PROGRAMACIÓ

DE DIBUIX TÈCNIC
1r DE BATXILLERAT

CURS 2022-2023

Professora: Lourdes Franquès

1. INTRODUCCIÓ 3
1. PUNTS A ASSOLIR 4
2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA 4
3. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT 5
4. OBJECTIUS GENERALS 5
5. PRIMER CURS 6
5. 1. TEMARI DE PRIMER DE BATXILLERAT 6
BLOC I. PRELIMINARS 6
BLOC II. GEOMETRIA PLANA 6
TEMA 4. Traçats geomètrics elementals 7
TEMA 5. Angles 7
TEMA 6. Operacions amb elements geomètrics 7
TEMA 7. La circumferència i el cercle 7
TEMA 8. Relació dels angles amb la circumferència 7
TEMA 9. Tangències 7
TEMA 10. Polígons 7
TEMA 11. Proporció. Igualtat i semblança 8
TEMA 12. Les corbes còniques 8
TEMA 13. Altres corbes planes 8
BLOC III. GEOMETRIA DE L'ESPAI 8
TEMA 14. Relacions entre els elements de l'espai 1. Geometria de l'espai i representació 8
TEMA 15. Fonaments del sistema dièdric 8
TEMA 16. Perspectiva axonomètrica 8
TEMA 17. Perspectiva cònica 8
TEMA 18. Els poliedres 8
TEMA 19. Con i cilindre 8
BLOC IV. NORMALITZACIÓ 8
TEMA 20. Normalització 8
5.2 CONTINGUTS 9
1. Continguts comuns: llenguatge, contextualització i recerca 9
2. Introducció a la geometria mètrica plana 9
3. Els sistemes de representació bidimensional 10
4. La representació en perspectiva 10
6. CRITERIS D'AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ 10
7. CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES DELS DIFERENTS BATXILLERATS 11
Tècniques d'expressió graficoplàstica 13
Volum 13
Disseny 13
Història de l'art 13
Dibuix artístic 13
Cultura audiovisual 14
1. INTRODUCCIÓ

En les activitats científiques i tecnològiques hi ha un llenguatge gràfic universal que permet comunicar-se a totes les persones
que intervenen en la infinitat de processos de disseny, fabricació i construcció que es duen a terme en tot el món. Aquest
llenguatge universal és el dibuix tècnic, que es va actualitzant constantment per complir amb eficàcia la seva funció.

El dibuix és una imatge plana que pot correspondre a la representació gràfica d'una idea o d'una realitat, transmetre
pensaments o ser expressió de la percepció del món que ens envolta.

Així, el dibuix fa possible interpretar la realitat tridimensional en una altra de bidimensional -en el paper on es fa el dibuix- i,
quan s'aplica en un procés de creació, materialitzar allò que imagina el dissenyador, tot oferint una visió del seu aspecte físic i
permetent-li analitzar i constatar la viabilitat de la forma representada com també la coherència entre les seves parts.

Moltes de les activitats humanes requereixen uns mitjans d'expressió gràfica que possibilitin representar els objectes
tridimensionals en la superfície plana del paper. És el cas, per exemple, del disseny industrial, de l'arquitectura o de molts
processos d'investigació científica. Quan un enginyer, posem per cas, imagina una màquina nova destinada a resoldre uns
determinats problemes pràctics, té la necessitat de plasmar les seves idees en uns dibuixos que defineixin perfectament totes les
característiques formals i materials de l'aparell, fins aconseguir uns plànols que ho concretin tot sense ambigüitats i que
possibilitin la fabricació de la màquina per part d'uns tècnics diferents del qui l'ha ideat. El mateix podem dir d'un arquitecte
quan projecta un edifici, d'un dissenyador de mobles o de qualsevol altra activitat creadora que condueixi a la producció
d'objectes que precisin d'un projecte previ per fer-se realitat.

Cal, per tant , fer ús d'un llenguatge gràfic capaç, en primer lloc, de representar en la superfície plana del paper tota la
complexitat de les formes tridimensionals de l'espai, de manera que qualsevol objecte pugui ser definit correctament mitjançant
dibuixos. En segon lloc, aquests dibuixos han de poder ser interpretats sense ambigüitats per les persones que han de construir
o fabricar allò que està representat. Tot plegat requereix uns sistemes de representació i unes normes que facin possible la
comunicació mitjançant un llenguatge gràfic a través de dibuixos, de manera similar al que passa amb el llenguatge oral o
l'escrit, que fa servir paraules. El dibuix tècnic proporciona els recursos conceptuals i pràctics per tal de representar gràficament
les formes existents o les concebudes pels projectistes i els dissenyadors.

La multiplicitat d’elements artificials dels quals s’ha envoltat l’ésser humà per millorar la seva qualitat de vida, ha necessitat un
procés d’elaboració abans d’arribar als usuaris. En aquest procés, hi intervenen diferents professions i es desenvolupa en
distintes etapes. El dibuix tècnic hi aporta el rigor del pensament de les formes i a la comunicació de les idees, a l’acció i el
resultat de representar els objectes i els hàbitats. En aquesta representació és necessària la racionalització i la sistematització
que dóna sentit al llenguatge gràfic objectivat del Dibuix tècnic, amb les seves pròpies lleis específiques, que permeten
modelar la realitat i copsar-la empíricament.

