1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

BIOFÍSICA DE LA CIRCULACIÓ
Establirem les bases físiques de:

- Fisiologia del sist cardiovascular

- Aspectes de patologia cardiovascular
- Tecnologia diagnòstica no invasiva: esfingomanòmetre/tensiòmetre, electrocardiograma (ECG) i
ecocardiografia Doppler.

0. Introducció: El sistema circulatori o cardiovascular

- Format pel cor, els vasos i la sang
- Funcions: transport O2, CO2, nutrients i hormones; paper clau en el sist immune i transport de la sang
pel processament hepàtic i la detoxi cació renal.

- 4 nivell de circulació: sistèmica (VE → cos → AD), pulmonar (VD → pulmons → AE), coronària i sistema
limfàtic (retorn al sist circulatori de part del líquid intersticial).

1. Pressió

Pressió = Força / Àrea SI: [Pa]; medicina: [mmHg] = [torr]

1atm = 760mmHg, 1mmHg = 133 Pa

Phidrostàtica: la que excerceix la sang contra la paret dels vasos i la secció adjacent (base
de la circulació), oposada a la Poncòtica (pressió osmòtica deguda a les proteïnes
plasmàtiques que apareix entre el compartiment vascular i intersticial)

Per tant, podem entendre la Ph com a energia emmagatzemada

en un volum de sang que podrà fer un treball, permetent la difusió
i el desplaçament de la sang.

La pressió com a font d’energia circulatòria

- La contracció ventricular és la font de la pressió arterial (tant en circulació pulmonar com sistèmica)
- La pressió decau al llarg del circuit ja que ofereix resistència: passem de 120mmHg (aorta) a 0mmHg
(caves), es perd E que s’inverteix en treball.

- ΔP guia el sentit de la circulació de major P a menor P i és responsable del desplaçament de la sang.

- Es tendeix a dir que es tracta d’un circuit tancat en què es manté el cabal en tota la circulació, però no és
cert, una part del plasma retorna pel sistema limfàtic.

2020-2021 1
fi
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

Mesura de la pressió arterial

- És la responsable de la circulació sistèmica.

- Mesurem a quina P surt la sang del VE, però ho mirem a l’A braquial, molt propera i per tant no hi ha
caiguda de P per resistència.

- La mesurem per sobre del colze, a l’alçada del cor.

- Es pren amb l’es gmomanòmetre o tensiòmetre, que ens dóna valors manomètrics, no ens dóna la P
absoluta de la sang ja que es veu alterada per la Patm, menysprea aquesta, ens dóna valors per sobre
d’aquesta de manera que ens és indiferent la Patm.

- Per què s’empra un estetoscopi = fonendoscopi amb els tensiòmetres no-automàtics?

El braçalet es posa a l’alçada del cor per evitar la diferència de P per l’alçada. Ens interessa trobar la
Paòrtica, màxima del circuit sistèmic, la Psistòlica i diastòlica. S’infla el bracelet fins a 180mmHg per tallar la
circulació i el desinflem a poc a poc, quan la P mecànica del braçalet coincideixi amb la pressió sistòlica, a
120mmHg (en salut) podrà passar la columna sístòlica però no la diastòlica.

Sentirem el flux perquè s’augmenta la velocitat degut a que el radi és menor del que tocaria, auscultarem
flux turbulent (apuntarem la P a la que comencem a sentir cops, que serà la Psistòlica), no passaran els
impulsos diastòlics perquè no supera la pressió que oposa del braçalet, haurem de deixar anar el braçalet
fins que passi l’impuls diastòlic, llavors la velocitat serà la normal i només hi haurà règim laminar, no
sentirem soroll, deixarem de sentir turbulència, copets; llavors la P que estem aplicant amb el bracelet és la
diastòlica.

2020-2021 2
fi
 1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

Pressions arterials de referència (a saber):

- Psistòlica = 120mmHg En el VE, la sístole representa ⅓ del temps del cicle

cardíac i la diàstole ⅔.
- Pdiastòlica = 80mmHg

Pressió arterial mitjana (MAP)

- És el valor de la pressió hidrostàtica responsable de la circulació sistèmica.

- Determina la pressió de perfusió (pas d'un fluid a través del sistema circulatori o sistema limfàtic cap a
un òrgan o un teixit, per tal de nodrir-los) a nivell capil·lar.

MAP = ⅓ Psistòlica + ⅔ Pdiastòlica = 65-110 mmHg.

- <60 mm Hg insuficient perfusió dels òrgans: hipòxia, isquèmia

- Cau en sèpsia (sepsis, causada per infecció bacteriana), conmoció cerebral, accident vascular cerebral
(stroke)…

- Tots els re exos cardiovasculars són sensibles a la MAP

Pressió diferencial (Pulse Pressure)

PP = Psistòlica - Pdiastòlica

- Augmenta en l'exercici degut a l'increment de la pressió sistòlica per increment del volum sistòlic
- S’eleva en arteriosclerosi. (Resposta a l’últim punt)
- Disminueix per: estenosi de la vàlvula aòrtica, pèrdua de volum sanguini (deshidratació, hemorràgia...)

Com es genera la Parterial?

