APRENENTATGE, EMOCIÓ i MOTIVACIÓ

CONDICIONAMENT CLÀSSIC: FONAMENTS

★ ELS PRIMERS ANYS DEL CONDICIONAMENT CLÀSSIC
- Les recerques de Pavlov sobre CC eren una prolongació de les seves recerques sobre els processos
de la digestió. I la mesura del reflex salivar era el seu mètode usual per a l'estudi d'aquests processos
digestius.
⤷ Interessat en els sistemes neurològics responsables de la salivació que provocava el menjar
en els gossos ⇒ Va trobar que els gossos començaven a salivar quan veien el menjar. Més tard,
els gossos fins i tot salivaven abans que s'iniciés la sessió experimental → Pavlov va considerar
la salivació anticipatòria com la manifestació d'una nova resposta reflexa, provocada per
l'estímul del menjar.
- "Secrecions psíquiques" → En veure que aquestes respostes de salivació anticipatòria es produïen
en absència d'estímuls biològics suposadament necessaris per a provocar salivació.
- Adquisició d'expectativa ⇒ L'animal aprenia finalment a predir la presentació del menjar quan
sonava el metrònom. Una característica del CC és la condició que la presentació dels dos estímuls
és totalment independent de la conducta de l'animal.

⧫ TERMINOLOGIA BÀSICA DEL CONDICIONAMENT PAVLOVIÀ

● Estímul incondicionat (EI) → Estímul biològicament potent que produeix una reacció massiva
de tipus reflex. Els fets que el S ha de poder predir per a actuar adaptativament i sobreviure. Els
estímuls febles no tenen conseqüències importants.
● Estímul condicionat (EC) → És una clau que en un principi és pràcticament neutra. Adquireix
la capacitat de provocar aquesta resposta a conseqüència del seu aparellament amb el EI.
● Resposta incondicionada (RI) → És una resposta fiable i mesurable no apresa i provocada i
determinada per l’EI. És fonamentalment una reacció reflexa, biològicament connectada al EI. No
obstant això, un EI pot provocar diverses RIs.
● Resposta condicionada (RC) → És la resposta apresa, una nova conducta indicativa de la
formació d'una expectativa. Resposta provocada per la presentació del EC, a conseqüència del
condicionament clàssic.
- Base del condicionament per a Pavlov: si un EC i EI, es presenten junts, contigus temporalment, i si
el EI produeix inicialment algun tipus de reacció, llavors el EC arribarà així mateix, amb el temps, a
produir aquesta reacció.

★ SITUACIONS EXPERIMENTALS
⧫ CONDICIONAMENT AVERSIU
- El primer experiment de CC aversiu va ser realitzat per Bechterev en 1913.
⤷ Aparellament d'un EC auditiu amb una descàrrega elèctrica uns segons després a les
potes davanteres d'un gos. Inicialment, el to no produïa cap efecte, mentre que la descàrrega
provocava una reacció intensa i constant, consistent en un reflex de retracció de la pota ⇒
Després d’aparellaments del to i la descàrrega, el propi to es va tornar un estímul més potent i
provocava per si només la retracció de la pota.

⧫ PROCEDIMENTS i VARIABLES QUE AFECTEN EL CONDICIONAMENT CLÀSSIC

- Perquè el EC pugui servir de senyal del EI = Ha de predir l'aparició d'aquest ⇒ Factor important que
determina el desenvolupament del CC és la relació temporal entre el EC i el EI.
- Un assaig de condicionament = Configuració EC-EI.
- L'interval entre els assajos de condicionament = Interval entre assajos (IEEn).
- L'interval entre el començament del EC i el començament del EI dins d'un assaig = Interval entre
estímuls (IEEs).
- Presentació temporal:
1) Condicionament cap endavant dues formes:
● Condicionament demora ⇒ El EC dura
fins a la presentació del EI.
➢ Demora curta = Inici del EC
precedeix al del EI per un
període de temps curt.
➢ Demora llarga = Inici del EC
precedeix al del EI per un període de temps llarg.
● Condicionament de petjada ⇒ La terminació del EC es produeix abans que es
presenti el EI, quedant un interval buit entre el final del EC i el començament del EI.
2) Condicionament simultani → EC i el EI es presenten al mateix temps.
3) Condicionament cap enrere → EC es presenta poc després que el EI.
4) Condicionament temporal → No hi ha un EC distintiu. EI es presenta a intervals regulars i
amb el pas del temps es produirà la RC just abans de l'aparició del EI.

