Fundació Paco Puerto

ALTRES ENTITATS LOCALS: ASSOCIACIONS DE MUNICIPIS I D’ALTRES ENS

LOCALS (Ampliació)
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

ALTRES ENTITATS LOCALS. ASSOCIACIONS DE MUNICIPIS I D’ALTRES ENS

LOCALS (ampliació)
Analitzarem el tema des de la normativa aplicable de règim local. Bàsicament:
● Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les bases del règim local (LBRL)
● Real Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text refós de disposicions legals
vigents en matèria de Règim Local
● Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de
l’Administració Local.
● Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals,
Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF)
● Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret
Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (en endavant LMRLC).

1 L’illa

1.1 Definició i naturalesa jurídica

A l’arxipèlag balear i canari. Són entitats locals territorials d’existència obligatòria, com
els municipis i les províncies.
Recordem que l’art. 2 LBRL reconeixia l’autonomia de determinats ens locals per al
desenvolupament efectiu dels interessos propis, ja prevista constitucionalment. A
l’efecte, el legislador ha d’assegurar un nivell mínim competencial, és a dir, ha
d’assegurar la intervenció en aquelles esferes relacionades amb els seus interessos.
“Artículo 2.
1. Para la efectividad de la autonomía garantizada constitucionalmente a las
Entidades Locales, la legislación del Estado y la de las Comunidades Autónomas,
reguladora de los distintos sectores de acción pública, según la distribución
constitucional de competencias, deberá asegurar a los Municipios, las Provincias y las
Islas su derecho a intervenir en cuantos asuntos afecten directamente al círculo de
sus intereses, atribuyéndoles las competencias que proceda en atención a las
características de la actividad pública de que se trate y a la capacidad de gestión de la
Entidad Local, de conformidad con los principios de descentralización, proximidad,
eficacia y eficiencia, y con estricta sujeción a la normativa de estabilidad
presupuestaria y sostenibilidad financiera.”.
És a dir, el legislador reconeix que l’illa té una parcel.la pròpia, diferent i diferenciable
de la resta d’entitats locals, i assegura la seva participació en els assumptes públics
dintre des de la seva peculiaritat.
Per això, juntament amb la resta d’entitats obligatòries, té les mateixes potestats
reconegudes (art. 4 LBRL), potestat reglamentària, financera, de programació i
planificació, expropiatòria, etc.

Pàgina 2
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

1.2 Organització
 Els Cabildos són l’entitat local administrativa exclusiva de les Illes Canàries.
 Els Consells, són l’entitat local administrativa exclusiva de les Illes Balears.
 Es configuren com a organització necessària d’aquests ens locals territorials.

1.2.1 Cabildos Canaris

En el sí de la LBRL són règims especials provincials. L’art. 41 determina pel que fa als
Cabildos el següent:
“Artículo 41.
1. Los Cabildos Insulares Canarios, como órganos de gobierno, administración y
representación de cada isla, se rigen por las normas contenidas en la disposición
adicional decimocuarta de esta ley y supletoriamente por las normas que regulan
la organización y funcionamiento de las Diputaciones provinciales, asumiendo las
competencias de éstas, sin perjuicio de lo dispuesto en el Estatuto de Autonomía
de Canarias.
2. En el Archipiélago Canario subsisten las mancomunidades provinciales
interinsulares exclusivamente como órganos de representación y expresión de los
intereses provinciales. Integran dichos órganos los Presidentes de los Cabildos
insulares de las provincias correspondientes, presidiéndolos el del Cabildo de la
Isla en que se halle la capital de la provincia.”.
L’art. 41 veiem que disposa un règim peculiar, contemplat en la Disposició addicional
14a LBRL. Amb caràcter supletori doncs, s’ha d’aplicar les previsions que la llei bàsica
contempla per a les diputacions provincials.
En concret, la DAd 14 estableix:
“Disposición adicional decimocuarta. Régimen especial de organización de los
Cabildos Insulares Canarios.
1. Las normas contenidas en los capítulos II y III del título X de esta ley, salvo los
artículos 128, 132 y 137, serán de aplicación:
a) A los Cabildos Insulares Canarios de islas cuya población sea superior a
175.000 habitantes.
b) A los restantes Cabildos Insulares de islas cuya población sea superior a
75.000 habitantes, siempre que así lo decida mediante Ley el Parlamento
Canario a iniciativa de los Plenos de los respectivos Cabildos.
2. Serán órganos insulares necesarios de los Cabildos el Pleno, el Presidente y el
Consejo de Gobierno Insular.
3. Las referencias contenidas en los artículos 122, 123, 124, 125 y 126 al Alcalde, se
entenderán hechas al Presidente del Cabildo; las contenidas en los artículos 124,
125 y 127 a los Tenientes de Alcalde, a los Vicepresidentes; las contenidas en los
artículos 123, 126, 127, 129 y 130 a la Junta de Gobierno local, al Consejo de
Gobierno Insular y las contenidas en los artículos 122, 124 y 126 a los Concejales,
a los Consejeros.

Pàgina 3
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

4. Las competencias atribuidas a los órganos mencionados en el apartado anterior

serán asumidas por el respectivo órgano insular del Cabildo, siempre que las
mismas no sean materias estrictamente municipales.
5. La Asesoría Jurídica, los Órganos Superiores y Directivos y el Consejo Social
Insular, tendrán las competencias asignadas a los mismos en los artículos 129,
130 y 131. El nombramiento de los titulares de la Asesoría Jurídica y de los
Órganos Directivos se efectuará teniendo en cuenta los requisitos exigidos en los
artículos 129 y 130.”.
En definitiva, la DAd 14 estableix un règim especial per a les illes amb més de
175.000 habitants i aquelles en què s’hagi pres la iniciativa i el parlament autonòmic
així l’hagi aprovat. Per tant, les illes que no estiguin en aquestes circumstàncies,
aplicaran el règim general que pertoqui.
Aquest règim té peculiaritats quant a l’organització, ja que estableix que seran òrgans
necessaris el Ple, el President i el Consell de Govern de l’illa. En definitiva, i salvant les
diferències, se’ls aplica el règim general del títol X de la LBRL. No serà d’aplicació
però, en cap cas, la previsió quant a la divisió territorial el districtes (art. 128), la
obligatorietat de la comissió especial de suggeriments i reclamacions (132) i tampoc
existirà l’òrgan especial d’atenció de les reclamacions econòmiques administratives
(137), per la qual cosa hom entén que en aquests aspectes se segueix el règim
general.
La província en l’àmbit de l’Arxipèlag canari
En l'arxipèlag canari subsisteixen les Mancomunitats Provincials Interinsulars
exclusivament com a òrgans de representació i expressió dels interessos provincials.
En aquest sentit, l’art. 75 ROF determina les peculiaritats:
“Art. 75.
1. Las Mancomunidades Provinciales Interinsulares del Archipiélago Canario, órganos
de representación y expresión de los intereses provinciales integrados por los
Presidentes de los Cabildos Insulares de las provincias correspondientes, son
presididas por el del Cabildo de la isla en que se halle la capital de la Provincia.
2. La sesión de constitución de la Mancomunidad Provincial Interinsular se celebrará
el octavo día siguiente al de la constitución de los Cabildos, a las doce horas, en la
sede del Cabildo de la Isla donde se halle la capital.
3. El Presidente de la Mancomunidad ostenta las atribuciones propias de los
Presidentes de los órganos colegiados de toda entidad local y, entre ellas, las de
convocar y presidir sus sesiones y dirigir sus deliberaciones.”.
Per tant, el legislador està reconeixent l’existència d’interessos provincials canaris
diferents dels de cada illa, peculiaritats que es materialitzen amb la institució de la
Mancomunitat Provincial.
La Mancomunitat s’integra pels presidents dels cabildos insulars de les províncies
corresponents. Un cop constituïts els Cabildos, es constitueixen les mancomunitats.

