CARACTERÍSTIQUES FISIOLÒGIQUES

Cranc dels canals

1. Sistema Respiratori:
Brànquies adaptades: Estan altament vascularitzades i són
eficients en l'extracció d'oxigen de l'aigua. A més, tenen la capacitat
d'obtenir oxigen de l'aire en ambients humits, la qual cosa els
Orconectes limosnus permet sobreviure fora de l'aigua per períodes curts.
Estructura de les brànquies: Les seves brànquies estan protegides
Clara Montoya Montesinos, 1r de Batxillerat (2023-2024) per una closca dura. Això redueix el risc de dany i la pèrdua
d'humitat.
2. Exoesquelet:
Closca dura: És rígid i proporciona una bona protecció física contra
depredadors. Està compost principalment de quitina i carbonat de
INFORMACIÓ GENERAL calci, la qual cosa li dona durabilitat.
Muda regular: Fa mudes regulars per créixer i el seu exoesquelet
(Nom científic: Orconectes limosus)
nou s’endureix de manera ràpida.
Regne: Animalia
Espines defensives: Proporcionen una defensa física contra
Phylum: Arthropoda
depredadors, dificultant que siguin consumits fàcilment.
Classe: Malacostraca
Cresta dorsal dentada: Protegeix la part superior del cos.
Ordre: Decapoda
Llis: És llis amb espines estratègicament col·locades. Permet un
Família: Cambarinae
moviment eficient en l'aigua i sobre superfícies.
Hàbitat: Aigua dolça; rius, llacs, canals i estancs
Cresta postorbital: Reforça l'estructura del cap, proporcionant
Dieta: Omnívor
protecció.
Tret distintiu: Taques negres al final de les pinces
3. Sistema Digestiu:
i marques vermelles a l’abdomen.
Dieta: El seu sistema digestiu pot processar una gran varietat
Origen: Amèrica del Nord.
d'aliments. Té un estómac amb dues cambres (l'estómac cardíac i
l'estómac pilòric) que facilita la digestió mecànica i química.
Mandíbules fortes: Les seves mandíbules estan ben adaptades per
REPERCUSSIÓ EN INTRODUÏR-LO EN UN triturar aliments durs.
ECOSISTEMA LOCAL 4. Sistema Reproductiu:
Alt nombre de gàmetes: Les femelles produeixen un gran nombre
d'ous (200 a 400), la qual cosa incrementa les probabilitats de
Introducció del Orconectes limosus a Catalunya supervivència.
Desenvolupament dels ous: Els ous s'adhereixen als pleopodis de
1. IMMIGRACIÓ: la femella, on reben protecció i oxigenació durant el
Aquesta espècie exòtica va ser introduïda al nostre ecosistema desenvolupament.
intencionalment, a fi de compensar l'absència del cranc autòcton. 5. Sistema Nerviós i Sensorial:
Ulls compostos: Posseeixen ulls compostos que els proporcionen
2. ESTABLIMENT ESPONTANI: una excel·lent visió, permetent-los detectar moviments i amenaces
Orconectes limosus és conegut per la seva capacitat reproductiva, ja que les en el seu entorn.
femelles poden produir fins a 400 ous per posta. Aquest fet va contribuir en Antenes sensibles: Les llargues antenes són altament sensibles a
el seu establiment i expansió de l’espècie a Catalunya. les vibracions i als canvis químics en l'aigua, ajudant-los a detectar
preses i depredadors.
3. ESTABLIMENT PERMANENT: 6. Pinces
L’adaptabilitat a les condicions locals van establir una presència als hàbitats Llises i fortes: Efectives per capturar i manipular una varietat de
aquàtics de Catalunya, competint amb les espècies autòctones. preses. L'espina a l'artell anterior ajuda a immobilitzar les preses i a
defensar-se.
4. COLONITZACIÓ DE NOVES ÀREES Taques negres a les pinces: Mecanisme de camuflatge o
Amb una població en creixement, els crancs es van expandir cap a altres d'intimidació.
llocs aquàtics, aprofitant recursos disponibles i colonitzant altres hàbitats.
Actualment fa migracions naturals, és a dir, abandona l’aigua i es pot
desplaçar diversos quilòmetres.

Modificacions a l’ecosistema local

Competència i desplaçament d'espècies natives:

Competeix activament amb les espècies natives de crancs per recursos
(aliment, refugi i espai vital.) La seva taxa de reproducció també pot
desplaçar les espècies autòctones, com el cranc de riu europeu, ja que
redueix l'accés a aliments i hàbitats adequats.
Fig. 1. Identificació
Portador i transmissor del fong Aphanomyces astaci: de les
característiques
Actua com a portador i transmissor del fong Aphanomyces astaci, causant de fisiològiques
la pesta del cranc. Aquesta malaltia ha destruït les poblacions de crancs esmentades al
darrer punt.
autòctons a Europa.

Disminució de macròfits aquàtics: Aprofundiment de com les característiques han contribuït al seu
S'alimenta d'una varietat de matèria vegetal i animal, com macròfits aquàtics: èxit invasor
algues i plantes aquàtiques. El seu gran consum pot provocar la disminució
dels macròfits. Això afecta negativament la qualitat de l'hàbitat i la La capacitat de les seves brànquies per extreure oxigen de l'aire
biodiversitat de l'ecosistema aquàtic. humit permet a aquests crancs sobreviure en condicions
variables i moure's entre cossos d'aigua, facilitant la seva
Desestabilització dels marges dels rius: dispersió geogràfica.
Poden crear una xarxa de caus als marges dels rius i rierols. Aquestes L'exoesquelet dur i resistent redueix la depredació i augmenta la
excavacions poden desestabilitzar els marges i augmentar el risc de la seva capacitat per colonitzar nous hàbitats sense patir danys
degradació del sòl. significatius.
La dieta omnívora és crucial en entorns nous i diversos.
L'alta fecunditat assegura una ràpida expansió de la població.
REFERÈNCIES Els ulls compostos i les antenes sensibles milloren les seves
habilitats de cerca d'aliment i evasió de depredadors.
Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Cranc dels canals. Té gran adaptabilitat pel que fa a la qualitat i temperatura de
Recuperat el 19/05/2024 de l’aigua.
(https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/especies_exotiqu
es_invasores/llista-especies/llista-especies-catalogades/crustacis/cranc-blau-ratllat/)
Alt-Ter. Cranc de riu de Catalunya. Recuperat el 19/05/2024 de (chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://www.alt-ter.org/PDF/Cranc-riu-Catalunya.pdf)
Life Potamofauna. Especies invasoras. Recuperat el 19/05/2024 de (http://www.lifepotamofauna.org/www.lifepotamofauna.org/es/que-es/especies/especies-invasoras.html)
Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. Orconectes limosus Rafinesque, 1817. el 19/05/2024 de
(chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-
especies/orconecteslimosusrafinesque1817_tcm30-436609.pdf1)