TEMA 1: EL CONEIXEMENT

CIENTÍFIC
1-CAP A UNA DEFINICIÓ DE LA CIÈNCIA
ARISTÒTIL definia CIÈNCIA com el coneixement de les coses per les seves causes.
●

●Les diverses ciències es diferencien entre elles no només per estudiar diferents objectes, sinó també perquè, com que tenen
unes característiques peculiars i específiques, aquests objectes obliguen a utilitzar uns mètodes diferents si es volen aconseguir
resultats satisfactoris.

Per MÈTODE cal entendre el conjunt sistemàtic d’operacions orientades a obtenir un resultat.
●

●El diccionari defineix la CIÈNCIA com el «conjunt de coneixements resultants de l’estudi, obtinguts mitjançant l’observació
i el raonament, sistemàticament estructurats i dels quals es dedueixen principis i lleis generals amb capacitat predictiva
comprovables de manera experimental».
Què creus que poden pensar d’aquestes proposicions els
alumnes i les alumnes quan senten la paraula ciència?

● Els descobriments que expliquen com funciona el món.

● Un treball basat en l’observació dels fets i en l’experimentació.
● Algunes assignatures dels seus plans d’estudi.
● Recerques que fan servir i produeixen la tecnologia que ens ajudarà a resoldre
problemes pràctics.

● Quines d’aquestes afirmacions et semblen correctes? Respon explicant com

definiries la ciència.
 Aristòtil (384-322 a.C.)
Va néixer l’any 384 aC, a Estagira, una petita polis propera a Macedònia. Fill de Nicòmac, metge i conseller
d’Amintes III de Macedònia, va ser enviat a Atenes l’any 367 aC, on va ingressar a l’Acadèmia de Plató.
Vint anys després, el 347 aC, va marxar d’aquesta ciutat per iniciar un llarg període de recolliment,
dedicat a l’observació, la descripció i la catalogació d’animals i de plantes. El 343 aC, Filip II, rei de
Macedònia, li va encarregar l’educació del seu fill Alexandre.

L’any 335 aC, després de l’assassinat de Filip i la proclamació d’Alexandre com a rei, Aristòtil va tornar a
Atenes, però no pas a l’Acadèmia, on els estudis se centraven en la geometria, sinó que va fundar la seva
pròpia escola al gimnàs dedicat al déu Apol·lo Lici i la va anomenar Liceu. En aquesta nova escola, els
estudis se centraven en l’observació i en l’anàlisi minuciosa dels éssers naturals (animals, plantes, etc.),
l’estudi d’altres realitats (com ara el coneixement, el govern o el plaer), la comparació dels resultats amb
el que se n’havia dit fins a aquell moment i en el contrast, no experimental, amb la realitat pròpia de
l’observació. Aristòtil es va dedicar a la direcció del Liceu i a les seves classes i investigacions fins un
any abans de la seva mort.
 Aprovaràs l’examen gràcies a
l’horòscop?
Et despertes, com cada dia, consultes les xarxes socials i t’arriba una
notificació de l’aplicació MaiHoroscoper que et vaticina: «Avui, amb
l’ajuda d’un amic, superaràs una prova difícil». A la meitat de
l’examen de Matemàtiques, el teu amic et fa un gest per oferir-te la
solució del problema, però tu decideixes fer-ho amb els teus propis
mitjans... i no aproves l’examen. Què passa, aleshores, amb el
pronòstic de l’horòscop? El que ha passat és casualitat o causalitat? O
és que la «prova difícil» era la de no copiar a l’examen i l’has
superada? Hi ha cap diferència entre les «prediccions» que fan la
física o la química i les de l’horòscop? És l’astrologia un tipus de
ciència?
2- LA FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA
● La filosofia de la ciència, com a especialitat, va sorgir a principis del segle XX al
Cercle de Viena (escola filosòfica que va néixer a principis del mateix segle»)
dedicada a les investigacions lògiques i a una concepció científica i antimetafísica
del món); el va fundar el filòsof austríac MORITZ SCHLICK, i en van formar part
filòsofs i científics com RUDOLF CARNAP, KURT GÖDEL o ALFRED AYER.