1.2.2 Consells balears

També estan regulats a la LBRL en el sí dels règims especials, si bé la seva
especificitat deriva del fet que la previsió ve fixada en l’estatut d’autonomia, tal com
determina l’art. 41.3 LBRL.

Pàgina 4
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

En general, els consells insulars balears s’organitzen i funcionen com les diputacions
provincials, segons determina l’esmentat art. 41.3 LBRL:
“3. Los Consejos Insulares de las Islas Baleares, a los que son de aplicación las
normas de esta ley que regulan la organización y funcionamiento de las Diputaciones
provinciales, asumen sus competencias de acuerdo con lo dispuesto en esta ley y las
que les correspondan de conformidad con el Estatuto de Autonomía de Baleares.”.
De la mateixa manera, tampoc no es preveu cap norma especial quant a la seva
constitució, com passava amb els cabildos, deixant també aquest aspecte a l’estatut
d’autonomia, segons determina l’art. 76 ROF.
“Art. 76.
1. Los Consejos Insulares del Archipiélago balear se integran y constituyen con
arreglo a lo dispuesto al respecto por el Estatuto de la Comunidad Autónoma de
las Islas Baleares, sin perjuicio de la aplicación supletoria de las reglas referentes
a la sesión constitutiva de las Diputaciones Provinciales.
2. La organización básica de los Consejos Insulares se ajustará a las normas del
capítulo anterior referente a las Diputaciones Provinciales.”.
En concret, els consells insulars es regeixen pel que estableix l'Estatut d'Autonomia de
les Illes Balears de 2007 (capítol IV del títol IV: articles 61 a 74) i normativa de
desenvolupament d’aquesta matèria (llei 8/2000, de 27 d'octubre, de consells
insulars).

1.3 Competències de l’illa

Amb caràcter general, l’art. 8 LBRL determina que, a banda de les competències que
el legislador li pugui atorgar, l’illa (i la Província) podran realitzar la gestió ordinària
dels serveis propis de l’administració autonòmica, en la mesura en què així es prevegi
en els estatus de les CCAA i la legislació autonòmica.
A més, les illes com a entitats locals assumeixen les competències de les províncies.
Per exemple, pel que fa als cabildos canaris, la normativa aplicable en aquest aspecte
es regula com ja s’ha dit per la LBRL i normativa adjacent i per la Ley canaria de
cabildos insulares, a banda de la normativa aplicable en matèria financera, el Text
refós de la llei reguladora de les hisendes locals i la Ley de Medidas Tributarias y de
Financiación de las Haciendas Territoriales Canarias.
Pel que fa als consells insulars, en aquest aspecte també estan al que determini
l’estatut d’autonomia, la normativa de desenvolupament i, a més, cada consell insular
s’ha atorgat un reglament orgànic propi (potestat d’autoorganització) en el qual es
defineixen els òrgans que els integren i les funcions que desenvolupen.
En definitiva, exerceixen les competències pròpies que en general són les que
corresponen a les províncies, a més de les que li puguin delegar altres administracions
públiques, d’acord amb la regulació que en cada cas els sigui aplicable.

2 Entitats d’àmbit inferior al municipi

La redacció originària de la LRBRL incloïa en l’art. 3.2 a les entitats d’àmbit inferior al
municipi entre las entitats locals amb personalitat jurídica pròpia, però la reforma

Pàgina 5
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

efectuada per la Llei 27/2013 de desembre, de racionalització, va suprimir aquesta

previsió.

2.1 Naturalesa jurídica

La llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització contempla en la seva disposició
transitòria quarta el següent:
“Disposición transitoria cuarta. Disolución de entidades de ámbito territorial
inferior al Municipio.
1. Las entidades de ámbito territorial inferior al Municipio existentes en el momento
de la entrada en vigor de la presente Ley mantendrán su personalidad jurídica y la
condición de Entidad Local.
2. Con fecha de 31 de diciembre de 2014, las entidades de ámbito territorial inferior
al Municipio deberán presentar sus cuentas ante los organismos correspondientes
del Estado y de la Comunidad Autónoma respectiva para no incurrir en causa de
disolución.
3. La no presentación de cuentas por las entidades de ámbito territorial inferior al
Municipio ante los organismos correspondientes del Estado y de la Comunidad
Autónoma respectiva será causa de disolución. La disolución será acordada
por Decreto del órgano de gobierno de la Comunidad Autónoma respectiva en
el que se podrá determinar su mantenimiento como forma de organización
desconcentrada.
La disolución en todo caso conllevará:
a) Que el personal que estuviera al servicio de la entidad disuelta quedará
incorporado en el Ayuntamiento en cuyo ámbito territorial esté integrada.
b) Que el Ayuntamiento del que dependa la entidad de ámbito territorial inferior al
municipio queda subrogado en todos sus derechos y obligaciones.”.
Així, amb l’entrada en vigor de l’esmentada llei de racionalització, aquestes entitats
només disposaran de capacitat, mitjançant els seus òrgans, per al desenvolupament
de les funcions i potestats que se’ls assignin, però no tindran personalitat jurídica
pròpia. Tanmateix, la Llei 27/13 preveu un règim transitori, amb la disposició acabada
de transcriure, destinada a les que ja estaven creades, que continuaran com a tals
amb aplicació de la normativa anterior, tot condicionant la seva permanència a que
efectivament siguin necessàries, és a dir, a que responguin als principis d’eficiència i
eficàcia, ja que cas contrari concorrerà causa de dissolució. En concret, serà motiu de
dissolució la no presentació de comptes conforme a la normativa aplicable.
També preveu la llei 27/13 la possibilitat que en el moment d’entrada en vigor de la
llei de racionalització hi hagi entitats inferiors al municipi en formació:
“Disposición transitoria quinta:
El núcleo de población que antes del 1 de enero de 2013 hubiera iniciado el
procedimiento para su constitución como entidad de ámbito territorial inferior al
Municipio, una vez que se constituya, lo hará con personalidad jurídica propia y con la
condición de Entidad Local y se regirá por lo dispuesto en la legislación autonómica
correspondiente.”

Pàgina 6
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

Per tant, havent canviat la seva naturalesa jurídica, la llei 27/13 afegeix un article
dintre del títol II, capítol II, organització municipal, en el qual es deixa clar que els ens
territorials inferior al municipi manquen de personalitat jurídica, passant a ser
instruments de desconcentració cas que hi hagi necessitat a l’efecte.
“Artículo 24 bis.
1. Las leyes de las Comunidades Autónomas sobre régimen local regularán los entes
de ámbito territorial inferior al Municipio, que carecerán de personalidad
jurídica, como forma de organización desconcentrada del mismo para la
administración de núcleos de población separados, bajo su denominación
tradicional de caseríos, parroquias, aldeas, barrios, anteiglesias, concejos,
pedanías, lugares anejos y otros análogos, o aquella que establezcan las leyes.
2. La iniciativa corresponderá indistintamente a la población interesada o al
Ayuntamiento correspondiente. Este último debe ser oído en todo caso.
3. Solo podrán crearse este tipo de entes si resulta una opción más eficiente para
la administración desconcentrada de núcleos de población separados de
acuerdo con los principios previstos en la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de
Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera.”.
Per tant, han passat de ser entitats territorials locals amb personalitat jurídica pròpia a
ser formes d’organització desconcentrada del municipi sota el principi d’eficiència.
Seran les lleis de les CCAA les que regulin el seu règim; no tindran personalitat
jurídica; actuaran com a òrgans de gestió desconcentrada; la iniciativa correspondrà
indistintament a la població o a l’ajuntament, que haurà de ser escoltat en qualsevol
cas. Finalment, serà una opció si resulta ser la més eficient d’entre les opcions
possibles.
A més, acord amb el previst a la llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat
pressupostària i sostenibilitat financera (LRSAL), disposició transitòria 4a, les entitats
inferiors al municipi existents fins al moment de la seva entrada en vigor mantindran
la seva personalitat jurídica i la condició d’entitat local; tanmateix, amb data 31 de
desembre de 2014, les subsistents hauran de presentar els seus comptes davant dels
organismes financers corresponents. Si no les presenten això serà causa de dissolució
per decret de l’òrgan de govern de la comunitat autònoma, si bé podrà romandre com
a òrgan de gestió desconcentrada. La seva dissolució comportarà que el personal
s’incorpori al servei de l’ajuntament, i aquest quedarà subrogat en tots els seus drets i
obligacions.

