Carles Sudrià i Triay

Publicacions de la Fundació Gas Natural Fenosa

Guies tècniques d’energia i medi ambient: 10 És catedràtic d’Història Econòmica de la Uni-
versitat de Barcelona. Ha treballat sobretot
1 Depuración de los gases de combustión en la industria cerámica Història de la indústria del gas a Catalunya en història financera i història industrial i de

2 Generación eléctrica distribuida
3 La degradación y desertificación de los suelos en España
4 El uso del gas natural en el transporte: fiscalidad y medio ambiente
5 La protección jurídica de los espacios naturales
Història de la indústria
l’energia. Els seus estudis s’han publicat tant en
La pretensió d’aquest llibre és introduir el lector en la trajectòria econòmica i empresarial de la revistes nacionals i internacionals com en volums patrocinats

Història de la indústria del gas a Catalunya

6

7
Los jóvenes españoles ante la energía y el medio ambiente.
Buena voluntad y frágiles premisas
La fiscalidad ambiental de la energía
indústria del gas a Catalunya, fent una atenció especial a les fàbriques no barcelonines. El gas d’hulla
va ser una de les innovacions més significatives de la Primera Revolució Industrial i va tenir una
del gas a Catalunya per entitats públiques i privades.
D’entre les publicacions referides a la història de l’energia en
8 Las energías renovables en España. Diagnóstico y perspectivas
9 Guía de la eficiencia energética en edificios para Administradores de Fincas importància cabdal en la transformació de les formes de vida i de treball des del moment mateix de general, destaquen: «Energy as a Limiting Factor to Growth»,
10 Las tecnologías de la información y las comunicaciones y el medio ambiente
11 El papel de los bosques españoles en la mitigación del cambio climático la seva introducció, en el segon terç del segle xix. dins: Pablo Martín-Aceña i James Simpson (eds.), The Econo-
12 Recuperación energética ecoeficiente de residuos. mic Development of Spain since 1870 (1995); «Un bosquejo
Potencial en España En una primera part, el llibre presenta una anàlisi de conjunt de l’evolució de la indústria del gas a
13 El consumo de energía y el medio ambiente en la vivienda en España. histórico de la energía en la industrialización de España», dins:
Análisis de ciclo de vida (ACV) Catalunya des de la creació de la pionera Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, el 1842, fins
14 El periodismo ambiental. Análisis de un cambio cultural en España J.L. García Delgado y J.C. Jiménez (dirs.), Energía: del mono-
a la desaparició de les darreres fàbriques, en els anys 1990. Aquest segle i mig de trajectòria s’estudia
15 La electricidad solar térmica, tan lejos, tan cerca polio al mercado. CNE, diez años en perspectiva. Cívitas/Co-
16 Redes energéticas y ordenación del territorio tot comparant l’experiència catalana amb l’espanyola i l’europea.
17 Empresa, tecnología y medio ambiente. misión Nacional de Energía (2006; ed. en anglès, 2010).
18
La aplicación de la norma IPPC en la Comunidad Valenciana
La contribución del gas natural a la reducción de emisiones Aquesta visió de conjunt va seguida d’una segona part dedicada a l’estudi de la trajectòria individual Carles Sudrià I sobre la indústria del gas:
19
a la atmósfera en España
El CO2 como recurso. De la captura a los usos industriales
de les 32 fàbriques que van arribar a existir fora de Barcelona. Hem d’assenyalar que Catalunya i Triay «Notas sobre la implantación y el desarrollo de la industria
concentrava el major nombre de fàbriques de gas d’Espanya. del gas en España, 1840 1901». Revista de Historia Económica
Anna Maria
20 Casos prácticos de eficiencia energética en España
21 La energía de los vegetales. Contribución de las plantas
y los microorganismos a la producción de energía (1983); «Atraso económico y resistencia a la innovación: el caso
22
23
Las redes eléctricas inteligentes
La eficiencia energética en el alumbrado
L’anàlisi a nivell municipal permet conèixer les iniciatives endegades per tal de dotar cada localitat
d’enllumenat per gas i la seva evolució. L’estudi dedica una atenció especial al paper capital que van
Aubanell del gas natural en España». Documents d’Anàlisi Geogràfica
24
25
La energía eólica
Eficiencia energética en la rehabilitación de edificios jugar els ajuntaments en el desenvolupament d’aquesta indústria (atorgaven les llicències, fixaven i Jubany (1984); «El gas d’hulla, d’innovació decisiva a tecnologia mar-
26 El almacenamiento de electricidad ginal» i «L’arribada del gas natural a Catalunya, una iniciativa
27 La creación de valor compartido en el sector energético les condicions de funcionament i habitualment n’eren el principal client, sovint morós).
28 Energía y agua pionera i privada», dins: J. Maluquer de Motes (dir.), Tècnics
Quaderns d’energia i medi ambient:
Carles Sudrià i Triay és catedràtic de la Universitat de Barcelona. Ha publicat a bastament sobre i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contem-
1 Señalización de sendas en el Parque Regional de Picos de Europa història del sistema financer i història industrial i energètica, i específicament sobre història de la porània. Enciclopèdia Catalana (2000).
2 Cambio de clima en el sector de la energía: una nueva ola de oportunidades
de inversión respetuosa con el medio ambiente indústria del gas a Espanya.
3 Guía de la eficiencia energética en la vivienda de Navarra
4 Calidad del aire urbano, salud y tráfico rodado Anna Maria Aubanell i Jubany és professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona i
5 La energía solar térmica y el gas natural en la Comunidad de Madrid
6 Mejora de la calidad del aire por cambio de combustible a gas natural en
automoción. Aplicación a Madrid y Barcelona
especialista en història de la indústria elèctrica. Biblioteca
d’història
7 Conciencia ambiental y ahorro energético. Estudio con escolares
de la Comunidad de Madrid
Anna Maria Aubanell i Jubany

