Tasca 3

Docent- alumnat-contingut
L'estil de la meva mentora és treballadora, caràcter amable, però fent-se
respectar, propera als alumnes, intenta animar i fer millorar els que més els hi
costa. No deixa a ningú a darrere. La resta de companys docents diuen que ella
s'implica molt en tots els projectes del centre i té molt bon rollo amb tots. Dona
més importància a la feina realitzada, l'empenyo que li posa l'alumne i l'esforç que
inverteix. Gaudeix d'aquesta assignatura i dels resultats que obtenen els alumnes,
orgullosa del seu aprenentatge. Premiant-los amb bones notes i compartint al bloc
de l'institut els millors treballs. Dona importància al silenci i que cadascú treballi
individualment. La meva mentora des de petita tenia un punt més de creativitat
que la resta dels seus companys, a l'escola de monges, on va dur a terme la seva
educació, en el qual una monja li va dir que la veia fent belles arts i així va fer,
sempre ha tingut molt clar on volia arribar, una feina vocacional. Les seves
principals habilitats són la paciència i estima cap als alumnes, se li nota que té
ganes que els alumnes gaudeixin la seva assignatura i aprenguin. Preparar-los per
la vida adulta. Ella és graduada en l'optativa de pintura així que destaca en la part
d'art més pictòrica.

Li funciona bé anar treballant per activitats, on cada alumne va al seu ritme i tots
aconsegueixen arribar als resultats finals. Fent que els més avançats puguin fer
activitats extres per pujar nota. Treballa la mateixa temàtica pels diferents cursos,
1r, 2n i 4r ESO on realitza l'assignatura de visual, plàstica i audiovisual, canviant el
nivell de dificultat.
Alguns aspectes que canviaria seria iniciar cada activitat amb una explicació
conjunta, posteriorment l'alumne fes una pluja d'idees del que executaran tant
projecte a l'ordinador com a mà, obtenint així més d'una proposta possible per així
comparin quines propostes funcionen millor i no es quedin sols en la primera idea
que els hi apareix al cap, també canviaria que cada mínim dues classes es
demanés una entrega, obtenint que aquells que els hi costa, no vagin arrossegant
l'activitat en la qual es quedessin bloquejats.

A l'espai l'alumnat es troba distribuït en parelles o en el cas de l'aula d'informàtica

s'asseuen per files, aplicant-hi una rotació establerta per ordre de llista, totes les
aules tenen un ordinador individual personal, perquè aprenguin per si sols davant
la tecnologia que l'institut facilita, oferint noves possibilitats pedagògiques que
configuren entorn de les eines TIC de xarxes i aplicacions en diverses plataformes.

Jo com a futura professional de la docència la meva conducta ètica consistirà a

tenir en compte els valors democràtics i inclusius de la nostra societat, incloses les
competències adreçades a millorar l'autonomia personal de l'alumnat, i no sols
posseir un títol o graduació sinó una preparació, actitud i domini d'almenys dels
següents camps: Domini dels problemes i qüestions a enfrontar i resoldre de la
realitat educativa, per així augmentar la qualitat democràtica de la nostra societat.

La majoria dels nens quan van a escola, coneixen per primera vegada a aquesta
figura d'autoritat, de confiança i d'ensenyament, "el docent", qui que els
acompanya durant tot el seu creixement. Entenem que un docent és aquella figura
que està plena de coneixements, i que a través de diferents estratègies i
metodologies didàctiques, és capaç de fer-los arribar d'una manera clara, senzilla i
d'acord amb el nivell de l'estudiant. No obstant això, un docent va més enllà de
només ensenyar. El seu objectiu també implica la formació de persones íntegres.

Segons J.I. Goodlad:

"Si les escoles només tenen com a propòsit ensenyar, no les necessitem en
realitat; aquesta tasca també la poden realitzar [cada vegada millor] amb tanta o
més eficiència altres centres basats en ordinadors i diverses tecnologies
avançades; ara bé, si les escoles tenen objectius més amplis [conrear la
responsabilitat, l'esperit crític, les actituds democràtiques i el caràcter], llavors
resulten del tot necessaris uns professors ben seleccionats i preparats per a
l'àmbit moral."