★ CONDICIONAMENT PAVLOVIÀ EXCITADOR (EC+)

⧫ TÈCNIQUES DE MESURA
▲ Directes
- Es mesura el temps que triga l'animal a donar la RC (latència de RC), magnitud de la RC,
percentatge de RCs...
- En un estudi típic de CC, la RC pot mesurar-se de dues formes diferents:
1) Mètode d'anticipació → Es presenta el EC durant un període prolongat = Permetre al
subjecte anticipar el començament del EI; la RC ocorre abans del EI (presentat en acabar el
EC).
2) Mètode de l'assaig de prova → Ometre el EI en alguns assajos, per a demostrar que la RC
ocorre davant el EC sense el EI.

▲ Indirectes
- Imagina una persona llegint i sobtadament apareix un estímul significatiu (algú crida "foc"). El més
provable és que deixi de llegir per un moment, per a veure si la cosa va de debò. Atès que la paraula
"foc" té la capacitat de pertorbar la conducta, podem suposar que posseeix alguna força o propietat
especial; si la paraula foc no signifiqués res, s'ignoraria.

⧫ RAÓ DE SUPRESSIÓ
- Molts CC utilitzen precisament una tècnica equivalent = Resposta emocional condicionada (REC) o
supressió condicionada ⇒ Ideat per Estes i Skinner (1941).
- Podem ensenyar a una rata una tasca rutinària, com estrènyer una palanca per a aconseguir boles de
menjar ⇒ S’observa una taxa de pressió de palanca, alta i estable = Duu a terme el CC, presentant els
estímuls independentment de la conducta de l'animal.
CC excitatori aversiu: Un EC (llum) s'aparella amb un EI (descàrrega) // Conseqüència: Por
condicionada
 ⤷ Es presenti llum mentre l'animal està estrenyent la palanca, s'observa una reducció de la taxa
d'aquesta resposta: Com més significativa sigui la llum, major serà aquesta reducció ⇒ El CC
no es mesura directament, sinó que la força del EC es mesura segons el grau en què
pertorba una conducta en curs.
- La pertorbació s'expressa mitjançant la raó de supressió:
● A: Respostes al EC.
● B: Respostes abans del EC.
➢ Raó de 0.5 → Absència de supressió i la rata no altera el ritme de pressió de palanca
quan es presenta el EC.
➢ Raons <0.5 → Pertorbació de la conducta en curs pel EC ↝ Condicionament efectiu.
➢ Raó 0 → Subjecte haurà deixat de pressionar la palanca per complet durant la
presentació del EC.

★ CONDICIONAMENT PAVLOVIÀ INHIBIDOR (EC-)