10
Llicenciada en Ciències Econòmiques per la
Internacional:
1 Condiciones de entrada de productos argentinos a la Unión Europea.
del gas Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en
Una referencia especial a las consecuencias medioambientales y de sostenibilidad
2 Foreste e ciclo del carbonio in Italia: come mitigare il cambiamento climatico
Història i Civilització per l’European University
3 Retele electrice inteligente Institute. En l’actualitat és professora titular d’Història i Insti-
Biblioteca d’història del gas: tucions Econòmiques a la UAB. Les seves línies de recerca són la
1 Una historia del gas en Alicante història industrial i de l’empresa, i s’ha especialitzat en la indús-
2 La industria del gas en Córdoba (1870-2007)
3 La industria del gas en Galicia: del alumbrado por gas al siglo XXI, 1850-2005 tria elèctrica. Ha publicat articles sobre competència, monopoli
4 La familia Gil. Empresarios catalanes en la Europa del siglo XIX
5 La Real Fábrica de Gas de Madrid natural, estratègia empresarial, càrtels i paternalisme industrial
6 La tecnología del gas a traves de su história
7 Un model d’empresa energètica local: “Gas Reusense” (1854-1969) www.fundaciongasnaturalfenosa.org
en la indústria elèctrica espanyola a les principals revistes de
8 La industria del gas en Cádiz (1845-2012) llengua espanyola (Revista de Historia Económica i Revista de
9 La Sociedad General Gallega de Electricidad y la formación del sistema eléctrico
gallego (1900-1955) Historia Industrial) i de llengua catalana (Recerques), així com
Museu del gas: a Histoire et Sociétés i a Business and Economic History. Ha
1 Juli Batllevell, un gaudinià oblidat estat coautora dels llibres Cien años de luz. Historia Empresa-
2 Publicitat per una història. 170 anys de companyia
3 La bellesa de la màquina. Fotografia industrial de Ramon de Baños rial de Iberdrola i The Performance of European Business in
(1890-1980)
4 Un calidoscopi a la ciutat. 10 anys de l’edifici de Gas Natural Fenosa
the Twentieh Century, publicat per Oxford University Press.