El Dibuix tècnic aglutina una sèrie de continguts relacionats amb la representació objectiva molt aplicables a activitats de tipus
tècnic i científic, i també a d’altres de tipus expressiu, creatiu i estètic. Esdevé instrument de pensament i de comunicació;
llenguatge pròpiament. Això justifica que el Dibuix tècnic sigui matèria de tres modalitats del Batxillerat.

El caràcter instrumental del Dibuix tècnic, el fa imprescindible tant en la formació acadèmica com en els posteriors exercicis
professionals. La matèria té com a eix principal la racionalització de les formes i els espais de la realitat, percebuts com un món
visual complex, heterogeni en elements pluralment interrelacionats. L’exercici de l’abstracció és el puntal bàsic per superar les
dificultats que emergeixen en les activitats de lectura de les imatges de la realitat tridimensional en el pla, i encara més en les
activitats de producció d’aquestes representacions tècniques. L’accés a l’abstracció presenta dificultats, i s’ha de facilitar amb
mètodes perceptius i reflexius dinamitzats per una pedagogia imaginativa. Els objectius que proposa la matèria s’han d’assolir
a partir d’un diàleg constant entre teoria i experimentació, entre deducció i inducció, per integrar la conceptualització
imprescindible a l’aplicació gràfica que li dóna sentit i que implica el domini dels recursos materials. Una aplicació que és
exigent amb la pertinença del mètode emprat i amb l’economia de recursos, i que en l’actualitat es troba immergida en una
dinàmica de canvi deguda a la introducció creixent del suport informàtic en el Dibuix tècnic.

Com a norma general es treballarà amb els estris de dibuix tècnic tradicionals. Tot i que els mitjans informàtics ofereixen moltes
millores respecte a acabats i exactitud dels traçats en el moment en que ens trobem és molt important que els alumnes
desenvolupin bons acabats manuals que els permetin, si així ho consideren oportú, presentar-se en acabar els dos anys a les
proves de selectivitat i aconseguir uns resultats prou bons i que no els facin perdre punts.

El primer curs comprèn un acostament als conceptes i procediments de geometria plana i d'introducció a la geometria
descriptiva, fent especial incidència en la representació tridimensional mitjançant les perspectives.

1. PUNTS A ASSOLIR

1. Tenir uns fonaments teòrics propis de geometria plana i de geometria de l'espai. 2. Conèixer els diferents sistemes de
representació que permeten representar les formes tridimensionals de l'espai en una superfície bidimensional, tema que estudia
i resol la geometria descriptiva.

3. Conèixer els codis que es fan servir per comunicar-se gràficament, és a dir, les normes a les que s'han d'ajustar els dibuixos a
fi que siguin comprensibles per tothom que intervingui en els processos de fabricació o de construcció.

4. Una capacitat manual per fer els dibuixos, a la qual només es pot arribar mitjançant un procés d'aprenentatge personal que
no pot ser substituït per cap altre opció: només es pot aprendre a dibuixar dibuixant.

El quart punt es força important ja que només la pràctica del dibuix ajudarà l'alumnat a aprendre les qüestions relatives a la
matèria. I es treballant de manera manual com es podran assolir els principis del Dibuix Tècnic, que, un cop entesos, permetran
després utilitzar altres mitjans com ara els programes de dibuix assistits per ordinador.

Com a norma general es treballarà amb els estris de dibuix tècnic tradicionals. Tot i que els mitjans informàtics ofereixen moltes
millores respecte a acabats i exactitud dels traçats en el moment en que ens trobem és molt important que els alumnes
desenvolupin bons acabats manuals que els permetin, si així ho consideren oportú, presentar-se en acabar els dos anys a les
proves de selectivitat i aconseguir uns resultats prou bons i que no els facin perdre punts.

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA

Les competències pròpies de la matèria són la capacitat creativa per trobar relacions i incorporar elements de l'entorn i idees
en les creacions i projectes de dibuix tècnic. També es considera una competència de la matèria l'adquisició i el reconeixement
del llenguatge propi i universal del dibuix tècnic, així com la transferència en l'aprenentatge personal de les capacitats
resolutives, representatives i comunicatives dels mitjans de les noves tecnologies aplicades al dibuix tècnic.