- EC prediu l'absència del EI. El EC- inhibitori NO és un estímul neutre ⇒ També adquireix la força
associativa, evocant l'expectativa de la no aparició del EI. La inhibició condicionada requereix
l'aparellament explícit del EC i l'absència del EI durant l'adquisició.
- Perquè un EC assenyali l'absència del EI serà necessari que el subjecte esperi al EI en aquesta
situació. Dos procediments:
1) Procediment estàndard → Inclou dues ECs i dues modalitats d'assaig de condicionament,
repetides en ordre aleatori. El EI només es presenta en alguns assajos.
● Apareix el EI, un dels ECs ho anuncia = EC+.
● EC+ es presenta juntament amb el segon EC-.
● Animal rep assajos repetits de EC+ seguit de EI i EC+/EC- seguit de NO EI. EI mai es
presentarà quan aparegui el EC-.
2) Procediment diferencial → EI es presenta en alguns assajos, i la seva aparició ve sempre
anunciada per la presentació del EC+. En altres assaigs, el EI no es presenta, i els animals
experimenten només el EC- ⇒ EC+ sempre va seguit del EI i el EC- seguit de l'absència
d’EI.
- Tres tècniques per a mesurar la inhibició:
● Utilització de Rs bidireccionals → Pot provocar una resposta de direcció contraria a la que
provocaria un excitat o inhibitori.
● Sumació → Requereix la presentació conjunta de EC+ i el EC-:
➢ EC+ ⇒ Component que provoca una reacció mesurable (la RC excitatòria).
➢ EC- ⇒ Suposadament provoca una RC inhibitòria. Si el EC- provoqués una reacció
oposada a l'evocada pel EC+ = RC total resultant hauria de ser inferior en magnitud
quan es combinessin tots dos estímuls que quan el EC+ es presentés per separat.
Es basa en que les tendències inhibitòries anul·len les tendències excitatòries. L'efecte
conductual net de la presentació conjunta de tots dos estímuls indicaria si el EC- posseeix
capacitat inhibitòria. En cas negatiu, els dos estímuls junts produirien una RC d'igual
magnitud a la provocada pel EC+ aïllat. Per contra si el EC- té propietats inhibitòries, el
compost dels dos estímuls hauria de produir una reacció condicionada més feble.
● Retard de l'adquisició → Requereix un experiment de dues fases:
1) Un estímul és convertit en un EC- que assenyala l'absència del EI. En aquesta fase no
s'observa cap conducta manifesta davant el EC que provoqui una RC "negativa".
2) S'utilitza el EC- amb un procediment "normal" de condicionament excitatori: Aparellar
el EC- amb un EI. És d'esperar que un estímul sigui més dificil de convertir en EC+ si
 és un inhibidor condicionat. Si l'E s'ha convertit en un inhibidor durant la 1ª fase, es
requeriran molts més aparellaments amb el EI per a convertir-li en excitador.
★ CONTIGÜITAT ENFRONT CONTINGÈNCIA
- Teories tradicionals del CC = Posen l'accent en la contigüitat entre estímuls ⇒ L'aparició del EC i el
EI en estreta proximitat temporal permetia que tots dos estímuls quedessin "vinculats". Se suposava
que, a causa de la contigüitat, el EC es convertia en una espècie de substitut o equivalent del EI.
⤷ Rescorla (1967) va revisar aquesta idea i va proposar un nou enfocament del
condicionament → EC adquireix força predictiva sobre els fets que li segueixen.
● EC prediu la presentació del EI ⇒ C Excitatori.
● EC és seguit regularment per l'absència del EI ⇒ C inhibitori.
- Condicionament pavlovià es basa en la consistència de la relació estímul-conseqüència.
- Segons aquesta teoria, no hauria de produir-se C si el EC i el EI es presentessin aleatòriament,
que no hi hagués entre ells cap relació predictiva ⇒ Quan el EI té la mateixa probabilitat d'ocórrer
durant el EC que en altres moments = EC no hauria d'adquirir capacitat predictiva i no hi hauria C.
Prob (EI/EC) > Prob (EI/[EC]) ⇒ Excitador (+1)
Prob (EI/EC) < Prob (EI/[EC]) ⇒ Inhibidor (-1)

★ EXTINCIÓ
- És adaptatiu que desaparegui la conducta una vegada les circumstàncies ja no precisen d'ella.
- L’extinció i habituació impliquen la presentació repetida d'un E
⤷ Diferència essencial ⇒ En l'extinció, l'E que intervenia havia estat condicionat per
endavant. En canvi, no es requereix una fase prèvia de condicionament per a l'habituació.
⤷ Semblances ⇒ "Recuperació espontània". Si després d'una sèrie d'assajos se li dona un
període de descans fora de l'experiment, pot produir-se la recuperació espontània de la
resposta.

★ APLICACIONS
⧫ LA DIGESTIÓ
- L'aparell digestiu proporciona un exemple de seqüència temporal entre fets que precisen d'un ordre de
causes i efectes ⇒ El procés digestiu s'accelera ja que es produeixen secrecions anticipatòries de
manera que cada òrgan es prepara per a l'arribada de l'aliment a partir de la informació que li
proporciona l'òrgan anterior.
⤷ Exemple de RC digestiva: Secreció d'insulina com a resposta als sabors dolços →
Insulina intervé en la digestió dels sucres i és alliberada pel pàncrees com RI a la presència
de sucre en el tracte digestiu.
- Presència de sucre en l'estómac i intestí prim = Precedida pel sabor dolç en la boca → Sabor
dolç pot condicionar-se per a alliberar insulina com a RC anticipatòria.

