que
l’aigua del mar és salada i la del riu
no i això fa que les plantes i els
animals siguin diferents i no puguin
viure a un altre lloc.
Classe de l'Aigua
 I4
Els i les alumnes d’I4 durant aquest
mes de maig han fet dues sortides
relacionades amb el projecte Magnet
de l’escola “Objectiu 2050: ens
banyarem al riu?”. Una primera
sortida al riu Llobregat i una altra
sortida al petit turó del Castell Ciuró.
Riu
La primera sortida de matí al riu van
tenir el plaer de comptar amb dues
científiques del CCiTUB la Bet i la
Natàlia! Els van acompanyar en el
seu recorregut al riu on van poder
parar i observar les indicacions,
normes i prohibicions dels cartells en
l’entorn del riu, els diferents trams
del riu, elements materials i naturals
de l’entorn, quins animals hi
acostuma a haver… També van
portar uns guants i van repartir unes
bosses ZIP i van poder agafar
mostres d’elements del riu igual que
fan els científics/ques. Van agafar
petits excrements, pedres, canyes,
sorra, flors, herba, etc. També van
separar en altres bosses tota la
brossa que van trobar. Fins i tot van
trobar un niu a terra!
Per veure la diferència entre l’entorn
entre riu i bosc van realitzar una
segona sortida al Castell Ciuró. Van
pujar en autobús públic fins a dalt i
després van gaudir d’un dia en plena
naturalesa de bosc. Allà van parar a
mirar els arbres, les plantes, les
pinyes, les vistes, el castell, animals,
etc. i les diferències notables que van
trobar al riu a l’altra sortida. També
es van posar guants i amb bosses van
classificar els diferents elements que
trobaven i que els cridava la seva
atenció. Hi havia elements materials,
humans i també brossa.
Bosc
Les dues sortides ajudaran als i les
alumnes a conèixer i veure
diferències entre ecosistemes, a
conèixer també el seu entorn on
viuen i a elaborar el final del projecte
del riu.
Estigueu atents i atentes!
Classe del Bosc
 I5
La sortida al riu Llobregat ha estat el
punt de partida amb què hem iniciat
la nostra situació d’aprenentatge
relacionada amb l’ODS 15, que fa
referència a la pregunta que ens
hem formulat com a escola
“Objectiu 2050: Ens banyarem al
riu?”
En aquesta passejada hem pogut
observar de forma detinguda com és
l’espai del riu Llobregat pròxim a
l’escola i ens ha cridat l’atenció
l’aspecte que presentava. És molt
diferent del que ens havíem
imaginat: el color de l’aigua
juntament amb la vegetació i
brutícia del voltant no ens han
semblat gens atractius per banyar-
nos.
A partir d’aquesta primera
observació se’ns han començat a
plantejar una pregunta. Com
s’embruta l’aigua del riu? I hem
decidit començar-ho a investigar.
Per fer-ho hem comptat amb l’ajuda
del Josep Manuel Rebled, científic
del CCiTB qui ens ha acompanyat en
aquesta recerca de la informació.
Per una banda, hem descobert com
l’aigua que nosaltres tenim al
nostre abast quan l’utilitzem per a
realitzar accions quotidianes que
fem a casa, a l’escola, al
restaurant…, com rentar-nos les
mans, dutxar-nos, rentar-la roba,
els plats, anar al lavabo…, aquesta
es converteix en aigua residual i
circula pel sistema de clavegueram
fins a la depuradora per tal de
netejar-la i poder-la torna al riu
com a aigua depurada o
regenerada.
Per observar-ho hem fet un
experiment on hem embrutat aigua
basant-nos en tot allò que podem
fer a casa al llarg d’un dia per veure
com aquesta es va netejant a
mesura que actuen diferents
filtres.
Classe del Cel
 I5
Hem vist com l’oli de cuinar, si no es
recull tot portant-lo a la deixalleria, i
per tant es llença per la pica; es
converteix en un greu problema
perquè és molt complicat de
netejar.
Amb aquest experiment hem
descobert que malgrat que passi
pels diferents filtres que conformen
el procés de la depuració, l’aigua
que obtenim no és apta per veure, ja
que encara faltaria un altre procés
de potabilització.
Així doncs, és molt important fer
un ús adequat de l’aigua de boca
perquè hem descobert que és
molt fàcil embrutar-la però molt
complicat i costós netejar-la.
Per altra banda, el riu també té un
procés natural de contaminació,
fet que hem constatat tot
reproduint el seu curs. Hem
observat que al curs alt la
velocitat del corrent i la
temperatura de l’aigua ja facilita
l’autodepuració, al curs mitjà
aquesta velocitat disminueix i,
per tant, augmenta la
contaminació de les seves aigües
i per acabar; al curs baix, la
contaminació és major, ja que
l’aigua a causa de la seva poc
pendent està pràcticament
estancada.
Amb tot això podem afirmar com
és d'important fer un ús
responsable de l’aigua per tal
d’afavorir la seva neteja i evitar
fer un sobre esforç per tornar-la a
dipositar al riu.
Classe del Cel
 1r

