CATALUNYA

Temari
EDUCACIÓ
INFANTIL

13
La programació en el primer cicle
d’Educació Infantil.
Objectius, continguts i metodologia adequada
per als nens i nenes de zero a tres anys.

15-27152-01
 tema 13

educació infantil

1. LA PROGRAMACIÓ
1.1. PRIMERA PART: PRESA DE DECISIONS GENERALS

1.2. SEGONA PART: LES UNITATS DIDÀCTIQUES

1.2.1. Descripció
1.2.2. Elements de les unitats didàctiques

2. OBJECTIUS I CONTINGUTS PER AL PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL

2.1. CAPACITATS DE L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL

2.2. ELS OBJECTIUS

2.3. LES ÀREES I LA GLOBALITZACIÓ DELS CONTINGUTS

3. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES PER AL PRIMER CICLE

D’EDUCACIÓ INFANTIL
3.1. PRINCIPIS BÀSICS

3.2. ORIENTACIONS PER AL PRIMER CICLE

3.2.1. Criteris metodològics
3.2.2. El procés d’avaluació
3.2.3. Atenció a la diversitat

3
 tema 13

educació infantil

INTRODUCCIÓ

Com s’ha esmentat en el tema 11, s’ha de partir de la concreció del

currículum en el Projecte Educatiu per seleccionar els objectius que
es perseguiran, així com la seva seqüenciació i la selecció i distribució
dels continguts. Una vegada seleccionats objectius i continguts, és
necessari reflexionar sobre la seva posada en pràctica. L’equip educatiu
de cicle o d’etapa s’enfronta per tant al repte de prendre decisions
metodològiques.
Tanmateix, no existeix un sol model metodològic, sinó que cada equip
ha de ser capaç, per mitjà de la seva reflexió, en cas de trobar les
estratègies més adequades a la seva realitat. Per això, en el currículum
d’Educació Infantil es proposen diferents principis metodològics, però
no es planteja cap mètode concret d’intervenció.
Al llarg d’aquest tema, s’analitzaran els principals elements de la
programació, centrant la seva aplicació en el primer cicle d’Educació
Infantil, que comprèn de zero a tres anys. A més, es revisaran algunes
orientacions metodològiques adequades per als nens i nenes d’aquestes
edats.

5
tema 13

educació infantil

1 LA PROGRAMACIÓ
En el currículum d’Educació Infantil s’expressa que “els mestres i les mestres són
responsables d’organitzar l’espai, el temps i les activitats i d’aplicar les estratègies
pertinents a fi d’aconseguir el màxim desenvolupament de les potencialitats dels
infants, d’acord amb unes finalitats educatives fixades, respectant els interessos i les
aportacions dels nens i nenes i amb la col·laboració i participació de les famílies”.
Així mateix, es recull que «el cicle constitueix la unitat temporal de programació.
Per això, es garantirà el treball en equip dels professionals d’un mateix cicle». Això
significa que les programacions hauran de ser elaborades pels equips de cicle.
Les programacions són el conjunt d’unitats didàctiques o unitats de programació, en
les quals es planifiquen i distribueixen els objectius i continguts, i es temporalitzen
les activitats d’aprenentatge i es dissenya l’avaluació, corresponents a un curs
escolar.
Una programació ha de basar-se sempre en les decisions preses en el Projecte
Educatiu, i suposa l’adaptació d’aquests elements per a un grup de nens i nenes
concret, elaborant unitats més petites. La programació suposa, per tant, el tercer
nivell de concreció del currículum.

Repassa els nivells de concreció del currículum en el tema 11.

Algunes de les característiques més significatives de la programació són:

„„ Ha de ser un instrument de treball per a l’educador, que l’ajudarà a orientar la
seva pràctica. També és un element que li permetrà reflectir el seu treball a l’aula,
de cara a la resta de l’equip educatiu, l’Equip Directiu, les famílies i l’Administració
educativa.
„„ Quan programem estem fent una hipòtesi del que volem treballar en una
aula. Serà necessari ser flexible per poder adaptar-nos a les diferents situacions
educatives i no considerar la programació com a una cosa tancada.
„„ S’ha de programar contínuament. La unitat de programació serà el punt de
partida, però l’avaluació contínua que estiguem realitzant ens permetrà anar
fent els reajustaments necessaris en cada moment.
„„ El Projecte Educatiu haurà de ser el punt de partida per a l’elaboració de les
programacions, respectant les decisions preses en ell.

6
 tema 13

educació infantil

En aquest document, que anomenem programació, diferenciarem dues parts: una

primera de dedicada a la presa de decisions generals i la segona amb cada una de
les unitats didàctiques que la componen.
Quan comença un curs acadèmic, l’equip educatiu comença a programar tot el que
desenvoluparà en els mesos posteriors. En el Projecte Educatiu, ja s’han pres moltes
decisions sobre alguns aspectes generals, però en aquest moment cal adaptar-lo
a les característiques d’un grup de nens i nenes determinat per a, posteriorment,
poder desenvolupar les diferents unitats didàctiques.
En els següents apartats es detallen els elements de cada una d’aquestes parts.

En què ha d’estar basada una programació i quines són les seves característiques?

1.1. PRIMERA PART: PRESA DE DECISIONS GENERALS

Abans de començar a programar les unitats didàctiques, cal prendre una sèrie de
decisions generals que ens serviran com a punt de partida. Els diferents elements
que cal analitzar en aquest procés són:
a) Característiques del grup: consisteix a descriure les particularitats concretes
del grup de nens i nenes amb qui treballarem, com el seu número, edat, sexe,
característiques familiars i personals, història escolar, etc.
b) Objectius del curs: es prenen decisions sobre la selecció, seqüenciació i
adaptació dels objectius. Cal tenir en compte que els objectius s’han plantejat
per ser assolits en un cicle, per la qual cosa hem de decidir quina part d’aquest
objectiu treballarem en cada curs.
c) Continguts del curs: igual que amb els objectius, l’educador o educadora haurà
de seleccionar, seqüenciar i adaptar els continguts que treballarà en el curs.
d) Metodologia: en aquest apartat es recullen aspectes generals, com a
l’organització d’espais i temps, recursos dels que es disposa, agrupaments dels
nens i nenes, cursos de participació de les famílies, etc.
e) Avaluació: s’inclouran les diferents estratègies i instruments que s’utilitzaran per
avaluar tant el procés d’ensenyament com el d’aprenentatge.

Quin és el primer pas d’una programació i quins elements cal considerar?

7
tema 13

educació infantil

1.2. SEGONA PART: LES UNITATS DIDÀCTIQUES

1.2.1. Descripció

Una unitat didàctica o unitat de programació és una unitat de treball relativa a un

procés d’ensenyament i aprenentatge articulat i complet.
«La unitat didàctica o unitat de programació serà la intervenció de tots els elements
que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge amb una coherència
metodològica interna i per un període de temps determinat» (Antúnez et al., 1992).
Per tant, s’entén per unitat didàctica tota unitat de treball de durada variable, que
organitza un conjunt d’activitats d’ensenyament i aprenentatge i que respon, en
un nivell de concreció, a tots els elements del currículum: què, com i quan ensenyar
i avaluar. En aquesta unitat s’han de necessitar els objectius, continguts i activitats,
els recursos necessaris per desenvolupar-les i avaluar-les i totes aquelles decisions
encaminades a oferir una més adequada atenció a la diversitat de l’alumnat.