0. Vàlvules aòrtica i mitral tancades, la sang ja ha passat de l’AE al VE.

1. Quan les parets dels ventricles es contrauen (sístole ventricular) exerceixen una força sobre la sang que
contenen (s’intenta reduïr el volum).

2. Com que els líquids no són compressibles (a aquestes pressions és imperceptible però suficient per
incrementar la pressió), parlem de contracció ventricular isovolumètrica.

3. Això fa que la pressió hidrostàtica ventricular, ja que les vàlvules mitral i aòrtica estan tancades,
augmenti ràpidament (inicial =10 mm Hg).

4. Durant 50 ms la sang incrementa pressió sense poder sortir del ventricle (al VE, la vàlvula mitral
impedeix el retorn a l’aurícula esquerra i la vàlvula aòrtica està tancada)

Durant aquest temps el volum no varia.

2020-2021 3
fl
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

5. Quan la pressió hidrostàtica de la sang ventricular supera els 80mmHg (= la pressió hidrostàtica que ha
quedat a l’aorta), la vàlvula aòrtica s’obre.

6. Surt molta part (no tota) de la sang que hi havia al VE.

b = període de contracció isovolumètrica (50 ms)

EL CICLE CARDÍAC (VE i aorta) c: augmenta la P fins a 120mmHg, i disminueix ja que el V
de sang baixa.
a: s’omple el VE de sang de l’AE.

Surt la sang
del VE → Pve
Contracció no
= Paorta isovolumètrica

Baixa P
80mmHg Es separen les P quan es tanca la vàlvula aòrtica → s’ha
perquè es
buida el VE perdut V → es descomprimerix el VE → a l’aorta es manté i
anirà baixant a poc a poc.

Valors a l'exemple de la figura: sístole ventricular = 0,3 s / diàstole ventricular = 0,5 s / HR = 75 bpm

Quin HR té associat el cicle cardíac de l’exemple?

El cicle cardíac són 0,8s. HR= (1/0,8) x (60s/1min) = 75bpm

Quins serien els temps de sístole i diàstole per a un HR = 110 bpm?

Si el cicle cardíac és d’1s, tindrem 60bpm.

Si el HR = 110bpm → tcicle = 60s / 110sístoles = 0,54s

tsístole = 0,54s x ⅓ = 0,18s

tdiàstole= 0,54s x ⅔ = 0,36s

*En arteriosclerosi es modificaran les proporcions, es farà més temps de sístole.

2020-2021 4
 1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

2. Resistència

LA VISCOSITAT: és l’oposició d'un líquid a fluir

- Fruit del fregament intern dels seus components (molècules, cèl·lules)

- La viscositat comporta pèrdua d’energia a un fluid en moviment (per tant, com veurem, pèrdua de
pressió hidrostàtica)

- La sang és un líquid viscós i això té unes implicacions que cal comprendre

- Viscositat densitat!

Efecte de la viscositat en un líquid que ueix

Representació Com que hi ha fricció, les velocitats són
de mig vas
diferents, van disminuint a mesura que s’allunyen
de la làmina més llunyana a la superfície fixa, la
de vmàx. La capa en contacte amb la superfície
fixe no es desplaça perquè la influència del
desplaçament queda massa lluny.

La força necessària per fer lliscar una làmina de fluid de superfície A és:

En què ŋ: coeficient de viscositat, SI: [N·s·m-2] = [Pa·s], Medicina: [cPoise]

1 N·s·m-2 = 10 Poise

- Com més viscositat, major ŋ i major és l'esforç necessari per al desplaçament del líquid.
- A major velocitat, més esforç (o F) haurem d’aplicar.
- A major distància de la paret del vas (d), menor esforç necessari per fer un desplaçament.

Tipus de líquids segons la seva viscositat

- Ideals: ŋ=0, no hi ha fregament entre les capes (ni pèrdua d’energia en circulació deguda a la viscositat).
Els trobem en condicions molt especials.

- Reals: ŋ>0, hi ha fregament entre les capes (i pèrdua d’energia en circulació deguda a la viscositat)
- Newtonians: ŋ = constant (a una determinada termperatura Aigua, plasma).
- No-newtonians: ŋ varia amb la velocitat perquè les partícules/cells es reorienten, deformen i
agreguen o desagreguen. Poden ser reoespessants o
reofluidificants.

La sang és un líquid no newtoniana reo uidi cant, al llarg de la

circulació sistèmica va canviant de velocitat, a més varia amb la T,
2020-2021 5
≠
fl
fl
fi
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

quan T baixa hi ha un canvi de viscositat i per això es gangrenen peus i mans.

A més T menys ŋ.

La viscositat de la sang varia

1. És major a velocitats baixes (capil·lars), a velocitats altes (aorta) no varia.

o velocitat

L’augment de velocitat → desagregació de les cèl·lules,

canvis hidrodinàmics en la seva forma i acumulació a l’eix de
conducció.

2. En funció de l’hematòcrit (en groc l’estat de salut)

Si l’hematòcrit augmenta, la sang es fa més viscosa.