La CLASSE DEL PAPIR ha realitzat un de treball d’investigació relacionat amb el projecte

Magnet de l’escola. Aquest curs basat en l’ODS 15, que tracta de la conservació, la
restauració i l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres i els d'aigua dolça.

Per començar cada infant de l’escola va fer un dibuix de com s’imagina un riu. Van fer una
sortida al riu Llobregat i es va fer un dibuix del natural de què es veia. Un cop a l’aula, vam
compartir els dibuixos i vam començar el nostre treball seguint el MÈTODE CIENTÍFIC.

És el primer pas cap al punt de vista científic.

Registre
Per tant, vam observar amb molta atenció els
dos dibuixos.

Ens van sorgir moltes diferències i moltes

Pregunta
preguntes , però vam triar una per investigar?
PERQUÈ NO HI HA PEIXOS AL RIU
LLOBREGAT?

Després d’una petita conversa van sorgir dues

Hipòtesi
possibles hipòtesis:
NO HI HA PEIXOS PERQUÈ L’AIGUA ESTÀ BRUTA,
CONTAMINADA?
ELS PEIXOS SON MOLTS PETIS I ESTAN
AMAGATS?

Vam buscar informació de què tipus de

Experimentació
paràmetres determinen la qualitat de l’aigua
dolça i que poguéssim nosaltres mesurar
(color gust, torbidesa, temperatura, PH..).
Per tant, vam tornar al riu, però ara amb els
materials pertinents per poder mesurar
aquests paràmetres.

Registre i anàlisi Una vegada acabat el registre de totes les

dades obtingudes, vam analitzar-les una
per una.

I hem formulat la nostra conclusió:

Conclusions
L’aigua del riu Llobregat ÉS APTA per la vida
aquàtica.
HI HA PEIXOS AL RIU LLOBREGAT!
Hem observat, ens hem fet preguntes, hem formulat hipòtesis, hem planificat els
experiments i els hem portat a terme per demostrar o no les nostres hipòtesis i hem
arribat a una conclusió. HEM FET CIENTÍFICS I CIENTÍFIQUES!