1. Competència comunicativa mitjançant la interrelació dels alumnes entre si per arribar a solucions per determinats
problemes que hauran de solucionar al llarg del curs.
2. Competència en gestió i tractament de la informació, desenvolupant en cada un d'ells capacitats que els hi permetin
distribuir la matèria de manera eficient i efectiva.
3. Competència digital, vinculat amb els programes informàtics relacionats amb la matèria (Rhino, Auto CAD, Autodesk,
gCAD3D, CADSTD, A9Tech, etc.) i amb les aplicacions pel mòbil (Teo360 i bluepr3DFree).
4. Competència en recerca, promovent la investigació de recursos i la recerca d'eines.
5. Competència personal i interpersonal, aplicada a la realització de totes les tasques proposades i a l'obtenció de
coneixements que els hi afavoreixin dites tasques.
6. Competència en el coneixement i interacció amb el món, vinculat directament amb el temari i la dinàmica a l'aula.
7. Descobrir i identificar formes i estructures geomètriques, en referents reals i altres representats tècnicament.
 8. Explicitar relacions bàsiques de pertinença, d’incidència, mètriques i projectives entre formes geomètriques.
9. Resoldre problemes de geometria plana i descriptiva aplicades, que impliquin construccions de formes geomètriques i
representacions tècniques respectivament, amb mitjans tradicionals i amb les aplicacions pel mòbil o el programari
infogràfic adient.
10. Transferir formes tridimensionals i espais a la bidimensió aplicant sistemes de representació i escales.
11. Aplicar, en la representació de formes i espais, relacions i correspondències elementals entre els diferents sistemes de
representació.
12. Desenvolupar en el pla cossos geomètrics simples i construir-los tridimensionalment.
13. Actuar creativament i emprar el mínim de recursos amb la màxima claredat i qualitat gràfica per aconseguir les
solucions constructives i representatives.
14. Obtenir valors mètrics i/o expressius preestablerts en representacions tècniques. 15. Realitzar croquis acotats de
referents d’àmbit industrial i/o arquitectònic. 16. Conèixer les normes i simbologia pròpies de la matèria i emprar-les
adequadament.
15. Utilitzar amb facilitat el croquis i la perspectiva intuitiva com a eines informatives, de projecció i d’investigació gràfica.
16. Descriure oralment, amb fluïdesa i precisió terminològica, formes geomètriques, els seus elements i relacions, i el seu
procés de construcció o de representació gràfica.
17. Interpretar construccions i representacions tècniques, identificant-hi la seqüència de traçat implícita.
18. Seleccionar tècniques, materials, estris i equipaments adients a la proposta, disposar-ne en el moment oportú (Tant a
l’aula com a casa ), i realitzar les respostes gràfiques amb precisió, pulcritud i el convenient grau d’acabat.
19. Utilitzar les eines i els conceptes propis del programari de dibuix i disseny assistit per ordinador.
20. Aprendre a desenvolupar projectes i realitzar plànols, utilitzant els recursos i les possibilitats dels programaris de
dibuix i disseny assistit per ordinador, per organitzar i fer la representació adequada.
21. Dibuixar i dissenyar diferents tipus de superfícies i volums amb els programaris de dibuix i disseny assistit per
ordinador.
22. Adquirir l’hàbit de recopilar d’una manera rigorosa, clara i completa, les explicacions i els treballs de classe, per tal
de fer-los útils per a l’estudi de la matèria.
23. Participar activament en la bona dinàmica del grup-classe, i especialment en treballs cooperatius.
24. Demostrar autoexigència i esperit de superació en les activitats pròpies de la matèria. 27. Incorporar les capacitats
adquirides en altres matèries curriculars i en altres àmbits.

3. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL

BATXILLERAT

La matèria de dibuix tècnic contribueix a l'assoliment de les diferents competències generals del batxillerat. Els processos de
reflexió i discussió prèvia al desenvolupament de projectes i activitats que requereixen un nivell d'abstracció important
contribueixen al desenvolupament de la competència comunicativa. La reflexió i investigació, juntament amb la potenciació del
concepte de projecte i la sistematització raonada dels processos esmentats, contribueixen a la formació investigadora i de
recerca en general, aportant elements formatius per al desenvolupament de les capacitats metodològiques. La matèria de
dibuix tècnic implica un raonament constant que complementa i fa significatiu el seu sentit. Aquest enfocament compta
necessàriament amb la recerca i tractament d'informació complementària amb l'ajut de les tecnologies de l'informació i la
comunicació des d'un punt de vista responsable, i amb transferència i integració en el procés d'aprenentatge. Es mitjançant la
recerca de solucions que els alumnes aconsegueixen anar endavant en la matèria, la qual cosa es comú a totes les matèries del
batxillerat.

La competència digital s'integra com a complement formatiu i resolutiu. S'hi contribueix introduint en les activitats l'aprenentatge
de programaris de dibuix de geometria dinàmica i també de CAD, així com els programaris d'ús més comú per a la recerca de
la informació.
4. OBJECTIUS GENERALS

Aquesta matèria té com a objectius que l'alumnat sigui capaç de desenvolupar les capacitats següents:

