✅M3 - UF1-NF2 Part I 23-24.pptx (1)

UF1 Principis de la
protecció radiològica
NF2 Aplicació de
protocols de protecció
radiològica operacional
Part I
MP03 - Protecció radiològica
CA i IA
UF1 Competències Activitats avaluables Proves escrites

Socials i (20%) (70% del total)
Personals
(10% del total)
CS i P T1 T2 T3 T4 D P1 P2 P3
RA1 15% 5% 70%

10%
RA2 15% 5% 70%

10%
T1.1 (NF1): Cholesterol’s T4 (NF3): Dosímetres personals
importance to the cell TLD
RA3 10% 7,5% 7,5% 5% 70%
membrane
T1.2 (NF1): Anomalies
cromosòmiques
T1.3 (NF1): Síndrome T3 (NF3): “El Banco Dosimétrico
T2 (NF2) Nacional y el carné radiológico”
d’irradiació total
M3 - UF1 Principis de la protecció radiològica NF2 Aplicació dels protocols de protecció radiológica operacional
Índex
2.1 Protecció radiològica general
2.2 Reglament de protecció sanitària contra radiacions ionitzants
2.2.1 Organismes competents
2.2.2 Legislació
2.3 Tipus d’exposició
2.4 Principis generals de protecció radiològica
2.5 Mesures de protecció radiològica: distància, temps i blindatge
2.6 Descripció de la protecció radiològica operacional
2.6.1 Classificació de les persones en funció de riscos a les radiacions ionitzants
2.6.2 Límits de dosi
2.6.3 Historial dosimètric dels treballadors i treballadores
2.6.4 Fonts de radiació i riscos radiològics
2.6.5 Mesures a prendre en la protecció operacional
2.6.6 Classificació i senyalització de zones
2.6.7 Classificació dels treballadors exposats
2.7 Vigilància sanitària dels treballadors i treballadores exposades
2.1. Protecció radiològica general
objectius fonamentals
• La principal finalitat de la protecció radiològica és protegir els individus, els

seus descendents, i el medi ambient dels riscs derivats de totes aquelles
activitats (maquinària o materials) que utilitzen les radiacions ionitzants.
• Si tenim presents els diferents tipus d’efectes biològics podem determinar

els objectius fonamentals de la protecció radiològica.
2.1. Protecció radiològica general
objectius fonamentals
1. Prevenir l’aparició d’efectes DETERMINISTES (no estocàstics): aquests

efectes no apareixeran si els individus o individues no reben dosis superiors a
les considerades com a llindar. Per tant, es podrien eliminar completament
limitant la dosis de radiació.
2. Limitar la probabilitat d’incidència dels efectes ESTOCÀSTICS

(probabilístics) fins a uns límits considerats acceptables: l’aparició d’aquests
efectes no depèn d’una dosis llindar, per tant no es podran eliminar
completament; però podem minimitzar-los mantenint les exposicions al
mínim com sigui possible.
2.2. Reglament de protecció sanitària contra radiacions ionitzants
2.2.1. Organismes competents: organismes nacionals
Organismes nacionals
• Administració central de l’Estat
• Ministeri d’energia, turisme i agenda digital: responsable d’atorgar les

autoritzacions de les instal·lacions radioactives i elaborar el registre
d’instal·lacions de raigs X amb finalitats mèdiques.
• Ministeri de treball i seguretat social: presenta competències
relacionades amb la salut dels treballadors
• Consejo de Seguridad Nuclear (CSN): creat en la llei 15/1980, és l’únic

òrgan competent en la matèria de Seguretat Nuclear i Protecció
Radiològica a Espanya.
2.2.1. Organismes competents: organismes internacionals
Organismes internacionals
• Comissió Internacional de Protecció (ICRP):

està formada per una Comissió Principal de la
qual depenen cinc comitès que es dediquen a
emetre recomanacions que són rebudes pels
organismes nacionals i internacionals sobre:
• Efectes de les radiacions
• Dosis de radiació
• Protecció Radiològica en medicina
• Aplicació de les recomanacions
• Comitè científic de les Nacions Unides per

l’Estudi dels efectes de les Radiacions
Atòmiques (UNSCEAR): creat en 1995,
estudia la relació que existeix entre la dosi i
l’efecte, servint com a base per establir les
limitacions de les dosis.
• Agència Internacional d’Energia Atòmica