Classe del Papir


Els infants de segon, per poder
respondre a la nostra pregunta, vam
iniciar aquest curs el projecte Magnet
amb la visita al riu Llobregat.
Ens vam poder adonar que l’entorn del
riu Llobregat estava ple de plàstics,
ampolles, embolcalls… I un munt de
deixalles. Per això ens vam qüestionar
la següent pregunta: Per què els
humans no respecten l'ecosistema
terrestre del riu Llobregat?
Així doncs, vam fer la recollida de
brossa que hi havia al voltant del riu,
ens vam adonar que hi havia molts
tipus de deixalles: llaunes, plàstics,
cartons, vidre… Però que sobretot els
plàstics són molt contaminants i es
necessiten molts anys perquè es
puguin descompondre.
Vam investigar quines deixalles
trigaven més temps per
descompondre's. Llavors ens vam
centrar en la pregunta Què és un
plàstic?
2n
Ens vam adonar que hi ha diferents
tipus de bosses de plàstic i que no
totes contaminen igual. Hi ha bosses
fetes d’altres bosses de plàstic, bosses
que tenen un tant per cent de plàstic i
bosses que estan fetes de material
orgànic (blat de moro i altres) que es
poden descompondre més fàcilment.
Així doncs, vam demanar ajudar a les
científiques de la CCiTUB. Gràcies a la
Maria, la Bel i la Teresa que són les
científiques de la universitat que van
venir a la nostra escola. Així doncs, ens
van fer uns experiments on vam poder
aprendre un munt de coses que ara us
explicarem.
Primer vam fer un experiment on vam
posar una bossa de plàstic i una bossa
orgànica amb coca-cola, i després
unes altres amb aigua. Vam descobrir
els canvis que produeix la coca-cola,
perquè té productes químics i es van
crear bacteris en el plàstic. En canvi,
l’aigua no té cap efecte aparent en
contacte amb la bossa.
Classe de la Natura
 2n
Més tard vam fer un altre experiment
“Com es veu l’aigua a través del làser”.
S’agafa una mostra d’aigua
contaminada i amb el làser es
demostra que l’aigua té nanoplàstics,
microplàstics, bacteris i petites restes
que no es veuen a simple vista.
Després vam mirar la mostra a través
del microscopi, per comprovar les
nostres hipòtesis.
També gràcies a la Teresa, una de les
científiques, ens va ensenyar que la
fórmula de l’aigua és H₂O. Així doncs,
vam poder moure un cotxe petit, on la
seva bateria portava dos petits
recipients amb hidrogen i un recipient
amb oxigen. Per tant, el cotxe
funcionava com una bateria d’un cotxe
elèctric.
Per altra banda, tots els alumnes de 2n
hem elaborat un vídeo “El decàleg de
l’aigua” per prendre consciència de la
importància de fer un bon ús de l’aigua
potable, dins i fora de l’escola.
Gràcies a la Maria, la Bel i la Teresa
hem pogut aprendre un munt de coses
i hem trobat respostes a les nostres
hipòtesis.
Ara ja sabem la resposta a la nostra
pregunta: Què podem fer per mantenir
net l’ecosistema terrestre del riu
Llobregat net?
Hem de fer ús de les 5R: Reduir,
Reciclar, Reutilitzar, Respectar i
Rebutjar.
I sobretot hem après a fer ciència,
formular hipòtesis, fer experiments
amb l’aigua, esbrinar què és un
plàstic… i sobretot gaudir de fer
ciència.
Moltes gràcies a les nostres
científiques Maria, Bel i Teresa per la
vostra feina i tota la ciència que vam
aprendre!!!
Classe de la Natura
 3r
Durant aquest curs la classe del
Compostum hem estat treballant l’ODS
15, Vida d’ecosistemes terrestres, i
ens hem centrat en el riu Llobregat,
amb el suport dels científics/es del
CCITUB i del programa Magnet. Hem
après molt sobre la importància de
protegir aquest recurs natural vital
per a la nostra comunitat.
Nosaltres hem treballat sobre el riu
Llobregat i ens hem fet una pregunta
investigable: “Quins elements
contaminants fan que el riu Llobregat
no sigui òptim per banyar-se?”
Després de pensar diferents hipòtesis
i dur a terme diverses analítiques
sobre les aigües del riu Llobregat, hem
arribat a les següents conclusions tot
seguint el mètode científic:
Condicions Físiques i Químiques: Les
mesures de paràmetres com l'olor, el
color, la temperatura i el pH de l'aigua
han donat resultats dins dels valors
normals. Això indica que, des d’un
punt de vista fisicoquímic, les aigües
del riu són aptes per mantenir la
biodiversitat. Així doncs, el riu pot
suportar la vida de microinvertebrats,
algues, peixos i altres organismes
aquàtics.
Presència de Contaminants: Tot i les
condicions físiques i químiques són
adequades, altres analítiques han
revelat la presència de contaminants
preocupants:
Els bacteris: S’han detectat molts
tipus de bacteris en quantitats
elevades, cosa que pot indicar una
contaminació microbiològica
significativa.
Els microplàstics: La presència de
microplàstics a l'aigua és un altre
problema greu. Aquests petits
fragments de plàstic poden tenir
efectes perjudicials a llarg termini
tant per la fauna aquàtica com per la
salut humana.
Implicacions per a l'ús Humà: A causa
de la presència elevada de bacteris i
microplàstics, l'aigua del riu Llobregat
no és òptima per banyar-se ni per al
consum humà. L'exposició a aquestes
aigües podria provocar malalties
estomacals i infeccions, representant
un risc per a la salut.
Classe del Compost
 3r
Aquestes conclusions ens porten a La nostra classe hem acabat aquest
destacar la importància de mantenir projecte fent un recull de
les aigües del riu netes i lliures de recomanacions d’allò que podem fer
contaminants. Per això, és essencial des de casa “LES BONES PRÀCTIQUES
conscienciar la població sobre les PER CURAR EL RIU LLOBREGAT”,
bones pràctiques de gestió de residus només així podrem assegurar un
i promoure accions per reduir la entorn aquàtic saludable i segur per
contaminació. a tots.