1. Comprendre la geometria com un conjunt de conceptes relacionats per propietats i lleis.

2. Valorar les possibilitats dels Dibuix Tècnic com a instrument d'investigació, apreciant la universalitat del llenguatge
objectiu en la transmissió i comprensió de les informacions.
3. Valorar la universalitat del Dibuix Tècnic en la transmissió i comprensió de les informacions.
4. Conèixer i comprendre els fonaments del Dibuix Tècnic per aplicar-los a la lectura i interpretació de dissenys, plànols i
productes artístics, i per a elaborar solucions raonades davant de problemes geomètrics en el camp de la tècnica i de
l'art, tant en el plànol com en l'espai.
5. Valorar la normalització com a convencionalisme idoni per a simplificar, no solament la producció, sinó també la
comunicació, i donar-li un caràcter cada vegada més universal.
6. Integrar les activitats del Dibuix Tècnic en un camp cultural on aparegui el rigor dels aspectes estètics.
7. Comprendre i representar formes mitjançant croquis acotats, atenint-se a les normes UNE i ISO.
8. Desenvolupar les capacitats que permeten expressar amb precisió i objectivitat les solucions gràfiques.
9. Raonar a partir d'elements i relacions geomètriques.
10. Adquirir l'hàbit de representar mentalment les formes i els espais.
11. Dibuixar formes i espais a partir de conceptualitzacions pròpies de la geometria plana, de la geometria projectiva i
de la geometria descriptiva.
12. Fer transferències de la tridimensió a la bidimensió i en la mateixa bidimensió, utilitzant les sistematitzacions de la
geometria descriptiva.
13. Resoldre problemes de construcció gràfica i de representació tècnica amb fluïdesa, emprant les normes establertes
amb correcció i criteri.
14. Conèixer l'abast operatiu d'estris, materials, i tècniques pròpies del Dibuix Tècnic i emprar-los amb fluïdesa.
15. Adquirir l'hàbit de treballar de manera ordenada, organitzada i precisa.
16. Valorar el llenguatge gràfic del Dibuix Tècnic com a mitjà de comunicació, d'investigació i de coneixement, i que
permet desenvolupar activitats de tipus científic i tècnic i de tipus expressiu, creatiu i estètic.
17. Expressar-se amb fluïdesa i propietat amb la terminologia pròpia del Dibuix Tècnic.

5. PRIMER CURS

5. 1. TEMARI DE PRIMER DE BATXILLERAT

BLOC I. PRELIMINARS 6. El procés complet de representació d'un objecte en un

TEMA 1. Fonaments gràfics del dibuix tècnic exemple
1. Generalitats 1. El croquis
2. Forma i estructura 2. L'acotació
1. Formes geomètriques i formes orgàniques 3. El dibuix a escala
2. Estructura 7. L'exactitud en els traçats gràfics per mitjans
3. El coneixement del món material convencionals
4. La representació del món material 1. L'escala adequada
5. La realització del dibuix 2. La precisió en els traçats
1. Les diferents maneres de concreció del dibuix 8. L'acabat i la presentació del dibuix
2. Les proporcions en el dibuix a mà alçada: TEMA 2. Materials i instruments de dibuix
encaix i acabat 3. El croquis acotat 1. El dibuix amb mitjans convencionals
1. Materials
 2. Els instruments de dibuix 4. Divisió de segments
2. El dibuix informatitzat 2. Angles
1. L'equipament 1. Suma d'angles
2. Els components 2. Diferència d'angles
3. El CAD i el dibuix 3. Producte d'un angle per un nombre
4. El dibuix 4. Divisió d'angles
5. El modelatge de sòlids TEMA 7. La circumferència i el cercle
BLOC II. GEOMETRIA PLANA 1. Generalitats
TEMA 3. Conceptes i elements geomètrics 1. Elements de la circumferència
1. Conceptes geomètrics 2. Elements del cercle
2. Els elements geomètrics 2. Traçat de circumferències
1. El punt 3. Posicions relatives de la circumferència amb altres
2. La línia elements geomètrics
3. El pla 1. Punts
4. El volum 2. Rectes
3. Figura geomètrica 3. Circumferències
4. Notació 4. Mesures de la circumferència i el cercle
5. Ordenació i sentit 1. Longitud de la circumferència
1. Ordenació de la recta 2. Àrea del cercle
2. Sentit en el pla 3. Amplitud de l'angle central
6. Lloc geomètric 4. Rectificació aproximada de la circumferència
TEMA 4. Traçats geomètrics elementals 5. Divisió de la circumferència
1. Posicions relatives entre rectes en el pla 1. Divisions exactes de la circumferència
1. Obliqüitat 2. Divisió aproximada de la circumferència o el
2. Perpendicularitat cercle en parts iguals
3. Paral·lelisme TEMA 8. Relació dels angles amb la
2. Els traçats geomètrics elementals en la pràctica circumferència
TEMA 5. Angles 1. Relació dels angles amb la circumferència
1. Tipus d'angles 1. Angle central
2. Angles entre rectes 2. Angle inscrit
3. Traçat d'angles 3. Angle semiinscrit
1. Disposem de l'angle dibuixat i el volem copiar 4. Angle interior
en un altre lloc 5. Angle exterior
2. Coneixem el valor en graus 6. Angle circumscrit
4. Bisecar un angle 2. L'arc capaç
1. La bisectriu 1. Construcció de l'arc capaç
2. Traçat de la bisectriu 2. Arc capaç d'un angle de 90º
3. Traçat de la bisectriu d'un angle de vèrtex TEMA 9. Tangències
inaccesible 1. Generalitats
5. Trisecar un angle 2. Tangències de rectes amb circumferències
6. Unitats de mesura dels angles 1. Rectes tangents a una circumferència
7. Nomenclatura dels angles 2. Rectes tangents comunes a dues circumferències
TEMA 6. Operacions amb elements geomètrics 3. Tangències de circumferències amb
1. Segments circumferències
1. Suma de segments 4. Resolució de tangències i enllaços
2. Diferència de segments TEMA 10. Polígons
3. Producte d'un segment per un nombre 1. Generalitats
 1. Elements d'un polígon 1. Els ovals
2. Nomenclatura 2. Els ovoides
2. Característiques i propietats específiques BLOC III. GEOMETRIA DE L'ESPAI
3. Classes de polígons TEMA 14. Relacions entre els elements de l'espai
4. Polígons inscrits i polígons circumscrits 1. Geometria de l'espai i representació
5. Condicions d'existència d'un polígons qualsevol 1. Conceptes fonamentals
3. Triangles 2. Relacions entre elements geomètrics en l'espai
6. Condicions d'existència d'un triangle 3. Projecció
7. Tipus de triangles 2. Els sistemes de representació
8. Nomenclatura dels elements dels triangles 4. Introducció
9. Disposició dels triangles 5. Els sistemes
10. Rectes i punts notables en els triangles
TEMA 15. Fonaments del sistema dièdric
11. Criteris d'igualtat entre triangles
1. Generalitats
12. Criteris de semblança entre triangles
2. Sistema dièdric
13. Relacions mètriques en un triangle qualsevol
1. Sistema de referència
14. Construcció de triangles
2. Representació d'un punt
4. Quadrilàters
3. Representació d'una recta
15. Classificació dels quadrilàters
4. Representació d'un pla
16. Propietats dels quadrilàters
TEMA 16. Perspectiva axonomètrica
5. Polígons regulars
1. Generalitats i fonaments
17. Construcció de polígons regulars
2. Axonometria ortogonal
6. Polígons regulars estrellats
1. Axonometria isomètrica
7. Xarxes i mòduls
2. Axonometria DIN 5
18. Equipartició de l'espai
3. Conclusió
19. Teoria dels grafs d'Euler
3. Axonometria obliqua
8. Equivalències
4. Perspectiva cavallera
20. Transformacions d'equivalència entre polígons
5. Perspectiva militar
21. La quadratura del cercle
4. Construcció gràfica
TEMA 11. Proporció. Igualtat i semblança
5. Mesurar en una axonometria
1. Raó i proporció entre dos segments
6. Visualització inferior
2. Igualtat
TEMA 17. Perspectiva cònica
1. Traçat de figures iguals
1. Conceptes generals
3. Semblança
1. Perspectives frontals
2. Obtenció gràfica de la proporció
2. Perspectives angulades
3. Teorema de Tales
3. Comparació entre la perspectiva cònica i la perspectiva
4. Aplicacions del teorema de Tales
axonomètrica 4. Perspectiva i fotografia
5. Traçat de figures semblants
2. Construcció de perspectives frontals
6. Escales
3. el concepte de con visual
7. Els formats
4. Seccions planes i interseccions
TEMA 12. Les corbes còniques
TEMA 18. Els poliedres
1. Generació de les corbes còniques
1. Els poliedres
2. L'el·lipse
1. Els poliedres regulars
1. Construcció de l'el·lipse
2. Els poliedres irregulars
2. Els diàmetres conjugats
2. El cub o hexaedre regular
3. La paràbola
3. El tetraedre regular
4. La hipèrbola
4. L'octaedre regular
TEMA 13. Altres corbes planes
5. La piràmide i el prisma
1. Ovals i ovoides
 3. La piràmide 2. El dibuix tècnic. Principis generals de representació (UNE
4. El prisma 1-026-83 (2))
5. Representació de la piràmide i el prima 1. Les vistes
6. Situació de punts en les cares 2. Traçats de línies
TEMA 19. Con i cilindre 3. Formats (UNE 1-026-83 (2))
1. Generalitats 4. Marges i requadre
2. El con 5. Quadres de retolació (UNE 1-035-95)
3. El cilindre 6. Escriptura (UNE 1-034-75)
4. Representació del con i el cilindre 7. Escales (UNE-EN ISO 5455:1996)
5. Situació de punts en la superfície. Contorns aparents 8. Talls i seccions (UNE 1-032-82)
BLOC IV. NORMALITZACIÓ 9. Acotació (UNE 1-039:1994)

