Mòdul 1: El moviment com a factor d’evolució i eix del

desenvolupament psicomotor.

Competències
- Comprendre la importància del moviment en el desenvolupament de l’infant.
- Conèixer les bases teòriques de la psicobiologia del moviment
- Empra el coneixement teòric com a eina de reflexió per analitzar el fenomen
educatiu
- Identificar marcs explicatius dels processos evolutius i les situacions educatives
- Proporcionar i espai de reflexió teòrica sobre el desenvolupament integral dels
infants
- Afavorir l’actitud interrogadora, l'obertura a interpretacions diferents, la flexibilitat i el
qüestionament.

Importància del moviment

- Es pot observar en totes les manifestacions i activitats de l’infant.
- Pretén estudiar com s’explica l’activitat motora què significa, quines són les causes,
les seves manifestacions, les implicacions dels mecanismes neurològics que regulen
els processos d’aprenentatge i els factors que hi prenen part.
- El moviment és part integrant del desenvolupament psicològic de l’infant. Amb el
moviment està relacionada l’adquisició de l’autonomia personal, de les nocions
fonamentals per als aprenentatge, l’adquisició del pensament conceptual, la manera
de comunicar-se amb els altres, amb si mateix i amb els objectes, amb el moviment
està relacionada, per tant, la personalitat global de l'infant.
- Expica els processos que configuren l’aprenentatge, atès que a aprtir de la motricitat
és com l’ésser humà va prenent possessió de la realitat que l’envolta a mesura que
la seva intel·ligència li permet conquerir nivells de major complexitat
- Dos components: el desenvolupament del sistema que des de la sensació fins
arribar a la simbolització hauran de passar per tot un seguit d’experiències que
facilitin progressivament el pensament conceptual.
- La pràctica es basa en el moviment de l’infant com a eina i element de
desenvolupament: motòric, emocional i cognitiu.

1. Definicions.
- DORLAND: el moviment és acció i l’efecte de canviar un cos de posició en l’espai.
- STAMBACK: el moviment és una forma d’adaptació al medi extern. No importa tan
sols la neurofisiologia, sinó l’organització psicològica general.
- WALLON: és la disponibilitat dels éssers vius per reaccionar sobre el medi. Si el
reduïm a les contraccions musculars que el produeixen o als desplaçaments que
provoca l’espai, el moviment no és, en efecte, més que una abstracció fisiològica o
mecànica.
- DA FONSECA: el moviment és la base dels processos de pensament. La motricitat
sustenta en el sistema neurològic permet comprendre l’evolució de la gestualitat al
llenguatge, de l’acte al pensament i de l’activitat reflexa a l’activitat reflexiva.
- PFANNER: el moviment es caracteritza significativament pel desenvolupament de
l’espècie i per la maduresa evolutiva de l’individu.
 - LE BOULCH: és el desplaçament objectiu, voluntari o no, de tot el cos o d’una part
d’aquesta. És una reacció motriu que pot ser entesa com un mitjà de relació entre un
organisme i un medi.
- PIAGET: les praxis o accions no son moviments qualsevol, sinó uns sistemes de
moviments coordinats en funció d’un resultat o d’una intenció.
- BUYTENDIJK: el moviment és una significació expressiva i intencional, és una
manifestació vital de l’ésser humà. EL moviment no resulta de la integració
d'estímuls aïllats, sinó únicament de les situacions concretes que el determinen.
- LAPIERRE: el movilnet és el tret d’unió entre el pensament i l’acció.
- MERLEAU-PONTY: alló essencial és la intencionalitat, la significació i l’expressió del
moviment. La posada en joc de tota la personalitat.
- HARROW: el moviment és la clau de la vida i existeix en totes le manifestacons
vitals . Quan l’home efectua un moviment conscient, recorre a una coordinació dels
àmbits cognoscitius, efectius i psicomotors.
“El movimiento en psicomotricidad” ELENA HERRAN
- el movilnet és qualitat de vida
- El moviment és essencialment desplaçament a l’espai
- “La maduración del sitema nervioso y la organización funcional que el movimiento
apunta, actualitza el sustrato biológico desde la fase de crecimiento a la de
declinación, de la evolución a la involución, pasando por un periodo de madurez,
siempre de manera global y conjunta, no aislable y única”. ELENA HERRAN (2002)
- “Este aparato funcional del movimiento, como el resto de los específicamente
humanos, se pone en marcha. desarrolla y declina en función del calendario
madurativo de la especie, materializado en cada ser, su medio y la propia capacidad
para modificar sus relaciones con él”. ELENA HERRAN (2002)

2. Models explicatius

Per explicar la conducta humana sovint s’utilitzen models que faciliten la seva comprensió.
L’ésser humà per sobreviure en el medi físic i cultural en el qual ha nascut, necessita d’un
mecanisme d’adaptació que li permeti sobreviure i assimilar la cultura de la seva comunitat
per integrar-s’hi. Aquest mecanisme es denomina aprenentatge, és el procés d’adquisició de
noves conductes.

MODEL BIOLÒGIC:
Planetja que les respostes motrius poden ser enteses com a moviments adaptadors i com a
conseqüencia d’un gran nombre de factors que intervenen des de l’aparició d’un estímul, al
qual s’ha d’adaptar un individu, fins al resultat de la seva acció sobre el medi.

MODEL CIBERNÈTIC:
Per ajudar a entendre el paper que juga el cervell. Analogia entre el funcionament d’un
ordenador i el del cervell. Un ordenador que indica i ordena a l’individu què ha de fer i com
ho ha de fer per funcionar el seu cos, com si la clau del comportamnet humà fossin els
mecansimes fisiològics dependents de les complicades xarxes cerebrals.
El cervell “ordenador” que funcions amb maquinari i programari, amb programes genètics,
innats, somàtics, sensorials, emocionals i biosocials des de qual envia missatges i order
mitjançant els cables i les seves connexions.
Activa i desactiva l’estat de consciència del subjecte. Amb aquests programes l’individu pot
sentir, pensar, recordar, interpretar, descobrir, inventar, crear, prendre decisions, donar
respostes…

Sistemes que hi prenen part

- Sistema sensorial: INPUTS, entrada info
- Sistema Efector: OUTPUTS, resposta
- Autorregulador: mecanismes de control de l’acció (funció d’ajustament) FEEDBACK

3. Característiques del moviment

- La plasticitat: multiplicitat infinita de formes d’ajustament de l’activitat cerebral que
permet a l’home equilibrar-se amb el medi.

Ramón i cajal, va descobrir que l’activitat mental incrementava el creixement dels axons i
les dendrites, cosa que èrmet una major riquesa de connexions
- Les influències culturals i socials.
Vigostky és el medi social el que determina el contingut i les formes de l’activitat motriu.

4. Nivells de significació
- Biològica
- El moviment s’entén com la relació organisme-medi que permet l’adaptació
de l’home.
- Classificació de les reaccions motrius en funció de les necessitats
orgàniques. (Le Boulch, 1979)
Classificació de les reaccions motrius
1- Activitat de tipus adaptatiu
a) En relació amb la defensa i la protecció
- Reaccions primàries
- Reaccions secundàries
b) En relació amb un objecte que permet la satisfacció d’una necessitat específica
- Recerca de l’objecte
- Apropiació de l’objecte
2- Activitat d’exploració no específica:
a) Traducció de necessitat de moviment
b) Traducció de necessitat de:
- Informació
- Estimulació

- Psicològica
- A partir del moviment, de l’acció s’assoleix la comunicació, el domini de la
representació mental, el simbolisme, la figuració i l’operació.
- A partir de la motricitat s’expliquen els processos de l’aprenentatge humà.
- Contempla els aspectes afectius i emocionals. lingüístics i socials

- Neuropsicològica
- Paral·lelisme funcional entre l’aspecte neurològic i el psicològic.
- Un sistema nerviós equilibrat, una biología que funcioni.
 - Connexions neurològiques fixades en l’experiència social.

El cervell humà. Luria.