Què podem fer?

1. Reduir residus: Evitem els plàstics i optem per alternatives

sostenibles.
2. Reciclar: Separem i reciclem els residus.
3. Suport a l'agricultura sostenible: Fem costat als agricultors
que practiquen mètodes respectuosos amb el medi
ambient.
4. Educació: Informem-nos i eduquem sobre la importància de
protegir el riu.
5. Participació: Sumem-nos a iniciatives comunitàries per
netejar i protegir el riu Llobregat.

Per acabar, hem de dir que és hora d'actuar amb petites accions individuals,
podem protegir aquest recurs vital per a nosaltres i les futures generacions.
Junts, podem fer del riu Llobregat un lloc segur i saludable per a tothom.

Classe del Compost


El tema escolar d’enguany és l’ODS 15: la
vida terrestre. Així que ens hem calçat bé
els peus i hem anat d’excursió al nostre
entorn més proper: els aiguamolls de
Molins de Rei i el riu Llobregat. Visitar,
observar, sentir i olorar el nostre riu ens
ha generat moltes preguntes.
Què té d’especial el fons del nostre riu
que fa que l’aigua no marxi sota terra? A
partir d’aquesta pregunta hem treballat
la permeabilitat i porositat de diferents
sòls, la filtració, les conques dels rius i
els aqüífers.
Hem utilitzat materials palpables com la
sorra, l’argila i la grava recollida a la vora
del riu. Però també hem fet recerca
d’informació a llibres de coneixement i
pàgines web. La visita del Josep Maria del
CCiTUB ens ha ajudat a acabar de
resoldre alguns dubtes i afiançar els
aprenentatges.
4t
Hem partit de les nostres preguntes i
mitjançant la indagació i el mètode científic
hem buscat alguna resposta. Primer hem
observat, hem activat coneixements previs,
hem fet hipòtesis, hem experimentat i
recollit proves. Després hem analitzat les
dades i hem formulat una possible
explicació. I, com a tota recerca, comunicar
és molt important.
La filtració de l’aigua ha estat diferent
segons la porositat, la permeabilitat i la
mida de les partícules:
Grava: partícules més separades i l’aigua ha
traspassat ràpidament.
Sorra: les partícules estan més juntes i ha
traspassat molta poca aigua i molt a poc.
Argila: és impermeable!
El riu està format per diferents sòls. Els rius
són permeables. La conca del riu fa forma de
V degut a la variable de la velocitat de
l’aigua. Els aqüífers reomplen el propi riu.
Hem après que nosaltres també podem
pensar com científiques i aprendre
observant i reflexionant.
Classe del Planter
 5è