TEMA 20. Normalització

1. Objectius de la normalització

5.2 CONTINGUTS

Els continguts de la matèria desenvolupen la visió espacial, mitjançant l'estudi de les propietats geomètriques de les formes i les
relacions que es produeixen sobre el pla i a l'espai. El seu ensenyament ha de contemplar el

desenvolupament d'aquesta visió espacial i de les capacitats d'abstracció com a aspecte fonamental per a un assoliment
posterior dels conceptes.

També desenvolupa la sistematització dels procediments per trobar solucions tècniques a les propostes d'activitats. La
combinació entre teoria i pràctica, d'activitats inductives i deductives, el desenvolupament de projectes on la imaginació i el
plantejament de problemes tenen un paper fonamental, esdevenen un conjunt d'elements pedagògicament motivadors que
ajuden a la integració dels conceptes, dels procediments i de les metodologies en els processos d'aprenentatge i creació.

El dibuix tècnic requereix una objectivació de les concepcions formals i funcionals dels espais i dels objectes mitjançant un
llenguatge de representació normalitzat i universal, però incorporant en aquests processos l'actitud reflexiva i una visió crítica
que contribueixi a formar la base d'un futur professional responsable amb la societat i amb el disseny ambiental.

1. Continguts comuns: llenguatge, contextualització i recerca

· Estudi de la terminologia, la simbologia, l'ús correcte de les eines manuals i informàtiques i els procediments propis de la
matèria.

· Acostament a les obres del patrimoni artístic, cultural i tècnic, així com als diferents moviments, estils i autors i als conceptes
fonamentals de l'arquitectura i l'enginyeria.