3. És menor als vasos estrets

A mesura que disminuïm el diàmetre del tub,

la viscositat disminueix perquè les cells tenen
menys llibertat i es van ordenant. Fins a 9µm,
per on passa només 1 eritròcit, llavors les
cells s’acumulen, s’han de deformar i
augmenta de cop la viscositat perquè és
difícil que passin. A partir d’aquest punt és
indiferent l’hematòcrit.

Rellevància Mèdica de la Viscositat

- Un increment patològic de la viscositat → major resistència circulatòria → major esforç cardíac per
mantenir la pressió sanguínia: hipertensió (senyal de moltes patologies i causa de molts problemes
(renals, esperança de vida)
2020-2021 6
 1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich
- El coneixement hemoreològic és cabdal a l'enginyeria mèdica en l'optimització de:
- vàlvules cardíaques arti cials: cal que funcionin igual que les humanes, responent a canvis de
viscositat.

- aparells de bombeig de sang: diàlisi i ECMO (= aparell que el de diàlisi però fa la funció dels
pulmons enlloc de la dels ronyons, és un aparell d’oxigenació extern); cal que tinguin en compte la
viscositat per no causar hemòlisi o trombosi.

- sang arti cial: per no dependre d’un donant en emergències i evitar contagis de malalties
infeccioses que no es coneixen

EQUACIÓ DE POISEUILLE

- Expressa la oposició que ofereixen els vasos a la circulació.

P1>P2
- Serveix per líquids reals, newtonians, que circulen en règim laminar. La sang la podem
considerar newtoniana en un fragment curt sense canvis de velocitat ni radi del vas.

- P1>P2: la sang perd Ph en forma de calor degut a la viscositat (i, si n’hi ha a la circulació
turbulent.

- En un segment determinat la relació entre Ph i cabal és constant i igual a R. (Ph/Q =R)

- Com més resistència (R), menor serà el cabal (Q)
- Si volem un Q determinat, a +R haurem d’aplicar + ΔP. A Q determinat la caiguda de
de P és proporcional a la resistència.

- Per a una mateixa pressió hidrostàtica, com major és la resistència del vas menor és el cabal.
- Per a una resistència donada, per tal d'augmentar el cabal cal incrementar ΔP, i com que Pfinal (AD)=0,
només podem augmentar Pinicial → augmentant la Psistòlica amb major treball cardíac.

- A major R (p.e: per arteriosclerosi) per mantenir Q cal major Phidrostàtica (→ major Psistòlica, hipertensió, major
Wcor).

Resistència a l’equació de Poiseuille

En un líquid real, Newtonià, que circula en règim laminar, la resistència depèn de la viscositat del
fluid i de les dimensions del vas:

On ŋ és el coeficient de viscositat, L la llargada del vas, i r el radi.

- A més ŋ més R; a més L, més R; a + r, -R i a -r, +R per l’influència de les parets.

- Si tenim arteriosclerosi per placa d’ateroma augmenta R perquè disminueix r.

Per tant, l’equació de Poiseuille queda:

- La caiguda de pressió hidrostàtica és conseqüència de la viscositat del líquid (major com menys r).
2020-2021 7
fi
fi
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich
- La ΔP es dissipa en forma de calor per fricció.
- No podem modificar ŋ i L, però si r, ja que tenim gran capacitat de vasodilatació i vasoconstricció local
(limitada) segons la demanda de reg sanguini. Si fem vasodilatació en un punt, cal fer vasoconstricció en
altres per comensar-ho ja que tenim Q determinat. Aquest ajust fisiològic, que es dóna sobretot en
arterioles per demanda local està, llavors, limitat pel Q, no podem donar més sang que el Q que tenim.
Per compensar la limitació augmentem el Q, el Vsanguini no es pot modificar, però sí el Q incrementant
bpm, tindrem = V però bombejat més ràpid, en passarà més V en menys temps.

- Petites disminucions (p.e: per ramificació o vasoconstricció) (o augments) en els vasos impliquen gran
reducció (o augment) del Q.

- Com que r està elevada a 4, petites variacions al r impliquen grans

variacions de R. Si r disminueix (vasos molt prims) R augmenta molt.bDe
manera que per obtenir Q determinat en un vas de r petit que té R
elevada cal aplicar molta P. Un vas 4 cops menor que un altre ofereix una
resistència 54 = 625 cops major.

Afectació de la oclusió en la MAP i Psistòlia

- 0% oclusió → MAP=100mmHg i PAsist = 120mmHg

- 5% oclusió → PAsist = 135mmHg → hipertensió
- 10% oclusió → PAsist = 150mmHg → hipertensió greu

La hipertensió arterial és un símptome causat per un

sobreesforç cardíac que pot portar problemes, es dóna aquest
sobreesforç perquè si r disminueix i Ph (Parterial) es manté, el
Q disminueix molt i es patiria d’isquèmia (manca de rec als
òrgans), cal augmentar la MAP.

*Limitació de l’equació de Poiseuille: només es cumpleix en règim circulatori laminar (prevalent), ja que
només explica la pèrdua d’E per viscositat.