La classe del Flaix va tenir una Aprofundint en aquests conceptes,

interessant sortida al tram del riu vam descobrir que els sediments
prop de l'escola, on els alumnes van poden provenir de l'erosió de sòls
observar un fenomen que va o de materials orgànics
despertar la seva curiositat: el riu descompostos, mentre que les
presentava diferents colors en partícules en suspensió poden
diferents parts. Aquesta observació incloure una varietat de
va generar moltes preguntes sobre substàncies, com ara materials
què podria estar causant aquests orgànics, minerals i contaminants.
canvis de color.

Per tal de trobar respostes, vam

convidar un grup de científiques
expertes en la matèria. Les
científiques ens van explicar que la
coloració de l'aigua del riu pot variar
a causa de diversos factors, d’entre
d’altres per la presència de
sediments i partícules en suspensió.

Vam aprendre que els sediments són

materials que es dipositen al fons del
riu, mentre que les partícules en
suspensió són materials que es
mantenen flotant a l'aigua.

Un dels contaminants que més

afecta els rius són els olis que
aboquem a les aigüeres de casa.
Per la seva densitat, els olis no es
barregen bé amb l'aigua i poden
crear una capa a la superfície del
riu que impedeix l'oxigenació
adequada i perjudica la vida
aquàtica.

Classe del Flaix

 5è
Per comprendre millor l'impacte dels
1 llitre 1000 llitres
olis domèstics en la contaminació
dels rius, vam fer un estudi de mercat
sobre els tipus d'olis més utilitzats a
casa. Vam identificar diversos tipus
d'olis:

Oli Verge d'Oliva: Conegut per les

seves propietats saludables i ús Conscients d'aquest problema, la
culinari. classe del Flaix ha decidit
engegar una campanya per
Olis Vegetals: Inclouen oli de gira- conscienciar les famílies de
sol, de soja i de blat de moro, l'escola sobre la importància de
entre d'altres. no abocar olis a les aigüeres.
Hem escrit un correu a
Oli de Palma: Utilitzat l'Associació de Famílies
àmpliament en productes d'Alumnes (AFA) proposant la
processats per la seva estabilitat implementació d'un sistema de
a altes temperatures. recollida selectiva d'oli a
l'escola.
Oli de Coco: Popular en la cuina i
cosmètica per les seves
propietats nutricionals i de cura
de la pell.

Vam trobar que tots aquests olis,

quan són abocats incorrectament,
poden contaminar significativament
els rius. Per exemple, un litre d'oli
abocat al riu pot contaminar fins a
1.000 litres d'aigua.
Aquesta iniciativa té com a
objectiu facilitar la recollida i el
reciclatge dels olis usats per
evitar que arribin als rius i altres
cossos d'aigua.

Amb l'esforç de tots, podem contribuir a la protecció del medi ambient i garantir
rius més nets i saludables per a tothom.