1.2.2. Elements de les unitats didàctiques

La unitat didàctica ha de donar resposta als interrogants curriculars què, com i

quan ensenyar i avaluar. S’han de tenir en compte els diferents nivells de cada
alumne de la classe i desenvolupar, en funció d’elles, les necessàries adaptacions
curriculars. Els principals elements són:
„„ Els objectius : són les capacitats que volem que adquireixin els alumnes.
„„ Els continguts: són el mitjà per arribar les esmentades capacitats.
„„ La metodologia: formada per les estratègies i principis que guien la nostra
acció educativa.
„„ Les activitats d’ensenyament-aprenentatge: es desenvoluparan per treballar
els continguts.
„„ Els instruments i criteris per avaluar el procés d’ensenyament-
aprenentatge.
Per poder elaborar les programacions cal tenir presents alguns aspectes:
„„ Un coneixement precís del currículum de l’etapa i de la normativa legal que
determinen els elements bàsics i necessaris per a la concreció del currículum en
els diferents nivells de programació.
„„ Un coneixement dels processos de desenvolupament evolutiu dels nens
d’aquest cicle, de les seves capacitats i possibilitats d’aprenentatge. Durant
aquest període es donaran molts canvis en el nen, durant un curt espai de temps,
ja que passen d’una total dependència de l’adult a ser gairebé autònoms. A més,
en aquest cicle aconseguiran una diferenciació progressiva entre si mateixos i
els altres, i aprendran a adaptar els seus ritmes biològics a les rutines familiars
i escolars, i a identificar i manifestar les seves necessitats i intentar satisfer-les,
adquirint així una progressiva autonomia en les rutines.

Pots aprofundir sobre aquests conceptes en els temes de l’1 al 5.

8
 tema 13

educació infantil

„„ Un coneixement adequat del nostre grup d’alumnes i de cada un d’ells com

a individu, per ajustar al màxim els processos d’ensenyament-aprenentatge,
identificant les seves necessitats, interessos, manques...
„„ Un coneixement de les característiques essencials de l’entorn sociocultural i
familiar en el qual s’espavilen els nens i nenes.
„„ Un coneixement dels recursos disponibles perquè sigui real la programació.

Quins elements cal tenir en compte per poder elaborar una unitat didàctica?

9
tema 13

educació infantil

2 OBJECTIUS I CONTINGUTS PER AL PRIMER CICLE

D’EDUCACIÓ INFANTIL
Segons estableix la LOE (2006), les Administracions educatives determinaran
els continguts educatius del primer cicle de l’Educació Infantil. Al Reial Decret
1630/2006 es recullen els objectius de les diferents àrees de l’Educació Infantil,
però no s’especifica la seqüenciació per al primer cicle. Correspondrà, per tant, a les
Administracions amb competències educatives concretar-lo.
Pel que fa a Catalunya, al Decret 101/2010 del 3 d’agost regula el primer cicle de
l’Educació Infantil. D’aquesta concreció curricular s’ha de partir per a l’elaboració
del Projecte Educatiu de Centre. Cal, per tant determinar els objectius i continguts
que es treballaran en aquell període, que han estat seleccionats, són seqüenciats i
són adaptats a les característiques dels alumnes a qui es dirigeixen.

2.1. CAPACITATS DE L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL

Els decrets que especifiquen com treballar a l’Educació Infantil defineixen que
l’objectiu prioritari és afavorir el desenvolupament d’una sèrie de capacitats que
han de permetre als infants créixer integralment com a persones iguals en el món
actual.
El desenvolupament d’aquestes capacitats és el resultat del que s’aprèn i estan
organitzades al voltant de 4 eixos vertebradors. La relació entre els eixos i les
capacitats queda representada en el quadre següent.

EIXOS CAPACITATS

1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la

Aprendre a ser coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
i actuar d´una
2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
manera cada
imatge positiva d´ell mateix i dels altres.
vegada més
autònoma 3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d´autonomia en accions quotidianes,
per actuar amb seguretat i eficàcia.

4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques

Aprendre bàsiques.
a pensar i
5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i
comunicar
situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

6. Observar i explorar l´entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de

Aprendre a curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
descobrir i tenir
7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne
iniciativa
els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució

Aprendre a pacífica de conflictes.
conviure i habitar 9. Comportar-se d´acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a
el món una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració
social.

10
 tema 13

educació infantil

En les diferents programacions de les unitats didàctiques s’hauran de tenir

presents les capacitats que tinguin relació amb els aprenentatges en qüestió i
anar progressant en l’assoliment d’aquestes amb uns aprenentatges continuats i
progressius, que seguiran en el segon cicle de l’Educació Infantil.

2.2. ELS OBJECTIUS

Per tal de concretar el grau d’assoliment de les diferents capacitats es presenten

uns objectius propis del cicle per tal de facilitar la programació i planificació de les
fites d’aprenentatge pels infants d’aquest cicle.
Partint d’aquesta proposta legislativa els centres han de d’adaptar aquests
objectius al context on s’insereixen, i s’han de reflectir en el projecte educatiu.
En el decret 101 s’especifica que els objectius curriculars d’aquest cicle són:
1. Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional
corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar
les pròpies emocions i sentiments.
2. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament
el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials
que facilitin la integració en el grup.
3. Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació,
repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les
seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.
4. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se
a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora
del llenguatge oral.
5. Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius,
augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i
l’orientació en l’espai quotidià.
6. Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de
les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves
característiques perceptives.
7. Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica, i anar-les representant
a través d’un incipient joc simbòlic.
8. Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic,
musical i plàstic.
Els centres disposen d’autonomia pedagògica i organitzativa per fixar objectius
propis d’acord amb el context on s’insereixen, els quals s’han de reflectir en el
projecte educatiu.

11
tema 13

educació infantil

2.3. LES ÀREES I LA GLOBALITZACIÓ DELS CONTINGUTS

Els continguts, seleccionats d’acord amb el document prescriptiu del currículum

i del projecte educatiu de centre, han de donar resposta a la pregunta «què hem
d’ensenyar perquè l’alumnat assoleixi les capacitats?» Es proposa la redacció formal
dels continguts que integri els diversos components conceptuals, procedimentals
i actitudinals- Les àrees en qüestió són:

XX Descoberta d’un mateix i dels altres

„„ Identificació com a persona, coneixement d’algunes característiques personals

pròpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu
moment maduratiu.
„„ Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi
cos i utilització dels recursos personals de que disposa en la vida quotidiana.
„„ Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques (gana, set,
son, etc.), mostrant un progressiu control progressiu d’aquestes.
„„ Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, utilitzant el
llenguatge com a mitjà d’expressió i comunicació.
„„ Progrés en l’adquisició d’hàbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat
personal, la higiene i la salut així com en l’inici d’hàbits d’ordre, constància i
organització en les activitats en què participa.
„„ Progrés en el domini de la coordinació i el control dinàmic del cos, augmentant
la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació
en l’espai quotidià.
„„ Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació,
repòs, higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les
seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.
„„ Domini progressiu del control i de la coordinació òculomanual, així com de les
habilitats manipulatives necessàries per explorar objectes i per ser cada vegada
més actiu i autònom en les diferents situacions quotidianes (vestir-se, posar-se
les sabates, etc.).
„„ Iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les dificultats que es puguin
presentar mitjançant la pròpia actuació o demanant als altres la ajuda necessària
i acceptant petites frustracions.
„„ Disposició per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els
infants amb qui comparteix situacions i activitats quotidianament.

