Juny 2023

TEMA 68. Indicadors. Construcció i anàlisi d'indicadors. Tipologia

d'indicadors i mesures. L'indicador com a eina de planificació.

Indicadors. Tipologia d'indicadors i mesures.

Un indicador és una xifra representativa d’una magnitud. És el resultat d’una mesura expressada en
termes numèrics i és necessari que així sigui, ja que, quan una magnitud no pot expressar-se amb
nombres, la informació sobre ella es torna “dubtosa”. Un indicador és d’aquesta manera una dada o
un conjunt de dades que ajuden a mesurar objectivament l’evolució d’un procés o d’una activitat

Els indicadors són, com ja s’ha dit, variables que cerquen expressar en termes quantitatius el grau
d’assoliment dels objectius d’un programa pressupostari.

Per tal de que siguin vàlids, han de reunir una sèrie de característiques, que s’exposen a continuació:

● Rellevants: han de ser importants per a l’organització i han d’estar estretament vinculats als
objectius de la mateixa. Exemple: «Temps mitjà d’espera per una operació de cataractes».
Rellevant per pacients, per gestors i per autoritats sanitàries.
● Clars: s’han de definir de manera clara i entenedora per garantir una recollida de dades
correcta i per permetre’n una interpretació també correcta. Exemple: «Nombre de judicis
celebrats respecte del nombre de judicis pendents». No crea dubtes d’interpretació i càlcul.
● Fàcils d’entendre i d’utilitzar: s’han de definir de forma que resultin comprensibles per als
usuaris de la informació. Exemple: «% de docents que són dona» és més fàcil d’entendre que
«Nombre de docents equivalents a temps complert per cada 1.000 habitants».
● Comparables: han de poder ser comparables de manera consistent entre organitzacions, així
com al llarg del temps Exemple: «Despesa en receptes farmacèutiques de la població menor de
65 anys» és més comparable entre diferents àmbits territorials que no pas «Despesa en
receptes farmacèutiques».
● Verificables: s’han de basar en sistemes ferms de recollida de dades i els gestors han de poder
verificar la informació. Exemple: Els indicadors basats en estadístiques oficials o en registres
administratius compleixen aquest criteri.
● Cost efectius: cal comparar la utilitat de la informació aportada amb el cost que suposa la seva
recollida (els costos no han de superar els beneficis).

1
 Juny 2023

● No ambigus: s’han de definir de manera que quedi clar si un increment en el seu valor es
produeix com a conseqüència d’una millora o bé com a conseqüència d’un empitjorament del
servei. Exemple: «Nombre d’estudiants universitaris amb un nivell d’anglès equivalent al First
Certificate». Com més, millor.
● Atribuïbles als responsables de la gestió: els gestors han de tenir un grau d’influència molt
elevat sobre el resultat que es vol assolir. Exemple: «% desviació respecte el pressupost inicial».
No sempre pot estar en mans del gestor: per exemple en un programa de pensions de viduïtat
(no es pot controlar el nombre de persones receptores ni l’import de la pensió que,
segurament, dependrà d’una llei).
● Sensibles: han de ser capaços de detectar i recollir els més mínims canvis que es produeixin en
el servei, en la seva prestació o en els resultats que es volen assolir. S’ha d’anar amb compte
amb els indicadors de tipus si/no. Exemple: «Implantació de la recepta electrònica a les 7
regions sanitàries» (si/no) no permet capturar el progrés (és el mateix 1 que 6) «Nombre de
regions sanitàries en les quals s’ha implantat la recepta electrònica» és més sensible al progrés.
● Evitar incentius perversos: cal preguntar-se quin és el comportament que incentiva l’indicador
seleccionat. Cal evitar els que incentivin comportaments contraproduents. Exemple: «Temps
d’espera per rebre atenció telefònica» per complir l’indicador es pot estar malmetent la
qualitat «% de trucades que es connecten amb l’extensió correcta» podria ser un bon
complement de l’anterior en permetre controlar també la qualitat.
● Permetre la innovació: han de definir-se de manera que no només permetin la innovació en la
gestió sinó que la fomentin. Exemple: «Nombre d’hores de classe en anglès» pot estar
condicionant al gestor i limita el marge per estructurar el seu programa «Nombre d’estudiants
de secundària que tenen un nivell d’anglès equivalent al First Certificate» dóna marge de
maniobra al gestor per organitzar el Servei.
● Disponibilitat temporal: la informació ha d’estar disponible a temps per poder ser útil per a la
presa de decisions Exemple: «% de variació del salari mitjà» pot ser més útil per mesurar els
resultats d’un programa de qualificació professional que no pas «PIB per ocupat» ja que el PIB
s’obté amb un decalatge temporal superior al salari mitjà».
● Unitats de mesura: han de ser clares i entenedores. L’explicació ha d’estar en el nom de
l’indicador. Exemple: «Nombre d’alumnes que han realitzat un curs de formació ocupacional»,
la unitat de mesura ha de ser «nombre».

