FRANQUISME: La postguerra (1939-1959)

1. EL CARÀCTER DEL RÈGIM FRANQUISTA

1.1 Característiques d’un règim dictatorial
→ Concentració de poders
→ Totalitarisme
→ Caràcter unitari i centralista
→ Repressió a l’oposició
→ Censura
1.2 El suport de l’exèrcit, del partit i de l'església
1) Exèrcit: Instrument de repre ssió + Participació activa en el poder
2) Partit: La Falange Española y de la JONS (partit únic)
3) Església: Defensa del règim franquista. Estat confessional catòlic. A canvi, l'església tenia més influència
sobre la societat.
1.3 Les actituds socials
1) Suport: Classes altes + Propietaris agrícoles
2) Passivitat: Classes mitjanes
3) Rebuig/passivitat: Sectors populars
1.4 Les “famílies” del règim
→ Participació política - Restringida als seguidors fidels de Caudillo + Participació franquista durant la guerra.
→ Als primers anys predominen: Falangistes, carlins, monàrquics i conservadors (CEDA, Lliga Catalana…)
2. LA REPRESSIÓ SOBRE ELS VENÇUTS
→ Fi dels moviments i ideologies defensades durant la república.
→ El franquisme mai va mostrar voluntat de superar la guerra i procurar una conciliació.
→ Persones empresonades, perseguides, torturades o executades.
→ Incitar a la població a denunciar sospitosos.
→ Temps de por i silenci (difondre terror i no parlar del passat ni política entre la població)
→ Repressió molt dura a Andalusia.
3. EL FRANQUISME A CATALUNYA
3.1 El franquisme i els franquistes catalans
→ Tropes entren a Catalunya - Franco signa el decret d’Abolició de l’Estatut de Catalunya = Fi de l’autogovern
→ Suport al franquisme per part de Catalunya: Industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers.
→ Càrrecs d’alta responsabilitat a Catalunya: 3/44 eren catalans, la resta venien d’altres parts d’Espanya.
→ Càrrecs menors a Catalunya: Ocupats per catalans feixistes.
3.2 La persecució dels vençuts
→ Repressió contra rojo-separatistas.
→ Depuració de treballadors - Administracions públiques, funcionaris de la generalitat, professorat i periodistes.
→ Confiscació de les propietats dels desafectes
3.3 La repressió de la identitat catalana
→ El govern franquista preté borrar la identitat catalana - Prohibició generalitzada dels símbols de catalanitat.
→ S’imposa el castellà com a llengua oficial i es considera el català com a dialecte inapropiat.
→ Es prohibeix el català i fora de l’àmbit privat pot ser sancionat/multat.
→ Impedeixen les publicacions en català i la ràdio, teatre, cinema… desapareixen.
→ Aconsegueixen l’efecte contrari - Hi ha una reacció de la població per la conservació de la cultura catalana.
4. PER QUÈ ESPANYA NO INTERVÉ A LA 2ª GUERRA MUNDIAL
→1939 - Inici de la 2ª GM
→ Espanya declara neutralitat però després de la victòria d’Alemanya sobre França, declara la no-
bel·ligerància à suport diplomàtic i econòmic a l'Eix (règims feixistes).
→ División azul - Grup de voluntaris espanyol que donen suport a les tropes alemanes (ajudats per l’Estat).
→ Quan la guerra comença a ser desfavorable pel feixisme: GB + Americans pressionen Franco per distanciar-se de l’Eix.
→ Espanya torna a ser neutral.
→
5. LA CONSOLIDACIÓ DEL FRANQUISME
5.1 La necessitat d’un canvi d’imatge
→ 1945 - Derrota d’Alemanya: El franquisme assumeix que per perviure ha de distanciar-se del feixisme.
→ Nou discurs es presenta com: règim catòlic, conservador i anticomunista amb objectiu d’evolucionar cap a monarquia.
→ Marginació del falangisme més radical.
5.2 Els anys del boicot internacional (1945-1947)
→ La postguerra suposa pel franquisme: Aïllament i rebuig internacional.
→ El franquisme persisteix i suposa un gran cost econòmic i polític.
- No reben ajudes econòmiques
- No es beneficien del Pla Marshall
- Exclosos de la OTAN
5.3 La Guerra Freda salva el franquisme
→ 1947 - Configuració de 2 bàndols antagònics (URSS + EUA) i comença la Guerra Freda
→ Prioritat dels EUA + Països occidentals - Lluita contra el comunisme (que pressiona al règim franquista per reforçar-ne la
democratització del sistema polític).
→ Poc a poc es dona pas a l’acceptació internacional de règim.
5.4 La institucionalització del règim
→ El règim elabora les Leyes Fundamentales, que no tenien res a veure amb una constitució democràtica. Les 5
primeres:
- El Fuero del trabajo (1938)
- La Ley Constitutiva de las Cortes (1942)
- El Fuero de los españoles (1945)
- La Ley del Referéndum Nacional (1945)
- La Ley de Sucesión (1947). Establia Espanya com a regne i preveia la monarquia com a successora del
franquisme. Franco com a cap de l'Estat.
