Resum del llibre dels fets

El llibre comença amb apuestes paraules: Aquest es lo comentari del començament del
pròleg de lo llibre que feu lo gloriós rei en Jaume, per la gracia de Déu rei d’Aragó de
Mallorques i de València. Conte de Barcelona e de Durgell e de Montpeller. De tots les fets e de
les gràcies que nostre senyor li feu en la seua vida.

Com diuen les primeres oracions d'aquest vídeo, el llibre dels fets parla de en Jaume I.
Naix a Montpeller, el llibre dels fets era necessari per al desenvolupament de la literatura. És
més, és una autobiografia, que era molt important i impactant a l'època. I, fins i tot ara, és un
dels nostres llibres més importants.

Les dues còpies més antigues que tenim són del segle XIV. No conservem l'original que
era del segle XIII.

El llibre és escrit en primera persona, de manera molt personal. El llibre dels fets no
està escrit pel mateix, sinó que va ser dictat i copiat pels seus vassalls, persones cercanes a ell.
Era molt difícil que es pogués suplantar tan bé la personalitat del rei, sabent que va ser dictat.
És un llibre tan personal que pot arribar al cor de les persones.

Tot el que narra va passar, és clar. Però sí que és cert que la figura del rei és deïficada. I
amb aquest també podem veure la moralitat del rei.

Estem segurs que el rei no la va escriure ell mateix perquè no sabia escriure o llegir. Tot
i que això no significava que fos analfabet. I és que la majoria de la informació es transmetia
oralment antigament, així que encara sabent com era d'intel·ligent Jaume I, no sabia llegir o
escriure. Això no era un problema perquè sota el càrrec tenia vassalls que certament podien.

El llibre està escrit en una llengua romanç provinent del llatí, però també hi ha molts
occitanismes i aregoncismes. Això és degut a l’influència d'altres llengües en en Jaume I.

El rei té una imatge religiosa, justa i valenta.

Ell es presenta com un heroi, sobre tot per la reconquesta.

 Pot ser que el llibre sigui de memòries de la seua vida o de com a última paraula. Es
creu que es deu a totes dues.

Creiem que qui escrivia era molt proper a ell. Les autobiografies eren insòlites en
aquella època, per temes religiosos. Però amb aquestes podem saber fins a quins punts els
nostres reis eren realment conscients de si mateixos, per la qual cosa ens són molt útils. També
a l'època, ja que servien com una propaganda.

El rei era molt bon home cristià medieval, vist fins i tot com una santedat altament
intel·ligent i capaç. Però també amb sentiments humans, com qualsevol de nosaltres.

Un fet molt important és la reconquesta cristiana de València. La qual agraeix a Déu.

Les cròniques són tan grandioses perquè no només fan una bona feina definint en la
seva totalitat Jaume I, sinó també les persones que l'envoltaven. Per descomptat no sabem què
hi havia exactament dins del cap del rei, però ens podem fer una idea dels seus pensaments
amb el llibre dels fets.

Normalment es descriu com un conqueridor, però també és un repoblador, entre

d'altres coses. Tenim molta sort de tenir un llibre com aquest a València.

A València tenim tres llibres cabdals: El Repartiment, Els Furs i el Llibre dels fets.

Amb aquests llibres Jaume I va crear un mite, el seu propi mite passat de generació en
generació. Transmetent la imatge com un model per a la descendència futura.