⧫ EL CONTROL DE LA SENSIBILITAT AL DOLOR

- Es pot reduir la sensibilitat al dolor mitjançant l'exposició a situacions doloroses o estressants.
El cervell posseeix les seves pròpies substàncies analgèsiques, anomenades "*endorfines", que
s'alliberen per exposició a l'estrès.
- Fanselow i Boakes (1982) van administrar una descàrrega a rates i després mesuren la por
condicionada (indicat per la paralització de les rates) i la sensibilitat al dolor quan les rates eren
exposades de nou a la mateixa situació ambiental ⇒ Exposició als ECs provocava por i reduïa la
sensibilitat al dolor. Aquests resultats no s'obtenien quan les rates s'exposaven a Es que no s'havien
condicionat a la descàrrega.
⧫ LA SUPRESSIÓ DEL SISTEMA IMMUNE
- Sistema immune intervé en la mobilització de les defenses fisiològiques contra les substàncies
estranyes que puguin entrar en el cos. Se suposava que la producció i alliberament d'anticossos
eren el resultat de reaccions químiques i hormonals, i no una activitat neurològica. Actualment se
sap, que un EC pot influir en el sistema immune. Com que els ECs actuen a través del SN, aquests
resultats suggereixen que el sistema immune està subjecte a un control neurològic.
- Ader i col·laboradors. han mostrat que la supressió del sistema immune pot també produir-se com
a RC a un E gustatiu prèviament condicionat amb ciclofosfamida.
⤷ Experiment: Unes rates beuen una solució de sacarina i després se'ls injecta ciclofosfamida.
Uns dies després, se'ls injecta un teixit estrany (cèl·lules sanguínies d'ovella), i es mesura la
producció d'anticossos en R a la introducció d'aquests gèrmens ⇒ Si les rates s'exposaven de
nou al EC de la sacarina, la seva R immune davant teixits estranys resultava suprimida. El EC
suprimia la producció dels anticossos que combatien a les cèl·lules sanguínies estranyes.

⧫ AVERSIÓ AL MENJAR EN ELS HUMANS

- Els procediments de la quimioteràpia causen nàusees com a efecte secundari. Això augmenta la
possibilitat que els procediments de quimioteràpia condicionin aversions al menjar ingerit abans
d'una sessió terapèutica. La falta d'apetit, o anorèxia, pot reflectir aversions apreses a menjars
ingerits abans.

⧫ LA CONDUCTA EMOCIONAL
- Els principis del CC han aportat els fonaments de les recerques clíniques sobre respostes emocionals
problemàtiques. Ha tingut un paper fonamental en dos aspectes de la psicopatologia de les emocions:
1) Se suposa sovint que el CC és el procés subjacents responsable de l'adquisició de les pors
patològiques, les fòbies, les hostilitats.
2) S'utilitza com a base per al desenvolupament dels procediments de tractament.

▲ El CC i el desenvolupament de les fòbies

- Una fòbia = Por intensa on no existeix una base racional. No existeix un perill real, però la
sensació de por pot ser tan intensa com en una situació veritablement amenaçadora. Aquesta por
irracional pot ser extremadament debilitant.
⤷ Experiment: Watson i Raynor van mostrar que una por "irracional", o fòbia, podia
condicionar-se en un nen d'11 mesos, Albert. Van aparellar un so fort amb la presentació
d'una rata. Inicialment només el so fort provocava por i plor. Després de set aparellaments,
Albert també es mostrava temorós amb la rata.

▲ La teràpia de conducta per a les pors i l’asietat

- L'objectiu = Eliminar, o almenys reduir, les respostes emocionals d'ansietat o de por.
● Teràpia de la inundació → Si un EC concret provoca una R de por intensa, un enfocament
simple per a reduir aquesta R, seria extingir el EC. Es requereix exposar a l'individu al EC
sense que existeixi perill, així es produirà l'extinció. Una variant consisteix a exposar al S
gradualment als Es que produeixen por.
● Dessensibilització sistemàtica → La idea és que els Es elicitants de la por quedin
condicionats a Rs que siguin incompatibles amb la por. Aquestes Rs són les de relaxació.