TEMA 4: ÒRGANITZACIÓ SISTEMÀTICA I NOMENCLATURA DE LA BOTÀNICA

Nivell d’organització: tipus de presència física dels vegetals. Com que podem parlar de 3 tipus de organismes
parlarem de 3 tipus d’organització.

4.1 NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS VEGETALS

ORGANISMES UNICEĿLULARS → PROTÒFITS

Classificació dels protòfits segons la mobilitat:

- Monadals: tenen flagels
- Coccoides: sense flagels.

Els organismes uniceŀlulars es poden agrupar, formant agregats, però és important tenir en compte que seguiran sent
individus independents. Es poden agregar formant filaments o cenobis i poden tenir una beina comuna per fora.

ORGANISMES PLURICEĿLULARS → TAĿLÒFITS I CROMÒFITS

A) Taŀlòfits: són aquells que tenen taŀlus (conjunt de cèŀlules agrupades que no es diferencien en teixits). No tenen
sistema vascular i poden ser de diversos tipus:

- Filamentosos: tenen envans (compartiments). Poden ser simples, amb ramificacions dicòtomes o amb
ramificacions laterals.

- Pseudoparenquimàtics: es formen mitjançant la superposició o la juxtaposició de filaments.

- Paranquimàtic: a partir d’una cèŀlula que ha patit diverses divisions, s’han originat uns teixits molt senzills que
es van ajuntant per duplicació (mitosi) i formen una estructura molt similar a un teixit.

B) Cromòfits: són aquells que estan constituïts per un corm (“tronc”), que és el conjunt format per l’arrel, la tija i les
fulles. Constitueixen un sistema vascular.

4.2 BOTÀNICA SISTEMÀTICA

És la ordenació i la classificació de les plantes i té 3 parts fonamentals:

1. Descripció de les espècies. Nomenclatura.
2. Ordenació de les espècies en categories taxonòmiques. La taxonomia estudia la classificació dels vegetals i
de la seva nomenclatura.
3. Ordenació de les unitats taxonòmiques segons l’evolució. La filogènia relaciona les espècies actuals amb
espècies fòssils, buscant caràcters evolutius que els relacionin.

S’utilitzen una sèrie de diferents criteris per poder ordenar les diferents plantes:
- Criteris utilitaris: per què serveixen les plantes que volem anomenar (medicinals, alimentàries...).
- Criteris artificials: com són les plantes que volem anomenar (color, fulles...).
- Criteris naturals: quines són les característiques per aquest grup abans d’intervenir-hi l’evolució?
- Criteris filogenètics: es parla d’evolució.

4.3 NOMENCLATURA BOTÀNICA

S’utilitza per establir la nomenclatura taxonòmica. NO varia segons els idiomes de cada regió.

Fins al s.XVIII s’utilitzava la descripció sencera en llatí, però el progressiu abandonament d’aquesta llengua va
promoure la invenció d’un nou mètode de nomenclatura botànica.

La nomenclatura actual va ser inventada per Karl von Linné, on va introduir el sistema binomial:
nom genèric + nom específic + nom de l’autor + any de publicació.
- El primer nom coincideix amb el nom del gènere, amb la primera lletra en majúscules i cursiva.
- L’epitet específic va en minúscula i escrit en llatí i cursiva.
- El nom del descobridor ha de ser únic i si es pot s’ha d’abreujar.
 Exemple: Arnica montana L. Species Plantarum 1a ed.: 884, 1753

Dues plantes diferents no poden tenir el mateix nom, però pot existir una planta que en tingui més d’1, en aquests
casos sempre n’hi haurà un que serà més correcte que els altres.

En aquells casos en que dues persones diferents hagin descrit a la mateixa planta, i per tal d’establir una norma
generalitzada s’ha decidit que el nom correcte sigui el més antic dins de la seva categoria (el primer nom seria el
prioritari i l’altre es consideraria un sinònim). Aquesta norma comença el 1753.

4.4 FENÒMENS ESPECIALS DE LA NOMENCLATURA

Sinonímia: relació que s’estableix entre un conjunt de paraules diferents que presenten el mateix significat en un
determinat context.
Exemple: en el cas de la Santolina chamaecyparissus L. rep els noms de: otina, cordonet, herba de Sant Joan,
i camamilla de Maó.

Polisèmia: propietat per la que una paraula té més d’un significat.

Exemple: la paraula camamilla pot designar plantes del gènere Anacylus, Anthemis i Chamaemelum.