● Per la seva banda, la sociologia de la ciència obre noves perspectives investigant,

com escriu el sociòleg BRUNO LATOUR, «com es construeixen els fets en el
laboratori [...]? Quines són les diferències, si és que n’hi ha, entre la construcció dels
fets i la construcció de les explicacions?».
 Què és la ciència?
Veus la ciència -o almenys en parles- com si fos una invenció humana desmoralitzadora, una cosa aliena a la
vida real i que s’ha de custodiar i apartar de la nostra existència quotidiana. Però l’activitat científica i la
vida diària no poden ni han d’estar separades. La ciència, per a mi, aporta una explicació parcial de la
vida. Fins on arriba, es basa en els fets, l’experiència i l’experimentació. Les teories [religioses] que
defenses són aquelles que tu i moltes altres persones consideren les més plaents i fàcils de creure, però,
fins on puc veure, l’únic fonament [que tenen] és conduir a una visió més reconfortant de la vida.

ROSALIND FRANKLIN, Carta al seu pare (1940)

- Què entén l’autora per «ciència»?

- Hi ha maneres de veure el món contràries a la ciència?

 3- CIÈNCIES FORMALS I
CIÈNCIES FÀCTIQUES
Fotocòpia
 Expedició de la vacuna
Per posar fi a la verola a les colònies espanyoles d’Amèrica i de l’Àsia, el metge militar
Francisco Xavier Balmis va liderar una expedició de vacunació que va partir de la
Corunya el 1803. Com que la vacuna només podia arribar amb virus vius, es va
emportar orfes d’entre tres i nou anys per inocular-los el sèrum i aconseguir que
romangués actiu en el viatge d’ultramar.

● L’ús dels éssers humans per transportar el sèrum està justificat? Podem jutjar-
ho des de la nostra perspectiva històrica? El desenvolupament i la recerca
científica tenen límits?
 Característiques de la ciència
● El metge Edward Jenner va descobrir una relació RACIONAL, no comprensible mitjançant el saber
quotidià, entre la verola de les vaques, el contagi en humans i la immunitat de la verola humana, que
afectava greument la població infantil. Jenner va organitzar aquest coneixement de manera
SISTEMÀTICA i va dissenyar un mètode d’aplicació de la vacuna que va experimentar amb pacients,
entre els quals hi havia el seu propi fill, i les conclusions del qual va publicar a finals del segle XVIII.
Aquesta recerca descrivia com la vacunació havia obtingut, de manera bastant EXACTA, els resultats
que esperava: la immunitat contra la verola. Jenner va explicar el procés de manera VERIFICABLE,
afegint-hi dibuixos de les diferents reaccions perquè en qualsevol estudi científic es pogués experimentar
un treball semblant. La tècnica primitiva de vacunació, que era MILLORABLE, va ser perfeccionada
per la biologia cel·lular, fins a esdevenir la tècnica actual de vacunació.