Primera unitat funcional
0-1 anys: medul·la espiral i tronc encefàlic
Té com a funció regular l’estat de vigília i atenció, el son, la respiració, la digestió (el sistema
vegetatiu)

Segona unitat funcional

S’encarrega d’obtenir, processar i emmagatzemar la informació (sensació, percepció,
memòria, representació i cognició)

Tercera unitat funcional

És l’executora del moviment. És la unitat per programar, regular, verificar i executar o
realitzar, de l’activitat mental conscient, les intencions (sistema de resposta)

Importància del desenvolupament biològic

El cervell humà
- La maduració i el funcionament normal del sistema nerviós és una condició
indispensable per el desenvolupament psicològic
- El procés de maduració depèn de l’activació del cervell i de la qualitat i quantitat de
patrons sensorials i de l’educació rebuda.
- Naixem “abans de temps”
- Espècie que necessita el període més llarg d’aprenentatge.
- Com+ maduresa cerebral + intel·ligència
Desenvolupament
- 4 setmanes després fecundació es formes primeres neurones (250.000/minut)
- Naixement: té totes les neurones necessàries. No connectades. ¼ pes adult
- 0 i 2 anys: totes les connexions neuronals al còrtex (fins 2.000 sinapsis/segon)
Neurona
Morfologia
- Cos cel·lular: nucli envoltant de citoplasma
- Axó: expansió envoltada per mielina
- Dendrites: ramificacions curtes
Funció
- Transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a les altres mitjançant les sinapsis

85% conexions

El sistema nerviós central

- Dona lloc a la vida de relació i s’encarrega de subministrar la mobilitat a l’organisme
- Morfologia:
- encèfal
- medul·la espinal (la columna vertebral)

El sistema nerviós perifèric

- Conjunt de neurones (nervis raquidis i cranials) que asseguren les connexions entre
la medul·la, el tronc cerebral, els òrgans de la vida de relació i els nervis sensorials i
motors
- També regula les funcions vegetatives i la musculatura incoluntària (sistema nerviós
autònom o vegetatiu)

Les vies motrius: el sistema motor piramidal i extrapiramidal

- Grup de fibres nervioses eferents que s’originen en les àrees del SNC, passen per la
medul·la i acaben en les neurones musculars
- Les piramidals regulen el moviment voluntaris i les extrapiramidals els involuntaris

Estructures anatòmiques dels processos emocionals

- Hipotàlem
- Tàlem
- Cos callós
- Hipocamp
- Sistema límbic
APRENENTATGE MOTOR
- Les funcions es desenvolupen i s’organitzen gràcies a l’experiència i l’aprenentatge
- Incorpora l’experiència humana al funcionament i maduració del sistema nerviós:
- la sensorialitat i la percepció
- L’aprenentatge és un procés motor i perceptiu.
- La percepció genera moviments, cada percepció genera una resposta. Els
moviments que generen aprenentatge son elsmoviments coordinats, els intencionals
- Tot això depèn de les interaccions mútues entre el medi humà i l’infant (intercanvis
personals)
L'òrgan del moviment en totes les seves formes és el múscul.
Els músculs són els executors d’ordres que venen del
cervell.
Per tan l’aprenentatge motor tot i que es manifesta mitjançant execucions musculars, es
produeix gràcies a l’estimulació d’unes estructures nervioses que transformen les activitats
motores en psicomotores gràcies a l’activitat mental.
Segons Wallon el pensament s’elabora al compàs de l’acció en una dialèctica permanent de
l’acte al pensament.
Per Piaget l’adquisició i el desenvolupament progressiu de les capacitats gestuals dels
infants estan en relació directa amb el desenvolupament del coneixement i la intel·ligència.
Per a aquests autors el procés que assegura la transició d’allò que és sensoriomotor a allò
representatiu és la imitació.
Piaget assenyala en el procés de desenvolupament una seqüència que va de l’activitat
sensoriomotriu a la conceptualització, i que està formada per : el gest, la imitació, el joc, el
llenguatge i tot això íntimament lligat al coneixement del propi cos que actua i al maneig de
les relacions espacials i de la situació del objectes respecte a l’espai corporal i a l’espai
mediambiental.
- L’emoció i el to tenen un paper fonamental en la intervenció psicomotriu.
- El to com a suport del llenguatge no verbal aporta significat.
- L’emoció per ser la primera forma d’aquest llenguatge i pel nexe que estableix entre
allò biològic i allò psicològic.
- L’emoció i el to tenen un paper fonamental en la intervenció psicomotriu.
- El to com a suport del llenguatge no verbal aporta significat.
- L’emoció per ser la primera forma d’aquest llenguatge i pel nexe que estableix entre
allò biològic i allò psicològic.
La manera com es dugui a terme aquest aprenentatge al llarg de les diferents fases de
desenvolupament té una importància cabdal.
Es troba a cavall entre el desenvolupament fisicomaduratiu i el relacional, per tan, té a veure
tant amb les lleis biològiques com amb els aspectes interactius susceptibles d’estimulació i
d’aprenentatge.
El seu objectiu serà el control del cos en totes les seves possibilitats.
Per això, el moviment és considerat factor d’evolució i eix del desenvolupament psicomotor,
entorn del qual es realitza el procés de maduració i creixement intel·lectual.

LA BOCA
- Després del naixement els moviments dels nadons semblen ser simples
descàrregues ineficients d’energia muscular
- “El nadó per adaptar-se a la vida extrauterina compta amb capacitats que podem
agrupar –se en dos blocs:
 - les funcions vegetatives i les reaccions motrius”.
- “Entre les reaccions motrius trobem les reaccions reflexes”
- Als sis mesos apareix la posició d'assegut
- L’agitació i l’emoció són dues conductes molt habituals entre els sis mesos i l’any.
- Cap als 10 mesos comença una clara prensió de l’objecte, més fort i precisa
- En aprèixer, uns mesos més tard, la marxa, l’espai locomotor s’amplia, ara el nen pot
desplaçar-se. Aquest espai locomotor es converteix en espai psicomotor
- Apareix també la capacitat d’imitar.
- Cap a la meitat del segon any de vida la seva capacitat d’imitació i el control dels
moviments de l’aparell fonador permet que apareguin els primers sons imitant
paraules.
- El nin va adquirint un, cada vegada millor, esquema corporal de tipus
representacional
- I a partir d’aquest moment, i durant la resta de la primera infància, aniran millorant,
perfeccionant i coordinant cada vegada millor els seus moviments, de tal forma que
aniran apareixent el joc, el dibuix, la manipulació de formes (com la plastilina),
l’escriptura, etc.

MODUL 2: EL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR

Justificació

És important que l’educador conegui, observi i interpreti el desenvolupament infantil per

poder estimular el seu procés d’aprenentatge.

L’etapa 0-6 és quan el moviment contribueix a l’adquisició de les habilitats motores,
perceptives, cognitives, lingüístiques i socioafectives i té una incidència més elevada en la
formació de la personalitat.

L’infant coneix el món, a sí mateix i als altres a través del joc i del moviment. Experimentar
amb el cos i comunicar-se corporalment amb els altres li ajuda a conèixer la realitat, a poder
transformar-la i incidir-hi.

“El desarrollo psicomotor permite y favorece la adaptación del niño al mundo con el que se
relaciona. Está condicionado por la maduración global y muy estrechamente unido al
desarrollo afectivo, cognoscitivo y psicosocial”. (Josep Rot)

LLEI DEL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR

Aspectes bàsics

1. La sensibilitat

- Propioceptiva-postural: la postura corporal, les articulacions.

- Interoceptiva-visceral: l’aparell visceral i processos interns.
- Exteroceptiva: dades proporcionades a través dels sentits.

2. La postura

- Fa referència a la manera de col·locar el cos a l’espai

- El control postural és fonamental en l’adquisició de l’esquema corporal, en l’activitat
relacional, en la capacitat d’autonomia, en l’orientació en l’espai
- El control progressiu del to muscular permet l’adquisició de les diferents postures.

3. El to muscular
- El grau de tensió i consistència dels grups musculars que s’aprecia per la duresa i
extensibilitat d’aquests.
- Hipertonia = excés de tensió i defecte d’extensibilitat
- Hipotonia = defecte de tensió i excés d’extensibilitat(relaxació)
- Es relaciona amb l’atenció i les emocions.

4. L’abast i la prensió
- Coordinació dels ulls, les mans i els objectes
- Serveix per utilitzar els instruments
- Es de gran importància per l’acció

5. El moviment
- Desplaçament en l’espai de tot o una part del cos
- Tipus:
- Reflex respostes automàtiques que apareixen davant determinats estímuls,
importants per a la supervivència, són substituïts per conductes voluntàries,
d’altres persisteixen (parpellar, esternut, tos, patel·lar, deglució, nàusea)
- Voluntari, respostes amb intenció
- Automàtic
- Evolució: reflexos, voluntaris i automatitzats.

6. L’esquema corporal
 - Conjunt de representacions simbòliques del cos, coneixement, control i domini dels
diferents segments corporals, de les seves possibilitats de moviment i d’acció.
- Construcció molt lenta gràcies a les experiències, les vivències associades, els
aprenentatges realitzats i l’experiència social.

Altres components esquema corporal

Imatge corporal El control respiratori

Predomini lateral La veu

L’equilibri La dissociació i coordinació de

moviments

Els moviments Les aptituds físiques

especialitzats

7. L’estructuració espacial
- Consciència de les coordenades en les quals es mou el cos i es transforma l’acció ·
Tipus de nocions topològiques :
​ - posició: davant-darrere; dalt-baix; dreta-esq.; un costat a l’altre; sobre-sota...
​ - posició relativa: davant de-darrere de ; a prop de lluny de...
​ - desplaçament: cap a, des de, fins a, endavant...
8. L’estructuració temporal
​ - L’infant situa la seva acció i les seves rutines en uns cicles de somni-vigília,
abans-després, matí - horabaixa- nit, ahir-avui-demà, dies de la setmana …
​ - Nocions relacionades amb l’horari: posició temporal, posició relativa, desplaçament
o successió.
9. Els organitzadors del desenvolupament
- Faciliten el desenvolupament i són aquells sistemes d’acció recíproca entre la persona i el
medi que s’estructuren i transformen al llarg de tota la vida.
- A la 1a. infància tenen molta transcendència perquè actuen en els períodes crítics.
- També són considerats promotors, planificadors, ordenadors, mecanismes amb capacitat
per instruir, estructurar, construir...
Els organitzadors: L’afecció, l’exploració, la comunicació, l’equilibri i el control progressiu del
cos.
LES ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT
Aquestes etapes segueixen la llei de maduració del sistema nerviós i es concreten en: 1r
any de vida → etapa de la vivència corporal.
1 a 3 anys → etapa de la discriminació perceptiva.
7 a 12 anys → etapa de representació mental del propi cos.