coberta_Industria del gas a Catalunya.indd 1 5/5/17 10:00

Industria del gas a Catalunya.indd 1 26/4/17 16:41
 Biblioteca d’Història del Gas

10. Història de la indústria del gas a Catalunya

Autors

Carles Sudrià i Triay i Anna Maria Aubanell i Jubany

Reservats tots els drets. Està prohibit, sota les sancions penals i el rescabalament civil previstos en les lleis,
reproduir, enregistrar o transmetre aquesta publicació, íntegra o parcialment, per qualsevol sistema de
recuperació i per qualsevol mitjà, sigui mecànic, electrònic, magnètic, eletroóptico, per fotocòpia o per qualsevol
altre, sense l’autorització per escrit de la Fundació Gas Natural Fenosa.

Edita

Fundació Gas Natural Fenosa

Plaça del Gas, 8
08201 Sabadell (Barcelona)
Telèfon: 93 412 96 40 Fax: 93 745 03 20
www.fundaciongasnaturalfenosa.org

1ª edició, 2017

ISBN: 978-84-617-8649-7

Dipòsit legal: B-5758-2017

Fotografia de coberta: Obligació al portador de 50 ptes.

Alumbrado de Poblaciones, 1907. Imatge cedida pel Fons Històric d’Endesa

Imprès a Espanya

–2–

Industria del gas a Catalunya.indd 2 27/4/17 10:11

 Índex

Pròleg 5
Introducció 7
1. L’evolució de la indústria del gas a Catalunya. Les grans fases 9
1.1. Orígens i desenvolupament de la indústria del gas a Europa 9
1.2. L’expansió de la indústria del gas a Espanya 12
1.3. El gas d’hulla a Catalunya: Barcelona i comarques 18
1.4. El consum de gas en el primer terç del segle xx: la difícil convivència
entre gas i electricitat 26
1.5. Guerra, autarquia i crisi en la indústria gasista catalana i espanyola 28
1.6. La darrera etapa del gas d’hulla i l’opció per les naftes 32
1.7. L’arribada del gas natural i la fi de la fabricació de gas a Catalunya 37
2. Demarcació de Barcelona (1). Les fàbriques de La Propagadora del Gas
i d’Alumbrado de Poblaciones 45
2.1. La Propagadora del Gas 45
2.1.1. L’empresa La Propagadora del Gas 45

2.1.1.1. Gràcia 46
2.1.2. La Propagadora del Gas com a empresa “multifàbrica” i la seva
absorció per Catalana de Gas y Electricidad 50

2.1.2.1. Premià de Mar  52
2.1.2.2. Badalona 57
2.1.2.3. Terrassa 64
2.2. L’empresa alumbrado de poblaciones70
2.2.1. Granollers 72
2.2.2. Arenys de Mar  75
2.2.3. La Garriga 79
2.2.4. Calella 80
3. Demarcació de Barcelona (2). Les fàbriques independents 83

–3–

Industria del gas a Catalunya.indd 3 26/4/17 16:41

 3.1. Sabadell 83
3.2. Vilanova i la Geltrú 90
3.3. Mataró 94
3.4. Igualada 98
3.5. Manresa 103
3.6. Manlleu 112
3.7. Vilafranca del Penedès 116
3.8. Vic 121
3.9. Sitges 127
3.10. Sallent 129
4. Fàbriques d’altres demarcacions 133
4.1. Demarcació de Girona 133
4.1.1. Figueres 133
4.1.2. Girona 138
4.1.3. Palafrugell 142
4.1.4. Sant Feliu de Guíxols 145
4.2 Demarcació de Tarragona 149
4.2.1. Reus 149
4.2.2. Tarragona 156
4.2.3. Tortosa 162
4.2.4. Valls 165
4.2.5. El Vendrell 170
4.2.6. L’Arboç 171
4.3. Demarcació de Lleida 173
4.3.1. Lleida 173
Bibliografia 177
Abreviatures 181
Apèndix 182