· Aplicació del dibuix tècnic, com a aportació de solucions en la tecnologia i en l'art. Relació d'aquests continguts amb els
principals moments de la història de l'art i la tecnologia.

· Recerca, experimentació gràfica i valoració escrita de solucions creatives en els processos resolutius de problemes.

· Concepte de normalització. Les normes fonamentals UNE i ISO.

2. Introducció a la geometria mètrica plana

· El lloc geomètric com a desenvolupador del raonament lògic. Anàlisi dels principals fonaments de la geometria mètrica
aplicada fent ús dels llocs geomètrics.
· Realització d'activitats d'anàlisi i representació de figures planes bàsiques fent ús de restriccions (paral·lelisme,
perpendicularitat, pertinença, distàncies, etc.) i llocs geomètrics coneguts.

· Identificació i estudi de les posicions entre recta i circumferència i entre circumferències amb resolució manual i amb geometria
dinàmica i CAD de casos bàsics de tangències i enllaços.

· Estudi dels teoremes de Tales, Pitàgores i Desargues. Exemplificació aplicativa en exercicis de proporcionalitat, i de
transformació geomètrica de figures planes.

· Anàlisi de la tipologia i propietats de les corbes: corbes còniques i corbes tècniques, i construcció gràfica i solució de
problemes a partir de dades diverses.

· Aplicació funcional i creativa mitjançant formes poligonals i composició amb corbes i xarxes modulars.

3. Els sistemes de representació bidimensional

· Anàlisi dels fonaments dels sistemes de representació. Implicació de relacions projectives, de la seva reversibilitat, i dels
elements bàsics propis i impropis, mitjançant la realització d'activitats d'aplicació gràfica dels

principals casos.

· Estudi d'elements simples, punts, rectes, plans i volums amb anàlisi gràfica de les veritables magnituds i pertinences.

· Realització d'exercicis de representació normalitzada de la forma i la mesura de figures tridimensionals en els sistemes de
representació de vistes, a mà alçada i amb ajuda del CAD.

· Interpretació de les propietats gràfiques sobre un únic pla de projecció i identificació gràfica de punts, rectes, plans, i del
mòdul i el pendent en l'anàlisi i representació gràfica de corbes de nivell, perfils, cobertes.

4. La representació en perspectiva

· Estudi dels fonaments axonomètrics: projeccions. Ternes i triangle de les traces. Determinació d'escales i coeficients de reducció.

· Realització de perspectives incloent-hi punts, rectes, corbes, figures planes, cossos geomètrics i representació de les ombres en
les principals axonometries. Valoració dels avantatges i les aplicacions.

· Representació gràfica axonomètrica de figures tridimensionals a partir de la combinació de cossos geomètrics de forma
manual i amb ajuda del CAD.

· Coneixement dels fonaments de la perspectiva cònica i establiment de les relacions amb la percepció visual i la fotografia.

· Variacions i tipologies segons posicions del pla del quadre i el punt de vista. Construcció de perspectives còniques i anàlisi
gràfica de figures i espais amb diferents mètodes.

6. CRITERIS D'AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ

Els criteris d'avaluació del primer de batxillerat seran:

1. Emprar els estris tradicionals de dibuix tècnic i també les noves tecnologies informàtiques amb competència gràfica i
resolutiva suficient.

2. Resoldre problemes de geometria plana relacionant amb coherència els conceptes i procediments que hi intervenen.

2. Construir figures geomètriques planes a partir de dades diverses relacionades amb els triangles, polígons i quadrilàters i
també amb les tangències.
 3. Resoldre problemes en sistema acotat i dièdric directe, amb coherència en els procediments, demostrant competència
suficient en l'aplicació dels conceptes en les solucions.

4. Emprar el dibuix a mà alçada com a element de reflexió i raonament que permet d'establir plantejaments i programes de
treball individual i col·lectiu, i madurar i definir els processos de creació i de solució de problemes.

5. Realitzar activitats de construcció gràfica i resoldre problemes emprant el llenguatge normalitzat del dibuix industrial, amb
la nomenclatura pròpia i mostrant interès per la representació integrada dels sistemes.

6. Mostrar prou competència gràfica en la representació de figures i espais amb diversos mètodes de perspectiva.

7. Representar amb correcció gràfica i aplicant mètodes i procediments raonats, figures geomètriques planes, corbes i
poligonals, cossos geomètrics i figures tridimensionals en general, en perspectives axonomètriques i còniques que incloguin
formes rectes i corbes.

8. Lliurar les activitats dintre dels terminis acordats i reflectir-hi un grau de qualitat suficient mitjançant el qual es pugui
detectar una bona actitud i prou interès davant la matèria.