2.2 Règim jurídic

La condició d’entitat local tal com es preveia l’ostentaran les que s’hagin constituït
abans de l’entrada en vigor de la Llei de racionalització. El seu règim jurídic serà,
grosso modo, el següent.
Segons determina l’art. 1 ROF, gaudiran també de la condició d’entitat local les que
siguin d’àmbit territorial inferior al municipi, instituïdes o reconegudes per les CCAA.
És a dir, les Lleis de les Comunitats Autònomes sobre règim local podran regular les
entitats d'àmbit territorial inferior al municipi, per a l'administració desconcentrada de
nuclis de població separats. Com ja hem vist, normalment adopten noms com ara
“caserios”, parròquies, barris, “anteiglesias”, “concejos”, pedanies, llocs annexes i
altres anàlegs.

Pàgina 7
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

Per la seva banda, l’art. 3 ROF estableix que els òrgans representatius de les
mateixes, per al compliment de les seves finalitats peculiars, gaudeixen de capacitat
jurídica.
Hauran de ser doncs les lleis de les CCAA les que determinin com s’estructuren i quin
és l’àmbit de la seva autonomia, concretant les seves activitats, segons preveu l’art
4.2 LBRL.
El ROF contempla en el títol V (Organització i funcionament d’altres entitats locals),
capítol III (de les entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipi), articles 142 a
145, el règim jurídic del seu funcionament. S’hi preveu bàsicament que els òrgans
representatius són la junta veïnal i l’alcalde pedani.
Per la seva banda, el TRLMRLC preveu en el seu art. 2 que les entitats municipals
descentralitzades també tenen la condició d’ens local en l’àmbit català.
“Article 2
Altres ens locals
Tenen també la condició d'ens locals de Catalunya la província, les entitats municipals
descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis.”
Els articles 79 i següents regulen el règim jurídic.
“Títol V
De les entitats municipals descentralitzades
Article 79
Constitució d'entitats municipals descentralitzades
79.1 Les concentracions de població que dins d'un municipi constitueixin nuclis
separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades, d'acord amb les
regles següents:
a) La iniciativa correspon indistintament a la majoria dels veïns interessats o a
l'ajuntament corresponent.
b) En el primer cas, l’ajuntament ha d’adoptar l’acord en el termini d’un mes a
comptar de la presentació de la petició en el registre municipal.
c) L’acord municipal sobre constitució de l’entitat municipal descentralitzada ha de
determinar les competències que, d’acord amb l’article 82, ha d’assumir l’entitat, i
el sistema de participació en els ingressos de l’ajuntament. L’acord s’ha de
sotmetre al tràmit d’informació pública per un termini d’un mes; un cop
transcorregut aquest termini, s’ha de trametre al departament competent en
matèria d’Administració local, juntament amb la resolució de les al·legacions
presentades, la qual s’ha d’adoptar amb el vot favorable de la majoria absoluta del
nombre legal dels membres de la corporació. També s’ha de fer la tramesa quan
l’expedient s’ha iniciat a instància dels veïns, encara que l’acord municipal no hi
sigui favorable.
d) L'entitat ha de comptar amb un òrgan unipersonal executiu d'elecció directa i amb
un òrgan col·legiat de control, que s'han d'escollir un cop finalitzat el procediment
que estableix l'article 81 d'aquesta Llei, com a requisit per a la constitució vàlida
de l'entitat municipal descentralitzada.

Pàgina 8
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

79.2 No es pot constituir com a entitat municipal descentralitzada el nucli on té la seu

l'ajuntament.
Article 80
Requisits
80.1 La constitució d'entitats municipals descentralitzades requereix l'aprovació
definitiva del Govern de la Generalitat, amb informe previ de la Comissió de
Delimitació Territorial i de la Comissió Jurídica Assessora. El Govern de la Generalitat
ha d'aprovar-ne la constitució quan l'acord de l'ajuntament i els informes de les
comissions hi són favorables.
80.2 Només és procedent la constitució d'entitats municipals
descentralitzades quan concorren, conjuntament, les condicions següents:
a) Si la constitució no comporta una pèrdua de qualitat en la prestació dels serveis
generals del municipi.
b) Si l'entitat pot comptar amb els recursos suficients per a complir les seves
atribucions.
c) Si hi concorren circumstàncies de naturalesa geogràfica, històrica, social,
econòmica o administrativa que ho requereixen.
80.3 L'aprovació comporta la determinació dels límits territorials als quals s'estén la
jurisdicció de l'entitat i la corresponent separació de patrimoni.
80.4 Es pot procedir a la modificació o a la supressió de les entitats d'administració
descentralitzada:
a) A petició de l'entitat, amb audiència prèvia de l'ajuntament.
b) A petició de l'ajuntament, amb audiència prèvia de l'entitat.
c) Per acord del Govern de la Generalitat, quan motius de tipus econòmic o
administratiu ho facin aconsellable, amb consulta prèvia a l'entitat i a l'ajuntament.
80.5 En els casos assenyalats per les lletres a) i b) de l'apartat 4, cal l'aprovació
definitiva del Govern de la Generalitat i, en tot cas, n'han d'informar prèviament la
Comissió de Delimitació Territorial i la Comissió Jurídica Assessora.
80.6 La supressió o la denegació de constitució d'una entitat d'administració
descentralitzada s'entén sens perjudici del que disposa l'article 65.
Article 81
Òrgans de govern i administració
81.1. L'òrgan unipersonal, que adopta la denominació de president o presidenta, és
elegit directament pels veïns de l'entitat pel sistema majoritari mitjançant la
presentació de candidats pels diferents partits, federacions, coalicions o agrupacions
d'electors. Cada candidatura a la presidència ha d'incloure un candidat o candidata
suplent.
81.2 L'òrgan col·legiat, que adopta la denominació de junta de veïns, és format pel
president o presidenta i pels vocals, en un nombre equivalent al terç dels regidors que
integren l'ajuntament, que en cap cas no pot ésser inferior a dos. En el cas que el
nombre de vocals sigui senar, s'hi ha d'afegir un vocal més.