Pel que fa als Tipus d’indicadors, es divideixen en sis grups: els d’entorn, els d’Imput, els d’Output, els
de Resultats, els d’Eficiència i els de Qualitat:

1. Entorn: Pretenen recollir els elements de l’entorn d’un programa i formen part del mitjà
exterior no controlat per aquest. Els factors demogràfics o econòmics poden incidir de forma
més o menys decisiva els resultats d’un programa Exemples:
● IPC.
● Producte interior brut.
● Nombre d’habitants (homes i dones).
● Tipus d’interès.
● Nombre de km de carretera existents.
2. Input: Mesuren els recursos necessaris per a produir o proveir un determinat bé o Server
(humans, financers, materials). Exemples:
● Nombre de mestres de primària.
● Nombre de cotxes de policia.
● Nombre d’escoles.

2
 Juny 2023

3. Output: Mesuren la quantitat de productes o serveis públics o el nombre de clients servits.

Exemples:
● Nombre de km de carretera nous.
● Nombre d’expedients resolts.
● Nombre de sol•licituds tramitades.
● Nombre de pacients tractats.
● Nombre de vacunacions fetes.
● Nombre d’estudiants matriculats.
● Percentatge de dones que ocupen càrrecs de responsabilitat a l’Administració
de la Generalitat sobre el percentatge de dones que hi treballen.
4. Resultats: Mesuren en quin grau el programa està assolint els objectius en termes d’impacte o
resultat. Exemples:
● % de reducció del nivell de contaminació de l’aigua.
● % reducció de la mortalitat infantil.
● % reducció de les morts en carretera.
● % d’increment de noves empreses creades per dones.
● % d’increment de discapacitats vivint en llars independents.
● % increment ocupació de les dones que han fet formació ocupacional.
5. Eficiència: Mesuren la relació entre els inputs utilitzats i els outputs resultants (productivitat).
Exemples:
● Cost per estudiant matriculat en cursos d’ensenyament d’adults.
● Cost mitjà diari d’estada hospitalària.
● Temps mitjà de resolució de concessió d’ajuts per a fills de 0-3 anys.
● Nombre d’usuaris atesos sobre el nombre d’usuaris potencials.
● Ràtio d’ocupació de places de residències per a gent gran.
● Nombre d’estudiants graduats sobre el nombre d’estudiants matriculats.
6. Qualitat: Mesuren en quin grau els productes o serveis satisfan les necessitats i expectatives
dels ciutadans o usuaris. Exemples:
● Nombre d’expedients sense errors sobre el nombre total d’expedients.
● Nombre d’acreditacions de qualitat.
● % respostes positives en enquestes de satisfacció de servei.
● Nombre de dies d’espera per rebre un servei.
● Cost associat a errors en la resolució d’expedients.

3
Juny 2023

4
 Juny 2023

Construcció i anàlisi d'indicadors

Un indicador és una xifra representativa d’una magnitud. És el resultat d’una mesura expressada en
termes numèrics i és necessari que així sigui, ja que, quan una magnitud no pot expressar-se amb
nombres, la informació sobre ella es torna “dubtosa”. Un indicador és d’aquesta manera una dada o
un conjunt de dades que ajuden a mesurar objectivament l’evolució d’un procés o d’una activitat.

Un dels avantatges d'utilitzar indicadors és l'objectivitat i comparabilitat; representen un llenguatge

comú que facilita una mesura estandarditzada. Són eines útils perquè permeten valorar diferents
magnituds com, per exemple, el grau de compliment d'un objectiu o el grau de satisfacció d'un
participant en la formació.

Els indicadors en general, es construeixen amb informació quantitativa, no obstant i de manera

creixent, es fan servir indicadors qualitatius.

Un indicador ha de ser construït amb un clar criteri d'utilitat, per assegurar la disponibilitat de les
dades i resultats més rellevants en el menor temps possible i amb un menor cost. També cal elaborar
indicadors que donin compte de totes les dimensions sobre les quals el programa o les accions de
formació s'han proposat intervenir.