● D’aquest exemple, en podem extreure les característiques principals del coneixement científic, que es
recullen en la taula següent:
 4- EL PROBLEMA DE LA
INDUCCIÓ
El filòsof utilitarista JOHN STUART MILL ja ho va advertir al segle
XIX: «Des de temps immemorial, es testimoni de tots els habitants del
món conegut era unànime sobre aquest punt [que tots els cignes eren
blancs]. Així doncs, l’experiència constant dels habitants del món
conegut, concordant a un resultat comú, sense un sol exemple de
desviació en aquest resultat, no és sempre suficient per establir una
conclusió general [ja que hi ha cignes negres]». Per nombrosos que
siguin els casos confirmats, un sol cas en contra fa que la conclusió
sigui falsa.
 John Stuart Mill (1806-1873)
Nascut a Londres, el seu pare (també filòsof) s’encarregà d’educar-lo al marge de
l’escola. De ben petit va rebre una formació extensa i molt rigorosa: als tres anys va
començar a aprendre grec i, als vuit, aritmètica i llatí. A aquesta edat, les seves
lectures van ser la història i els autors llatins i grecs que s’estudiaven a les escoles i
universitats de l’època. Va ser educat en les idees utilitaristes i també va exercir com
a parlamentari pel partit Liberal. La seva tasca més significativa com a polític va ser
la defensa de la representació proporcional -per tractar de protegir el dret de les
minories, evitant l’abús de les majories- i el sufragi de la dona.
Entre les seves obres destaquen Sobre la llibertat (1859), L’utilitarisme (1863) i La
subjugació de les dones (1869).
 A l’ombra del Nobel
L’estructura de l’ADN, un dels descobriments més importants del segle XX, va atorgar
a James Watson i Francis Crick el Premi Nobel de Medicina el 1962. No van
esmentar Rosalind Franklin (1920-1958) en el seu discurs; no obstant això, en la
seva recerca havien utilitzat, sense el seu consentiment, el treball d’aquesta química
britànica. Pel fet de ser dona, Franklin no podia entrar a la sala de professors del
King’s College de Cambridge, on treballava, i tampoc no li estava permès conversar
informalment amb altres científics.

● Per què penses que coneixem poques dones en la història de la ciència?

 VOCABULARI FILOSÒFIC
hipòtesi. Suposició acceptada temporalment com a
veritable per orientar la recerca científica i que ha de
ser contrastada mitjançant l’experimentació.

lleis. Hipòtesis comprovades pel mètode científic.

Expressen una relació constant entre diversos
factors.
Per al filòsof i físic alemany RUDOLF
CARNAP, «la ciència constitueix una
unitat: tots els enunciats són expressables
en una única llengua i tots els fets són
d’un únic tipus i cognoscibles segons un
únic mètode».
5.1 KARL POPPER. EL FALSACIONISME
5.2 THOMAS KUHN: ELS CANVIS DE PARADIGMA I EL PODE RDE LA PREDICCIÓ

FOTOCÒPIA
 5.3 PAUL FEYERABEND:
L’ANARQUISME METODOLÒGIC
El filòsof de la ciència, també austríac, PAUL
FEYERABEND entenia que els criteris racionalistes de
demarcació per distingir la ciència del que no és ciència són
perjudicials per al coneixement: <<La idea d’un mètode que
contingui principis ferms, inalterables i absolutament
obligatoris que regeixin l’afer científic ensopega amb
dificultats considerables en ser confrontada amb els resultats
de la investigació històrica>>.
 6. ELS MÈTODES DE LES
CIÈNCIES
● Ja se sap que les matemàtiques i la lògica formal són ciències que utilitzen el mètode
axiomaticodeductiu, és a dir, parteixen d’uns primers principis no demostrats (ni
desmostrables) que serveixen de base per a totes les deduccions que es fan dins
aquest sistema. Aquests principis són postulats o axiomes.

● La filosofia de la ciència actual, però, entén que els AXIOMES són principis no
demostrables que s’accepten com a veritables i sobre els quals es construeix una
teoria, i no gaire diferents són els POSTULATS: principis no demostrables que
<<demana>> el propi sistema per ser desenvolupat.
 6.2 EL MÈTODE DE LES
CIÈNCIES EXPERIMENTALS

FOTOCÒPIA
 6.2 EL MÈTODE DE LES
CIÈNCIES EXPERIMENTALS
● Les hipòtesis, per poder tenir validesa científica, necessiten ser confirmades per l’experiència;
necessiten que el que aquestes havien previst es produeixi en la realitat. En això consisteix la
verificació que s’ha vist anteriorment.

