M3.

Activitat 3: Adaptació d’un text breu

Text original: LES SABATES DE L’HOME AFORTUNAT (Educació Primària)

Ja fa molt, molt de temps... en un regne molt, molt llunyà... Hi havia un rei el poder i la
riquesa del qual eren tan enormes com profunda era la tristesa que cada dia
l'acompanyava.

Ho tenia tot i tot i així no aconseguia ser feliç, sempre sentia que li faltava alguna cosa. Un
dia, fart de tant de patiment, va anunciar que entregaria la meitat del seu regne a qui
aconseguís tornar-li la felicitat.

Després de l'anunci, tots els consellers de la cort van començar a buscar una cura. Van
portar els savis més prestigiosos, els mags més famosos, els millors remeiers… fins i tot
van buscar els més divertits bonics, però tot va ser inútil, ningú sabia com fer feliç un rei
que ho tenia tot.

Quan, després de moltes setmanes, ja tots s'havien donat per vençuts, va aparèixer per
palau un vell savi que va assegurar que tenia la resposta:
“Si hi ha al regne un home completament feliç, podrà curar el rei. Només has de trobar
algú que, al seu dia a dia, se senti satisfet amb el que té, que mostri sempre un somriure
sincer a la cara, que no tingui enveja per les pertinences dels altres… I quan ho trobeu,
demaneu-li sobre sabates i porteu-les a palau.
Un cop aquí, la seva majestat haurà de caminar un dia sencer amb aquestes sabates. Us
asseguro que l'endemà s'haurà guarit”.

El rei va donar la seva aprovació i tots els consellers van començar la cerca.

Però una cosa que al principi semblava fàcil, va resultar no ser-ho tant: doncs l'home que
era ric, estava malalt; allò que tenia bona salut, era pobre; el que tenia diners i alhora
estava sa, es queixava de la seva parella, o dels seus fills, o de la seva feina… Finalment
es va adonar que a tots els faltava alguna cosa per ser totalment feliços.

Després de molts dies de cerca, va arribar un missatger a palau per anunciar que, per fi,
havien trobat un home feliç. Es tractava d'un camperol humil que vivia en una de les
zones més pobres i allunyades.

El rei, en conèixer la notícia, va fer buscar les sabates d'aquest afortunat. Els va dir que a
canvi li diran qualsevol cosa que demanés.
Els missatgers van iniciar un llarg viatge i, després de diverses setmanes, es van tornar a
presentar davant el monarca.

-Bé, digueu-me, ho heu aconseguit? Heu localitzat al pagès?

-Majestat, tenim una notícia bona i una dolenta. La bona és que hem trobat l'home i
realment és feliç. Li vam estar observant i vam veure la il·lusió a la seva mirada en cada
moment del dia. Vam parlar amb ell i ens va rebre amb un ampli somriure i amb l'alegria
reflectida als seus ulls…
-¿I la dolenta? -va preguntar el rei impacient.
- Que no tenia sabates.

Relat extret i traduït del llibre Cuentos para entender el mundo (2000) de Eloy Moreno.
Text adaptat