RÈGIM DE CIRCULACIÓ LAMINAR i TURBULENT

Per saber si es tracta d’un o l’altre tenim el número de Reynolds (NR):

- NR < 2000 → ux laminar

- NR 2000-4000 → flux transicional: no laminar però encara no turbulent

2020-2021 8
fl
 1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich
- NR > 4000 → flux turbulent
- Com més rapid és el flux, major NR.

RÈGIM DE CIRCULACIÓ LAMINAR RÈGIM DE CIRCULACIÓ TURBULENT

Es dóna per l’efecte de la viscositat en un líquid Aquest règim es veu afavorit per:
real, les làmines en contacte amb les parets del vas - ↑ velocitat del líquid → ↑ P(1 desviació) → caos
tindran velocitat mínima i les centrals màxima. - ↑ densitat
- ↑ diàmetre vas → ↑ llibertat molècules
I desafavorit per una ↑ viscositat, que farà que
costi molt el desplaçament.

Les línies de corrent (trajectòries) són paral·leles. Les línies de corrent (trajectòries) són creuades.

El per l de les velocitats és parabòlic. El per l de les velocitats és pla. Per efecte viscós
la v és una mica menor aprop de la paret del vas.

A un nivell donat la v és constant, així com la A un nivell donat la v NO és constant, així com la
trajectòria, que és recte, sense canvis de direcció. trajectòria, que presenta canvis de direcció.

La pèrdua d’energia és causada per la resistència La pèrdua d’energia és causada per la resistència
viscosa. viscosa.

No genera sorolls perceptibles amb l’estetoscopi. Genera sorolls perceptibles amb l’estetoscopi i
visibles en ecogra a Doppler.

Es dóna en estat de salut I repòs a tot el sistema Es dóna sempre a l’aorta ascendent, mai en vasos
circulatori excepte a l’aorta ascendent. petits i s’incrementa en patologies que cursen
amb hipertensió (impliquen ↑ velocitat).
També es dóna en situació posterior a una
estenosis arterial o valvular.

Implicacions del règim turbulent

- Augment de R.
- Es produeixen col·lisions entre proteïnes i cèl·lules, per tant es dóna una
pèrdua de pressió i energia (s’està perdent per la viscositat i les
col·lisions). Com que es perd més E del compte no es compleix la
equació de Poiseuille (ΔP=R·Q), sinó que ΔP (caiguda de P)>R·Q.

- Per una P determinada (p.e: la MAP) aconseguirem menys Q en un règim

turbulent, si volem mantenir el cabal hem d’↑ P → hipertensió.

- La tubulència → ↑ Tcillasament → promou l’agregació de plaquetes → creació trombos a continuació

d’una estenosis.
2020-2021 9
fi
fi
fi
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich
- Si la Tcillasament supera la R dels eritròcits i els trenca → hemòlisi.
- Es veu afectada la coberta endotelial dels vasos → arteriosclerosi (engruiximent de les parets de les
artèries i creació de plaques d’ateroma).

AGRUPACIONS DE RESISTÈNCIES

En sèrie, una darrere l’altre En paral·lel

- Conduccions sanguínies amb diferents radis. - Ramificacions al llarg del cos

- Si hi ha una placa d’ateroma - Els òrgans estan en paral·lel entre si

El cabal és el mateix a totes les conduccions. El cabal es distribueix entre les diferents
conduccions en funció de la resistència de
Q = Q1 = Q2 = Q3 cadascuna d’elles. Q = Q1 + Q2 + Q3

- Si hi ha n resistències iguals Req = R/n.

- La Req sempre és menor que la R de qualsevol
de les branques individuals.

* Resistència equivalent total (Req).

RESISTÈNCIA VASCULAR SISTÈMICA

És la resistència que ofereix el sistema circulatori sistèmic.

A un nivell determinat (artèries, arterioles, capil·lars, etc), els vasos són similars (la resistència de cadascun
dels components d’un nivell seran similars) i la resistència del nivell és l'equivalent a l’agrupació de
resistències en paral·lel.

La SVR és la resistència equivalent a la suma en sèrie de les Req de nivell:

2020-2021 10
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

SVR = Req1 + Req2 + Req3 + Req4 + Req5 + Req6 + Req7

SVR = ~0 + 2,7 + 9,1 + 3,6 + 1 + 1,8 + ~0 = 18,2mmHg·min·L-1

(rang salut repòs 5-20 mm Hg·min·L-1 )

Req en arterioles és major que en els capil·lars tot i que els capil·lars tenen r menor; perquè?

Exercici: Quin cabal circula amb una SVR = 18,2 mm Hg·min·L-1 i MAP = 95 mm Hg?

Q =△P/R = MAP/SVR = 95 mm Hg / 18,2 mm Hg·min·L-1 = 5,2 L·min-1.

Si requerim un cabal més elevat fent exercici físic, quin paràmetre o paràmetres de l'expressió
modifica el nostre organisme? I què ha de modificar per aconseguir-ho?

El Q en salut i repòs = 5-6L, en exercici Q = 15-25L/min en població general, fins a 35L/min en atletes
(números de referència, no memoritzar eh!)

El nostre cos modificarà la △P (terme físic) o MAP (terme mèdic), la incrementarà,

augmentant la freqüència cardíaca. Si expulsavem 700ml (per exemple) a cada sístole, si mantenim el V
però augmentem la freqüència, arribarà més sang als músculs.