● En contrastar les conseqüències de les hipòtesis amb el que passa a la realitat es poden
plantejar tres situacions:
1. Que l’experimentació reiterada confirmi la hipòtesi, en demostrar que a la
realitat es donen els fets descoberts com a necessaris per desenvolupar-la lògicament.
2. Que l’experimentació refuti aquests fets en totes o algunes ocasions.
3. Que no sigui possible confirmar ni directament ni indirectament les
conseqüències de la hipòtesi en no disposar de mitjans tècnics.
 6.3 ALTRES MÈTODES
D'INVESTIGACIÓ
● El mètode fenomenològic, que va proposar el filòsof i matemàtic
Edmund Husserl, intenta conèixer el fenomen per si mateix.

● El mètode hermenèutic es basa en l’anàlisi i la interpretació de textos i

documents mitjançant un diàleg, un joc de preguntes i respostes que
no s’acaba mai (el que els hermeneutes anomenen <<cercle
hermenèutic>>) entre l’investigador, que pregunta des d’un temps i
uns prejudicis determinats, i el text objecte d’estudi on l’investigador
cerca les respostes.
 7. LA TECNOCIÈNCIA

FOTOCÒPIA
 7.1 L'IMPERATIU TECNOLÒGIC I
ELS COMITÈS D'ÈTICA DE LA
RECERCA
● L’anomenat imperatiu tecnològic afirma que el
que tècnicament es pot fer, s’ha de fer, perquè
el coneixement no ha de tenir barreres que li
impedeixin progressar. Però s’ha de fer tot el
que la tecnologia permeti sense tenir en
compte res més?
FITES PRINCIPALS I PROTAGONISTES DE LA
CIÈNCIA
INICI DE LES MATEMÀTIQUES

Pitàgores (569 aC-475 aC)

Euclides (325 aC-265aC)

Arquímedes (287 aC-212 Ac)

HELIOCENTRISME I REVOLUCIÓ CIENTÍFICA

N.Copèrnic (1473-1543)

J.Kepler (1571-1630)

Galileu Galilei (1654-1642)

I.Newton (1643-1727)
FITES PRINCIPALS I PROTAGONISTES DE LA
CIÈNCIA
COMENÇAMENT DE LA QUÍMICA

R.BOYLE (1627-1691)

E.LAVOISIER (1743-1794)

ELECTROMAGNETISME

M. Faraday (1791-1867)

J.C.Maxwell (1831-1879)

N.Tesla (1856-1943)
FITES PRINCIPALS I PROTAGONISTES DE LA
CIÈNCIA
TEORIA DE L’EVOLUCIÓ

C.Darwin (1809-1882)

G.Mendel (1822-1884)

A.R.Wallace (1823-1913)

RADIOACTIVITAT I ENERGIA NUCLEAR

P.Curie (1859-1906)

M.Curie (1867-1934)

L.Meitner (1878-1968)
FITES PRINCIPALS I PROTAGONISTES DE LA
CIÈNCIA
TEORIA DE LA RELATIVITAT
D.Hilbert (1862-1943)
A.Einstein (1879-1955)

FÍSICA QUÀNTICA
M.Plank (1858-1947)
E.Schrödinger (1887-1961)
W.Heisenberg (1901-1976)

ADN I GENÈTICA
F.Crick (1916-2004)
R.Franklin (1920-1958)
J.Watson (1928)
 ACTIVITATS
DEFINEIX
1. Quines diferències hi ha entre hipòtesis, lleis i teories científiques?

ENUMERA I ARGUMENTA
2. Quins altres coneixements hi ha que no siguin científics? Raona per què el coneixement
científic té una valoració social més bona que la resta.

IL·LUSTRA
3. Cerca tres imatges que representin l’activitat científica i comenta, en cada cas, quina
característica del saber científic és la que més s’hi reflecteix.

INVESTIGA
4. Busca fites de la ciència que no apareguin en l’eix cronològic anterior, juntament amb els
protagonistes, i explica-les a la classe.
 Quin mètode fa servir la ciència?
● A partir de la revolució científica, i, especialment, de la figura de Galileu, la ciència ha emprat un conjunt de pautes o passos que dirigeixen
la recerca i que es coneixen com a MÈTODE HIPOTÈTIC-DEDUCTIU o, simplement, MÈTODE CIENTÍFIC.