XX Descoberta d’un mateix i dels altres

„„ Identificació com a persona, coneixement d’algunes característiques personals

pròpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu
moment maduratiu.

12
 tema 13

educació infantil

„„ Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi

cos i utilització dels recursos personals de que disposa en la vida quotidiana.
„„ Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques (gana, set,
son, etc.), mostrant un progressiu control progressiu d’aquestes.
„„ Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, utilitzant el
llenguatge com a mitjà d’expressió i comunicació.
„„ Progrés en l’adquisició d’hàbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat
personal, la higiene i la salut així com en l’inici d’hàbits d’ordre, constància i
organització en les activitats en què participa.
„„ Progrés en el domini de la coordinació i el control dinàmic del cos, augmentant
la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació
en l’espai quotidià.
„„ Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació,
repòs, higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les
seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.
„„ Domini progressiu del control i de la coordinació òculomanual, així com de les
habilitats manipulatives necessàries per explorar objectes i per ser cada vegada
més actiu i autònom en les diferents situacions quotidianes (vestir-se, posar-se
les sabates, etc.).
„„ Iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les dificultats que es puguin
presentar mitjançant la pròpia actuació o demanant als altres la ajuda necessària
i acceptant petites frustracions.
„„ Disposició per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els
infants amb qui comparteix situacions i activitats quotidianament.

XX Descoberta d’un mateix i dels altres

„„ Identificació com a persona, coneixement d’algunes característiques personals

pròpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu
moment maduratiu.
„„ Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi
cos i utilització dels recursos personals de que disposa en la vida quotidiana.
„„ Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques (gana, set,
son, etc.), mostrant un progressiu control progressiu d’aquestes.
„„ Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, utilitzant el
llenguatge com a mitjà d’expressió i comunicació.
„„ Progrés en l’adquisició d’hàbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat
personal, la higiene i la salut així com en l’inici d’hàbits d’ordre, constància i
organització en les activitats en què participa.
„„ Progrés en el domini de la coordinació i el control dinàmic del cos, augmentant
la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació
en l’espai quotidià.

13
tema 13

educació infantil

„„ Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació,

repòs, higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les
seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.
„„ Domini progressiu del control i de la coordinació òculomanual, així com de les
habilitats manipulatives necessàries per explorar objectes i per ser cada vegada
més actiu i autònom en les diferents situacions quotidianes (vestir-se, posar-se
les sabates, etc.).
„„ Iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les dificultats que es puguin
presentar mitjançant la pròpia actuació o demanant als altres la ajuda necessària
i acceptant petites frustracions.
„„ Disposició per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els
infants amb qui comparteix situacions i activitats quotidianament.

XX Descoberta de l’entorn
„„ Comprensió i apreciació progressiva de l’entorn immediat, iniciant-se en el
coneixement i l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració
en els diferents grups socials en que participa.
„„ Orientació amb autonomia en els espais habituals i quotidians i inici en l’ús de
termes relatius a l’espai (aquí, allà, dins, fora, amunt, avall).
„„ Orientació en les seqüències temporals en que s’organitza la vida diària i inici en
l’ús de termes relatius a l’organització del temps (matí, tarda, ara, desprès, avui,
demà).
„„ Observació i actuació sobre la realitat immediata, a partir de les pròpies vivències
establint relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.
„„ Observació i exploració de l’entorn físic i social, planificant i ordenant la pròpia
acció, constatant-ne els efectes i establint relacions entre la pròpia actuació i les
conseqüències que se’n deriven.
„„ Observació i constatació d’alguns dels canvis i modificacions a que estan
sotmesos tots els elements de l’entorn (persones, animals, plantes, objectes).
„„ Interès i curiositat pel medi físic i social, explorant les característiques d’objectes,
materials i d’elements de l’entorn natural formulant preguntes sobre alguns
esdeveniments i representant vivències i situacions mitjançant el joc simbòlic.
„„ Participació en festes, tradicions i costums de la comunitat a la que pertany.
„„ Inici en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials fruit de l’exploració dels
objectes materials, d’elements de l’entorn natural i de la comparació de les seves
propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions, correspondències
en funció de les característiques i els atributs.
„„ Reconeixement de seqüències espacials, temporals i lògiques i iniciar-se en l’ús
de les primeres nocions quantitatives en situacions quotidianes.

XX Comunicació i llenguatges

„„ Iniciació en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, musical i plàstic.

„„ Interès per algunes de les tècniques més bàsiques (pintura, modelatge, dibuix,
etc.) dels diferents llenguatges expressius i formes de representació.

14
 tema 13

educació infantil

„„ Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones

adultes i altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius
(gest, entonació) i valorant el llenguatge oral com un mitjà de relació amb les
altres persones.
„„ Coneixement i utilització de forma progressiva de les normes que regeixen els
intercanvis, relats i converses (atenció, espera, to de veu, interès, iniciativa).
„„ Expressió de necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral,
mostrant un progressiu increment del vocabulari relatiu al propi entorn i
experiència, ús de frases simples i comprensió de variacions morfològiques de
gènere i nombre.
„„ Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se
entendre i escoltant els altres.
„„ Record i relat d’experiències passades i relacionar-les amb situacions semblants
o diferents.
„„ Reconeixement, retenció i memorització de cançons, dites senzilles, cantarelles,
jocs de falda i participar en elles de forma activa, seguint la tonada, reproduint
el gest, etc.
„„ Reconeixement i participació activa en danses senzilles amb una progressiva
coordinació general del cos i sentit del ritme.

15
tema 13

educació infantil

3 ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES PER AL PRIMER CICLE

D’EDUCACIÓ INFANTIL
L’educador, a través del constant coneixement del grup de nens amb qui treballa,
ha de ser capaç d’ajustar el seu estil d’intervenció, els seus recursos metodològics i
les seves estratègies a les seves necessitats.
Per poder determinar quines respostes educatives donar, és necessari conèixer
el desenvolupament evolutiu dels nens, que ens orientarà i servirà com a punt
de partida, però també caldrà conèixer les característiques i peculiaritats de
cada alumne, que seran diferents en cada nen/a. Per aquest motiu, no existeixen
fórmules úniques que es puguin aplicar en el primer cicle atenent únicament al
criteri d’edat, sinó que totes elles requeriran l’elecció del moment adequat, així
com els ajusts necessaris que permetin adaptar-les a les característiques d’un grup
determinat de nens i nenes.

Repassa aquests conceptes en els temes de l’1 al 5.

