RESUM ECO U7 VAN I TIR

inversió: activitat que l’empresa porta a terme en el present a l’hora de comprar

béns per obtenir beneficis en el futur. Formada per:

- persona física o jurídica que destina aquests diners a l’adquisició
- el producte o servei que s’adquireix
- el cost d’oportunitat que comporta la renúncia a una satisfacció o a un consum en
el present
- l’esperança d’una recompensa futura i el temps o la durada de la inversió

El finançament és el que permet obtenir recursos necessaris per a fer la inversió.

Un exercici econòmic dura 1 any i acostuma a ser l’any natural.

· Inversions a llarg termini: es mantenen en l’empresa per més d’1 exercici econòmic
(maquinària, construccions, terrenys, mobiliari…)
· Inversions a curt termini: es mantenen en l’empresa per menys d’1 exercici econòmic
(matèries primeres, material d’oficina…)

En funció del tipus de bé:

· Inversió material o tangible: forma física, es poden veure i tocar (cotxes, maquinària…)
· Inversió immaterial o intangible: no forma física, no es poden veure ni tocar (programes
informàtics, drets de traspàs, marques, patents…)
· Inversió financera: inversió mitjançant l’adquisició de drets d’actius financers. Moltes
empreses inverteixen en altres per diversificar risc i ser més competitives. (obligacions,
accions, participacions d’altres empreses).

Quin objectiu amb la inversió?

· Inversió de reposició o renovació: se substitueix un bé que ja no funciona o està obsolet
per un altre, ja sigui perq no funciona, presenta problemes de funcionament o es volen
aplicar millores que ajudin al procés productiu (avenços tecnològics).
· Inversió expansiva: s’adquireixen nous béns per créixer i augmentar capacitat productiva
de l’empresa (adquirir locals per obtenir noves seus o invertir diners en altres empreses)
· Inversió estratègica: inversions d’acord amb l’estratègia que vol aplicar l’empresa per ser
més competitiva. Modernitzar l’empresa o adaptar-la als canvis de l’entorn (invertir en nova
matèria primera en procés productiu o nova tecnologia o nou sistema de distribució de
mercaderies).
Inversions relacionades:
· Inversió substitutiva: si es fa una inversió, no se’n podrà fer cap d’altra d’igual o
semblant (compartir un camió per repartir o contractar servei de repartiment)-
· Inversió complementària: inversions creen necessitat de fer-ne d’altres, cosa que pot fer
pujar preu de l’operació (invertim en local per noves oficines, haurem d’invertir en mobiliari i
ordinadors nous).
· Inversió independent: inversió no té cap efecte en cap altra inversió (invertir en mobiliari
per oficina quan s’ha invertit en una màquina de producció).

FONTS DE FINANÇAMENT
L’estructura financera de l’empresa està composta per les fonts de finançament, formades
pels recursos propis de l’empresa i pels recursos aliens que s’han de tornar

Font de finançament: recursos líquids o mitjans de pagament a disposició de

l’empresa per fer front a les seves necessitats dineràries

- segons el període de temps que es necessiten els diners

• Fonts de finançament a c/t: quan el termini de devolució és inferior a l'any.
• Fonts de finançament a ll/t: quan el termini de devolució és superior a l'any.
- segons la propietat dels recursos
• recursos propis: pertanyen a l’empresa com el capital social
• recursos aliens: no pertanyen a l’empresa i s’han de tornar
segons la procedència dels recursos
• finançament extern: recursos procedeixen de fora l’empresa com préstecs, sub.
• finançament intern: recursos es generen dins l’empresa

FONTS DE FINANÇAMENT EXTERNES

Capital social: format per les aportacions dineràries i no dineràries dels socis, no és estàtic
i te dues funcions: evita que l’empresa s’endeuti i la segona es atreure inversors i es pot
obtenir per:
- Capital inicial o FFF: ajuts procedents de la família, amics que confien en tu.
- Capital de risc: empreses financeres que aporten capital normalment a empreses
innovadores
- business angels: inversors privats que saben com funciona aquest món i que
inverteixen en empreses anomenades llavor
 - crowdfunding o micromecenatge: finançament col·lectiu que consisteix en posar en
contacte les persones emprenedores que necessiten finançament amb diferents
inversors que vulguin apostar per l’empresa

Aquests elements son essencials per tenir un bon finançament i s’han de convèncer amb un
elevator pitch i un bon pla de l’empresa

subvencions: fons públic a cost zero i que no s’han de tornar, venen de les administracions
públiques per muntar negocis

