Martina Pons Grau NIU: 1633385

EL CANVI SOCIAL I LA GLOBALITZACIÓ – Assaig 2 (2023-2024)

"Perpetuació o ruptura? La dona a Corea a través del K-Pop"

El K-pop és un fenomen sud-coreà que en els últims anys ha generat diversos debats
i controvèrsies des de la curiositat d'occident, que més sovint ha posat el focus en l'efecte que ha
comportat l'expansió d'aquest producte a l'estranger, mentre que els seus efectes en l'àmbit domèstic
han queden soterrats sota titulars etnocèntrics i sovint condescendents. En aquest assaig s'ha volgut
plantejar la qüestió com a exemple capital de la globalització cultural i acotant els seus punts més
forts i més febles pel que fa a la composició i transformació de la identitat de la dona coreana i la
seva autopercepció.

Per arribar a establir una anàlisi sobre aquests efectes identitaris, primer cal plantejar com la
globalització cultural és capaç d'alterar aquestes identitats. Partint de la cultura com un marc
simbòlic, narratiu, normatiu, intersubjectiu i compartit entre una comunitat concreta (Jijon, 2019:
143), s'ha de comprendre que aquest interaccionisme té, doncs, un paper crucial en la configuració
dels imaginaris tan individuals com col·lectius, entenent que es nodreixen mútuament. Esmentant la
propietat dialèctica de la cultura, llavors, és cabdal pensar la globalització cultural no com un
producte merament influenciant però com un mecanisme capaç de configurar noves realitats
híbrides. Aquestes realitats que s’arrelen localment, parteixen, si més no, amb l'ajuda d’actors
intermediaris que faciliten aquest flux entre el producte exterior i les institucions i les estructures
existents. Aquests, “cultural brokers”, anomenats per l’Isabel Jijon en un dels seus articles, no
només són transmissors, sinó que seleccionen quina i de quina manera presenten localment la
cultura exterior i com l'associen a la realitat ja establerta (Jijon, 2019: 144-146).

A l'hora de plantejar els efectes més solvents del K-pop, entenent d'aquest com una exemplificació
de la globalització cultural, cal remarcar la seva existència com a producte eclèctic (Park,
2015; Ingyu Oh, 2013). En aquest sentit, si bé sempre ha estat impregnat de referents culturals
diversos, hi ha certs aspectes en què aquests altres models han tingut repercussions substancials.

La performativitat de la bellesa i la identitat de gènere a la cultura pop és capaç de proporcionar una

via molt útil per copsar les experiències de les dones més joves de cada generació (Russell i Tyler,
2002) i és per aquest motiu que el K-pop, essent una de les pantalles més directes d'exposició de
figures femenines de la cultura coreana (Seo, 2020: 601), és una mostra idònia per clissar l'impacte
que ha pogut causar aquesta expressió de la globalització cultural en la manera en què les dones
joves a Corea han canviat o han mantingut la seva socialització amb el gènere femení.

La figura de la dona a Corea, així com en moltes altres cultures, ha sigut històricament subjugada al
protagonisme de l'home en tots els aspectes de la vida quotidiana. En l'àmbit de la cultura, doncs,
tampoc ha sigut diferent. Així com plantegen diverses autores, aquesta idea ha estat molt en relació
amb l'èmfasi de la naturalitat, la puresa i la innocència, fet que s'ha pogut veure reflectit en
productes audiovisuals i literaris de la cultura popular coreana. Amb la maduració progressiva del
K-pop i la introducció de visions més properes a la realitat artística i personal de les cantants i
personalitats dels Estats Units, s'introdueixen de manera més o menys subtil, imatges molt més
visiblement sexualitzades del cos i la personalitat femenina (Seo, 2020: 608-612).