Amb això afirmem que la formació ètica, tant per als educats com per als
educadors, és necessària, i és que tot acte d'ensenyament és intrínsecament ètic.
És per això que el docent ha de ser ètic per a si mateix i per als altres. El docent
per a obtenir aquest desenvolupament professional és important que estigui en
constant formació.

Davant d'aquest escenari de canvi radical i constant, el professorat que s'ha

especialitzat principalment en la seva disciplina acadèmica es troba amb
necessitats de formació i reciclatge docent. Aquesta situació és general, per tant, fa
que les institucions educatives han de proveir el seu cos docent de recursos i
solucions per encarar-la, tot plantejant programes de desenvolupament
professional continu.
Els professors Dennis Sparks i Susan Loucks-Horsley (1990), classifiquen els
models de desenvolupament del professorat en cinc categories:
a) Guiat individualment.
El desenvolupament personal dels professors és una part substancial d'aquest
model. Aprendre a ensenyar es construeix com un procés d'aprendre a
comprendre's i desenvolupar-se un mateix eficientment (Feiman-Nemser, 1990).
Són els mateixos professors que assumeixen la responsabilitat del seu
desenvolupament professional.
b) Basat en I 'observació/ avaluació.
És un model que propicia l'estudi de fragments de processos d'ensenyament
aprenentatge amb la finalitat que els professors comprenguin més bé i millorin la
pràctica docent.
c) Basat en la implicació en processos de desenvolupament/millora.
Fonamentalment, es realitza a través de la implicació dels professors en processos
de col·laboració i participació orientats al desenvolupament/millora dels processos
d'ensenyament-aprenentatge. Implicació significa que els professors incorporen
noves funcions orientades a la presa de decisions, a la millora de la pràctica, a la
innovació i al canvi curricular
d) Basat en la preparació (formació) basat en l'entrenament.
Posa el focus d'atenció en el coneixement i les destreses d'aprenentatge, emfasitza
el valor que representen les destreses del professor en l'àmbit didàctic. Conceben I
'ensenyament com una sèrie de destreses conductuals que s'han de practicar i
dominar; com una activitat independent, neutral, objectivista i mancada de valors
(Smyth, 1991).
e) Basat en la indagació.
Reuneix el conjunt d'activitats que els professors fan mitjançant algun mètode
d'investigació, com pot ser la investigació-acció o un altre tipus d'investigació feta a
l'aula.
Aquest model té com a objectiu «desenvolupar àmbits d'indagació; formar
professors autònoms, reflexius, investigadors, adaptatius, investigadors en I 'acció,
científics, que resolguin problemes, que elaborin hipòtesis; professors que
s'analitzin a si mateixos ... » (Tom, 1985, pàg. 3-4). La seva finalitat és aconseguir
professors indagadors de la seva activitat docent.

Que posterior es veurà l'impacte del paper del professorat a l'alumna, ajudar al fet
que els estudiants s'ajudin a si mateixos, i assistir-los o guiar-los al punt en què
siguin independents i reeixits en el seu aprenentatge és el propòsit de la tutoria.
A través de la tutoria s'enforteix el desenvolupament formatiu dels estudiants i
s'estimula el desenvolupament d'habilitats intel·lectuals necessàries per a elevar
l'acompliment acadèmic dels alumnes, això últim es veu reflectit a través de la
disminució dels índexs de retard, l'augment en els índexs d'eficiència, promou el
desenvolupament d'habilitats que permeten als alumnes revisar i comprendre els
seus processos metacognitius en l'aprenentatge dels diversos continguts
curriculars, reconèixer on tenen dificultats, quin tipus de continguts se'ls faciliten i
com poden millorar, assumir i dirigir els seus aprenentatges.

Els objectius bàsics de la tutoria és fomentar la bona convivència dins del centre i
l'adaptació de l'alumnat a la vida escolar. Com a tutor, el professor ha de guiar a
l'estudiant, ajudar-lo a identificar els seus estils d'aprenentatge, recomanar-li
hàbits d'estudi, motivar-ho i ensenyar-li estratègies que li permetin generar
aprenentatge significatiu i superar les dificultats que se li presentin durant els seus
estudis dins de guiar, orientar i motivar per la vida adulta.

