Participants del grup: Pol Varela, Adria Sans, Àlex Gómez

Pluja d’idees:

Soldat que somia amb ser un pilot, pero perd les cames per culpa de la guerra.
André un noi angles que salva a la seva familia dels bombarejos alemanys
Marko, un noi de yugoslavia que ajuda a un pilot alemany ferit.

EL REFUGI DE L’ESPERANÇA (yugoslavia 1941)

Hi havia una vegada un petit poble a Europa que es trobava immers en la foscor de la
Segona Guerra Mundial. Els seus carrers estaven deserts i la por es palpava a l'aire.
No obstant això, enmig d'aquesta adversitat, hi havia una història d'esperança que
s'estava gestant.

En aquest poble vivia un nen anomenat Marko, la família del qual havia estat
afectada directament per la guerra. El seu pare havia estat cridat a files i la seva mare
treballava en una fàbrica de munició per contribuir a l'esforç de guerra. Marko sentia
la tristesa i la incertesa al seu cor, però també tenia una gran imaginació i un esperit
valent.

Un dia, mentre explorava el bosc prop de casa seva, Marko va descobrir un petit
refugi abandonat. Va decidir convertir-lo en el seu amagatall secret i el va
transformar en el seu refugi d'aventures. En aquest lloc, Marko deixava volar la seva
imaginació i somiava amb un món sense guerra, on tothom pogués viure en pau i
harmonia.

Mentrestant, en el poble, les coses empitjoraven. Els bombardejos eren cada vegada
més freqüents i l'escassetat d'aliments i medicaments es feia més evident. Marko se
sentia impotent davant la situació, però estava decidit a fer alguna cosa per ajudar.

Una nit, mentre observava el cel estrellat des del seu refugi, Marko va veure un avió
enemic ser derribat pels avions aliats. L'avió va caure prop del seu amagatall i, sense
pensar-s'ho dues vegades, va córrer cap al lloc de l'accident.

Allà va trobar un pilot ferit que havia aconseguit sobreviure a l'impacte. Malgrat la
barrera de l'idioma, va entendre que el pilot necessitava ajuda. Amb valentia, el va
portar al seu refugi i es va esforçar per guarir les seves ferides el millor que va poder.

Amb el temps, en Marko i el pilot van establir una amistat inquebrantable, malgrat
les circumstàncies que els envoltaven. El pilot li va explicar històries de llocs llunyans
i de la importància de lluitar per la pau. Marko, volent retornar el favor, va compartir
els seus somnis i esperances.
Junts, van idear un pla per portar un missatge de pau al poble. Marko sabia que
tothom necessitava un raig d'esperança enmig de la guerra. Amb l'ajuda del pilot, van
escriure cartes i missatges inspiradors que es van distribuir clandestinament entre
els habitants del poble.

A mesura que les cartes arribaven a les mans de les persones, l'esperança renéixer. La
valentia de Marko i el missatge de pau del pilot es van estendre com una espurna que
va encendre l'esperit de resistència i la determinació de lluitar per un futur millor. El
poble va començar a unir-se, a donar suport mútuament i a trobar forces per resistir.

A mesura que la guerra avançava, en Marko i el pilot van continuar la seva feina,
portant missatges d'esperança i unitat a les persones que més ho necessitaven. La
seva valentia i el seu compromís es van convertir en una inspiració per a tothom.

Finalment, va arribar el dia en què la guerra va acabar i la pau va tornar a regnar al

poble. Marko i el pilot, que havien arriscat les seves vides per la causa de la pau, van
ser celebrats com a herois locals. Però el més important per a ells va ser el llegat
d'unitat i esperança que havien deixat enrere.

El petit Marko va comprendre llavors el veritable poder d'un somni i com fins i tot el
més petit dels actes pot marcar una diferència en el món. El poble sempre recordaria
la història d’ells dos.