La vivencia corporal (0-3 anys)

Primer any de vida

· L’infant es comunica amb el moviment

· Segons Wallon: “ l’estadi d’impulsivitat motriu (gest descontrolat i moviments impulsius)

0-6 mesos els moviments són simples descàrregues l’estadi emocional, 6- 12 mesos
comença a manifestar les seves emocions per comunicar-se amb els altres i estableix
estrets vincles afectius.”

· Aspectes motors són: el to muscular, ganes de moure ́s, diàleg tònic i adquisició de la
marxa

Les primeres manifestacions (0-3 m)

El comportament del bebè esta dominat per les seves necessitats fisiològiques,
especialment de somni i alimentació.

Els moviments reflexes(0-3m)

La impulsivitat motriu (0-6m)

• Continua sent molt important el somni i l'alimentació, però a meitat del període apareix el
moviment voluntari.

• L’activitat muscular té dos aspectes: clònic i tònic.

Algunes conductes típiques

· Control dels ulls (3-4m)

· Control del cap, dels colzes (4 mesos)

·Es manté assegut (6-8 m)

· Inicia prensió i manipulació (6-8 m)

· Es manté dret (9m)

·Gateja (9m)

·Fa la pinça (9m)

L’estadi emocional(6-12m)

· L'essencial d'aquest període és l'aparició de l'emoció, la qual sorgeix de la relació, de la

vinculació... és important recordar la maduració de les zones mitjanes del cervell .

· Des del punt de vista motor les característiques més importants del període emocional
són:

​ - la maduració tònica, que permet que els nens comencin a dominar les mans.
​ - el control postural que els possibilita asseure's, gatejar i començar a caminar.
​ - La relació entre la boca, les mans i els peus.
L’estadi sensoriomotor (1-2 anys)
· A partir d'aquest moment l’infant comença a interessar cada vegada més pel món
exterior, especialment pels objectes. Com té una major qualitat dels seus sentits, i
processa millor la informació que li arriben d'aquests, la seva curiositat per entendre
el món és cada vegada major.
· Algunes conductes importants en aquest moment són:
​ - La millora del desplaçament del nen pel món.
​ - L'augment de la precisió dels moviments de la mà.
​ - L'aparició de la capacitat d’imitació.
​ - L'aparició del primer concepte de sí mateix en reconèixer-se en el mirall.
1 A 3 ANYS
· Estadi sensoriomotor.
l’experiència fa possible l’adquisició de la constitució de l’objecte, la imitació gestual i
la formació del jo.
· Reprodueix gestos i accions de la vida quotidiana
 · Descobreix les característiques físiques i sensorials dels objectes · Estructura la
seva conducta

· Autonomia progressiva en la vida quotidiana: el to muscular es va regulant, aconsegueix

caminar, córrer, saltar, enfilar-se, pujar i baixar

· Interacciona amb el grup que li facilita el desenvolupament i l’aprenentatge social i cognitiu

dóna els primers passos (12-14m)
camina amb coordinació i sincronia (24m)

L’etapa de la discriminació perceptiva (3-7 anys)

L’estadi projectiu (3anys)

· L'estadi projectiu es fonamenta en l'aparició del món de les idees i de la representació.

· El nen es va fent cada vegada més independent de l'acció i es torna més representacional.

· Es pot dir que el nen passa de l'acte al pensament.

· El llenguatge és cada vegada millor.

· Des del punt de vista motor a aquest període se’l coneix com el de les ”volteretes”.

· El nen ha millorat tant la seva coordinació, equilibri i força que ja pot córrer de manera
precisa.

Hi ha tres fases:

1. Perfeccionament de la motricitat global: Es realitza un gran progrés en l'ajust

postural, millorant les postures, els gestos i les actituds dels nens.
2. Evolució de la percepció del propi cos:
​ - També es produeix una millora de la lateralitat.
​ - La lateralitat no es determina fins als 5 o 6 anys.
​ - El joc simbòlic s'estableix definitivament i evoluciona amb l'edat.
​ - Però sobretot es dóna aquí un perfeccionament molt important de la
percepció del propi cos
3. Accés a l'espai orientat: El nen s'orienta cap a l'espai des de la comprensió del seu
propi cos.

L’etapa de la representació mental i del coneixement del propi cos (7-12

anys)

1. L'evolució de la intel·ligència

​ - Apareixen les veritables operacions mentals

​ - Aquestes són reversibles
​ - Estan interioritzades.

2. La maduració neurològica
- La maduració del còrtex cerebral permet un major domini de lo motor, especialment de la
motricitat fina i de les praxies.
-Millora el moviment tònic i el clònic.
- Hi ha una millora de l'expressió emocional.

3. El domini de l’espai i del temps

​ - Fins ara l'orientació del nen a l'espai i en el temps estava relacionada amb el seu
propi cos.
​ - A partir d'aquest moment ja no.
​ - El nen és capaç de prendre altres perspectives, des d'altres llocs i des d'altres
persones

JOC I DESENVOLUPAMENT INFANTIL

Importància del joc en el desenvolupament de l’infant

- WALLON: joc vinculat al desenvolupament motor, afectiu i intel·lectual

- PIAGET: joc i desenvolupament cognitiu. Relaciona joc i cognició.
- FREUD: joc i desenvolupament personalitat
- VIGOTSKY: joc i desenvolupament social, cap a la conducta adulta.
- LE BOULCH: joc i estructura esquema corporal.
- EMMA PIKLER: moviment en llibertat
- AJURRIAGUERRA: relaciona to i psicomotricitat amb desenvolupament i llenguatge.
- WINNICOTT: objecte transaccional i el joc.
- BOWLBY: relacions d’afecció.

El joc i l’acció fonamentals pel desenvolupament psicològic

· Totes les representacions mentals, tant conscients com inconscients dels infants de 0 a 6
anys maduren a partir de l’acció. Per a ells actuar és pensar.
· De 0 a 6 qualsevol acció espontània implica plaer, el joc és plaer. Actuar comporta
transformacions sensoriomotrius i emotives.
· Les accions que produeixen plaer als infants en fan accions repetitives necessàries per a
la seva maduració mental, perquè els ajuden a crear esquemes d’acció = les seves primeres
formes de pensament.
· A la PM l’objectiu és que els infants puguin passar, de manera progressiva, a
representacions on el moviment sigui cada vegada menys necessari.

EL JOC: ACCIÓ PEL DESENVOLUPAMENT

Del plaer de jugar al plaer d’aprendre

L’aprenentatge ha de ser sempre un plaer

Aprendre necessita seguretat afectiva

· Jugar per l’infant és viure el plaer d’actuar, projectant el seu món interior psíquic en les
relacions que estableix amb el món exterior.

· En el joc es donen totes les projeccions internes, en el joc radica tota la història del l’infant,
juga per sí mateix, transforma la realitat segon els seus desitjos i els seus fantasmes.

· Els jocs estan relacionats amb la història afectiva i relacional de l’infant.

El joc per els psicomotricistes

· És una eina didàctica, intervenció, comprensió, escolta, acompanyament,...

· Representa un lligam amb el desenvolupament afectiu emocional, cognitiu, motriu, social ·
Facilita l’exploració de l’entorn en presència de l’adult com a referent

Característiques del joc

​ - El 1er. llenguatge de l’infant

​ - Font de plaer, goig, satisfacció emocional
​ - Activitat lliure, espontània, voluntària
​ - Implica participació activa
​ - Possibilitats d’exploració
​ - Múltiples possibilitats d’exploració
​ - Autoexpressió de la pròpia personalitat
​ - Implica repetició
​ - Permet l’afirmació, l’autonomia
​ - Requereix atenció, exhibició
​ - Evoluciona cap a noves etapes
​ - És una activitat creadora, constructiva
​ - Té un valor intrínsec.

Contribucions del joc al desenvolupament

Respon a una necessitat vital Contribueix a l’estimulació general Estimula el creixement del
cervell Desenvolupa els sentits i el cos Ajuda a aprendre noves experiències Estimula la
capacitat de pensar Facilita el contacte entre iguals.