3.1. PRINCIPIS BÀSICS

Els principis metodològics que guiaran la nostra pràctica són:

a) L’atenció a la diversitat: atendre la diversitat suposa oferir una resposta adequada
a les diferents motivacions, necessitats, interessos i estil cognitiu de cada nen.
b) L’enfocament globalitzador: el principi de globalització al·ludeix a la conveniència
d’aproximar els nens al que han d’aprendre des d’una perspectiva integrada i
diversa.
c) L’aprenentatge significatiu: aprendre de forma significativa requereix establir
nombroses relacions entre el que ja es coneix i el que s’ha d’aprendre, i té com
a conseqüència la integració dels coneixements, la qual cosa permetrà aplicar
l’après en una situació a altres situacions i contexts.
Un altre dels requisits per aprendre significativament és que el nen estigui
motivat per aprendre, és a dir, que els aprenentatges tinguin sentit per als nens/
es, connectin amb els seus interessos i responguin a les seves necessitats.
És contrari a l’aprenentatge memorístic o repetitiu, en el qual no s’assoleixen
les connexions amb els coneixements previs i, per tant, no es modifiquen les
estructures cognitives, per la qual cosa s’oblidarà fàcilment.
d) El joc, instrument privilegiat d’intervenció educativa: el joc és una conducta
universal que nens i nenes manifesten de forma espontània. Afecta el
desenvolupament cognitiu, psicomotor, afectiu i social, ja que permet expressar
sentiments, comprendre normes, desenvolupar l’atenció, la memòria o la
imitació de conductes socials. A través dels jocs, nenes i nens s’aproximen al
coneixement del mitjà que els envolta, al pensament i a les emocions pròpies

16
 tema 13

educació infantil

i dels altres. Pel seu caràcter motivador, creatiu i agradable, l’activitat lúdica té
una importància clau en Educació Infantil.
e) L’activitat infantil: l’observació i l’experimentació: l’activitat infantil és un requisit
indispensable per al desenvolupament i l’aprenentatge. Els nens i nenes
d’aquestes edats han d’aprendre fent, en un procés que requereix observació,
manipulació, experimentació, reflexió i esforç mental.
f) L’ambient escolar, un espai de benestar, afectiu i estimulant: els nens i nenes
aprenen en interacció amb el mitjà en el qual es desenvolupen. En aquesta
etapa el medi o l’entorn s’entén com a factor condicionant de l’activitat infantil,
com a element que pot condicionar l’ensenyament, mobilitzar l’aprenentatge
de nens i nenes i actuar com a instrument per al seu procés de socialització i
individualització.
g) L’organització dels espais i els temps: s’hauria de prestar especial atenció a
les decisions que es prenguin en relació amb l’organització dels espais i del
temps, ja que tenen una importància fonamental per concretar les intencions
educatives.
Tots els espais de l’escola haurien de dissenyar-se i distribuir-se amb
intencionalitat educativa, de manera estable i variada, de manera que el seu
ús permeti atendre satisfactòriament les necessitats de moviment, afecte, joc,
exploració, comunicació o descans de nens i nenes.
En el primer cicle és important que l’organització espacial estimuli la interacció
entre iguals i amb els adults, la realització d’accions sobre els objectes i els lliures
desplaçaments, tot això en un marc de seguretat física i emocional.
Per la seva part, l’organització del temps va més enllà de la distribució temporal de
les activitats o de la confecció d’horaris. El temps, a més d’element organitzatiu,
ha de ser considerat un factor rellevant en el procés de construcció personal de
nens i nenes.
En els primers nivells de l’etapa, el temps va íntimament relacionat amb la
satisfacció de les necessitats biològiques. A poc a poc, aquests ritmes se’n van
adaptant cap a altres necessitats de caràcter més social.
La formació de rutines serà molt útil, ja que a través de la vivència d’un temps
escolar organitzat i predictible, nens i nenes van establint ordre i regularitat en
les seves actuacions i en les dels altres i aprenent certes nocions temporals.
h) Els materials com elements mediadors: els materials s’han d’entendre com
mitjans que condicionen l’activitat infantil i, conseqüentment, la qualitat dels
aprenentatges. Aquesta és la raó per la qual es consideren importants. Els
materials seleccionats haurien d’afavorir els aspectes afectius i relacionals que
es desencadenen en situacions de joc, despertar la curiositat dels nens, el desig
de manipular-los, la iniciativa per l’exploració i la recerca de respostes sobre el
seu funcionament.
i) El centre d’Educació Infantil és espai per a la convivència; aporta al nen una
altra font d’experiències determinant del seu desenvolupament, la seva trobada

17
tema 13

educació infantil

amb altres nens i nenes. La interacció entre iguals constitueix tant un objectiu
educatiu com un recurs metodològic de primer ordre.
j) L’Educació Infantil, una tasca compartida: la coordinació entre tots els
professionals que intervenen en Educació Infantil és indispensable per assegurar
la coherència i continuïtat de l’ensenyament i dels aprenentatges. L’elaboració,
desenvolupament i avaluació del Projecte Educatiu d’Educació Infantil és una
de les tasques fonamentals de l’equip docent.
k) L’avaluació com a observació de processos: l’avaluació en Educació Infantil ha
de vincular-se al desenvolupament del procés d’ensenyament i aprenentatge i
ha de constituir una pràctica habitual per valorar els avenços que es produeixen
com a resultat de l’acció didàctica.

Quins són els elements bàsics de la metodologia en el primer cicle d’Infantil?

3.2. ORIENTACIONS PER AL PRIMER CICLE

3.2.1. Criteris metodològics

Al llarg de la història s’han anat portant a terme diferent estratègies metodològiques

que parteixen dels aspectes més característics del cicle i que persegueixen
acompanyar els infants en el seu desenvolupament. Les diferents experiències
han respectat entre d’altres aspectes: l’assoliment progressiu de l’autonomia, la
descoberta i desenvolupament del llenguatge oral com a mitjà de comunicació,
la necessitat d’activitat, d’experimentació i manipulació, la motivació i la necessitat
de partir dels seus interessos, l’ús del joc com a base de tot el seu aprenentatge,
la funcionalitat i significació de l’aprenentatge i sobre tot el clima de l’aula i el
benestar personal i grupal.
El currículum de l’Educació Infantil i el desplegament curricular ens presenten una
sèrie d’orientacions metodològiques però serà en el Projecte Educatiu i en l’elaboració
dels horaris on es veuran reflectits les diferents concepcions de l’educació que en tot
cas han de respectar les indicacions del currículum
En aquest cicle és imprescindible que els infants sentin que tenen un lloc en el
seu entorn i que hi confiïn. Per això cal acollir-los i acceptar-los íntegrament amb
estima, conèixer-los i comprendre’ls des del respecte i l’afectivitat, i assegurar
les relacions de confiança i la creació de vincles amb les persones adultes i els
companys i companyes propers. Les rutines, els hàbits i el coneixement dels límits
i les conductes que són acceptades els faran sentir confortables i els permetran
preveure els esdeveniments, així com les conseqüències de les seves accions.
Les activitats quotidianes lligades a la satisfacció de les necessitats bàsiques són l’eix
de l’organització educativa i esdevenen una excel·lent situació per enfortir el vincle
amb l’adult; per descobrir els propis límits, necessitats i possibilitats; per avançar en

18
 tema 13

educació infantil

la comunicació i la construcció conjunta de significats; per anar percebent ritmes