Davant aquesta alteració, que s'observa sobretot en la performativitat de les "idols"; figures
representants de l'escena del pop coreà, es troben diferents efectes. Per una banda, hi ha una sèrie
d'artistes que aprofiten aquesta nova possibilitat d'escapar d'aquesta naturalesa passiva i de
submissió que s'espera d'elles. D'aquesta manera, busquen projectar una imatge nova acompanyada
d'un missatge a favor de l'alliberació sexual i l'emancipació, expressant disconformitat amb les lleis
antiavortistes, la violència sexual i amb una forta reivindicació per l'acceptació d'aquestes identitats
que no encaixen en la norma de la dona servil i seguidora dels cànons estètics i de comportament
(Septiani, 2022). De manera relativa però considerablement important, s'ha de relacionar, així
mateix, aquesta emergència d'artistes conscienciades amb els drets de les dones i les onades
feministes de l'última dècada, liderades per l'activisme a través de xarxes socials (Kim, 2021).

Altrament, aquesta alternativa identitària davant els canons clàssics i imposats històricament es pot
considerar un dels punts de partida a l'hora de plantejar gradualment noves maneres de performar el
gènere dins el col·lectiu femení. Si més no, seria una errada atorgar la influència de la
mirada occidental a la millora social de Corea, cal remarcar aquesta globalització cultural com un
al·licient que concedeix a les dones de més poder socioeconòmicament, és a dir, aquelles que
formen part de l'escena artística, la capacitat de general nous models per a les generacions més
joves, més enllà de l'arquetip dòcil i, en tot cas, un ventall cada cop més ampli de qüestionaments
sobre la seva posició dins la comunitat coreana.

Per altra banda, hi ha un sector de la societat civil que contràriament, presenta certa discordança
amb l'arribada d'aquesta nova visió de la feminitat. Deixant de banda les personalitats comentades
anteriorment, s'il·lustra un dels punts febles d'aquesta globalització cultural; una realitat més
generalitzada que xoca de front amb la tradició confuciana1 i la seva herència dins la societat
coreana. En aquest sentit, gran part d'aquesta importació d'una sexualitat més explícita, no s'ha
utilitzat per reivindicar noves formes de feminitat sinó per introduir-la en les ja existents;
objectivant la dona, però, amb expressions diferents. Així com planteja Yuri Seo, entre altres
acadèmiques, es dona una "hyper-sexualized cuteness" com a nou fenomen del cànon de bellesa
entre les dones coreanes. Aquesta confluència perpetua la imatge de la dona com a objecte de
consum de la mirada masculina i d'aquesta manera, tot i aconseguir atraure a un públic més global,
manté els valors conservadors de la cultura tradicional coreana en el centre de l'equació (Seo, 2020:
608-612) promotora d'un potent soft power.

1 Ideologia política implementada durant el regnat de la dinastia Chosǒn que promovia una estricta estructura social en
la qual les dones eren depravades; no tenien reconeixement ni de talents i de dignitat (Kim, Y. i Pettid, M., 2011).
Davant aquesta dicotomia, doncs, queda palesa la importància d'aquests actors o "cultural brokers"
que per les dues bandes han intentat conduir les eines que la globalització cultural els hi ha confiat
de manera que el K-pop s'adaptés a les seves finalitats. En alguns casos s'observa com els mateixos
agents encarregats de representar aquest surten del seu paper per reivindicar la seva posició com a
dona, i en altres es percep com modelen tot fenomen exterior de manera que encaixi amb la
mirada pròpia del model social i jeràrquic coreà.

L'impacte del K-pop com a exponent paradigmàtic de la globalització cultural a Corea del Sud
s'articula en una complexitat que permea profundament la identitat femenina de la regió. Mitjançant
la seva disseminació internacional, s'ha analitzat com el K-pop emergeix com a agent
transformatiu, incidint particularment en la performativitat de la bellesa i la identitat de gènere. La
globalització cultural s'erigeix en un mecanisme formatiu capaç d'instaurar noves realitats híbrides,
entrellaçant elements autòctons i forasters amb l'assistència dels "cultural brokers," actors clau que
seleccionen i presenten localment la cultura exterior, amalgamant-la amb les preexistents
estructures.