L'Alumnat que jo he escollit per fer la meva activitat didàctica de pràctiques 2 és al

curs de 1r d'ESO B. Aquest grup està compost d'alumne de 19 alumnes de dotze
anys, els hi motiva la cosa interactiva, allò que aviat veuen resultats fascinants.
Aquest és un grup treballador que s'esforcen, ja que Els alumnes entren a
l'educació secundària que les coses que han canviat són; els horaris, les
distribucions per classes, el menjador, els professors, nous companys, noves
matèries...
No estan acostumats o vinculats encara amb el centre i els seus companys,
destacant els canvis i la importància que té desvincular-se del centre de primària.
Aquest canvi fa que s'esforcin molt per estar al nivell que se'ls hi demana, on
determinats alumnes tenen pla individualitzat i un nivell d'exigència més flexible i
adaptable a cada cas particular. És un grup heterogeni amb alumnes amb nivells
més alts i més baixos que altres.
Són alumnes observadors i els hi agrada descobrir i treballar conceptes vinculats
en la realitat on ens trobem.

El nivell acadèmic de la major part de l'alumnat és alt i tenen molt guany de treball.
El satisfactori que és donar classes en aquesta aula on s'ha creat un ambient
propici d'esforç, respecte i Treball. On és fàcil treballar l'esperit crític, la feina en
equip i altres competències necessàries per formar-se com a éssers humans i
individus.
Aquest grup es pot potenciar amb facilitat, així, el creixement de quants aspectes
conformen l'educació de l'alumnat, des d'una perspectiva humana, social i
acadèmica, atenent sempre les finalitats educatives recollides en el Projecte
Educatiu de Centre.

Les necessitats educatives bàsicament són claus per un bon desenvolupament en

l'aprenentatge i la interacció social de l'alumnat, perquè avancin en l'assoliment de
les competències de cada etapa educativa i la transició a la vida adulta, en el marc
d'un sistema educatiu inclusiu on la comunicació fluida, distesa i respectuosa amb
les persones implicades en el procés d'ensenyament-aprenentatge del grup: tutor,
equip de formadors, alumne i família. Serà important establir mecanismes de
comunicació entre tots els agents per tal d'afavorir el progrés i el
desenvolupament integral de l'alumne.

L'actuació docent ha de generar confiança i expectatives positives que permetin la

creació del vincle entre l'alumne i la nova comunitat educativa per afavorir el
procés d'aprenentatge i la integració al grup. Durant aquesta primera part del curs,
caldrà treballar la motivació, l'autoconeixement i el treball d'expectatives sobre el
curs. S'insistirà molt en l'orientació de l'alumne quant a l'itinerari que comença.
Una bona gestió d'aula és el resultat de la interacció d'unes condicions que
generen que alumnat i professorat s'hi sentin bé i puguin aprendre. Parlem, doncs,
de tots aquells aspectes que suposin un rol clar del formador, un control de l'aula
amb uns límits i una normativa coneguda per tots i el treball amb la gestió de
conflictes.

Els adolescents d'ara són pitjors? Els adolescents d'ara i de sempre responen a la
societat que els envolta. Les emocions i els conflictes són els mateixos, el que
canvia són les circumstàncies.

Com a docents hem d'entendre el conflicte no com un problema sinó com una
oportunitat per aprendre i ensenyar a resoldre situacions. La qüestió apareix quan
no encertem amb la resposta educativa adequada. La gestió dels conflictes permet
al nostre alumnat responsabilitzar-se i modificar conductes presents i futures
similars. Per cada conflicte tractat a l'aula, reconduït i reparat tindrem un conflicte
menys en el futur. És necessari crear espais de diàleg i debat a classe, on l'alumnat
pugui expressar què pensa, què sent i amb quines dificultats es troba.
Aparentment, pot semblar una pèrdua de temps, però en realitat estem creant les
condicions necessàries per a millorar l'ensenyament i l'aprenentatge.

Les normes són la principal eina per la qual fixar límits i crear oportunitats que
permetin un bon ambient de treball. Les normes explícites (que són les que
regulen la convivència i que tenim per escrit) és important que siguin clares, breus,
flexibles, eficaces, formulades en positiu i unificades. Les normes implícites són les
que sense estar formalment manifestades acaben convertint-se en regles de
convivència que estableixen el clima d'aula mitjançant les rutines i les conductes
de tempteig. A la xarxa hi ha formació de tutors, generalment és una feina que es
treballa en el temps lliure, un bon tutor ho és perquè es troba en un bon
funcionament entre psicòlegs, direcció i cap d'estudis per sentir-se recolzat.