(AIEA): dedicada a desenvolupar normatives i
guies basades en els recomanacions
establertes per la ICRP i consensuades
internacionalment.
• Agència per les Energies Nuclears, sota l’Organització per

la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics
(AEN-OCDE): formada per 34 països d’Europa,
Nord-Amèrica i Àsia. Té la missió d’ajudar alls països que
hi formen part a mantenir i aprofundir en les bases
científiques, tecnològiques i jurídiques indispensables per
una utilització segura, econòmica i respectuosa amb el
medi ambient de l’energia nuclear amb finalitats
pacífiques.
• European Atomic Energy Community (EURATOM): és un

tractat de la Unió Europea o s’estableix la normativa
sobre la protecció radiològica exigida en aquests estats
membres. Cada estat formularà la seva legislació basada
2.2.2. Legislació
Legislació
A Espanya ens basem en el Reglament sobre la protecció sanitària contra les

radiacions ionitzants, Reial Decret 783/2001, del 6 de juliol. BOE 17826-2001.
És aquest Reial Decret qui marca la normativa en matèria de protecció

radiològica.
2.3. Tipus d’exposició
classificació
L’exposició de les persones a les radiacions poden ser degudes per

diferents motius, per això podem distingir entre tres tipus
d’exposició:
• Ocupacional
• Mèdica
• Del públic
classificació: ocupacional
Exposició ocupacional
• És l’exposició a la que estan sotmeses determinades persones per la seva
feina, tant si treballen:
• Amb aparells productors de radiacions ionitzants
• Amb fonts radioactives
• En espais amb alts nivells de radiació
• Exemples: personal sanitari de Radioteràpia, Imatge per al Diagnòstic i
Medicina Nuclear; treballadors i treballadores de la industria nuclear,

tripulació d’un avió...
classificació: mèdica
Exposició mèdica
• Correspon a aquella radiació a la qual es troben sotmesos els individus i
individues que es realitzen procediments de diagnòstic (Imatge per al

Diagnòstic, Medicina Nuclear) o tractament (Radioteràpia, Medicina Nuclear).
• Exemples: persones sotmeses a radiografies, gammagrafies, braquiteràpia...
classificació: del públic
Exposició del públic

• Correspon a la radiació que reben les persones com a resultat de fons de
radiació de qualsevol tipus, excepte per la via ocupacional o mèdica.
• Exemples: fuga en una central nuclear, proximitat a instal·lacions o residus
radioactius...
diferents tipus d’exposició característiques
Irradiació o exposició: acció de sotmetre a una persona u objecte a les

radiacions ionitzants.
• Externa o interna (font irradiant)
• Contínua o única
• Global o parcial
• Planificada o d’emergència
Activitats
dossier
1. Què és la protecció radiològica?
2. Quins són els objectius principals de la protecció radiològica?
3. Tria un dels organismes internacionals mencionats i fes una petita recerca en la seva
pàgina web (si en té). Resumeix les seves funcions principals i digues quina informació
t’ha semblat interessant.
4. Quins són els diferents tipus d’exposició a la radiació? Posa exemples que coneguis.
5. Digues a quin tipus d’exposició representen les següents imatges:
a c
2.4. Principis generals de protecció radiològica
principis establerts per la ICRP
La Comissió Internacional de Protecció Radiològica (ICRP) proporciona

recomanacions per la utilització segura i adient de les radiacions ionitzants
basant-se en els següents principis de protecció radiològica:
• Justificació de l’activitat a realitzar amb radiació ionitzant
• Optimització de totes les exposicions a radiacions ionitzants (les dosis
han de ser les més baixes possibles que et permeti la prova i el