Pàgina 9
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

81.3 La designació dels vocals és feta de conformitat amb els resultats de les eleccions
per l'ajuntament en la secció o les seccions constitutives de l'entitat.
81.4 La junta electoral de zona ha de determinar, d'acord amb el que disposa la
legislació electoral, el nombre de vocals que correspon a cada partit, federació,
coalició o agrupació.
81.5 Un cop realitzada l'operació anterior, els representants de cada candidatura han
de designar entre els electors de cada entitat els que han d'ésser vocals.
81.6. No obstant això, es pot establir el règim de consell obert per a les entitats en
què concorren les característiques assenyalades per l'article 73. En aquest cas, s'ha
d'elegir només el president o presidenta, d'acord amb el que disposen els apartats 1 i
7.
81.7. En el cas de vacant en la presidència de l'entitat municipal descentralitzada, el
càrrec ha d'ésser ocupat per la persona suplent de la candidatura que havia obtingut
més vots populars en les eleccions a l'òrgan unipersonal. En el cas de nova vacant en
la presidència, la junta de veïns, o el consell general en les entitats amb règim de
consell obert, constituïts com a comissió gestora, han d'elegir el president o
presidenta d'entre els seus membres per majoria simple. Si es produeix un empat
entre diverses candidatures, ha d'ésser proclamat el candidat o candidata del partit, la
federació, la coalició o l'agrupació d'electors que havia obtingut un millor resultat
electoral en l'àmbit de l'entitat municipal descentralitzada, d'acord amb el que disposa
l'apartat 3.”.
Constitució: la iniciativa parteix del mateix nucli de població o de l’ajuntament i s’ha
de vehicular segons el procediment concret regulat. L’acord municipal sobre
constitució contindrà quines competències assumeix i quins seran els ingressos amb
què es nodrirà per dur-les a terme, que serà mitjançant participació en els ingressos
de l’ajuntament.
Quant a l’organització, hi haurà un òrgan unipersonal, la Presidència, i un de col·legiat,
la junta veïnal, els membres del qual (els vocals) hi arribaran segons els resultats de
les eleccions pel mateix ajuntament i de conformitat amb les previsions de la
normativa electoral. Tanmateix, si concorren les condicions per aplicar-se, es pot
establir el règim de consell obert.
Pel que fa a les competències, es regulen en l’art. 83 TRLMRLC
“Article 82
Competències
82.1 És competència de l'entitat municipal descentralitzada:
a) La vigilància dels béns d'ús públic i dels comunals.
b) La conservació i l'administració del seu patrimoni, inclòs el forestal, i la regulació
de l'aprofitament dels seus béns comunals.
c) L'enllumenat públic i la neteja viària.
d) L'execució d'obres i la prestació de serveis de competència municipal d'interès
exclusiu de l'entitat, quan no són a càrrec del municipi respectiu o de la comarca.
e) L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones en el seu àmbit.

Pàgina 10
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

f) La conservació i el manteniment dels parcs i els jardins i del patrimoni històric i

artístic del seu àmbit.
g) Les activitats culturals i esportives directament vinculades a l'entitat.
82.2 L'ajuntament pot delegar en l'entitat les altres competències que permeten un
exercici descentralitzat. Per a fer efectiva la delegació cal l'acceptació de l'entitat
municipal descentralitzada.
82.3 Si l'entitat municipal descentralitzada es crea en virtut de fusió o d'agregació de
municipis, pot prestar els serveis que gestionava anteriorment el municipi extingit.”.
L’art. 83 preveu l’autonomia per a l’administració del nucli de població, amb ratificació
si escau per part de l’ajuntament, pel que fa a matèries com disposició de béns,
operacions de crèdit i expropiació forçosa.

3 Comarques

3.1 Definició, característiques

La llei bàsica estatal esmenta la comarca ja en el seu article 3, i la configura com a
ens local territorial possible dintre de les previsions del legislador autonòmic.
“Artículo 3
2. Gozan, asimismo, de la condición de Entidades Locales:
a) Las Comarcas u otras entidades que agrupen varios Municipios, instituidas por
las Comunidades Autónomas de conformidad con esta Ley y los
correspondientes Estatutos de Autonomía.”.
Per tant, la considera una entitat configurada per varis municipis.
També l’art. 1 del ROF estableix que la comarca, entre d’altres entitats, gaudirà de la
condició d’entitat local.
Per la seva banda, l’art. 4 LBRL (i en el mateix sentit, l’art. 4 ROF) contempla les
potestats que poden exercitar també les entitats locals no bàsiques. Concretament, el
seu punt 2 determina que serà la normativa autonòmica de règim local la que
determini quines potestats les són inherents i de quina manera.
“2. Lo dispuesto en el número precedente (s’està referint al seguit de potestats
inherents a les entitats de caràcter territorial bàsic, municipi, provincia i illa) podrá ser
de aplicación a las entidades territoriales de ámbito inferior al municipal y, asimismo,
a las comarcas, áreas metropolitanas y demás entidades locales, debiendo las leyes de
las comunidades autónomas concretar cuáles de aquellas potestades serán de
aplicación, excepto en el supuesto de las mancomunidades, que se rigen por lo
dispuesto en el apartado siguiente.”.
La llei bàsica considera la comarca com a una entitat local de caràcter supramunicipal.
Tanmateix, definició legal només la trobem en l’art. 84 del TRLMRLC, en els següent
sentit:
“Article 84
Definició

Pàgina 11
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

D'acord amb el que estableix l'Estatut d'autonomia, la comarca es constitueix com una
entitat local formada per l'agrupació de municipis contigus, que té personalitat jurídica
pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins.”
I preveu no només les obligacions que ha d’assumir com a entitat local i com a divisió
territorial sinó que alhora els veïns tenen uns deures i drets vers la comarca (com
també preveu vers els ajuntaments):
“Article 45
Drets i deures envers la comarca
Sens perjudici dels drets i els deures que corresponen als veïns i als estrangers
domiciliats envers del municipi, els correspon també, en relació amb la comarca
respectiva:
a) Participar en la gestió comarcal, d'acord amb el que estableixen les lleis i les
disposicions pròpies de la comarca.
b) Utilitzar, d'acord amb llur naturalesa, els serveis públics comarcals.
c) Contribuir, mitjançant les prestacions econòmiques i personals legalment
establertes, a l'exercici de les competències comarcals.
d) Ésser informats per l'administració comarcal, mitjançant petició raonada, i dirigir a
aquesta sol·licituds en relació amb tots els expedients i la documentació comarcal,
d'acord amb el que estableixen l'article 105 de la Constitució, la legislació de règim
local i els reglaments propis de la comarca.
e) Exercir i complir els altres drets i deures establerts per les lleis.
f) Exigir la prestació i, si s'escau, l'establiment del servei públic corresponent, si es
tracta d'una competència comarcal pròpia de caràcter obligatori.”
Els veïns interactuen amb la comarca participant en la seva gestió; fent servir
acuradament els serveis públics; contribuint a les despeses generades de manera
específica; exigint la prestació de la competència comarcal.

3.2 Règim Jurídic

La regulació que de la comarca fa la LBRL es troba en el Títol IV, article 42, sota la
denominació “altres entitats locals” (on també es troben les previsions normatives de
les àrees metropolitanes i les mancomunitats).
“Artículo 42.
1. Las Comunidades Autónomas, de acuerdo con lo dispuesto en sus respectivos
Estatutos, podrán crear en su territorio comarcas u otras Entidades que agrupen
varios Municipios, cuyas características determinen intereses comunes precisados
de una gestión propia o demanden la prestación de servicios de dicho ámbito.
2. La iniciativa para la creación de una comarca podrá partir de los propios Municipios
interesados. En cualquier caso, no podrá crearse la comarca si a ello se oponen
expresamente las dos quintas partes de los Municipios que debieran agruparse en
ella, siempre que, en este caso, tales Municipios representen al menos la mitad del
censo electoral del territorio correspondiente. Cuando la comarca deba agrupar a
Municipios de más de una Provincia, será necesario el informe favorable de las
Diputaciones Provinciales a cuyo ámbito territorial pertenezcan tales Municipios.