També podem augmentar el volum sistòlic, més volum que aquests 700ml que expulsem en repòs. Com
més esport fem, més fàcil és incrementar el volum sistòlic i no cal incrementar tant el HR. Si no estem en
forma, hem d’augmentar molt més el HR.

La R també la podem modificar localment,

vasodilatant a nivell local, de manera limitada; el
múscul llis dels vasos ho permet, augmentem el r
perquè disminueixi R i així augmenti Q. No es
modifica SVR globalment. En altres punts, com
òrgans, vísceres podem fer vasoconstricció,
no a tot el cos, només a certs punts per
compensar la vasodilatació.

Conseqüències increment del cabal:

Per tant hi ha una hipertensió

transitòria no preocupant. Perquè no ho és i si fos crònica sí que ho seria?

Si hi ha una hipertensió vol dir que el cos s’està adaptant a la demanda, està funcionant bé per augmentar
el cabal. Al donar-se a curt plaç, la P torna a baixar, no tindrà les conseqüències d’una hipertensió crònica

2020-2021 11
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

a nivell cerebral, renal, etc i el desgast del cor, l’hipertròfia VE. En una hipertensió crònica esten exigint al
cor constantment incrementant el HR.

La persona que està fent esport necessita més HR perquè necessitem més O2, augmenta també la
freqüència respiratòria. El VD envia molta sang també als pulmons i per tant el VD haurà de fer un major
esforç, la hipertrofia ventricular en un atleta és simètrica i és reversible si es deixa de fer esport; en una
persona amb hipertensió patològica és una hipertròfia asimètrica i irreversible i porta a la remodelació
del cor, les vàlvules deixen de funcionar bé.

DETERMINACIÓ CLÍNICA DE LA RESISTÈNCIA VASCULAR SISTÈMICA

CO: Cabal cardíac (cardiac output) CO=HR·SV

SV: Colum sistòlic (stroke volume) es pot determinar per l’ecocadiografia

- Lectura: per a un CO donat, si la MAP és anòmalament elevada és perquè la SVR és elevada.

- Atenció lectura errònia: la resistència no és la variable dependent! No depèn de les altres dues!
- Si bé determinem la SVR a partir de mesurar MAP i CO, la variable dependent és CO per a una MAP
donada.

- Com sabem, R depèn de les dimensions del vas (r, L), de la viscositat del fluid i el règim de circulació. I
SVR és el balanç sistèmic de les R.

2020-2021 12
 1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

3. Bernoulli

És un cas de la llei de conservació de l’energia:

- Explica què ocorre a una estenosi (p. e. per placa d’ateroma) i a un aneurisma (dilatació degenerativa a
un vas)

- La qual cosa ens possibilita detectar-les diagnòsticament (ecografia Doppler)

- Indica com hem de mesurar la pressió arterial correctament
- Explica què ocorre a una crisi hipotensiva i com actuar

La sang conté energia:

- Potencial:
- Per la pressió hidrostàtica (P = F/A = F·d/A·d = E / V) i pot amb aquesta E emmagatzemada en el V
fer un W de desplaçament de la sang i P contra les parets dels vasos sanguinis.

- Per la càrrega d'alçada (energia potencial gravitatòria E = m·g·h); la m depèn del segment de vas a
estudiar.

- Cinètica perquè té massa i circula a certa velocitat (E = ½ · m · v2)

Bernoulli ens diu que en un líquid ideal en circulació per un sistema sense pèrdua d'energia: Ep + Ec =
constant a qualsevol punt; tot i que la sang és un líquid real i hi ha pèrdues d'energia (bàsicament viscosa),
ens permetrà entendre moltes situacions reals al sistema circulatori .

Phidrostàtica Si la suma d’E és constant ho és en tots els punts, encara que

Alçada
del punt 1 a 2 variin alguns termes la suma serà constant:

* Els 3 termes tenen unitats de pressió!

Perquè a les E els hi hem tret els volums de
manera que ens queda E/V.

RELLEVÀNCIA MÈDICA DE L’EQUACIÓ DE BERNOULLI

- Es produeixen transvassaments d'energia (i de P) d’una forma a una altra.

- És l'energia total la responsable de la circulació entre dos punts.
- Normalment ho simplifiquem en la pressió hidrostàtica perquè:
- a la major part del sistema cardiovascular l'Ec és relativament baixa (a l’aorta, on és més alta PEc =
0,5 mm Hg)

2020-2021 13
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich
- la càrrega d'alçada no és rellevant en aquella situació; però hi ha situacions en què sí que ho és
molt…

Escenari 1: A una alçada constant, un increment de velocitat implica un decrement de pressió

- Què ocorre a una estenosi (placa d’ateroma)?

l’alçada és constant l’alçada és constant

Si Q1=Q2=Q3 (no es perd) i Q = V/t = (A·L) / t = A·v i donat que A2<A1 → v2>v1 → s’accelera

I P2<P1 per efecte Venturi.

Si la velocitat augmenta localment (a l’estretament) hi haurà un règim turbulent, no a l’estenosi ja que el

radi és petit i es veu desafavorit, però si a la part 3, que augmenta r i la sang segueix accelerada.