5.5 La política econòmica de l’autarquia
→ Objectiu franquisme: Aconseguir autosuficiència econòmica (autarquia).
- Aïllament amb l’exterior + No lliure mercat, Si intervenció de l’Estat.
→ Actuació de la política autàrquica:
- Reglamentació del comerç l’exterior
- Foment de la indústria
- Regulació estatal de la comercialització i els preus
→ Resultats - Estancament econòmic, col·lapse del comerç exterior i disminució del nivell de vida.
5.6 Racionament, mercat negre i estraperlo
→ Estat intervé en economia: Preus regulats - Suposa falta d’aliments i racionament de productes de 1ª necessitat (es
distribuïen amb una cartilla de racionament del 39 al 52).
→ Productors comencen a vendre al mercat negre 3/4 vegades superior a l’oficial (estraperlo).
→ El mercat funciona gràcies a la tolerància de les autoritats i la corrupció.
5.7 Condicions de vida i de treball molt dures
→ Dècada del 1940
- Salaris baixos, escassetat de productes i preus alts.
- Fam, misèria, nivell de vida de la població disminueix.
- Es treballava excessivament.
- Dificultat de trobar habitatges dignes.
- Sorgeix la tuberculosi.
- Incrementa la mortalitat (sobretot infantil).
- Augment del barranquisme.
6. ELS ANYS DEL RECONEIXEMENT INTERNACIONAL (1951-1959)
6.1 Del falangisme al nacionalcatolicisme
→ Les males condicions porten a:
- Març del 1948 - Vaga general de Bilbao
- 1951 - Moviment popular de Barcelona
→ 1951 - Les dificultats econòmiques i polítiques obliguen a Franco a remodelar el govern
→ Nou govern: Predomini del nacionalcatolicisme (dóna més importància als catòlics que als falangistes).
6.2 L’entrada d’Espanya en el context internacional
→ Efectes de la Guerra Freda
- Normalització de les relacions internacionals d’Espanya.
- A partir de 1950 - Admesa en diferents organismes internacionals.
- 1953 - Signatura dels acords amb els EEUU i del concordat amb la Santa Seu.
→ Els acords amb USA
- Americans aconsegueixen instal·lacions militars en territori espanyol a canvi de material bèl·lic i ajuda
econòmica i tècnica.
- Franco aconsegueix el suport polític de la gran potència.
6.3 La necessitat de reorientació econòmica
→ Entre 1956 i 1958 - Protestes als nuclis industrial que porten a un moviment vaguístic.
→ 1957 - Entren com a ministres els tecnòcrates (alguns procedents de l’Opus Dei)
6.4 La Ley de Principios del Movimiento Nacional
→ 1958 - Aquesta llei va ser de les primeres actuacions del nou govern de Franco.
- Actualitzava els principis rectors del règim sense alterar-ne el caràcter dictatorial.
- Tots els funcionaris havien de jurar aquests principis abans de prendre el càrrec.
7. ELS ANYS DEL RECONEIXEMENT INTERNACIONAL (1951-1959)
7.1 Les normes de comportament social
→ El franquisme vol imposar els seus valors ideològics i morals.
- Es va imposar un culte a Franco mitjançant les publicacions i mitjans de propaganda oficial.
- Moral cristiana tradicional: Gairebé obligatoria la missa + Prohibició matrimoni civil i divorci + Penalització
de l'avortament, l'amistançament i la homosexualitat.
- Estrictes amb la roba (sobretot dones).
- Nois i noies no podien coincidir en llocs públics.
→ Per adoctrinar la societat - Es creen organitzacions. La juvenil es deia Frente de Juventudes.
7.2 El sotmetiment de la dona
→ Franquisme: Suposa la pèrdua dels drets de les dones + Consolidació de sistema amb valors masclistes.
- Es considerava l’home superior sobre la dona (tant física com intel·lectualment).
- Homes = Afers públics
- Dones = Àmbit domèstic
- Codi Civil: Retira les dones la capacitat legal i el marit esdevé administrador de les seves propietats
- Prohibeix: Divorci + Anticonceptius + Avortament.
- Àmbit laboral: Dones casades a la llar + S’accepta la desigualtat salarial i acomiadament de les
dones.
7.3 Una educació per adoctrinar
→ Educació: Mitjà d’adoctrinament polític i religiós
- Ensenyament primari i mitjà ens mans església
- S’imposa: Religió obligatòria + Formación del Espíritu Nacional
- Assignatura obligatòria que ensenya la doctrina falangista
- Es prohibeix la coeducació
8. L’OPOSICIÓ EXTERIOR: ELS REPUBLICANS A L’EXILI
→ Quan acaba Guerra Civil: Republicans a l’exili (la majoria no tornen o tornen després de la mort de Franco).
→ L’èxode suposa: Manca de persones en l'àmbit Intel·lectual + Científic + Artístic.
→ Institucions de: República, Govern català i Govern basc: segueixen funcionant des de l’exili.