Pàgina 12
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

3. Las Leyes de las Comunidades Autónomas determinarán el ámbito territorial de las

comarcas, la composición y el funcionamiento de sus órganos de gobierno, que
serán representativos de los Ayuntamientos que agrupen, así como las
competencias y recursos económicos que, en todo caso, se les asignen.
4. La creación de las Comarcas no podrá suponer la pérdida por los Municipios de la
competencia para prestar los servicios enumerados en el artículo 26, ni privar a los
mismos de toda intervención en cada una de las materias enumeradas en el
apartado 2 del artículo 25.”.
El legislador estatal preveu que la comarca serà una entitat local territorial no
preceptiva, creada pel legislador autonòmic segons les previsions del seu estatut
d’autonomia, determinant l’àmbit territorial, composició i funcionament dels seus
òrgans de govern, representatius dels ajuntaments que hi formin part, així com
competències i recursos assignats. S’hi estableix però un límit al contingut comarcal:
la seva existència no pot fer perillar el nivell competencial mínim i obligatori per als
ajuntaments que hi siguin.
A més a més, cal tenir en compte el que es preveu en la disposició addicional quarta
LBRL, específic per a la comunitat autònoma catalana
“Disposición adicional cuarta.
En el supuesto de que, en aplicación de lo previsto en el número 2 del artículo 42 de
esta Ley, se impidiera de forma parcial y minoritaria la organización comarcal del
conjunto del territorio de la Comunidad Autónoma, la Generalidad de Cataluña, por
haber tenido aprobada en el pasado una organización comarcal para la totalidad de su
territorio y prever su Estatuto, asimismo, una organización comarcal de carácter
general, podrá, mediante Ley aprobada por mayoría absoluta de su Asamblea
Legislativa, acordar la constitución de la comarca o las comarcas que resten para
extender dicha organización a todo su ámbito territorial.”.
Aquesta disposició de la LBRL té en compte que la divisió territorial bàsica de la
Generalitat de Catalunya ha estat tradicionalment la comarca, plasmada en el seu
estatut d’autonomia, motiu pel qual matisa l’aplicació de l’art. 42.2 transcrit, en el
sentit que el mapa comarcal resta en mans finals del legislador autonòmic sense que
tingui tant de pes l’eventual oposició dels municipis afectats.
En aquest sentit, l’art. 26 TRLMRLC estableix que el mapa comarcal ha de quedar
dissenyat mitjançant la llei comarcal ad hoc, en l’actualitat vigent, el text refós de la
llei d’organització comarcal de Catalunya DECRET LEGISLATIU 4/2003, de 4 de
novembre.
El TRLMRLC estableix ja en el seu art. 1 que Catalunya s’organitza territorialment en
municipis i comarques; alhora, el seu art. 3 determina que la comarca gaudeix de la
condició d’ens local territorial, juntament amb el municipi i la província. Per tant, la
comarca (com el municipi) gaudeix d’aquesta doble naturalesa jurídica: com a divisió
territorial de Catalunya i com a entitat local preceptiva.
“Article 1
Municipis i comarques
Els municipis i les comarques són els ens locals en què s'organitza territorialment la
Generalitat de Catalunya.

Pàgina 13
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

Article 3
Ens locals territorials
El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa territorial i gaudeixen
d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius.”
Com a ens local que és, gaudeix de les potestats i les prerrogatives regulades en l’art.
8: d’autoorganització, reglamentària, expropiatòria, etc.

3.3 Competències
La regulació específica de competències la trobem en l’art. 84 TRLMRLC, en els
següents termes:
“Article 85
Competències de la comarca
Correspon a la comarca realitzar activitats i prestar serveis públics d'interès
supramunicipal. Li correspon també assegurar l'establiment i l'adequada prestació dels
serveis municipals en el territori de la comarca i l'exercici de les competències
municipals, en els termes establerts per la Llei de l'organització comarcal de Catalunya
i per la legislació de règim local.”.
Correspon doncs a la comarca:
● Realitzar activitats i prestar serveis públics d'interès supramunicipal
● Assegurar l'establiment i l'adequada prestació dels serveis municipals en el
territori de la comarca
● L'exercici de les competències municipals, en els termes establerts per la Llei
de l'organització comarcal de Catalunya i per la legislació de règim local.
Aquest últim punt es desenvolupa en l’art. 25 del text refós de la llei d’organització
comarcal de Catalunya DECRET LEGISLATIU 4/2003, de 4 de novembre, en els
següents termes:
“Article 25
Assignació de competències
25.1 Correspon a la comarca l'exercici de les competències següents:
a) Les que li atribueix aquesta Llei en matèria de cooperació, assessorament i
coordinació dels ajuntaments, d'acord amb el que estableix l'article 28.
b) Les que li atribueixin les lleis del Parlament. L'atribució de competències per lleis
sectorials s'ha de fer tenint en compte la tipologia de les comarques, sens perjudici
de l'atribució directa de competències als ajuntaments dels municipis que
compleixin els requisits mínims de població, capacitat econòmica o capacitat de
gestió, d'acord amb els criteris objectius que estableixin les mateixes lleis
sectorials.
c) Les que li deleguin o li encarreguin de gestionar l'Administració de la Generalitat,
la diputació corresponent, els municipis, les mancomunitats i les comunitats de
municipis, i les organitzacions associatives d'ens locals regulades pels títols X i XI
del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya. Les delegacions o els encàrrecs de gestió

Pàgina 14
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

han d'anar acompanyats de la transferència dels recursos necessaris per a exercir-

los.25.2 En l'àmbit de les seves competències, la comarca pot fer obres i prestar
serveis, d'acord amb els requisits que estableix aquesta Llei.
Les previsions genèriques de cooperació i prestació de serveis municipals es detalla al
llarg de l’articulat de la llei d’organització comarcal. Alhora, es preveu que les
comarques puguin assumir competències previstes en lleis del Parlament de Catalunya
de caràcter sectorial. Finalment, poden ser destinatàries de delegacions o encomanes
de gestió per part de l’Administració de la Generalitat, la diputació que correspongui,
els municipis, mancomunitats i d’altres ens associatius, sempre amb previsió de
transferència de recursos a l’efecte.
En definitiva, la tipologia de competències de les comarques són:
● Pròpies, tant de tall de cooperació i col·laboració amb els ajuntaments com de
realització d’activitats i prestació de serveis públics d'interès supramunicipal;
● Atribuïdes per lleis sectorials i
● Delegades o encomanades.
Al llarg de l’articulat del TRLMRLC trobem materialitzacions concretes de competències
pròpies de la comarca. A tall d’exemple:
● L’art. 42 preveu quant a la gestió del padró, formació, el manteniment, la
revisió i la custòdia del padró municipal, que corresponen a l'ajuntament si bé
els consells comarcals poden assumir la gestió informatitzada del padró dels
ajuntaments que ho sol·licitin per manca de capacitat econòmica.
● L’art. 68, regula la dispensa de prestació de serveis als municipis que els resulti
impossible o de molt difícil acompliment els serveis municipals obligatoris; en
aquest cas, correspon a la comarca de prestar-los. És la intervenció supletòria.

4 Àrees metropolitanes

4.1 Definició i naturalesa jurídica

Són entitats locals territorials, no preceptives, conformades per una pluralitat de
municipis d’aglomeracions urbanes amb vinculacions econòmiques i socials i necessitat
de planificació conjunta i coordinació. La seva creació, contingut i estructura es
realitza mitjançant llei autonòmica. A l’efecte, gaudeixen de personalitat jurídica
pròpia i disposen de plena capacitat per a l'exercici de llurs competències.
Les àrees metropolitanes gaudeixen de la condició d’entitat local, segons la previsió
que en aquest sentit fa l’art. 3 LBRL (idèntic sentit, art. 1 ROF).
Així mateix, les àrees metropolitanes poden exercitar les potestats previstes en l’art. 4
LBRL, si bé han de ser les lleis de les comunitats autònomes les que concretin quines
seran d’aplicació (en idèntic sentit, art. 4 ROF).