pacient).
• Limitació de les dosis individuals rebudes en les activitats citades (no
han de superar els límits establerts en la legislació vigent).
justificació
Justificació
Tota pràctica amb radiacions ionitzants haurà d’estar justificada, és a dir, si
proporciona un benefici net positiu (relació entre beneficis-risc).
• Com a risc entenem tot els aspectes negatius de l’activitat com lesions a
la salut o danys al medi ambient.
• Pel que fa als beneficis podem incloure els de les persones considerades
individualment i per a la societat (diagnòstics, tractaments).
Aquest principi es basa en el balanç positiu entre els riscs i beneficis de dites
activitats. No podrem rebutjar a priori una activitat amb radiacions ionitzants per
presentar riscs, però tampoc podrem fer-la només pels seus beneficis.
* Mai s’autoritzarà una activitat si el balanç benefici—rics és negatiu.
optimització
Optimització
Totes les exposicions a la radiació ionitzant han de mantenir-se en els nivells més
baixos possibles (As Low As Reasonably Achievable: ALARA), per assegurar que
els danys siguin els mínims tenint en compte els factors sòcio-econòmics.
Per això caldrà:
• Reduir raonablement la magnitud de les dosis individuals
• Reduir número de persones exposades
• Reduir la probabilitat de rebre exposicions accidentals
L’optimització de la protecció radiològica s’ha d’efectuar durant l’execució de la

pràctica.
En exposicions mèdiques, les dosis rebudes pel pacient hauran de ser les
mínimes per assegurar una qualitat diagnòstica/terapèutica.
limitació
Limitació
S’estableixen uns límits de dosis per assegurar una protecció adequada. Aquests
límits establerts representen els valors de la dosi equivalent i la dosi efectiva, que
no ha de sobrepassar-se en el total d’exposicions en un mateix individu:
• Dosi equivalent: és la dosi absorbida per un teixit o òrgan en funció de la

radiació i la seva qualitat.
• Dosi efectiva: suma ponderada de les dosis equivalents en tots els teixits
i òrgans a causa de les irradiacions internes i externes.
limitació
Limitació
S’estableixen uns límits de dosis per assegurar una protecció adequada. Aquests
límits establerts representen els valors de la dosi equivalent i la dosi efectiva, que
no ha de sobrepassar-se en el total d’exposicions en un mateix individu:
• Dosi equivalent: és la dosi absorbida per un teixit o òrgan en funció de la

radiació i la seva qualitat.
• Dosi efectiva: suma ponderada de les dosis equivalents en tots els teixits
i òrgans a causa de les irradiacions internes i externes.
Primer…
Fem una mica de repàs. Què eren la dosi absorbida,
efectiva i equivalent?
Dosis efectuva: suma ponderada de las dosis equivalentes en todos los tejidos y organos a causa de las
irradiaciones internas y externas
limitació
limitació
Limitació
S’estableixen límits tant pels treballadors exposats com per a la societat en
general.
Aquests límits no tenen en compte les dosis resultants de fonts radioactives
naturals ni a les degudes a exposicions mèdiques.
S’estableixen uns límits de dosis per assegurar una protecció adequada.
Tota la normativa sobre protecció radiològica i seguretat nuclear es troba a CSN

> Normativa.
limitació
Limitació
Els límits de dosi vigents a Espanya estan establerts per RD 783/2001:
Activitats
dossier
5. Quins són els principis sobre els quals es recolza la protecció radiològica? Explica’ls
6. Creus que està justificat el cribratge mamogràfic que es proposa a totes les dones
majors de 50 anys? Raona la teva resposta.
7. Un davantal de protecció radiològica que s’utilitzen en el servei de raigs X absorbeix un

96% de la radiació que rep. Dos davantals de les mateixes característiques absorbiria
un 98%; 3 un 99%; etc. Un tècnic intervencionista que utilitza un davantal d’aquest estil
rebrà unes dosis anuals acceptables dins dels criteris actuals de seguretat radiològica.
No obstant, si utilitzés dos davantals podria reduir més els nivells de risc.
Seria raonable aquesta sobreprotecció? Justifica la resposta.
8. Quan no s’aplica el principi de limitació?
2.5. Mesures de protecció radiològica
distància, temps i blindatge
La dosi de radiació rebuda pot ser reduïda augmentant les variables
• distància a la font
• temps d’exposició
• blindatge
Sempre que sigui possible utilitzarem els tres factors tot i que, en ocasions,
amb un sigui suficient.
I2 = nueva exposició
I1= exposició “antiga” o anterior
d2= nova distància al quadrat
d1= “antiga” o anterior distància al quadrat
Distància
Temps
Disminuint el temps d’activitat es veurà reduïda proporcionalment la dosi