Per poder construir un indicador, és recomanable que se segueixin els següents sis fases:

1. REVISAR LA CLAREDAT DEL RESUM NARRATIU

Els indicadors seran clars i precisos si l'objectiu al qual estan associats també ho és. Per aquest motiu
el primer pas per a la construcció dels indicadors és revisar la claredat de l'objectiu al qual estiguin
relacionats; per això es revisen els següents aspectes fonamentals:

• Els objectius establerts es troben ubicats en l'àmbit d'acompliment adequat?

• El resum narratiu compleix amb la redacció suggerida en la Metodologia de Marc Lògic (MML)?
• Els termes tècnics o acrònims inclosos en el resum narratiu estan definits?

Els objectius han de ser precisos en quant al que pretenen aconseguir; així, el dissenyar i establir un
indicador és una tasca senzilla. Per tal motiu, és recomanable que els objectius compleixin amb la
redacció suggerida en la MML, ja que permet identificar ràpidament els elements de major
rellevància per a l'objectiu.
Així mateix, al moment de revisar els objectius, s'ha d'analitzar si efectivament cada un d'ells es troba
situat en el nivell correcte; és a dir, s'ha de verificar que els objectius relacionats amb els processos es
troben en el nivell d'activitats; els concernents als béns i serveis, en el nivell de components; i els de
resultats i d'impacte, en el nivell de propòsit i fi, respectivament. És important recordar que els
objectius estan alineats jeràrquicament, de manera que els indicadors també ho haurien d'estar.

5
 Juny 2023

Un aspecte comú en tots els programes és l'ús de termes tècnics, sigles o acrònims. En el llenguatge
dels programes és normal emprar vocables tècnics que, en moltes ocasions, es plasmen en la MIR; no
obstant això, aquests no necessàriament són d'ús comú per a la ciutadania, de manera que, en revisar
la MIR, es presenten dificultats per comprendre el que expressa els objectius o en els seus indicadors.
És Recomanable que els programes redactin els objectius evitant termes tècnics, sigles i acrònims, i si
es considera necessari utilitzar-los, s'ha d'incloure el seu significat en una nota tècnica.

Els objectius han de ser descriptius i, al mateix temps, concrets. No és convenient descriure línies i
línies per intentar explicar què es pretén fer en cada objectiu. Si els objectius del programa han estat
ben identificats, és senzill plasmar-los en una oració. No cal que el programa "adorni" l'objectiu; és
comú confondre el lector a l'incloure aspectes que no es relacionen amb les accions del programa, el
que dificulta reconèixer els que sí que han de ser quantificats.

Si els objectius presenten deficiències en la seva construcció, cal corregir-los perquè siguin més clars i
precisos. El primer aspecte a corregir és definir els acrònims o sigles i ometre elements tècnics; el
segon, és acotar la redacció conforme a la MML. Finalment, un cop delimitats els objectius, cal que el
programa analitzi si el descrit efectivament correspon amb els objectius del programa.

La claredat és la base del disseny de l'indicador, ja que determinarà els factors rellevants a considerar
en l'indicador. Aquests factors són la columna vertebral a la qual s'afegiran elements necessaris per
construir els indicadors que permetin monitoritzar l'objectiu.

2. IDENTIFICAR ELS FACTORS RELLEVANTS

Aquests són els aspectes més importants de l'objectiu, ja que descriuen què i en qui es va a mesurar;
corresponen al conjunt de paraules que enuncien quin és l'assoliment esperat i sobre qui s'espera
aquest assoliment.
Podem ometre la identificació dels factors rellevants? No, els factors determinen dos aspectes
significatius: el que es pretén mesurar i en qui es mesurarà. Una vegada que es compti amb un resum
narratiu clar i precís, es poden establir quins són els factors rellevants del nostre objectiu.

Així, cal establir quins elements han de ser revisats al moment d'identificar els factors rellevants, ja
que el mitjà no pot considerar-se com un factor rellevant, atès que és la forma en que la fi es lliga
amb el propòsit, és a dir, la manera en què es pretén complir l'objectiu.
Pel que fa al propòsit, s'han d'identificar l'objectiu el què i en qui dels factors rellevants.
Per als objectius establerts en el component i l'activitat, la identificació dels actors rellevants és
similar al propòsit. Amb la finalitat de reconèixer amb claredat els factors rellevants, és important
tenir objectius clars i precisos. Una vegada que es compti amb ells, és senzill dissenyar i construir els
indicadors.