4.2 Règim jurídic

Amb caràcter específic, la regulació bàsica es conté en l’art. 43 LBRL en el següent
sentit:

Pàgina 15
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

“Artículo 43.
1. Las Comunidades Autónomas, previa audiencia de la Administración del Estado y
de los Ayuntamientos y Diputaciones afectados, podrán crear, modificar y suprimir,
mediante Ley, áreas metropolitanas, de acuerdo con lo dispuesto en sus
respectivos Estatutos.
2. Las áreas metropolitanas son Entidades locales integradas por los Municipios de
grandes aglomeraciones urbanas entre cuyos núcleos de población existan
vinculaciones económicas y sociales que hagan necesaria la planificación conjunta
y la coordinación de determinados servicios y obras.
3. La legislación de la Comunidad Autónoma determinará los órganos de gobierno y
administración, en los que estarán representados todos los Municipio integrados en
el área; el régimen económico y de funcionamiento, que garantizará la
participación de todos los Municipios en la toma de decisiones y una justa
distribución de las cargas entre ellos; así como los servicios y obras de prestación
o realización metropolitana y el procedimiento para su ejecución.”
La regulació bàsica doncs es recolza en les següents pilars:
● Creació ad hoc de cada àrea metropolitana, segons les previsions estatutàries i
sempre consultant prèviament l’administració de l’estat, els ajuntaments i les
diputacions afectades;
● Tenen la naturalesa jurídica d’entitat local;
● La seva integració serà de municipis d’aglomeracions urbanes amb vinculacions
econòmiques i socials;
● La seva existència depèn del fet que sigui necessari planificar de manera
conjunta serveis i obres, amb la corresponent coordinació;
● La normativa autonòmica determina l’organització, el règim econòmic i el
funcionament sota la condició que s’hi vegin representats tots els municipis
integrants, amb el corresponent repartiment de càrregues.
Pel que fa al TRLMRLC, l’art. 2 determina que les entitats metropolitanes tenen la
condició d’entitat local.
Quant a l’exercici de potestats, regulat amb caràcter bàsic com hem vist en l’art. 3
LBRL (el qual disposa que serà la legislació autonòmica la que determini la seva
materialització), cal ressenyar que l’art. 8.b) TRLMRLC estableix que les entitats
metropolitanes poden exercitar la potestat expropiatòria dintre del seu àmbit
competencial. Val a dir que, amb caràcter general, la potestat expropiatòria correspon
al municipi ona la comarca (pel que fa a l’àmbit local català), i seran aquests els que
l’exercitin, bé en benefici propi o bé a instància i benefici d’altra entitat local
interessada. Tanmateix, les entitats metropolitanes poden exercir-la directament en
l'àmbit de llurs atribucions.

4.3 Creació
Ja hem vist com l’art. 43 LBRL determina que la seva creació (modificació i supressió)
es realitzarà per llei de la comunitat autònoma, prèvia audiència de l’Administració de
l’estat i els ajuntaments i diputacions afectades.

Pàgina 16
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

Agafant aquest relleu, l’art. 94 TRLMRLC estableix que serà mitjançant llei del
Parlament, amb les audiències previstes abans, que es crearà, modificarà o suprimirà
una entitat metropolitana.
“Article 94
Creació d'entitats metropolitanes
Per llei del Parlament de Catalunya es poden crear, modificar o suprimir entitats
metropolitanes. En la tramitació de la llei s'ha de donar audiència a l'Administració de
l'Estat i als ens locals afectats.”.
Per la seva banda, l’art. 96 TRLMRLC determina quin ha de ser el contingut de la llei
de creació, en el sentit de que caldrà que contempli la seva organització, règim
econòmic i de funcionament, la durada, competències, manera d’intervenció dels
ajuntaments afectats, etc.
“Article 96
Objecte de la llei reguladora de l'entitat metropolitana
96.1 La llei reguladora de l'entitat metropolitana ha de determinar-ne:
a) Els òrgans de govern i d'administració.
b) El règim econòmic i de funcionament.
c) Els serveis a prestar i les obres a realitzar, i també el procediment per a executar-
los.
d) Les formes amb què ha de garantir la participació de tots els municipis en el
procés de presa de decisions.
96.2 D'acord amb el principi d'autonomia municipal, la llei ha de determinar les obres i
els serveis concrets que han d'ésser executats per l'entitat metropolitana, i
l'assignació s'ha de justificar per la concurrència dels elements definidors del territori
metropolità.”.

4.4 Competències
La competència bàsica és acord amb la finalitat específica que caracteritza l’existència
mateixa de l’entitat metropolitana: planificar i coordinar serveis municipals que, per
característiques dels mateixos, adquireix abast supramunicipal. És a dir, passa de ser
d’interès municipal a ser-ne inherent a aquesta entitat supramunicipal.
“Article 95
Naturalesa i competències
95.2 Pot correspondre a les entitats metropolitanes la planificació, la coordinació o la
gestió d'aquells serveis municipals que, per les característiques econòmiques, socials i
urbanes concurrents en els àmbits territorials respectius, facin necessària una actuació
d'abast supramunicipal.”.
L’exemple més paradigmàtic d’entitat metropolitana és l’àrea metropolitana de
Barcelona (L'AMB), formada per un total de 36 municipis. La constitució com a
administració pública es va fer el 21 de juliol del 2011, d'acord amb la Llei 31/2010
aprovada pel Parlament de Catalunya, i desenvolupa competències en matèries de

Pàgina 17
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

planejament urbanístic, transport i mobilitat, medi ambient i sostenibilitat,

desenvolupament econòmic, habitatge, etc.

5 Mancomunitats

5.1 Definició i naturalesa jurídica

La mancomunitat de municipis es basa en el dret d’associació. Aquells s’associen
lliurement amb la finalitat de crear una entitat local supramunicipal destinatària de
funcions i competències pròpies dels municipis per tal que aquestes es prestin de
manera conjunta, sobre la base dels principis d’eficiència i eficàcia.
Tenen la condició d’entitat local, ex art. 3 LBRL i 2 TRLMRLC. Per a exercir les finalitats
i competències que els pertoquin, gaudeixen de personalitat jurídica i plena capacitat
d’obrar. Per això, disposen de les potestats i prerrogatives previstes en l’art. 4 LBRL,
en els següents termes:
“3. Corresponden a las mancomunidades de municipios, para la prestación de los
servicios o la ejecución de las obras de su competencia, las potestades señaladas en el
apartado 1 de este artículo que determinen sus Estatutos. En defecto de previsión
estatutaria, les corresponderán todas las potestades enumeradas en dicho apartado,
siempre que sean precisas para el cumplimiento de su finalidad, y de acuerdo con la
legislación aplicable a cada una de dichas potestades, en ambos casos.”.
És a dir, així com vèiem que per a les entitats metropolitanes era la llei de creació la
que determinava les potestats que es podien exercitar, per a les mancomunitats de
municipis aquest aspecte es contempla en els seus estatuts.
Com s’ha dit al començament, el tret més característic de la mancomunitat és que se
sosté jurídicament en el dret d’associació; és a dir, la llei reconeix el dret d’associar-se
dels municipis, suport de la seva creació, en el marc legal preestablert.
En concret, el legislador bàsic preveu aquest aspecte en els següents termes (dintre
del títol IV, “altres entitats locals”, LBRL):
“Artículo 44.
1. Se reconoce a los municipios el derecho a asociarse con otros en
mancomunidades para la ejecución en común de obras y servicios determinados de
su competencia.
2. Las mancomunidades tienen personalidad y capacidad jurídicas para el
cumplimiento de sus fines específicos y se rigen por sus Estatutos propios.
Los Estatutos han de regular el ámbito territorial de la entidad, su objeto y
competencia, órganos de gobierno y recursos, plazo de duración y cuantos otros
extremos sean necesarios para su funcionamiento.
En todo caso, los órganos de gobierno serán representativos de los ayuntamientos
mancomunados.”
I el legislador autonòmic català el preveu en l’art. 115 TRLMRLC:
“Article 115
Dret per a mancomunar-se