Els fets i el plantejament del problema

Tota recerca comença amb uns FETS OBSERVATS I DADES que plantegen interrogants o reptes pràctics. Els fets es transformen en enunciats
amb els quals la ciència pot treballar: les conclusions de l’observació, detallades en ENUNCIATS CIENTÍFICS, constitueixen el plantejament
del problema.

Les hipòtesis de treball

En una recerca, les hipòtesis són el punt de partida de l’experimentació, perquè aporten una RESPOSTA PROBABLE AL PROBLEMA
PLANTEJAT, ordenant les dades i descartant els factors que no es consideren pertinents.

La deducció de conseqüències de la hipòtesi

 Quin mètode fa servir la ciència?
El disseny d’una prova per comprovar la hipòtesi
La introducció de les conclusions en la teoria científica
 ACTIVITATS
Per a nosaltres, el mètode científic no és radicalment diferent de l’actitud racional en la
vida corrent o en altres camps del coneixement humà. Els historiadors, els detectius i els
lampistes –en realitat, tots els éssers humans- fan servir els mateixos mètodes
d’inducció, de deducció i d’avaluació de dades que els físics o els bioquímics. La
ciència moderna mira de fer-ho de manera molt més sistemàtica, utilitzant test
estadístics, repetint els experiments, etc. D’altra banda, els resultats científics són molt
més precisos que les observacions quotidianes, permeten descobrir fenòmens que fins
aleshores eren desconeguts i que sovint entren en conflicte amb el sentit comú.

ALAN SOKAL i JEAN BRICMONT,

Impostures intel·lectuals
 ACTIVITATS
● Quina és la diferència entre una recerca
convencional i la recerca científica?

● Per què les conclusions de la ciència entren en

conflicte amb el sentit comú? Utilitza algun cas
científic que coneguis per exemplificar-ho.
 Quins tipus de ciències hi ha?
● Ciències FORMALS: les matemàtiques i la lògica.

● Ciències NATURALS: tenen molt en compte l’experiència.

● Ciències SOCIALS: Exemples: la sociologia o

l’antropologia.
 Les ciències formals
● La LÒGICA i les MATEMÀTIQUES estudien objectes
abstractes, com ara corbes, números, raonaments lògics...
Quan les premisses o les dades de les quals parteixen són
certes, l’aplicació de les regles lògiques o matemàtiques
mitjançant el RAONAMENT DEDUCTIU ens porta a una
conclusió que sempre és veritable.
 El mètode deductiu
La deducció és un tipus de raonament pel qual obtenim una CONCLUSIÓ que se segueix necessàriament
d’unes informacions prèvies, a les quals anomenem PREMISSES.

Premissa 1 La suma dels angles interiors d’un triangle és de 180º.

Premissa 2 En un triangle determinat, l’angle A mesura 90º i el B 30º.

Conclusió L’angle C mesura 60º.

Si l’argument està ben construït, com en el cas d’aquest exemple, seria absurd que les premisses fossin
vertaderes i la conclusió falsa. La lògica formal és una disciplina que descriu l’estructura dels arguments
deductius correctes.
 Les ciències naturals
● Les ciències de la naturalesa, com la FÍSICA, la QUÍMICA o la BIOLOGIA,
s'interessen pel funcionament de la realitat, les propietats i les relacions entre els fets.
Parteixen de l'EXPERIÈNCIA, de manera que els resultats es poden
CONTRASTAR amb la realitat per controlar-la i PREDIR fenòmens nous.
Expliquen la naturalesa mitjançant el descobriment de lleis científiques que
s'obtenen amb el MÈTODE HIPOTETICODEDUCTIU, que marca la pauta de la
recerca científica. Les ciències naturals, com que parteixen de l'observació, també
fan servir el RAONAMENT INDUCTIU, que va dels casos particulars a una
conclusió general.
 El raonament inductiu
La inducció és el procés d’observar dades, reconèixer patrons i fer generalitzacions. Aquest és un exemple de raonament inductiu clàssic:

Premisses El cigne1 observat és blanc.