Classe del Flaix


Els alumnes de sisè de primària
hem estat aprenent sobre el riu
Llobregat. Hem fet un viatge
virtual, des del seu naixement fins
a la seva desembocadura, i hem
descobert moltes curiositats.
Sabíeu que el riu Llobregat neix a
la Serra de Cadi, a uns 2.500
metres d'altitud? Des d'allà, baixa
muntanya avall travessant moltes
comarques. Al llarg del seu
recorregut, el Llobregat rega
diversos municipis i aporta aigua
potable a més de 5 milions de
persones. Després de recórrer uns
170 quilòmetres, el Llobregat
desemboca al mar Mediterrani, a
la localitat del Prat de Llobregat.
Allà, crea un delta ple de vida.
El riu Llobregat és un tresor que hem de cuidar entre tots.
6è
Com que no totes les parts del riu
són iguals, hem contactat amb
escoles que també es troben al
voltant del riu a diferents trams del
riu i hem demanat fotos per poder
veure les diferències.
Hem descobert que el riu Llobregat
està envoltat d'un bosc de ribera
mediterrani. Aquest bosc està
format per arbres i plantes que
s'han adaptat a viure en un ambient
humit i canviant. Després de
conèixer quina vegetació hauria de
tenir el riu, hem anat a visitar el
tram del riu Llobregat que passa al
costat de la nostra escola: hem
observat la flora que hi ha i quina
és la que realment té, estem
elaborant propostes per millorar
aquesta situació.
Classe de l'Àgora
 Promoció 2012

Dora: Guardo molt bon record de

quan a I3 vaig començar l’escola.
Fer: A quart vam tenir una mestra,
l’Andrea, que em va agradar molt.
Aitor: Quan a primer vaig jugar per
primera vegada a futbol a l’escola.

Bea: A I3 vaig conèixer els millors

companys i companyes.
Dani: A 2n tots els dimarts anàvem a la
piscina i vaig aconseguir aguantar 1 minut
sota l’aigua.
Laia: Quan em va tocar endur-me la Rita a
I5.
Benjamín: A tercer vam tenir com a tutora
a la Sunsi i em va agradar molt.

Manel: Guardo molt bon record de quan a

les colònies ens vam banyar tots a la
platja.
Imane: Tinc molt bon record de quan a I4
vaig entrar en aquesta escola.
Ian: A 2n vaig guanyar la competició de
piscina i em va fer molta il·lusió.
Irene: Guardo molt bon record de les
colònies de 6è.
 Promoció 2012

Mohamed: A I4 vam conèixer a la Rita, un

peluix que ens va acompanyar durant tota
l’etapa d’infantil.
Marwa: em va agradar molt fer el CUEME a
cinquè.
Jesús: Quan a primer vam començar a
utilitzar el B-bots.
Júlia: Em va agradar molt tenir una padrina
quan anava a 1r que em va ensenyar a
llegir.

Camelia: Guardo molt bon record de quan

vaig entrar a l’escola a I5.
Pablo: A 6è vam guanyar un premi pel
Nanoinventum.
Pau: Em va agradar molt fer l’hort a
quart.
Oriol: M’ha agradat molt apadrinar un nen
de primer per ensenyar-lo a llegir.

Sofía: A sisè arriba l’acomiadament i tots

marxem a començar una altra etapa,
recordem tots els moments que hem viscut,
recordem que van fer els millors companys
del món.
Àlex: A primer em va agradar molt tenir un
padrí lector.
David: Va ser molt divertit quan a cinquè
vam fer el CUEME.
Jessica: Em va agradar molt fer el reciclatge
de paper a segon.
 AFA