6
 Juny 2023

Com es dissenya un indicador amb base a factors rellevants? En virtut que aquests són un grapat
d'elements, hi ha una àmplia gamma de possibles indicadors que poden ser construïts per
monitoritzar l'objectiu;per exemple, per als cursos impartits es poden construir indicadors sobre la
variació anual de cursos impartits, el nombre mitjà d'assistents, el grau de satisfacció, el cost mitjà del
curs, entre d'altres. No obstant això, i com es va assenyalar, els indicadors de proveir informació que
sigui útil per a l'operació del programa. El discriminar quina informació és útil per al programa depèn
directament dels operadors; en algunes ocasions, la informació que generen alguns indicadors serà
de més profit que la d'altres.
Existeixen criteris per determinar quins són els millors indicadors? No, els responsables del programa
i els operadors han de decidir quins indicadors els aporten la informació de major benefici per a
monitoritzar el seu acompliment.

3. ESTABLIR L'OBJECTIU DE LA MESURA

Fins ara, podria concloure que es poden generar diversos indicadors amb base en els factors
rellevants identificats en l'objectiu, és a dir, pot haver-hi diversos indicadors per mesurar un mateix
objectiu. ¿Contradictori? No. Tot i que un mateix objectiu pugui tenir diversos indicadors, l'important
és que en conjunt aporten informació sobre diferents aspectes continguts en el resum narratiu.
Una vegada que s'han identificat els factors rellevants de l'objectiu, el següent pas és determinar quin
és l'objectiu del mesurament. En aquest punt han de definir les dimensions de l'indicador que seran
incloses en el monitoratge del programa. Per a això, cal assenyalar que aquesta valoració depèn, en
gran part, de les necessitats pròpies de cada programa.
Els indicadors d'eficàcia han de ser els primers a considerar per monitoritzar l'acompliment del
programa i el compliment dels objectius.
De seguida, és convenient establir els indicadors d'economia, qualitat i eficiència necessaris, quants i
on? Els responsables, més que ningú, han de disposar els aspectes de major rellevància que han de
ser quantificats per a monitoritzar els èxits assolits.
Tot i que no es poden fixar elements per decidir quins indicadors han de ser establerts, o no, si es
poden considerar els següents aspectes.
El primer consisteix a assenyalar les dimensions dels indicadors addicionals que han de ser analitzats i
determinats pels responsables del programa. Alguns programes de desenvolupament social poden
estar més interessats a conèixer l'opinió de la població objectiu respecte als béns i serveis que se'ls
entrega que en monitoritzar el cost d'aquests (el cost podria ser invariable en el temps). Així mateix,
hi haurà programes més preocupats per conèixer la taxa de recuperació dels préstecs atorgats que
l'opinió dels participants en
els cursos d'actualització.
Els indicadors no només són un mitjà perquè la societat tingui coneixement dels èxits; també són una
eina que facilita l'anàlisi i la presa de decisions respecte a la gestió i els resultats. Els indicadors han de

7
 Juny 2023

brindar la informació que es consideri rellevant sobre la gestió i els processos que el programa
desenvolupa. Val la pena esmentar que no necessàriament un programa ha d'establir indicadors de
totes les dimensions en un mateix objectiu, o en una mateixa MIR. En aquest sentit, l'indicador
mostra els aspectes més importants del programa? Ajuda a identificar àrees d'oportunitat? ¿Retorna
informació que permet millorar l'actual disseny
del programa? El segon aspecte es refereix a la forma de presentar els indicadors ia la possible
interpretació dels seus valors. És recomanable que els indicadors es mostrin de manera positiva, la
qual cosa permetrà reforçar la idea dels avenços del programa. Això no implica deixar de
transparentar la informació o manipular-la, sino presentar la informació dels indicadors com s'ha
d'entendre, com un èxit.
En aquest sentit, s'ha de qüestionar el següent: ¿l'indicador està descrit de manera positiva? ¿Pot ser
subjecte a una mala interpretació? Hi ha alguna forma més senzilla de mostrar la mateixa informació
amb algún altre indicador?
Finalment, cal evitar el que s'ha denominat parany del mesurament, la qual consisteix a mesurar com
a resultat només allò que és fàcil de quantificar. La implementació dels indicadors amb criteris
homogenis és relativament nova en l'administració pública federal, per la qual cosa diversos
programes de desenvolupament social no recopilaven informació rellevant ni donaven un seguiment
apropiat als recursos que atorgaven.
La principal raó per la qual va ser complicat establir indicadors adequats va ser la falta d'informació,
de capacitat tècnica o de generació i recopilació d'informació.
No obstant això, la manca d'aquests elements no va justificar que programes no implementaran
esquemes de seguiment, recopilació i sistematització de la informació i capacitació per crear
indicadors que mostressin resultats importants en lloc de reportar únicament informació sobre l'ús i
destinació dels recursos. Per aquest motiu la integració de processos de recopilació i depuració
d'informació, així com un
seguiment adequat, s'han convertit en tasques que els programes han d'incorporar per millorar el
disseny i la construcció d'eines per al monitoratge i l'avaluació dels seus objectius.