El cigne2 observat és blanc.

...

El cigne n observat és blanc.

Conclusió Tots els cignes són blancs.

La inducció amplia el nostre coneixement, però mai no podem estar completament segurs de les conclusions, perquè la següent observació podria
anul·lar-les. Això es coneix com a PROBLEMA DE LA INDUCCIÓ.
 LLEGIM FILOSOFIA
Un exemple de la qüestió, més interessant, tot i que força truculent, és l’explicació de la història del gall dindi inductivista per Bertrand Russell.
Aquest gall dindi va descobrir que, en el seu primer matí a la granja avícola, menjava a les nou del matí. No obstant això, sent com era un bon
inductivista, no va treure conclusions precipitades. Va esperar fins que va recollir una gran quantitat d’observacions del fet que menjava a les nou
del matí i va fer aquestes observacions en una gran varietat de circumstàncies, en dimecres i en dijous, en dies freds i calorosos, en dies de pluja i
de sol. Cada dia afegia un nou enunciat observacional a la seva llista. La seva consciència inductiva es va sentir satisfeta i va efectuar una
inferència inductiva que va concloure: <<Sempre menjo a les nou del matí>>. Però, ai las! Es va demostrar de manera indubtable que aquesta
conclusió era falsa quan, la vigília de Nadal, en comptes de donar-li menjar, li van tallar el coll. Una inferència inductiva amb premisses
vertaderes va conduir a una conclusió falsa.

ALAN F.CHALMERS, Què és aquesta cosa anomenada ciència?

● És <<científic>> el mètode que va seguir el gall dindi? Va resultar correcte?

● Explica el significat de la frase següent: <<Una inferència inductiva amb premisses vertaderes va conduir a una conclusió falsa>>.

● Si hagués fet servir el mètode hipoteticodeductiu, el gall dindi hauria obtingut una altra conclusió?
 Quins tipus de ciències hi ha?
Em sembla que Sarsi té la convicció ferma que per tal de filosofar és necessari recolzar-se en l’opinió de qualsevol autor famós, de manera que, si
la nostra ment no es casés amb el raonament d’una altra, quedaria estèril i infecunda; potser pensar que la filosofia és com les novel·les, que són
productes de la fantasia d’un home , com per exemple, La Il·líada o l’Orlando furioso, en què el que és menys important és que allò que se’ns
explica sigui cert. Senyor Sarsi, les coses no són així. La filosofia està escrita en aquest enorme llibre que tenim obert davant dels nostres ulls, vull
dir, l’univers, però que no es pot entendre si abans no hem après a entendre la seva llengua, a conèixer els caràcters amb què està escrit. Està escrit
en llengua matemàtica i els seus caràcters són triangles, cercles i altres figures geomètriques, sense els quals és impossible entendre ni una
paraula. Sense ells serà com girar en va dins d’un laberint fosc.

GALILEU GALILEI, L’assajador

● Resumeix amb les teves paraules el contingut del text. Explica què significa la frase final: <<sense ells serà com girar en va dins d’un
laberint fosc>>.

● Penses que el text defensa alguna de les característiques de l’activitat científica (racional, sistemàtica, objectiva, contrastable,
millorable)? Argumenta la resposta.

● Quin paper tenen les matemàtiques en les ciències formals, naturals i socials?