temporals; per anar copsant els espais viscuts; per anar sentint els valors culturals
del seu entorn, i per anar guanyant autonomia.
La intenció educativa d’aprendre a viure i a conviure reclama als infants un
desenvolupament personal que promogui l’autoregulació, la motivació i el fet de
sentir-se més confiats i responsables dels seus propis actes.
Atenent a tots aquests aspectes es poden considerar una sèrie de criteris
metodològics com:
„„ L’exploració de l’entorn amb progressiva autonomia. . La manipulació i
l’experimentació amb diferents materials de la vida quotidiana afavoreixen la
construcció de les primeres relacions causals, que els orientaran en els seus
comportaments d’exploració de l’entorn i a prendre decisions més adequades.
Cal que se sentin actius , i tinguin la capacitat d’anar desenvolupant eines i
recursos per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l’ús d’estratègies
per fer una exploració activa, viscuda, experimentant i raonant per elaborar
explicacions que hi donin sentit, i que ho puguin fer amb la confiança que seran
reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí. Els infants entren en contacte
amb els objectes, les imatges, els sons, els gustos i les olors, exploren l’entorn
proper amb interès, amb progressió de la seva autonomia, fent transferència
dels aprenentatges obtinguts d’uns objectes a uns altres, i s’adonen que si
actuen sobre ells provoquen un efecte. L’entorn natural ha d’estar present en les
seves observacions i exploracions, en un context també relacionat amb la vida
quotidiana.
„„ La igualtat d’oportunitats Els centres han de promoure la igualtat d’oportunitats
per a nens i nenes, procurar que els patrons sexistes i androcèntrics no generin
la imposició de característiques i aspiracions en funció del sexe i evitar els
comportaments i les actituds discriminatòries.
„„ Aprenentatge compartit Els companys i companyes i les persones adultes
de l’entorn proper són part essencial d’aquest procés. L’intercanvi amb ells, la
comunicació, l’empatia i la representació donen informació i ofereixen altres
punts de vista que permeten ampliar i ajustar el propi raonament i construir de
manera conjunta un coneixement més adaptat al context: aprendre compartint
amb les altres persones.
„„ El coneixement i domini progressiu del cos. En el primer cicle de l’Educació
Infantil s’han de tenir presents els processos de coneixement i domini del propi
cos i d’individualització, acompanyats de la construcció de la trama de relacions
i interaccions que es donen dins i fora de l’escola i dels llenguatges expressius i
comunicatius que la fan possible, així com del coneixement sobre l’entorn físic
i social.
„„ L’entorn acollidor. Ja des dels primers moments de vida, cada infant té
un ritme i una manera particular de manifestar-se. Per tal d’ajudar al seu
desenvolupament, caldrà respectar les diferències individuals de l’alumnat. Una
vinculació afectiva per part de les persones educadores i un entorn acollidor
faran que els infants tinguin confiança i se sentin atesos i ben acollits, i afavoriran
un desenvolupament progressiu de manera adequada.

19
tema 13

educació infantil

„„ La modelització de relacions positives i de no discriminació. Els infants

inicien les connexions amb el món a través de les persones més properes, la
família i els educadors o educadores. El model relacional del personal educador
orienta i modela el dels infants, en la mesura que aquests imiten i reprodueixen
els comportaments que veuen en les persones adultes amb qui es relacionen
i practiquen estratègies relacionals d’acord amb les seves possibilitats. Caldrà
identificar, si escau, els mecanismes de discriminació sexual ocults a les relacions
interactives presents a les escoles. Si les necessitats de cada infant es respecten,
aquests aprendran a respectar les dels altres, i a establir relacions positives dins
del grup.
„„ L’organització dels materials i l’ús planificat dels espais de joc i exploració.
L’organització dels espais i materials del primer cicle de l’Educació Infantil ha de
facilitar l’acció autònoma dels infants,la possibilitat d’explorar, fer-se preguntes
i aventurar possibles respostes. El joc individualitzat va deixant de ser solitari i
l’infant va gaudint del fet d’estar a prop dels altres. D’aquest joc paral·lel anirà
sorgint l’interès per l’acció de l’altre i intentarà participar-hi. diferents tipus de
jocs propis de l’edat: manipulatius, motrius, pre-simbòlics, de caire popular,
simbòlic incipient, etc. El joc simbòlic reprodueix el món on vivim i així esdevé
un element prioritari en la reproducció de les relacions socials basades en la
distribució d’activitats i comportaments en funció del gènere, per la qual cosa
el paper del personal educador serà fonamental per vetllar perquè la distribució
de joguines i la participació en els jocs fomentin relacions més igualitàries
allunyades de la reproducció d’estereotips i rols de gènere.
„„ La conversa com mitjà de comunicació. Som éssers socials per naturalesa, per
tant, la comunicació i el llenguatge són imprescindibles per al desenvolupament
humà. Des del moment del naixement es posen en marxa les habilitats
comunicatives: la mirada, l’escolta, el contacte, el gest, i el respecte als torns
d’acció entre l’infant i l’adult constitueixen un diàleg bàsic que facilitarà la
comprensió mútua.
„„ Un ambient relaxat i una actitud receptiva per part de l’adult estimularan el
progrés dels infants en la comunicació en general i en l’expressió corporal i oral.
La melodia i la claredat en la parla de l’educador o educadora proporcionaran el
model adient per al desenvolupament del llenguatge verbal..
„„ Llenguatge verbal com en el no verbal Les activitats de comunicació, més
desenvolupades en la comprensió que en l’expressió, també van progressant, tant
en el llenguatge verbal com en el no verbal. Aquestes habilitats comunicatives
es desenvoluparan en contextos reals, de joc, escoltant i parlant, preguntant,
cantant, repetint sons i paraules, jugant amb la rima i el ritme.

3.2.2. El procés d’avaluació

Un dels objectius de l’etapa de l’Educació Infantil és la detecció precoç de

qualsevol handicap en el desenvolupament o dificultat d’aprenentatge en els
infants. L’avaluació pren així significació com l’eina que ens farà possible analitzar
les causes que poden originar retards o dificultats en els infants.

20
 tema 13

educació infantil

El seguiment del desenvolupament de l’infant, basat en l’observació constant i

sistemàtica, ha de possibilitar el coneixement de les condicions inicials individuals
de cada un, dels progressos que ha efectuat en el seu desenvolupament i del grau
d’assoliment dels objectius educatius establerts. També ha de permetre conèixer
i analitzar si la planificació de la pràctica educativa ha estat la adequada i si els
recursos emprats per tal de facilitar el procés d’ensenyament i d’aprenentatge han
donat l’esperat profit.
És l’equip educatiu de cicle qui decideix sobre els aspectes de l’observació i la
documentació pedagògica que s’han d’incloure en la programació. Així mateix,
ha d’ elaborar els diferents instruments de registre per a les observacions dels
progressos de l’alumnat i la comunicació amb les famílies.
L’observació i el seu registre en la documentació pedagògica són les eines
fonamentals per al seguiment dels progressos dels infants. La finalitat de
l’observació és recollir informació i prendre decisions sobre l’evolució educativa
dels infants, l’adquisició dels aprenentatges, el procés educatiu, la relació que
mantenen amb els altres i l’assoliment dels objectius establerts.
És important que l’observació de l’activitat educativa es faci amb la perspectiva de
crear una cultura de centre que integri els valors i els significats de l’avaluació en el
desenvolupament del centre.
Hi ha diferents eines per avaluar i recollir les dades. les graelles d’observació
sistemàtica amb els criteris d’avaluació relacionats amb els objectius, el registre
individual, el diari de classe, les actes de les juntes d’avaluació. Cal això si posar-
se d’acord no només en les eines, i els moments, sinó també en els indicadors
d’aprenentatge que s’utilitzaran com a referència i la forma de plasmar l’evolució
dels infants en informes a les famílies.