Per calcular la nota d’avaluació:

1r de BATXILLERAT

L’avaluació és contínua. El departament avaluarà els objectius programats i les competències generals i específiques vinculades
a les matèries que imparteix amb els criteris següents:

0. Per la valoració de cada exercici, làmina o examen s’apliquen els criteris de les proves d’accés a la universitat:
- Resolució d’exercici: 80 %
- Precisió, netedat i valor de línia: 20%

1. Per la nota del crèdit trimestral es tindrà en compte el següent:

1.1. El treball regular que hagi realitzat l’alumne a les classes i les làmines presentades
1.2. Les notes obtingudes a les proves parcials efectuades. La presentació d’exercicis i el treball a classe serà puntuat
globalment amb una nota numèrica. Aquesta nota i les obtingudes a les proves parcials faran la mitja Dibuix tècnic 1r
Batxillerat. Curs 2022-23 aritmètica i donarà lloc a una nota numèrica que reflectirà una primera apreciació sobre les
capacitats de l’alumne.
1.3. La nota obtinguda a l’examen global trimestral. Al final de cada trimestre es farà un examen global que
constituirà una segona valoració sobre l’aprenentatge de l’alumne. La nota de l’examen global i la nota conjunta de les proves
parcials i de classe faran mitja i constituiran la nota definitiva del crèdit.

2. Després de cada trimestre i abans de passat quinze dies, l’alumne que no hagi superat la matèria podrà fer un examen de
recuperació amb la condició d’haver fets tots els exercicis, no haver faltat a classe i haver tingut una actitud positiva durant el
trimestre. La nota màxima de l’examen de recuperació,en aquest cas, serà un 5. Els alumnes aprovats de manera ordinària i
que ho desitgin tindran possibilitat de fer un examen extraordinari per pujar la nota amb les mateixes condicions que els
anteriors però sense límit en la nota.

3. La qualificació final del curs serà el resultat de ponderar les qualificacions dels tres crèdits trimestrals si tots tres han estat
superats positivament. La ponderació del crèdits es farà en la relació 1(1r T.), 2 (2n T) i 2 (3r T).

4. Proves extraordinàries:

En el cas que hagués quedat pendent algún trimestre i sempre que la nota final ponderada sigui superior a 5, durant el mes de
juny es pot fer una recuperació del trimestre amb la condició d’haver fets els exercicis, no haver faltat a classe i haver tingut
una actitud positiva durant tot el curs. Si l'alumne queda suspès al juny té la possibilitat de presentar-se a una prova
extraordinària al setembre que inclourà la presentació de una feina durant l’estiu i un examen global.

Nota: Les faltes d’assistència o la no presentació a un examen es valoraran segons el que estableixen les normes del reglament
intern.

7. CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES DELS DIFERENTS BATXILLERATS

La matèria de dibuix tècnic representa un suport important per a la comprensió de conceptes i plantejaments d'altres matèries
que requereixen una visió espacial que ajudi a la conceptualització i abstracció dels elements que hi intervenen. En aquest sentit
hi ha una convergència important amb la matèria de dibuix artístic. L'estudi de la geometria i dels sistemes de representació
dóna suport a la configuració i ordenació raonada de les formes i els espais en la matèria de dibuix artístic. L'elaboració de
projectes on es combinen les tècniques manuals i els processos tecnològics evidencia el desenvolupament de processos creatius
similars amb concrecions pròpies i relacions importants en l'aprenentatge de les dues matèries. Tots dos currículums es
desenvolupen amb continguts que contenen de manera implícita aquestes relacions, de manera que totes dues matèries
esdevenen un conjunt d'instruments que, coordinats convenientment, contribueixen a una millor comprensió dels conceptes
impartits en altres matèries del batxillerat. El dibuix artístic i el dibuix tècnic tenen molts punts en comú i també es
complementen. A partir de la comprensió de la forma i l'espai i la posterior concreció gràfica del pensament, el dibuix tècnic
representa un pas més enllà cap a la concreció gràfica normalitzada, amb els aspectes geomètrics implícits i d'acord amb codis
i procediments consensuats, aportant solucions funcionals i de disseny, amb l'objectiu de compartir, comunicar i fer reals aquestes
concepcions mitjançant la seva fabricació i/o construcció. Els principals aspectes comuns amb el dibuix artístic tenen relació amb
els processos implícits en la percepció humana i el pensament visual. Es poden plantejar processos d'aprenentatge comuns que
afavoreixen el desenvolupament de l'observació, de la visió espacial, i de la capacitat d'interpretació de les formes, per
arribar a la comprensió de les propietats geomètriques d'aquestes, ser capaç d'expressar-les gràficament amb un llenguatge
més personal en el cas del dibuix artístic i amb convencionalismes gràfics en el cas del dibuix tècnic. La seva pràctica, sovint
conjunta, ajuda a portar a terme amb èxit la representació gràfica de les solucions que tenen l'origen en la percepció i també
en l'expressió de les idees.

Pel que fa a la història de l'art, el dibuix tècnic s'ha configurat com una eina instrumental lligada a l'art. Des de l'arquitectura i
el disseny, on representa una base fonamental, passant per la pintura, on ha estat una de les bases de la composició i la
representació, fins a les últimes manifestacions artístiques, on sovint s'integra en la pròpia obra d'art mitjançant les noves
tecnologies. Aquests aspectes tenen una aplicació docent directa en la comprensió de la història de les arts des de la base de
la pràctica artística.

El coneixement dels conceptes geomètrics de les formes i la comprensió dels procediments de resolució de problemes de
representació, mesura i composició, representen una de les bases fonamentals del disseny pel que fa a l'organització de l'espai
graficoplàstic i també a la representació gràfica de les formes bi i tridimensionals en multitud de configuracions visuals
estudiades a les matèries d'història de l'art i de disseny.