Ara bé, reprenent la pregunta és apropiat establir diversos indicadors en un mateix objectiu? ¿Ha
d’associar-se un indicador a un objectiu, com es va assenyalar? La resposta és simple: cada objectiu
ha de tenir almenys un indicador que permeti supervisar els èxits del programa (eficàcia); no obstant
això, de vegades serà molt important per al programa reportar qualitats diferents al compliment. Els
indicadors d'eficiència, qualitat i economia són complementaris als d'eficàcia, però no són substituts.
Els indicadors d'eficàcia permeten al programa veure el grau d'avanç que ha tingut respecte a
l'objectiu plantejat, i els altres indicadors fan possible determinar la forma en què el programa ha
assolit aquests objectius. D'aquesta manera, es compta amb un panorama més ampli sobre les
accions que implementa el programa per a l'assoliment dels objectius.
Amb aquests elements, cal definir un nom i un mètode de càlcul per als indicadors.

8
 Juny 2023

4. PLANTEJAR EL NOM I LA FÓRMULA DE CÀLCUL

Presentar els indicadors com una relació entre dues o més variables permet tenir el context sobre el
qual es va desenvolupar el programa. Un cop definits els factors rellevants del mesurament i les
dimensions de l'indicador que es requereixen mesurar en cada un dels objectius, cal definir un nom i
un mètode de càlcul per a l'indicador.Per establir el nom i la fórmula de càlcul s'ha de considerar que:

a) El nom de l'indicador ha de ser clar i relacionar-se amb l'objectiu del mesurament.

b) El mètode de càlcul ha de ser una expressió matemàtica definida de manera adequada i de fàcil
comprensió, és a dir, han de quedar clares quines són les variables utilitzades.

En el disseny d'indicadors, els mètodes de càlcul més comuns són el percentatge, la taxa de variació,
la raó i el nombre índex. Encara que aquests no són les úniques expressions per als indicadors, sí que
són les més freqüents. Quan els programes dissenyen indicadors amb una estructura més complexa
es recomana col·locar un annex en el qual es detalli el mètode de càlcul emprat i com s'interpreten
els seus valors.

5. DETERMINAR LA FREQÜÈNCIA DE MESURAMENT DEL INDICADOR

No s'ha assenyalat en aquest document algun criteri per establir la freqüència de mesurament de
l'indicador. Tot i que en general és intuïtiu determinar aquesta freqüència, és convenient assenyalar
alguns punts sobre el tema. Reprenent els àmbits d'acompliment i el procés de producció del
programa, els resultats es presenten en ordre cronològic, és a dir, el compliment de les activitats es
realitza abans dels components i molt abans que el propòsit o la finalitat.
Els indicadors associats a les activitats tenen una major freqüència de mesurament (mensual,
bimestral), mentre els de fi presenten una menor (bianual, sexenal). Com més alt és el nivell
d'objectius, menor serà la seva freqüència de mesurament. no és una regla, els responsables del
programa de desenvolupament social poden establir o modificar la freqüència de mesurament de les
seves indicadors depenent de les necessitats d'informació. L'anterior, atès que a priori no es pot
determinar una freqüència de mesurament pel fet que obeeix, entre altres factors, a:

a) La disponibilitat de la informació de les dades de les variables que conformen l'indicador. En

ocasions,
la generació d'un indicador dependrà de manera inevitable de la freqüència en la disposició de les
dades.
b) Les necessitats d'informació per part del programa. El programa de desenvolupament social pot
determinar que certa informació ha de ser generada amb periodicitat per tal de supervisar els
avenços o les àrees d'oportunitat en els processos.