3.2.3. Atenció a la diversitat

Tant la LOE (Llei orgànica 2/2006, del 3 de maig d’educació), com la LEC
(Llei d’Educació de Catalunya 12/2009, del 10 de juliol) que es concreta per
Catalunya, estableixen que cal una educació que atengui a la diversitat de tot
l’alumnat, i que les administracions han d’assegurar les actuacions educatives
preventives i compensatòries que siguin necessàries per atendre aquesta diversitat.
Els nostres alumnes, tenen unes edats en les què es fa imprescindible l’atenció a la
diversitat ja que és un moment privilegiat per poder compensar desigualtats de tot
tipus (socials, culturals, orgàniques...)
Però més enllà de la necessitat d’una atenció a totes les singularitats i individualitats
i un respecte per aquestes, els nostres infants també han d’aprendre a conviure i
respectar aquesta diversitat que els enriqueix.
En aquest sentit cal recordar una de les 9 capacitats a assolir en finalitzar l’etapa
d’Educació Infantil: Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els
altres i en la resolució pacífica de conflictes

21
tema 13

educació infantil

La diversitat fa que cada un de nosaltres siguem únics pel que fa a les diferents
formes de ser, pensar i actuar. Aquesta diversitat és present des dels primers minuts
de vida. Al llarg de la primera infància les diferencies entre les persones prenen
significació en la forma d’actuar i de relacionar-se amb els altres i amb l’entorn que
els envolta. Des de l’àmbit educatiu ja en les llards d’infants es fa imprescindible
donar un tracte personalitzat els infants per preservar un dels seus drets, el dret a
satisfer les seves necessitats.
Entenem per atenció a la diversitat doncs el conjunt d’accions educatives que
en un sentit ampli intenten prevenir i donar resposta a les necessitats, temporals
o permanents, de tot l’alumnat del centre, i entre ells d’aquells que presenten
necessitats educatives especials.
Els nens i nenes presenten necessitats educatives especials quan:
„„ Mostren retard en el seu desenvolupament
„„ Presenten desavantatges i mancances en el procés d’aprenentatge
„„ Presenten malalties greus : transitòries o permanents
„„ Presenten avantatges significatius en els processos d’aprenentatge
„„ Presenten alguna deficiència que generen discapacitats
„„ Mostren sobredotació en totes o en algunes situacions d’aprenentatge
L’atenció a la diversitat de necessitats educatives dels infants exigeix la planificació
acurada de la intervenció pedagògica. El projecte educatiu i les programacions
didàctiques han de ser prou flexibles per permetre concrecions individuals
ajustades a les característiques, als ritmes de desenvolupament i a les singularitats
de cada infant, per tal que es puguin acomplir els principis d’atenció a la diversitat
propis de l’escola inclusiva.
El decret 101 fa una especial atenció a l’atenció a la diversitat en termes d’igualtat
i coeducació. especifica que a les llars d’infants s’ha de promoure la igualtat
d’oportunitats de nenes i nens; incorporar la perspectiva de gènere a l’acció
educativa; prevenir i gestionar comportaments i actituds discriminatoris per raó
de gènere; potenciar el reconeixement, la cooperació i el respecte mutu.
En el desenvolupament del procés educatiu les llars d’infants han de garantir
prioritàriament, entre altres:
„„ La promoció d’un llenguatge verbal que inclogui el gènere femení i el masculí.
„„ La utilització d’un llenguatge visual i gràfic amb un tractament equitatiu per a
ambdós sexes i lliure d’estereotips de gènere, representant dones i homes en les
mateixes funcions i professions.
„„ L’ús de materials didàctics i curriculars que promoguin un tracte equitatiu entre
dones i homes.
„„ La potenciació de relacions, atencions i tracte equitatius a tots els infants.
„„ La promoció de jocs simbòlics, activitats i racons potenciadors de valors
coeducatius sense distinció de rols tradicionals de gènere.

22
 tema 13

educació infantil

„„ El treball de contes amb protagonistes femenins i masculins no estereotipats i

amb models d’igualtat entre gèneres.
„„ La potenciació del treball cooperatiu i col·laboratiu entre els infants en igualtat
de gènere.
En tot cas serà responsabilitat del cicle i de l’equip directiu establir els canals
necessaris per cercar assessorament al respecte i comunicar als membres de l’EAP
o dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya els casos més significatius i
cercar estratègies conjuntes d’actuació..
L’atenció primerenca compleix una funció preventiva, oferint als alumnes un
ambient ric en estímuls de manera que es fomenti el progressiu desenvolupament,
Encara que aquest tipus d’accions està més dirigit a persones d’alt risc, de fet, resulta
de gran utilitat per la prevenció de dificultats d’aprenentatge de qualsevol infant.
Al respecte cal tenir present aportacions de diferents pedagogs que amb la seva
experiència educativa han anat forjant teories pedagògiques que persegueixen
l’estimulació de l’infant en termes de la lliure acció, exploració dels elements i
vivenciació de les possibilitats del cos.
Entre d’altres cal ressaltar la teoria del metode Loczy( Emily Pikler) que en les
seves llards ha donat molta importància a l’observació i la conversa amb l’Infant.
. Les seves aportacions són un punt de partida per el tractament metodològic i
la planificació a la llard d’infants. Afirma que escoltar els infants i observar-los és
l’eina més rellevant per poder incidir en el seu desenvolupament perquè d’aquesta
manera es podran detectar les seves necessitats personals i qualsevol handicap en
el desenvolupament.
«L’adult acaricia a l’Infant amb la seva mirada, amb la seva veu, lentament, amb paciència... crea
una pell psíquica... comenta tot el que fa... organitza un món estable al voltant de l’infant».

«Si l’adult es dedica un temps intensament i exclusivament a l’Infant... després ell pot estar amb sí
mateix i passar moments tot sol a diferents distàncies de l’adult».

«Els infants ens diuen coses d’ells mateixos molt abans de poder parlar, ens ho expliquen amb la
mirada, amb els moviments, amb les reaccions .Podem parlar amb ells i ells amb nosaltres només
cal la intenció i el clima adequat».
Emily Pikler

23
tema 13

educació infantil

CONCLUSIÓ

Al llarg del tema, hem vist el procés pel qual l’equip educatiu ha de
configurar i concretar el currículum a les característiques del context i
del seu grup d’alumnes, la qual cosa fa necessari el coneixement dels
diferents elements de la programació.
Per poder assolir les capacitats plantejades per a l’etapa d’Educació
Infantil, serà necessari donar una resposta educativa ajustada i
adequada a les característiques dels nens, amb algunes consideracions
específiques per a cadascun dels cicles.
Per això, al llarg d’aquest tema hem analitzat els diferents elements
curriculars de la programació en el primer cicle de l’etapa d’Infantil,
així com una sèrie de factors que hem de tenir en compte a l’hora de
planificar la nostra intervenció.
Per finalitzar, s’han desenvolupat una sèrie d’estratègies metodològiques
concretes adaptades a les característiques evolutives dels nens de zero
a tres anys.

24
 tema 13

educació infantil

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA REFERIDA

ANTÚNEZ, S. et al. (1992): Del proyecto educativo a la programación del aula. El qué, el cuándo
y el cómo de los instrumentos de planificación didáctica. Barcelona: Graó.
BERTRAN, C. y GASSÓ, A. (1995): «El protagonista de la semana». Aula Material, octubre 1995.
Barcelona. Graó Educación.
COLL, C. (1992): Psicología y currículum. Barcelona: Paidós.
DIRECCIÓN GENERAL DE EDUCACIÓN, FORMACIÓN PROFESIONAL E INNOVACIÓN EDUCA-
TIVA (2000): Didáctica de la educación infantil. Madrid: Secretaría General Técnica.
EVERWIJN, S.; BORNERS, G. y KNUBBEN, J. (1993): «Educación basada en la capacidad o en
la competencia: cierre de la brecha entre adquisición de conocimiento y capacidad para
aplicarlo». Escuela de Comercio de Holanda. En Higher Education 25.
LORENZO, M. (1997): La organización y gestión del centro educativo. Análisis de casos prácticos.
Madrid: Editorial Universitas, S. A.
MATEO, J. y MARTÍNEZ, F. (2006): Más allá de la medición y la evaluación educativa. Madrid: La
Muralla.
PÉREZ, M. A. y MARTÍN, J. (2005): «El cuento viajero». Cuadernos de pedagogía, n.º 349.