I si, ho hem tornat a fer, hem superat un
nou curs ple de reptes i objectius.
Entre altres coses, hem intentat
mantenir-vos sempre al corrent de
notícies relacionades amb la vila,
l’educació, així com, de la convocatòria de
les beques menjador, d’esports,
extraescolars, menjador, casal d’estiu i
també estar al servei de l’escola en temes
on ens demana ajuda i/o col·laboració.
Hem continuat celebrant festivitats
importants com:
La castanyada amb jocs tradicionals al
pati i repartir castanyes a tot
l’alumnat.
Nadal a l’escola amb un esmorzar de
coca i xocolata per a tot l’alumnat, els
regals del Tió per als infants de I3, I4 i
I5.
Carnestoltes on vam commemorar el
centenari de Josep M. Madorell amb
una crítica constructiva a la gran
despesa econòmica que destina
l’ajuntament a aquesta festivitat i no
al manteniment de la nostra escola.
Volem també acomiadar-nos amb una
abraçada ben forta dels alumnes de 6è
que l’any vinent comencen una nova etapa
als instituts, us trobarem a faltar però
estem segurs que us anirà molt bé!!
També com a Presidenta de l’AFA vull
donar les gràcies a totes les famílies
implicades en les diferents comissions de
treball de l’AFA, per la feina feta, les idees i
propostes i per la seva disposició. Animem
com sempre a què les famílies que vulguin
participar d’una manera oberta en les
activitats que puguin o vulguin. L’AFA som
tots i totes.
Recordem que ben aviat tindreu tota la
informació de les extraescolars del curs
24/25!!!!!!!
Per acabar, gaudiu d’un estiu fantàstic i
ens veiem al setembre amb piles
carregades i noves energies!!! Doncs el
Madorell és energia i de la positiva!!!!
BON ESTIU!!!
Presidenta de l’AFA

Sant Jordi amb ja consolidat concurs

artístic i literari, l’espectacle per a
infantil i primer cicle de primària i el
taller de foc amb la Colla de
l’Entxuscat.

La festa de final de curs amb La Holi

del Madorell i del sopar de final de
curs.

Us recordem que estem a la vostra disposició per a qualsevol dubte i/o gestió
a : afa@escmadorell.cat
 Menjador
Aquest trimestre hem treballat el MERCAT, el dolç........ Ja sabem d'on prové el CACAU.
També hem creat un conte:
Una vegada hi havia un nen molt
enfadat i molt trist.
“I per què estava enfadat i trist?”, us
preguntareu. Doncs ara mateix us
explico la història d’aquest nen que es
deia Iker i que va descobrir un món nou
ple de somnis, de màgia i d’il·lusió.
Un dia, quan l’Iker va tornar de l’escola
els seus pares li van explicar que
havien vist una casa més gran i més
bonica i que aviat marxarien de la casa
on eren per anar a viure a la nova casa.
Li van explicar que la seva habitació
seria més gran, que podria jugar a
pilota al jardí i que fins i tot havien
pensat que podrien anar a la gossera i
escollir un gosset perquè visqués amb
ells.
s’havia trencat i encara es va enfadar
més. Els seus pares li van dir que no es
preocupés, ja que li comprarien un llit
nou per a la seva habitació.
Quan marxava amb el cotxe cap a la
casa nova, l’Iker estava enfadat i a més
a més molt trist perquè no havia pogut
dir-li adeu al seu amic i a sobre, s’havia
quedat sense llit. Quan van arribar a la
nova casa els seus pares li van
ensenyar la seva nova habitació, i es
van trobar amb una gran sorpresa.
La seva habitació era buida…Excepte
per un detall: hi havia un llit gran! 1/2 El
llit màgic. Els pares es van quedar
sorpresos perquè quan van comprar la
casa no hi havia cap moble a l’interior i
no sabien d’on havia sortit.
Però aquesta idea no li va fer gens de
gràcia a l’Iker i es va enfadar molt amb
els seus pares. L’Iker no volia marxar
perquè tenia un amic secret amb qui es
veia cada tarda i pensava que si
marxava de casa seva per anar a viure
a un altre lloc ja no el veuria mai més.
Quan va arribar el dia de fer el trasllat,
l’Iker estava molt enfadat. Mentre els
operaris carregaven el camió i els seus
pares acabaven de donar l’última
ullada a la casa per no deixar-se res,
l’Iker va marxar a buscar el seu amic,
però per més voltes que va donar no el
va trobar.
Quan ja tornava, va girar cap a la dreta
en direcció al seu carrer i es va trobar
el seu llit a terra, estava fet malbé:
Però com que l’Iker s’havia quedat
sense llit i aquest era molt gran i molt
bonic, van decidir que podria dormir-hi.
A l’hora d’anar a dormir l’Iker encara
estava enfadat. Es va estirar sobre el
llit i es va quedar adormit de seguida.
Es va despertar envoltat de caramels,
de xocolata i de joguines i de sobte a
poc més d’un pam de la seva cara, hi
havia el seu amic, el Nil, que li va dir:
som-hi, que t’haig d’ensenyar moltes
coses!
Van viatjar sobre una moto amb rodes
gegants, van volar amb un globus sobre
el riu, van pujar a un tren fet amb
xocolata i fruita, van descobrir que els
animals els parlaven, van jugar amb
vehicles teledirigits, van fer
 Menjador
construccions amb fitxes de caramel,
van riure, van fer una escala que
arribava fins al cel i van estar saltant
sobre els núvols…
I, sabeu què més van fer? Van visitar
ciutats màgiques on es feia realitat tot
el que volien, on de les fonts sortien
begudes de taronja, de llimona o de
pinya, on els camins estaven plens de
regals, on a cada pas hi havia una
sorpresa per descobrir…
En un dels seus viatges van visitar un
poble on tot, absolutament tot, era de
color verd. En un parc, van veure alguna
cosa que es movia i que no era de color
verd. La van seguir fins que es van
adonar que era un gos, un gos DE
COLOR CANYELLA! Enmig d’una ciutat on
tot era verd.
– M’he perdut – els va dir. I es va
convertir en amic inseparable dels dos
nois. I just en aquell moment, va notar
una sensació humida a les seves galtes
i va sentir com la seva mare li deia:
- T’agrada? Es diu Pelut i és el nostre
gos! Li estava llepant la cara i de sobte
es va adonar que havia estat somiant
però… Què feia en Pelut allà?
I així va ser com l’Iker va recuperar la
il·lusió i també l’alegria i va ser molt
feliç perquè quan anava a dormir podia
fer tot allò que sempre havia somiat.
I sempre l’acompanyava el Pelut: el seu
gos inseparable, que només parlava
dins el seu somni! I vet aquí un gos, vet
aquí un gat, que aquest conte s’ha
acabat!

