Projecte “ARRELS”

Amb el pas dels anys, cada arruga al seu rostre narra una història, una història que ella ha
anat creant amb delicadesa i amor. La meva àvia és la persona a la qual sempre acudeixo
quan necessito consell i suport, ella em reconforta entre els seus braços i les seves
boniques paraules que sempre m’animen.

El seu rostre cada vegada que cuina s'il·lumina com si li hagués tocat la loteria, desprèn una
felicitat enorme. Cada plat a cuinar el prepara com si cada cullerada fos un record del
passat que reviuria en acabar el seu plat. Les receptes que prepara són com trossos de les
seves experiències que ha viscut al llarg dels anys, plenes de saviesa i amor, i cada aroma
que omple la cuina és un viatge en el temps cap a moments de felicitat i alegria. A través
dels seus plats, ella ens transmet que el més important de cuinar no és el fet de fer-ho sinó
de degustar-ho en família entre rialles i moments inoblidables, ja que com ella sempre diu
“la bellesa de la vida resideix en els petits detalls que compartim amb els que estimem”.

Milers i milles de record tinc amb ella des de quan jo li pentinava els seus rossos rínxols
sedosos com la seda fins quan anàvem a jugar al parc, però el millor record sense dubte
són les estones que hem passat jugant a l'oca cada diumenge a la tarda. Aquesta tradició
s'ha mantingut en peu des que vaig néixer. Aquest joc aconsegueix treure la faceta més
juganera i competitiva de la meva àvia, arribant fins i tot a fer trampes per guanyar, aquests
moments són els que ens lliga a tots els presents en instants de diversió i alegria on
aconsegueix treure-li un somriure de gala a galta a la meva àvia.

Els passejos pel camp són una altra de les seves passions. Surt de casa sempre amb un
gran somriure al rostre i sobretot ben pentinada i arreglada i acompanyada del seu marit.
Cada diumenge donem una petita volta als racons més secrets de la natura. Entre camps
verds i boscos sempre acabem rient i recordant anècdotes del passat i creant de noves que
mai oblidarem.

A casa seva, hi trobem un petit jardí de flors esperant que la meva àvia les admiri durant
hores i les cuidi. Encara que passen desapercebudes entre les visites la meva àvia fa que
tothom les admiri i les apreciïn. Passa hores i hores allà asseguda mirant i pensant en totes
les seves experiències viscudes.