BIBLIOGRAFIA COMENTADA

BECKER, J. (2000): Currículo abierto, flexible, creativo y divertido para 3-6 años. Madrid: Narcea.
Fins i tot els millors mestres arriben a perdre en algun moment l’entusiasme, aclaparats
per la rutina. En aquest llibre s’ofereix aquest currículum creatiu que els dóna la possibilitat
d’enfocar el seu treball d’una manera més dinàmica i divertida, oberta a les capacitats, nivells
i interessos més diversos. Aquest instrument de treball els permetrà portar la pràctica multi-
tud d’idees senzilles realitzades amb materials a l’abast de tots.
COLL (2007): «Las competencias en la educación escolar: algo más que una moda y mucho
menos que un remedio». Aula de Innovación Educativa.
Fa un repàs sobre les competències en educació i el traspàs a l’educació.
GERVILLA, A. (2006): Didáctica básica de la educación infantil: conocer y comprender a los más
pequeños. Madrid: Narcea.
Manual bàsic de didàctica de l’educació de la infantesa, escrit en un llenguatge summament
accessible. Constitueix un instrument d’indubtable utilitat per als docents de formació ini-
cial, així com per a les mestres i mestres que treballen amb la infantesa de 0 a 6 anys. Partint
de la incorporació dels nens i nenes a l’escola i sortint al pas del que constitueix aquest pe-
ríode d’adaptació per a ells, se centra en els principis bàsics de l’aprenentatge infantil i de la
seva relació amb les metodologies més adequades per a aquesta etapa educativa.

25
tema 13

educació infantil

J. Falk (2010) Lóczy, escoltar els infants. Educar de 0 a 6 anys. Temes d’infància Barcelona Ed
Graó.
Aporta explicacions envers la teoria de Lózky d’Emily Pikler envers la necessitat de parlar
amb els infants de forma individual, de forma col·lectiva i dins de les rutines diàries i la relació
d’aquestes converses amb la seva pau interior i la motivació envers el desenvolupament i
l’aprenentatge.
MARTÍN, E.; COLL, C. L (Eds.) (2003): Aprender contenidos, desarrollar capacidades: Intenciones
educativas y planificación de la enseñanza. Barcelona: Edebé.
Al llarg d’aquest llibre es fa un repàs sobre com desenvolupar les capacitats a través dels
continguts educatius.
Montserat Benlloch (2011) Enginyers enginyosos. Educar de 0 a 6 anys. Temes d’infància.
Barcelona Ed Graó.
Ens explica com des de la primera infància l’exploració i l’experimentació amb objectes de
l’entorn proper és una activitat cabdal pel que fa a l’assoliment de l’autonomia física, cogniti-
va, emocional i social i recull experiències innovadores amb la manipulació de tubs, cilindres
de diferents menes i objectes diversos.
Pepa Òdena ( 2011) L’infant i l’escola bressol. Educar de 0 a 6 anys. Temes d’infància Barcelona
Ed. Graò.
L’autora descriu les característiques pròpies de l’etapa, els criteris d’organització i planificació
i les eines per establir una relació família escola que preservi el dret dels infants a tenir un
espai de qualitat per al seu desenvolupament en aquesta primera etapa de la vida.
SÁINZ, M.ª C.; ARGOS, J. (2001): Educación infantil. Contenidos, procesos y experiencias. Madrid:
Narcea.
A fi que l’Educació Infantil sigui el trampolí sobre el que la igualtat d’oportunitats es faci rea-
litat per a tots, cal fer-ne una anàlisi detallada. Per això, els autors d’aquesta obra assenyalen
alguns eixos bàsics sobre els que es dissenya i implementa i, sense intentar incloure totes
les necessitats detectades en el camp de «l’infantil», pretenen abastar tres objectius: prestar
un servei als educadors amb temes que tenen una rellevància especial, provocar la reflexió
teòric-pràctica i omplir un espai no cobert prou per altres publicacions d’enfocament més
específic i sistemàtic, tractant d’interrelacionar els continguts de les diferents àrees. El llibre
està estructurat en tres parts, on els aspectes evolutius, didàctics i pedagògic-organitzatius
no solament es desenvolupen verticalment, sinó que s’entrecreuen i articulen entre si. Les
conclusions a les quals cada un dels autors arriba es desgranen al llarg de la seva reflexió i es
desenvolupen per integrar-se a altres de major abast.
A lo largo de este libro se hace un repaso sobre cómo desarrollar las capacidades a través de
los contenidos educativos.

26
 tema 13

educació infantil

WEBGRAFIA

www.xtec.cat
http://es.geocities.com/pizarraytiza/relcomu1.doc
www.brujulaeducativa.com
http://www.educasites.net/infantil.htm
www.profes.net
www.sminfantil.profes.net
www.escuelademaestros.info
http://es.geocities.com/mrociocm/
http://einfantil.wordpress.com/2006/11/28/educacion-infantil-bloc-de-profesors/
www.educared.net
www.santillana.es
www.maestroteca.com
www.educaweb.com
www.eduteka.org
www.escolar.com

REFERÈNCIES LEGISLATIVES

Consulta la legislació vigent en el document de legislació.

27
 tema 13

educació infantil

RESUM

LA PROGRAMACIÓ EN EL PRIMER CICLE D’Educació Infantil.

OBJECTIUS, CONTINGUTS I METODOLOGIA ADEQUADA PER ALS NENS I
NENES DE ZERO A TRES ANYS.

1. LA PROGRAMACIÓ
Les programacions són el conjunt d’unitats didàctiques o unitats de programació, en
les quals es planifiquen i distribueixen els objectius i continguts d’aprenentatge, es
temporalitzan les activitats d’aprenentatge i es dissenya l’avaluació, corresponents a un
curs escolar.
Algunes de les característiques més significatives de la programació són:
„„ Ha de ser un instrument de treball per a l’educador.
„„ Serà flexible i oberta.
„„ S’ha de programar contínuament.
„„ El Projecte Educatiu serà el punt de partida per a la seva elaboració.

1.1. PRIMERA PART: PRESA DE DECISIONS GENERALS

Elements:
„„ Característiques del grup.
„„ Objectius del curs.
„„ Continguts del curs.
„„ Metodologia.
„„ Avaluació.

1.2. SEGONA PART: LES UNITATS DIDÀCTIQUES

1.2.1. Descripció
Una unitat didàctica o unitat de programació és una unitat de treball relativa a un procés
d’ensenyament i aprenentatge articulat i complet. En aquesta unitat s’han de necessitar els
objectius, continguts i activitats, els recursos necessaris per desenvolupar-les i avaluar-les i
totes aquelles decisions encaminades a oferir una més adequada atenció a la diversitat de
l’alumnat.

1.2.2. Elements de les unitats didàctiques

Els principals elements són:
„„ Els objectius són les capacitats que volem que adquireixin els alumnes i concreten els
objectius generals.
„„ Els continguts, que són el mitjà per assolir les esmentades capacitats.

29
tema 13

educació infantil

„„ La metodologia, que fa referència a les estratègies i principis que guien la nostra acció
educativa.
„„ Les activitats d’ensenyament-aprenentatge que es desenvoluparan per treballar els
continguts.
„„ Els instruments i criteris per avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge.