● Escriu una reflexió filosòfica breu sobre el tema <<La naturalesa està escrita en termes matemàtics>>.
Del llenguatge del món als algoritmes
Les matemàtiques es van assumir com el llenguatge en el qual era escrita la realitat. Científiques
com Ada Lovelace (1815-1852) es van començar a preguntar si, ajudades per la lògica, podien
servir com a llenguatge perquè les màquines fossin capaces de <<pensar>> i <<comunicar-se>>.
En la informàtica, un algoritme és un conjunt finit de regles que, aplicades de manera ordenada,
permeten la resolució sistemàtica d’un problema, i que s’utilitza com a punt de partida en
programació. En l’actualitat, la informàtica s’ha desenvolupat de manera impensable i algoritmes
complexos ens han permès gaudir d’internet o crear videojocs i mons de realitat virtual. No
obstant això, els algoritmes també poden influir en els nostres gustos, vigilar-nos...

● Quin tipus de decisions creus que pot prendre un programa informàtic? Hi ha qüestions
que no ha de decidir?
 Les ciències socials
● Les ciències socials, com
l’ANTROPOLOGIA, la
SOCIOLOGIA, l’ECONOMIA, la
GEOGRAFIA o la HISTÒRIA,
investiguen com ens comportem
socialment i culturalment.
 MODEL INTERPRETATIU I
CRÍTIC
● Una part del mètode de les ciències socials coincideix amb el de les naturals: la RECERCA
QUANTITATIVA. En aquesta recerca, es parteix de documents i observacions per establir un MODEL
ESTADÍSTIC que s’aplica a un fet social. Per exemple, el 70% de la població espanyola estava
vacunada després de l’estiu del 2021.

● La recerca social busca un saber basat en la comprensió, és a dir, cerca un MODEL INTERPRETATIU
de la realitat humana. Necessita interpretar i acostar-se a la realitat quotidiana mitjançant la RECERCA
QUALITATIVA, que consisteix en l’observació per recopilar dades no numèriques, a través de
l’anomenat TREBALL DE CAMP, amb entrevistes, qüestionaris, etc. Així podríem entendre què va
portar la gent a vacunar-se: la por, la confiança en la ciència, les campanyes de conscienciació?

● Les ciències socials també són CRÍTIQUES, com explica el filòsof Jürgen Habermas, per la qual cosa
no tan sols descriuen models socials, sinó que busquen transformar la societat de manera que sigui ètica i
políticament desitjable.
 Què distingeix a la ciència i per què
progressa?
Què hem de considerar científic i què no? Guillem d’Ockham, teòleg medieval, ens diu que <<en igualtat de condicions,
l’explicació més senzilla acostuma a ser la més probable>>; <<és el conegut principi de la navalla d’Ockham. L’estàndard de
Sagan, que rep el seu nom del conegut astrofísic Carl Sagan, ens diu que <<Afirmacions extraordinàries requereixen
evidències extraordinàries>>, ja que en un debat científic seriós s’ha d’afirmar allò del que es té evidències. En tercer lloc,
l’escriptor i periodista Christopher Hitchens va un pas més enllà amb la seva <<navalla d’Hitchens>>, segons la qual <<allò
que pot afirmar-se sense proves pot descartar-se sense proves>>.

El nexe comú entre les tres afirmacions destacades són les evidències: quan hom discuteix quelcom referit a la realitat
prevalen les evidències, que són el tall entre allò sobre el que s’ha de seguir discutint i el que no.

RODRIGO GONZÁLEZ PEINADO

Misterios del universo

● Les piràmides d’Egipte van ser construïdes per alienígenes? Aplica els principis de la navalla d’Ockham, de
l’estàndard de Sagan i de la navalla de Hitchens per discutir aquesta tesi.
 Què distingeix a la ciència i per què
progressa?
● La FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA ha tractat d’establir aquesta frontera entre la
ciència i la filosofia per mitjà de dues preguntes fonamentals:

QUÈ ÉS CIÈNCIA I QUÈ NO HO ÉS? Busca un CRITERI DE

DEMARCACIÓ, una frontera clara entre el que és científic i el que no ho és.

COM PROGRESSA LA CIÈNCIA? Vol saber com avança i com canvia la

ciència amb el temps (història de la ciència) i si evoluciona de manera
progressiva o amb <<salts>> o REVOLUCIONS CIENTÍFIQUES.