Les etapes del desenvolupament psicomotor i el joc

0 a 3 anys → Adquisició del control del cos i de la coordinació óculo manual 3 a 6 anys →
Intensa activitat motòrica i sensorial
6 a 8 anys → Manipulació constructiva
Estructures de pensament que caracteritzen els jocs (PIAGET)

Classificació dels jocs segons les etapes evolutives

EL JOC A LES SESSIÓ DE PSICO

JOCS DE SEGURETAT PROFUNDA: jocs que estan a la base de l’estructuració del joc
corporal. Equilibris-desequilibris, caigudes, arrossegaments, rodaments, oposicions,
balanceig, destrucció , construcció, ...

JOCS PRESIMBÒLICS: jocs que tenen a veure amb la construcció de la identitat i

diferenciació: omplir-buidar, ajuntar-separar, persecucions, aparèixer-desaparèixer,...

JOCS SENSORIOMOTORS: jocs on es viu el domini i la competència motriu per formar la

imatge i la identitat. Són la plataforma cap el cos real

JOCS SIMBÒLICS: jugar “com si”. Impliquen estructuració del jo en el medi social. Jocs de
personatges ideals. Jocs d’identificació amb l’agressor.

JOCS DE REGLES: impliquen distància emocional i capacitat de descentració.

El joc i el paper de l’adult

- Dona seguretat física i afectiva

- Està a l’escolta s’ajusta i acompanya a l’infant Adequa la sala, els espais i el material

- Reconeix a l’infant i al grup

La comunicació infant-medi: factor de desenvolupament

L’infant té necessitat d’estimulació humana per desenvolupar-se.

El contacte corporal juga el 1er. paper en la relació del nounat amb la mare.

Els contactes amb l’entorn humà són determinants per assegurar un desenvolupament en
bones condicions.

El nadó mostra interès pels intercanvis amb l’entorn mitjançant el contacte corporal, els
intercanvis a nivell de la pell (el diàleg tònic), la vista i l’oïda.

El descobriment del món dels objectes

Un cop fixada imatge materna (permanència de l’objecte), l'interès per les relacions
objectals, l’org. perceptivo-motriu i el descobriment de l’activitat intencional faciliten
l’adquisició de les pràxies mitjançant el mecanisme de l’ajust motor:

​ - Equipament motor : evolució de la prensió (del grasping al joc amb la ma, el

seguiment visual, la coord. de l’espai visual i tàctil, la manipulació).
​ - L’evolució de la locomoció: de l'arrossegament, el gateig, el manteniment postura
erecta.
​ - L’exploració del medi : conductes exploratòries i adquisició de pràxies.
​ - L’accés a la funció simbòlica: diferenciació conscient entre significant i significat
(llenguatge verbal, gràfic i joc simbòlic o de ficció).

El descobriment del propi jo

De la unitat orgànica al reconeixement de la seva personalitat, de la consciència difusa del
cos a l’elaboració de la 1a.‘maqueta corporal’.
Consciència difusa lligada a sensacions tònico-viscerals i kinestèsiques i ràpid
desenvolupament de les funcions de relació amb resonància afectiva i emocional.
Els intercanvis privilegiats amb la mare (relació simbiòtica), el procés d’identificació li permet
viure corporalment (diàleg tònic) els sentiments de les persones, les actituds afectives.
Després de l’experiència tònico-emocional (relacional) amb les persones l’infant
desenvolupa l’activitat motriu intencional envers l’objecte experimentant l’eficàcia del seu
cos.
La consciència del cos és prèvia a la imatge visual del cos (l’experiència del mirall).

L’experiència del mirall

Abans del reconeixement imatge visual, coneixement progressiu del propi cos.

Un estrany front al mirall: explora, juga, experimenta amb el seu cos (12 mesos.)

Fascinació per el reconeixement de la propi imatge (16 m.) dicotomia (allò que veu i sent)

Comprensió de l’espai representat pel mirall (24 m.) constata que el cos percebut és el
mateix del mirall.

Constitució de la ‘maqueta corporal’ = consciència i reconeixement del propi cos com

objecte, adaptació al món exterior, crisis personalitat (3 anys).

Unitat afectivo-expressiva, estabilització afecto-sm, permeten estructuació espai-temporal:

evolució cap a una millor integració d’allò viscut.

L’evolució psicomotriu dels 3-6 anys

Estructuració perceptiva

Als 3 anys la vessant pràxica del comportament està plenament instaurada i continua
perfeccionant-se.

El repte radica en una millor integració d’allò viscut a un nivell més conscient
(representacional).

Període de transició de l’univers màgic, subjectiu, a l’univers de l’organització, estructura

(objectiu).

Resol els problemes motors i reacciona front a les experiències emotives i afectives
conscient o inconscients (importància de la representació simbòlica).

Afirma la seva personalitat en la confrontació amb la realitat (procés d’anàlisi i síntesi de les
dades sensorials).

Important període d’estructuració perceptiva de l’esquema corporal, punt de referència per

l’organització espaial bàsic per la seva evolució posterior.
El desenvolupament motor

Als 3 a. puja/baixa escales, controla esfínters, menja i es desvesteix tot sol ... Característica
bàsica : espontaneïtat i moviment en les activitats d’exploració.

Explosió de l’activitat s-m per tal de dominar el medi

Edat de la gràcia o del comediant: intenta fer-se interesant

Li agraden les transformacions (identificació amb personatges socials notables) possibilitat

de comprendre i adoptar diverses actituds o rols (imitació diferida: reproducció de models
absents)

Estabilització de la dominància lateral i coord. més precisa

Evolució de la motricitat gràfica i evolució de la prensió, evolució de lo motriu a lo perceptiu

(prensió pulgar-index: ‘la pinza’, els borrotaxos, els bucles...)

Del grafisme impulsiu al intencional. Regulació progressiva del control visual.

Fixació i estabilització de la lateralitat en funció del predomini hemisfèric.
Lateralitat espontània i d’utilització. Ambivalència entre els 2-3 a. i consolidació posterior.

L’evolució de la imatge del cos

Etapa narcisista atenció centrada en el cos, caracteritzada per l’alternança

oposició/seducció com afirmació de la seva personalitat, de la seva independència. La
necessitat de ser reconegut, aprovat, apreciat alterna amb els capritxos exigències.

Representació simbòlica, activitat projectiva per crear un univers fantasmàtic, màgic, refugi
en l’imaginari (satisfacció de desitjos). Confusió real-imaginari.

Complexa d’Edip: vivència de la situació triangular produïda per les relacions pare, mare, fill
/ filla i la relació masculinitat i feminitat típica de cada soc.

Del cos viscut a la imatge visual del cos

Treball perceptiu de la imatge visual representada per una figura tancada que destaca sobre
un fons, a l’interior del qual es troben alguns elements identificables

Estructuració progressiva mitjançant la discriminació de les parts i les relacions de proximitat

entre elles

Proves que determinen els progressos: la figura humana (ninot) i l’ús dels puzzles. A partir
dels 3-4 a. apareixen les formes figuratives en el dibuix infantil.

Estructuració del EC : fusió de la imatge visual i les sensacions tàctils i kinestèsiques :

funció d’interiorització (establiment de relacions entre allò visualitzat i allò viscut,
intencionalitat de l’acte i allò que sent quan actua)
Importància d’associar experiències perceptives a la verbalització (important paper
estructurant del llenguatge).

Modul 3: LA PSICOMOTRICITAT EN EL CONTEXT ESCOLAR

EL SENTIT DE LA PSICOMOTRICITAT DINS L’EDUCACIÓ

Eina de desenvolupament integral motriu, afectiu, cognitiu i social de l’infant.

Aplica una metodologia que parteix de l’acció, del moviment, de la vivència del cos i
consolida el procés de descentrament.

CONCEPTE DE COS

Distintes acceptacions al llarg de la història han donat origen a múltiples maneres

d’estructurar la pràctica psicomotriu a l’escola

Concepcions puntuals del cos han conformat el cos teòric

Diferents maneres d’entendre el cos es tradueixen en la manera de plantejar les situacions

educatives.

De quin cos parlam?

- Anatòmic:
- Complex mecànic, fet d’elements ossis, articulats entre si i moguts pels
músculs
- La finalitat essencial de l’educació d’aquest cos és perfeccionar-lo:
incrementar la seva força muscular, relaxar les articulacions, equilibrar
harmoniosament les forces, mitjançant un ensinistrament racional de les
diferents parts del cos
- Neurològic:
- Entén que el múscul no és més que un agent d’execució dels impulsos
neurològics que dirigeixen i matisen la seva contracció.
- El cos es converteix en una espècie de màquina electrònica, cibernética,
entesa en termes d’input, ouput i feedback: els impulsos nerviosos
s’organitzen en un sistema molt complex de vies sensitives i motrius.
- Les tècniques utilitzades es dirigeixen més a l’organismecos que a l’individu,
a la persona.
- Psicològic:
- Un organisme que es percep a si mateix: s’afegeix la dimensió de la
consciència…
- Una dimensió psicològica important que no és de l’ordre afectiu i existencial:
la imatge del cos referida a la imatge que cadascú ha anat creant en el seu
imaginari a partir de les emocions i les relacions afectives de la seva primera
infància.
- Viscut:
- Concepció del cos com a lloc de plaer i desplaer.
 - Un cos que viu les relacions afectives, que experimenten emocions,
satisfaccions.
- Mitjà d’expressió i comunicació:
- Qualsevol moviment i actitud són necessàriament l’expressió del ser total, el
resultat i el suport d’un pensament conscient o inconcient
- El cos és el primer mitjà de percepció i d’expressió de l’infant, el seu primer
mitjà d’expressió amb un altre ésser humà, el que precedeix i prepara altres
formes de comunicació, en particular el llenguatge.
- Existencial:
- Parla d’un aspecte del cos que la nostra civilització, sobretot, converteix cada
cop més en un objecte que ens pertany però que es mostra als altres, que es
doblega a les exigències culturals.
- La diferència entre “tenir un cos” i “ser el seu cos”
- Es tracta de trobar la unitat de la persona
- Es una concepció de l’educació que parteix de la totalitat de la persona i
desemboca en una altra filosofia de l’infant, l’home i la societat.
- Una pedagogia centrada en el subjecte (no només en el coneixement), en el
fet de ser (no en tenir), una pedagogía de l’aprenentatge de la llibertat,
entesa com a autonomia personal (afectiva i intel·lectual) i respecte a l’altre.

