Professional Documents
Culture Documents
3. Materials polimèrics (Theo, Aniol)
3. Materials polimèrics (Theo, Aniol)
Materials Polimèrics
Theo Knapp Aniol Escoté
Materials polimèrics......................................................................................................................................................................................................3
Els plàstics i la seva estructura...............................................................................................................................................................................3.1
Propietats dels plàstics.................................................................................................................................................................................................3.2
Classificació general dels plàstics....................................................................................................................................................................... 3.3
Plàstics termoestables més importants..........................................................................................................................................................3.4
Plàstics termoplàstics més importants...........................................................................................................................................................3.5
Els plàstics s’obtenen principalment a partir del petroli, mitjançant processos de destil·lació i
reaccions químiques específiques que produeixen “olefines”, són blocs de construcció fundamentals
per a la sintesi de polimers, aquests són la base que composa els plàstics, per això són un compost
polimèric amb una massa molecular molt gran. Els polímers són macromolècules (normalment
orgàniques) formades per la unió de molècules més petites que es diuen monòmers. Cada tros de
plàstic està construït amb molècules molt grans que estan formades per àtoms de carboni juntament
amb altres d'hidrogen, oxigen, i en menys cuantitat, clor, fluor, nitrogen i silici.
Els plàstics són molt utilitzats per a tota mena de coses, desde mantenir aliments frescos i allunyats de
patògens fins a pròtesis per a gent amb discapacitat. Normalment son transparents o de colors clars encara
que poden ser de qualsevol color.
4) Conductivitat tèrmica: Tenen una conductivitat tèrmica molt baixa, cosa que fa que s'utilitzin com
a aïllants de la calor.
5) Conductivitat elèctrica: Tots els plàstics són aïllants de l'electricitat, es a dir, no condueixen
l'electricitat.
6) Resistència mecànica: S'utilitza als avions i a les joguines degut a la seva resistència mecànica
(capacitat de resistir esforços sense trencar-se).
7) Resistència química: Suporten el contacte amb els productes químics, són impermeables i no
s'oxiden com els metalls.
8) Combustibilitat: De fàcil combustió, i per aquest motiu, s'usen a les bosses d'escombraries.
● Plàstics termoplàstics
Els termoplàstics es defineixen com a polímers que poden fondre's i refondre's indefinidament. Es
fundeixen quan s'escalfen i s'endureixen quan es refreden. Tot i això, quan es congelen, els
termoplàstics es tornen vitris i es trenquen. Aquestes característiques, que donen nom al material, són
reversibles, per la qual cosa el material pot reescalfar-se, remodelar-se i congelar-se repetidament.
● Plàstics termostables
Els plàstics termostables són un tipus de polímer que es pot escalfar i modelajar una sola vegada; si es
tornen a escalfar, es cremen. Aquest tipus de plàstic s'endureix durant la seva formació i en escalfar-se
no s'estova (de fet, són capaços de suportar altes temperatures) sinó que es cremen.
A diferència dels termoplàstics, que poden fondre's i modelar-se repetidament, els termoestables es
caracteritzen pels seus enllaços entrecreuats entre cadenes moleculars que només es trenquen davant
un escalfament a temperatura excessiva, provocant la degradació del polímer.
Aniol Escoté i Theo Knapp
Materials Tecnologia 1r Batx
● Elastomers:
Un elastòmer és un polímer tridimensional capaç de recuperar la seva forma original després de
deformacions significatives sota forces externes. Aquests materials elàstics, com el cautxú natural o
sintètic, s'utilitzen en una varietat d'aplicacions a causa de la seva capacitat de deformació i
recuperació. Els elastòmers són essencials en la fabricació de productes com a segells hermètics,
adhesius, parts flexibles i pneumàtics d'automòbil
Les seves macromolècules s'entrecreuen formant una xarxa de malla tancada. Aquesta disposició no
permet nous canvis de forma mitjançant calor o pressió: només es poden deformar una vegada. Si es
sotmeten a altes temperatures, es tornen fràgils i es trenquen amb un cop fort. Com que no es
deformen amb la calor, s'acostumen a utilitzar com aïllants de la calor.