9
 Juny 2023

Si bé definir una freqüència de mesurament sembla ser un tema simple, els programes han de
considerar que l'establir-la es comprometen a actualitzar la informació de l'indicador i de les seves
variables conforme al que disposa.
En aquest sentit, és important assenyalar que, tot i que la informació de l'indicador és per al
monitoratge dels seus objectius, també és un compromís de transparència.

6. SELECCIONAR ELS MITJANS DE VERIFICACIÓ

Els mitjans de verificació corresponen a les fonts d'informació en què està disponible la informació
necessària i suficient per a construir l'indicador assenyalat. Aquests mitjans poden ser documents
oficials, documents o informes interns que genera el programa, bases de dades processades, entre
d'altres. Atès que aquests poden ser vasts, és convenient reportar el següent:

a) Nom complet del document que sustenta la informació.

b) Nom de l'àrea que genera o publica la informació.
c) Periodicitat amb què es genera el document (ha de coincidir amb la freqüència de mesurament de
l'indicador).
d) Lliga a la pàgina de la qual s'obté la informació (si és el cas).

A diferència dels indicadors, hi ha la possibilitat que els mitjans de verificació es repeteixin en

diferents nivells de l'MIR, la qual cosa depèn dels indicadors establerts. Els mitjans de verificació no
són únicament la manera de transparentar l'operació del programa; també permeten definir si és
factible construir un indicador plantejat, o no. Com es va esmentar, en ocasions la manca
d'informació impedeix la construcció d'indicadors apropiats per al monitoratge dels objectius.

10
 Juny 2023

L'indicador com a eina de planificació.

La meta és el valor desitjat per a un indicador en un període de temps determinat. Implícitament,
representen l’esforç que haurà de fer l’organització i els recursos que requerirà per aconseguir-los.

A l’hora de fixar-les, han de complir les característiques següents, de manera que han de ser:

● Accessibles: Han de resultar ambicioses però realistes al mateix temps per incentivar la
consecució.
● Motivadores: Les persones involucrades en el seu assoliment no només les han de
conèixer, sinó que les han d’assumir com un repte que motivi una millora en les
actuacions.
● Periodificables: S’han de definir per a un període de temps que permeti la correcció de
desviacions. Es recomana que les metes es distribueixin entre els anys que abasta el
pla d’acció i, alhora, es periodifiquin mensualment dins de cada exercici. D’aquesta
manera, contribuiran a controlar l’evolució de cada indicador al llarg del temps.

S’haurà de designar un responsable de l’assoliment de cada meta. La seva funció serà la de fixar-la i
impulsar les actuacions corresponents per assolir-la. Tanmateix, compararà els valors reals dels
indicadors amb els desitjats per tal d’avaluar el grau d’acompliment dels diferents objectius i, en
funció d’això, proposar les mesures necessàries per corregir les possibles desviacions.

No s’ha d’oblidar que la consecució de les metes és el resultat de l’esforç conjunt de l’organització, i
que per arribar-hi cal la implicació de cadascuna de les persones que la integren.

A l’hora d’establir les metes per als diferents indicadors, també és recomanable definir uns límits de
tolerància, un d’inferior i un altre de superior, per a la meta, de manera que si el valor real no
supera aquests límits l’anàlisi a fer sobre les causes que poden haver provocat les desviacions sigui
menys intensa que si se superen aquests límits.

Els plans d’acció són les actuacions o iniciatives que ens han de portar a aconseguir les metes i els
objectius estratègics.

Moltes vegades, les organitzacions es plantegen un excés de projectes amb manca de temps i de
recursos per dur-los a terme. Per aquest motiu, cal plantejar-se quines són les actuacions més
eficaces per a la consecució de les metes fixades i focalitzar-hi els esforços.

Determinar quins són els plans d’acció més adequats comporta tres etapes:

1. Identificar les iniciatives o plans d’acció: Proposar actuacions que serveixin per a l’assoliment de
les metes fixades.

2. Prioritzar els plans d’acció: Seleccionar els projectes que contribueixin més intensament a la
consecució dels objectius estratègics. Caldrà reassignar els recursos materials i econòmics en base a
l’ordre establert.

11
 Juny 2023

3. Definició detallada del pla d’acció: Per a cadascuna de les actuacions establertes, s’hauran de
considerar aquests aspectes:

● Descripció de les característiques i els propòsits del projecte.

● Designació d’un responsable i d’un equip de treball per a la seva realització.
● Definició d’uns indicadors que permetin controlar l’evolució del projecte i el seu impacte sobre
els objectius estratègics.
● Establiment d’unes metes periodificades per a cada indicador.

12