Paper del cos en el model d’escola actual

En el marc educatiu actual cal estudiar el cos dels infants prenent com a índex la seva
expressivitat motriu, i també el cos de l’adult com a referent, com a model com a
transmissor d’imatges i vivències, com a contenidor, i per tant és un cos que ha d’estar
treballat com el cos dels propis infants sobre el qual es vol incidir

Cos estructurador de vida i coneixement

La diversitat d’estímuls, l’intercanvi amb els altres, la confiança en les seves possibilitats…
esdevenen motius per aprendre i desenvolupar-se.

Elements del medi que interaccionant amb l’infant incideixen d’una manera o altra en la
seva evolució psicomotora.

CONCEPTE DE PSICOMOTRICITAT I CARACTERÍSTIQUES

El terme psicomotricitat esdevé confús a l’hora de definir-ho: desenvolupament psicològic,

tècnica educ. reeduc. terapèutica, confusió educ. física i psicomotriu.

La mateixa paraula psicomotricitat duu a separar els seus dos components: motricitat i
psico.

CONCEPCIONS DEL COS

La història del cos està lligada als cicles de la civilització en la qual es desenvolupa.
Dins d’una època es poden trobar diverses concepcions que depenen dels punts de vista
respectius : filosòfic, psicològic, mèdic o pedagògic, físic o social ...

Aquestes perspectives s’influeixen mútuament, es complementen i determinen la seva

importància i significació.

CONCEPCIONS → Psicobiològica (Wallon) Evolutiva ( Koupernik, Lezine, Bower…)

Genètica (Piaget) Psicoanalítica (Freud, Klein, Spitz, Winnicot…) Psiquiàtrica (Ajuriaguerra)
Neuropsicològica (Luria, Ajuriaguerra, Hécaen) Psicopedagògica (Picq i Vayer, Harrow,
Lapierre, Aucouturier) Reeducativa i cognitiva.

PRINCIPALS TENDÈNCIES METODOLÒGIQUES

1. Mecanicista
- Concepció del cos màquina.
- Funcionalista
- Normativa
- Específica
- Racionalista
2. Vivencial-relacional
- Concepció del cos viscut
- Situacions vivenciades
- No directiva
- Relacional
- Interpretació psicoanalista
3. Integral
- Concepció del costotalitat
- Interacció de tots els factors
- Expressicitat total de la persona
- Centrada en la comunicació

METODOLOGIES D’INTERVENCIÓ

EDUCTIVES PREVENTIVES

- psicopedagògica (Picq i Vayer)

- dinàmic-vivencial (Lapierre y Aucouturier) globalitzadora.

REEDUCATIVES I TERAPAUTIQUES

- relaxació.
- reeducació física.
- reeducació aprenentatges
- grups d’ajuda
- teràpia
La pràctica psicomotriu educativa en infants des dels 4 fina als 12 mesos

1. Organització de l’espai i de les activitats

Espai Materials Accions

BLA Rampa, matalàs, cubs, aixafaments, caigudes, nius

coixins, pilota grossa, corró, rodolaments, balanceigs,
ninots, robes… arrossegaments, equilibris,
desequilibris, diferents
despaçaments…

SENSORIOMOTRIU

DUR Cadires, caixons, Jocs d’acció:

espatlleres, cèrcols, bipedestació, caigudes,
passejadors, tauló, bots, equilibris,
barana… desequilibris, diferents
despaçaments…

PRESIMBÒLIC cubs, ponts, tub, Jocs de mirall: aparèixer,

contenidors, capses, pilotes, desaparèixer, obrir, tancar,
ninots, robes… omplir, buidar, entrar sortir,
transportar i llençar
objectes, persecucions…

jocs de maternatge gronxaments, massatges, Jocs de falda

recollida dins del cos de
l’adult…

jocs d’oposició alliberar tensions, provocar

oposició…

La pràctica psicomotriu educativa en infants des dels 12 fins als 24 mesos

1. Organització de la sala

Activitats i espais

SENSORIOMOTRIU Rodonaments, aixafaments, caigudes, nius

dur i bla rodolaments, balanceigs, arrossegaments,
equilibris, desequilibris, diferents
despaçaments…

PULSIÓ esfondrament torre de coixins, jocs

Alliberament d’agressivitat d’oposició…
 PRESIMBÒLIC aparèixer, desaparèixer, obrir, tancar,
omplir, buidar, entrar sortir, transportar i
llençar objectes, persecucions…

JOCS DE MATERNATGE Enfonsaments, massatges, recollida dins

del cos de l’adult…

JOC SIMBÒLIC Jocs d’imitació.

ACTIVITATS DE REPRESENTACIÓ Cançons, parlar de les accions, sensacions,

conte, dibuix, construcció amb fustes…

Quins materials? robes grosses i petites, matalassets, cubs, coixins, mirall, tauló, aros,
pepes, pisarra, escala goma espuma, ponts, botador, desnivells, contenidors, pilota
grossa, espatllera, rampes, pilotes, tub, cilindre, etc.

ROL ADULT

Actitud d’escolta, capacitat d’empatia tònica.

Seguretat física i afectiva .

companyament, acció, interacció i transformació.

Comunicació i relació de qualitat.

Disponibilitat corporal, cos de l’adult objecte de joc, company simbòlic.

Calma, tranquil·litat, entorn maternant.

Mirada atenta, mirall corporal, reconeixement, llenguatge.

Donar pautes i normes clares, autoritat estructuran.

COHERÈNCIA EDUCATIVA

Ensenyar amb concordança la teoria i la pràctica per el bon desenvolupament dels infants.

Que el que feim a la pràctica sigui el que està escrit als documents del centre.

Coherència pedagògica és la correcta conducta que hem de mantenir en tot moment,

educadors o tothom que estigui en contacte amb alumnes, en la manera d’organitzar millor
els sistemes i programes educatius amb l’objectiu d’afavorir al màxim el desenvolupament
de les persones i les societats.

Poder oferir una atenció individualitzada a cada infant, saber ajustar-se a la situació, tenir
empatia amb l’infant.
Mitjançant una bona coordinació de l’equip directiu s’han de consensuar les actuacions i
procediments educatius seguint uns criteris pedagògics prèviament definits.

D’altra banda, seria cercar la metodologia més adequada per dur-ho a la pràctica dins l’aula
de manera coherent amb els altres principis pedagògics i tenint en compte el context real de
l’aula.

Coherent és aquella persona que demostra amb els fets allò que predica o diu.

Un professional de l’educació té coherència pedagògica quan exerceix les seves funcions

pedagògiques conseqüents amb la seva pràctica diària, es a dir; ajusta, modifica,
acompanya essent conseqüent amb el procés que segueix l’infant i tenint clar l’objectiu a
arribar, modificant-lo quan és necessari.

Cada cosa que un professional promou, proposa, explica, ensenya, ha de ser totalment
coherent amb la forma que té d’actuar.

La coherència pedagògica vol dir que els mètodes, pautes, normes, estratègies i fites
educatives que tenim redactats en els decrets i documents, no es quedin al paper sinó que
es diguin a terme de manera real i això faci que l’educador vagi modificant la seva
professionalitat, actituds i conducta fins arribar a ser un mirall d’ells.

Tot el centre: educadors, famílies,... Ha de tenir clar quin és el projecte que es construeix.

Seguint unes pautes establertes amb anterioritat amb opció de modificació en funció del
grup en general i de cada infant en particular.

Seguir un mateix camí, tenir clar quin tipus d’infant volem “crear” i tenir clar el que
representa per a cada part dels integrants d’aquesta coherència pedagògica.

Les persones que tracten amb l’infant segueixin uns criteris que li donin seguretat i, que dins
el possible, siguin els mateixos en tots els espais de l’escola.

La COHERÈNCIA PEDAGÒGICA fa referència al sentit de la nostra tasca com educadores

mitjançant la nostra actitud, propostes, metodologia...que emprem tot de manera global i
amb una mateixa finalitat: “l’aprenentatge de l’infant”.