Cercant els efectes del K-pop s'ha delinat una dualitat palpable a la societat coreana. En primera
instància s'ha posat de manifest un seguit d'artistes amb intenció reivindicativa que han aprofitat
aquesta plataforma per desafiar els arquetips de la dona submisa, pròpia de la tradició
confuciana, advocant per l'alliberació sexual i l'emancipació; que s'ha posat en relació amb les
últimes onades feministes. Endemés, s'ha constatat l'emergència d'una resistència que rebutja
aquesta nova construcció de la feminitat, mantenint valors conservadors i
perpetuant l'objectivació de la dona mitjançant la hibridació resultada en una "hyper-
sexualized cuteness."

D'entre aquesta lluita discrepant, s'ha constatat el paper dels "cultural brokers" en qualitat d'agents
intermediaris, com a portadors del rol legitimador i de conducció de la globalització cultural. Així
mateix, s'ha emfatitzat en la capacitat de les institucions, empreses i civils que constaten aquests
agents, com a perpetuadors de les estructures preexistents o, ans al contrari, com a trencadors
i reivindicants de noves realitats. En aquest sentit, s'ha clissat la divergència entre aquells que
busquen redefinir la feminitat i desafiar els estereotips i aquells altres que s'afanyen a preservar els
valors tradicionals propis del marc moral coreà.

En última instància, doncs, el K-pop transcendeix la seva funció musical per configurar dinàmiques
culturals i socials a Corea del Sud. La seva influència s'estén més enllà de l'àmbit musical,
impregnant la percepció i la negociació de la identitat femenina en un context cada vegada més
global. Aquest fenomen, en les seves diverses formes, suscita interrogants profunds i ofereix
oportunitats de reflexió sobre la intersecció entre la modernitat i la tradició, així com la complexa
construcció de la identitat femenina en aquest entorn cada cop més dinàmic, on les expressions
culturals, siguin locals o no, convergeixen i s'entrellacen en una dansa complicada d'influències i
redefinicions.

Referències

Jijon, I. (2019). Toward a Hermeneutic Model of Cultural Globalization: Four Lessons from
Translation Studies. Sociological Theory, 47(2), 142-161. https://doi.org/
10.1177/0735275119850862

Kim, J. (2021). The Resurgence and Popularization of Feminism in South Korea: Key Issues and
Challenges for Contemporary Feminist Activism. Korea Journal, 61(4), 75-101. https://
doi.org/10.25024/kj.2021.61.4.75

Oh, I. (2013). The Globalization of K-pop: Korea's Place in the Global Music Industry. Korea
Observer, 44(3), 389-409.

Park, H. (2015). Globalization of Cultural Products: A Webometric Analysis of Kpop in Spanish-

Speaking Countries (X. Vargas, Trans). Universitat de Yeungnam. (Treball original publicat
el 2014). http://dx.doi.org/10.5565/rev/redes.525

Russell, R. i Tyler, M. (2002). Thank heaven for little girls: Girl heaven and the commercial con-
text of feminine childhood. Sociology, 36(3), 619–637.

Sabaté, C. (2020). El K-pop dentro de la diplomacia cultural surcoreana y su impacto global

[Treball de fi de grau, Universitat Autònoma de Barcelona]. DDD Dipòsit Digital de
Documents de la UAB.

Seo, Y., Garcia, A. i Fifita, I. (2020). Cultural globalization and young Korean women’s
acculturative labor: K-beauty as hegemonic hybridity. International Journal of Cultural
Studies, 23(4), 600-618. https://doi.org/10.1177/1367877920907604

Septiani, S. i Prihatini, E. (2022). K-pop Idol Promoting Feminism in South Korea: A Case from
Red Velvet. [Tesi de Doctorat, BINUS University]. Student Thesis Article Publishing
Scheme (STARS).

Kim, Y. i Pettid, M. (Ed.). (2011). Women and Confucianism in Chosǒn Korea : New Perspectives.
State University of New York Press.