També hem fet unes samarretes xulíssimes, amb la tècnica " TIE-DYE"

FINS AL CURS VINENT

BONES VACANCES
EQUIP DE MENJADOR
 Ha estat NOTICIA

SORTIDES
Cosmocaixa- I3 i I4 Parc botànic CEM - 2n Celebracions
Jocs tradicionals - 2n MNTEC - I3, I4 i I5 Sant Jordi
Trobada esportiva - 3r Danses - 3r
II mostra científica
Sortida al riu - I4 Gimcana cultural - 4t
Biblioteca - I 4, I5, 1r, 2n 3r, 4t, 5è i 6è Fira CuEmE - 5è Comiat de 6è
Coneguem els nostres parcs - 6è Ràdio 6è Festa fi de curs
Natació escolar - 1r i 2n Colònies - 6è
Drets humans (cinema) - 1r, 2n 3r, 4t, 5è, 6è Cantata - 4t
Museu Agbar - 2n Vigilants de l’aire - 3r
La recerca va a l‘escola - 4t Sitges - 4t
Cantània - 5è

TALLERS
Danses de la Mediterrània - 2n
Caixes niu - 5è
ALTRES Bèstia de foc - 3r, 4t, 5è i 6è
Consell d'alumnes Nanoinventum - 6è
Enigma del mes Conta contes - I3, I4, I5, 1r i 2n
Pla Català de la Fruita A la natura no deixis rastre- 1r
Formacions Vigilants de l’aire - 3r
Coordinació escoles públiques Vistita de l’alcalde - 4t
Alumnes de pràctiques UAB i UB Taller a plaer - 3r, 4t, 5è i 6è
Col·laboració amb l'institut Bernat el Ferrer Estel Solé - 4t
Aigua plis, plas - 5è
Un viatge no triat - 6è
Amics del Sahara - 5è