En un procés d’ensenyament ha d’haver una coherència pedagògica entre el marc teòric i

en el que ens fonamentam i la pràctica que es dur a terme.

MODUL 4: UN MODEL D’INTERVENCIÓ EN LA PRÀCTICA

PSICOMOTRIU EDUCATIVA
 1. Línies directius. Influències de la psicología infantil. Característiques.
Objectius. Modalitats d’intervenció (Aucouturier)

La psicomotricitat se centra en «un període de maduració psicològica de l’infant en el qual

l’aspecte sensoriomotriu, el joc i l’acció són fonamentals per al seu desenvolupament
psicològic. Les representacions mentals, tant conscients com inconscients, dels infants de 0
a 6 anys maduren a partir de l’acció; per a ells actuar és pensar. I quan parlo d’acció vull dir,
evidentment, acció espontània basada en el plaer. I el joc dels infants és una acció
d’aquestes característiques»

Per arribar al desenvolupament de la personalitat de l’individu és necessari tenir en compte

totes les seves capacitats, no només les intel·lectuals, també: les afectives, les perceptives,
les socials, les corporals, les lingüístiques, les cognitives, les emocionals, les motrius. I la
pràctica psicomotriu se situa en un període caracteritzat per la unitat, la globalitat de totes
les manifestacions de l’infant, per la interrelació entre totes les competències.

Les línies directrius de la intervenció psicomotriu són el respecte d’aquesta globalitat de

l’infant, permetre que expressi la seva identitat, acollir les seves produccions, la seva
expressivitat psicomotora, el seu discurs psicomotor, respectar-lo i fer-lo evolucionar des de
l’estadi sensoriomotriu fins a l’estadi preoperatori.

L’expressivitat psicomotora de l’infant fa referència a la seva original i peculiar manera de

ser i de manifestar-se, per això es parla de discurs psicomotor. Com el discurs verbal es
compon de significant i significat: una part és allò que es veu i escolta quan l’infant es mou
per l’espai (postures, gestos, moviments...), i l’altra és el sentit que tenen les produccions
d’acord amb la història afectiva: la seva relació amb l’espai, els altres i els materials. Dit
d’una altra forma, fa referència a la manera que cada infant té de manifestar el plaer de ser
ell mateix, de construir-se d’una manera autònoma i de manifestar el plaer de descobrir i de
conèixer el món que l’envolta.

Es consideren components de l’expressivitat psicomotora: l’aspecte neuromotor que fa

referència a les possibilitats motrius de coordinació i manipulació amb els objectes; l’aspecte
afectiu que permet copsar el que pertany a l’afectivitat, l’emoció, el plaer i el desplaer; i
l’aspecte cognitiu que parla de la manera com l’infant descobreix l’espai i l’integra en els
seus coneixements, com utilitza el material en aquest espai, els objectes, etc. Tots aquests
aspectes s’interrelacionen i formen la totalitat corporal de l’infant, la unió entre els aspectes
mecànics o funcionals i els psicològics.

Així, doncs, la manera òptima d’enfocar l’educació de l’infant de 0 a 6 anys és

globalitzant-la. Aquesta és la concepció que s’acomoda al seu procés maduratiu, ja que
l’infant complementa harmònicament els descobriments motors amb l’adquisició del
llenguatge i amb l’interès cap al món que l’envolta. I en aquest procés maduratiu l’acció
espontània, el joc i l’afectivitat tenen molta importància. Però el més important és que els
educadors sàpiguen comprendre l’infant, la seva història afectiva, a través de la pròpia
expressió motriu.

«La pràctica psicomotriu mitjançant la lliure expressió de moviments, és important en el

desenvolupament de l’infant fins als sis o set anys d’edat, l’ajuda a establir relacions
cognitives amb el món exterior, n’estructura així el pensament, i a expressar el seu món
emotiu, aspecte que té un paper fonamental en la maduració i el desenvolupament»

El psicomotricista procura les condicions necessàries a fi que es desenvolupi l’expressivitat

motriu de cada infant en un ambient de seguretat afectiva en la qual pugui viure el plaer de
l’acció i el plaer de la transformació tònica i emocional. En un marc «assegurador» constituït
per un espai i un material a disposició de l’infant i mantingut per la disponibilitat de l’acollida i
per l’escolta emocional del psicomotricista, l’infant es troba arropat i capaç de viure sense
reserves la seva expressivitat motriu carregada intensament d’efecte de plaer.

La pràctica psicomotriu esdevé una tècnica, una forma de dur a terme amb els seus espais i
materials específics, amb els infants i els educadors, una activitat dinàmica basada en el
cos i les seves accions per arribar a processos de pensament operatori. Aquesta tècnica
acull i permet desenvolupar l’expressivitat psicomotriu de les persones respectant la seva
unitat psicosomàtica i posant en joc recursos que faciliten l’assoliment dels objectius
generals següents: la comunicació, la creativitat i l’accés al pensament operatori:

«Comunicar, crear i pensar esdevenen les finalitats del projecte educatiu que
s’inscriu alhora en un projecte filosòfic i social d’una escola per la democràcia i la
responsabilitat.»

La comunicació és el prerequisit fonamental de tota acció educativa. És el preludi de la

descentració tonicoemocional, un factor indispensable per a la formació del pensament
operatori.

Crear és optar per més d’una possibilitat, concretar imatges per mitjà de l’acció, del cos i de
les diverses formes de representació: el dibuix, el modelat, el llenguatge, l’escriptura.
Suposa una elaboració de produccions per ser reconegut.

La descentració significa la capacitat de l’infant de prendre distància de les seves vivències,

disminuir la prioritat de l’acció, la invasió de l’imaginari i de les seves emocions; aquesta
funció intel·lectual li permet utilitzar el pensament operatori.

Els infants actualitzen la seva imatge del cos amb els jocs d’exploració sensoriomotriu, amb
el joc simbòlic, i també amb els dibuixos, les construccions i els modelats que realitzen en el
segon moment de la sessió. Allò que ells fan i expliquen té a veure amb aquesta imatge
més o menys inconscient del cos, imatge lligada al propi subjecte i a la seva història.
Françoise Dolto (1984) diu que la imatge del cos és la síntesi viva de les nostres
experiències emocionals repetidament viscudes en els contextos relacionals i pot ser
considerada com l’encarnació simbòlica inconscient del subjecte. En les produccions
plàstiques realitzades en el segon moment de la sessió, hi apareixen elements que tenen a
veure amb l’estructuració de la pròpia imatge del cos que mostren indicis de la història
afectiva i profunda dels infants.

Al llarg de l’evolució psicològica, tot i que cada infant manté el seu estil original en la seva
expressivitat motriu, progressivament va perdent pulsionalitat gràcies al desenvolupament
de les seves capacitats de simbolització, al desenvolupament de la seva identitat i al
llenguatge. Aquesta conquesta es dóna gràcies a les capacitats d’accés a la descentració,
una certa distància respecte de la intensitat dels afectes i de la pulsionalitat.
La sala de psicomotricitat oferta als infants amb el dispositiu espacial i material de la
pràctica psicomotriu és un espai simbòlic «assegurador» i de contenció, que permet a cada
infant viure la seva expressivitat motriu. En aquest espai els infants utilitzen diverses formes
lúdiques, com ara, rodolar, girar, caminar, pegar potades, equilibrar-se, caure, botar, agafar,
tocar, cridar, riure, engronsar-se, tomar coses en terra, construir, amagar-se, etc., que li
produeixen molt de plaer, li permeten trobar per si mateix recursos simbòlics per
desenvolupar una bona imatge de la seva persona i li permeten experimentar el progrés en
superar les dificultats externes afrontant les frustracions.

En aquest espai experimenta el plaer de donar, de rebre, de descobrir, de saber; sent

curiositat per aprendre. Es troba feliç, manifesta els seus desitjos sense por, sense dubtar,
sense culpabilitzar-se, fuig del domini dels adults, s’atreveix a dir «no». Se sent reconegut
en la seva originalitat i capaç d’expressar el seu món intern per la via corporal, de comunicar
i de pensar.

L’infant viu mitjançant el joc la conquesta de les seves habilitats motores amb la funció
exploradora que la seva acció persegueix, i és en aquest marc en el qual aquestes
adquireixen sentit i apareixen com a fonts de plaer necessàries per a ell. Per això, les
propostes educatives del domini del propi cos han de ser, des d'aquesta perspectiva,
activitats exploratòries i de comprensió i manipulació de l'entorn.

L’acció educativa consisteix a ajudar els infants a desenvolupar la seva pulsionalitat motriu,
el plaer de fer, i transformar-la en el plaer de comunicar, de crear i de pensar mitjançant les
accions socialitzades, cada cop més intencionals i responsables dels seus actes «del plaer
de jugar al plaer d’aprendre».

Afavorir el desenvolupament harmònic de l’infant vol dir donar-li la possibilitat d’existir com a
subjecte únic i d’expressar un discurs propi i específic al llarg de la seva maduració
psicològica.

