LECTURA 4 - Algunas reflexiones sobre los tiempos de aprendizaje

Aprendre no és un procés lineal, continu i permanentment ascendent. Sembla ser un

procés amb moments de creixement ascendent, altres de corbes vertiginoses, retrocessos,
avanços, tot això el compon i és part del procés d’assimilació durant l’aprenentatge.

Aprendre necessita diferents moments:

1. El temps en el qual el sistema corporal i el mental estan al terreny d’acció
interaccionant amb el món exterior
2. Un altre temps al terreny de repòs que permet l’assimilació elaborada des del món
intern

Hi ha un moment en què els sistemes estan en actiu treballant: accionen sobre el món,
absorbint informació, configurant estructures internes. Aquest no és el mateix en el qual
integrem el material de les estructures preexistents. Per aquest hem de tenir un temps
silenciós i invisible, però necessari, posterior al temps d’acció.

Hem de tenir un temps que ens permeti recuperar energia i permetre als sistemes corporals
tornar a accionar amb el món exterior. L’assimilació del material nou als sistemes
preexistents i la possible transformació d’aquests paràmetres a partir del nou material.

Posterior a l’acció hi ha un moment d’aparent repòs que ens permet: assimilar, reestructurar
i permet a la nostra intel·ligència assimilar i reestructurar. Aquests moments són corbes
d’acció i repòs. És necessari deixar descansar el cos i la ment, dormir, canviar de tema,
d’escena, d’activitat… després d’això, sembla que assimilem i integrem tot allò que hem
après i s’ha fusionat amb el que ja sabíem.

Les corbes d’aprenentatge no són idèntiques les unes a les altres i varien segons les
persones, tenim moments de major i menor intensitat i capacitat d’absorció amb moments
de maduració. Però no podem integrar nous sabers si no tenim un temps per processar tota
la informació i la vivència, ja que aquest permet que es reorganitzin les connexions
neuronals. És tasca de cadascú saber quan, com i on fer-li un lloc.