→ Antics membres del govern català a Mèxic escullen Josep Tarradelles com a líder.
DELS CAMPS DE REFUGIATS FRANCESOS ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ ALEMANYS
→ Els que van travessar la frontera: Internats a camps de refugiats al sud de França.
- Menjar escàs, moltes malalties.
- Quan Alemanya ocupa França: Refugiats internats a camps de concentració i exterminats (molts van
morir).
9. LA RESISTÈNCIA A L’INTERIOR
9.1 Del desmantellament a la clandestinitat
→ Acaba la guerra i partits/sindicats de la oposició (PCE, PSUC, PSOE UGT, CNT…) queden desmantellats
→ Reconstrucció lenta i difícil en clandestinitat (x la repressió política).
→ Comunistes del PSUC i PCE van tenir una activitat clandestina més estable.
→ Actuació de l’oposició durant el 1r franquisme:
- Del 1939 al 1944: Actuació de la resistència interior molt limitada. El més significatiu va ser la resistència
dels maquis.
9.2 L’activitat guerrillera: Els maquis
→ Acaba la 2ª GM i molts espanyols s’organitzen en partides de guerrilles. Entren a Espanya (sobretot en zones rurals).
→ Objectiu: Desestabilitzar franquisme i entrar tropes aliades per derrotar el règim de Franco.
→ 1944 - Invasió de la vall d’Aran (l’acció més important).
→ 1948 - Anarquistes i comunistes abandonen la lluita i fracassen (hi ha poc suport).
9.3 El ressorgiment de la conflictivitat social
→ Dècada del 1940 - Protestes de la classe treballadora contra la precarietat de vida i treball
→ A partir de 1960 - Conflictes laborals
→ 1951 - Vaga de tramvies de Barcelona (l’acció més important) - Comença per una pujada de preu del bitllet i
acaba reivindicant pels salaris, misèria i manca de llibertats.
FRANQUISME: Creixement econòmic (1959-1975)
10. CANVI D’ORIENTACIÓ DE L’ECONOMIA
→ 1957 - Mala economia a Espanya. Autarquia com a sistema econòmic.
→ Govern de tecnòcrates: Volien impulsar el desarrollismo económico
→ Objectiu: Assegurar que l’economia funcioni.
→ Com? - Reformar l’economia sense qüestionar la dictadura.
10.1 Pla d’estabilització (1959)
→ Estabilització econòmica
→ Liberalització interior de l’economia
→ Liberalització exterior de l’economia
10.2 Plans de desenvolupament
→ Plans de desenvolupament econòmic i social.
- 1r Pla: 1964 - 1967
- 2n Pla: 1968 - 1971
- 3r Pla: 1971 - 1975
→ Objectius: Impulsar el sector públic. Obren 2 línies d’actuació:
- Accions estructurals
- Pols de desenvolupament
→ Resultats: Resultats limitats
11. ETAPA DE CREIXEMENT ECONÒMIC
→ 1959 - 1966
- ↑ PIB
- ↑ Renda per habitant
→ A partir del 1966 - Es………
11.1 Sector SECUNDÀRI - Indústria
→ 1960 - 1974
- Motor principal de l'expansió econòmica
- Diversificació de la producció
- Expansió de les zones industrials
→ A Catalunya: Creixement de les indústries químiques, metal·lúrgiques i farmacèutiques.
11.2 Sector PRIMARI - Agricultura
→ Dècada 1960 - Crisi de l’agricultura tradicional
- Més demanda de productes ramaders i hortofrutícules = Intensificació conreus + Explotacions ramaderes
modernes.
→ Èxode rural cap a la indústria - Disminueix població agrària.
11.3 Sector TERCIARI - Serveis i Construcció
→ Dècada 1960 - BOOM turístic: Increment sector dels serveis pel procés d’urbanització. Afavorits:
- Comerç internacional
- Construcció
- Sector bancari
12. FRAGILITAT DEL MODEL ECONÒMIC
→ 1960 - 1975: Millora la qualitat de vida
→ Problema: Model econòmic en creixement però fràgil - Depèn massa de l’exterior
→ Manca de recursos públics - Afavoreix als rics
→ 1973 - Crisi econòmica
→ Polarització del creixent: Sector industrial i serveis
→…
13. EUROPA SALVA ESPANYA
…….. creixement econòmic: Obtenció de recursos exteriors per finançar les exportacions
1) Inversió de capital (Europa occidental)
2) Remeses (espanyols que havien emigrat a Europa enviaven a famílies)
3) Divises (turistes europeus)
→ EXPORTACIONS < IMPORTACIONS = Balanç comercial
14. LES LIMITACIONS DE L’ECONOMIA ESPANYOLA
14.1 Demogràfiques
→ Davallada mortalitat - Natalitat elevada
→ Augment esperança de vida
→ Importants moviments migratoris
 - Sortida de 1,5 milions d’espanyols
- 5 milions de persones canvien de província
→ Èxode rural - Urbanització … zones industrials
14.2 Socials
→