El model de pràctica psicomotriu que es presenta a continuació ha estat creat pel professor
Bernard Aucouturier, fundador de l’Associació Europea d’Escoles de Pràctica Psicomotriu
(ASEFOP), que investiguen i duen a terme la formació de professionals en els camps
educatiu i sanitari.

La pràctica psicomotriu educativa

LÍNIES INFLUÈNCIES CARACTERÍSTIQUES OBJECTIUS MODALITATS
DIRECTIUS DE LA D’INTERVENCIÓ
PSICOLOGIA - Globalitzadora, -La
-Consideració INFANTIL integradora comunicació -Educativa
de l’infant com
una globalitat -Wallon -Educació vivenciada -La creativitat -Reeducativa o
0-7 /8 anys d’ajuda
-Piaget -Pedagogia del -La formació
-Concepte descobriment del -Terapèutica
d’expressivitat -Escola pensament
psicomotriu psicoanalítica -Lliure expressió de operatori
moviments
-Totalitat -...
corporal -Parteix del desig de
l’infant

-Pedagogia dels
espais

-Pràctica
espontaneista, escolta
de l’infant

-Proposa un itinerari
evolutiu en un marc
físic determinat

2. Estructura d’una sessió de pràctica psicomotriu educativa

En les sessions de psicomotricitat es permet a l’infant expressar la seva manera de ser i de
fer en unes condicions materials i relacionals (espai, temps, material, sistema d’actituds de
l’adult). «L’educador proposa durant la sessió un itinerari de maduració que permet a l’infant
passar progressivament, pel plaer de l’acció, del joc, de la representació, del llenguatge.
L’objectiu de la pràctica psicomotriu és que els infants puguin passar, de manera
progressiva, a representacions on el moviment sigui cada vegada menys necessari»

Moments Fases Activitats

Ritual d’entrada Treball d’hàbits

(preparatius), conversa en
grup, presentació de la
sessió, treball d’actituds
(normes)

Expressivitat motriu 1a Activitats individuals de

centrada en el cos, el
moviment i la creativitat
Joc sensoriomotor de
descàrrega, d’equilibri i
Seguretat profunda desequilibri, balancejos,
caigudes, arrossegaments
provocats per l’adult i/o el
context
competència motriu
Jocs de seguretat,
maternals, de
Joc simbòlic reconeixement i contenció
amb l’adult

Activitats d’experimentació
de les habilitats motrius a
partir del moviment
espontani, de conquesta de
l’espai, l’alçada, velocitat...
de reconeixement de les
pròpies possibilitats

Interaccions amb els altres, i

els objectes. Vivències
emocionals i afectives. Jocs
presimbòlics Joc simbòlic i/o
jocs de rols «jugam a...»,
«fem com si...»
Verbalització i imitació
diferida Jocs de precisió,
jocs de regles

Representació 2a Relaxació i/o tornada a la

distanciament emocional,
reflexió, interiorització de
l’acció motriu
Ús de diferents llenguatges
expressius mitjançant
tècniques plàstiques i/o de
construcció i/o la paraula
calma Activitats amb
substituts simbòlics
(construcció amb fustes,
dibuix, llenguatge oral/escrit,
contes, modelatge
 plastilina/fang...)
Evocació i reconeixement
de les accions realitzades,
de les vivències i sentiments
experimentats, i
representació de l’espai i del
temps. Ús de símbols i
signes. Identificació i
reconeixement d’imatges,

Ritual de sortida Activitats d’acomiadament

del grup

JOCS DE SEGURETAT PROFUNDA

OBJECTIUS COM? ACTIVITATS MATERIAL BLA

-Prendre -Forta estimulació -Activitats d’equilibri - Torre de coixins

consciència del cos laberíntica i i desequilibri,
-Descàrrega vestibular capbussades, - Matalassos
tonicoverbal balancejos,
-Alliberar l’emoció -Treballant sobre el caigudes, - Matalassets
-Proporcionar plaer de les arrossegaments,
seguretat, sensacions empentes...
reconeixement i corporals d’origen
contenció propioceptiu - Activitats de
desestructuració de
-Estimulació l’espai
tonicoemocional
- Activitats
-Estimulacions de d’iniciativa,
contacte d’exploració,
d’apropiació
-Experimentant
emocions: alegria, - Jocs presimbòlics:
sorpresa, el amagar-se,
plaer-por del empaitar...
desequilibri,
estupor...

JOCS SENSORIOMOTORS DE COMPETÈNCIA MOTRIU

OBJECTIUS ETAPES DE COM ES JOCS

L’INFANT PODEN
AFAVORIR
AQUESTS
OBJECTIUS?

• Viure el plaer del 1. • Creant unes • Jocs de conquesta, domini i

moviment mitjançant Reconeixement condicions habilitat motriu
l’activitat motriu de la pròpia materials que
espontània imatge (10 m. – els afavoreixin • Exercicis d’experimentació
1,5 anys): del contrast dur-bla
• Oferir a l’infant un naixement del jo i • Mitjançant les
espai on pugui viure el de l’objecte estimulacions
plaer pel plaer permanent del
psicomotricista
• Utilitzar la dinàmica 2.
dels objectes Descentrament
(1,5 – 7/8 anys):
• Ampliar les capacitat de
possibilitats de domini descentració
del moviment sobre el propi
cos i aparició del
• Formar la imatge pensament
corporal i la identitat operatori

MATERIAL DUR I BLA TIPUS D’ACTIVITAT

ACTIVITATS MOTRIUS ACTIVITATS MOTRIUS

CENTRADES EN SI MATEIX CENTRADES EN L’EXTERIOR

...espatlleres, Lligades a estimulacions Directament relacionades amb

tobogans, matalassets, laberíntiques, vestibulars, les estimulacions vestibulars i
llit elàstic, posturals, propioceptives (actuen
engronsadores, sobre el to i l’equilibri).
escales, circuits, poltre,
hamaques, plinton, ENGRONSAMENTS
paral·leles, malla de
cordes, rocòdrom, • moviments repetitius d’anar i venir MITJANÇANT AQUESTES
figures de goma
escuma, bancs suecs, • en diferents posicions i direccions
taules...
• provocats per: el propi cos,
terceres persones, l’objecte...
• produeixen diferents sensacions:
tensió, malestar, avorriment,
angoixa, vertigen, distensió
muscular, relaxació, benestar,
deixadesa, desconnexió...
• poden ser actius o passius
• passen d’un temps d’esforç a un
altre de deixar-se anar
• alternança acceleració-minoració
• el contrast provoca ruptura i
emoció • la ruptura comporta
l’aparició de plaer i desplaer
Significació:
• apareix com un joc
• posen a prova el cos
• domini del moviment
• juguen amb la por
• relació amb la sexualitat
MOVIMENTS GIRATORIS
• canvis d’orientació en relació amb
un pivot extern, persona, objecte
que roda
• en postures diferents produeixen:
atordiment, pèrdua de l’equilibri
• poden ser actius o passius, aïllats
o encadenats
• depenen de l’aprenentatge i la
resistència
• faciliten: llançaments, bots,
acrobàcies, patinatge, atletisme...
laberíntiques: la carrera, el bot
en profunditat, l’equilibri,
l’escalada…
QUÈ ES POT OBSERVAR
ACTIVITATS?
• la freqüència: nombre de
vegades que es realitzen
• les postures inhabituals,
acrobàtiques
• la repetició dels
encadenaments i postures
acrobàtiques
• la recerca dels estats límit
EXPLOTACIÓ PEDAGÒGICA
• situacions de plenitud
tonicoemocional amb
associació de plaer i desplaer,
equilibri-desequilibri,
tensió-abandó, dins-fora,
aquí-allà...
• situació d’«hiperidentitat»:
comprovació de la pròpia
competència
• reconeixement de la situació
per part de l’educador i
oferiment d’un mirall del seu
estat
• importància de l’ús del
llenguatge per a la presa de
consciència dels diferents
paràmetres
• propostes per fer més
descobriments
• presa de consciència de les
habilitats adquirides i
consolidació
• utilització de la intencionalitat
i voluntarietat dels moviments
• obertura a la comunicació
 Significació: amb l’altre
• com un joc

• exercici gimnàstic
• domini de moviments acrobàtics
• domini de les emocions
• desconnexió (somni)
• crits, excitació
• possibiliten la maduració

CAIGUDES

• canvis ràpids, instantanis, radicals

i bruscos de postura
• en funció de l’alçada, la posició,
l’actitud, el pes
• brusca desnivellació a la qual
segueix una pèrdua d’equilibri
• afavorides per certes
característiques de l’entorn
• funcionament de les sensacions
laberíntiques i posturals
• sentiment de pèrdua de l’equilibri
• poden ser actives, passives,
imprevistes, preparades
• es poden alentir o accelerar

Significació:
• activitat voluntària i involuntària
• lligades als jocs i al
desenvolupament psicomotor
• reaccions emotives

JOCS SIMBÒLICS

Significació de les activitats simbòliques

- Investiment dels objectes projectant-ne les representacions mentals

- Manifestacions del jo més profund de l’infant mitjançant l’activitat espontània (el joc)
- Expressió de les emocions, fantasies, interessos
- Utilització de la funció simbòlica, capacitat de formar i utilitzar símbols mentals que
representen objectes, persones absents i situacions