Podem establir més relacions; una de molt evident és la representació geomètrica dels problemes tant en la matèria de dibuix
tècnic com en la de matemàtiques, on la necessitat de visualitzar comprensivament les situacions i les relacions que els elements
tenen a l'espai, és fonamental en molts casos per afavorir la seva comprensió i correcta solució del problema plantejat. Així
mateix, en les matèries de ciències i tecnologia en general, l'aplicació del dibuix tècnic és un suport per a la visualització dels
conceptes, per al plantejament gràfic de problemes, i per afavorir els processos d'estudi dels fets i conceptes, de manera que
esdevé una eina didàctica per als docents i coneixement previ de l'alumnat sovint reivindicat per aquest. D'aquesta manera, el
dibuix tècnic pot donar suport a les matèries científiques i tecnològiques, afavorint l'abstracció i la síntesi gràfica, esdevenint un
recurs susceptible de ser integrat en el procés d'aprenentatge.

El dibuix tècnic planteja una visió àmplia de les seves aplicacions, i per això s'han incorporat alguns aspectes de la tradició
artística del dibuix que s'hauran d'integrar en el procés d'aprenentatge. Aquesta visió no reduïda del dibuix el fa encara més
instrumental i, per tant, pot esdevenir una bon bagatge per als estudis d'altres modalitats en les quals no es preveu com a
matèria de modalitat. Així, doncs, podem establir algunes connexions amb les matèries comunes:

Pel que fa a les matèries de l'àrea de ciències socials, cal destacar la necessitat de valorar, preservar i conèixer el patrimoni
cultural i artístic també des la perspectiva que aporta una docència contextualitzada del dibuix tècnic. La relació dels
conceptes de dibuix tècnic estudiats amb els moments històrics i els seus protagonistes, inventors o descobridors en els àmbits de
la geometria i la filosofia, així com l'arquitectura i l'enginyeria o l'art en general, relacionen aquesta matèria amb els estudis
generals de la història i el desenvolupament de la humanitat.

En l'àmbit de les llengües, l'elaboració de projectes audiovisuals i presentacions de projectes, l'experimentació de les diferents
fases de la producció: definició de les idees, la documentació literària i gràfica i la reflexió sobre aquesta, els mitjans emprats,
les concrecions gràfiques manuals i tecnològiques, es relacionen amb els processos d'anàlisi i elaboració del discurs, sovint
aplicat a les matèries de llengües des d'un punt de vista tecnològic.

A les matèries de la modalitat d'arts escèniques la capacitat d'abstracció i l'estructuració espacial que aporten el dibuix i els
conceptes geomètrics implícits afavoreixen la comprensió de conceptes relacionats amb la pràctica artística i musical. A la
matèria d'anatomia aplicada es col·labora des de l'abstracció i posterior síntesi estructuradora de les formes.

La interpretació gràfica contribueix a la comprensió de la forma, la posició, la proporció, la diferenciació, etc., i per tant al
coneixement visual de les característiques funcionals del conjunt i de les parts, aportant elements per a l'aplicabilitat en els
àmbits de les arts escèniques i el disseny ergonòmic. Concretament, en la matèria d'arts escèniques, les tècniques gràfiques de
representació esdevenen una eina indispensable per al disseny i la concreció gràfica dels espais escènics i dels elements
escenogràfics. L'escenografia i l'aplicació a aquesta de les perspectives comporta una de les connexions més evidents.

Al marge del ja esmentat també hi ha punts de contacte amb:

Tècniques d'expressió graficoplàstica

- Identificació del llenguatge de representació gràfica dels elements.

- Els coneixements geomètrics previs i la seva aplicació en l'estructuració

espacial i la composició.

Volum

- La configuració gràfica de les formes, bi i tridimensional.

- L'anàlisi gràfica del volum i la de la llum.

Disseny

- L'aportació d'elements d'anàlisi i estructura geomètrica de l'espai compositiu i també de les formes bi i tridimensionals.

- La representació geomètrica de formes a partir de mòduls i xarxes modulars, i l'aplicació de procediments de transformacions
geomètriques per al disseny.

Història de l'art

- L'estudi dels conceptes geomètrics implícits en les obres d'art i les seves implicacions en la creativitat.

- El dibuix tècnic com a instrument de l'art, l'arquitectura i el disseny al llarg de la història.

Dibuix artístic

- L'adquisició del llenguatge gràfic i la integració en els projectes i les activitats de la creativitat, la subjectivitat i la
personalitat pròpia

- L'anàlisi de les propietats geomètriques, les transformacions de les formes planes, rectes i corbes, i la creació de composicions
amb polígons mòduls i xarxes modulars

- L'estudi dels fonaments dels sistemes de representació i la seva aplicació en les representacions gràfiques bi i tridimensionals.

- La configuració de les representacions gràfiques de les formes i els espais bi i tridimensionals, atenent a criteris de
proporcionalitat i semblança.

- L'ús del dibuix a mà alçada .esbós i croquis- com a element i eina d'ajut al procés creatiu i de reflexió.

- La representació gràfica de formes i espais a partir de les perspectives còniques i paral·leles. - La concreció gràfica del
volum, la llum i l'ombra.

Cultura audiovisual

- La representació gràfica d'imatges mitjançant les noves tecnologies.

- L'anàlisi i comprensió dels processos de construcció de les imatges i dels plantejaments tècnics implícits.