Memòria històrica

GUIM BONET
llengua catalana
Curs 2022-23
ÍNDEX

- Introducció

- Memòries d’un home afortunat

- Agraïments

1
INTRODUCCIÓ
Durant aquestes festes em vaig reunir amb el meu avi i la meva tieta-àvia i em
van explicar quin havia sigut el paper del meu besavi a la Guerra civil
espanyola i les seves vivències tant durant la guerra com quan va ser enviat a
un camp de concentració després.

2
MEMÒRIES D’UN HOME
AFORTUNAT
El meu besavi es deia Perfecto Boyer Brull, va néixer el 1913 i va morir el 2004.
Va participar en la guerra civil, al bàndol dels republicans ja que vivia al Perelló
(com tota la meva família per part de mare), un petit poble situat a prop del
delta de l’Ebre.
El meu besavi va ser cridat per fer el servei militar a Maó, Menorca. Quan va
començar la guerra va ser enviat al front però al veure que sabia llegir i escriure
i que tenia un alt nivell cultural va ser enviat a treballar a les oficines. Allà tenia
una feina administrativa. Gràcies a això mai va haver de disparar un sol tret ni
va estar en perill. El meu besavi també era músic, tocava el clarinet i el saxo,
per aquest motiu durant la guerra va formar part de la banda musical de
l’exèrcit. Durant el transcurs de la guerra va anar canviant d’oficines passant
per Almansa, Cañete, entre d’altres fronts. Al final de la guerra va ser capturat i
enviat al camp de concentració de Betanzos, Galícia.
Allà no va estar-s’hi molt temps i, gràcies a un garant, va poder sortir-ne. Però
tornar al Perelló no li seria gens fàcil ja que no tenia diners ni coneixia a ningú.
Les primeres nits dormia al ras i va passar molta misèria fins que una família
carnissera de Betanzos el va acollir i li va donar un llit i menjar en un acte de
caritat immens. Al sortir de Betanzos va haver de viatjar en trens de ramaderia
amb els animals per tornar al Perelló.
Jo no vaig tenir la sort de conèixer-lo però m’expliquen que aquesta experiència
el va impactar tant que abans de cada àpat recordava la seva estada en aquest
camp de concentració i beneïa tot el que tenia.

3
 En aquesta fotografia es veu el meu besavi (el primer començant per
l’esquerra), abans de la guerra, amb l’orquestra del Perelló. L’única
fotografia q he trobat d’ell.

AGRAÏMENTS
Agraeixo l’ajuda que m’han proporcionat el meu avi, la meva tieta-àvia i la meva
mare rememorant la vida del meu besavi. Els dono les gràcies ja que, sense
ells, mai hagués conegut aquesta part de la vida del meu besavi i he après més
sobre ell, encara que ja no sigui amb nosaltres.