FONTS DE FINANÇAMENT INTERNES

• Reserves
Provenen dels beneficis no distribuïts per l'empresa i formen part del seu
autofinançament intern. Les reserves són beneficis que es queden a l'empresa i serveixen
per fer noves inversions i, d'aquesta manera, se'n possibilita el creixement. Per això també
reben el nom d'autofinançament d'enriquiment. Que son fons que permeten a les empreses
fer inversions per créixer

Amortitzacions
Formades pel valor que va perdent l'immobilitzat en el procés de la producció.
Perden valor per diferents motius: per l'ús propi, que fa que es desgastin
físicament, o per la serva obsolescència tècnica i funcional, a causa dels canvis
tecnològics que es produeixen.
Quan s'acaba un any econòmic, es calcula la pèrdua del valor que s'ha produït i
s'incorpora al valor del producte. A mesura que passen els anys, el fons
d'amortització va augmentant; al final de la vida econòmica d'aquests actius,
l'empresa els podrà substituir fent ús dels diners acumulats en el fons. Se l’anomena
autofinançament de manteniment que son fons que permeten a les empreses mantenir la
capacitat productiva

Provisions
L'empresa crea un fons per fer front a certes pèrdues. Quan l'empresa arriba al final de l'any
obté el resultat que li proporcionen les activitats que duu a terme. Del resultat se'n destina
una part a dotacions d'amortització de l'immobilitzat i a dotacions de provisions per a
pèrdues previsibles. Una altra part es destina al pagament de l'impost de societats, una
altra a la retribució dels propietaris de l'empresa i la resta passa a reserves.
FONTS DE FINANÇAMENT ALIENES
recursos que s’obtenen de l’exterior de l'empresa i s’han de tornar amb interessos.

A LLARG TERMINI
- préstecs a llarg termini
es demana als bancs i s’ingressa al compte, tenen una durada entre 5 i 7 anys i es cobra un
comissió d’obertura i de cancel·lació anticipada i per gestionar, es tornen amb interessos i
es demanen avals per garantir que la persona ho pugui tornar

- emprèstit
empreses recorren a altres empreses per oferir-los títols de crèdits anomenats obligacions,
normalment es fa que el cost del diners es elevat i deixen els diners en un temps limitat a un
any i es paguen un interès

- lísing
empresa que pot ser un banc compra un producte normalment immoble, màquina, cotxe a
un proveïdor i l’hi lloga a l’altra empresa, hi ha màquines que es financen al 100% en un
termini màx de 7 anys, els immobles que es financen al 60 o 70% però en un termini de 12 o
15 anys. L’empresa paga quota mensuals i al final té l’opció de compra per un valor pactat,
es demanen avals

- rènting
s’inverteix en elements de transport o material tècnic, l’empresa de rènting adquireix el bé al
proveïdor i el lloga a l’empresa, el termini no supera as 5 anys i no hi h aopció de compra al
final però si l’opció de renovar i es demanen avals

A CURT TERMINI
- préstec a curt termini
se sol·liciten a bancs i s’ingressa al banc, es cobra comissió obertura i de cancel·lació
anticipada total o parcial i es tornen amb interès, es demanen avals

- Pòlissa de crèdit
empreses per finançar les possibles despeses generades en el cicle d’explotació o sigui
compra de existències, salaris… i consisteix que l’empresa obté un compte de crèdit que te
un límit de diners del qual podrà disposar, és freqüent en empres que tinguen a rebre els
pagaments, es paguen interessos i per les quanties utilitzades i comissió per la part que no
s’ha utilitzat, es demanen avals
- descobert en compte
Consistia en utilitzar recursos per un import superior al saldo del compte corrent, si es fan
servir mes, es cobra uns interessos elevats per la quant utilitzada

- descompte d’efectes
consisteix a anticipar els cobraments dels clients 30,60 o 90 dies, se solen anticipar
documents físics i pagares o factures, el banc cobra uns interessos pel valor anticipat dels
deutes presentats, es demanen avals

- crèdit comercial
no s’acostuma a negociar: l’empresa aconsegueix quan queda a deures les compres que
efectua als proveïdors, habitualment es de 30,60, 90 dies, es demanen avals.

- facturatge
empresa cedeix el 100% de la facturació d’un client a un banc, i aquesta cada vegada que
rep una factura anticipa a l’empresa un percentatge del seu valor, normalment el 80%, li
anticipa el cobrament del client 30,60 o 90 dies, el cost represent un interès del capital
anticipat per l’empresa financera