Aquest règim turbulent serà audible a l’auscultació - soroll turbulent/soplo/buf/murmur.

La turbulència afavoreix els trombos a l’estenosi que s’acaben desprenent:

- Si es dóna a l’A caròtida → accident vascular sistèmic.

- Si es dóna a una A coronària → infart de miocardi → mort una part del
cor per isquèmia (irreversiblement).

- I a un aneurisma? Quina serà la tendència? Quin és el perill d’un

aneurisma cerebral?

- Com ho podem mesurar? (auscultació, ecografia Doppler)

Escenari 2: A una velocitat constant, un increment en alçada implica un decrement de pressió.

- On hem de mesurar la pressió arterial?

La P arterial, la que surt del VE, l’hem de mesurar a l’alçada del cor, a l’A
braquial es sol fer, si la mesuressim més amunt, la P seria menor que la de l’arrel de l’aorta, si la mesuressim
més avall seria major.

- Quina és la pressió arterial a nivell del cap (40cm per sobre del cor, hcor=140cm) quan MAP és
normal (85mmHg)?

Pcor + d·g·hcor = Pcap + d·g·hcap

Pcap = Pcor + d·g·hcor - d·g·hcap = 85 + 1,060·9,8·1,40 - 1,060·9,8·1,80 = 80,84mmHg

- Quina és la pressió arterial a nivell del cap en una crisi hipotensiva (MAP = 80mmHg)?

2020-2021 14
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

Pcap = Pcor + d·g·hcor - d·g·hcap = 80 + 1,060·9,8·1,40 - 1,060·9,8·1,80 = 75,84mmHg; ens arriba Psang
insuficient.

- Amb crisi hipotensiva en decúbit supí, quina és la pressió arterial a nivell del cap?

Pcap = Pcor + d·g·hcor - d·g·hcap = 80 + 1,060·9,8·0,1- 1,060·9,8·0,10 = 80mmHg; si ens posem en

decúbit supí en una crisi hipotensiva, ens arribarà al cap la mateixa P que ens arribaria quan tenim MAP
normal.

2020-2021 15
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

4. Vasos sanguinis

EQUACIÓ DE CONTINUÏTAT O LLEI DE LES ÀREES

- Cabal: volum de líquid que circula a través d’una secció d’una conducció
per unitat de temps. [m3·s-1] (SI); [L·min-1] (Medicina).

- El cabal per si sol no ens informa de la velocitat de la circulació en aquell punt. Si

tenim un Q determinat i A petita caldrà molta velocitat.
v=L/t

Per tant, donat que el líquid és incompressible i que no hi ha pèrdues, entre dos punts:

Implicacions de l’equació de continuïtat

- Per un cabal donat, la v de la sang canvia segons

la secció del vas

- Si l’A ↓, v2 ↑→ implicacions en estenosi.

- Si l’A ↑, v2 ↓ → implicacions en aneurisma.

TENSIÓ

Pressions que actuen a la paret d’un vas:

Pint = Ph Pext = Pteixits i fluids Pint>Pext Pint - Pext = Ptm > 0

- La pressió transmural, Ptm, és la resultant de la pressió hidrostàtica

interna i la pressió externa exercida pels teixits i fluids. El balanç Ptm > 0
→ tendència a l’expansió.

- La tensió de la paret, T, és la força elàstica que exerceix la paret per

unitat de longitud (N·m-1) → tendència a la contracció.

- És la força que evita la ruptura per expansió del vas.

- Depèn passivament de l'elastina i el col·lagen: tensió elàstica.
- Un tercer element, la musculatura llisa pot regular la T: tensió activa; es fa dilatació i constricció amb
control des del SN, però això no és biofísica.

- Per tant, a l’equilibri el vas no es contrau ni s’expandeix, a Ptm expandeix el vas fins que s'assoleix un
balanç amb la tensió de la paret. Però per trobar T no podem fer: Ptm=T, perquè pressió i tensió són
magnituds diferents.

2020-2021 16
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

Llei de Laplace aplicada a un conducte cilíndric: T = Ptm · r (N · m-2 = N·m-3 · m), en què T és la tensió de la
paret requerida per suportar una determinada Ptm.

- Per una Ptm determinada la T necessària és més gran com més gran és el radi. (globus pallasso)
- Per tant, un vas de radi major necessita una tensió major per suportar una determinada pressió que un de
radi menor.

- Les artèries (pressions elevades degut que la P va disminuint amb la Rviscosa) de radi major han
d'estar reforçades per evitar aneurismes. T ↑ perquè r i Ptm ↑↑↑.

- Un aneurisma aòrtic > 5cm està més a prop de la ruptura i necessita valoració sobre intervenció
quirúrgica. Com que r és major, T necessària per igual Ptm és major, com que no la té perquè és
patològic, pot trencar-se el vas.

- Les venes, donat que experimenten pressions molt baixes, tenen radis
majors sense necessitat de reforç. T ↓ perquè r i Ptm ↓↓↓.