2. OBJECTIUS I CONTINGUTS PER AL PRIMER CICLE

D’Educació Infantil
A Catalunya, al Decret 282/2006 del 4 de juliol regula el primer cicle de l’Educació Infantil
i els requisits dels centres. D’aquesta concreció curricular s’ha de partir per a l’elaboració
del Projecte Educatiu de Centre. Cal, per tant determinar els objectius i continguts que es
treballaran en aquell període, que han estat seleccionats, són seqüenciats i són adaptats a
les característiques dels alumnes a qui es dirigeixen.

2.1. Capacitats de l’etapa d’Educació Infantil

L’objectiu prioritari és afavorir el desenvolupament d’una sèrie de capacitats que han de
permetre als infants créixer integralment com a persones iguals en el món actual i estan
organitzades al voltant de 4 eixos vertebradors.
„„ Aprendre a ser i actuar d´una manera cada vegada més autònoma
„„ Aprendre a pensar i comunicar
„„ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
„„ Aprendre a conviure i habitar el món
Les capacitats són:
1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot
adonant-se de les seves possibilitats.
2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge
positiva d´ell mateix i dels altres.
3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar
amb seguretat i eficàcia
4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de
comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i
respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i
aprendre a actuar-hi en conseqüència
8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica
de conflictes.
9. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una
autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

30
 tema 13

educació infantil

2.2. Els objectius

„„ Per tal de concretar el grau d’assoliment de les diferents capacitats es presenten uns
objectius propis del cicle per tal de facilitar la programació i planificació de les fites
d’aprenentatge pels infants d’aquest cicle.
„„ Partint d’aquesta proposta legislativa els centres han de d’adaptar aquests objectius al
context on s’insereixen, i s’han de reflectir en el projecte educatiu.
„„ Els centres disposen d’autonomia pedagògica i organitzativa per fixar objectius propis
d’acord amb el context on s’insereixen, els quals s’han de reflectir en el projecte educatiu.

2.3. Les àrees i la globalització dels continguts

Els continguts, seleccionats d’acord amb el document prescriptiu del currículum i del
projecte educatiu de centre, han de donar resposta a la pregunta «què hem d’ensenyar
perquè l’alumnat assoleixi les capacitats?» Es proposa la redacció formal dels continguts que
integri els diversos components conceptuals, procedimentals i actitudinals- Les àrees en
qüestió són:
„„ Descoberta d’un mateix i dels altres.
„„ Descoberta de l’entorn
„„ Comunicació i llenguatges

3. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES PER AL PRIMER CICLE

D’Educació Infantil

3.1. PRINCIPIS BÀSICS

a) L’atenció a la diversitat.
b) L’enfocament globalitzador.
c) L’aprenentatge significatiu.
d) El joc, instrument privilegiat d’intervenció educativa.
e) L’activitat infantil: l’observació i l’experimentació.
f) L’ambient escolar, un espai de benestar, afectiu i estimulant.
g) L’organització dels espais i els temps.
i) Els materials com elements mediadors.
j) El centre d’Educació Infantil, espai per a la convivència.
k) L’Educació Infantil, una tasca compartida.
l) L’avaluació com a observació de processos.

31
tema 13

educació infantil

3.2. ORIENTACIONS PER AL PRIMER CICLE

3.2.1. Criteris metodològics

El currículum de l’Educació Infantil i el desplegament curricular ens presenten una sèrie
d’orientacions metodològiques però serà en el Projecte Educatiu i en l’elaboració dels
horaris on es veuran reflectits les diferents concepcions de l’educació que en tot cas han
de respectar les indicacions del currículum com:
„„ l’assoliment progressiu de l’autonomia,
„„ la descoberta i desenvolupament del llenguatge oral com a mitjà de comunicació,
„„ la necessitat d’activitat, d’experimentació i manipulació
„„ la motivació i la necessitat de partir dels seus interessos,
„„ l’ús del joc com a base de tot el seu aprenentatge,
„„ la funcionalitat i significació de l’aprenentatge
„„ el clima de l’aula i el benestar personal i grupal.
„„ les relacions de confiança i la creació de vincles amb les persones adultes i els companys/
es
„„ l’assoliment d’hàbits
„„ el coneixement dels límits i les conductes.
„„ les activitats quotidianes lligades a la satisfacció de les necessitats bàsiques
„„ anar sentint els valors culturals del seu entorn.
Atenent a tots aquests aspectes es poden considerar una sèrie de criteris metodològics
com:
„„ L’exploració de l’entorn amb progressiva autonomia. .
„„ La igualtat d’oportunitats
„„ Aprenentatge compartit
„„ El coneixement i domini progressiu del cos.
„„ L’entorn acollidor.
„„ La modelització de relacions positives i de no discriminació. p.
„„ L’organització dels materials i l’ús planificat dels espais de joc i exploració.
„„ La conversa com mitjà de comunicació..
„„ Un ambient relaxat
„„ Ús del llenguatge verbal i no verbal

3.2.2. El procés d’avaluació

„„ Un dels objectius de l’etapa de l’Educació Infantil és la detecció precoç de qualsevol
handicap en el desenvolupament o dificultat d’aprenentatge en els infants
„„ La finalitat de l’avaluació i l’observació és recollir informació i prendre decisions sobre
l’evolució educativa dels infants, l’adquisició dels aprenentatges, el procés educatiu, la
relació que mantenen amb els altres i l’assoliment dels objectius establerts.
„„ Hi ha diferents eines per avaluar i recollir les dades. les graelles d’observació sistemàtica
amb els criteris d’avaluació relacionats amb els objectius, el registre individual, el diari de
classe, les actes de les juntes d’avaluació.

32
 tema 13

educació infantil

3.2.3. Atenció a la diversitat

„„ Es fa imprescindible l’atenció a la diversitat ja que és un moment privilegiat per poder
compensar desigualtats de tot tipus (socials, culturals, orgàniques...) .
„„ Els nostres infants també han d’aprendre a conviure i respectar aquesta diversitat que
els enriqueix. (una de les 9 capacitats a assolir en finalitzar l’etapa d’Educació Infantil:
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica
de conflictes)
„„ Cada un de nosaltres som únics pel que fa a les diferents formes de ser, pensar i actuar.
Aquesta diversitat és present des dels primers minuts de vida.
„„ Atenció a la diversitat :el conjunt d’accions educatives que en un sentit ampli intenten
prevenir i donar resposta a les necessitats, temporals o permanents, de tot l’alumnat del
centre respectant el concepte d’escola inclusiva.
„„ Hi ha infants que presenten necessitats educatives especials com:
−− Retard en el seu desenvolupament
−− Desavantatges i mancances en el procés d’aprenentatge
−− Malalties greus : transitòries o permanents
−− Avantatges significatius en els processos d’aprenentatge
−− Deficiències que generen discapacitats
−− Sobredotació en totes o en algunes situacions d’aprenentatge
„„ .El projecte educatiu i les programacions didàctiques han de permetre concrecions
individuals ajustades a les característiques, als ritmes de desenvolupament i a les
singularitats de cada infant.
„„ És responsabilitat del cicle i de l’equip directiu cercar assessorament al respecte i
comunicar als membres de l’EAP o dels Serveis Socials i cercar estratègies conjuntes
d’actuació.
„„ L’atenció primerenca compleix una funció preventiva, oferint als alumnes un ambient ric
en estímuls de manera que es fomenti el progressiu desenvolupament.

33