Resum del Tema 1.

-Jesus Tusón: Patrimoni Natural: Elogi i defensa de la diversitat lingüística, Empuries.

Realitzat per: Morales Amor, Pablo

Zheng, Guang Miao
Grup D. Estudis Anglesos.

Aquest llibre està dividit en 3 parts. La primera part anomenada De l'uniformisme a la diversitat es
tracta d'explicar com les persones, tots homo sapiens, es diferencien.

L'element fonamental que marca la diferencia entre les persones són les llengües, i existeix 3 raons
per explicar la variació d'aquestes: l'adopció de la llengua no sempre és la mateixa que la llengua
original, que sempre produeix alguns canvis que s'acumulen de generació enrere generació; la
separació geogràfica; i per últim, les llengües estan canviant sempre, apareix noves estructures,
sistemes vocàlics, etc. Gràcies a les variacions de les llengües , la majoria de la gent és bilingüe,
encara que segueix existint l'anomenat "monolingüe militant" i "monolingüe natural". El primer
terme defineix aquella persona que solament parla una llengua perquè pensa que és suficient i no te
cap intenció d'aprendre altra, ja que pensa que els bilingües parlarà en ell en la seua llengua. I el
segon terme es refereix a aquelles persones que només parla una llengua perquè no saben que
existeix altres llengües, i la diferència que tenen amb el "monolingüe limitant" és que aquests volen
aprendre altres llengües. Ara l'anglès és la llengua dominant, però no perquè és la millor llengua
sinó perquè els països que parlen l'anglès tenen una gran influència en el món, como era abans el
llatí durant l'imperi romà. I aquesta part termina amb el capítol que defendeix que el llenguatge és la
comunicació que hi ha entre les persones. I és el raïm de totes les llengües que hi ha en el món.

La segona part, anomenada Elogi (i defensa) de les diferències, comença amb la idea de que les
persones naixen ja amb un "coneixement" de llenguatge, es a dir, un talent natural que té l'ésser
humà que ens ajuda en adquirir una llengua em pocs temps. I és per això per que el nens aprenen a
parlar en 1 o 2 anys, i després saben formar sintagmes, etc.

La base fonamental d'aquest element és el so, i quan aquest es queda bloquejat, es utilitza els signes,
però poques vegades s'utilitza el segon medi. Per tant, les llengües fan moltes combinacions
d'unitats vocàliques i consonàntiques, que amb aquestes es generen noves paraules amb diferents
pronunciacions i nous significats. Totes aquestes combinacions es desplega en les oracions, i també
gràcies a la sintaxi, les persones poden expressar-se d'una manera o altra.

La tercera part d'aquest llibre es centra en com les llengües es relacionen les unes amb les altres i els
diferents orígens distints que hi mostren. Aquesta part del llibre comença explicant la natura del
verbs i com cada verb hi aporta diferents arguments depenent de la seva natura. Després compara
aquest joc d'arguments amb altres llengües hi s'afirma que no hi ha llengües primitives, que totes
tenen un complexe sistema fònic i consonàntic.

També hi es parla de la relació amb altres llengües, destacant que les llengües que provenen d'una
rama distinta (s'exemplifica amb un arbre) ens resulten estranyes i exòtiques i ens costen
d'assimilar, en canvi, les llengües que pertanyen a la mateixa branca que la nostra, les llengües
romàntiques, ens son mes fàcils d'assimilar. També es fa un ferra apologia de la diversitat
lingüística, senyalant que un nombre baix de parlants no significa necessàriament que aqueixa
llengua estiga en perill de desaparèixer. Proporcionant de forma transversal a esta informació, es
defèn el poliglotisme, afirmant que ens ajuda a adquirir una major visió de món i que suporta el
dialogue i una realitat i un futur plural i mes divers.

Com a menció especial es parla de la historia de la escriptura breument, es diu que la escriptura va
nàixer per a millorar el comerç i la administració i que la funció literaria va ser tardana, un reflex de
l'intel·lecte humà.