- Una mateixa Ptm origina (s'equilibra amb) diferents parells de valors de radi i
tensió:

- Als vasos de radi petit els cal una tensió menor per suportar una
determinada pressió que un de radi major, no necessiten estar (tan) reforçats:

El radi de l’aorta als capil·lars ha disminuit, però Ptm

no ha disminuït prou, només 4 vegades, el radi ha
disminuit molt més. → Com que r ha disminuit tant,
la T s’ha vist disminuïda de manera que hem pogut
* No cal saber els nums, però saber-los llegir i disminuir el gruix dels vasos 11 000 vegades perquè
entendre’ls sí.
hi pugui haver difusió.

COMPLIANCIA VASCULAR

Compliància vascular (C): capacitat d'un vas d'expandir-se passivament (per balanços biofísics, no per
ordre dle SN) en resposta a variacions de la pressió (ex. sistòlica-diastòlica o en hipertensió). És possible
perquè els vasos són elàstics i deformables.

Ens indica quans mL de capacitat ha de diminuir el vas per cada

variació de mmHg; es tracta d’un valor dinàmic.

- Les artèries són compliants però menys que les venes:

Terminologia i confusions

- Capacitància vascular: valor de la relació entre el volum d'un vas i

la pressió: C = V / Ptm, es tracta d’un valor estàtic, no ens informa
2020-2021 17
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

d’una resposta dinàmica.

- Distensibilitat: capacitat de deformació relativa D = C / Vo, en què Vo és el V inicial. Ens indica en quina
proporció es pot deformar el vas.

- Elastància E = C-1; com més E, més difícil és expandir el vas.

- Rigidesa: no és un terme físic, però és la manca de compliancia

Tensió activa: podem fer vasoconstricció

controlada pel SN amb el múscul llis, per sota
del radi inicial o mínim. De manera que
augmentarà Rviscosa i disminuirà el cabal.

Tensió passiva: Si augmenta la T incrementa el

radi; depèn de l’elastina i el col·làgen
principalment:

- L’elastina és molt compliant (les fibres es

poden estirar fins al doble de la seva
longitud). Petits increments de Pelàstica expansiva produeixen gran increment del r del vas, si seguim
estirant, l’elastina per paper i actua el col·lagen.

- El col·lagen és menys compliant, no es deforma tant, però més resistent que l’elastina per tant és més
important per increments de P grans, contribueix resistència a la ruptura i retorn elàstic,

És una característica necessària en estat de salut (com ara veurem), però no evitar la ruptura del vas en totes
les condicions. Una aorta que no té col·lagen, té un aneurisma.

Implicacions mèdiques de la compliància - AORTA

- A la sístole VE surt un volum sistòlic, part de l’Ep del qual és emmagatzemada en forma d’E elàstica a la
paret aòrtica expandint-la gràcies a la compliància de l’aorta; l’altra part es convertirà en Ec.

- Durant la diàstole aquesta energia es retorna al sistema circulatori en forma d’Ec (recuperació elàstica),
atenuant els polsos de pressió i fent que el cabal presenti menys contrastos entre sístole i diàstole.

- És a dir, es reparteix el volum sistòlic en 2 fases perquè el Vsistòlic (molt gran) no lesioni cervell i ronyons;
només ~⅓ del volum sistòlic entra en circulació sistèmica durant la sístole, la resta s'inverteix en distensió
arterial i entra amb el retorn elàstic durant la diàstole.

Implicacions de la pèrdua de compliància vascular (arteriosclerosi)

- La compliància disminueix amb l'edat (degeneració d'elastina, increment de col·lagen…); sobretot si

l’individu no té un estil de vida sa ! rigidesa (arterioesclerosi).
2020-2021 18
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich
- Tota la Ph de la sístole s’invertirà en Ec, no hi haurà inversió elàstica a l’aorta i en la diàstole, com que es
tanca la vàlvula aòrtica, no hi ha sang nova ni retorn elàstic de la paret → no hi ha cabal, els polsos són
molt extrems → Pp (valor diagnòstic) augmenta molt per major Psist i menor Pdiast.

Conseqüències:

- Al tenir un cabal diàstolic insuficient, el cos reacciona incrementant la Psistòlica (hipertensió) → major
càrrega cardíaca → hipertròfia VE → remodelació ventricular asimètrica → funcionament valvular no
òptim (retorns) → fallida cardíaca.

- La menor atenuació dels polsos sistòlics pot arribar a lesionar òrgans com els ronyons i el cervell
- Elevació del HR, amb increment del temps de sístole (>⅓) i reducció del temps de diàstole (<⅔) → limita
la perfusió del teixit cardíac → nutrició insuficient.

2020-2021 19
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

TÈCNICA ECOCARDIOGRAFIA DOPPLER (ECC)

- Aprofita l’efecte Doppler
- És no invasiva, segura I indolora
- Quina és l’ecogenicitat de la sang? La sang es veu negra, és anecoica, per tant,
no la veiem

- ·l ventricle esta dil·latat, està ple de sang.

- Amb ecografia veiem els microecos dels eritròcits, podem mesurar la velocitat
de la sang.

- Amb aquesta informació:

- Calculem els volums com el ventricular amb
les lleis de les àrees, calculem el V sabent
l’àrea i la velocitat.