absorbida:
D=I·t
D = dosi
I = intensitat (taxa de dosi o taxa d’exposició)
t = temps que s’està en l’espai amb aquella intensitat
Blindatge
El blindatge consisteix a interposar un material absorbent (barrera o blindatge)

entre la font d’irradiació i les persones que seran irradiades. Per triar el
material més adient cal conèixer les interaccions de les diferents radiacions
amb la matèria.
L’eficiència d’una barrera no depèn de la

situació entre la font i la persona, però
s’aconsella situar-la el més propera
possible de la font ja que així produirà més
ombra de protecció.
Blindatge
D’acord amb la llei d’atenuació de fotons, si un feix de fotons incideix

perpendicularment sobre un material d’un espessor donat, es produirà una
atenuació progressiva a mesura que l’espessor interposat augmenti:
Blindatge
S’anomena capa hemireductora (CHR) o espessor de semireducció (ESR),

amb símbol d1/2, a l’espessor del material que atenua el feix en un 50%.
Quan una radiació travessa n espessor de semireducció, la intensitat es veu

reduïda exponencialment:
Blindatge
Podem dividir les barreres en:
• barreres primàries: s’interposen en el

recorregut del feix directe de la font de
radiació. Exemple: Bucky de paret cap a
la qual podem dirigir el feix de raigs X
• barreres secundàries: s’interposen en el

recorregut de la radiació resultant de la
interacció del feix directe amb algun medi
material diferent a l’aire (radiació
dispersa). Exemple: vidres plomats per
visualitzar la sala.
Blindatge
També les podem dividir en:
• barreres estructurals: són de construcció, com les parets de les sales de

raigs X o els vidres plomats.
• barreres no estructurals: es poden posar i treure, com els davantals i
guants plomats.
Blindatge
Factors que afecten en la determinació dels blindatges estructurals:
Factor Observacions
Tipus de radiació Considerar les energies de les radiacions primària i secundària.
Ocupació annexa Diferenciar si l’àrea annexa a la font està ocupada habitualment per
persones o està destinada a altres fins.
Càrrega de treball Quan major sigui el nº d’exploracions o proves amb radiacions

ionitzants realitzades en un àrea, majores necessitats de blindatge.
Factor d’ús S’assigna un valor (factor) en funció del temps durant el què una
font de radiació incideix directament sobre una pared o el terra.
El kVp empleat El blindatge de la sala ha de tenir en compte el rang d’energia amb

el que opera l’equip que es troba en aquesta.
Activitats
dossier
EXERCICIS (PROBLEMES):
9. A 6 metres d’una font de radiació ens trobem sotmesos a una taxa de dosis equivalent
de 1mSv/h. Quina seria la taxa de dosis equivalent si ens trobem a 2 metres?
10. Una persona es troba sotmesa a un nivell de radiació de 5 mSv/h. Quina dosis
equivalent rebrà si triga 40 minuts en desenvolupar una determinada tasca en aquell lloc?
11. A una certa distància d’una font de raigs X rebem 200mSv. Quants rebríem si
interposéssim entre nosaltres i la font un blindatge equivalent a 2ESR (Espessor de
semireducció)?
ACTIVITATS:
12. Tenint en compte el disseny dels equips de raigs X i les instal·lacions, cita 3 exemples
de barreres primàries i 3 exemples de barreres secundàries.
13. Com s’atenua un feix de fotons en interaccionar amb un blindatge? Què és la CHR?
I ara… Pensem: Quines radiacions ionitzants són fotons? Amb quina llei es relaciona el
seu blindatge? Com s’anomena l’espessor que redueix el 50% de la intensitat del feix?
I si parlem de radiacions ionitzants incidents que són partícules? Quines són? És més fàcil
o més difícil aturar aquesta radiació? Amb què material aturem cada tipus?