Pàgina 18
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

115.1 Els municipis tenen dret a associar-se en mancomunitats de municipis per a

establir, gestionar o executar en comú obres i serveis determinats de llur
competència. En concret, es poden constituir mancomunitats, entre altres, en matèria
urbanística, d'aigües, de sanejament, de transport i de gestió de residus.”
No cal que hi hagi continuïtat territorial entre els municipis conformadors, tret que
aquest aspecte sigui necessari per a l’acompliment de les seves finalitats (art. 115.3
“Poden mancomunar-se municipis entre els quals no hi hagi continuïtat territorial, si
aquesta no es requereix per a la naturalesa de les finalitats de la mancomunitat”.).

5.2 Creació de les mancomunitats

Segons preveu el legislador català en l’art. 21 TRLMRLC, el Govern ha d’impulsar la
constitució de mancomunitats sempre que aquest sigui l’instrument pel qual es presti
de manera més convenient els serveis de competència municipal. Com a mesures de
foment d’aquestes figures s’estableixen les de caire econòmic (ajuts, previsions
especials, subvencions, etc.), amb la condició que sigui compatible amb les
competències comarcals.
El procediment de creació es regula amb caràcter bàsic a l’art. 44.3 LBRL:
3. El procedimiento de aprobación de los estatutos de las mancomunidades se
determinará por la legislación de las comunidades autónomas y se ajustará, en
todo caso, a las siguientes reglas:
a) La elaboración corresponderá a los concejales de la totalidad de los municipios
promotores de la mancomunidad, constituidos en asamblea.
b) La Diputación o Diputaciones provinciales interesadas emitirán informe sobre el
proyecto de estatutos.
c) Los Plenos de todos los ayuntamientos aprueban los estatutos.
4. Se seguirá un procedimiento similar para la modificación o supresión de
mancomunidades.
5. Podrán integrarse en la misma mancomunidad municipios pertenecientes a
distintas comunidades autónomas, siempre que lo permitan las normativas de las
comunidades autónomas afectadas.”.
Les previsions del legislador autonòmic català quant al procediment de creació s’inicien
amb l’adopció de l’acord a l’efecte per part dels ajuntaments interessats, que
necessitarà del vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres,
segons l’art. 117 TRLMRLC:
“Article 117
Iniciativa per constituir-se
La iniciativa per a constituir la mancomunitat s'ha d'aprovar amb el vot favorable de la
majoria simple del nombre legal de membres de cadascun dels ajuntaments que
s'associïn.”
Aquest acord d’inici designa les persones que conformaran la comissió encarregada
d’elaborar el Projecte d'estatuts, projecte que ha de ser aprovat per una assemblea
integrada per tots els membres corporatius dels municipis que es mancomunin.
L'aprovació del projecte d'estatuts requereix el vot favorable de la majoria simple dels
assistents. Un cop aprovat, caldrà sotmetre’l a informació pública pel termini de 30

Pàgina 19
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

dies més publicació al DOGC. Un cop resoltes les al·legacions, en el seu cas, caldrà
aprovar-lo definitivament, per majoria simple dels assistents de l’assemblea
esmentada. Aquest projecte definitiu se trametrà al departament competent en
matèria d’Administració local perquè, en el termini d’un mes, emeti informe previ
escoltar el consell comarcal. Finalment, els estatuts s'han d'aprovar per acord del ple
dels ajuntaments que decideixin integrar-se en la mancomunitat, adoptat per majoria
absoluta.
De manera resumida:
● Comissió d’elaboració del projecte. Projecte;
● Aprovació inicial del projecte en assemblea, majoria simple;
● Informació pública. Resolució de reclamacions;
● Aprovació final del projecte, majoria simple.
● Informe preceptiu del Departament autonòmic en matèria d’administració local;
● Aprovació per cada ple de cada ajuntament, per majoria absoluta
El contingut mínim dels estatuts es defineix en l’art. 116.2 TRLMRLC. Els estatuts de la
mancomunitat han de regular necessàriament:
a) Els municipis que comprèn.
b) L'objecte i les competències.
c) La denominació i el domicili.
d) Els recursos financers, les aportacions i els compromisos, i els drets i deures
dels municipis afectats.
e) Els òrgans de govern, el nombre i la forma de designació dels representants
dels municipis associats i la forma de designar i revocar els administradors.
f) El termini de durada i els supòsits de dissolució.
g) Les normes de funcionament.
h) La forma de liquidació.
i) Les relacions amb els municipis i, si escau, les comarques interessades.

5.3 Organització
Segons l’art. 2.4 ROF els òrgans de govern i administració de les mancomunitats seran
establerts en els seus estatuts. El que sí exigeix l’art. 116.3 TRLMRLC és que siguin
representatius dels ajuntaments.

5.4 Àmbit d’actuació, competències

Ja s’ha vist que l’actuació de la mancomunitat vindrà determinada per la finalitat
concreta o el servei concret que calgui prestar amb caràcter supramunicipal. La
normativa catalana només fixa una mena de límit, en l’art. 115.2 TRLMRLC, quan
estableix que l'àmbit d'actuació de les mancomunitats no pot comprendre totes les
competències assignades als municipis que les integren, és a dir, no es pot buidar de
competències els municipis per assignació a la mancomunitat. A més, preveu que

Pàgina 20
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

entre les potestats que se'ls assignin, s'hi pot incloure la sancionadora en les matèries
sobre les quals tinguin competència.
Un exemple de mancomunitat de municipis és la Mancomunitat de Municipis
Berguedans per a la Biomassa, http://www.mmbbiomassa.cat/
A efectes de contingut i competències, cal tenir en compte el contingut de la la
disposició transitòria 11a de la llei 27/13, de racionalització:
“Disposición transitoria undécima. Mancomunidades de municipios.
En el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de esta Ley, las mancomunidades
de municipios deberán de adaptar sus estatutos a lo previsto en el artículo 44 de la
Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases de Régimen Local, para no incurrir
en causa de disolución.
Las competencias de las mancomunidades de municipios estarán orientadas
exclusivamente a la realización de obras y la prestación de los servicios públicos que
sean necesarios para que los municipios puedan ejercer las competencias o prestar los
servicios enumerados en los artículos 25 y 26 de la Ley 7/1985, de 2 de abril,
reguladora de las Bases de Régimen Local.
El expediente para la disolución será iniciado y resuelto por el Órgano de Gobierno
de la Comunidad Autónoma, y en todo caso conllevará:
a) Que el personal que estuviera al servicio de la mancomunidad disuelta quedará
incorporado en las Entidades Locales que formaran parte de ella de acuerdo con lo
previsto en sus estatutos.
Las Entidades Locales que formaran parte de la mancomunidad disuelta quedan
subrogadas en todos sus derechos y obligaciones.”
b) D’una banda, estableix que les mancomunitats haurà d’adaptar els seus respectius
estatuts a les previsions de l’art. 44 LBRL en el termini de sis mesos, per tal de no
incórrer en causa de dissolució, és a dir, s’han de sotmetre al procediment vist
més a dalt.
D’altra banda, limita o reorienta les seves competències, en el sentit que només
abastaran la realització d’obres i la prestació de serveis necessaris perquè els
municipis puguin exercir les competències pròpies i serveis obligatoris previstos
respectivament en els art. 25 i 26 LBRL.