–4–

Industria del gas a Catalunya.indd 4 26/4/17 16:41

 Pròleg
La indústria del gas és encara una gran desco-
neguda, però amb treballs d’investigació com
el que ara presentem s’aconsegueix revertir
aquesta situació. Aquesta publicació se suma
als extensos estudis que fa anys que editem
des de la Fundació Gas Natural Fenosa i que
permeten que la recerca i el coneixement de les
indústries del gas i l’electricitat es puguin in-
corporar, des d’una perspectiva científica, a la
història i l’estructura econòmica convencional.
Amb aquest estudi volem introduir el lector
en la trajectòria econòmica i empresarial de la
indústria del gas a Catalunya, fent una atenció
especial a les fàbriques no barcelonines. No po-
dríem entendre un moment tan important per
a la nostra pròpia evolució sense les fàbriques
de gas a les ciutats. El gas d’hulla va ser una de
les innovacions més significatives de la Primera
Revolució Industrial i va tenir una importància
cabdal en la transformació de les formes de vida
i de treball des del moment mateix de la seva in-
troducció, en el segon terç del segle xix.
El llibre presenta una anàlisi del conjunt de
l’evolució de la indústria del gas a Catalunya
des de la creació de la pionera Sociedad Cata-
lana para el Alumbrado por Gas, el 1842, fins
a la desaparició de les darreres fàbriques, en els
anys 1990. El 1842 arriba l’enllumenat per gas i
s’inicia una autèntica revolució: es trenca el cicle
agrícola, en què amb la posta del sol ens refu-
giàvem a casa, s’acaba el fet de no poder llegir
quan es fa fosc, o el de no poder anar pel carrer, i
s’inicia el temps en què es desvetlla la nit, en què
creix l’oferta en el món dels teatres o les òpe-
res. Els comerços volen disposar també d’aquest
–5–
Industria del gas a Catalunya.indd 5
enllumenat, les indústries canvien les seves tec-
nologies per aprofitar aquesta font d’energia i
contribuir a la seva pròpia revolució, i a les llars
arriben les primeres calefaccions i les primeres
cuines de gas, els gasodomèstics.
Això constituïa tot un engranatge que necessita-
va aquella energia, una energia que havia de ser
produïda a prop del lloc on seria consumida, i és
que a Catalunya es concentrava el major nombre
de fàbriques de gas d’Espanya: fins a 32 són les
que van existir fora de Barcelona i que són objec-
te d’aquest estudi. Aquest moment és el punt de
partida de l’estudi que presentem i que els autors
ens desgranen en tres fases: una primera d’arrela-
ment i expansió de la indústria, que va perdurar
fins a finals del segle xix; la segona, caracteritza-
da per la competència amb l’electricitat, que va
cobrir el primers cinquanta anys del segle xx i
que va comportar, alhora, una diversificació en
els usos del gas i un estancament global del seu
consum; i finalment, la tercera i última, iniciada
en la dècada de 1960, que va contemplar, prime-
rament, el reemplaçament del combustible origi-
nal –substitució del carbó mineral pels derivats
del petroli– i, posteriorment, l’eliminació de la
producció en si mateixa, rellevada per la distri-
bució directa de gas natural.
Esperem que aquesta publicació ajudi a conti-
nuar avançant en el coneixement, la difusió i la
posada en valor de la història de la indústria del
gas, tot aportant nous elements per a l’estudi
del procés d’industrialització del país.
Martí Solà Sugrañes
Director general
Fundació Gas Natural Fenosa
26/4/17 16:41