✅M3 - UF1-NF2 Part I 23-24.pptx (1)

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

✅M3 - UF1-NF2 Part I 23-24.pptx (1)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

UF1 Principis de la

UF1 Competències Activitats avaluables Proves escrites

RA1 15% 5% 70%

RA2 15% 5% 70%

• La principal ﬁnalitat de la protecció radiològica és protegir els individus, els

• Si tenim presents els diferents tipus d’efectes biològics podem determinar

1. Prevenir l’aparició d’efectes DETERMINISTES (no estocàstics): aquests

2. Limitar la probabilitat d’incidència dels efectes ESTOCÀSTICS

• Ministeri d’energia, turisme i agenda digital: responsable d’atorgar les

• Consejo de Seguridad Nuclear (CSN): creat en la llei 15/1980, és l’únic

• Comissió Internacional de Protecció (ICRP):

• Efectes de les radiacions

• Protecció Radiològica en medicina

• Aplicació de les recomanacions

• Comitè cientíﬁc de les Nacions Unides per

• Agència Internacional d’Energia Atòmica

• Agència per les Energies Nuclears, sota l’Organització per

• European Atomic Energy Community (EURATOM): és un

A Espanya ens basem en el Reglament sobre la protecció sanitària contra les

És aquest Reial Decret qui marca la normativa en matèria de protecció

L’exposició de les persones a les radiacions poden ser degudes per

feina, tant si treballen:

• Amb aparells productors de radiacions ionitzants

• Amb fonts radioactives

• En espais amb alts nivells de radiació

• Exemples: personal sanitari de Radioteràpia, Imatge per al Diagnòstic i

Medicina Nuclear; treballadors i treballadores de la industria nuclear,

individues que es realitzen procediments de diagnòstic (Imatge per al

• Exemples: persones sotmeses a radiograﬁes, gammagraﬁes, braquiteràpia...

Exposició del públic

radiació de qualsevol tipus, excepte per la via ocupacional o mèdica.

• Exemples: fuga en una central nuclear, proximitat a instal·lacions o residus

Irradiació o exposició: acció de sotmetre a una persona u objecte a les

1. Què és la protecció radiològica?

2. Quins són els objectius principals de la protecció radiològica?

5. Digues a quin tipus d’exposició representen les següents imatges:

La Comissió Internacional de Protecció Radiològica (ICRP) proporciona

• Justiﬁcació de l’activitat a realitzar amb radiació ionitzant

• Optimització de totes les exposicions a radiacions ionitzants (les dosis

han de ser les més baixes possibles que et permeti la prova i el

• Limitació de les dosis individuals rebudes en les activitats citades (no

han de superar els límits establerts en la legislació vigent).

la salut o danys al medi ambient.

individualment i per a la societat (diagnòstics, tractaments).

* Mai s’autoritzarà una activitat si el balanç beneﬁci—rics és negatiu.

• Reduir raonablement la magnitud de les dosis individuals

• Reduir número de persones exposades

• Reduir la probabilitat de rebre exposicions accidentals

L’optimització de la protecció radiològica s’ha d’efectuar durant l’execució de la

• Dosi equivalent: és la dosi absorbida per un teixit o òrgan en funció de la

• Dosi equivalent: és la dosi absorbida per un teixit o òrgan en funció de la

S’estableixen uns límits de dosis per assegurar una protecció adequada.

Tota la normativa sobre protecció radiològica i seguretat nuclear es troba a CSN

7. Un davantal de protecció radiològica que s’utilitzen en el servei de raigs X absorbeix un

8. Quan no s’aplica el principi de limitació?

La dosi de radiació rebuda pot ser reduïda augmentant les variables

Disminuint el temps d’activitat es veurà reduïda proporcionalment la dosi

I = intensitat (taxa de dosi o taxa d’exposició)

t = temps que s’està en l’espai amb aquella intensitat

El blindatge consisteix a interposar un material absorbent (barrera o blindatge)

L’eﬁciència d’una barrera no depèn de la

D’acord amb la llei d’atenuació de fotons, si un feix de fotons incideix

S’anomena capa hemireductora (CHR) o espessor de semireducció (ESR),

Quan una radiació travessa n espessor de semireducció, la intensitat es veu