6 Comunitats de municipis
Es regulen en els articles 123 a 132 del TRLMRLC.

6.1 Definició, característiques

Podríem definir-les com una forma jurídica basada en el dret d’associació prevista per
gestionar serveis públics conjuntament d’una manera racional que permeti
l’optimització dels recursos públics. No és indispensable que els municipis pertanyin a
la mateixa comarca, ni que hi hagi continuïtat territorial entre ells, tret que sigui
indispensable per a l’acompliment de la seva finalitat (art. 124 TRLMRLC).

Pàgina 21
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

6.2 Naturalesa jurídica

Els municipis, per a gestionar i executar tasques i funcions comunes, poden associar-
se amb altres municipis i crear una comunitat de municipis, la qual pot tenir caràcter
temporal o bé indefinit. Es basen doncs en el dret d’associació: són associacions de
municipis. Les comunitats de municipis no tenen personalitat jurídica pròpia. No
obstant això, els acords que adopten vinculen tots els municipis agrupats i tenen
eficàcia davant tercers, com si fossin adoptats per tots i cadascun dels municipis que
integren la comunitat.
Per tant, són associacions de municipis però no són ens locals.

6.3 Règim jurídic

Les comunitats de municipis es regeixen pel que estableix els articles esmentats del
TRLMRLC, pels convenis respectius i, supletòriament, per la normativa de règim local.

6.4 Constitució, procés de creació

Requisits per a constituir-s’hi. Segons l’art. 124.2 TRLMRLC L'objecte de la comunitat
de municipis sempre ha de ser determinat.
El procediment de creació es recull en els articles 125 i següents TRLRLMC. La
iniciativa parteix lògicament dels municipis interessats, i es vehicula per decret de
l’alcalde de cadascun dels promotors, que contindrà la voluntat de constitució,
projecte de conveni referent als aspectes orgànics i funcionals, a més de designar el
representant municipal d’entre els membres electes que s’integrarà al consell de la
comunitat.
Segueix un tràmit d’informació pública en el municipi de més habitants, per vint dies
hàbils (i anuncis en la resta), amb presentació si escau de reclamacions. Després de
resoltes, si és el cas, cada ajuntament ha d’adoptar per majoria absoluta l’aprovació
de la constitució de la comunitat de municipis i del conveni que la regula, actes
ambdós que s’hauran de publicar íntegrament al BOP pel municipi amb un nombre
més elevat d'habitants i s'han de publicar també al tauler d'anuncis de cada
ajuntament.
El conveni contindrà els següents aspectes:
1. Els municipis que comprèn.
2. L'objecte, la denominació i les finalitats de la comunitat.
3. El municipi on té el domicili la comunitat i es guarda el llibre d'actes.
4. Els drets i els deures dels municipis agrupats.
5. La relació de les competències que es confereixen a la comunitat per a exercir
les funcions que li corresponen.
6. Els òrgans de la comunitat, amb referència al procediment de designació i de
cessament, a la composició, a les funcions, i al règim de funcionament i
d'adopció d'acords.
7. Els recursos financers, les aportacions i els compromisos dels municipis que
integren la comunitat.

Pàgina 22
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

8. El termini de durada i els supòsits i el procediment de dissolució i liquidació de

la comunitat.
9. Les condicions per a la incorporació de nous membres a la comunitat i per a la
separació d'algun dels municipis que la integren.

6.5 Organització
Segons l’art. 128, l’organització de la comunitat serà representativa dels ajuntaments.
Com a òrgans necessaris, s’estableixen:
● El President o presidenta designat pel ple del consell, d'entre els alcaldes i les
alcaldesses dels municipis que la constitueixen
● El consell, on han d'estar representats tots els ajuntaments dels municipis
agrupats. És l’òrgan de govern
Segons l’art. 130, la secretaria de l’ajuntament on estigui la seu l’exercirà també de la
comunitat, amb possibilitat de delegar la tasca en qualsevol altre dels secretaris dels
ajuntaments.

6.6 Competències
A la vista de l’art. 127, la comunitat desenvolupa les competències, potestats i
funcions corresponents a cadascun dels municipis, segons l’atribució que aquests facin
en la comunitat mitjançant el conveni.
L’apartat 2n de l’art. 127.2 preveu que tots els municipis agrupats responen de forma
solidària dels acords adoptats pels òrgans de la comunitat ja que, recordem, aquesta
comunitat no té personalitat jurídica pròpia i per tant no pot respondre en primera
persona.

7 Organitzacions associatives d’ens locals

7.1 Definició
Són associacions d’ens locals. Les anteriors manifestacions del dret d’associació que
hem vist se cenyien als municipis. Aquestes fórmules per contra encabeixen tot tipus
d’ens locals. Amb la finalitat de protegir i promoure llurs interessos comuns.

7.2 Naturalesa jurídica

Segons l’art. 134 TRLMRLC, les entitats associatives dels ens locals constituïdes
vàlidament tenen la consideració de representants dels interessos generals de les
institucions de govern local que agrupen. Tenen personalitat i capacitat jurídiques per
a complir llurs finalitats i es regeixen per llurs estatuts.
Són associacions d’ens locals, no són ens locals.

7.3 Règim jurídic

Estan previstes a la normativa bàsica, LBRL, en la seva disposició addicional cinquena:

Pàgina 23
 L’administració local- Altres entitats locals. Altres ens locals

“Disposición adicional quinta.

1. Las entidades locales pueden constituir asociaciones, de ámbito estatal o
autonómico, para la protección y promoción de sus intereses comunes, a las
que se les aplicará su normativa específica y, en lo no previsto en él, la legislación
del Estado en materia de asociaciones.
2. Las asociaciones de entidades locales se regirán por sus estatutos, aprobados por
los representantes de las entidades asociadas, los cuales deberán garantizar la
participación de sus miembros en las tareas asociativas y la representatividad de
sus órganos de gobierno. Asimismo, se señalará en los estatutos la periodicidad
con la que hayan de celebrarse las Asambleas Generales Ordinarias, en caso de
que dicha periodicidad sea superior a la prevista, con carácter general, en el
artículo 11.3 de la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del Derecho
de Asociación.
3. Dichas asociaciones, en el ámbito propio de sus funciones, podrán celebrar
convenios con las distintas Administraciones Públicas. Asimismo, de conformidad
con lo establecido en el artículo 12.2 de la Ley 38/2003, de 17 de noviembre,
General de Subvenciones, podrán actuar como entidades colaboradoras de la
Administración en la gestión de las subvenciones de la que puedan ser
beneficiarias las Entidades Locales y sus organismos dependientes. (…).”.
Per la seva banda, els articles 133 a 136 del TRLMRLC contenen la regulació catalana.
Amb caràcter supletori, en els aspectes no fixats en aquesta llei s'ha d'aplicar la
legislació general sobre associacions.
Les associacions d’ens locals se sotmeten amb caràcter principal als seus estatuts.
Aquests, segon l’art. 134 han de regular necessàriament els aspectes següents:
a) La denominació.
b) El domicili.
c) La determinació de les finalitats.
d) Els òrgans de govern, que han d'ésser representatius dels ens associats.
e) El règim de funcionament i el sistema d'adopció d'acords.
f) El procediment d'admissió de nous ens locals i de pèrdua de la condició de
membre.
g) Els drets dels ens associats que han d'incloure llur participació en les tasques
associatives.
h) Els recursos econòmics i llur administració.
Per exemple, la La Federación Española de Municipios y Provincias. És una associació
constituïda per municipis, províncies, illes i d’altres ens locals que voluntàriament s’hi
vulguin adherir.

Pàgina 24