MEDIADORS

mirada, gest, postura, mímica, llenguatge

OBJECTIUS
 - Viure situacions i activitats de comunicació amb l’adult i els altres nins i nines
(pulsions i afectes)
- Comunicar amb i mitjançant l’objecte
- Viure les seves regressions a nivell real i simbòlic amb els objectes, els altres i el cos
de l’adult
- Viure tot tipus d’activitat simbòlica: joc, disfresses, dibuix, pintura, modelatge
- Comunicar mitjançant l’espai sonor

TIPUS DE JOCS O ACTIVITATS

Fins als 3 anys: jocs simbòlics «arcaics»

Dels 4 als 6 anys: jocs simbòlics d’imitació i de construcció

ETAPES EVOLUTIVES DE LES CONSTRUCCIONS

- Espais niu on pot amagar-se i acumular material

- Construccions lineals amb seriacions d’objectes
- Construccions octogonals i quadrades sense obertures ni sostre, obertes

FASES SUCCESSIVES EN L’EVOLUCIÓ DELS JOCS

- Etapa sensoriomotora

Fins als 3 anys

• Estimulació de l’equilibri amb el material bla

• Recerca de l’equilibri

• Joc simbòlic arcaic

Fins als 4 anys

• Jocs d’oposició

• Maternatge

• Joc simbòlic d’imitació i construcció

Fins als 6/7 anys

• Jocs de precisió i jocs de regles

Etapa de la representació

JOCS DE REPRESENTACIÓ
OBJECTIUS

• Passar de la vivència emocional a la descentració afectiva, a la representació, interioritzar

l’acció motriu, els sentiments i les vivències, l’espai i el temps mitjançant signes i símbols

• Afavorir les induccions lògiques, l’accés al pensament operatori: associacions,

comparacions i combinacions de peces en relació a la llargària, el pes, la forma, el gruix...

• Ajudar que l’infant sigui capaç de parlar de les condicions materials de les construccions
segons uns paràmetres cognitius

• Realitzar activitats allunyades de la vivència emocional amb uns materials que permetin
una manipulació cognitiva dels paràmetres que els caracteritzen

• Ajudar l’infant a fer l’anàlisi i la síntesi de les actuacions anteriors a través de diferents
llenguatges expressius: dibuix lliure o induït, expressió oral i escrita, modelatge amb
fang/plastilina, construcció amb fustes, massatges

MATERIALS

• Coixins

• Joc de fustes de diferents mides, formes i gruixos que permeten fer construccions i
experimentar-ne tridimensionalment les mides, l’equilibri...

• Fang, plastilina, pintures

PROCÉS EVOLUTIU DE LES CONSTRUCCIONS

• Linealitat: ordenació repetitiva dels objectes

• Contrast per contrast: repetitivitat binària d’una estructura (omplir espais)

• Conquesta de l’alçada: pas del pla horitzontal a la verticalitat

• Construccions en simetria i equilibri

INTERVENCIÓ DE L’ADULT

• Facilitar els esforços creatius de l’infant

• Fer preguntes simples i clares sobre la seva producció

• Introduir altres possibilitats i modificacions

• Estimular la comparació entre les diferents peces emprades

• Emprar un llenguatge significatiu

• Ajudar a resoldre problemes tècnics

• Potenciar la cognició i la comprensió

• Facilitar les explicacions de l’infant davant dels companys

TIPUS DE CONSTRUCCIONS

• tridimensionals

• en horitzontal i vertical

• individuals

• en equilibri i desequilibri

• grupals

• en simetria i disimetria

ACTIVITATS

• Dibuix

• Modelatge

• Construcció

• Verbalització

• Conte o història escenificada

• Maqueta de la sala de psicomotricitat

• Plànol de la sala

• Plafó / quadern o àlbum d’imatges de les sessions

La tecnicitat del professional psicomotricista

• Un conjunt d’estratègies ajustades a les produccions dels infants

• Integració de la teoria a la pràctica

• Tecnicitat creativa, adaptada a l’infant

EL SISTEMA D’ACTITUDS

A. Company simbòlic:

• presència i acompanyament en el joc de l’infant

• implicació disimètrica

• contenció

• prendre distància amb referències reals, components físics

B. Escolta de l’infant mitjançant empatia tònica:

• espera inicial i observació del que passa «mirada perifèrica»

• disponibilitat, obertura, capacitat de rebre, de captar el que fa (identificació

dels paràmetres)

• seguretat, confiança
 • comprensió de l’infant per ajustar-se a les seves demandes, acceptació del
que fa

C. Símbol de llei i seguretat a la sala:

• claredat amb les pautes: propostes, límits, referències

• flexibilitat, permissivitat, tolerància, saber dir «no»

• reforçar les adquisicions

• contenció del grup, ordre de seguretat

• clima de confiança

• no donar normes arbitràries, raonar-les

SISTEMA D’ACCIÓ

Estratègies d’intervenció durant les diferents fases de la sessió relacionades amb els
objectius i les característiques dels infants.

MOMENT DEL RITUAL D’ENTRADA

Objectius:

- Marcar l’inici de la sessió

- Preparació i anticipació de l’acció
- Acollir i unificar el grup
- Donar seguretat i estructurar la sessió

Estratègies:

- Saludar
- Fer observar la sala, detectar-hi canvis, novetats
- Anticipar el temps i els canvis respecte de la darrera sessió
- Recordar els que falten
- Recordar el que es va fer als qui no vengueren
- Fer present a tots els assistents
- Treure els problemes sorgits a la darrera sessió
- Recordar les normes àmplies, però fixes

MOMENT DE LA EXPRESSIVITAT MOTRIU

SEGURETAT PROFUNDA

Objectius:

- Possibilitar jocs i experiències en el material bla

- Descarregar la pulsió a partir de la ruptura del to
- Equilibris, desequilibris, oposicions, aparèixer...
Estratègies:

- Provocar la tomada dels coixins

- Tornar a construir torres
- Empènyer, tirar i tapar amb coixins
- Realitzar amb els infants activitats de rodolar, voltejar...

JOC SENSORIOMOTOR, DE COMPETÈNCIA MOTRIU

Objectius:

- Que l’infant experimenti, conegui els propis límits

- Ampliar les possibilitats de moviment, habilitats
- Desplaçaments, bots, girs, rodolaments

Estratègies:

- Ajudar, provocar i valorar els moviments

- Introduir regles i/o jocs ritualitzats
- Fer-se present als espais on es mostren dificultats
- Delimitar nous espais que facilitin els jocs que apareguin
- Reforçar o provocar activitats que suposin una progressió

JOC SIMBÒLIC

Objectius:

- Observar els jocs simbòlics per conèixer millor

- Cercar la integració dels individus dins grups reduïts i la formació de grups de joc

Estratègies:

- Iniciar construccions en llocs de seguretat

- Afavorir, clarificar espais per tal que puguin simbolitzar
- Oferir materials de disfresses
- Recollir la resposta que tenen els infants en el joc simbòlic empàticament
- Utilitzar un llenguatge descriptiu del que es fa o del que passa
- Garantir la seguretat del grup encara que hi hagi implicació
- Alentir els moviments, la parla
- Fer referències a la realitat
- Treballar un clima d’afecte
- Respectar el ritme

MOMENT DE LA REPRESENTACIÓ

Objectius:

- Tranquil·litzar, distanciar-se de l’emoció per poder representar

- Tornar a la tranquil·litat psicològica
- Reunificar el grup
 - Observar sobre les produccions el nivell evolutiu
- Exercitar la capacitat d’operar sobre els objectes
- Representar utilitzant diferents simbologies

Estratègies:

- Recuperar la calma, escoltar-se el cor, la respiració...

- Exercicis de relaxació, massatges
- Recordar allò que ha agradat de la sessió
- Contar un conte
- Pensar el que faran a continuació
- Observar el que van fent
- Donar models de suport físic, verbal
- Alentir l’activitat Afavorir la concentració
- Explicar el que fan
- Filar amb més propietat la representació d’allò concret

MOMENT DEL RITUAL DE SORTIDA

Objectius:

- Marcar el final de la sessió

- Acomiadar-se

Estratègies

- Verbalitzar els temps de la simbolització o algun aspecte

- Realitzar una activitat conjunta
- Recompondre la sala i/o estotjar els materials utilitzats

TEMPS D’ANÀLISI DE LA SESSIÓ

Treball d’autoreflexió:

- Repassar els moments més significatius dels jocs dels infants

- Avaluar les estratègies d’intervenció
- Fer propostes de millora per a la propera sessió
- Reflexió pedagògica: intercanvis d’informació amb col·legues, observadors...,
recerca de la coherència pedagògica...

Paper del psicomotricista en el joc dels infants

Fases de les intervencions del psicomotriciste

3. Material complementari a la xarxa

El material complementari que apareix a la xarxa sobre les sessions de motricitat és el

següent:

- fotos i dibuixos