- Podem detectar patologies que cursen amb

alteració de la velocitat, com una estenosi.

Efecte Doppler: canvi de freqüència d’un so, quan

s’acosta el so és més agut perquè la freqüència augmenta, cada pols arriba una mica abans. Si el so
s’allunya, sentim una freqüència més greu.

La velocitat pot ser de l’ambulància o de l’eritròcit. I l’observador seria el transductor.

Com mesurem l’efecte Doppler?

- Tenim un transductor sectorial, molt estret (per evitar que els ossos es quedin tot l’eco, el cor és un
múscul intercostal) i amb moltes unitats piezoelèctriques (64 o 128 unitats piesoelèctriques) en matriu en
fase (hi ha diferents temps d’activació de les unitats piezoelèctriques), les més extremes i centrals
s’activen abans que les pel mig.

2020-2021 20
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich
- Tots els emissors efeten una frequència que tornarà augmentada (si s’apropa)ç o disminuïda (si s’allunya
la sang),

Sabem:

- la freqüència f de l’ultrasò
- la velocitat de propagació al teixit v

El transductor llegeix la freqüència de tornada f '

L'ecògraf calcula la vs

Codi de color:

Estem insonant des de l’esquerra. A on hi han les línies és que hem activat el Doppler, en vermell tenim la
sang que s’allunya del transductor, en blau veiem la sang que s’acosta el trasnductor. Després de
l’estenosi veiem que la sang va en totes direccions perquè hi ha regim turbulent, en una persona sana
hauria d’estar tot vermell. Si insonem des de l’altra costat hauria d’estar tot blau. Si hi ha barreja de colors,
postestenosi ,és que hi ha règim turbulent.

Determinació del volum sistòlic

Per determinar SVR hem de fer una aproximació, SVR=MAP/CO, la MAP la podem mesurar fàcilment i CO
el mesurarem amb CO=HR·SV (SV=volum sistòlic, quanta sang és ejectada del VE a cada batec), SV es
mesura amb ecocardiografia Doppler. Per una persona sana de 70kg, SV=70ml

Podem mesurar la velocitat de la sang i amb la eco normal l’àrea de la vàlv aòrtica, llavors sabem
Q=SV=A·v; la velocitat durant la sístole no és constant cal fer una integral per trobar la velocitat mitjana
(VTI), ho fa la màquina de l’ecografia.

Per calcular l’àrea hem de trobar el radi del LVOT i fer l’àrea de la circumferència.

2020-2021 21
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

Ara ja podrem saber SVR, si ens surt alterada tenim una arteriosclerosi.

2020-2021 22
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

AUSCULTACIÓ DEL COR

Els cops no són regulars, hi ha ⅓ del temps entre lub i dub, ⅔ entre dub i lub.

Quan les vàlvules s’estan tancant hi ha menys radi i per tant la sang s’accelera, hi ha un flux turbulent que
podem auscultar. Ha de ser un cop sec perquè s’han de tancar de cop.

Si no es tanquen bé per estenosi aòrtica per exemple, quan està oberta no està oberta del tot, hi ha un flux
turbulent tota l’estona fins que es tanca, sentim el lub dub junts, és un soroll romboide.

2020-2021 23
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

ELECTROCARDIOGRAMA

ECG: mesura el voltatge elèctric en el temps, es mesura a la pell però ho causa el cor. El cor genera un
intens camp elèctric, té una activitat elèctrica tant intensa que es genera un camp degut al corrent que es
pot detectar a la pell.

- És una gràfica de voltatge elèctric en el temps (1 mm = 0,1 mV vertical, 40 ms horitzontal)

- No invasiva, segura, indolora

- En descans les cells musculars del miocardi estan hiperpolaritzats electroquímicament, l’interior (intracell)
és més negatiu que a l’exterior ΔV=-70 /-90mV.

- L’activació del node sinoatrial (el marcapassos cardíac → potencial d'acció que viatja pel cor de cèl·lula a
cèl·lula (GAP junctions)

- Amb l’arribada del PA despolaritza els cardiomiòcits → entrada de cations → △V = + 20 mV →

contracció

- Recorregut: primer a les auricules i després als venticles, generant 3 vectors de camp elèctric que varien
al llarg del cicle cardíac en direcció i magnitud.

Quan fem l’electro se’ns donen 12

resultats en forma de gràfica. Les
diferents derivacions (combinacions de
lectura del pit, cames, etc) ens informen
de les diferents cares del cor

La derivació II ens informa del VE.

2020-2021 24
1r Medicina BIOFÍSICA de la CIRCULACIÓ Clàudia Pich

Qüestions per acabar de resoldre

1. Què ocorre a un aneurisma?

2. Quines conseqüències té una estenosi produïda per una placa d'ateroma?

3. Per què es gangrenen les extremitats?

4. Per què hi ha una caiguda de pressió arterial major a les arterioles que als capil·lars?

Pista: calculeu la velocitat mitjana de la

sang a l’aorta i als capil·lars (cabal 5
L·min-1; àrea aorta: ~ 2,6 cm2; àrea
total capil·lars: 2.000- 5.000 cm2)

14. Quin és el perill d’un aneurisma cerebral?

2020-2021 25