Fenols (PF Baquelita): Excel lent aïllant elèctric i tèrmic. Alta duresa i rigidesa. Es troba en mànecs de
d'estris de cuina, plaques de circuits impresos electrònics, mecanismes, aïllants elèctrics, interruptors,
bases d'endoll...
Amines (MF Melamina): Molt resistents a la calor, la humitat i la llum. S'empren per a recobriment de
taulers de fusta principalment, recobriments per a paper, clavilles, interruptors...
Resines de polièster: És un plàstic amb alta resistència mecànica. S'empra per a cascos d'embarcacions,
teulades, dipòsits, panells de cotxes, canyes de pescar, esquís, piscines, fibres i teixits ...
Resines epoxi (EP): Bona resistència mecànica i química, bons aïllants elèctrics. S'usa en revestiments
de llaunes d'aliments, adhesius, material esportiu, ales d'avions...
Els plàstics més utilitzats pertanyen a aquest grup. Les seves macromolècules estan disposades
lliurement sense entrellaçar. Gràcies a aquesta disposició, s'estoven amb la calor adquirint la forma
desitjada, la qual es conserva en refredar. Aquesta propietat, fa que sigui molt fàcil de manipular i de
fer objectes i peces amb ells. Per contra, no poden ser sotmesos a altes temperatures, ja que es
deformarien.
LDPE pot ser translúcid o transparent. Apte per a contacte amb aliments, és el plàstic
més lleuger i més sensible a la calor. S'utilitza per a envasos, bosses, sacs, recobriments
de cables, contenidors, canonades i joguines.
PP (polipropilè)
Transparent, lleuger i resistent, aquest material pot ser utilitzat tant per a plàstic com
fibra. Fàcil d'acolorir, no absorbeix l'aigua. S'utilitza per a fabricar fibres tèxtils,
acoblaments, contenidors per al transport, mobles, catifes, cordes i envasos d'aliments.
Aniol Escoté i Theo Knapp
Materials Tecnologia 1r Batx
PS (Poliestiré)
Un dels materials termoplàstics més importants, és transparent, dur i inflamable, molt
brillant i inert enfront de molts agents corrosius. Es pot administrar colors brillants i
opacs. El poliestirè és comunament usat per a reemplaçar el vidre, alumini i fusta ja
que és més barat. També pot ser utilitzat en materials d'embalatge (inclosos els
aliments), recipients, caixes, llums, objectes d'un sol ús, gots i joguines.
Elastòmers
Les seves macromolècules s'ordenen amb un baix grau d'entrecreuament; és a dir, en forma de xarxa
de malla amb pocs enllaços. Aquesta disposició permet obtenir plàstics de gran elasticitat que
recuperen la seva forma i dimensions quan deixa d'actuar sobre ells una força.
Cautxú: S'obté de l'arbre del cautxú. Es barreja amb sofre en un procés anomenat vulcanització, per
augmentar la duresa i la seva resistència a la tracció i agents químics. S'empra en pneumàtics, juntes,
soles de sabates, mànegues, articles de goma ...
Neoprè: És un cautxú sintètic incombustible. S'empra per a vestits de busseig, corretges industrials,
genolleres ...
Poliuretà: S'empra per fer matalassos, seients, peces de vestir elàstiques (lycra o elastà), pell artificial,
parafangs .... Poden presentar la forma d'escumes (és la famosa goma escuma).
Silicona: Tenen com a base el silici. Són resistents als agents químics, la humitat, la calor, a l'oxidació.
S'utilitza per a segellar juntes contra la humitat, pròtesis, recobriments, sondes i tubs d'ús mèdic,
tancaments hermètics .
Aniol Escoté i Theo Knapp
Materials Tecnologia 1r Batx
Referències: